En el recurs es debaten tres qüestions: a) L'acreditació de l'antiguitat d'un edifici per a declarar l'obra nova com existent i antiga. Resulta que per a la inscripció de l'escriptura a què fa referència el recurs és suficient la justificació de l'antiguitat i la descripció que resulta de la certificació cadastral. b) Si en el moment d'inscriure la declaració d'obra nova d'un edifici antic cal aportar la cèdula d'habitabilitat, el certificat d'eficiència energètica, la llicència de primera ocupació i el llibre de l'habitatge, lLarticle 202 de la Llei hipotecària estableix com a excepció a l'exigència de l'aportació al Registre de la Propietat del Llibre de l'edifici els casos en què per antiguitat no correspon tenir-lo, i atès que el requisit sembla més propi de la declaració d'obra acabada o de l'acta de final d'obra i que la Llei no especifica a quina antiguitat es refereix, hem de concloure que tampoc la normativa hipotecària permet exigir a la declaració d'una obra que es declara per antiguitat. c) Un cop les persones interessades han declarat el nom dels carrers on està situada la finca i el número que li correspon, i acreditada la certesa dels fets declarats amb la certificació cadastral, està fora de lloc demanar una certificació municipal en aquest sentit.
RESOLUCIÓ JUS/2348/2017, de 22 de setembre, dictada en el recurs governatiu interposat pel notari de
Sant Feliu de Guíxols, Pablo Vázquez Moral, contra la qualificació que denega la inscripció d’una escriptura
de declaració d’obra nova d’antiga construcció perquè no se n’acredita l’antiguitat, de la registradora de la
propietat, titular del Registre de la Propietat núm. 1 de Girona.