RESOLUCIÓ d’11 de juliol de 2001, per la qual es fa públic l’Acord del Govern de la Generalitat de 15 de maig de 2001, pel qual s’aprova definitivament el Pla territorial parcial de les Terres de l’Ebre.



RESOLUCIÓ d’11 de juliol de 2001, per la qual es fa públic l’Acord del Govern de la Generalitat de 15 de maig de 2001, pel qual s’aprova definitivament el Pla territorial parcial de les Terres de l’Ebre.

Atès que el Govern de la Generalitat de Catalunya, en la sessió de 15 de maig de 2001, va adoptar l’Acord pel qual s’aprova definitivament el Pla territorial parcial de les Terres de l’Ebre,

Resolc:

Fer públic l’Acord del Govern, que figura annex a aquesta Resolució, adoptat en la sessió de 15 de maig de 2001, pel qual s’aprova definitivament el Pla territorial parcial de les Terres de l’Ebre.

Barcelona, 11 de juliol de 2001

Josep A. Grau i Reinés

Secretari general

ACORD

de 15 de maig de 2001, pel qual s’aprova definitivament el Pla territorial parcial de les Terres de l’Ebre.

L’article 12 de la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial, estableix que els plans territorials parcials defineixen els objectius d’equilibri d’una part del territori de Catalunya i són el marc orientador de les accions que s’emprendran. De conformitat amb aquest article, els plans territorials parcials s’han d’adaptar al Pla territorial general de Catalunya i constituir-ne l’explanació en la part del territori que afectin.

El Pla territorial general de Catalunya, aprovat per la Llei 1/1995, de 16 de març, defineix sis àmbits d’aplicació dels plans territorials parcials. Un d’aquests àmbits és el de les Terres de l’Ebre, que comprèn les comarques del Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta.

De conformitat amb el que preveu la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial, el Govern de la Generalitat, mitjançant Acord de 16 de maig de 1995, va acordar la formulació del Pla territorial parcial de les Terres de l’Ebre i, mitjançant el Decret 345/1995, de 28 de desembre, va establir el procés d’elaboració i tramitació d’aquest Pla.

En data 23 de març de 1999, el titular del Departament de Política Territorial i Obres Públiques va aprovar inicialment el projecte de Pla territorial parcial de les Terres de l’Ebre, que va ser sotmès a la informació pública preceptiva i a la consideració de les entitats locals afectades i de l’Administració de l’Estat.

Una vegada finalitzada la informació pública i el tràmit d’audiència, el Programa per al planejament territorial del Departament de Política Territorial i Obres Públiques va elaborar un Text refós amb la incorporació de les propostes i al·legacions acceptades, amb l’informe favorable del Consell Rector de l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre. Aquest Text refós va ser aprovat provisionalment pel titular del Departament de Política Territorial i Obres Públiques en data 4 de maig de 2001.

Finalment, en data 8 de maig de 2001, la Comissió de Coordinació de la Política Territorial ha emès informe favorable amb observacions en relació amb el document del Pla territorial parcial de les Terres de l’Ebre aprovat provisionalment. Aquestes observacions han estat incorporades en un nou Text refós elaborat pel Programa per al planejament territorial.

Per tot això, a proposta del conseller de Política Territorial i Obres Públiques, i de conformitat amb l’article 4 del Decret 345/1995, de 28 de desembre, sobre el procés d’elaboració i tramitació del Pla territorial parcial de les Terres de l’Ebre, el Govern adopta l’Acord següent:

—1 Aprovar definitivament el Pla territorial parcial de les terres de l’Ebre, segons el Text refós que incorpora les observacions assenyalades per la Comissió de Coordinació de la Política Territorial.

—2 Determinar la publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya d’aquest Acord i de la normativa del Pla territorial parcial de les Terres de l’Ebre.

Contra aquest Acord, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar recurs potestatiu de reposició, de conformitat amb el que preveuen els articles 107.1, 116 i 117 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, modificada per la Llei 4/1999, davant el mateix òrgan que ha dictat l’acte impugnat, en el termini d’un mes comptador des de l’endemà de rebre la notificació o de la publicació al DOGC, també es pot interposar recurs contenciós administratiu, de conformitat amb el que preveuen l’article 116 de la llei esmentada i l’article 25 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en el termini de dos mesos comptadors des de l’endemà de rebre la notificació o de la publicació al DOGC, sens perjudici que s’hi pugui interposar qualsevol altre recurs que es consideri procedent.

Pla territorial parcial de les Terres de l’Ebre

TÍTOL 1

Disposicions de caràcter general

Capítol 1

De l’àmbit, l’aplicació i la vigència del Pla territorial parcial de les Terres de l’Ebre

Article 1

Objecte

El Pla territorial parcial de les Terres de l’Ebre (en endavant el Pla territorial), ordena el territori delimitat pel Pla territorial general de Catalunya, segons la Llei 1/1995, de 16 de març, que comprèn les comarques del Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta i estableix les directrius i normes que han de complir les modificacions o revisions del planejament general i les de caràcter sectorial que es formulin per al seu desenvolupament.

Article 2

Naturalesa jurídica

El Pla territorial s’ha redactat d’acord amb les disposicions de la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial. El Pla territorial desenvolupa, per al seu àmbit d’aplicació, les determinacions del Pla territorial general de Catalunya el qual defineix els objectius per a un desenvolupament equilibrat.

Article 3

Marc legal

3.1 El Pla territorial s’ha redactat d’acord amb la legislació territorial, urbanística i sectorial vigent i d’acord també amb les altres disposicions d’aplicació.

3.2 Quan el Pla territorial fa referència a la legislació territorial, urbanística i sectorial vigent, remet a l’ordenament de les lleis del Parlament de Catalunya i als reglaments i a les disposicions que les desenvolupen i, pel seu caràcter normatiu, als plans urbanístics aprovats definitivament. El Pla territorial incorpora, a més, la legislació sobre valoració del sòl i règim urbanístic de les Corts Generals que, sens perjudici de les competències exclusives en matèria d’ordenació del territori i urbanisme de Catalunya, és d’aplicació.

3.3 La legislació aplicada és la següent:

A. Legislació general

Constitució espanyola: Constitució espanyola, de 27 de desembre de 1978.

Estatut d’autonomia de Catalunya: Llei orgànica 4/1979, de 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya.

B. Legislació territorial del Parlament de Catalunya

Llei de política territorial: Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial.

Llei del Pla territorial general de Catalunya: Llei 1/1995, de 16 de març, per la qual s’aprova el Pla territorial general de Catalunya.

Decret del Pla territorial parcial de les Terres de l’Ebre: Decret 345/1995, de 28 de desembre, sobre el procés d’elaboració i tramitació del Pla territorial parcial de les Terres de l’Ebre.

C. Legislació urbanística del Parlament de Catalunya

Legislació urbanística: Llei 12/1990, de 5 de juliol, per la qual s’autoritza la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística.

Decret legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, pel qual s’aprova la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística.

Reglaments de planejament, gestió i disciplina de la Llei del sòl de 1976 en el que és desenvolupament del Decret legislatiu 1/1990, de 12 de juliol.

Reglament de la Llei de mesures d’adequació: Decret 146/1984, de 10 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament per al desplegament i l’aplicació de la Llei 3/1984, de 9 de gener, de mesures d’adequació de l’ordenament urbanístic de Catalunya.

Reglament de la Llei de protecció de la legalitat: Decret 306/1982, de 26 d’agost, pel qual i per l’aplicació de la Llei 9/1981, de 18 de novembre, s’aprova el Reglament per al desenvolupament sobre protecció de la legalitat urbanística.

D. Legislació urbanística estatal

Reglaments de la Llei del sòl de 1976

Llei de règim del sòl i valoracions:

Llei 6/1998, de 13 d’abril, sobre règim del sòl i valoracions.

3.4 La referència a legislació sectorial remet a l’ordenament jurídic vigent a Catalunya en cada matèria específica.

Article 4

Contingut

D’acord amb la legislació territorial, el Pla territorial conté les determinacions següents:

a) Les prioritats d’actuació per a dirigir l’assentament de la població i de les activitats basant-se en els objectius per a un desenvolupament sostenible i per a l’equilibri territorial.

b) La localització de les infraestructures relatives als sistemes viari, ferroviari, marítim, aeronàutic i portuari i fluvial.

c) Les determinacions relatives a les infraestructures i als equipaments que afecten de manera substancial el desenvolupament del territori i per a la coordinació del planejament urbanístic que es tramiti després de l’aprovació definitiva del Pla.

d) La delimitació i la definició de les mesures per a la protecció dels espais i elements naturals de valor.

e) La delimitació dels sòls d’ús agrícola i forestal que cal conservar, en el termini de previsió temporal del Pla territorial, per les seves característiques de situació, fertilitat i protecció de les terres i de les aigües.

f) Les directrius que han de tenir en compte les propostes de desplegament territorial que ha de contenir el planejament urbanístic general de caràcter municipal.

Amb aquesta finalitat el Pla territorial estableix:

a) Les quanties del creixement per als diferents usos i els paràmetres urbanístics bàsics que les regulen.

b) Els àmbits on, per la seva especial ubicació en relació amb les xarxes d’infraestructures, és convenient preveure les implantacions d’usos industrials i/o terciaris.

c) El manteniment dels estàndards urbanístics consolidats a cada municipi com a criteri general.

d) L’emplaçament de les infraestructures bàsiques de transport i mediambientals.

e) Els espais objecte de protecció en funció dels seus valors naturals o culturals i el seu valor funcional d’interès per al funcionament del sistema.

Article 5

Documentació

La documentació del Pla territorial, a més de comprendre els estudis i plànols d’informació, es concreten en els documents següents:

a) Memòria

La Memòria justifica l’ordenació del Pla territorial i les accions territorials prioritàries que se seleccionen per a aconseguir-ne els objectius, i també l’adequació de les determinacions del Pla a les directrius del Pla territorial general de Catalunya

Defineix les accions territorials i la seva prioritat temporal.

b) Plànols d’ordenació

Les determinacions gràfiques del Pla territorial són les pròpies d’un pla territorial parcial. Qualsevol alteració, més enllà del que el mateix Pla territorial admet com a interpretació de les seves determinacions, serà factible sols per mitjà de la modificació o la revisió d’aquest que s’hauran de tramitar d’acord amb el que estableix la Llei de política territorial.

Els plànols d’ordenació contenen les determinacions gràfiques del Pla territorial tant les de caràcter vinculants com les directrius orientadores.

Els plànols que contenen determinacions gràfiques vinculants són els següents:

1. Infraestructura viària i aeronàutica. Plànols A (a escala 1:100.000), B-1, B-2, B-3 i B-4 (a escala 1:50.000).

2. Infraestructura ferroviària. Plànol C (a escala 1:100.000).

3. Ordenació del sòl no urbanitzable. Plànols D (a escala 1:100.000), E-1, E-2, E-3 i E-4 (a escala 1:50.000).

4. La zona del Mascar exclosa de l’àmbit de protecció del PEIN. Plànol F (a escala 1:5.000).

Les reserves que amb caràcter normatiu preveuen els plànols corresponents a les diferents infraestructures, es poden precisar i desenvolupar amb més detall en el planejament general redactat de conformitat amb els criteris del Pla territorial, i en els projectes sectorials corresponents.

Els plànols que contenen determinacions gràfiques de caràcter orientador són els següents:

5. Localització de l’activitat econòmica industrial. Plànol G (a escala 1:100.000).

6. Embarcadors. Plànol H (a escala 1:100.000).

Normes d’ordenació territorial

c) La normativa del Pla territorial regula els aspectes següents: l’àmbit d’aplicació i vigència del Pla territorial; l’estructura del territori de les Terres de l’Ebre; els sistemes urbans i la seva delimitació; el règim del sòl: urbà, urbanitzable i no urbanitzable; els sistemes generals i els equipaments com a elements estructuradors del territori.

d) Estudi economicofinancer de les actuacions territorials de caràcter clau.

El contingut d’aquest document justifica la proporcionalitat de les actuacions territorials proposades pel Pla territorial per a avaluar-ne la viabilitat.

Article 6

Vinculació del Pla territorial

El Pla territorial inclou determinacions vinculants per al planejament urbanístic, ja sigui municipal o supramunicipal, en els termes que la normativa va especificant. El planejament urbanístic general que es tramiti ha de justificar expressament la coherència amb el planejament territorial.

Article 7

Obligatorietat

L’Administració central, l’Administració de la Generalitat de Catalunya i les administracions locals estan obligades a complir les determinacions i disposicions que estableix el Pla territorial.

Qualsevol intervenció sobre el territori definitiva o provisional, d’iniciativa pública o privada, s’haurà d’ajustar a les disposicions i determinacions del Pla territorial.

Article 8

Vigència

8.1 El Pla territorial entra en vigor l’endemà de la publicació de l’Acord d’aprovació definitiva al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i mantindrà la vigència, de manera indefinida, fins que no se n’aprovi la modificació o, si s’escau, la revisió.

8.2 Com a termini de previsió temporal de les determinacions del Pla territorial s’estableix l’any 2016, sens perjudici de la facultat de revisió anticipada quan es doni alguna de les circumstàncies de l’article següent.

La modificació o revisió del Pla territorial ha de seguir el mateix procediment que s’ha seguit per a redactar-lo i aprovar-lo.

Article 9

Circumstàncies justificatives de la revisió

La revisió del Pla territorial la justifica alguna de les circumstàncies següents:

a) Si el Pla territorial general de Catalunya es revisa, i d’aquesta revisió en surten alterades les previsions a l’àmbit del Pla territorial.

b) Quan s’hagi complert el termini de previsió temporal del Pla territorial.

c) Quan es doni una alteració substancial de les dades de població o de desenvolupament industrial un cop transcorreguts vuit anys des de l’aprovació del Pla territorial. Es considera que es dóna una alteració substancial de les previsions del Pla territorial quan qualsevol d’aquelles dades ultrapassi, en més o en menys el 35%, els valors fixats per a aquelles variables en aquella data.

d) Quan una disposició legal de rang superior modifiqui l’estructura del planejament o els canvis tecnològics determinin la necessitat de reservar majors previsions d’espais d’interès col·lectiu o quan s’alteri de manera substancial el model d’ocupació del territori que abraça el Pla territorial.

Article 10

Moment d’aplicació de les determinacions del Pla territorial

El Pla territorial, des de la seva entrada en vigor, serà d’aplicació immediata als sòls no urbanitzables i a les reserves de sòl per a les xarxes de les vies bàsiques i d’estructuració dels sistemes urbans de caràcter supralocal, les xarxes de transport ferroviari i les franges de protecció de cada sistema.

En la resta d’aspectes, el planejament general s’hi haurà d’adequar d’una manera global quan es procedeixi a la seva revisió. Això s’entén sens perjudici del necessari ajust de les modificacions de planejament que es tramitin a les determinacions i els criteris del Pla territorial en aquells aspectes que les afectin. En tot cas, les modificacions o revisions de planejament han de justificar expressament la seva coherència amb les determinacions i les propostes del Pla territorial.

Article 11

Interpretació

11.1 En cas d’haver d’interpretar les determinacions del Pla territorial, seran prevalents les dels plànols de major escala respecte de les dels de menor escala (per tant, tindran preferència les determinacions dels plànols en els quals el divisor amb què es representa l’escala és menor per tal com la definició de les seves determinacions és més precisa).

11.2 Si entre els diferents documents del Pla territorial es donen contradiccions, s’aplicaran aquelles determinacions que provinguin de les Normes d’ordenació territorial i dels plànols normatius, i prevaldrà aquella que doni lloc a majors espais d’interès col·lectiu o a una menor densitat d’habitatges als sectors, al municipi o al sistema urbà de què es tracti.

11.3 Cas d’haver-hi contradicció entre les determinacions gràfiques dels plànols i les disposicions de les Normes d’ordenació territorial, la imprecisió es resoldrà per prevalença de les disposicions normatives escrites.

Article 12

Administració actuant

12.1 L’Administració de la Generalitat de Catalunya té caràcter de gestora del Pla territorial. El planejament general que s’aprovi en desenvolupament del Pla territorial serà realitzat pels ajuntaments en les respectives esferes de competència.

12.2 Els projectes, les actuacions, les obres i els serveis que portin a terme l’Administració central o l’Administració de la Generalitat per dotar el territori de les Terres de l’Ebre d’alguna de les infraestructures representades o d’alguns dels seus elements o equipaments comunitaris definits pel Pla territorial o pels plans sectorials o generals són operacions de desenvolupament del Pla territorial realitzades en compliment de les seves previsions. Aquestes actuacions poden ser executades, si s’escau, per l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (IDECE).

Capítol 2

Del seguiment i la vigilància del Pla territorial

Article 13

Seguiment

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, per mitjà del Programa per al planejament territorial i de l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (IDECE), durà a terme de forma permanent un seguiment del sistema territorial amb la finalitat de subministrar criteris per a les revisions del planejament general que portin a terme els ajuntaments i avaluar l’efectivitat de les mesures aprovades. El Programa per al planejament territorial i l’IDECE, elaboraran cada quatre anys, una memòria en la qual es donarà compte de l’evolució del sistema territorial.

Article 14

Vigilància del Pla territorial

14.1 La vigilància del Pla territorial ha de tendir tant a la defensa i al manteniment de l’ordre urbanístic, per mitjà de la sanció de les infraccions, com a la direcció del planejament que es desenvolupi amb la finalitat d’aconseguir els objectius que el Pla territorial persegueix a fi de redreçar els processos que ho necessitin d’acord amb les previsions del Pla territorial. Aquest seguiment afrontarà les desviacions respecte de l’organització territorial adoptada (ocasionades per l’aparició de noves circumstàncies que influeixen en l’organització de la població i de les activitats.) La Direcció General d’Urbanisme i els ajuntaments, cadascun en l’esfera de les seves competències, promouran les actuacions urbanístiques que orientin el desenvolupament del sistema territorial.

14.2 El Programa per al planejament territorial portarà a terme els estudis necessaris per al seguiment del Pla territorial i recaptarà la informació i els estudis de què disposin els municipis que puguin facilitar aquest objectiu.

Article 15

Vigilància defensiva

15.1 La Direcció General d’Urbanisme i els ajuntaments han de vetllar pel compliment del planejament i exercir les potestats que els són pròpies. Per a la defensa del Pla territorial s’adoptaran les mesures que calguin, en concret la suspensió de les obres i els actes que es realitzin al marge del planejament general i s’executin contra el Pla territorial, i s’emprendran accions davant els tribunals de justícia pels actes adoptats contra d’aquest: la imposició de les sancions, l’obligatorietat de la restauració de l’ordre infringit i les reclamacions per responsabilitat patrimonial en què hagin pogut incórrer els infractors.

15.2 La Direcció General d’Urbanisme i els ajuntaments s’han de facilitar mútuament la informació i la col·laboració que se sol·licitin per a la vigilància del Pla territorial i l’adopció de les mesures correctores.

Capítol 3

L’estructuració del territori de les Terres de l’Ebre

Determinacions generals

Article 16

Pla territorial i els plans urbanístics

El Pla territorial parteix de les classificacions de sòl, les qualificacions en zones i la delimitació de sectors de planejament, les unitats i els polígons d’actuació dels plans generals vigents o, si escau, les normes subsidiàries de planejament.

