LLEI 14/2002, de 27 de juny, de les cambres oficials de comerç, indústria i navegació de Catalunya i del Consell General de les Cambres.

LLEI 14/2002, de 27 de juny, de les cambres oficials de comerç, indústria i navegació de Catalunya i del Consell General de les Cambres.

El President

de la Generalitat de Catalunya

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d’acord amb el que estableix l’article 33.2 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, promulgo la següent

LLEI

Preàmbul

Les corporacions de comerciants, industrials i naviliers tenen una llarga tradició a Catalunya. Remuntant-se en la història, les cambres oficials de comerç, indústria i navegació actuals són hereves d’aquelles entitats que van bastir la Llotja de Mar, el Consolat de Mar i la Junta de Comerç. En tots els casos aquestes entitats han format part de la realitat institucional de Catalunya en el doble vessant representatiu de les activitats econòmiques i de col·laboració amb l’Administració.

Aquesta tradició de servei institucional al país s’ha vist complementada cada cop més amb el servei directe a les empreses, amb les quals col·labora. Així, actualment, el paper de les cambres esdevé imprescindible per a la modernització i la competitivitat de les empreses catalanes en camps com la implantació de noves tecnologies, la formació permanent a les empreses, la promoció, el suport logístic, el foment i la projecció exterior i la creació de noves empreses, entre altres aspectes que influeixen en l’activitat empresarial.

La Generalitat té competència exclusiva sobre les cambres oficials de comerç, indústria i navegació del seu àmbit territorial, sens perjudici de la competència de l’Estat amb relació al règim duaner i aranzelari i al comerç exterior. Això comporta que la Generalitat tingui en matèria de cambres, entre altres, la potestat legislativa.

No obstant això, l’Estat, invocant la competència sobre les bases del règim jurídic de les administracions públiques i la reserva constitucional en matèria de comerç exterior, va dictar la Llei 3/1993, de 22 de març, com a llei bàsica de les cambres oficials de comerç, indústria i navegació.

Un cop declarada la constitucionalitat de la Llei 3/1993 pel Tribunal Constitucional en la Sentència 107/1996, de 12 de juny, i la delimitació del caràcter bàsic en la Sentència 206/2001, de 22 d’octubre, que estima parcialment el recurs presentat el 22 de juny de 1993 per la Generalitat a alguns preceptes de la Llei 3/1993, la present Llei regula el marc jurídic propi de les cambres oficials de comerç, indústria i navegació de Catalunya i crea i regula el Consell General de les Cambres.

Aquesta Llei pretén adaptar la normativa de cambres a la realitat de Catalunya, potenciant els aspectes que més han de coadjuvar a aprofundir-ne el paper representatiu dels interessos generals del comerç, la indústria i la navegació i de col·laboració amb l’Administració, i en la gestió eficaç al servei de les empreses de Catalunya.

Les cambres es configuren com a corporacions de dret públic i òrgans consultius i de col·laboració amb les administracions públiques, amb personalitat jurídica i plena capacitat d’obrar. Estan dotades de competències i funcions públiques administratives atribuïdes per llei, amb independència de les que per delegació els atribueixin les administracions públiques, i tenen la representació, la promoció i la defensa dels interessos generals del comerç, la indústria i la navegació. Aquestes corporacions, amb estructura i funcionament democràtics i integrades per totes les empreses en condició d’electors, disposen d’autonomia d’actuació i econòmica, sens perjudici de la tutela de la Generalitat i de la fiscalització superior per la Sindicatura de Comptes de la destinació dels ingressos procedents del recurs cameral permanent.

Aquesta Llei crea el Consell General de les Cambres Oficials de Comerç, Indústria i Navegació de Catalunya per tal de coordinar l’activitat de totes les cambres catalanes i per garantir una interlocució coordinada amb les principals institucions del país.

Aquesta Llei permet a les cambres desenvolupar tot el seu potencial, possibilitant que participin en la gestió d’infraestructures, en el desenvolupament local i en la prestació de serveis públics a les empreses per delegació de l’Administració. Les administracions públiques els han de facilitar especialment les eines censals necessàries per al desenvolupament de llurs funcions.

En tant que corporacions de dret públic representatives dels interessos econòmics generals i dotades de plenitud subjectiva en agrupar la totalitat dels agents econòmics, les cambres són l’instrument institucional natural d’expressió de l’opinió dels comerciants, industrials i naviliers de Catalunya, raó per la qual han de tenir presència i participació en les institucions i els organismes públics que tinguin per objecte tasques o finalitats directament relacionades amb els interessos generals que les cambres representen, sens perjudici de la presència d’altres entitats representatives d’interessos sectorials o empresarials privats.

De la mateixa manera, com a ens d’interrelació institucional entre les administracions públiques i el món empresarial, les cambres han d’ésser necessàriament escoltades en el procés d’elaboració de les normes i en tots els assumptes que afectin directament els interessos generals del comerç, la indústria i la navegació.

El capítol I de la Llei defineix l’objecte, la naturalesa i el règim jurídic de les cambres i crea el Consell General de les Cambres Oficials de Comerç, Indústria i Navegació de Catalunya.

El capítol II fa referència a l’àmbit territorial de les cambres, que respecta la rica tradició dels diversos territoris de Catalunya, i fixa un nombre mínim de cambres per tal de garantir-ne la presència en el territori. Així mateix, s’estableixen els mecanismes per a modificar els àmbits territorials i es regula la creació, la fusió, la integració i la dissolució de les cambres, sempre respectant l’ordenació territorial vigent.

El capítol III defineix les funcions i les accions instrumentals de les cambres. Entre aquestes cal fer especial esment de les de proposta i assessorament a les administracions, les d’emetre informes sobre projectes de normes, la gestió de serveis públics i infraestructures, el desenvolupament d’actuacions de promoció exterior en el si d’un pla per a la internacionalització de les empreses catalanes i, en general, les actuacions que fomentin la millora de la competitivitat empresarial, la realització d’enquestes i la normalització lingüística.

Així mateix, s’hi inclouen les accions instrumentals que les cambres poden desenvolupar per dur a terme aquestes funcions.

El capítol IV regula el procediment i el règim electoral, a partir del principi de garantir el dret dels electors a escollir lliurement llurs representants i de les condicions mínimes per poder ésser candidat, adaptant aquests drets a la realitat de les persones, sovint jurídiques, que els han d’exercir, i estableix un sistema electoral garantista i que canalitza la participació de tots els sectors als plens camerals per tal de formar la representativitat dels interessos generals i la plenitud subjectiva que caracteritzen les cambres.

El capítol V defineix els òrgans de govern de les cambres: el ple, el comitè executiu i el president o presidenta, tot regulant-ne les funcions, la composició i el funcionament. Es preveu la presència al ple de les cambres, amb plenitud de drets, de persones de reconegut prestigi nomenades a proposta de les organitzacions empresarials més representatives, i també la convocatòria d’un representant de l’Administració tutelant a les sessions dels òrgans de govern col·legiats.

El capítol VI fa referència al personal de les cambres i crea la figura de secretari o secretària general, de qui defineix les funcions, els càrrecs d’alta direcció i el caràcter laboral de tot el personal.

El capítol VII defineix el Consell General de les Cambres Oficials de Comerç, Indústria i Navegació de Catalunya com a ens consultiu i de col·laboració amb les administracions públiques, integrat per totes les cambres catalanes. Regula les funcions del Consell General de les Cambres; el sistema de presa de decisions, basat en la representativitat dels electors de cada cambra, amb una correcció en favor de les cambres amb menys electors; la composició i l’elecció dels òrgans de govern i les funcions respectives.

El capítol VIII regula els règims econòmic, pressupostari i comptable de les cambres i, si escau, del Consell General de les Cambres en tot allò que li sigui aplicable. Estableix l’obligatorietat d’exigir el recurs cameral en període voluntari o per via de constrenyiment i obre la possibilitat d’establir convenis amb diverses administracions econòmiques per a facilitar els processos de cobrament i millorar els rendiments reals dels ingressos per recurs cameral permanent. Estableix també les bases per a l’exercici de la tutela en matèria econòmica i financera. Dóna el caràcter de deduïble, a l’efecte del càlcul de l’autofinançament, a l’aportació de les cambres per al finançament del Consell General de les Cambres, per tal com es tracta d’un rendiment afectat, i estableix la necessitat de materialitzar el fons de reserva que regula la Llei. Així mateix, s’incorpora el Pla de desenvolupament empresarial de cada cambra als pressupostos respectius i s’hi afecten recursos. Aquest Pla ha d’incloure les activitats específicament destinades a actuacions de desenvolupament econòmic local dirigides a les empreses. Finalment, reserva a la Sindicatura de Comptes la fiscalització superior de la destinació de les quantitats percebudes com a rendiments del recurs cameral permanent.

El darrer capítol, el IX, es refereix al règim jurídic, que integra: la tutela, que s’assigna al departament de la Generalitat competent en matèria de cambres de comerç, indústria i navegació, i de la qual es defineix la funció i les potestats que comprèn; les autoritzacions i els terminis que té l’òrgan tutelar per a resoldre; la regulació de la suspensió i la dissolució dels òrgans de govern, i, a més, els procediments per a interposar recursos contra els actes de les cambres, del Consell General de les Cambres, de l’òrgan tutelar i del Govern.

Finalment, es dicten les disposicions transitòries, per tal de garantir la pervivència de les cambres actuals i la continuïtat dels òrgans de govern fins a l’acabament del mandat actual, i també els drets del personal que en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei es trobi al servei d’una cambra a l’empara del Decret de 13 de juny de 1936, sobre drets i garanties dels empleats de les cambres, i figuri inclòs en la plantilla a què es refereix l’article 2 del Decret esmentat.

Les altres disposicions transitòries fan referència a la necessitat d’adaptar els reglaments de règim interior de les cambres a aquesta Llei, i també a l’aprovació del reglament del Consell General de les Cambres i a la seva sessió constitutiva.

