En el present cas no es debat sobre la validesa o invalidesa de l'apoderament sota condició o sota terme, sinó sobre si aquest apoderament, tal com ha estat conferit, pot o no accedir al full obert a la societat poderdant en el Registre Mercantil. La registradora no discuteix la lògica de les clàusules abans esmentades. El que objecta és que l'inici de la vigència del poder, tant en cas de mort com en cas de malaltia, queda determinat per circumstàncies extraregistrals. Es donen dos problemes d'interpretació: el primer, és el relatiu a les hipòtesis de malaltia (física) temporal, en el qual es dóna que la recuperació de la salut per part de l'administrador mancomunat no s'extingiria el poder, que subsistiria a tots els efectes . En segon lloc, el problema del «dies a quo» per al còmput del termini d'un any de durada de l'apoderament, la durada del poder es configura amb una doble tècnica: o bé la durada fixa d'un any, o bé la durada variable que transcorre entre l'esdeveniment de la «incapacitat» i l'acord de la següent junta general ordinària per nomenar administrador. Si s'optés per la interpretació sistemàtica, per determinar el dia inicial de la vigència de l'apoderament caldria estar a un certificat mèdic que s'especifiqués quina ha estat efectivament aquest dia.
Resolució de 13 de desembre de 2017, de la Direcció general dels Registres i del Notariat, en el recurs interposat contra la negativa de la registradora mercantil i de béns mobles I de Barcelona a inscriure una escriptura de poder.
Fecha:
dijous, 4 gener, 2018