Article 17

Reserves per a sistemes d’equipaments i d’espais lliures

El Pla territorial transcriu l’estructura actual de planejament general amb la xarxa d’equipaments i espais lliures al corresponent plànol d’informació.

Aquestes reserves resulten de les reserves de sòl previstes pel planejament general i de les aportades pels sectors que s’han desenvolupat per pla parcial o especial i per cada unitat d’actuació delimitada i reparcel·lada.

Les futures revisions de planejament només podran modificar justificadament aquesta estructura quan sigui estrictament necessari, supeditant-se a les disposicions de la legislació vigent i a les que sobre aquesta matèria estableixen aquestes Normes.

A les zones per a parcs i jardins es poden admetre edificis públics per a usos culturals o recreatius compatibles amb l’ús principal de parc o jardí, sense perdre en cap cas el domini públic del sòl i sempre que en tot moment l’edificació per a aquells usos no ultrapassi el 5% de la superfície de l’espai lliure en servei.

Article 18

Elements de l’ordenació

El Pla territorial estableix els criteris d’ordenació de les Terres de l’Ebre a través dels elements següents:

1. Les directrius per a l’establiment, per part del planejament general, del règim jurídic del sòl.

2. La reserva de sòl per a les xarxes de les principals carreteres i artèries d’estructuració dels sistemes d’interès supralocal i les reserves de pas per a les xarxes de transport públic.

3. La categorització i regulació del sòl no urbanitzable en funció dels valors a protegir, concretant els sòls forestals i agrícoles i els espais i elements naturals que es protegeixen especialment.

4. Les directrius per al desenvolupament dels diferents sistemes urbans a considerar en el marc de les futures revisions del planejament general, redactats per cada municipi o grups de municipis.

Capítol 4

Sistemes urbans

Article 19

Sistemes urbans i ordenació territorial

El Pla territorial ordena les Terres de l’Ebre per mitjà de la delimitació d’uns sistemes urbans que engloben diferents municipis que interactuen de manera estreta com a conseqüència de l’estructura dels llocs de treball, de l’emplaçament dels equipaments supramunicipals, dels centres de serveis i, en especial, per la interrelació entre la residència que ofereixen i l’abast del mercat de treball.

Aquests sistemes urbans no gaudeixen d’entitat administrativa; responen a l’evolució de l’estructura real que des del punt de vista funcional presenta cada sistema urbà que expressa que l’acció territorial, l’actuació urbanística i la política industrial realitzada al llarg dels darrers setze anys ha construït al si de les Terres de l’Ebre una estructura policèntrica dels sistemes urbans que se sobreposa a la tradicional estructura municipal.

Aquests sistemes són la referència que utilitza el Pla territorial per assignar el creixement i la transformació urbanes en el moment de la revisió del planejament general. Les futures revisions hauran de conformar les seves propostes a les previsions del Pla territorial per al conjunt del sistema urbà definit. Alhora, hauran de complir les limitacions que el Pla territorial estableix respecte dels sòls no susceptibles de ser urbanitzats com a conseqüència de la classificació i, si fa al cas, protecció estricta dels sòls no urbanitzables.

El reforçament de l’estructura policèntrica dels sistemes urbans amb reducció de la mobilitat no essencial, el millorament dels trànsits creadors de riquesa, el menor consum de recursos i de despesa energètica, l’orientació del creixement per respectar la realitat de cada municipi, les particularitats del lloc i els sistemes naturals que el configuren, han de tenir com a resultat la millora del funcionament dels municipis.

Article 20

Delimitació dels sistemes urbans

El Pla territorial delimita vuit sistemes urbans i nou subsistemes, constituïts pels municipis que s’enumeren a l’annex 1 d’aquest article. Entre els municipis adscrits a cada sistema o subsistema el Pla territorial no confereix cap relació de capitalitat administrativa o funcional a cap d’ells i és voluntat del Pla territorial reforçar la identitat física i el marc competencial de cadascun dels municipis.

Annex 1

Sistemes i subsistemes urbans delimitats

Sistema Tortosa-Roquetes: Aldover, Alfara de Carles, Benifallet, Paüls, Roquetes, Tivenys, Tortosa i Xerta.

Sistema l’Aldea-l’Ampolla-Camarles-Deltebre:

Subsistema l’Aldea-l’Ampolla-Camarles: l’Aldea, l’Ampolla i Camarles.

Subsistema Deltebre: Deltebre.

Sistema l’Ametlla de Mar-el Perelló: l’Ametlla de Mar i el Perelló.

Sistema Amposta-Sant Carles de la Ràpita:

Subsistema Amposta: Amposta, Freginals, la Galera, Godall, Masdenverge, Sant Jaume d’Enveja i Santa Bàrbara.

Subsistema Sant Carles de la Ràpita: Sant Carles de la Ràpita.

Sistema Alcanar-Ulldecona-la Sénia:

Subsistema Alcanar: Alcanar.

Subsistema Ulldecona: Ulldecona.

Subsistema la Sénia: Mas de Barberans i la Sénia.

Sistema Móra d’Ebre-Móra la Nova:

Subsistema Móra d’Ebre-Móra la Nova: Garcia, Móra d’Ebre i Móra la Nova.

Subsistema el Pinell de Brai-Benissanet-Ginestar: Benissanet, Ginestar, Miravet, el Pinell de Brai, Rasquera i Tivissa.

Sistema Flix-Ascó: Ascó, Flix, la Palma d’Ebre, Riba-roja d’Ebre, la Torre de l’Espanyol i Vinebre.

Sistema Gandesa: Arnes, Batea, Bot, Caseres, Corbera d’Ebre, la Fatarella, Gandesa, Horta de Sant Joan, la Pobla de Massaluca, Prat de Comte i Vilalba dels Arcs.

Article 21

Potencials de població i sòl industrial

El Pla territorial assigna a cadascun dels sistemes urbans en què s’estructura el territori de les Terres de l’Ebre uns potencials de població, d’habitatges totals (principals i secundaris per al turisme) i d’extensió de sòl industrial per a l’horitzó 2016, amb els valors següents:

<TBODY>

Població potencial (habitants) Habitatges Sòl industrial (ha)
Sistema Tortosa-Roquetes 50.644 26.451 676,5
Sistema l’Aldea-l’Ampolla-Camarles-Deltebre 23.034 16.198 286,0
Sistema l’Ametlla-el Perelló 8.047 10.106 41,9
Sistema Amposta-Sant Carles 42.724 24.015 352,5
Sistema Alcanar-Ulldecona-la Sénia 20.072 14.335 183,2
Sistema Móra d’Ebre-Móra la Nova 15.058 8.092 133,9
Sistema Flix-Ascó 10.035 5.681 * 80,8
Sistema Gandesa 13.009 6.947 79,5

</TBODY>

(*) Sense incloure-hi el sòl industrial qualificat actualment corresponent a la central nuclear d’Ascó i a l’electroquímica de Flix.

Article 22

Ajust de les determinacions del planejament urbanístic a aquests potencials

En el moment de l’aprovació definitiva de la revisió d’un planejament general, la Comissió Territorial d’Urbanisme ponderarà l’ajust dels potencials previstos per al nou planejament general en relació amb els assenyalats pel Pla territorial per al total del sistema o del subsistema urbà corresponent.

La superació d’aquests potencials només es podrà admetre si la Comissió Territorial d’Urbanisme considera suficientment justificades, per part del planejament general, les necessitats de creixement en el sistema o subsistema urbà corresponent i convenientment garantit el respecte al model territorial d’aquest Pla territorial.

TÍTOL 2

Règim del sòl

Capítol 1

Disposicions comunes

Article 23

Règim de sòl en les revisions de planejament general.

23.1 Sòl urbà:

Els sòls urbans són els que tenen aquesta condició en el planejament general o l’han obtinguda mitjançant el desenvolupament del planejament i la seva gestió.

23.2 Sòl urbanitzable:

a) El sòl urbanitzable és el que en l’actual planejament general té aquesta condició.

b) També ho serà el sòl que el planejament general classifiqui com a urbanitzable en el marc de les directrius del Pla territorial.

23.3 El sòl no urbanitzable és aquell per al qual el Pla territorial assigna aquesta condició per raó dels valors naturals o culturals que convé conservar indefinidament o per raó dels seus valors funcionals d’interès per al funcionament del sistema. El Pla territorial per protegir els esmentats valors preveu dues categories: la de protecció especial i la de protecció funcional. També preveu un sòl no urbanitzable de protecció preventiva amb la finalitat de protegir aquells sòls per als quals no s’ha determinat una funció futura en el desenvolupament urbà.

Els sòls de protecció especial i els de protecció funcional no podran ser classificats pel planejament urbanístic com a urbans ni urbanitzables; els de protecció preventiva podran ser-ho en el marc de les directrius del Pla territorial.

Article 24

La regulació del sòl urbà

La regulació del sòl urbà en el Pla territorial es fa en referència a la del planejament urbanístic vigent. En els escassos supòsits de municipis sense planejament general s’aplicarà la definició fixada al Decret legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, pel qual s’aprova la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística.

Article 25

La regulació del sòl urbanitzable

La regulació del sòl urbanitzable es fa al Pla territorial per mitjà del dimensionament indicatiu dels sòls urbanitzables que fixa per a sistemes o subsistemes urbans i, en el cas dels sòls urbanitzables industrials, per mitjà de la determinació orientativa d’algunes de les localitzacions preferents.

Article 26

Regulació del sòl no urbanitzable

El Pla territorial regula el sòl no urbanitzable per mitjà de la delimitació de les categories següents:

1. Sòl lliure de protecció especial.

1.1 Espais inclosos al PEIN.

1.2 Connectors biològics i vores del PEIN.

1.3 Elements naturals de valor local.

1.4 Espai litoral:

Zona de domini públic maritimoterrestre

Franja de protecció del litoral.

2. Sòl lliure de protecció funcional.

2.1 Boscos i matollars.

2.2 Planes fluvial i deltaica.

3. Sòl lliure de protecció preventiva.

3.1 Sòl agrícola:

Conreus de secà i erms.

Conreus de regadiu.

3.2 Reserves per a sistemes generals en sòl no urbanitzable.

Article 27

Determinació dels sistemes

La determinació de la xarxa de carreteres i d’artèries d’estructuració supralocal, de la xarxa ferroviària, de la reserva per a l’aeròdrom, dels embarcadors, de les dàrsenes i els ports es disposa a través de la seva corresponent representació als plànols de caràcter normatiu.

Capítol 2

Directrius, recomanacions i determinacions per a la planificació urbanística en sòl urbà.

Article 28

Directriu

El Pla territorial estableix com a directriu pel planejament urbanístic en el sòl urbà la de no malmetre la qualitat urbana dels àmbits que conformen aquesta classe de sòl en el planejament actual. El planejament general justificarà el compliment d’aquesta directriu.

Article 29

Recomanacions

El Pla territorial recomana que, per garantir el manteniment de l’esmentada qualitat urbana, el planejament urbanístic tingui en compte els criteris generals següents:

Mantenir les intensitats i les condicions d’edificació previstes en les diferents figures de planejament general i recollides pel Pla territorial dels àmbits de sòl urbà no subjectes pel nou planejament a operacions de renovació o remodelació urbanes. Això s’entén sens perjudici que s’apreciï la necessitat d’ajustar-les per adequar-se millor a les condicions d’edificació dels diferents àmbits urbans o que es justifiqui l’ajust per raó de l’estat real de la construcció dels sectors basant-se en les condicions de legalitat urbanística del moment en què es van construir.

Mantenir la densitat de les zones de ciutat jardí unifamiliar o d’edificació desenvolupada en casa de cos unifamiliar.

Limitar els increments de densitat de la resta de zones de sòl urbà a aquells que estiguin convenientment justificats i compensats amb els espais públics necessaris i que no comportin un increment del sostre edificable ni un augment de més d’un 20% de l’actual densitat referida bé a la parcel·la bé a l’illa, bé a la densitat de la unitat de zona.

Mantenir la dimensió de les parcel·les mínimes fixades pel planejament en els sectors de ciutat jardí o de parcel·les edificables en edificació aïllada de caràcter unifamiliar, cases aparellades o de cos unifamiliars en filera, edificades amb aquesta tipologia com a tipus dominant en el sector.

No incloure en àrees de remodelació o de renovació urbanes els àmbits que es troben qualificats en l’actualitat de ciutat jardí o similars, excepte quan un àmbit o illa sencera d’habitatges es consideri insalubre per les condicions objectives de l’edificació, per la manca de serveis urbanístics, o bé s’emplaci en àmbits d’edificació que amenacen ruïna física o greu deteriorament social.

Determinar les densitats dels àmbits objecte d’operacions de renovació i remodelació urbanes delimitats pel planejament general en funció de la reducció de volums que s’estableixi a causa de l’efecte de la millora urbana que es persegueix.

L’ordenació dels sectors del Mascar i del Toscar als Ports

Article 30

Àmbit territorial

Aquestes Normes ordenen el territori dels sectors del Mascar, als municipis de Tortosa, Roquetes i Alfara de Carles i el Toscar, al municipi d’Alfara de Carles. Aquests sectors, enclavats dins l’àmbit del sistema mediterrani meridional prelitoral del Pla d’espais d’interès natural dels Ports presenten unes característiques i uns graus d’ocupació molt diferents, motius pels quals s’han establert unes mesures, encaminades a la seva regularització, també diferents.

Article 31

Marc legal

31.1 El Pla d’espais d’interès natural (d’ara endavant PEIN) és un pla territorial sectorial previst i regulat per la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals, i ha estat aprovat pel Govern de la Generalitat mitjançant el Decret 328/1992, de 14 de desembre.

31.2 L’espai dels Ports abasta 34.980 ha de sòl no urbanitzable que per les seves característiques naturals, geològiques o ambientals ha de ser objecte d’una especial protecció, amb vista a impedir les actuacions que puguin perjudicar-lo transformant les seves condicions actuals.

31.3 El document de descripció dels espais que inclou el PEIN, en referir-se als Ports determina que la delimitació d’aquest espai es refereix estrictament a la descripció feta a l’apartat A.2 que defineix el seu límit exterior. I que, pel què fa als sectors del Toscar i el Mascar, el seu tractament detallat serà el que estableix el planejament. Els sectors del Mascar i el Toscar suporten grups d’edificacions disseminades.

El sector del Mascar es configura com un poblament disseminat que ha de tenir, en atenció a la seva extensió i nombre d’habitatges construïts, la consideració de nucli de població, que s’ordena mitjançant les determinacions d’aquest Pla territorial, d’igual rang que el PEIN.

Per la seva banda, el paratge del Toscar es configura com un poblament disseminat de molt poca entitat, en un territori on es posen de manifest problemes d’inestabilitat geològica i de possible invasió de llera pública i que té vocació de formar part del parc natural dels Ports.

31.4 El Pla territorial configura una delimitació restringida del sector del Mascar per al qual determina, a l’empara de l’article 13.1.g) de la Llei 23/1983, de política territorial, la inclusió dins el règim del sòl urbà. La delimitació ha estat realitzada a partir de l’estudi dut a terme pel Departament de Medi Ambient i s’ha actualitzat la informació amb una base cartogràfica 1:1000 rellevada per l’Institut Cartogràfic de Catalunya. La classificació com a sòl urbà es farà efectiva en els corresponents expedients de modificació dels planejaments urbanístics de Tortosa, Roquetes i Alfara de Carles.

Tenint en compte la unitat territorial del sector i la necessària coordinació en la seva gestió, aquest Pla territorial determina la formulació d’un Pla especial de millora urbana d’abast plurimunicipal. Les condicions d’ús i els paràmetres per a l’edificació i la urbanització, que han de regular aquest futur àmbit de sòl urbà estan definits als articles 33 i 34 d’aquesta Normativa.

El Pla especial tindrà en compte les determinacions del Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals.

L’àmbit territorial d’aplicació d’aquesta proposta és l’assenyalat com a delimitació al plànol F d’ordenació.

31.5 Pel que fa al paratge del Toscar el planejament urbanístic d’Alfara de Carles l’inclourà dins del règim de sòl no urbanitzable i relacionarà en un llistat les edificacions existents que poden ser rehabilitades. Les edificacions que es comprovi que es troben afectades per situacions de risc geològic o d’inundabilitat no podran ser incloses en aquest llistat.

A) Sector del Mascar

Article 32

Objectius i delimitació

32.1 Els objectius per a aquest sector són:

Controlar el procés de parcel·lació i edificació que es va desenvolupar de manera irregular i permetre edificar només al sòl que s’indica al plànol normatiu, sempre que les parcel·les compleixin les condicions que estableix aquest Pla territorial.

Limitar les noves edificacions a un habitatge unifamiliar per cada parcel·la que consti inscrita amb anterioritat a l’aprovació del PEIN, Decret 328/1992, de 14 de desembre.

Controlar que les intervencions que es produeixin conservin els valors ambientals i del paisatge.

32.2 Els criteris per a delimitar el sòl urbà han estat els següents: l’existència d’edificació consolidada a la zona; la disposició d’accés directe d’un vial existent, i que la morfologia permeti una correcta implantació de l’edificació.

32.3 En el plànol de delimitació del sector del Mascar, s’hi representa el sòl per al qual es determina la classificació com a sòl urbà d’acord amb els criteris anteriors.

32.4 Per a les edificacions no incloses a la delimitació, l’objectiu és congelar l’edificació de nova planta i limitar les actuacions a la rehabilitació dels edificis existents com a habitatge unifamiliar.

La rehabilitació d’aquestes edificacions se subjectarà a les condicions que determini el planejament general de cada municipi dins del règim del sòl no urbanitzable, amb les restriccions que imposi el PEIN.

Article 33

Condicions d’ús

33.1 Els usos admesos són els d’habitatge unifamiliar, hostal, restaurant, casa residència de pagès, petit establiment comercial amb sistema de venda personalitzada i refugi.

33.2 Els usos prohibits són els d’habitatge plurifamiliar, residències, assistencial, recreatiu, gran establiment comercial i industrial.

Article 34

Paràmetres per a l’edificació i la urbanització

34.1 Parcel·la mínima

Es defineix en 1.500 m2 la dimensió de la parcel·la mínima residencial i en 2.500 m2 la de les parcel·les destinades a altres usos.

Seran edificables aquelles parcel·les que tinguin les esmentades superfícies mínimes sempre que corresponguin a parcel·lacions que comptin amb escriptura pública inscrita al Registre de la Propietat amb anterioritat a la publicació del Decret del PEIN (DOGC núm. 1714, d’1 de març de 1993).

El Pla especial de millora urbana podrà ajustar el paràmetre de parcel·la mínima residencial, sempre que aquest ajust respongui al reconeixement de parcel·les existents, escripturades amb anterioritat a la publicació del PEIN i s’adeqüi als objectius d’aquest Pla territorial definits a l’article 32.

En cap cas la parcel·la mínima podrà ser inferior a 750 m2 i es preveurà la corresponent reducció de sostre en proporció a la superfície de la parcel·la.

El Pla especial de millora urbana d’aquest àmbit concretarà les parcel·les edificables d’acord amb els anteriors criteris.

No es permeten noves parcel·lacions. De conformitat amb l’article 41 del Reglament de la Llei 9/1981, que regula la infracció urbanística de parcel·lació, es presumirà l’existència de parcel·lació urbanística en les segregacions o divisions successives de terrenys, respecte a una finca de naturalesa rústica, en condicions de mida i descripció que racionalment suposin la modificació de l’ús de la finca matriu de la qual procedeixen.