La disposició transitòria sisena estableix el termini perquè les cambres proposin a l’òrgan tutelar, si escau, el traspàs comptable del fons de reserva que establia l’article 47 del Reglament general de cambres a romanents acumulats d’exercicis anteriors.

Una disposició addicional obre la possibilitat que, mitjançant els pressupostos generals de la Generalitat, s’estableixi o es modifiqui l’afectació dels rendiments del recurs cameral permanent no reservats a accions d’interès general i que s’elevi la part alíquota del recurs cameral permanent girat sobre les quotes de l’impost d’activitats econòmiques o de l’impost que el substitueixi i la seva afectació.

Sens dubte, aquesta Llei aporta una actualització imprescindible per al funcionament d’aquestes corporacions, a les quals s’assignen tasques de relleu important i d’incidència en el desenvolupament de l’activitat econòmica del país.

Capítol I

Objecte i naturalesa

Article 1

Objecte de la Llei

1.  Aquesta Llei regula, en l’àmbit territorial de Catalunya, les cambres oficials de comerç i indústria, que també es denominen de comerç, indústria i navegació als llocs on tenen representació d’interessos naviliers marítims i aeris.

2.  Aquesta Llei crea i regula el Consell General de les Cambres Oficials de Comerç, Indústria i Navegació de Catalunya.

Article 2

Naturalesa i règim jurídic

1.  Les cambres són corporacions de dret públic i òrgans consultius de les administracions públiques, amb les quals col·laboren, amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d’obrar per al compliment de llurs fins i per a l’exercici de les competències i les funcions que tenen atribuïdes legalment. Llur estructura i llur funcionament intern han d’ésser democràtics.

2.  Correspon a les cambres:

a) L’exercici de les competències de caràcter públic que tenen atribuïdes legalment.

b) L’exercici de les altres competències que els deleguin o encomanin les administracions públiques.

c) La representació, el foment i la defensa dels interessos generals del comerç, la indústria i la navegació, sens perjudici de la llibertat sindical i d’associació empresarial i de les actuacions d’altres organitzacions socials que es constitueixin legalment.

d) La prestació de serveis a les empreses.

3.  Les cambres es regeixen pel que disposa la legislació vigent en matèria de cambres oficials de comerç, indústria i navegació, per aquesta Llei i les seves normes de desplegament i pel que estableixen els respectius reglaments de règim interior, l’aprovació dels quals ha d’ésser proposada pel ple a l’òrgan tutelar, que en pot promoure la modificació. En el reglament de règim interior ha de constar l’estructura del ple, el nombre i la forma d’elecció dels membres del comitè executiu, la regulació de l’ús de la llengua catalana i, en general, les normes de funcionament intern de les cambres.

4.  A les cambres, en els supòsits d’exercici de competències pròpies que impliquin l’ús de potestats públiques i en els d’exercici de competències delegades per altres ens administratius, els és aplicable, supletòriament, la legislació sobre procediment i règim jurídic de les administracions públiques.

5.  La contractació i el règim patrimonial es regeixen pel dret privat. No obstant això, en els supòsits de delegació de funcions públiques de les administracions, l’acord de delegació pot fixar un altre règim diferent de contractació per al desenvolupament de la funció delegada sempre que aquest règim específic de contractació sigui imposat per l’ordenament vigent.

6.  El règim patrimonial de les cambres es regeix per les normes de dret privat.

Capítol II

Àmbit territorial. Modificacions

Article 3

Àmbit territorial

1.  A Catalunya hi ha d’haver, com a mínim, una cambra a cadascuna de les circumscripcions territorials de Girona, Lleida i Tarragona, amb seu a les ciutats esmentades, i dues a la circumscripció territorial de Barcelona, una de les quals amb seu a l’esmentada ciutat.

2.  A cada circumscripció pot haver-hi cambres l’àmbit territorial de les quals compleixi les condicions establertes per aquesta Llei i les que es determinin reglamentàriament.

3.  L’àmbit territorial d’una cambra no pot comprendre territori de més d’una circumscripció territorial.

Article 4

Modificacions de l’àmbit territorial

1.  El Govern pot modificar l’àmbit territorial de les cambres, amb l’informe previ del Consell General de les Cambres i de les cambres directament afectades, d’acord amb les possibles alteracions de l’ordenació territorial de Catalunya i sempre que els interessos generals que les cambres representen així ho exigeixin. Aquestes modificacions s’han de fer respectant l’ordenació comarcal vigent.

2.  L’acord de modificació a què fa referència l’apartat 1 ha de tenir en compte el personal, els ingressos i les despeses i els actius i els passius de les cambres afectades, per tal que aquestes puguin continuar afrontant llurs obligacions.

3.  L’àmbit territorial de les cambres també es pot modificar en els supòsits següents:

a) Mitjançant proposta conjunta de les cambres afectades per acord adoptat per dues terceres parts dels membres dels plens respectius.

b) Quan ho sol·licitin expressament dues terceres parts dels electors de l’àmbit territorial objecte de la proposta de modificació, que representin més del cinquanta per cent de les quotes del recurs cameral d’aquell àmbit. En aquest cas, cal l’informe previ de les cambres afectades.

4.  En els supòsits a què fa referència l’apartat 3, cal l’informe previ del Consell General de les Cambres i que l’àmbit territorial afectat respecti l’ordenació comarcal vigent.

5.  En cap cas no es pot presentar més d’una proposta de modificació d’un mateix àmbit territorial fins que no s’hagi celebrat el següent procés electoral general de les cambres.

Article 5

Creació de noves cambres

El Govern pot autoritzar la creació de noves cambres, amb l’informe previ del Consell General de les Cambres i de les cambres afectades, quan les circumstàncies econòmiques i els interessos comercials, industrials i naviliers ho justifiquin, si l’entitat resultant compta amb recursos econòmics suficients per al compliment de les funcions que té encomanades, es garanteix una millora dels serveis que es presten i es compleixen els requisits següents:

a) Que ho sol·licitin expressament les dues terceres parts dels electors de l’àmbit territorial projectat, que representin, com a mínim, més de la meitat de les quotes del recurs permanent.

b) Que els ingressos previstos en concepte de recurs permanent assoleixin com a mínim el cinc per cent dels pressupostats pel conjunt de les cambres de Catalunya en el darrer exercici.

c) Que l’àmbit territorial projectat respecti l’ordenació comarcal vigent.

Article 6

Fusió

Dues o més cambres, per pròpia iniciativa, poden proposar a l’òrgan tutelar llur fusió. L’autorització, amb l’informe previ del Consell General de les Cambres i a proposta de l’òrgan que exerceix la tutela, correspon al Govern, el qual ha d’establir l’àmbit territorial de la nova cambra i la seva denominació.

Article 7

Integració

Sens perjudici del que estableix l’article 9, les cambres poden proposar a l’òrgan tutelar llur integració en altres de més dimensió. La integració ha d’ésser autoritzada pel Govern, amb l’informe previ del Consell General de les Cambres i la conformitat de la cambra en la qual s’hagi d’integrar, i ha d’establir l’àmbit territorial de la nova cambra i la seva denominació.

Article 8

Disposicions comunes

1.  Els expedients de modificació territorial, fusió o integració cameral només poden iniciar-se dins els dos anys següents a la convocatòria del darrer procés electoral general de les cambres.

2.  L’aprovació d’una modificació territorial, fusió o integració cameral no és plenament eficaç fins a partir del següent procés electoral general de les cambres.

3.  S’ha d’establir per reglament el règim de modificació dels censos electorals i dels reglaments de règim interior, i també el règim de funcionament de les cambres afectades durant el període que transcorri entre l’autorització del Govern i el següent procés electoral general de les cambres.

4.  Les cambres resultants de la fusió o la integració han d’ésser amb caràcter general successores de les fusionades o les integrades.

Article 9

Dissolució

1.  El Govern pot acordar la dissolució d’una cambra i la seva integració forçosa en una o més cambres com a mesura excepcional per a salvaguardar els interessos generals del comerç, la indústria i la navegació que representa la cambra a dissoldre i els drets dels seus electors, en els supòsits i amb les condicions que estableix aquest article.

2.  La cambra que durant dos anys successius no pugui assolir, amb recursos propis, el finançament de les funcions i els serveis que està obligada a portar a terme d’acord amb l’article 11.2 ha d’ésser requerida per l’òrgan tutelar perquè informi sobre la seva situació patrimonial i financera i sobre la possibilitat d’assolir l’esmentat finançament en un període no superior a dos anys.

3.  A la vista d’aquest informe i de la proposta que a aquest efecte formuli l’òrgan tutelar, i amb l’audiència prèvia del Consell General de les Cambres i de les altres cambres que puguin resultar afectades, el Govern pot dissoldre la cambra de què es tracti si considera que aquesta no pot assolir el seu finançament.

4.  Si efectuades dues eleccions consecutives resulta impossible el funcionament del ple d’una cambra, aquesta pot ésser dissolta pel Govern, amb l’audiència prèvia del Consell General de les Cambres i de les cambres que puguin resultar afectades.

5.  L’acord de dissolució ha de determinar la integració de la cambra o les cambres dissoltes en una o més de les cambres existents. En el cas d’integració en dues o més cambres, l’acord de dissolució ha de fixar la distribució del personal i dels actius i dels passius de la cambra o cambres dissoltes entre aquelles en les quals s’integren.

6.  La cambra o les cambres en què s’integri la dissolta o les dissoltes ha d’ésser amb caràcter general successora d’aquesta o aquestes d’acord amb el que assenyali l’acord de dissolució.

Article 10

Delegacions

Les cambres poden crear i suprimir delegacions i oficines en llur respectiu àmbit territorial, i també oficines a l’estranger, sempre que sigui previst pel reglament de règim interior de la cambra i amb la comunicació prèvia a l’òrgan tutelar.

