Resoluciones

En el recurs es debaten tres qüestions: a) L'acreditació de l'antiguitat d'un edifici per a declarar l'obra nova com existent i antiga. Resulta que per a la inscripció de l'escriptura a què fa referència el recurs és suficient la justificació de l'antiguitat i la descripció que resulta de la certificació cadastral. b) Si en el moment d'inscriure la declaració d'obra nova d'un edifici antic cal aportar la cèdula d'habitabilitat, el certificat d'eficiència energètica, la llicència de primera ocupació i el llibre de l'habitatge, lLarticle 202 de la Llei hipotecària estableix com a excepció a l'exigència de l'aportació al Registre de la Propietat del Llibre de l'edifici els casos en què per antiguitat no correspon tenir-lo, i atès que el requisit sembla més propi de la declaració d'obra acabada o de l'acta de final d'obra i que la Llei no especifica a quina antiguitat es refereix, hem de concloure que tampoc la normativa hipotecària permet exigir a la declaració d'una obra que es declara per antiguitat. c) Un cop les persones interessades han declarat el nom dels carrers on està situada la finca i el número que li correspon, i acreditada la certesa dels fets declarats amb la certificació cadastral, està fora de lloc demanar una certificació municipal en aquest sentit.

RESOLUCIÓ JUS/2348/2017, de 22 de setembre, dictada en el recurs governatiu interposat pel notari de
Sant Feliu de Guíxols, Pablo Vázquez Moral, contra la qualificació que denega la inscripció d’una escriptura
de declaració d’obra nova d’antiga construcció perquè no se n’acredita l’antiguitat, de la registradora de la
propietat, titular del Registre de la Propietat núm. 1 de Girona.

Fecha: 
dilluns, 16 octubre, 2017

Ha de decidir-se en aquest expedient si és o no inscriptible una escriptura d'adjudicació d'herència en la qual s'ha instituït hereus a dos dels fills, es llega la quota usufructuària al vidu i es llega la llegítima estricta a una tercera filla «ordenant la testadora que el pagament de la mateixa es realitzi en efectiu »; en l'escriptura de partició no intervé la legitimària de quota estricta; el vidu està incapacitat i és representat per un defensor judicial nomenat pel jutge, i en el nomenament determina: «(...) qui ha de retre quantes de la seva gestió al Jutjat, un cop conclosa, sense perjudici de la necessitat d'obtenir aprovació judicial conformi l'art. 1060.2 C.C.», i en conseqüència, la partició ha estat aprovada pel Jutjat. Ni en els fets ni en els fonaments de Dret de la resolució judicial hi ha cap referència a l'aprovació del pagament de la llegítima en metàl·lic realitzada sense la intervenció de la legitimària i per tant, no es pot entendre que aquesta aprovació judicial pugui servir per a esmenar la manca de compareixença de la legitimària. En definitiva, l'esmentada resolució aprova exclusivament la intervenció realitzada pel defensor judicial i no supleix la manca de compareixença de la legitimària a la qual no es fa referència en cap moment.

Resolució de 22 de setembre de 2017, de la Direcció general dels Registres i del Notariat, en el recurs interposat contra la qualificació de la registradora de la propietat de Còrdova n.º 7, per la qual se suspèn la inscripció d'una escriptura de herència.

Fecha: 
dilluns, 16 octubre, 2017

En el present supòsit, en el paràgraf primer de l'article 15.1 dels estatuts es preveu que, respecte de la majoria de vots establerta en els mateixos, aquests seran completats per les disposicions legals vigents pel que fa fossin aplicable bé com a principals, bé com a supletòries. En el paràgraf cinquè del mateix apartat s'afegeix que «Queden fora de perill els casos en què, per imperatiu legal, s'hagin d'adoptar acords en què s'exigeixin unanimitat de tots els socis, així com aquells en què sigui d'aplicació l'obligació d'abstenció, o quòrums de vot màxims o mínims especials, tot això d'acord amb les disposicions imperatives de la Llei de societats de capital ». I en l'apartat 2 del mateix article es disposa que per acord de separació d'administradors s'exigirà una majoria de dos terços dels vots corresponents a les participacions en què es divideixi el capital social (article 223.2 de la Llei de societats de capital). Per tot això, no pot ser confirmada la qualificació impugnada, ja que les normes legals imperatives sobre majories són respectades segons resulta de la interpretació conjunta de les disposicions que conté l'article dels estatuts socials.

Resolución de 20 de septiembre de 2017, de la Dirección General de los Registros y del Notariado, en el recurso interpuesto contra la negativa del registrador mercantil y de bienes muebles XII de Barcelona a inscribir la escritura de elevación a público de acuerdos sociales de una sociedad de responsabilidad limitada.

Fecha: 
dilluns, 16 octubre, 2017

Pàgines