34.2 Ocupació

En atenció a la disparitat en la superfície de les parcel·les, no es fixa com a paràmetre el percentatge d’ocupació en planta.

34.3 Edificabilitat

El sostre màxim edificable per parcel·la és de 185 m2 per a ús d’habitatge i de 450 m2 de sostre per a altres usos, sempre que es compleixin la resta de condicions d’alçària i separacions.

No s’admet la construcció en planta soterrada.

34.4 Alçària màxima

L’alçària de l’edificació, excloent-ne la coberta, no pot ser superior a 7 m.

El nombre de plantes permeses és de PB+1 i en tot cas entenent-se que quan el desnivell del terreny obliga a edificar una planta semisoterrània, el nombre de plantes ha de seguir sent de PB+1. En conseqüència, la planta semisoterrània tindrà a tots els efectes la consideració de planta baixa i, com a tal, s’haurà d’organitzar.

El nivell de PB des d’on es mesurarà l’alçària màxima ha de ser el nivell de terra de menor cota altimètrica de l’edificació.

En cas d’habitar el sostremort, aquest comptarà com a planta i, per tant, com a sostre habitable.

34.5 Separació a límits.

L’edificació de nova planta haurà de respectar les separacions següents:

8 m a carrer. Aquesta separació podrà disminuir-se justificadament en la formulació del Pla especial de millora, amb l’única finalitat de minimitzar les adaptacions topogràfiques a l’interior de la parcel·la. Amb un mínim de 3 m.

6 m als límits superiors de lleres dels torrents o rases.

3 m de separació mínima a veïns.

34.6 Condicions arquitectòniques.

Els elements edificats s’agruparan en volums construïts principals i es prohibeix tota mena de construcció anomenada "auxiliar", separada de l’edificació principal.

Caldrà proveir, com a mínim, cada habitatge d’una plaça d’aparcament a l’interior de la parcel·la.

Cobertes: el tipus de coberta ha de ser l’usual en l’arquitectura tradicional dels Ports amb una inclinació màxima de 30%.

Els elements que sobresurtin de la coberta, com ara xemeneies, antenes o elements de captació d’energia, hauran d’integrar-se compositivament al projecte i no podran superar 1 m d’alçària respecte al punt mes alt de la coberta.

No es permeten ràfecs de més de 45 cm de projecció.

Espai exterior: l’actuació sobre l’espai exterior no edificat ha de potenciar la vegetació característica dels Ports i resta prohibida la plantació de vegetació no autòctona.

D’aquest espai exterior s’admet que es destini una superfície no superior al 10% de la parcel·la per a activitats esportives o de lleure vinculades a l’ús residencial.

Moviments de terres: l’emplaçament de l’edificació i els moviments de terres que se’n derivin no podran provocar l’aparició de marges o talussos d’alçària superior a 1,5 m.

A menys de 2 m de les partions no s’admetrà cap modificació del pendent natural del terreny.

Emplaçament de l’edificació: l’edificació s’haurà d’emplaçar de manera que malmeti el mínim possible la vegetació existent. En aquest sentit, el projecte tècnic que acompanyi la sol·licitud de llicència haurà de reflectir l’arbrat existent a la finca i els trets més significatius del relleu.

Els projectes d’obres han d’incloure el plànol detallat de la vegetació existent i de la que s’elimini. En aquests s’ha de preveure replantar exemplars de la mateixa espècie o anàloga.

No es podrà emplaçar cap edificació a menys de 25 m de l’eix del tàlveg d’una llera o desguàs natural. Aquests no es podran modificar, desviar ni transformar sense obtenir el preceptiu informe favorable de l’organisme competent.

Tanques: només s’admetran, si són necessàries, tanques vegetals que permetin el pas d’animals a través seu, a la manera tradicional dels marges o separacions de camps de pastures, d’alçària no superior a 90 cm, que podrà incloure un filat metàl·lic, necessàriament plastificat de color verd.

34.7 Condicions de la urbanització

Infraestructures:

El Pla especial preveurà l’adequació de les infraestructures viàries i de sanejament del paratge necessàries per definir el nivell mínim d’urbanització que exigeix el caràcter de sòl urbà de l’àmbit delimitat. A aquest efecte, el Pla especial establirà l’emplaçament, la categoria i el dimensionament dels serveis següents:

Pavimentació o tractament superficial adequat a la funció específica de la via que determini el Pla especial de millora urbana.

Xarxa d’abastament d’aigua.

Xarxa d’hidrants.

Xarxa de subministrament d’electricitat.

Sanejament.

Contenidors per a la recollida de deixalles.

Xarxa de telefonia.

Cessions: les cessions mínimes necessàries per al desenvolupament de l’ordenació del nucli rural del Mascar, a concretar pel Pla especial, són les següents:

Terrenys per a ampliació o eixamplament dels carrers.

Aquesta cessió correspon a tots els usos admesos en aquests àmbits (residencial, hoteler, comercial...).

Terrenys destinats a aparcament públic.

Aquesta cessió correspon només als usos no residencials i consisteix en una banda de 10 m d’amplada confrontant amb el vial públic.

El Pla especial podrà establir, a més, les cessions que consideri necessàries per al correcte funcionament del sector.

La materialització d’aquestes cessions es farà en el si d’una Unitat d’Actuació.

Vies: comprèn les instal·lacions i els espais dedicats exclusivament a l’ús d’accés i aparcament.

Les vies s’executaran d’acord amb el que assenyalin els plànols d’ordenació dels sectors.

La proposta determina dos tipus de vies:

Vies bàsiques de distribució.

Camins o passatges particulars.

Vies bàsiques: configuren l’estructura viària bàsica d’accés i distribució dels sectors d’ordenació. Són de titularitat pública. La secció mínima queda definida al quadre següent:

Trams rectes: 6 m.

Trams en corba de radi menor de 50 m: 7 m.

Camins o passatges particulars: vies de distribució interior de les illes. Són de titularitat privada i el manteniment ha de ser exclusivament privat. Caldrà que mantinguin un ample de pas lliure constant no inferior a 5 m.

B) Paratge del Toscar

Article 35

Objectius i determinacions

35.1 L’objectiu per aquest paratge, d’acord amb la vocació de ser inclòs dins l’àmbit del parc natural dels Ports, és congelar el procés de parcel·lació i edificació i permetre exclusivament el manteniment i la rehabilitació de les edificacions existents per a ús d’habitatge unifamiliar.

35.2 El Pla territorial determina pel planejament urbanístic el reconeixement de les edificacions existents en el paratge del Toscar, excepte les que es trobin afectades per situacions de risc geològic o d’inundabilitat. El planejament general d’Alfara de Carles haurà d’incloure un llistat específic de les edificacions que es reconeguin segons els anteriors criteris.

La rehabilitació d’aquestes edificacions se subjectarà a les condicions que determini el planejament general de cada municipi dins del règim de sòl no urbanitzable, amb les restriccions que imposi el PEIN.

Capítol 3

Determinacions per a la planificació urbanística del sòl urbanitzable

Secció 1

Disposicions generals

Article 36

Sòl urbanitzable

36.1 Les revisions del planejament general podran classificar com a sòl urbanitzable, per a cada sistema urbà, el sòl no urbanitzable de protecció preventiva necessari per a enquadrar el creixement futur tenint en compte les avaluacions que efectua aquest Pla territorial en termes de superfície i nombre d’habitatges. La mera previsió d’aquests sòls pel Pla territorial no els classifica, ja que és condició imprescindible que les revisions de planejament general futures l’incorporin explícitament com a urbanitzable.

36.2 Per al cas dels futurs sòls urbanitzables industrials, en alguns supòsits, el Pla territorial assenyala les localitzacions que es consideren territorialment més estratègiques. Tanmateix es tracta de localitzacions simplement orientatives pel planejament general.

36.3 El Pla territorial avalua les superfícies que indicativament es poden adscriure a cada municipi en referència amb el sistema o subsistema urbà a què el municipi pertany, per mitjà dels elements següents:

a) Les infraestructures viàries corresponents a la xarxa supramunicipal sobre les quals s’han de suportar els futurs creixements.

b) La densitat mitjana recomanable d’habitatges per hectàrea. El planejament general és el que dirigeix la disposició de les intensitats i les densitats dels diferents sectors d’acord amb les previsions de creixement, l’enquadrament de la política de sòl i les consideracions sobre el que és oportú qualificar sobre la base de l’equipament col·lectiu de la ciutat, la posició urbana dels sectors, el desenvolupament que hi ha als sectors contigus i els objectius que persegueixi el Pla general.

36.4 Perquè les futures revisions del Pla puguin ampliar les superfícies de sòl urbanitzable ja establertes per l’actual planejament, incorporant parts dels nous sòls reservats, s’haurà de justificar que s’ha desenvolupat un mínim del 50% dels sòls urbanitzables previstos a l’anterior Pla general per mitjà de planejament parcial. La revisió de planejament general, sense que hagi de dependre de les previsions del Pla territorial per al sistema urbà on el municipi es troba, podrà resituar els sectors classificats com a urbanitzables en altres punts del terme municipal sempre que no s’hagin desenvolupat ni tramitat en els terminis establerts.

36.5 D’acord amb el que disposa l’article 22 d’aquestes Normes, la superació dels potencials de creixement avaluats pel Pla territorial només es podrà admetre si la Comissió Territorial d’Urbanisme considera suficientment justificades per part del planejament general les necessitats de creixement en el sistema o subsistema urbà corresponent i convenientment garantit el respecte al model territorial d’aquest Pla territorial.

36.6 El Pla territorial proposa en alguns àmbits les vies de caràcter supralocal que estructuren el territori i no precisa en cap cas les zones per a noves dotacions i equipaments que han de preveure els futurs plans generals, les normes subsidiàries o els plans parcials.

Secció 2

Sòls urbanitzables de desenvolupament urbà

Article 37

Definició

37.1 Els sòls urbanitzables de desenvolupament urbà o residencial, previstos per al conjunt de municipis englobats dins dels sistemes del Pla territorial, es distribuiran entre aquells tenint en compte les propostes municipals, en el moment de la revisió del planejament general. Els sòls que es proposin han d’emplaçar-se i gaudir de característiques físiques i posició adequades, amb relació al model territorial establert per aquest Pla territorial.

37.2 El desenvolupament concret d’aquests sòls requereix l’aprovació prèvia de la revisió del planejament general perquè se’n materialitzi la inclusió com a sectors urbanitzables. Aquest desenvolupament es portarà a terme mitjançant plans parcials que s’han d’ajustar a les determinacions del planejament general, el qual, al seu torn tindrà com a punt de referència el que fixa el Pla territorial per al sistema al qual pertany el municipi. La finalitat d’aquests límits de variació i interpretació és fer compatible el desenvolupament urbà amb les necessitats col·lectives, el respecte per la qualitat de l’entorn i uns elevats estàndards de qualitat urbana.

Article 38

Desenvolupament del Pla territorial per mitjà de la revisió del planejament general.

El Pla territorial regula el sòl urbanitzable per mitjà del dimensionament indicatiu per sistemes o, si és el cas, subsistemes, a emplaçar en el nou sòl urbanitzable a afegir al que ja cap en l’actual sòl urbanitzable i disponible, en les futures revisions del planejament general. Per altra banda, estableix les densitats mitjanes recomanables dels nous sòls urbanitzables per a cada municipi del sistema o subsistema.

Aquests paràmetres indicatius són els que figuren a la taula següent:

Nous sòls urbanitzables de desenvolupament urbà o per a residència permanent: vegeu a la Memòria, superfície urbanitzable qualificada, potencial actual en nombre d’habitatges, superfície urbanitzable susceptible de qualificar-se en les revisions, increment del nombre d’habitatges que es poden preveure i habitatges actuals en el sòl urbà:

D=Densitat mitjana hab/ha; H=Habitatges de més, susceptibles de ser proveïts si cal, per l’ordenació

<TBODY>

D H
Sistema Tortosa-Roquetes: 50 6.860
Subsistema l’Aldea-l’Ampolla-Camarles 40 2.418
Subsistema Deltebre 30 560
Sistema l’Ametlla/el Perelló 20 296
Subsistema Amposta 40 3.034
Subsistema Sant Carles de la Ràpita 30 1.334
Subsistema Alcanar 30 1.811
Subsistema Ulldecona 30 838
Subsistema la Sénia 30 1.245
Sistema Móra d’Ebre/Móra la Nova 30 269
Sistema Flix/Ascó 30 223
Sistema Gandesa 30 551

</TBODY>

Article 39

Densitats màximes recomanades

Les densitats màximes recomanades per als nous sectors de desenvolupament urbà a les ciutats assenyalades a cada sistema o subsistema són les següents:

Sistema Tortosa/Roquetes: 75 (setanta-cinc) habitatges/hectàrea.

Subsistema l’Aldea/l’Ampolla /Camarles: 40 (quaranta) habitatges/hectàrea.

Subsistema Deltebre: 25 (vint-i-cinc) habitatges/hectàrea.

Sistema l’Ametlla/el Perelló: 30 (trenta) habitatges/hectàrea.

Subsistema Amposta: 60 (seixanta) habitatges/hectàrea.

Subsistema Sant Carles de la Ràpita: 50 (cinquanta) habitatges/hectàrea.

Subsistema Alcanar: 50 (cinquanta) habitatges/hectàrea i 35 (trenta-cinc) a les Cases d’Alcanar.

Subsistema Ulldecona: 40 (quaranta) habitatges/hectàrea.

Subsistema la Sénia: 40 (quaranta) habitatges/hectàrea.

Sistema Móra d’Ebre/Móra la Nova: 35 (trenta-cinc) habitatges/hectàrea.

Sistema Flix/Ascó: 35 (trenta-cinc) habitatges/hectàrea.

Sistema Gandesa: 35 (trenta-cinc) habitatges/hectàrea.

Secció 3

Sectors urbanitzables de desenvolupament industrial

Article 40

Definició

40.1 El sòl urbanitzable de desenvolupament industrial que quantifica i localitza el Pla territorial serà susceptible de ser classificat com a urbanitzable industrial pel planejament general i destinat, predominantment, a activitats industrials, de serveis i d’emmagatzematge. Aquests sòls, per les característiques de l’activitat, dels materials i dels productes que tracten o dels elements tècnics emprats no han de generar situacions de risc a la salubritat o a la seguretat, tant de les persones com l’ambiental.

40.2 Els àmbits de desenvolupament industrial que localitza el Pla territorial són els que considera amb una posició territorialment més estratègica. No obstant i això, tenen caràcter orientatiu pel planejament urbanístic, que és el que haurà de decidir la posició concreta dels sòls amb aquesta destinació.

40.3 La quantificació indicativa de la superfície de sòl urbanitzable de desenvolupament industrial és la que figura a la taula següent:

Nous sòls urbanitzables de desenvolupament industrial: extensió

S=Sòl industrial qualificat i ocupat (ha); E=Extensió de nou sòl urbanitzable industrial (ha)

<TBODY>

S E
Sistema Tortosa-Roquetes 582,2 100
Sistema Sant Carles de la Ràpita 287,2 60
Sistema Alcanar-Ulldecona-la Sénia 159,0 30
Sistema Móra d’Ebre-Móra la Nova 75,4 60
Sistema Flix-Ascó 65,1 15
Sistema Gandesa 29,7 50

</TBODY>

Article 41

Desenvolupament per planejament general

41.1 Per a desenvolupar els sectors industrials proposats pel Pla territorial, les revisions o modificacions de planejament general hauran de classificar aquests sectors com a sòl urbanitzable i, posteriorment, s’hauran d’ordenar amb detall per mitjà d’un pla parcial, amb subjecció a les determinacions del planejament general corresponent.

41.2 Per al planejament general que desenvolupi el Pla territorial es fixen els graus de zones industrials següents:

Grau 1

Comprèn la indústria gran i mitjana sobre parcel·la de més de dos mil metres quadrats (2.000 m2) de superfície per establiment.

Grau 2

Comprèn la indústria petita, els tallers artesans i els dipòsits i magatzems que s’emplacen sobre parcel·la, en cap cas inferior a dos-cents metres quadrats (200 m2) de superfície per establiment.

41.3 Es recomana que el planejament general prevegi, dins dels nous sectors, la ubicació d’activitats de grau 1 (gran i mitjana indústria) i d’activitats de grau 2 (petita indústria, tallers artesans, dipòsits i magatzems) i reservi, si més no, un 20 per cent de la superfície del sector a indústries de grau 1.

Article 42

Edificabilitat màxima recomanada

Es recomana que l’índex d’edificabilitat bruta dels sectors industrials que no hagin estat previstos com a tals amb anterioritat no ultrapassi l’edificabilitat màxima de zero coma setanta metres quadrats de sostre per metre quadrat de sòl referit a l’àmbit del sector (0,70 m2st/m2s).

Els sectors industrials previstos a l’actual planejament general han de mantenir la seva edificabilitat bruta o sectorial excepte quan siguin objecte de modificació o de revisió pel planejament general perquè no s’han desenvolupat.

Article 43

Franges de protecció

És recomanable preveure franges de protecció, d’una amplada mínima de 15 metres, per a separar les zones industrials de les altres unitats urbanes de diferent zonificació i preveure el seu tractament amb jardineria o arbrat.

Capítol 4

Determinacions per a la planificació urbanística en sòl no urbanitzable

Secció 1

Disposicions comunes

Article 44

Definició i objectius

44.1 El Pla territorial determina com a sòl no urbanitzable els terrenys que pels seus valors naturals o culturals o pels seus valors funcionals d’interès per al funcionament del sistema han de ser objecte d’especial protecció o de conservació, amb la finalitat d’impedir-ne la urbanització, evitar-ne la degradació i la insularitat i potenciar la continuïtat dels hàbitats.

Els terrenys que el Pla territorial inclou dins la categoria de sòl no urbanitzable preventiu els subjecta a protecció fins que el planejament urbanístic general no delimiti els que no requereixin aquesta protecció per haver esdevingut obsolets per les seves característiques d’extensió, utilitat i per la seva posició de contigüitat suburbana.

44.2 La preservació activa dels sòls no urbanitzables d’especial protecció és exigència d’obligat compliment sobre qualsevol altre propòsit ordenador dels sòls no urbanitzables. Les determinacions que el Pla territorial estableix per al sòl no urbanitzable són d’aplicació immediata, des de l’entrada en vigor del Pla territorial.

44.3 La regulació del Pla territorial sobre el sòl no urbanitzable constitueix una normativa bàsica complementària i comuna per a tots els municipis compresos a l’àmbit del Pla territorial. Les limitacions que el Pla territorial estableix per a les diferents categories de sòl no urbanitzable, com també les limitacions comunes a totes les altres categories tenen el caràcter de mínimes i bàsiques, de manera que res no impedeix que el planejament general i els plans especials imposin determinacions específiques per raó del tractament més detallat del territori.

44.4 El planejament general i els plans especials que s’elaborin per al desenvolupament de les previsions d’aquest Pla territorial han de respectar les determinacions d’aquesta normativa.

Article 45

Delimitació del sòl no urbanitzable

45.1 El Pla territorial considera com a sòl no urbanitzable el delimitat als plànols E1, E2, E3 i E4 a escala 1:50.000 i D i G a escala 1:100.000 del sòl no urbanitzable.