Capítol III

Funcions i accions instrumentals

Article 11

Funcions

1.  Les cambres tenen les funcions següents:

a) Proposar al Govern, donant-ne compte a l’òrgan tutelar i a altres administracions públiques, les mesures que considerin necessàries o convenients per al foment i la defensa dels interessos generals que les cambres representen.

b) Emetre informes sobre els projectes de normes elaborats pel Govern o l’Administració de la Generalitat o per les entitats locals que afectin directament els interessos generals del comerç, la indústria o la navegació.

c) Assessorar les administracions públiques sobre les qüestions que afectin els interessos generals que les cambres representen, i també emetre els informes que aquelles els sol·licitin. En tot cas, les cambres oficials de comerç, indústria i navegació han d’ésser escoltades en el cas de propostes legislatives que afectin directament els interessos generals del comerç, la indústria o la navegació.

d) Portar un cens públic de les empreses, i també de llurs establiments, delegacions i agències radicats en llur àmbit territorial.

e) Gestionar els serveis públics i les infraestructures i exercir les altres funcions administratives que les administracions públiques els encarreguin o atorguin en concessió, encomanin o deleguin, respectivament, i siguin compatibles amb llur naturalesa i finalitats.

f) Tramitar els programes d’ajuts públics a les empreses en els termes que s’estableixin en cada cas, i també gestionar els serveis públics relacionats amb aquests quan la seva gestió correspongui a la Generalitat.

g) Fer accions de promoció comercial i turística per a afavorir la internacionalització de les empreses catalanes. Promoure el foment de l’exportació, sens perjudici del que la Llei de l’Estat 3/1993 estableix pel que fa a les actuacions d’interès general.

h) Col·laborar amb les administracions educatives en la gestió de la formació pràctica en centres de treball i empreses, inclosa en els ensenyaments de formació professional reglada, en especial en la selecció i l’homologació de centres de treball i empreses i, si escau, en la designació de tutors dels alumnes i el control del compliment de la programació.

i) Col·laborar en els programes de formació permanent establerts per les empreses, pels centres docents públics o privats i, si és el cas, per les administracions públiques competents, i difondre i impartir, si escau, formació no reglada referent a l’empresa.

j) Col·laborar amb l’Administració competent participant en la realització d’estudis, treballs i accions que es duguin a terme sobre l’ordenació del territori, els transports i les comunicacions i la localització industrial, comercial i turística, i també en l’estudi de les necessitats de tècnics de formació professional que té el món empresarial, tant a nivell sectorial com territorial.

k) Elaborar estadístiques del comerç, la indústria, la navegació i el turisme, i elaborar les enquestes d’avaluació i els estudis que calguin per tal de conèixer la situació i les necessitats dels diferents sectors. Les estadístiques que s’elaborin poden tenir la consideració d’estadística d’interès de la Generalitat si compleixen els requisits i el procediment que estableix l’article 13 de la Llei 23/1998, de 30 de desembre, d’estadística de Catalunya, i les altres disposicions que siguin aplicables a aquest tipus d’estadístiques.

l) Fomentar la normalització lingüística en l’àmbit del comerç, la indústria i la navegació.

m) Prestar serveis d’informació i assessorament empresarial. Particularment, poden dur a terme actuacions de tramitació de documents relacionats amb l’exercici legal de les activitats empresarials.

n) Dur a terme funcions d’arbitratge, mediació i conciliació mercantils, en els àmbits nacional i internacional, i emprar qualsevol altre sistema alternatiu de solució de conflictes, de conformitat amb la legislació vigent.

o) Promoure, organitzar i dur a terme actuacions de promoció comercial de productes, béns i serveis, i de dinamització comercial. Promoure la difusió de la innovació i del disseny a les empreses, el desenvolupament del sector serveis i totes aquelles actuacions que ajudin a millorar la competitivitat de les empreses catalanes.

p) Fomentar la recerca aplicada a la millora i la competitivitat dels productes industrials, al desplegament de sistemes de distribució innovadors i al desenvolupament del sector de serveis.

q) Coadjuvar en el desenvolupament del tràfic mercantil sota el principi del respecte a la concurrència lliure i lleial i amb bona fe.

r) Informar dels usos mercantils de llur àmbit territorial i emetre les certificacions corresponents.

s) Representar els interessos generals del comerç, la indústria i la navegació en els òrgans administratius o els organismes públics de composició plural que desenvolupen funcions relacionades amb els interessos econòmics generals.

t) Dur a terme totes aquelles activitats i actuacions que, d’alguna manera, contribueixin a la defensa, el foment o el desenvolupament del comerç, la indústria i la navegació, o que els donin suport.

u) Dur a terme totes aquelles actuacions de suport tècnic necessàries per al compliment de llurs finalitats.

v) Aquelles altres que l’ordenament jurídic vigent els atorgui.

2.  Tenen caràcter obligatori totes les funcions assenyalades a l’apartat 1, excepte les corresponents a les lletres k, p, t i u.

3.  En el cas de funcions i serveis delegats, concedits o encomanats per les administracions públiques a les cambres, s’han d’establir els convenis pertinents entre les cambres afectades i les dites administracions públiques, en els quals han de figurar el sistema de finançament i, si escau, les contraprestacions adequades a les característiques de l’execució de la prestació del servei corresponent.

Article 12

Plans camerals

1.  Les funcions atribuïdes a les cambres per l’article 11.1.g que no són cap de les accions d’interès general en el foment de l’exportació que estableix la Llei 3/1993 formen el Pla cameral d’internacionalització de les empreses catalanes. Les funcions atribuïdes a les cambres per les lletres h, i, j, m, n o i p de l’article 11.1 formen el Pla cameral de desenvolupament empresarial. El Pla cameral d’internacionalització i el de desenvolupament empresarial han d’ésser presentats a l’òrgan tutelar perquè els autoritzi. S’ha d’establir reglamentàriament la manera de dur-ho a terme.

2.  Correspon al Consell General de les Cambres la coordinació de les actuacions i les propostes de les cambres relatives al Pla cameral d’internacionalització de les empreses catalanes esmentat a l’apartat 1.

3.  La Sindicatura de Comptes ha de sotmetre a fiscalització superior les liquidacions dels pressupostos de les cambres i del Consell General de les Cambres relatives al Pla cameral d’internacionalització de les empreses catalanes i al Pla cameral de desenvolupament empresarial.

4.  Els plans camerals establerts per l’article 12.1 s’han de finançar mitjançant el rendiment de l’exacció inclosa en el recurs cameral permanent que recau sobre les quotes de l’impost de societats, excloent-ne les quantitats afectades a les accions d’interès general regulades per la Llei 3/1993, d’acord amb el que estableix l’article 45.3 d’aquesta Llei.

5.  Els plans camerals s’han de finançar mitjançant el rendiment de l’exacció inclosa en el recurs cameral permanent que recau sobre les quotes de l’impost de societats, d’acord amb el que estableix l’article 45.3.

Article 13

Accions instrumentals

1. Les cambres catalanes, per tal de millorar l’eficàcia i l’eficiència en el desenvolupament de les funcions que tenen encomanades, poden:

a) Amb l’autorització prèvia de l’òrgan tutelar quan comporti un compromís financer, econòmic o patrimonial, promoure, crear, administrar i gestionar associacions, organismes, organitzacions, consorcis, institucions, fundacions, establiments, societats incloses les d’economia mixta i tota mena d’entitats públiques i privades, relacionades amb llurs finalitats i funcions, i participar-hi.

b) Amb l’obligació de donar-ne compte a l’òrgan tutelar, crear, gestionar, administrar, promoure i coorganitzar llotges de contractació, borses de subcontractació, fires, exposicions i altres esdeveniments comercials.

2.  Quan les actuacions esmentades en la lletra b de l’apartat 1 comportin un compromís financer, econòmic o patrimonial, s’ha d’elaborar, si escau, el pressupost extraordinari corresponent.

Article 14

Relacions entre cambres i amb altres institucions

1.  Per complir millor llurs finalitats, les cambres poden establir convenis o altres instruments de col·laboració entre elles i amb altres cambres de fora del territori de Catalunya, dels quals han de donar compte a l’òrgan tutelar.

2.  També poden establir convenis o altres instruments de col·laboració amb les administracions públiques i amb altres ens públics o privats, d’àmbit nacional o internacional.

3.  Els convenis o els altres instruments de col·laboració que s’estableixin han d’especificar els objectius i, si escau, la forma orgànica, funcional i financera prevista per a aconseguir-los.

4.  Quan els convenis o les col·laboracions esmentats comportin un compromís financer, econòmic o patrimonial, s’ha d’elaborar, si escau, el pressupost extraordinari corresponent.

Capítol IV

Règim i procediment electorals

Article 15

Règim electoral

El règim electoral de les cambres oficials de comerç, indústria i navegació de Catalunya es regeix per la legislació aplicable en matèria de cambres i el seu desplegament reglamentari.

Article 16

Drets i obligacions dels electors

1.  Són electors de les cambres oficials de comerç, indústria i navegació les persones naturals i jurídiques, amb independència de llur nacionalitat, que exerceixen una activitat comercial, industrial o naviliera en el territori espanyol, en els termes establerts per l’article 6 de la Llei de l’Estat 3/1993, i que tenen establiments, delegacions o agències en l’àmbit territorial de la cambra respectiva, quan per l’activitat corresponent estiguin subjectes a l’impost sobre activitats econòmiques o a l’impost que el substitueixi.

2.  Els electors de les cambres tenen dret a elegir els òrgans de govern de les cambres i a ésser-hi elegits, en els termes establerts per aquesta Llei i el seu desenvolupament reglamentari.

3.  Els electors de les cambres tenen l’obligació de subministrar a la cambra les dades exigibles sobre l’empresa i, si escau, sobre el sector de la seva activitat.

Article 17

Cens electoral

1. Els electors d’un mateix àmbit territorial cameral constitueixen el cens electoral de la cambra corresponent i estan classificats en grups i categories i, si escau, subcategories, d’acord amb la importància econòmica relativa dels diversos grups econòmics representats, de la manera que es determini reglamentàriament.

