En el present supòsit, en el paràgraf primer de l'article 15.1 dels estatuts es preveu que, respecte de la majoria de vots establerta en els mateixos, aquests seran completats per les disposicions legals vigents pel que fa fossin aplicable bé com a principals, bé com a supletòries. En el paràgraf cinquè del mateix apartat s'afegeix que «Queden fora de perill els casos en què, per imperatiu legal, s'hagin d'adoptar acords en què s'exigeixin unanimitat de tots els socis, així com aquells en què sigui d'aplicació l'obligació d'abstenció, o quòrums de vot màxims o mínims especials, tot això d'acord amb les disposicions imperatives de la Llei de societats de capital ». I en l'apartat 2 del mateix article es disposa que per acord de separació d'administradors s'exigirà una majoria de dos terços dels vots corresponents a les participacions en què es divideixi el capital social (article 223.2 de la Llei de societats de capital). Per tot això, no pot ser confirmada la qualificació impugnada, ja que les normes legals imperatives sobre majories són respectades segons resulta de la interpretació conjunta de les disposicions que conté l'article dels estatuts socials.