45.2 Dins el sòl no urbanitzable no es permeten altres usos diferents als previstos en aquestes Normes. En qualsevol cas, s’ha d’assegurar la conservació dels elements naturals: el sòl, la flora, la fauna i el paisatge.

45.3 Dins el sòl no urbanitzable, el Pla territorial defineix les infraestructures bàsiques. Els traçats d’aquestes infraestructures podran introduir precisions derivades dels projectes que són necessaris per a la seva implantació.

Mentre no es disposi de projecte aprovat, no s’autoritzaran usos o edificacions sobre les reserves per a traçats viàris elaborades pel Pla territorial i que figuren com a document annex amb el nom de "Intervencions bàsiques en matèria de vies no incloses en els programes de carreteres en curs".

Secció 2

Sòl lliure

Disposicions específiques

Article 46

Definició del sòl lliure

El sòl que es delimita com a no urbanitzable no té en el Pla territorial la consideració d’un sòl residual respecte del procés d’urbanització. Aquest sòl constitueix un patrimoni a preservar per l’àmplia diversitat d’ambients i la seva riquesa biològica com també per al manteniment del model territorial establert pel Pla territorial. És per aquest motiu que el Pla territorial denomina sòl lliure tots els sòls classificats com a no urbanitzables.

Article 47

Categories del sòl lliure

El sòl lliure de l’àmbit territorial d’aquest Pla territorial es divideix en les categories següents:

1 Sòl lliure de protecció especial.

1.1 Espais inclosos al PEIN.

1.2 Connectors biològics i vores del PEIN.

1.3 Elements naturals de valor local.

1.4 Espai litoral:

Zona de domini públic maritimoterrestre.

Franja de protecció del litoral.

2 Sòl lliure de protecció funcional.

2.1 Boscos i matollars.

2.2 Planes fluvials i deltaica.

3 Sòl lliure de protecció preventiva.

3.1 Sòl agrícola:

Conreus de secà i erms.

Conreus de regadiu.

3.2 Reserves per a sistemes generals en sòl no urbanitzable.

A efectes sistemàtics les categories enumerades substitueixen les diferents claus previstes en el sòl no urbanitzable pel planejament municipal vigent.

Article 48

Criteris de qualificació del sòl lliure

Els criteris per a la delimitació dels sòls lliures es fixen a partir dels objectius mediambientals, estratègics, paisatgístics, productius i de seguretat següents:

a) Preservar el medi natural i rural, evitar la insularitat i la manca de continuïtat dels hàbitats.

b) Preservar les zones febles del territori i aquelles que acullen patrimoni natural o cultural.

c) Disminuir els riscs de caràcter natural derivats de densitats d’ocupació excessives. Impedir l’artificialitat de les zones subjectes a la protecció del patrimoni natural.

d) Mantenir lliures els corredors biològics al llarg de rius, les rieres i els espais amb pendent excessiu, en particular a les capçaleres de les conques a l’objecte de reduir els riscs i la probabilitat de maltempsades.

e) Defensar la qualitat ambiental dels paratges de valor especial.

f) Preservar la costa.

g) Preservar els elements característics del territori, per posició, vegetació o estructura geogràfica.

h) Conservar els sòls agrícoles d’alt nivell de rendibilitat econòmica com els conreus amb denominació d’origen o d’alta qualitat o aquells que han estat objecte de fortes inversions en infraestructures de reg.

i) Assegurar els espais lliures necessaris per a un funcionament racional del sistema hídric: lleres dels corrents fluvials, franges de servitud i àmbits susceptibles d’inundació. Mantenir els espais sense edificar ni urbanitzar necessaris per a la regulació de la llera, la compensació o la laminació de les avingudes i l’emmagatzematge d’aigua.

j) Evitar la urbanització i l’edificació a les vores de les conques torrencials i al llarg de les lleres per reduir els risc d’inundació, facilitar el drenatge natural i la recàrrega de l’aqüífer i no accelerar la condició inundable de les terres.

k) Excloure dels processos urbanitzadors els terrenys amb un pendent superior al 30 per cent, en concret aquells que presenten una baixa estabilitat geològica, a fi d’impedir els perills d’esllavissades, desertització i erosió, i també com a forma de reduir les despeses d’urbanització i d’implantació dels serveis.

Article 49

Els efectes de la qualificació del sòl lliure

49.1 Aturar l’emplaçament d’usos urbans en el sòl no urbanitzable.

49.2 Evitar l’ocupació de les lleres dels rius i els seus entorns immediats.

49.3 Prohibir tota intervenció amb edificació a la franja de servitud litoral.

49.4 Aturar la contaminació de les aigües superficials i subterrànies.

49.5 Disminuir la contaminació atmosfèrica.

49.6 Preservar la biodiversitat en la fauna, la flora i la gea dels diferents ecosistemes.

49.7 Evitar l’erosió del sòl a causa d’incendis, tales forestals, abocaments de productes químics, extraccions d’àrids i cobertura de rieres.

49.8 Donar continuïtat als espais naturals per tal d’evitar que esdevinguin espais aïllats sense connexió.

Article 50

Segregacions i divisions

50.1 En el sòl lliure queden prohibides les parcel·lacions urbanístiques tal com les defineix la legislació urbanística.

50.2 Els fraccionaments de terrenys que es duguin a terme en aquesta zona, ja sigui mitjançant segregacions o divisions de finques, ja a causa de transferències de propietat han de tenir per objecte la racionalització de la seva explotació i les finques resultants han de mantenir la mateixa destinació. Per altra banda, s’hauran de fer de manera que no en resulti cap parcel·la d’extensió inferior a les superfícies fixades com a unitats mínimes de conreu i com a unitat mínima forestal per la normativa sectorial.

Conseqüentment, no es poden fer fraccionaments, per qualsevol títol, quan la superfície de les finques resultants sigui inferior a les que s’indiquen a continuació:

a) 7.500 metres quadrats per als terrenys de regadiu compresos dins el sòl no urbanitzable de la plana deltaica.

b) 10.000 metres quadrats per a la resta de terrenys de regadiu en sòl lliure, llevat dels del municipi d’Amposta, per als quals la superfície mínima serà de 7.500 metres quadrats.

c) 45.000 metres quadrats per a tots els terrenys que siguin de secà amb independència de la categoria de sòl lliure on es trobin.

d) 250.000 metres quadrats per als terrenys forestals en sòl lliure.

50.3 Les finques resultants d’una segregació o divisió hauran de tenir accés directe i immediat o mitjançant servitud de pas legalment constituïda a un vial públic existent.

50.4 Els fraccionaments de terrenys efectuats per qualsevol títol amb infracció del que disposen els apartats precedents d’aquest article no generaran cap mena de drets derivats de l’edificació sobre les finques resultants, en cap cas.

En qualsevol cas, el fet d’haver complert les condicions establertes en aquest article no és suficient, per ell mateix, per tenir un dret derivat de l’edificació sobre les finques resultants.

50.5 Sobre finques que hagin estat objecte de segregació no es podran formular sol·licituds d’edificació en un termini mínim de cinc anys a comptar de la data de registre de la segregació.

Article 51

Plans especials d’infraestructures

Per al pas, la instal·lació o l’execució d’infraestructures, serveis tècnics o subministraments s’ha de redactar i aprovar prèviament un pla especial, conforme amb el que preveu l’article 29.2 del Decret legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, de refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística, excepte quan estigui previst que la infraestructura a fer comportarà la redacció del projecte corresponent i, si escau, l’estudi d’impacte ambiental.

Article 52

Vies rurals

52.1 No es poden obrir nous camins, vies rurals, pistes forestals o qualsevol altre tipus de vies, tret de les necessàries per a un ús racional de l’explotació agropecuària de la finca, si no està expressament previst als plans generals o als plans especials que en sòl no urbanitzable poden desenvolupar-les o als plans o programes del Departament de Medi Ambient.

52.2 Tampoc es pot modificar el perfil longitudinal i transversal dels camins i les vies rurals sense la corresponent llicència municipal. Tota modificació de perfils haurà de tenir especial cura de les condicions paisatgístiques i del medi natural.

En l’obertura de camins i en l’estesa de xarxes d’infraestructura s’han d’aprofitar els canals de pas i els corredors existents i seguir les actuals vies de comunicació de manera que es mantingui la unitat de les explotacions sense partir pel mig i al biaix els camps.

Es prohibeix la col·locació de cartells de publicitat o qualsevol altre element que contamini el paisatge natural.

52.3 Als àmbits del PEIN i del parc natural, es prohibeix expressament la circulació sobre rodes fora de les carreteres, els camins i les vies rurals, excepte quan es tracti de la realització d’activitats agràries o estigui relacionat amb la gestió del àmbit de PEIN.

Article 53

Pla director del delta de l’Ebre

El Pla territorial recull íntegrament el Pla director del delta de l’Ebre i en manté inalterables la totalitat dels objectius, estratègies, propostes d’actuació i la normativa específica dintre de l’àmbit dels set municipis deltaics: l’Ampolla, Camarles, l’Aldea, Amposta, Sant Carles de la Ràpita, Deltebre i Sant Jaume d’Enveja, amb les precisions que resulten de la regulació de la plana deltaica i l’especificada en el paràgraf següent.

La localització dels centres de serveis turístics previstos en el Pla director es podrà modificar sempre que es compleixen els requisits següents:

Manteniment del nombre total de centres per municipi.

El nou emplaçament proposat ha de tenir la mateixa lògica territorial que el que es preveu substituir.

S’ha de garantir la compatibilitat ambiental.

La modificació ha de ser proposada per l’Ajuntament i convenientment justificada.

La Comissió Territorial d’Urbanisme ha d’apreciar la concurrència dels anteriors requisits per impulsar la modificació proposada.

Article 54

Instal·lacions d’utilitat pública i interès social

Per mitjà del procediment que preveu l’article 44.2 del Reglament de gestió urbanística, la Comissió Territorial d’Urbanisme podrà autoritzar la implantació en sòl lliure de construccions i instal·lacions d’utilitat pública i interès social que hagin d’emplaçar-se al medi rural.

Correspon a la Comissió Territorial d’Urbanisme valorar la utilitat pública o l’interès social de la instal·lació o construcció, quan aquesta utilitat o interès no siguin atribuïts per la legislació específica a algun altre organisme de l’Administració.

A l’efecte de valorar la utilitat pública o l’interès social, la Comissió Territorial d’Urbanisme pot tenir en consideració, entre altres factors, la generació de riquesa o de benestar general atribuïbles al projecte, com també el seu grau de compatibilitat amb les exigències de protecció i preservació dels terrenys on es vulgui implantar la instal·lació. En canvi, no estarà vinculada per la declaració d’utilitat pública o d’interès social que, si s’escau, faci l’ajuntament afectat.

La necessitat d’emplaçament al medi rural s’ha d’entendre en el sentit que les característiques de la instal·lació o construcció no permetin la seva ubicació en una altra classe de sòl o bé que la utilitat pública o l’interès social derivin precisament de la seva ubicació al medi rural.

Article 55

Usos no admesos en sòl lliure

No són permesos en sòl no urbanitzable i s’han d’emplaçar en sòls urbans o urbanitzables els usos o les instal·lacions següents:

1. Edificis d’habitatge no vinculats a les activitats agràries, forestals i ramaderes

2. Usos comercials

Exposició i venda de caravanes.

Exposició i venda de vehicles automòbils (nous o d’ocasió).

Exposició i venda de materials per a la construcció.

Exposició i venda de piscines i altres elements de jardí.

Exposició i venda de mobles.

Grans establiments comercials.

3. Instal·lacions industrials

Magatzems de productes industrials.

Fabricació de prefabricats de formigó.

Fabricació de pedra artificial.

Taller de reparació de vehicles.

Fàbrica d’embotits i conserves càrnies.

Escorxador, sala d’especejament, magatzem frigorífic.

Transformació industrial de productes làctics.

Transformació de subproductes de la fusta.

Recuperació de palets.

Fabricació d’embalatges de fusta.

4. Serveis i instal·lacions vinculats al manteniment de vehicles

Tren de rentat de vehicles no dependents d’una àrea de servei.

5. Usos d’equipament col·lectiu

Equipaments educatius no relacionats amb l’ensenyament obligatori ni amb la natura.

Equipaments culturals no relacionats amb aspectes naturals o del lloc.

Equipaments socials.

Residències per a la tercera edat.

6. Qualsevol altre ús anàleg als anteriors i que no estigui comprès a l’article següent.

Article 56

Usos admesos en sòl lliure

En coherència amb el model d’ordenació territorial definit al Pla territorial, que respon a l’interès públic específic de la Generalitat de Catalunya, seran usos i instal·lacions permesos en sòl no urbanitzable:

a) Amb caràcter general, les construccions i instal·lacions vinculades a explotacions agrícoles, ramaderes, forestals o cinegètiques i també les vinculades a l’execució, al manteniment i al servei de les obres públiques.

b) Excepcionalment, amb autorització prèvia de la Comissió Territorial d’Urbanisme, tramitada pel procediment de l’article 44.2 del Reglament de gestió urbanística, es poden admetre, a les zones del sòl lliure que específicament s’indiquen, els usos i les instal·lacions de la llista següent:

En la llista es defineixen numèricament els usos als quals es fa correspondre una o més zones d’acord amb aquesta relació alfabètica:

A. boscos i matollars.

B. agrícola de secà i erms.

C. agrícola de regadiu.

D. espais inclosos al PEIN.

E. connectors biològics i vores del PEIN.

F. planes fluvials i deltaica.

G. elements naturals de valor local.

H. zona de domini públic maritimoterrestre.

I. franja de protecció del litoral.

Llista d’usos admesos:

1. Edificis d’habitatge vinculats a les activitats agràries, forestals i ramaderes

Masia tradicional.

Habitatge rural.

Residències temporals per a personal que treballa en feines agràries.

S’admeten a les zones A, B, C, D, E, F.

2. Comercials

2.1 Usos comercials dependents d’activitats agropecuàries, forestals i extractives.

Centre de jardineria amb vivers o planters annexos.

Venda de llenyes.

Exposició i venda de pedres naturals i àrids del lloc.

S’admeten a les zones A, B, C.

2.2 Usos comercials, d’alt risc i obligats a estar separats de la població

Gasos liquats del petroli, propans i butans.

S’admeten a les zones B.

3. Usos industrials

3.1 Indústries de transformació artesana per a l’elaboració de productes naturals.

Elaboració de productes naturals i artesans.

Indústries artesanes: tallers de ceràmica i d’escultura, rajoleria artesana, picapedrer i altres.

Cooperativa agrària.

S’admeten a les zones A, B, C, E, F.

3.2 Obres en indústries preexistents: ampliacions, canvis d’ús, adequació d’accessos, tanques, molls de càrrega.

S’admeten a les zones B, C.

3.3 Indústries a emplaçar prop de la matèria primera.

Serradores (transformació primària de la fusta).

Fabricació de material ceràmic (bòbiles) i refractari.

Plantes de trituració i forns de guix.

Tractament de pedres naturals i marbres.

Classificació i tractament de carbó vegetal i mineral.

Pedreres i extraccions d’àrids.

Fàbriques de pinsos.

Fàbriques de cartró i paper orientades per l’energia de l’aigua.

Fàbriques d’electròlisi orientades per l’energia de l’aigua.

S’admeten a les zones A, B, C.

3.4 Indústria d’alt risc per a la població.

Fàbrica i magatzem de productes pirotècnics i polvorins.

S’admeten a les zones B.

3.5 Plantes d’aglomerats i morters.

Planta d’aglomerat asfàltic.

Planta de producció de formigó.

S’admeten a la zona B.

4. Usos turístics

4.1 Instal·lacions d’acollida en àrees rurals per a turisme no massiu.

Berenadors en zones forestals i erms.

Residència casa de pagès, en edificis existents i subjectes al reconeixement del Departament d’Indústria, Comerç i Turisme.

Refugi de muntanya.

S’admeten a les zones A, B, C, D, E, F, G.

4.2 Instal·lacions d’allotjament i restauració.

Restaurant.

Cafè, bar.

Càmping.

Hotel, hostal, motel, hotel apartament.

Alberg de joventut.

Casa de colònies.

Pupil·latge de caravanes.

Residència casa de pagès en edificacions de nova planta.

S’admeten a les zones A, B, C.

4.3 Instal·lacions temporals.

Envelats per a la celebració de festes i esdeveniments firals.

Instal·lacions desmuntables per a ball a l’aire lliure.

S’admeten a les zones A, B, C.

4.4 Àrees de lleure.

Parc infantil.

Parc temàtic.

Parc aquàtic.

Parc lúdic esportiu.

S’admeten a les zones A, B, C.

5. Instal·lacions per a serveis tècnics de telecomunicacions

Centres emissors de radiodifusió, televisió i antenes.

Antenes de telefonia i hertzianes.

Centre de comunicacions i antenes per satèl·lit.

S’admeten a les zones A, B, C, D, E, F, I.

6. Instal·lacions de proveïment.

6.1 Instal·lacions de transport energètic.

Oleoductes.

Gasoductes.

S’admeten a les zones A, B, C, D, E, F, I.

6.2 Instal·lacions per a la fabricació i emmagatzematge de productes energètics.

Estació receptora-transformadora d’energia elèctrica.

Cogenerador d’energia elèctrica.

Centre de distribució de gas natural.

Tanc de gas liquat del petroli.

S’admeten a les zones A, B, C, D, E, F.

6.3 Instal·lacions hidràuliques.

Dipòsit d’abastament d’aigua.

Cisterna d’aigua de pluja.

Planta de tractament d’aigua potable.

Dipòsit d’aigua contra incendis.

S’admeten a les zones A, B, C, D, E, F, I.

7. Serveis i instal·lacions vinculats a la xarxa viària.

7.1 Aparcaments.

Aparcament de camions i pupil·latge de caravanes.

S’admeten a les zones B.

Aparcament de vehicles relacionat amb les activitats fluvials (propers a embarcadors i dàrsenes).

S’admeten a les zones A, B, C, D, E, F, G, I.

7.2 Estacions de servei.

S’admeten a les zones A, B, C, F.

7.3 Àrees de manteniment.

Magatzems del servei de conservació de carreteres.

Centres de control de carreteres i trànsit.

S’admeten a les zones A, B, C, E, F.

8. Instal·lacions mediambientals.

8.1 De control atmosfèric.

Radars meteorològics.

Estacions de meteorologia.

S’admeten a les zones A, B, C, D, E, F, G, H, I.

8.2 De sanejament d’aigües residuals.

Planta depuradora industrial.

Planta depuradora d’aigües residuals urbanes.

Altres infraestructures incloses en el programa de sanejament.

S’admeten a les zones B, C, F.

8.3 De la gestió de residus municipals.

Abocador de residus sòlids urbans.

Abocador de runes de la construcció i terres.

Deixalleries.

Descontaminació i desballestament de vehicles fora d’ús.

Planta de compostatge de residus urbans.

S’admeten a les zones B.

8.4 De la gestió de residus industrials.

Abocador de residus industrials.

S’admeten a les zones B.

8.5 De la gestió de residus agropecuaris.

Planta de tractament de purins.

Planta de compostatge de fems.

Planta de compostatge de productes vegetals i orgànics per a adobs.

S’admeten a les zones B.

8.6 Del tractament de residus especials.

Planta incineradora de residus.

Planta de transferència de residus.