2.  Els censos han d’ésser formats i revisats anualment pel comitè executiu, prenent com a referència l’1 de gener, i exposats al públic, sens perjudici de la previsió que l’article 8.3 fa per als casos de modificació territorial, fusió o integració de les cambres.

3.  L’estructura del cens en grups, categories i subcategories s’ha de revisar i actualitzar cada quatre anys, prèviament a les eleccions per a la renovació dels òrgans de govern, tenint en compte les variables econòmiques sectorials, de manera que es garanteixi l’adequada representació de tots els grups, categories i subcategories en el ple.

Article 18

Drets electorals

1. Tenen dret electoral actiu i passiu les persones naturals o jurídiques inscrites al darrer cens aprovat per la cambra respectiva, d’acord amb el seu reglament de règim interior, sempre que compleixin els requisits d’edat i capacitat que preveu la legislació electoral vigent.

2.  Per a ésser elegible com a membre del ple per sufragi dels electors, s’han de complir els requisits següents:

a) Tenir la nacionalitat espanyola, d’un estat membre de la Unió Europea o d’un dels estats als quals, en virtut de tractats de la Unió Europea ratificats per l’Estat espanyol, sigui aplicable el dret al lliure establiment.

b) Tenir, pel cap baix, una antiguitat de dos anys d’exercici de l’activitat empresarial en el territori espanyol, o en l’àmbit de la Unió Europea quan es tracti d’empreses procedents d’altres països membres.

c) Formar part del cens de la cambra.

d) Ésser elector del grup, categoria i, si escau, subcategoria corresponents.

e) Ésser major d’edat si es tracta d’una persona física.

f) No trobar-se en descobert pel que fa al pagament del recurs cameral permanent.

g) No trobar-se inhabilitat per causa d’incapacitat, d’acord amb la normativa vigent, ni estar sotmès a un procés per fallida fraudulenta o condemnat per sentència ferma per haver comès un delicte econòmic.

3.  Les empreses estrangeres de països que no pertanyen a la Unió Europea amb establiments o sucursals a l’Estat espanyol poden ésser elegides si compleixen els requisits anteriors, d’acord amb el principi de reciprocitat internacional.

4.  Les persones naturals o jurídiques que tinguin sucursals o agències en circumscripcions corresponents a l’àmbit territorial de diverses cambres tenen dret electoral actiu i passiu en cadascuna d’aquestes. S’aplica la mateixa norma a les empreses que tenen el domicili social en l’àmbit territorial d’una cambra però desenvolupen l’activitat en un altre o en uns altres.

5.  Les persones naturals o jurídiques que exerceixin activitats corresponents a diversos grups, diverses categories o, si escau, diverses subcategories d’un mateix grup del cens d’una cambra tenen dret electoral actiu i passiu en cadascun d’aquests, però, en el cas que surtin elegides en més d’un grup, en diverses categories d’un mateix grup o, si escau, en diverses subcategories d’una mateixa categoria, no poden ocupar més d’un lloc de membre del ple.

Article 19

Obertura i convocatòria del procés electoral

1.  Un cop declarada l’obertura del procés electoral, les cambres han d’exposar els respectius censos electorals al públic de la manera i durant el temps que es determini reglamentàriament. Les reclamacions que es presentin contra els censos electorals han d’ésser acceptades o refusades pel comitè executiu de la cambra respectiva.

2.  La convocatòria d’eleccions a les cambres correspon a l’òrgan tutelar i s’ha de publicar al DOGC. Les cambres han de donar difusió pública a la convocatòria de la manera que s’estableixi reglamentàriament.

3.  A la convocatòria han de figurar:

a) Els dies i l’horari en què cada grup, categoria i, si escau, subcategoria ha de votar els seus representants.

b) El nombre de col·legis electorals i els llocs on s’instal·len.

c) Els terminis per a l’exercici del vot per correu.

d) Les seus de les juntes electorals.

e) El termini dins del qual les cambres han de trametre a la junta electoral corresponent la llista d’electors que han d’ésser designats presidents o vocals de les meses electorals.

Article 20

Funcionament dels òrgans de govern durant el període electoral

1.  Des de la convocatòria de les eleccions fins a la constitució dels òrgans de govern nous, els òrgans de govern sortints han de limitar llurs actuacions a la gestió, l’administració i la representació ordinàries de la corporació, adoptant i executant els acords i duent a terme les actuacions que calguin per al funcionament normal de les cambres i per al compliment de llurs funcions.

2.  Per a l’adopció de qualsevol altre acord degudament justificat, en especial dels que poden comprometre l’actuació dels nous òrgans de govern, cal l’autorització prèvia de l’òrgan tutelar.

Capítol V

Òrgans de govern

Article 21

Òrgans de govern

Els òrgans de govern de les cambres són el ple, el comitè executiu i el president.

Article 22

El ple

1.  El ple és l’òrgan suprem de govern i representació de la cambra, en el qual tenen representació tots els electors mitjançant els membres següents:

a) Els vocals que, en nombre no superior a seixanta ni inferior a deu, siguin elegits mitjançant sufragi lliure, igual, directe i secret entre tots els electors de la cambra, els quals s’han de distribuir en grups, categories i, si escau, subcategories, de manera que hi estiguin representats els interessos econòmics generals i hi tinguin adequada presència les diverses modalitats comercials, industrials, de serveis i, si escau, navilieres dels respectius àmbits territorials, d’acord amb la importància econòmica relativa dels diversos grups econòmics.

b) Els vocals que, en nombre comprès entre el deu i el quinze per cent dels assenyalats en la lletra a, siguin elegits pels altres membres del ple a què es refereix la dita lletra a entre persones de reconegut prestigi en la vida econòmica de l’àmbit territorial de la cambra, a proposta de les organitzacions empresarials més representatives en l’àmbit territorial de la corresponent cambra que, essent intersectorials i territorials alhora, tinguin la condició legal de més representatives. Amb aquesta finalitat, les organitzacions esmentades han de proposar una llista de candidats que superi en un terç el nombre de llocs a cobrir.

2.  La condició de membre del ple és única i indelegable i el seu mandat és de quatre anys. Els membres del ple als quals fa referència l’article 22.1.a no poden representar més d’un grup, categoria o, si escau, subcategoria del cens electoral. Cap persona física no pot representar més d’un membre del ple en l’exercici de la seva funció.

3.  El ple es constitueix dins del mes següent a la data de les eleccions. L’òrgan tutelar, consultant prèviament les cambres, ha de fixar la data de la sessió constitutiva, la qual ha d’ésser presidida pel titular de l’òrgan tutelar o la persona en qui delegui.

4.  El ple queda constituït i pren acords vàlidament si hi concorren els quòrums d’assistència i de votació que, per a la primera o la segona convocatòria, estableix l’article 23.2.

5.  Si hi ha vocalies que no hagin estat cobertes, s’han de declarar vacants i s’ha d’iniciar el procediment reglamentari establert per a cobrir-les. Respecte de les vocalies que hagin estat objecte d’impugnació, s’ha d’esperar a la resolució administrativa o judicial ferma per tal de procedir, si escau, a la declaració i la provisió de la vacant corresponent.

6.  En cas que resulti impossible la constitució o el funcionament del ple d’una cambra, s’ha de procedir a una segona elecció dels membres del ple. Mentre no es constitueixi el nou ple, la gestió de la cambra s’ha de conferir a una comissió gestora de la manera que es determini reglamentàriament.

7.  El ple de les cambres pot nomenar vocals consultors, els quals poden assistir a les sessions del ple amb veu però sense vot. El nombre i les funcions dels vocals consultors s’han d’establir en el reglament de règim interior de cada cambra. La vigència màxima del nomenament ha d’ésser la mateixa que la del ple que els hagi nomenat.

8.  Corresponen al ple les funcions següents:

a) L’adopció d’acords relatius a la finalitat legal de representació, promoció i defensa dels interessos generals del comerç, la indústria i la navegació.

b) L’exercici de les funcions consultives i de proposta pròpies de les cambres.

c) L’elecció del president o presidenta i dels altres càrrecs del comitè executiu d’entre els membres del ple.

d) L’aprovació del reglament de règim interior i de les seves modificacions, dels pressupostos ordinaris i extraordinaris i de llurs liquidacions, i també dels comptes anuals.

e) El nomenament i el cessament dels representants de la cambra al Consell General de les Cambres i en tota mena d’organismes i d’entitats públiques i privades.

f) El nomenament i el cessament del secretari o secretària general; del director o directora gerent o altres càrrecs d’alta direcció, si escau; dels vocals consultors, i, si escau, dels membres de les delegacions territorials.

g) Aquelles altres atribuïdes per aquesta Llei, les seves normes de desplegament i el reglament de règim interior.

9.  El ple de la cambra pot delegar l’exercici de les seves funcions en el president o la presidenta o en el comitè executiu, de la manera que reglamentàriament es determini. En tot cas, la delegació de funcions esdevé efectiva des de la seva adopció, és revocable en qualsevol moment i no ha d’excedir la durada del mandat del ple. S’extingeix automàticament en el moment de renovar-se el ple.

Article 23

Funcionament del ple

1.  El ple de la cambra s’ha de reunir, en sessió ordinària, com a mínim, una vegada cada trimestre i, en sessió extraordinària, sempre que ho acordi el comitè executiu o el president o presidenta, o quan ho sol·liciti el nombre de membres del ple que es determini al reglament de règim interior respectiu.

2.  En primera convocatòria, per a poder tenir vàlidament les sessions, cal l’assistència, almenys, de les dues terceres parts dels seus components i els acords s’han d’adoptar per majoria simple dels assistents. En segona convocatòria, cal l’assistència, almenys, de la meitat més un dels seus components i els acords han d’ésser adoptats per dues terceres parts dels assistents.

3.  L’assistència a les sessions del ple és obligatòria.

4.  L’òrgan tutelar ha d’ésser convocat a totes les reunions del ple i pot intervenir en les deliberacions amb veu però sense vot.