S’admeten a les zones B.

8.7. Plantes de recuperació del ferro i d’abocaments d’escòries.

9. Usos d’equipament col·lectiu.

9.1 Equipaments educatius.

Centres d’ensenyament primari.

Centres d’ensenyament secundari.

S’admeten a les zones A, B, G.

9.2 Equipaments educatius relacionats amb la natura.

Escoles de capacitació agrària i aqüicultura.

Escola de viticultura.

Granja escola.

Centre d’informació de la natura.

S’admeten a les zones A, B, C, D, E, F.

9.3 Equipaments esportius.

Camp de futbol.

Camp d’atletisme.

Pista poliesportiva.

Club de tennis.

Pavelló poliesportiu.

Pavelló de tir.

Piscines a l’aire lliure.

Camp de golf.

Circuit de bicicletes de muntanya.

Hípiques, escoles d’equitació.

Activitats colombòfiles.

Circuit de karts, cotxes i motos.

Camp de tir al plat.

Camp de vol d’ultralleugers.

S’admeten a les zones A, B, E.

9.4 Equipaments culturals.

Museus relacionats amb aspectes naturals o del lloc.

S’admeten a les zones A, B, C, D, E, F, G.

9.5 Equipaments sanitaris.

Centres d’assistència primària.

Hospitals.

Centre de salut mental.

Sanatoris.

S’admeten a les zones A, B.

9.6 Centres religiosos (monestir, ermita, altres creences, etc.).

S’admeten a les zones A, B, E.

9.7 Equipaments especials.

Cementiri.

Cementiris d’animals.

S’admeten a les zones A, B, E.

9.8 Equipaments de seguretat ciutadana.

Casernes.

Centres penitenciaris.

Centres de tractament i acollida de menors.

S’admeten a les zones B.

10. Instal·lacions associades a l’activitat agropecuària

10.1 Cria, engreix i reproducció d’animals.

Gosseres (cria, ensinistrament, guarda).

Nuclis zoològics (ocells, etc.).

Granges especials: cinegètica (faisans, perdius), cria d’estruços i altres.

Granges aqüícoles.

Centres veterinaris especials.

S’admeten a les zones A, B, D, E, F.

10.2 Instal·lacions associades a la transformació de fruits.

Cellers de vi i criança.

Caves.

Trulls d’oli.

S’admeten a les zones A, B, C, D, E, F.

11. Pel que fa als centres generadors d’energia eòlica, s’admetran en aquelles zones que determini el mapa d’implantació ambiental d’energia eòlica a Catalunya, sempre que compleixin les disposicions sectorials i urbanístiques vigents.

12. Qualsevol altre ús o instal·lació anàleg als anteriors que no estigui específicament prohibit a l’article anterior, sempre que puguin considerar-se d’utilitat pública o interès social i de necessari emplaçament al medi rural.

Article 57

Piscifactories

57.1 Les instal·lacions i obres que necessiten les piscifactories no tindran la consideració d’explotació agrícola, a l’efecte del que estableix l’article 127.1.b) del Decret legislatiu 1/1990, de refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística.

No obstant això, en consideració al seu interès econòmic particularment per a la zona del Delta i ponderant la necessitat del seu emplaçament al medi rural, la instal·lació de piscifactories al sòl no urbanitzable podrà ser autoritzada per la Comissió Territorial d’Urbanisme.

57.2 Les piscifactories extensives que es portin a terme en espais no coberts s’han d’ubicar vorejant la costa a una distància no superior als cinc-cents metres de la línia del domini públic maritimoterrestre, en la plana deltaica i a qualsevol distància en les altres zones.

57.3 A més, la instal·lació o construcció de piscifactories ha d’estar sotmesa a avaluació prèvia d’impacte ambiental quan es vulgui dur a terme sobre terrenys compresos dins l’àmbit del PEIN, de conformitat amb el que disposa l’article 17.3, en relació amb l’annex 2, punt II-3, del Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d’espais d’interès natural.

Article 58

Parcs eòlics

58.1 La instal·lació de parcs eòlics únicament es permetrà en terrenys que tinguin la classificació urbanística de sòl no urbanitzable, amb les condicions i els requisits que s’indiquen als punts següents. Això no obstant, es determinen com a criteris subsidiaris mentre no sigui aprovat el mapa d’implantació ambiental de l’energia eòlica de Catalunya i la normativa que el desenvolupa.

58.2 La llicència municipal d’obres per a la construcció del parc eòlic haurà d’anar precedida de l’autorització de la Comissió Territorial d’Urbanisme, conforme amb el procediment que preveuen els articles 127.1.b) i 128 del Decret legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, de refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística, com també del corresponent permís ambiental d’acord amb el que estableix la legislació sectorial.

58.3 Tant l’autorització prèvia de la Comissió Territorial d’Urbanisme com el permís ambiental tindran la consideració de límits per a poder destinar els terrenys amb la classificació de sòl no urbanitzable a la instal·lació de parcs eòlics com a ús vinculat a la utilització racional dels recursos naturals als efectes del que disposa l’article 20.1 de la Llei estatal 6/1998, de 13 d’abril, sobre règim del sòl i valoracions.

58.4 El projecte de construcció del parc eòlic que s’haurà de presentar per a l’obtenció de les llicències i autoritzacions esmentades a l’article anterior ha de contenir, necessàriament, la previsió de l’obertura i execució dels camins i les pistes forestals que calguin per a accedir a la instal·lació projectada com també de la línia de transport de l’energia elèctrica generada des de la instal·lació fins al ramal més proper de la xarxa general de conducció elèctrica existent.

58.5 Es permet i s’afavoreix la contigüitat o proximitat entre parcs eòlics, quan utilitzin els mateixos accessos i la traça de les línies d’evacuació d’energia i evita fer-ne de nous, cosa que limita l’impacte per erosió.

58.6 Els titulars dels parcs eòlics que hagin executat els accessos i les línies elèctriques de connexió amb la xarxa general, com també els titulars d’aquells altres parcs eòlics que utilitzin els mateixos accessos i connexions, estaran obligats a mantenir-los en les condicions que siguin exigibles conforme amb la legislació sectorial vigent per a la prevenció d’incendis forestals, sota la seva exclusiva responsabilitat.

Les despeses derivades d’aquesta obligació de manteniment aniran íntegrament a càrrec dels titulars dels parcs eòlics subjectes al deure de manteniment.

58.7 Els accessos de nova construcció i d’ús exclusiu als parcs eòlics han de romandre tancats en el seu entroncament amb la xarxa de camins públics o de carreteres i només poden ser practicables pel personal de gestió i manteniment del parc o dels parcs, agents forestals, bombers, membres de les associacions de defensa forestal, guardes de les reserves i àrees de caça i altres persones especialment autoritzades.

58.8 Es recomana el soterrament de les línies d’evacuació d’energia, com a mínim fins a l’entroncament de l’accés al parc o parcs eòlics amb la xarxa de camins públics o de carreteres, sempre que sigui tècnicament possible.

58.9 Es recomana que els parcs eòlics no estiguin tancats. En cas que ho estiguin, el seu tancament ha de permetre la lliure circulació de la fauna terrestre.

58.10 L’eficàcia de l’autorització prèvia esmentada de la Comissió Territorial d’Urbanisme caducarà transcorregut el termini d’un any sense haver començat l’execució de les obres autoritzades.

La caducitat de l’autorització haurà de ser declarada expressament en tot cas per la Comissió Territorial d’Urbanisme i determinarà l’arxiu de l’expedient.

Un cop declarada la caducitat no es podran iniciar les obres si no es demana i s’obté una nova autorització de la Comissió Territorial d’Urbanisme de referència.

Article 59

Sistemes per a la prevenció i l’extinció d’incendis

Per facilitar la prevenció i l’extinció d’incendis, es redactarà un pla especial per a tot l’àmbit que determini les mesures preventives a aplicar, localitzi les instal·lacions hídriques necessàries i defineixi el traçat dels camins que calen per fer accessible el territori als equips d’extinció.

Per facilitar la redacció dels plans de prevenció d’incendis i dels plans d’actuació dels municipis considerats d’alt risc pel Decret 64/1995, de 7 de març, el pla especial haurà de definir els camins per a trànsit rodat d’accés a les masses forestals, les línies de conducció elèctrica d’alta i baixa tensió, els transformadors i els abocadors com també els punts d’aigua, rius, embassaments, basses, dipòsits i piscines existents.

Quan el pla especial prevegi l’ampliació d’algun camí, la connexió entre pistes forestals existents, l’obertura d’algun nou accés, o la construcció d’alguna instal·lació per a la protecció i extinció d’incendis en els sòls lliures que el Pla territorial protegeix expressament, caldrà l’autorització de la Comissió Territorial d’Urbanisme i també la declaració d’impacte ambiental regulada al Decret 114/1988, de 7 d’abril.

Secció 3

Sòl lliure de protecció especial

Article 60

Definició

El sòl lliure de protecció especial és el sòl no urbanitzable que posseeix uns valors ecològics o paisatgístics d’elevada importància que justifiquen la seva conservació indefinida com a elements del patrimoni natural.

Aquesta categoria comprèn els espais inclosos al PEIN, els connectors biològics i les vores del PEIN definits pel Pla territorial, els elements naturals que el Pla territorial considera de valor local i l’espai litoral, constituït per la zona de domini públic maritimoterrestre i la franja de protecció litoral.

1. Espais inclosos en el PEIN

Article 61

Definició

61.1 Aquesta categoria de sòl no urbanitzable correspon als espais considerats d’interès natural pel Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d’espais d’interès natural de Catalunya (PEIN).

61.2 El Pla territorial recull la delimitació dels espais d’interès natural compresos en el seu àmbit territorial d’aplicació. La delimitació d’aquests espais figura als plànols E i F d’ordenació del sòl no urbanitzable.

61.3 Els espais compresos en aquesta categoria de sòl no urbanitzable es regeixen per la seva pròpia normativa específica: Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals, i el Decret 328/1992, de 14 de desembre, del PEIN.

Article 62

Àmbits

62.1 La Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals, pot ser considerada com el marc jurídic fonamental de la protecció de la natura a Catalunya. Aquesta Llei conté unes disposicions, de caràcter general, referents a la protecció de la gea, de la vegetació i de la fauna, la preservació de les zones humides, el control de l’impacte ecològic i paisatgístic de les infraestructures i les activitats extractives.

62.2 Aquest text legislatiu disposa d’un segon nivell de protecció, mitjançant la figura del PEIN, aprovat pel Decret 328/1992, de 14 de desembre. Aquesta protecció és destinada a aquells espais qualificables com d’interès general des d’un punt de vista mediambiental. La seva finalitat és la de garantir l’existència d’un règim jurídic que permeti fer front en aquest espais a les causes de degradació més importants o comunes.

62.3 Per a aquells espais del PEIN la conservació dels quals pugui requerir uns instruments normatius i de gestió més acurats, la Llei d’espais naturals regula unes figures de protecció que de forma genèrica denomina espais naturals de protecció especial, que són les següents:

a) Parcs nacionals. Declarats per llei.

b) Paratges naturals d’interès nacional. Declarats per llei.

c) Reserves naturals integrals. Declarats per llei.

d) Reserves naturals parcials. Es declaren per decret del Consell Executiu.

e) Parcs naturals. Es declaren per decret del Consell Executiu.

f) Superfície forestal d’àrea reduïda. No té definit un mecanisme de declaració.

62.4 Els espais naturals que actualment figuren inclosos dins el PEIN a les Terres de l’Ebre són els següents:

Llaberia; muntanyes de Tivissa-Vandellòs; serres de Cardó-el Boix; plana de Sant Jordi; cap de Santes Creus; serra de Montsià; delta de l’Ebre; els Ports; serres de Pàndols i Cavalls; barrancs de Sant Antoni-Lloret-la Galera; illes de l’Ebre; Riba-roja; Ribera de l’Ebre a Flix, i Ribera d’Algars, regulats per la normativa del PEIN, Decret 328/1992, modificat per 213/1997.

62.5 Per a aquells espais del PEIN que requereixen uns instruments de gestió i normatius més acurats, la Llei d’espais naturals ha regulat proteccions especials. La delimitació d’aquests espais no consta als plànols normatius i el Pla territorial es remet a la normativa concreta que els preveu.

Espais amb figures d’especial protecció:

a) Parc natural.

Delta de l’Ebre, regulat pel Decret 332/1986, de 23 d’octubre.

b) Reserva natural parcial.

la Punta de la Banya i l’Illa de Sapinya, regulades pel Decret 332/1986, de 23 d’octubre.

La Ribera d’Algars, regulada per el Decret 123/1987.

c) Reserva de fauna salvatge.

La llacuna de La Tancada, regulada per l’Ordre de 9 de setembre del 1992.

La Punta del Fangar, regulada per l’Ordre de 7 de juliol de 1992.

Les Illes de l’Ebre, regulades per l’Ordre de 10 de novembre del 1995.

La Ribera de Flix, regulada per l’Ordre de 25 d’octubre del 1995.

d) Reserva de caça.

Els Ports, regulats pel Decret 196/1987, de 28 de maig.

L’Encanyissada, regulada pel Decret 269/1996, de 23 de juliol.

e) El "Sitio Ramsar" en el delta de l’Ebre, inclòs pel Govern espanyol en data 26 de març de 1993 a la llista d’aiguamolls d’interès internacional o llista Ramsar.

Article 63

Usos compatibles

Els terrenys compresos dins les àrees del PEIN s’han de regular per la normativa del PEIN, aprovat pel Decret 328/1992, de 14 de desembre.

Article 64

Condicions d’edificació

S’hauran de subjectar a les condicions que estableixen les normes del PEIN, aprovat pel Decret 328/1992, de 14 de desembre.

2. Connectors biològics i vores del PEIN

Article 65

Objectius

65.1 És convenient no entendre les àrees del PEIN com a illes, això ha portat a delimitar uns sòls de règim no urbanitzable comú que persegueixen que els espais protegits no acabin degradant-se per la pressió de l’acció humana a les zones de la seva perifèria. Així mateix cal assegurar que les àrees protegides estiguin connectades entre si per passadissos adequats a fi que les espècies es puguin dispersar i recolonitzar hàbitats en cas que una pertorbació provoqui una extinció local.

65.2 Per donar solució a aquest problema el Pla territorial complementa la preservació dels espais del PEIN amb sòls no urbanitzables protegits, que persegueixen disminuir la insularitat i l’efecte vora i que permeten la continuïtat biològica. Són zones limítrofes amb els espais del PEIN, i de característiques similars a aquests, que mitiguen els impactes externs.

Article 66

Àmbits

66.1 Els espais inclosos dins aquesta categoria de sòl són els següents:

a) Connexió dels Ports amb la serra de Pàndols

Aquest espai unifica els Ports i la serra de Pàndols, consolida un eix entre el Maestrat i el Montsant i afavoreix la migració de les espècies a través de tot el sistema.

b) Connexió Pàndols i Cavalls-Montsant

La protecció d’aquest espai consolida una extensa franja des dels Ports fins a la serra del Montsant que, afegint-hi el Maestrat, permetria disposar de més de 100 km de corredor biològic.

Com a elements d’interès a la zona hi trobem la nidificació del pela-roques, el cercavores i el gran duc, i a la riba dreta de l’Ebre, la nidificació de l’àliga cuabarrada i la presència d’una població estable de cabra salvatge.

c) Connexió dels Ports amb les serres de Cardó-el Boix

Fóra convenient crear una zona de protecció que connecti els Ports amb les serres de Cardó-el Boix i faciliti la dispersió de la fauna des dels Ports a la serra de Cardó.

d) L’Astet

Aquest espai constitueix un dels principals llocs on els mamífers poden creuar l’Ebre. L’espai inclou una pineda amb alzines i un bosc de ribera ben conservat, també es d’interès el penya-segat. S’han detectat més de 1.000 exemplars de corb marí i nidificació d’àliga cuabarrada als penya-segats.

e) Muntanyes de Benifallet

És important la seva protecció per crear una connectivitat entre els Ports, Pàndols i Cavalls i Cardó-el Boix. Són muntanyes de relleus i modelats exocàrstics força espectaculars, on oliveres en actiu i abandonats s’intercalen amb pinedes poc modificades per l’acció humana que constitueixen la zona d’alimentació de nombroses espècies.

f) Connexió Cardó, el Boix, Tivissa, Vandellòs, Llaberia

Espai en el qual abunden els afloraments calcaris amb vegetació arbustiva i forestal intercalada amb oliveres. Aquesta combinació genera una estructura que permet acollir i alimentar molta fauna, com ara alguns exemplars d’àliga daurada. És important afavorir la connexió entre els diferents espais del PEIN de la zona, ja que aquesta àrea té un paper important com a reservori genètic en cas de gran pertorbacions, com ara incendis de grans dimensions.

Trobem manifestacions càrstiques i cavitats subterrànies molt rellevants, com ara les de Fredes.

g) Entorn de la serra de Montsià

Els turons situats al nord-est de la serra del Montsià, Montsianell i Rocafosca tenen valor paisatgístic com a mirador sobre el Delta. Al sud s’inclouen els turons de la Moleta, la Cogulla i Ferradures i es pren com a límit la vegetació de bosc i matolls. La protecció d’aquesta franja d’una possible urbanització pot regular la pressió urbanística dels nuclis urbans de la costa entre Sant Carles de la Ràpita i Alcanar.

h) Entorn del Ports

Vora de l’espai dels Ports, al sud-est del massís, que inclou els turons de la Gotellera i los Castells. Vegetació de màquies de garric i margalló.

i) Riu de la Sénia

Llera del riu encaixada amb vegetació exuberant principalment de canyissar i amb presència de baladrars i màquia de garric i margalló. Probable presència de la tortuga de rierol.

j) Barrancs de Buinaca i Passador

Situats sota el nucli urbà de Tivenys. Els cursos d’aigua han excavat profunds barrancs que generen paisatges de gran valor estètic. Conserven un poblament vegetal propi de les rambles mediterrànies que afavoreix l’abundància de fauna.

k) Barranc de Santes Creus

Sistema fluvial amb vegetació característica de la regió mediterrània com màquia de garric i margalló i brolla calcícola de romaní i bruc.

l) Riera del Comte

Compleix una important funció de corredor biològic de connexió de les serralades de Cardó-el Boix amb Tivissa-Vandellòs. Presència d’invertebrats singulars com la tortugueta.

m) Riu Canaleta

Connecta els espais de Cardó-el Boix i Pàndols i Cavalls amb l’Ebre i crea un corredor pel qual circulen els mamífers. Els darrers 200 metres presenten un bosc de ribera ben constituït.

n) Riu de la Cana

Curs d’aigua intermitent connectat amb l’espai del meandre de Flix, al seu tram superior presenta una vall amb una cobertura arbòria molt diversa. Nidificació de l’àliga marcenca.

o) Barranc de Gorraptes-Sorts

Curs d’aigua intermitent que circula relativament engorjat i connecta el sistema del Montsant amb l’Ebre. Al seu curs, trobem taques de vegetació aquàtica i de bosc de ribera.

p) Barranc de Barball

Curs d’aigua intermitent que connecta zones de la Terra Alta amb Riba-roja d’Ebre. Presenta una forta incidència de focs forestals i d’erosió.

q) Barranc de Sant Francesc

Transcorre paral·lelament al barranc de Barball, connectant zones de la Terra Alta amb Riba-roja d’Ebre. Vegetació de sargues que estan sent substituïdes per canyes.

r) Riu dels Estrets

Connecta els Ports amb la riera d’Algars. Zona de nidificació de la merla d’aigua. Circulació intermitent d’aigua, deixant tolls amb peixos.

s) Rieres de Siurana-Ull de l’Asma

El seu interès rau en el fet que funciona de connector biològic entre Llaberia-Tivissa i l’Ebre. Són cursos intermitents d’aigua que presenten comunitats de codolar eixut.

t) Barranc de la Galera

Espai de continuïtat entre l’espai PEIN del barranc de la Galera i l’Ebre. Gran rambla que recull l’aigua de pluja, tot i que habitualment només condueix un corrent petit. El seu llit és format per còdols de diverses mides i hi creixen escampats poblaments de baladrar, salzeda de sarga, jonqueres, canyissars i en certs indrets àlbers formant petits boscos.

u) Riera d’Algars

Connecta els àmbits del PEIN dels Ports amb la riera d’Algars. Aquesta protecció resulta fonamental quan el riu deixa de ser intermitent, a les èpoques de pluges, per la protecció de la llúdriga.