Article 24

El comitè executiu

1. El comitè executiu és l’òrgan permanent de gestió, administració i proposta de la cambra i es compon d’un màxim de dotze membres. Està format pel president o presidenta, d’un a tres vicepresidents, el tresorer o tresorera i un màxim de set vocals, elegits pel ple, d’acord amb el reglament de règim interior de la cambra respectiva.

2.  Corresponen al comitè executiu les funcions següents:

a) Efectuar i dirigir les activitats de la cambra necessàries per a exercir i desplegar les funcions que aquesta té atribuïdes legalment.

b) La gestió i l’administració ordinàries de la cambra; la inspecció de la comptabilitat, sens perjudici de les facultats del tresorer o tresorera , i els acords en matèria d’ordenació de cobraments i pagaments.

c) Elaborar i proposar al ple l’aprovació del reglament de règim interior i de les seves modificacions, dels pressupostos ordinaris i extraordinaris i llurs liquidacions, i dels comptes anuals.

d) Proposar al ple el nomenament de representants de la cambra al Consell General de les Cambres i en tota mena d’organismes i d’entitats públiques i privades, a iniciativa del president o presidenta.

e) Proposar al ple el nomenament o el cessament del secretari o secretària general; del director o directora gerent o altres càrrecs d’alta direcció, si escau; dels vocals consultors, i, si escau, dels membres de les delegacions territorials.

f) Prendre els acords en matèria de personal no conferits al ple.

g) En casos d’urgència, exercir funcions del ple i prendre decisions sobre matèries atribuïdes al ple. En tot cas, li n’ha de donar compte en la primera sessió que tingui.

h) Aquelles altres atribuïdes per aquesta Llei, les seves normes de desplegament i el reglament de règim interior, i també les que no estiguin expressament encomanades a altres òrgans de govern.

Article 25

Funcionament del comitè executiu

1.  El comitè executiu s’ha de reunir en sessió ordinària, com a mínim, una vegada al mes, llevat del mes d’agost, i en sessió extraordinària sempre que ho acordi el president o presidenta, o quan ho sol·liciti almenys un terç dels seus membres.

2.  Per a poder tenir vàlidament les sessions, han d’assistir-hi, almenys, la meitat més un dels membres del comitè executiu i els acords s’han d’adoptar per majoria dels assistents.

3.  L’òrgan tutelar ha d’ésser convocat a totes les reunions del comitè executiu i pot intervenir en les deliberacions amb veu però sense vot.

Article 26

El president o presidenta

1.  El president o presidenta, elegit pel ple d’entre els vocals que preveu l’article 22.1 d’acord amb el que determini el reglament de règim interior de la cambra respectiva, exerceix la representació de la cambra i la presidència de tots els seus òrgans col·legiats, i és responsable de l’execució dels seus acords. El president o presidenta és reelegible fins a un màxim de tres mandats consecutius.

2.  Corresponen al president o presidenta de la cambra les funcions següents:

a) Convocar el ple i el comitè executiu, fixant l’ordre del dia de les sessions del comitè executiu i proposant a aquest l’ordre del dia de les sessions del ple.

b) Adquirir els béns i els drets o disposar-ne d’acord amb les previsions dels pressupostos o amb els acords del ple o del comitè executiu.

c) Interposar recursos i exercir accions en casos d’urgència, i donar-ne compte als altres òrgans de govern en la primera sessió que tinguin.

d) Visar les actes i les certificacions dels acords.

e) Vetllar pel correcte funcionament de les cambres i de llurs serveis.

3.  Els vicepresidents, d’acord amb llur ordre, han de substituir el president o presidenta en totes les seves funcions en els supòsits d’absència, suspensió o vacant. Quan per aquestes mateixes causes faltin el president o presidenta i els vicepresidents, aquests han d’ésser substituïts d’acord amb el que determini el respectiu reglament de règim interior.

Article 27

Pèrdua de la condició de membre del ple i del comitè executiu

1.  Les vacants al ple poden produir-se per defunció, si el membre és persona física; per extinció de la personalitat, si és persona jurídica; per dimissió o per renúncia, o per qualsevol de les causes que incapaciten per a exercir el càrrec. El ple ha de declarar la vacant en la primera sessió que tingui després que aquella s’hagi produït.

2.  El ple ha d’acordar la pèrdua de la condició de membre d’aquest i la corresponent declaració de vacant, en els casos següents:

a) Quan per circumstàncies sobrevingudes deixi de concórrer algun dels requisits necessaris per a ésser elegit.

b) Per manca d’assistència reiterada a les sessions del ple, de la manera que es determini reglamentàriament.

3.  Quan la vacant produïda en el ple tingui com a conseqüència una vacant en el comitè executiu o la de la mateixa presidència de la cambra, s’ha de cobrir primer la vacant del ple. Una vegada coberta la vacant pel procediment que reglamentàriament s’estableixi, s’ha d’elegir, si escau, el president o presidenta o el càrrec del comitè executiu, en sessió del ple convocada a aquest efecte.

4.  Les persones jurídiques poden substituir el seu representant legal en el ple, però, si la persona substituïda hagués estat elegida per a exercir un càrrec del comitè executiu, s’ha de declarar la vacant corresponent i s’ha de proveir reglamentàriament.

5.  El ple també ha de declarar, si escau, les vacants corresponents en els supòsits de l’article 22.5.

Article 28

Provisió de les vacants del ple i del comitè executiu

1.  La declaració de la vacant pel ple és l’inici del procediment per a cobrir-la, el qual s’ha de dur a terme de la manera que es determini reglamentàriament.

2.  La persona física o jurídica elegida ha d’ocupar el càrrec durant el temps que manqui fins al compliment del mandat de la persona a qui succeeixi.

Article 29

Cessament del president o presidenta i d’altres càrrecs del comitè executiu

Amb independència de l’acabament normal dels mandats i sens perjudici del que estableix l’article 27.2, el president o presidenta i els càrrecs del comitè executiu poden cessar per les causes següents:

a) Per acord del ple adoptat per les dues terceres parts dels seus membres.

b) Per renúncia que no impliqui la pèrdua de la condició de vocal del ple.

c) Per manca d’assistència reiterada a les sessions del comitè executiu, de la manera que reglamentàriament es determini.

d) Per cessament del president o presidenta o per dissolució del comitè executiu acordats per l’òrgan tutelar d’acord amb allò que disposa l’article 49.

Capítol VI

Personal i organització

Article 30

Secretari o secretària general

1.  Les cambres han de tenir un secretari o secretària general, amb veu però sense vot, el nomenament del qual correspon al ple de la corporació, després de convocatòria pública les bases de la qual ha d’aprovar l’òrgan tutelar. Tant l’acord de nomenament com el de cessament han d’ésser adoptats de forma motivada per la meitat més un dels membres del ple.

2.  Sens perjudici de les funcions que es determinin reglamentàriament, correspon al secretari o secretària general:

a) Vetllar, amb independència de criteri, per la legalitat dels acords dels òrgans de govern; fer, quan escaigui, els advertiments pertinents i deixar-ne constància a les actes, els informes i els documents corresponents.

b) Redactar i signar les actes de les sessions dels òrgans de govern col·legiats i les altres que corresponguin a actuacions de caràcter corporatiu, i certificar, quan calgui, els acords corporatius.

c) Exercir les funcions executives a què fa referència l’article 31.3 quan no hagin estat atribuïdes a un director o directora gerent o a un altre càrrec d’alta direcció.

3.  En el supòsit que el secretari o secretària general no tingui la llicenciatura en dret, i per a les funcions referides a les lletres a i b de l’apartat 2, les cambres han de comptar amb l’assessorament d’un advocat o advocada en exercici.

Article 31

Càrrecs d’alta direcció

1.  De conformitat amb el que s’estableix en aquesta Llei i en les normes que la desenvolupen, les cambres, per acord del ple a proposta del comitè executiu, poden crear càrrecs de director o directora gerent o altres d’alta direcció, amb competències específiques i determinades, les funcions dels quals són de caràcter executiu.

2.  Els càrrecs d’alta direcció són nomenats i cessats pel ple a proposta del comitè executiu.

3.  Sens perjudici de les funcions que es determinin reglamentàriament, als càrrecs d’alta direcció poden atribuir-se totes, alguna o algunes de les funcions següents:

a) La gestió de l’execució dels acords de la cambra i l’exercici d’altres funcions executives que els siguin encomanades pels òrgans de govern.

b) La representació del president o presidenta quan aquest o aquesta així ho determini i es tracti de funcions de caràcter merament executiu.

c) La direcció del personal i dels serveis de la cambra.

Article 32

Personal

1.  Tot el personal al servei de les cambres està subjecte al dret laboral.

2.  El reglament del règim interior de cada cambra ha d’establir el procediment de contractació del personal i el corresponent règim d’incompatibilitats.

Capítol VII

Consell General de les Cambres Oficials de Comerç, Indústria i Navegació de Catalunya

Article 33

Naturalesa i règim jurídic

1.  Es crea el Consell General de les Cambres Oficials de Comerç, Indústria i Navegació de Catalunya, com a òrgan consultiu i de col·laboració amb la Generalitat i amb la resta d’institucions autonòmiques.

2.  El Consell General de les Cambres és una corporació de dret públic, amb personalitat jurídica i plena capacitat d’obrar per al compliment de les seves finalitats. Està integrat per totes les cambres de Catalunya.

3.  El Consell General de les Cambres es regeix pel que disposen aquesta Llei, les seves normes de desplegament i el seu reglament de règim interior, proposat pel seu ple i aprovat per l’òrgan tutelar, que en pot promoure la modificació.

4.  Les disposicions relatives a les cambres oficials de comerç, indústria i navegació de Catalunya s’apliquen amb caràcter subsidiari al Consell General de les Cambres, als seus òrgans de govern i al seu personal.

5.  És aplicable supletòriament la legislació sobre procediment i règim jurídic de les administracions públiques, en els supòsits d’exercici de funcions administratives de caràcter públic i d’exercici de competències delegades per altres ens administratius.