66.2 La delimitació i regulació més acurada d’aquest espais es desenvoluparà a través de plans especials.

Article 67

Usos compatibles

67.1 Només s’admeten els usos de naturalesa rural, vinculats a l’explotació dels recursos naturals, a la regeneració de conreus abandonats i a la promoció i al desenvolupament de l’activitat agrícola i ramadera.

67.2 Els aprofitaments forestals han de respondre a un pla tècnic de gestió i millora forestal autoritzat pel Departament de Medi Ambient, redactat responent als principis de persistència, conservació i millora de les masses forestals.

67.3 S’admet la implantació d’elements relacionats amb la conservació del bosc i la reducció del perill d’incendi forestal (obertura de pistes d’accés o extensió de les existents, construcció de basses, torres de vigilància, etc.) i també l’ús ramader de tipus tradicional i extensiu.

67.4 En cap cas es permet l’obertura d’altres pistes que les exclusivament necessàries per a l’aprofitament dels productes forestals i per a prevenir i aturar els incendis, incloses en els programes del Departament de Medi Ambient.

67.5 Es permet la millora de la xarxa rural de camins i infraestructures i dels serveis necessaris per a dotar els hàbitats rurals de les prestacions que demana l’actual organització social i la implantació de les noves tecnologies d’aplicació a l’àmbit agropecuari.

67.6 Condició necessària per a admetre l’artigatge dels boscos per a retornar els terrenys forestals a fins agrícoles és que el pendent del sòl no superi el 30% i que es disposin en freginals o terrasses, afaissats per reduir els processos d’erosió del sòl pel vent, la pluja, o els bussaments dels seus estrats i pels arrossegaments de l’aigua.

67.7 Sens perjudici d’aquesta destinació pròpia i primària, es poden admetre excepcionalment altres usos complementaris i accessoris establerts a l’article 56 d’aquest Pla territorial, a més de les limitacions que resultin aplicables en virtut d’altres normes legals o reglamentàries.

Article 68

Condicions d’edificació

S’hauran de subjectar a les mateixes condicions que estableixen els articles 89 i 90 del sòl agrícola.

3. Elements naturals de valor local

Article 69

Definició

69.1 Aquests espais estan definits pel seu valor ecològic, paisatgístic, agrícola o forestal en atenció a la seva representativitat, singularitat i fragilitat en l’àmbit local.

Els espais inclosos dins aquesta categoria de sòl són els següents:

a) Basses d’Ulldecona

Bassa de l’Ermita, bassa de les Ventalles i bassa de la Llacuna, situades a la plana entre les serres de Godall i Montsià, al terme municipal d’Ulldecona. Són d’interès perquè es tracta de zones humides interiors, una tipologia escassa amb vegetació aquàtica ben representada.

b) Garrigues de la plana de la Galera

Dins la plana de la Galera, al terme municipal d’Ulldecona. Taques de vegetació natural, principalment garrigues en una extensió plana dominada per conreus d’olivets. Aquesta és una situació excepcional per a un espai natural ja que la competència per a l’aprofitament del sòl, amb finalitats agrícoles o urbanitzadores, fa que la gran majoria d’espais naturals estiguin fora de les planes.

c) Ullals de Camp-redó i de la Carrova

Els ullals de Camp-redó es troben dins el polígon industrial de Camp-redó, al terme municipal de Tortosa i l’ullal de la Carrova, al terme municipal d’Amposta; són sistemes ecològics poc abundants i amb característiques de zones humides d’interior amb vegetació aquàtica.

d) Cova d’en Rubí

Situada al terme municipal de Tortosa amb abundor de ratapinyades.

e) Cala Moros

Situada al municipi de l’Ametlla de Mar, és important la seva protecció ja que es tracta d’un segment de costa catalana sense urbanitzar, fet molt poc freqüent. Paisatge litoral de penya-segats amb comunitats vegetals endèmiques.

f) Serra de Godall

Serra paral·lela a la de Montsià; és un espai natural de garrigues i brolles, vorejada d’oliveres i on nidifiquen i s’alimenten molts ocells.

La seva situació aïllada fa pensar en la necessitat de la seva protecció.

g) Barranc de Sant Jordi

El tram final del barranc de Sant Jordi forma estanys salabrosos amb vegetació aquàtica de canyissar i vegetació halòfila.

h) Barranc del Torrent del Pi

El tram final del torrent del Pi forma estanyols salabrosos i acaba en una barra de còdols que tanca la desembocadura. Als estanys prospera vegetació aquàtica y halòfila.

i) Foia de Masdenverge

Basses que es formen al barranc de la Galera a la confluència del barranc del Solsó. L’aflorament de les aigües del nivell freàtic ha creat diverses basses naturals que possibiliten l’existència d’un ecosistema humit amb oms, canyissars i jonqueres. Les basses són un lloc òptim per a la fauna aquàtica: tritons, granotes, serps, xixarretes, polles d’aigua i als carrascars pròxims hi trobem conills, teixons, raboses, rufardes, gafarrons, verderols.

69.2 La delimitació i regulació més acurada d’aquests espais s’ha de desenvolupar a través de plans especials i només s’admeten els usos admesos per l’article 56 en la categoria G.

Article 70

Objectius

La conveniència de preservar els elements del territori que malgrat la seva superfície reduïda tenen un interès indubtable com a peces de referència i identitat territorial.

Article 71

Condicions d’edificació

No s’hi admet cap mena d’edificació.

4. Espai litoral

Article 72

Definició

La zona litoral comprèn dues subzones:

1. La zona de domini públic maritimoterrestre: que comprèn l’àmbit delimitat com a tal mitjançant el corresponent atermenament aprovat per l’administració competent conforme amb la Llei de costes i el seu Reglament.

2. La zona de protecció del litoral: que comprèn la franja adjacent a la zona de domini públic maritimoterrestre que es manté no edificable tant per motius de protecció paisatgística com d’ordenació dels passeigs i fronts de mar.

Article 73

Objectiu

L’objectiu de l’ordenació de la zona litoral és preservar la costa.

Article 74

Usos compatibles

Als terrenys compresos al domini públic maritimoterrestre, a més de les limitacions que estableix la Llei i el Reglament de costes, queda prohibida tota intervenció constructiva o d’edificació, incloses les instal·lacions temporals, amb independència de la categoria de sòl no urbanitzable que els correspongui, exceptuant d’aquesta prohibició les instal·lacions admeses en l’actual legislació sectorial.

Secció 4

Sòl lliure de protecció funcional

Article 75

Definició

El sòl lliure de protecció funcional és el sòl no urbanitzable que realitza una funció ambiental, territorial o de seguretat que és incompatible amb els usos propis del sòl urbanitzable.

Aquesta categoria comprèn els boscos i matollars i les planes fluvials i deltaica.

1. Boscos i matollars

Article 76

Definició

76.1 Constitueixen el sòl de bosc i matoll les masses arbòries i arbustives i els erms situats en els límits del bosc que són aptes per a reforestar, les clarianes, els camins i les pistes emplaçades a l’interior dels boscos.

76.2 Tenen, també, la consideració de boscos i matolls els espais desforestats per causa d’incendi i tots aquells sense conrear, el relleu i la vegetació dels quals és susceptible de convertir-los en bosc.

76.3 Igualment, es consideren sòls de bosc i matoll les vores de les lleres dels rius i torrents i els boscos de ribera configurats per terrenys coberts de vegetació arbòria i arbustiva com a resultat de la humitat de les ribes de rius, rieres i torrents i del relleu envoltant fregat per l’erosió de les aigües.

76.4 La determinació precisa, cas a cas, de cada una d’aquestes categories amb independència de la qualificació gràfica del Pla serà la que l’informe preceptiu del Departament de Medi Ambient estableixi d’acord amb les lleis i decrets en vigència.

Article 77

Objectius

77.1 L’objectiu de l’ordenació territorial del bosc i matoll és el manteniment de la superfície forestal, sens perjudici del seu aprofitament en el marc d’una explotació sostenible de la massa boscosa i dels seus derivats, de manera que es garanteixi la reposició dels recursos naturals renovables i la conservació dinàmica del medi forestal.

77.2 Els boscos i matolls responen al règim del sòl lliure per les funcions mediambientals i paisatgístiques que efectuen, per la qual cosa el Pla territorial preserva aquests sòls de qualsevol activitat que malmeti els seus valors, els quals a més de ser protegits per la legislació sectorial, ho són per la voluntat expressa d’assegurar la seva conservació, regeneració i millora.

Article 78

Usos compatibles

78.1 Només s’admeten els usos de naturalesa rural compatibles amb el manteniment de les condicions naturals i els valors que són objecte de protecció.

78.2 Els aprofitaments forestals han de respondre a un pla tècnic de gestió i millora forestal autoritzat pel Departament de Medi Ambient redactat responent als principis de persistència, conservació i millora de les masses forestals.

78.3 S’admet la implantació d’elements relacionats amb la conservació del bosc i la reducció del perill d’incendi forestal (obertura de pistes d’accés o extensió de les existents, construcció de basses, torres de vigilància, etc.), i també l’ús ramader de tipus tradicional i extensiu.

78.4 En cap cas no es permet l’obertura d’altres pistes que les exclusivament necessàries per a l’aprofitament dels productes forestals i per a prevenir i aturar els incendis, incloses en els programes de l’Administració de Medi Ambient.

78.5 La condició necessària per admetre l’artigatge dels boscos a fi de retornar els terrenys forestals a fins agrícoles és que el pendent del sòl no superi el 30% i que es disposin en freginals o terrasses afaissats per reduir els processos d’erosió del sòl pel vent, la pluja, o els bussaments dels seus estrats i pels arrossegaments de l’aigua.

78.6 Sens perjudici d’aquesta destinació pròpia i primària, podran admetre’s excepcionalment altres usos complementaris i accessoris establerts en l’article 56 d’aquestes Normes, a més de les limitacions que resultin aplicables en virtut d’altres normes legals o reglamentàries, com també les instal·lacions d’utilitat pública o social que hagin d’emplaçar-se en aquest medi.

Article 79

Condicions d’edificació

79.1 Sobre els terrenys qualificats de bosc i matoll es podran realitzar, amb llicència municipal prèvia, construccions destinades a explotacions agrícoles, forestals o ramaderes que tinguin relació amb la naturalesa i destinació de la finca i s’ajustin, si escau, als plans o normes del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.

79.2 Qualsevol edifici vinculat a l’ús forestal o ramader haurà de vetllar per la seva integració en l’entorn rural on s’emplaça, adoptant les formes senzilles de la construcció tradicional i emprant els materials i els elements de composició dels models de l’edificació rural, fugint en tot moment dels elements característics de les construccions urbanes.

79.3 La disposició de les edificacions s’ha d’agrupar a l’entorn de l’edificació principal i evitar la dispersió de les noves edificacions en el territori i la seva aparició indiscriminada. Cal reduir l’impacte de les noves construccions, especialment quan s’emplacin en zones obertes on la projecció de la silueta en la línia d’horitzó modifiqui el paisatge creant una presència impròpia i desproporcionada respecte de la dimensió i escala del paisatge.

79.4 En l’obertura de camins i en l’estesa de xarxes d’infraestructura s’han d’aprofitar els canals de pas i els corredors existents i seguir les actuals vies de comunicació de manera que es mantingui la unitat de les explotacions sense partir pel mig i al biaix els camps.

79.5 Es prohibeix la col·locació de cartells de publicitat o qualsevol altre element que sigui causa de distorsió del paisatge.

79.6 Als edificis de caràcter tradicional existents cal vetllar pel manteniment dels seus valors històrics, arquitectònics i ambientals i, a més de l’activitat rural, admetre-hi aquelles activitats que permetin conservar tant els edificis com els seus estadants en el seu lloc, incloent-hi, de forma controlada i estricta, usos complementaris de restauració, turisme rural, cases de colònies, etc. i aquells altres d’utilitat pública i interès social adaptables a l’edificació tradicional que d’una manera econòmica facilitin la seva rehabilitació i conservació. Aquestes activitats s’hauran d’integrar en les edificacions existents.

Els paràmetres per als edificis residencials són els definits als articles 89 i 90 del sòl agrícola, llevat de les variacions següents:

a) La finca sobre la qual es vulgui edificar haurà de tenir una superfície mínima de 250.000 metres quadrats.

b) La separació mínima de l’edificació a qualsevol límit de finca o camí ha de ser de 15 metres.

c) Es considera que hi ha possibilitat de formació de nucli de població quan, prenent com a centre qualsevol dels murs exteriors de l’edificació i traçant un cercle de radi de 300 metres hi quedin compreses més de dues edificacions no agropecuàries.

Les condicions a què s’hauran de subjectar els habitatges com a garantia de la seva integració a l’entorn i al paisatge on se situïn són les que estableixen els articles 89 i 90 del sòl agrícola, amb les variacions següents:

Les edificacions, atenent als trets topogràfics del terreny, s’han de situar:

Fora de les masses arbòries madures.

Sobre sòls d’escàs valor forestal.

Separades com a mínim 30 metres de les lleres de rius, rieres i barrancs.

Sense sobresortir per damunt de les carenes i altres inflexions convexes del terreny, ni ocupar els punts culminants d’aquest.

La superfície edificable màxima de cada habitatge és de 300 metres quadrats i l’alçària màxima de 7 metres, corresponent a planta baixa i una planta pis.

79.7 Els usos admissibles en les edificacions en aquesta categoria seran els explícitament admesos a l’article 56.

2. Planes fluvials i plana deltaica

Article 80

Definició

El Pla qualifica de planes fluvials el sòl lliure constituït per les zones humides fluvials situades al llarg del curs de l’Ebre i a la seva desembocadura a la plana deltaica. Suposen un sistema amb una vegetació de ribera consolidada i madura, formada per boscos de ribera, tamarigars, canyissars i zones de regadiu d’interès agronòmic.

Els espais inclosos dins aquesta categoria de sòl són els següents:

a) Delta de l’Ebre

Aquesta zona té un paper fonamental en la interconnexió dels diferents ambients aquàtics (marins, litorals, estanys i riu) i és una zona agrícola de gran productivitat i vàlua, dedicada a l’arrosar.

b) Ribes de l’Ebre

L’eix fluvial actua com un immens corredor biològic, per a la fauna aquàtica i com a canalitzador del flux migratori dels ocells i d’alguns mamífers. Les ribes del riu mantenen també un interessant poblament vegetal i són zones agrícoles de regadiu molt productives.

Article 81

Objectius

81.1 Els objectius de l’ordenació territorial són mantenir la superfície agrícola existent que alhora té un alt valor mediambiental des del punt de vista de la sostenibilitat. Per tal de protegir i mantenir l’actual destinació es prohibeix tot ús contradictori amb la seva finalitat. En especial s’exigeix preservar-los del procés d’urbanització.

81.2 El sòl de les planes fluvials s’ha de preservar de tota intervenció que, actualment o potencialment, impliqui transformació de la seva destinació o naturalesa o lesioni els seus valors específics, paisatgístics, ecològics i agrícoles.

Article 82

Usos compatibles

La utilització dels terrenys compresos en aquest sòl ha d’obeir a una finalitat agrícola, forestal, ramadera o, en general, vinculada a l’explotació racional dels recursos naturals, conforme amb el que estableix la legislació sectorial que els reguli.

S’admeten els usos rurals vinculats a l’explotació dels recursos naturals, a la regeneració dels conreus abandonats i a la promoció i al desenvolupament de l’activitat agrícola i ramadera, i es podrà admetre, excepcionalment, l’ús residencial com a ús complementari i accessori.

Igualment, es permet la millora de la xarxa rural de camins i infraestructures i dels serveis necessaris per dotar els àmbits rurals de les prestacions que demana l’organització social actual, i la implantació de les noves tecnologies d’aplicació a l’àmbit agrícola i pecuari.

Són incompatibles els usos que suposin la incorporació a una lògica urbana i els que impliquin transformació de la destinació agrària. També ho són els que lesionin el valor productiu de les terres des del punt de vista agrícola i mediambiental ja que són estrictament protegits pel Pla territorial.

Sens perjudici d’aquesta destinació pròpia i primària, es poden admetre, excepcionalment, altres usos complementaris i accessoris establerts a l’article corresponent d’aquestes Normes, tenint en compte les limitacions que resultin aplicables en virtut d’altres normes legals o reglamentàries, com també les instal·lacions d’utilitat pública o social que hagin d’emplaçar-se al medi rural.

Article 83

Condicions d’edificació

a) Edificacions agropecuàries

1. Sobre els terrenys qualificats de zona deltaica es podran realitzar, amb llicència municipal prèvia, construccions destinades a explotacions agropecuàries que tinguin relació amb la naturalesa i destinació de la finca i s’ajustin, si escau, als plans o normes del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya.

A l’efecte d’aquest article s’entén per explotacions agropecuàries les agrícoles, forestals o ramaderes que obtinguin directament productes naturals, vegetals o animals, dels seus conreus, granges o explotacions.

2. Les edificacions emparades en aquest article han de guardar una relació funcional directa amb l’explotació agropecuària de la finca, la qual cosa exigeix que tinguin caràcter accessori respecte de l’explotació i que siguin proporcionals a la superfície, destinació i capacitat productiva de la finca on s’ubiquen.

Així, es poden considerar explotacions agropecuàries les dedicades a magatzems per a eines, maquinària i productes utilitzats en l’explotació de la finca on estiguin ubicats, com també a magatzem dels productes naturals obtinguts de l’explotació de la mateixa finca.

No tenen la consideració de construccions destinades a l’explotació agropecuària, a l’efecte previst en aquest article i sense pretensió de ser complets, les que comportin una activitat industrial, entenent per tal la transformació dels productes naturals o la introducció de processos d’esterilització, conserva, escorxador o manufactura.

3. L’alçària de les edificacions no pot sobrepassar els 7 m.

Quan les edificacions agropecuàries superin els 200 m2 de superfície, s’hauran de plantar arbres de ribera del lloc, situats en línia paral·lela a la façana.

En tots els casos els paràmetres de les edificacions s’han de lliscar, sense que s’admeti l’obra de fàbrica de totxana vista.

Les construccions no tindran aspecte d’edificis propis de zones urbanes ni d’habitatges.

4. En tractar-se de granges o activitats pecuàries en general, prèviament a la llicència d’obres, caldrà haver tingut la llicència d’activitats classificades, tant si es tracta de construccions de nova planta com d’ampliacions.

5. El règim de distàncies a vies públiques, camins, canals, poblacions i zones protegides és l’establert al planejament general urbanístic municipal i altres disposicions que siguin aplicables.

b) Edificacions residencials

1. Sobre els terrenys qualificats com a zona deltaica, es podran construir edificis aïllats destinats a habitatge unifamiliar només com a ús complementari o secundari de l’activitat agropecuària principal de la finca i sempre que no originin la possibilitat de formació de nucli de població.

Per tant, l’habitatge haurà de destinar-se a residència habitual del titular de l’explotació agrícola o d’algun dels seus encarregats i s’haurà de justificar documentalment la condició d’agricultor resident a qualsevol municipi de la plana deltaica.

2. A l’efecte de valorar si existeix o no la possibilitat de formació de nucli de població, s’han de prendre en consideració els criteris següents:

2.1 Superfície de la finca

La finca sobre la qual es vulgui edificar haurà de tenir una superfície mínima de 7.500 m2.

S’admetrà l’agrupació de finques de regadiu discontínues per tal d’assolir la superfície mínima establerta de 7.500 m2 amb la condició que la parcel·la sobre la qual es pretén edificar tingui un mínim de 2.500 m2.

Si la finca amb la superfície indicada procedeix de la segregació o divisió de la finca matriu major, serà necessari que hagi transcorregut un termini de cinc anys, com a mínim, des de l’atorgament de l’escriptura corresponent fins a la data de la sol·licitud d’autorització per a la construcció de l’habitatge. Aquest requisit s’exigeix com a garantia que no es tracta d’un procés de parcel·lació urbanística encobert.

Per tal d’acreditar els conceptes anteriors, caldrà aportar el corresponent certificat de registre.

2.2 condicions d’edificació

La separació de l’edificació a qualsevol límit de la finca ha de ser igual o superior a 5 m.

Respecte al camí o via pública d’accés a la finca, les edificacions s’hauran de disposar a l’interior del gàlib d’emplaçament definit per dues línies paral·leles situades a 10 i 40 m respectivament de l’eix de la via. Quan s’hi accedeixi des d’una carretera, les distàncies anteriors han de ser de 10 i 50 m.

Cal tenir en compte l’existència, el nombre i la distància d’unes altres edificacions que no tinguin la consideració d’agropecuàries conforme amb l’article anterior d’aquestes Normes, emplaçades als terrenys de l’entorn. En particular, es considera que hi ha perill de formació de nucli de població quan, prenent com a centre qualsevol dels murs exteriors de l’edificació i traçant un cercle de radi 100 m, hi queden compreses més de dues edificacions amb destinació no agropecuària.

2.3 Accés

La finca sobre la qual es vulgui construir l’habitatge haurà de comptar amb accés a través d’un camí públic existent i no a través de camins de nova obertura.

3. Les edificacions residencials objecte d’aquest article hauran de subjectar-se a les consideracions següents, com a garantia de la seva integració a l’entorn i al paisatge en què se situïn i per tal de no introduir-hi elements aliens o contradictoris.

3.1 Els habitatges han de ser proporcionals a la naturalesa i destinació de la finca i tenir en compte el procés tradicional d’emplaçament en el territori.

3.2 La superfície edificable màxima per a cada habitatge serà de 300 m2 i l’alçària màxima de 6,5 m corresponents a planta baixa i una planta pis.

3.3 La composició volumètrica ha de mantenir un caràcter unitari. Quan l’habitatge formi part d’un conjunt d’edificacions agropecuàries, aquest conjunt haurà de presentar una configuració inequívocament unitària.

3.4 Els materials d’acabat, la coberta, les obertures exteriors, les fusteries, els acabats arquitectònics, etc. han de procurar respectar les característiques tradicionals de la zona definides a l’apartat "Morfologia i tipologia de les edificacions" de la Memòria del Pla director de coordinació del delta de l’Ebre.

3.5 La coberta, en cas de ser inclinada, ha de tenir un pendent inferior al 30%. El material d’acabat serà la teula ceràmica amb un cromatisme característic del Delta.

Les cobertes planes tindran ampits massissos amb el mateix tractament que els murs de tancament de l’edificació i amb una alçària màxima d’1,20 m des del nivell de terra del terrat. A aquest tan sols s’hi podrà accedir per una escala exterior adossada als murs de l’edificació. Únicament podran sobrepassar el gàlib de coberta les xemeneies i les antenes, però sense que cap element construït pugui elevar-se per sobre un pla paral·lel a la rasant del terreny situat 8 m per damunt, comptats des del nivell del camí d’accés a la finca.

3.6 La composició de les façanes ha de ser amb cares planes i verticals i han d’observar un caràcter unitari i amb preferència dels paraments opacs sobre les obertures.

Per a l’acabat de les façanes s’ha de fer servir la maçoneria de pedra natural, la tapiera o l’arrebossat dels murs. El color predominant en aquest ha de ser el blanc.

4. Pel que fa a les edificacions tradicionals existents, es podran dur a terme obres de reforma, reparació, rehabilitació i ampliació, sempre que es respectin les condicions següents:

S’han de conservar i restaurar els elements arquitectònics que les caracteritzen.

S’han d’utilitzar els mateixos materials d’acabat.

S’ha de mantenir la volumetria o els cossos principals de l’edificació.

No es pot canviar l’emplaçament ni la proporció de les obertures exteriors originals.

S’admet l’ampliació de les edificacions residencials existents quan consisteixin en petites obres que les facin habitables segons les necessitats de la vida moderna i sempre que no se superin els paràmetres d’edificació (sostre edificable i alçària màxima) definits per a les edificacions residencials de nova planta. També cal procurar que la nova construcció s’integri a l’existent.

5. Per a poder construir o ampliar les edificacions residencials regulades en aquest article caldrà obtenir, a més de la llicència municipal d’obres i prèviament a aquesta, l’autorització de la Comissió Territorial d’Urbanisme.

Correspon a la Comissió Territorial d’Urbanisme, en resoldre les sol·licituds d’autorització de referència, valorar, a la vista de les circumstàncies de cada cas particular i d’acord amb els criteris dels apartats anteriors, si existeix o no la possibilitat de formació d’un nucli de població al lloc sol·licitat.

El procediment a seguir per a la tramitació de l’autorització de la Comissió Territorial d’Urbanisme és el que regula l’article 44 del Reglament de gestió urbanística, que desenvolupa el que preveu l’article 127.1.b) del Decret legislatiu 1/1990, de refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística.

Per a l’autorització de la Comissió de referència, caldrà presentar juntament amb la sol·licitud, a més del projecte tècnic i de la documentació indicada a l’article 44.2 del Reglament esmentat, la documentació sobre captació i portada d’aigua, sistema de depuració d’aigües residuals i solució per a les deixalles domèstiques, definida a l’article 24.5 del Pla director del delta de l’Ebre.

6. Els usos admesos seran, a més dels esmentats, els permesos a l’article 56 a la categoria F.

Secció 5

Sòl lliure de protecció preventiva

Article 84

Definició

El sòl lliure de protecció preventiva és el sòl no urbanitzable que, sense uns valors naturals d’elevada importància o una funció territorial clara, no pot considerar-se urbanitzable, en aplicació del principi de precaució, mentre no s’elaborin els estudis pertinents sobre la seva utilitat futura que avalin la sostenibilitat de la seva transformació.

Aquesta categoria comprèn els sòls agrícoles de secà i erms i els de regadiu i les reserves per a sistemes generals en sòl no urbanitzable.

1. Sòl agrícola

Article 85

Definició

85.1 Constitueixen els sòls lliures amb valor agrícola els sòls que per les seves característiques naturals (morfologia, composició del sòl, disponibilitat de recursos hidràulics, posició, etc.) i la seva destinació tradicional a l’explotació agrària han de mantenir l’activitat agropecuària com a ús primordial.

Tenen també valor agrícola els terrenys que actualment es troben sense explotar i els veïns dels anteriors i amb característiques intrínsiques similars.

85.2 Es consideren sòls agrícoles sense un especial valor aquells que han esdevingut obsolets per a aquestes activitats quan així ho constati el planejament urbanístic general i sempre que la seva incorporació al procés d’urbanització no comporti efectes negatius amb vista al model territorial del Pla territorial.

Article 86

Objectius

86.1 Els objectius de l’ordenació territorial són preservar les explotacions agrícoles i proporcionar-ne la millora.

Amb aquesta finalitat es pretén facilitar la incorporació dels avenços tecnològics en la matèria i protegir els elements més destacats constitutius de la seva expressió territorial, tant els arquitectònics com els naturals. La protecció i el manteniment de la seva actual destinació exigeix prohibir qualsevol altre ús contradictori amb la seva finalitat central, i en especial preservar-los dels processos d’urbanització.

86.2 El sòl agrícola s’ha de preservar de tota intervenció que, actualment o potencialment, impliqui transformació de la seva destinació o naturalesa o lesioni els seus valor específics, paisatgístics, ecològics i agrícoles.

Article 87

Classes de sòl agrícola

87.1 El sòl agrícola de l’àmbit territorial d’aquest Pla territorial es divideix en dues classes en atenció a les diferents morfologies, edafologia, hidràulica i produccions agràries:

Sol agrícola de regadiu.

Sòl agrícola de secà.

87.2 La determinació precisa de cada una d’aquestes categories amb independència de la qualificació gràfica del Pla territorial serà la que l’informe preceptiu del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca estableixi d’acord amb les lleis i els decrets en vigència.

Article 88

Ús i destinació

88.1 La utilització dels terrenys compresos en aquest sòl agrícola ha d’obeir a una finalitat agrícola ramadera o, en general, vinculada a l’explotació racional dels recursos naturals, conforme amb el que estableixi la legislació sectorial que els reguli.

88.2 S’admeten els usos rurals vinculats a l’explotació dels recursos naturals, a la regeneració dels conreus abandonats, i a la promoció i desenvolupament de l’activitat agrícola i ramadera.

88.3 Igualment es permet la millora de la xarxa rural de camins i infraestructures i dels serveis necessaris per a dotar els hàbitats rurals de les prestacions que demana l’actual organització social i la implantació de les noves tecnologies d’aplicació en l’àmbit agrícola o pecuari.

88.4 Els usos que suposin la incorporació a una lògica urbana i els que impliquin transformació de la destinació agrària són incompatibles. També ho són els que lesionin el valor productiu de les terres des del punt de vista agrícola ja que estan estrictament protegits pel Pla territorial.

88.5 Sens perjudici d’aquesta destinació pròpia i primària, es podran admetre excepcionalment altres usos complementaris i accessoris establerts respectivament a les claus B i C de l’article 56 d’aquestes Normes, a més de les limitacions que resultin aplicables en virtut d’altres normes legals o reglamentàries.

Article 89

Edificacions agropecuàries

89.1 Sobre els terrenys qualificats de sòl agrícola es podran realitzar, amb llicència municipal prèvia, construccions destinades a explotacions agropecuàries que tinguin relació amb la naturalesa i destinació de la finca i s’ajustin, si escau, als plans o normes del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya.

A l’efecte del present article, s’entén per explotacions agropecuàries les agrícoles, forestals o ramaderes que obtinguin directament productes naturals, vegetals o animals dels seus conreus, granges o explotacions.

89.2 Les edificacions emparades per aquest article han de guardar una relació funcional directa amb l’explotació agropecuària de la finca, la qual cosa exigeix que tinguin caràcter accessori respecte de l’explotació i que siguin proporcionals a la superfície, destinació i capacitat productiva de la finca on s’ubiquen.

Així, es poden considerar construccions destinades a explotacions agropecuàries les dedicades a magatzem per a eines, maquinària i productes utilitzats a l’explotació de la finca on estiguin ubicades i també les destinades a magatzem dels productes naturals obtinguts de l’explotació de la mateixa finca.

No tenen la consideració de construcció destinada a l’explotació agropecuària, a l’efecte previst en aquest article i sense pretensió d’exhaustivitat, les que comportin una activitat industrial, entenent com a tal la transformació de productes naturals o la introducció de processos d’esterilització, conserva, escorxador o manufactura.

89.3 Qualsevol edifici vinculat a l’ús agrícola haurà de vetllar per la seva integració en l’entorn rural on s’emplaça, adoptar les formes senzilles de la construcció tradicional i emprar els materials i els elements de composició dels models de l’edificació rural. No s’admeten els elements característics de les construccions urbanes.

La disposició de les edificacions s’ha d’agrupar a l’entorn de l’edificació principal i evitar la dispersió de les noves edificacions en el territori i la seva aparició indiscriminada al mig dels conreus. Cal reduir l’impacte de les noves construccions, especialment quan s’emplacin a zones obertes on la projecció de la silueta en la línia d’horitzó modifiqui el paisatge i creï una presència impròpia i desproporcionada respecte de la dimensió i escala del paisatge.

L’alçària de les edificacions no pot sobrepassar els 7 metres.

Quan les edificacions agropecuàries superin els 200 metres quadrats de superfície, per tal de reduir l’impacte sobre l’entorn s’hauran d’arborar els davants de les façanes amb vistes als nuclis rurals i als sistemes de comunicació amb arbres propis i característics de l’emplaçament.

En tots els casos els paraments de les edificacions s’hauran de lliscar, sense que s’admeti l’obra de fàbrica de totxana vista. La coberta ha de ser de materials no reflectants i amb pendents inferiors al 30%.

89.4 El règim de distàncies a vies públiques, camins, canals, poblacions i zones protegides ha de ser l’establert al planejament urbanístic municipal i altres disposicions que siguin aplicables.

Article 90

Edificacions residencials

90.1 Sobre els terrenys qualificats de zona agrícola, podran construir-se edificis aïllats destinats a habitatge unifamiliar només com a ús complementari o secundari de l’activitat agropecuària principal de la finca i sempre que no originin la possibilitat de formació de nucli de població.

Per tant, l’habitatge haurà de destinar-se a residència habitual del titular de l’explotació agrícola o pecuària o d’algun dels seus encarregats i s’haurà de justificar documentalment la condició d’agricultor resident en qualsevol dels municipis que configuren l’àmbit del Pla territorial.

90.2 A l’efecte de valorar si existeix o no possibilitat de formació de nucli de població, cal prendre en consideració els criteris següents:

a) Superfície de la finca

Les finques sobre les quals es vulgui edificar hauran de tenir una superfície mínima de 45.000 metres quadrats en terrenys de secà i de 10.000 metres quadrats en terrenys de regadiu, llevat de les del municipi d’Amposta i de les compreses dins el sòl no urbanitzable de la plana deltaica de la resta de municipis, per a les quals la superfície mínima serà de 7.500 metres quadrats.

S’admet l’agrupació de finques discontínues per tal d’assolir la superfície mínima establerta, amb la condició que la parcel·la sobre la qual es pretén edificar tingui una superfície mínima de 2.500 metres quadrats.

Si la finca, amb la superfície indicada, procedeix de la segregació o la divisió d’una finca matriu major, serà necessari que hagi transcorregut un termini de cinc anys, com a mínim, des de l’atorgament de la corresponent escriptura fins a la data de la sol·licitud d’autorització per a la construcció de l’habitatge. Aquest requisit s’exigeix com a garantia que no es tracti d’un procés de parcel·lació urbanística encobert.

Per tal d’acreditar els anteriors conceptes, caldrà aportar la corresponent certificació registral.

b) Condicions d’edificació.

La separació de l’edificació a qualsevol límit de la finca ha de ser igual o superior a 5 metres.

Cal tenir en compte l’existència, nombre i distància d’altres edificacions, que no tinguin la consideració d’agropecuàries als terrenys de l’entorn. En particular, es considerarà que hi ha possibilitat de formació de nucli de població quan, prenent com a centre qualsevol dels murs exteriors de l’edificació i traçant un cercle de radi de 100 metres, hi quedin compreses més de dues edificacions no agropecuàries.

c) Accés.

La finca sobre la qual es vulgui construir l’habitatge haurà de tenir un accés a través d’un camí públic existent i no a través de camins de nova obertura.

90.3 Les edificacions residencials objecte del present article hauran de subjectar-se a les condicions següents, com a garantia de la seva integració a l’entorn i al paisatge on se situïn i a fi de no introduir-hi elements aliens o contradictoris.

a) Els habitatges han de ser proporcionals a la naturalesa i destinació de la finca i s’haurà de tenir en compte el procés tradicional d’emplaçament en el territori. Els espais arbrats, les àrees de vegetació i les alineacions d’arbres definidores de marges i camins, les eres i els altres elements tradicionals del paisatge rural s’hauran de mantenir en la seva normal disposició i ordenació.

b) La superfície edificable màxima de cada habitatge és de 300 metres quadrats i l’alçària màxima de 6,5 metres, corresponents a planta baixa i una planta pis.

c) La composició volumètrica ha de mantenir un caràcter compacte i unitari. Quan l’habitatge formi part d’un conjunt d’edificacions agropecuàries, aquest conjunt haurà de presentar una configuració inequívocament unitària.

d) Els materials d’acabat, la coberta, les obertures exteriors, les fusteries, els acabats arquitectònics, etc. han de procurar respectar les característiques tradicionals de la zona.

e) La coberta, en cas de ser inclinada, ha de tenir un pendent inferior al 30%. El material d’acabat ha de ser la teula ceràmica amb el cromatisme característic de la comarca.

f) La composició de les façanes ha de ser amb cares planes i verticals, observar un caràcter unitari i amb preferència dels paraments opacs sobre les obertures.

g) Les tanques dels camps, en cas de ser necessàries, no han de trencar la continuïtat del medi ni la visió global del paisatge. Es recomanen els fossars, el manteniment dels marges de pedra en sec tradicional i tots aquells elements propis de l’agricultura tradicional.

90.4 Quant a les edificacions residencials tradicionals existents, es poden dur a terme obres de reforma, consolidació, reparació, rehabilitació i ampliació, sempre que es respectin les condicions següents:

S’han de conservar i restaurar els elements arquitectònics que les caracteritzen.

S’han d’utilitzar els mateixos materials d’acabat.

Cal mantenir la volumetria o els cossos principals de l’edificació.

No es pot canviar l’emplaçament ni la proporció de les obertures exteriors originals.

S’han d’admetre les ampliacions de les edificacions residencials existents quan aquestes consisteixin en petites obres que les facin habitables segons les necessitats de la vida moderna i sempre que no se superin els paràmetres edificatoris (sostre edificable i alçària màxima) definits per a les edificacions residencials de nova planta. Així mateix, cal procurar que la nova construcció s’integri en l’existent.

Als edificis rurals existents s’ha de vetllar pel manteniment dels seus valors històrics, arquitectònics i ambientals i, a més de l’activitat rural, s’hi admeten aquelles activitats que permetin conservar tant els edificis com els seus estadants, i, de forma controlada i restrictiva, usos complementaris de restauració, turisme rural, cases de colònies, etc. i aquells altres d’utilitat pública i interès social adaptables a l’edificació tradicional que d’una manera econòmica facilitin la seva rehabilitació i conservació. Aquestes activitats s’hauran d’integrar en les edificacions existents.

90.5 Per a poder construir (o ampliar) les edificacions residencials a què es refereix el present article caldrà obtenir, en primer lloc, l’autorització de la Comissió Territorial d’Urbanisme i després la llicència municipal d’obres.