Article 34

Funcions del Consell General de les Cambres

Sens perjudici de les funcions i les atribucions que la legislació vigent atorga individualment a cada una de les cambres, correspon al Consell General de les Cambres:

a) Representar el conjunt de les cambres de Catalunya davant les administracions públiques, quan aquest així ho acordi.

b) Coordinar i impulsar les actuacions comunes del conjunt de les cambres.

c) Proposar al Govern, per mitjà de l’òrgan tutelar, i a altres administracions públiques les mesures que consideri necessàries o convenients per al foment i la defensa dels interessos econòmics generals que les cambres representen.

d) Emetre informes, quan així ho acordi, sobre els projectes de normes elaborats pel Govern o l’Administració de la Generalitat o per les entitats locals que afectin directament els interessos generals del comerç, la indústria o la navegació, en els casos i amb l’abast que l’ordenament jurídic determini.

e) Assessorar, a requeriment de l’òrgan tutelar o de les administracions públiques, sobre les qüestions relacionades amb l’activitat econòmica de Catalunya.

f) Coordinar i, si escau, dur a terme actuacions generals de promoció comercial de béns, productes i serveis; en especial, coordinar les propostes de les cambres relatives al Pla cameral d’internacionalització de les empreses catalanes i sotmetre’l a l’aprovació de l’òrgan tutelar.

g) Emetre els informes preceptius establerts per aquesta Llei i qualsevol altre que prevegi la normativa vigent.

h) Exercir, quan ho acordi per unanimitat, en l’àmbit de tot el territori de Catalunya, les funcions reconegudes individualment a les cambres per l’article 11.1 d’aquesta Llei.

i) Exercir, quan ho acordi, les funcions i els serveis propis d’aquelles cambres que els hi deleguin.

j) Quan ho acordi, gestionar els serveis públics i les infraestructures que les administracions públiques li encarreguin o li atorguin en concessió, i exercir les altres funcions administratives que les dites administracions públiques li encomanin o hi deleguin, sempre que siguin compatibles amb la seva naturalesa i les seves finalitats.

k) Elaborar anualment una memòria econòmica de Catalunya.

l) Impulsar la creació d’oficines a l’estranger, havent rebut la delegació prèvia de la cambra corresponent.

m) Les altres que li atorgui l’ordenament jurídic vigent.

Article 35

Òrgans de govern i organització del Consell General de les Cambres

Els òrgans de govern del Consell General de les Cambres són el Ple, el Comitè Executiu i el president o presidenta.

Article 36

El Ple del Consell General de les Cambres: composició, constitució i funcions

1.  El Ple és l’òrgan suprem de govern i representació del Consell General de les Cambres i està compost pels presidents de totes les cambres catalanes i per un membre del ple de cada cambra designat a aquest efecte pel ple d’aquesta.

2.  En cas d’absència justificada, els membres del Ple poden, mitjançant delegació per escrit, ésser-hi representats per altres representants de la cambra a què pertany el membre delegant. La condició de membre del Ple es perd quan es perd el càrrec de president o presidenta o de membre del ple de la cambra respectiva, o quan se substitueix el representant o la representant de la cambra corresponent en el Ple del Consell General de les Cambres.

3.  En cas de produir-se la fusió o integració de dues o més cambres, les cambres afectades mantenen llur representació en el Consell General de les Cambres durant la resta del mandat en què es produeixi, de la manera que es determini reglamentàriament.

4.  El Ple del Consell General de les Cambres es constitueix dins dels dos mesos següents al de la constitució dels plens de les cambres. L’òrgan tutelar ha de determinar la data de la sessió constitutiva i l’ha de presidir.

5.  En l’acte de constitució del Ple del Consell General de les Cambres s’elegeixen, per votació nominal i secreta, el president o presidenta i els càrrecs del Comitè Executiu, de la manera que s’estableixi reglamentàriament. La persona elegida com a president o presidenta ho és també del Ple i del Comitè Executiu.

6.  El Ple del Consell General de les Cambres pot nomenar un màxim de sis vocals consultors escollits d’entre persones de reconegut prestigi en l’àmbit econòmic, professional o empresarial o que presideixin entitats o associacions d’aquests tipus a Catalunya. Els vocals consultors poden assistir a les sessions del Ple amb veu però sense vot. El reglament de règim interior ha d’establir el nombre i les funcions d’aquests. La vigència màxima de llur nomenament ha d’ésser la mateixa que la del ple que els hagi nomenat.

7.  Corresponen al Ple les funcions següents:

a) Prendre els acords a què fa referència l’article 34 d’aquesta Llei.

b) Aprovar el reglament de règim interior i les seves modificacions.

c) Aprovar els projectes de pressupostos ordinaris i extraordinaris d’ingressos i despeses, les liquidacions corresponents i els comptes anuals.

d) Aprovar els programes anuals d’actuació.

e) Elegir el president o presidenta i els càrrecs del Comitè Executiu d’entre els membres del Ple.

f) Nomenar els vocals consultors i els representants del Consell General de les Cambres en tota mena d’organismes i entitats públiques o privades, a proposta del Comitè Executiu.

g) Adoptar els acords per a la interposició de tota mena de recursos i accions davant de l’Administració i de qualsevol jurisdicció.

h) Les altres que li atribueixin aquesta Llei, les seves normes de desplegament i el reglament de règim interior.

Article 37

Funcionament del Ple

1.  El Ple del Consell General de les Cambres s’ha de reunir, en sessió ordinària, com a mínim una vegada cada semestre i, en sessió extraordinària, sempre que ho acordi el Comitè Executiu o el president o presidenta, o quan ho sol·liciti el nombre de membres del Ple que determini el reglament de règim interior.

2.  Per a poder tenir vàlidament les sessions en primera convocatòria, cal que hi hagi, almenys, presents o representats, les dues terceres parts dels seus membres. En segona convocatòria, cal que hi hagi, almenys, presents o representats, la meitat més un dels seus membres.

3.  Per a prendre vàlidament els acords cal, com a regla general, en primera convocatòria, el vot favorable d’almenys la majoria simple dels vots assistents i, en segona convocatòria, el vot favorable de la majoria absoluta dels vots assistents. A aquest efecte, cada cambra té un nombre de vots proporcional al nombre d’electors, segons es determini reglamentàriament, de manera que cap cambra no ha de tenir menys de dos vots ni més del quaranta per cent dels vots totals.

4.  No obstant allò que preveu l’apartat 3, per a determinats tipus d’acords, són aplicables les següents regles especials:

a) Cal sempre el vot favorable de totes les cambres de Catalunya perquè el Ple del Consell General de les Cambres pugui acordar l’exercici, en l’àmbit de tot el territori de Catalunya, de funcions reconegudes individualment a les cambres en l’article 11.1 d’aquesta Llei.

b) Cal sempre el vot favorable d’almenys dues terceres parts de la totalitat dels vots de les cambres en el Ple perquè aquest pugui:

b.1 Aprovar el reglament de règim interior i les seves modificacions.

b.2 Aprovar els projectes de pressupostos ordinaris i extraordinaris d’ingressos i despeses, les liquidacions corresponents i els comptes anuals.

b.3 Representar el conjunt de les cambres de Catalunya davant les administracions públiques.

b.4 Exercir les funcions i els serveis propis d’aquelles cambres que els hi deleguin.

b.5 Gestionar els serveis públics i les infraestructures que les administracions públiques li encarreguin o li atorguin en concessió, i exercir les altres funcions administratives que les dites administracions li encomanin o hi deleguin, sempre que siguin compatibles amb la seva naturalesa i les seves finalitats.

c) Per a elegir el president o presidenta i els càrrecs del Comitè Executiu, cada cambra té un vot i cal sempre el vot favorable d’almenys dos terços de les cambres de Catalunya.

d) Per a nomenar els vocals consultors i els representants del Consell General de les Cambres en tota mena d’organismes i entitats públiques o privades, a proposta del Comitè Executiu, cada cambra té un vot, i cal, en primera convocatòria, el vot favorable de la majoria simple de les cambres assistents i, en segona convocatòria, el vot favorable de la majoria absoluta de les cambres assistents.

5.  L’assistència a les sessions del Ple és obligatòria.

6.  En els acords del Ple que no es prenguin per unanimitat i en els acords relatius a propostes, consultes o informes adreçats a les administracions públiques o a l’opinió pública, el Consell General de les Cambres té l’obligació d’assenyalar els vots discrepants i, si escau, llur sentit i llur contingut.

7.  L’òrgan tutelar ha d’ésser convocat a totes les reunions del Ple i pot intervenir en les deliberacions amb veu però sense vot.

Article 38

El Comitè Executiu del Consell General de les Cambres: composició, funcions i funcionament

1. El Comitè Executiu és l’òrgan de gestió, administració i proposta del Consell General de les Cambres. Està integrat pel president o presidenta, un vicepresident o vicepresidenta, el tresorer o tresorera i tres vocals, d’acord amb el que disposa l’apartat 2, elegits de la manera que determini el reglament de règim interior.

2.  Cap cambra no ha de tenir més d’un càrrec en el Comitè Executiu del Consell General de les Cambres. S’ha de garantir la presència en aquest òrgan de govern d’un representant o una representant, com a mínim, de les cambres que pertanyen a cada una de les circumscripcions territorials establertes per l’article 3.1.

3.  Les funcions del Comitè Executiu del Consell General de les Cambres són les següents:

a) L’elaboració del reglament de règim interior i de les seves modificacions.

b) La confecció dels projectes de pressupostos ordinaris i, si escau, extraordinaris, de llurs liquidacions i dels comptes anuals.

c) Les altres que li atribueixen aquesta Llei, les seves normes de desenvolupament i el reglament de règim interior.

4.  El Comitè Executiu del Consell General de les Cambres s’ha de reunir en sessió ordinària, com a mínim, una vegada el trimestre, i en sessió extraordinària sempre que ho acordi el president o presidenta, o quan ho sol·liciti almenys un terç dels seus membres.