Correspon a la Comissió Territorial d’Urbanisme, en resoldre les sol·licituds d’autorització de referència, valorar, a la vista de les circumstàncies de cada cas particular i d’acord amb els criteris dels apartats anteriors, si existeix o no possibilitat de formació d’un nucli de població al lloc sol·licitat.

El procediment a seguir per a la tramitació de l’autorització de la Comissió Territorial d’Urbanisme és el que regula l’article 44.2 del Reglament de Gestió Urbanística, que desenvolupa el que preveu l’article 127.1.b) del Decret legislatiu 1/1990, de refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística.

Per a l’autorització de la Comissió de referència, caldrà presentar juntament amb la sol·licitud, a més del projecte tècnic i de la documentació indicada a l’article 44.2 del Reglament esmentat, el que s’especifica a continuació:

Plànols i memòria explicativa de la captació i la portada d’aigua, especificant els aspectes següents: punt de captació, canalització, detalls constructius, materials emprats —en particular els utilitzats per a assegurar la impermeabilització i els drenatges necessaris— i ús a què es destina, justificant la seva possibilitat mitjançant certificat sanitari emès per l’organisme competent.

Descripció del sistema escollit per a depuració, tractament i destinació de les aigües residuals, tenint en compte la prohibició de construcció de pous negres i mines filtrants, entre altres.

En el cas que no hi hagi possibilitat de connexió a una xarxa de clavegueram connectada a un sistema de la xarxa de sanejament, les aigües residuals s’han de depurar prèviament al seu abocament, amb independència de les autoritzacions que s’escaiguin de llicència d’abocaments. Com a justificació, s’hauran d’aportar plànols i memòries explicatives en què s’especifiqui el punt de destinació, la canalització, els detalls constructius i els materials emprats, especialment els que han d’assegurar la impermeabilització i depuració dels abocaments.

Especificació i justificació de la idoneïtat tècnica del sistema de recollida, tractament o abocament de deixalles sòlides domèstiques.

90.6 Per a l’eficàcia de l’autorització a què es refereix l’apartat anterior, caldrà inscriure la finca al Registre de la Propietat com a unitat indivisible en els termes del que disposa l’article 140.1.e) del Decret legislatiu 1/1990 esmentat, fent constar de forma expressa l’exhauriment del seu aprofitament urbanístic.

TÍTOL3

Règim dels sistemes a l’àmbit de les Terres de l’Ebre

Capítol 1

Disposicions generals

Article 91

Titularitat i reserva del sòl

91.1 El sòl que el Pla territorial reserva per a la implantació dels sistemes queda vinculat a aquesta destinació. La titularitat i afectació públiques es vinculen a l’ús general o al servei públic i, per efecte de la titularitat, opera l’aplicació del règim jurídic propi del domini públic una vegada el sòl s’ha adquirit per l’administració per qualsevol dels títols, amb eficàcia translativa, inclòs el d’expropiació forçosa o el de cessió gratuïta en els casos que sigui procedent. Mentre no se’n faci efectiva l’adquisició, el sòl per a sistemes continuarà sent de propietat privada, però vinculat a la destinació assenyalada al Pla territorial.

91.2 La titularitat i afectació pública no exclou la possibilitat de la concessió de l’ús i aprofitament del domini públic respecte dels sistemes en què aquella manera de gestió o aprofitament sigui compatible amb la naturalesa del bé i amb els objectius del Pla territorial i amb l’ús o servei públic a què es destini.

91.3 Sens perjudici del que disposa la legislació específica en la matèria, el Pla territorial admet la titularitat privada i la destinació a sistemes en aquells casos en què aquella titularitat i destinació són compatibles.

Article 92

Administració actuant

El desenvolupament del Pla territorial i del planejament general que s’aprovi en desenvolupament seu serà realitzat pels ajuntaments i la Generalitat de Catalunya en les seves respectives esferes de competència.

Article 93

Classes de sistemes

1. S’entén per sistemes els següents elements determinants del procés urbà:

1.1 Infraestructures de comunicacions.

1.2 Espais lliures destinats a parcs, jardins urbans i espais verds.

1.3 Equipaments i dotacions comunitàries.

1.4 Serveis tècnics d’abastament d’aigua, energia elèctrica, telecomunicacions i altres.

1.5 Espais de protecció dels sistemes.

2. Tenen la consideració de sistemes generals del Pla territorial els sistemes de comunicacions definits per aquest.

3. Tenen la consideració de sistemes locals els previstos pel planejament urbanístic dels municipis que comprèn el Pla territorial. Aquests elements completen els sistemes generals i prolonguen la continuïtat dels objectius assignats als sistemes plantejats pel Pla en el marc d’una ordenació coherent.

Article 94

Determinació dels sistemes generals i locals

94.1 La determinació dels sistemes generals del Pla territorial, constituïts per la xarxa de carreteres i d’artèries d’estructuració supralocal, de la xarxa ferroviària i de l’aeròdrom es disposa per la seva representació corresponent mitjançant els plànols A (a escala 1:100.000), B-1, B-2, B-3 i B-4 (a escala 1:50.000), d’infraestructura viària i aeronàutica, i C (a escala 1:100.000), d’infraestructura ferroviària. Les vies sense projecte per part de la direcció general de carreteres es senyalen a través d’una proposta a escala 1:10.000, que tindrà caràcter indicatiu de reserva de dret de pas per facilitar l’execució que vindrà ajustada per la traça objecte de projecte quan hagi rebut aprovació.

94.2 Els sistemes locals són els previstos en el sòl urbà i urbanitzable per les ordenacions anteriors que es respecten, els que determini el futur planejament general, com també els previstos als estàndards de reserva de sòl que per als futurs sectors i les unitats d’actuació assenyali el planejament general en les seves normes i aquells que estableixin els plans parcials i especials.

Article 95

Actuació dels sistemes generals

Els sòls que el Pla territorial reserva per a sistemes generals (xarxa de carreteres i artèries d’estructuració supralocal, sistema aeroportuari i xarxa ferroviària) s’obtindran d’acord amb la legislació urbanística o sectorial corresponent.

Article 96

Actuació, modificació i ordenació dels sistemes locals

96.1 Els sistemes previstos en els planejaments urbanístics municipals s’obtindran d’acord amb la legislació urbanística.

96.2 Els plans que s’aprovin en desenvolupament del Pla territorial han de definir, amb subjecció a les previsions normatives de caràcter general que aquí s’inclouen, les alteracions que, si fa al cas, calgui introduir quant als sistemes locals.

Les revisions o modificacions del planejament general no podran disminuir els estàndards urbanístics assolits en el marc de les cessions obligatòries i gratuïtes d’un pla parcial o especial. Pel que fa a les reserves per a sistemes d’equipaments i espais lliures, cal també tenir en compte el que disposa l’article 17 d’aquestes Normes.

96.3 L’ordenació dels sistemes que es faci als plans especials o parcials haurà de ser coherent amb els sistemes generals d’estructuració del conjunt de la població i amb les previsions sobre edificabilitat i usos per tal de mantenir la relació entre sistemes i previsions a què el Pla territorial pretén respondre.

Article 97

Reserves per a sistemes locals.

Les reserves per a sistemes en sòl urbanitzable, per part del planejament urbanístic, han de complir les exigències establertes per la legislació urbanística.

Les reserves per a sistemes en sòl urbà a establir pel planejament urbanístic, en el marc d’actuacions de reforma interior o de remodelació urbanes, han d’incloure:

1. El sòl destinat a l’obertura, ampliació o eixamplament de vies.

2. El sòl destinat a jardins públics locals.

3. El sòl destinat a dotacions.

Capítol 2

Equipaments comunitaris

Secció 1

Disposicions generals

Article 98

Contingut

El Pla territorial recull com a equipaments els sòls que tenen aquesta destinació en el planejament urbanístic actual. Les revisions o modificacions del Planejament general han d’incorporar o mantenir els equipaments públics o privats en ús i respectar els estàndards de sòl públic destinats a equipaments per l’anterior planejament.

Els sòls destinats a equipaments i serveis es representen al plànol d’informació del Pla territorial on es recull el planejament urbanístic vigent.

Secció 2

Equipaments comunitaris

Article 99

Tipus d’equipaments comunitaris.

Els sòls destinats a equipaments comunitaris i les edificacions, instal·lacions i serveis corresponents es classificaran al planejament general en els tipus següents:

1. Equipaments docents. Centres docents, públics o privats amb els seus annexos per a la pràctica de l’esport.

2. Equipaments sanitaris assistencials. Centres sanitaris assistencials i geriàtrics, públics o privats, d’interès públic, social o comunitari.

3. Equipaments culturals i religiosos. Temples, centres religiosos, centres o instal·lacions per a congressos, exposicions, sales de reunions, d’interès públic, social o comunitari i annexos esportius i recreatius.

4. Equipaments esportius i recreatius. Edificacions i instal·lacions esportives, centres d’esbarjo o d’expansió, balnearis i establiments de banys i altres turístics no residencials, d’interès públic, social o comunitari, i serveis annexos.

5. Equipaments de proveïment i subministrament. Escorxadors, mercats i altres centres de proveïment, sempre de titularitat pública, encara que de possible gestió privada.

6. Equipaments tècnics, administratius i de seguretat. Centres o edificis per a serveis de l’Administració pública i d’institucions públiques classificades sense ànim de lucre, serveis de seguretat pertanyents als diferents cossos de seguretat públics o militars i d’altres d’interès públic.

Article 100

Desenvolupament de les previsions sobre equipaments comunitaris

La concreció del tipus d’equipament o el seu canvi s’ha d’efectuar mitjançant la tramitació d’un pla especial.

El pla especial s’ha d’incoar a instància de part o a proposta del departament ministerial o de la Generalitat competent per a l’ús, o de l’ajuntament de l’àmbit de les Terres de l’Ebre corresponent.

Article 101

Preferència de la titularitat pública en els equipaments

101.1 Fins que els particulars no desenvolupin per a equipaments comunitaris d’iniciativa privada els sòls reservats per a equipaments, tots els sòls qualificats d’equipaments s’han d’entendre reservats per a facilitar la millor elaboració dels plans especials d’iniciativa pública, per a la seva preferent adquisició per l’administració actuant per qualsevol títol jurídic, inclòs, en els casos que així sigui procedent, el de cessió obligatòria segons la llei.

101.2 Mentre no s’assigni una destinació concreta als sòls per a equipaments, aquests no són edificables, llevat que la corporació municipal els atorgui autorització per a algun dels tipus d’equipament susceptibles de dur-se a terme sota titularitat privada si això afavoreix o avança l’objectiu social proposat i no es perjudiquen els programes d’actuació de les entitats publiques interessades. Aquesta autorització es concedirà, en tot cas, si es tracta de l’ampliació d’un equipament ja en ús. Aquesta regla serà d’aplicació també quan els terrenys no s’hagin destinat a un equipament de titularitat pública.

Article 102

Condicions de l’edificació

102.1 L’edificació de les zones d’equipament s’ha d’ajustar a les necessitats funcionals dels diferents equipaments, al paisatge i a les condicions ambientals que ha de respectar, i s’ha d’integrar al sector on s’emplaci. Amb aquesta finalitat, les diferents condicions urbanístiques són determinades bé al planejament general, bé a través d’un pla especial.

102.2 No es considerarà necessari el pla especial quan, en sòl urbà, el tipus d’ordenació i les condicions d’edificació siguin les de la zona on se situa l’equipament o, si escau, de la zona immediatament contigua.

102.3 En sòl urbanitzable són les que determina el planejament general.

Capítol 3

La regulació detallada d’alguns sistemes en l’àmbit del Pla territorial parcial de les Terres de l’Ebre

Secció 1

Disposicions generals

Article 103

Sistemes generals de comunicacions

1. El Pla territorial estableix de manera general les determinacions per als sistemes, sens perjudici de la seva ulterior major precisió o desenvolupament de detall en el planejament general redactat de conformitat amb els seus criteris i en el seu desenvolupament per projectes. La regulació té a veure amb els sistemes generals de comunicació i la protecció ambiental dels seus entorns que per la seva situació immediata necessiten una regulació especial.

2. El Pla territorial considera els sistemes generals de comunicació següents:

2.1 Sistema general de la xarxa de carreteres i d’artèries urbanes d’estructuració supralocal.

2.2 Sistema general de la xarxa ferroviària.

3. El sistema portuari és el que resulta de l’actual estructura portuària, les seves zones d’adscripció a la comunitat autònoma i els seus plans especials d’ordenació, sens perjudici de les modificacions que s’introdueixin mitjançant el planejament sectorial o el planejament estratègic del front portuari dels Alfacs.

4. El sistema aeroportuari és el que figura reservat per a aeròdrom als plànols normatius amb expressió de les servituds aeronàutiques.

Article 104

Espais de protecció de sistemes generals

El Pla territorial defineix la xarxa viària en el marc dels sistemes de comunicació i, per disposició legal, indirectament, els espais de protecció d’aquests sistemes. El Pla territorial defineix els espais de protecció per tractar-se de terrenys que per la seva posició immediata als sistemes resulten afectats per les limitacions que hi tenen causa i, en conseqüència, aquests espais no poden edificar-se.

Capítol 4

Sistema general de la vialitat estructural

Secció 1

Disposicions generals

Article 105

Definició

105.1 La xarxa viària considerada en el Pla territorial comprèn les infraestructures i els espais reservats per al sistema general viari de caràcter fonamental per a l’estructuració i el bon funcionament dels sistemes urbans de les Terres de l’Ebre amb la voluntat de mantenir els adequats nivells de mobilitat i accessibilitat entre les diferents parts del conjunt, de manera que s’asseguri que no es marginen físicament algunes parts del sistema.

105.2 El règim jurídic d’aquesta xarxa viària serà el que correspongui per la legislació estatal o autonòmica d’aplicació a cada via segons la seva titularitat: estatal, de la comunitat autònoma, provincial o municipal.

105.3 La representació de les vies que figuren als plànols A (a escala 1:100.000), B-1, B-2, B-3 i B-4 (a escala 1:50.000), dins dels límits reservats a la xarxa viària, són esquemes orientadors del funcionament de les vies, amb la finalitat de reservar el terreny suficient per a l’execució dels projectes que es redactin i aprovin en el futur.

Mentre no s’executin les vies previstes en els projectes aprovats o en el document "Intervencions bàsiques en matèria de vies no incloses en els programes de carreteres en curs" (escala 1:10.000) es mantindran lliures d’edificació i no s’autoritzaran ni usos ni edificacions.

Article 106

Tipus de vies

1. El Pla inclou els tipus de vies següents:

1.1 Xarxa bàsica.

1.2 Xarxa comarcal.

1.3 Xarxa local.

2. La delimitació de la xarxa viària es fa als plànols A (a escala 1:100.000), B-1, B-2, B-3 i B-4 (a escala 1:50.000).

Article 107

Règim de les vies del sistema general del Pla territorial i de les franges de protecció

Pel que fa a la projecció, la construcció, la conservació, el finançament, l’ús i l’explotació de les vies i en la seva protecció caldrà atenir-se al que disposa la Llei 7/1993, de 30 de setembre, de carreteres i la Llei 25/1988, de 29 de juliol, de carreteres de l’Estat, segons correspongui.

Secció 2

Sistema general ferroviari

Article 108

Previsions del Pla territorial

108.1 Sens perjudici de les competències que cada administració té en l’ordenació ferroviària i pel que fa a les de l’Administració central, el Pla territorial diferencia el corredor del Mediterrani, el regional Barcelona-l’Aldea-Amposta-Tortosa i la línia de Tarragona a Saragossa per Móra la Nova.

108.2 A més, el Pla territorial conté les determinacions que calen, des de la perspectiva de l’ordenació urbana, per facilitar l’establiment de les reserves de sòl per a la realització d’un sistema de ferrocarril metropolità, mitjançant la implantació dels serveis Sant Carlesde la Ràpita-l’Ametlla i Tortosa Universitat-Deltebre. Igualment, el Pla territorial estableix les bases de reforçament de la xarxa de les línies actuals i futures. La delimitació de la xarxa ferroviària es fa al plànol C (a escala 1:100.000) i en l’estudi informatiu elaborat a escala 1:10.000 i recollit en el document "Proposta de nous trams d’infraestructura ferroviària".

Article 109

Règim de limitacions

La construcció, l’edificació i l’establiment d’instal·lacions i, si s’escau, els usos en els sòls immediats a les vies fèrries estan subjectes a limitacions per raons de seguretat o de conservació de les vies d’acord amb el que estableix la legislació d’ordenació de transports terrestres.

Aquesta limitació comprèn també els sòls afectats per la reserva del transport metropolità exprés i recollit en el document abans esmentat.

Secció 3

Sistema general aeroportuari

Article 110

Definició

110.1 El sistema general aeroportuari de les Terres de l’Ebre comprèn la reserva de sòl que el Pla territorial determina per a la construcció d’un aeròdrom, les instal·lacions que es facin sobre aquests terrenys en execució de les determinacions del Pla territorial i les corresponents zones de servitud aèria que tenen el seu origen en la implantació d’aquesta infraestructura.

110.2 La reserva de sòl per a l’aeròdrom de les Terres de l’Ebre es localitza en uns terrenys situats dins del terme municipal de Tortosa a tocar de la carretera T-331 i que confronten amb el de Santa Bàrbara, en una posició gairebé equidistant entre aquest darrer nucli urbà i el de Vinallop. Aquesta situació permet, d’una banda, una proximitat màxima als sistemes urbans de Tortosa i Amposta-Sant Carles de la Ràpita alhora i al nucli de comunicacions del sistema l’Aldea-l’Ampolla-Camarles-Deltebre, que conformen l’àmbit en què es produeix la major concentració de població, i d’una altra banda, una accessibilitat també màxima als eixos viaris estructurants per permetre una comunicació fàcil i ràpida amb els sistemes urbans d’Alcanar-Ulldecona-la Sénia i l’Ametlla de Mar-el Perelló i els de Móra d’Ebre-Móra la Nova, Flix-Ascó i Gandesa. La localització és la que figura als plànols normatius A (a escala 1:100.000) i B-3 (a escala 1:50.000).

110.3 El projecte detallat de l’aeròdrom, que s’haurà de tramitar mitjançant un pla especial, incorporarà la pista d’enlairament i aterratge i les zones de servitud aèria, la representació de les quals figura als plànols normatius A (a escala 1:100.000) i B-3 (a escala 1:50.000).

110.4 Un cop construït, l’aeròdrom s’integrarà automàticament en el tercer nivell de la xarxa d’infraestructures aeronàutiques de Catalunya.

Article 111

Característiques

111.1 La pista d’enlairament i aterratge de l’aeròdrom de les Terres de l’Ebre, orientada aproximadament en direcció NNO-SSE per raó dels vents dominants, es preveu amb unes dimensions de 1.500 metres de longitud per 30 d’amplada.

111.2 Les instal·lacions complementàries a la pista d’enlairament i aterratge que es preveuen són les següents:

a) Una plataforma d’aparcament d’avions.

b) Les edificacions necessàries per allotjar una infraestructura mínima de gestió, vigilància, manteniment, telecomunicacions i control aeri.

111.3 L’extensió de la plataforma serà, com a mínim, de 2 hectàrees.

Fecha: 
Viernes, 27 Julio, 2001