5.  Per a poder tenir vàlidament les sessions, el Comitè Executiu del Consell General de les Cambres ha d’estar constituït, almenys, per la meitat més un dels seus components i els acords s’han d’adoptar per majoria dels assistents.

6.  L’òrgan tutelar ha d’ésser convocat a totes les reunions del Comitè Executiu del Consell General de les Cambres i pot intervenir en les deliberacions amb veu però sense vot.

Article 39

El president o presidenta del Consell General de les Cambres: elecció i funcions

1.  El president o presidenta exerceix la representació del Consell General de les Cambres i la presidència dels seus òrgans col·legiats i és el responsable de l’execució dels seus acords. El president o presidenta té les funcions que li assigna aquesta Llei, les seves normes de desenvolupament i el reglament de règim interior.

2.  El vicepresident o vicepresidenta substitueix el president o presidenta en totes les seves funcions en els supòsits d’absència, suspensió o vacant. Quan per les mateixes causes faltin el president o presidenta i el vicepresident o vicepresidenta, aquests han d’ésser substituïts de la manera que determini el reglament de règim interior.

Article 40

Personal del Consell General de les Cambres

1.  El Consell General de les Cambres ha de tenir un secretari o secretària general, amb veu però sense vot, el nomenament del qual correspon al Ple, mitjançant convocatòria pública prèvia, les bases de la qual ha d’aprovar l’òrgan tutelar. Tant l’acord de nomenament com el de cessament s’han d’adoptar de forma motivada per la majoria absoluta de la totalitat dels vots de les cambres en el Ple.

2.  El Consell General de les Cambres pot tenir un director o directora gerent, les funcions del qual són de caràcter executiu i el nomenament i el cessament del qual corresponen al Ple.

3.  El Consell General de les Cambres ha de tenir també el personal necessari per al seu funcionament, el qual ha d’estar subjecte al règim laboral.

Article 41

Comissió rectora

1.  A partir del dia de les eleccions de les cambres, queden dissolts el Ple i el Comitè Executiu del Consell General de les Cambres i s’ha de constituir una comissió rectora, integrada pel president o presidenta, el tresorer o tresorera i el membre de més edat del Comitè Executiu, la qual ha de vetllar pel patrimoni del Consell General de les Cambres i ha de prendre i dur a terme els acords que siguin necessaris per a aquesta tasca i per a la gestió i l’administració ordinària del Consell General de les Cambres, actuant com a secretari o secretària la persona que ho sigui d’aquest ens.

2.  La comissió rectora ha de dissoldre’s en constituir-se el nou ple del Consell General de les Cambres després de les eleccions camerals i ha de donar compte a aquest dels assumptes que ha tractat i de les decisions que ha adoptat.

Capítol VIII

Règim econòmic

Article 42

Finançament de les cambres

1.  Les cambres tenen els recursos següents:

a) El rendiment dels conceptes integrats en el recurs cameral permanent que regula la legislació vigent.

b) Els ingressos ordinaris i extraordinaris derivats dels serveis que prestin i, en general, els obtinguts de llurs activitats.

c) Els productes, les rendes i els increments de llur patrimoni.

d) Les donacions i les adquisicions per causa de mort acceptades per les cambres i les subvencions que puguin rebre.

e) Les aportacions voluntàries dels electors acceptades per les cambres.

f) Els rendiments procedents d’operacions de crèdit.

g) Qualsevol altre que els sigui atribuït per llei, conveni o altre procediment, de conformitat amb l’ordenament jurídic.

2.  Les liquidacions del recurs cameral permanent girades sobre les quotes tributàries de l’impost d’activitats econòmiques han de notificar-se col·lectivament mitjançant edictes, els quals s’han de publicar al DOGC, en el butlletí oficial de la província que correspongui i en dos diaris de gran circulació a la circumscripció respectiva. A aquest efecte, les matrícules corresponents a les bases sobre les quals legalment hagi de girar-se el recurs permanent corresponent a cada elector o electora han d’ésser objecte d’exposició pública inicialment durant un termini no inferior a un mes. Contra aquestes es pot formular la corresponent reclamació davant el comitè executiu de la cambra respectiva en un termini de quinze dies.

3.  No obstant el que disposa l’apartat 2, les liquidacions del recurs permanent s’han de notificar individualment als nous electors de cada cambra, a aquells que ho demanin expressament i sempre que la cambra ho consideri convenient o necessari.

4.  Estan obligades al pagament del recurs cameral permanent les persones físiques o jurídiques i les entitats a què fa referència l’article 33 de la Llei de l’Estat 230/1963, de 28 de desembre, general tributària, que, durant tot un exercici econòmic o durant una part d’aquest, hagin dut a terme alguna de les activitats comercials, industrials o navilieres a què fa referència l’article 6 de la Llei de l’Estat 3/1993 i que, per aquest motiu, estiguin subjectes a l’impost d’activitats econòmiques o a l’impost que el substitueixi. La meritació de les exaccions que constitueixin el recurs cameral permanent i la interrupció de la prescripció coincideixen amb les de l’impost al qual es refereixin.

5.  Les cambres estan obligades a exigir el recurs permanent que els correspongui tant en període voluntari com per la via de constrenyiment. A aquest efecte, poden exercir la potestat recaptatòria pròpia directament i/o mitjançant la subscripció de convenis amb les diputacions provincials, el Departament d’Economia i Finances, l’Agència Estatal d’Administració Tributària o qualsevol altra entitat pública amb potestat recaptatòria.

Article 43

Finançament del Consell General de les Cambres

1.  Els ingressos permanents del Consell General de les Cambres estan constituïts per les aportacions de les cambres, en la quantia que fixa anualment el Ple del Consell General de les Cambres en aprovar els pressupostos. L’aportació de cada cambra per a despeses ordinàries o corrents del Consell General de les Cambres no ha d’ésser inferior al tres per cent ni superior al sis per cent del rendiment líquid del recurs cameral permanent que resulti de l’última liquidació pressupostària aprovada, una vegada deduïdes les despeses de recaptació. Aquest percentatge el fixa el Ple del Consell General de les Cambres en aprovar els pressupostos i ha d’ésser el mateix per a totes les cambres.

2.  El Consell General de les Cambres també pot comptar amb recursos eventuals, com les aportacions de les cambres o de les administracions públiques que deleguin o encomanin funcions o serveis al Consell General de les Cambres, els ingressos per serveis o provinents del patrimoni propi, les donacions, les adquisicions per causa de mort, les subvencions o qualsevol altre mitjà d’obtenció de recursos previst per la legislació vigent.

Article 44

Règim pressupostari i comptes anuals

1.  Les cambres i el Consell General de les Cambres han d’elaborar, anualment, pressupostos ordinaris d’ingressos i despeses i, si escau, extraordinaris. Correspon a l’òrgan tutelar establir les normes per a l’elaboració i la liquidació dels dits pressupostos.

2.  Les cambres i el Consell General de les Cambres han de formular comptes anuals, els quals s’han d’ajustar al Pla general de comptabilitat per a l’empresa, amb les adaptacions que s’estableixin reglamentàriament.

3.  Les cambres i el Consell General de les Cambres han de sotmetre els pressupostos, ordinaris i extraordinaris, les liquidacions i els comptes anuals a l’aprovació de l’òrgan tutelar. Els comptes anuals, abans d’ésser presentats per a l’aprovació de l’òrgan tutelar de l’Administració de la Generalitat, s’han de sotmetre a un informe d’auditoria externa, que s’ha d’ajustar al que estableix la Llei de l’Estat 19/1988, de 12 de juliol, d’auditoria de comptes. Aquesta auditoria ha d’incloure:

a) L’opinió respecte del compliment dels requisits d’autofinançament i del compliment de l’afectació dels recursos previstos en aquesta Llei.

b) L’opinió sobre el grau de compliment tant de les recomanacions incloses en anteriors auditories com de les indicacions de l’òrgan tutelar incloses en resolucions relatives a anteriors presentacions de comptes.

4.  L’òrgan tutelar ha de fiscalitzar les liquidacions dels pressupostos i els comptes anuals, mitjançant el control de les auditories externes esmentades en l’article 44.3, de la manera que s’establirà reglamentàriament. L’òrgan tutelar pot obtenir, dels auditors de comptes i les societats d’auditoria, la informació que resulti necessària per a l’exercici de les seves competències. Així mateix, l’òrgan tutelar pot, excepcionalment i motivadament, encarregar una auditoria externa relativa a una cambra concreta.

5.  Les cambres i el Consell General de les Cambres poden adquirir tota classe de béns i drets sota qualsevol títol per causa de mort o entre vius, sigui onerós o gratuït, alienar-los o gravar-los. Per als actes de disposició d’immobles i de valors mobiliaris, llevat de les operacions de tresoreria, i per a les operacions de crèdit per quantia superior al deu per cent dels ingressos nets per recurs cameral permanent de l’exercici que correspongui, les cambres i el Consell General de les Cambres han tenir l’autorització prèvia de l’òrgan tutelar.

6.  Les cambres poden atorgar subvencions i acordar donacions no previstes en els plans camerals quan es tracti d’activitats relacionades amb les finalitats pròpies d’aquestes, sempre que, globalment considerades, quan es faci a càrrec dels ingressos provinents del recurs cameral permanent, no excedeixin el deu per cent dels ingressos nets per aquest recurs de l’exercici que correspongui, un cop restats els afectats als plans camerals. El percentatge anterior pot ésser superat amb l’autorització expressa de l’òrgan tutelar quan una cambra ho sol·liciti motivadament.

7.  La contractació d’obres i serveis de les cambres i del Consell General de les Cambres a favor de membres del ple o de persones que els representin només pot fer-se amb subjecció als principis de publicitat i concurrència, excepte en els casos en què la naturalesa de l’operació sigui incompatible amb aquests principis.

8.  Correspon a la Sindicatura de Comptes la fiscalització superior de la destinació de les quantitats percebudes com a rendiments del recurs cameral permanent.

Article 45

Afectació dels rendiments del recurs cameral permanent

1.  Els ingressos de les cambres procedents del recurs cameral permanent estan destinats al compliment de les finalitats pròpies d’aquestes.

2.  El tres per cent, com a mínim, de la recaptació neta per recurs cameral permanent correspon al Consell General de les Cambres.

3.  El rendiment de l’exacció inclosa en el recurs cameral permanent que recau sobre les quotes de l’impost de societats està afectat als plans camerals assenyalats en l’article 12 de la manera següent:

a) Dues terceres parts, com a màxim, estan afectades al finançament del Pla cameral d’internacionalització de les empreses catalanes i a les accions d’interès general del Pla cameral de promoció de les exportacions, que estableix l’article 3 de la Llei 3/1993.

b) Una tercera part, com a mínim, està afectada al finançament del Pla cameral de desenvolupament empresarial.

Article 46

Finançament a càrrec del recurs cameral permanent

1.  Els ingressos de les cambres oficials de comerç, indústria i navegació de Catalunya procedents del recurs cameral permanent no han de superar el seixanta per cent del total d’ingressos de cada corporació. A aquest efecte, no es tenen en compte els recursos afectats per llei.

2.  Quan els ingressos procedents del recurs cameral permanent superin el límit establert per l’apartat 1, l’excés s’ha de destinar a la constitució d’una reserva especial, que s’ha de materialitzar en disponible a curt termini. Els rendiments d’aquests actius s’han d’aplicar a l’esmentada reserva.

3.  En exercicis successius es pot disposar de la reserva especial establerta per l’apartat 2 per a completar els ingressos procedents del recurs cameral permanent fins a assolir el límit establert per l’apartat 1.

4.  Sens perjudici del que estableix la legislació vigent, si en l’exercici sisè a comptar de l’acabament del que va donar lloc a la constitució de la reserva no s’ha pogut aplicar de la manera abans dita, aquesta i els seus rendiments s’han d’aplicar a alguna de les finalitats establertes per l’article 11, o, alternativament, el saldo s’ha de traspassar a una reserva especial per a despeses extraordinàries i imprevistes, el funcionament de la qual s’ha d’establir reglamentàriament.

Capítol IX

Tutela

Article 47

Tutela

1.  Exerceix la tutela sobre les cambres i el Consell General de les Cambres el departament de la Generalitat que té atribuïdes les competències en aquesta matèria.

2.  La funció de tutela consisteix en el control de la legalitat de les actuacions de les cambres i del Consell General de les Cambres, i comprèn l’exercici de les potestats administratives d’aprovació, fiscalització, resolució de recursos, creació, suspensió, dissolució, fusió i integració de les cambres oficials de comerç, indústria i navegació de Catalunya, i també la suspensió i la dissolució dels òrgans de govern a què fa referència aquesta Llei.

3.  Per a portar a terme la tutela de les cambres i el Consell General de les Cambres, l’òrgan tutelar pot sol·licitar-los els antecedents i la informació necessària sobre l’actuació objecte de la tutela.

Article 48

Autoritzacions

1.  Les sol·licituds o les propostes de creació, dissolució, fusió o integració de cambres es consideren desestimades transcorreguts sis mesos des de llur entrada en el registre de l’òrgan tutelar sense que s’hagi dictat resolució expressa.

2.  Correspon a l’òrgan tutelar l’aprovació dels reglaments de règim interior de les cambres i del Consell General de les Cambres, i també llurs modificacions. Es consideren aprovats si, transcorreguts tres mesos des de l’entrada de la sol·licitud en el registre de l’òrgan tutelar, aquest no hi ha formulat objeccions. L’òrgan tutelar pot denegar expressament l’aprovació definitiva del reglament o proposar-ne la modificació parcial. En aquest cas, ha d’assenyalar el termini, no inferior a dos mesos, per a una nova tramesa del reglament o de la seva modificació, transcorregut el qual sense haver rebut la nova proposta s’entén que n’ha estat denegada l’aprovació. Presentat el text corregit dins del termini establert, es considera aprovat quan han transcorregut dos mesos des de la seva presentació en el registre de l’òrgan tutelar.

3.  Les autoritzacions previstes per aquesta Llei per a l’exercici de les accions instrumentals a què es refereix l’article 13 es consideren atorgades transcorreguts dos mesos des de la presentació de la sol·licitud en el registre de l’òrgan tutelar sense que aquest hi hagi formulat objeccions.

4.  Transcorreguts dos mesos des de la presentació a l’òrgan tutelar dels pressupostos ordinaris o extraordinaris, de les liquidacions corresponents o dels comptes anuals sense que aquest n’hagi pres cap resolució, es consideren aprovats. Si a l’inici d’un exercici l’òrgan tutelar no hagués aprovat el pressupost que li correspon, s’ha de considerar prorrogat el de l’exercici anterior fins a l’aprovació del de l’exercici corresponent.

5.  Les autoritzacions previstes a l’article 44.5 i 44.6 es consideren atorgades transcorreguts dos mesos des de la presentació de la sol·licitud a l’òrgan tutelar sense que aquest hi hagi formulat objeccions.

6.  En qualsevol altre cas en què calgui l’autorització prèvia de l’òrgan tutelar, aquesta es considera atorgada si, en el termini de tres mesos, l’òrgan tutelar no hi ha formulat objeccions.

Article 49

Suspensió i dissolució dels òrgans de govern

1.  L’òrgan tutelar pot suspendre, amb caràcter excepcional, l’activitat dels òrgans de govern de les cambres i del Consell General de les Cambres en el cas de produir-se transgressions de l’ordenament jurídic vigent que, per la gravetat o la reiteració, facin aconsellable aquesta mesura, i també en els supòsits d’impossibilitat manifesta de funcionament normal.

2.  L’òrgan tutelar, una vegada sigui coneixedor d’aquestes possibles transgressions o de la impossibilitat de funcionament normal, ha d’obrir un expedient contradictori, urgent i preferent per comprovar aquests fets i, un cop comprovats, ha de requerir formalment, si escau, la cambra respectiva perquè corregeixi la seva actuació immediatament.

3.  En el cas que, en el termini que reglamentàriament es determini, continuï la situació que ha motivat el requeriment, l’òrgan tutelar ha d’acordar la suspensió dels òrgans de govern de què es tracti per un termini no superior a tres mesos. En cas de suspensió del ple o del comitè executiu, s’ha de nomenar una comissió que tingui al seu càrrec la gestió dels interessos de la cambra durant aquest període. La composició de la comissió gestora s’ha de determinar reglamentàriament.

3.  Si, transcorregut el termini de suspensió, subsisteixen les raons que la van motivar, s’ha de procedir, en el termini d’un mes, a la dissolució o el cessament dels òrgans de govern de la cambra afectats, amb l’audiència prèvia del Consell General de les Cambres. L’acord de dissolució ha de contenir la convocatòria de noves eleccions i la pròrroga de l’actuació de la comissió gestora fins a la constitució dels nous òrgans de govern de la cambra.

Article 50

Recursos

1.  Les resolucions de les cambres i del Consell General de les Cambres dictades en exercici de les competències pròpies de naturalesa pública administrativa i les que n’afectin el règim electoral es poden recórrer davant la jurisdicció contenciosa administrativa, amb la presentació prèvia del recurs d’alçada davant l’òrgan tutelar.

2.  Contra els actes de les cambres i el Consell General de les Cambres relatius a la liquidació, la gestió o la recaptació del recurs cameral permanent, pot presentar-se reclamació econòmica administrativa davant els tribunals econòmics administratius, sens perjudici de la presentació d’altres recursos.

3.  Les controvèrsies derivades de les actuacions de les cambres i el Consell General de les Cambres relatives a altres àmbits i especialment les de caràcter laboral s’han de dirimir davant els jutjats i els tribunals competents.

4.  Contra els actes del Govern i de l’òrgan tutelar es pot interposar recurs contenciós administratiu.

Disposició addicional

Els pressupostos generals de la Generalitat poden:

a) Establir o modificar l’afectació dels rendiments del recurs cameral permanent no reservats a les accions d’interès general del Pla cameral de promoció de les exportacions que estableix la Llei 3/1993.

b) Elevar les parts alíquotes del recurs cameral permanent girat sobre les quotes de l’impost d’activitats econòmiques o sobre qualsevol altre que el substitueixi per sobre del tipus general i afectar l’elevació totalment o parcial a funcions administratives de caràcter públic de les cambres oficials de comerç, indústria i navegació de Catalunya.

Disposicions transitòries

—1.1  En el termini de dos mesos les cambres han de notificar a l’òrgan tutelar les persones designades pels plens respectius com a representants de cada cambra al Ple del Consell General de les Cambres.

1.2  En el termini de tres mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, l’òrgan tutelar ha de convocar els representants designats per les cambres de Catalunya a la sessió constitutiva del Consell General de les Cambres.

1.3  Mentre el Consell General de les Cambres no determini la seva seu, amb caràcter transitori estarà a la Casa Llotja de Mar de Barcelona.

1.4  Fins a la sessió constitutiva del Consell General de les Cambres resultant del procés electoral, es manté la composició del Consell de les Cambres establerta per l’apartat 1 del capítol II del Concert entre les cambres oficials de comerç, indústria i navegació de Catalunya, aprovat en data 9 de juliol de 1985 per resolució del conseller de Comerç, Consum i Turisme.

1.5  En la sessió constitutiva del Ple del Consell General de les Cambres ha d’actuar com a secretari o secretària el més antic dels secretaris generals de les cambres de Catalunya, el qual ha d’exercir aquesta funció en les sessions de tots els òrgans de govern col·legiats del Consell General de les Cambres mentre aquest no nomeni el seu propi secretari o secretària conforme a allò que disposa l’article 40.1.

—2.1  En el termini de sis mesos, a comptar de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, les cambres oficials de comerç, indústria i navegació de Catalunya han d’adaptar els reglaments de règim interior al contingut d’aquesta Llei i els han de sotmetre a l’aprovació de l’òrgan tutelar.

2.2  En el termini de sis mesos, a comptar de la sessió constitutiva del Consell General de les Cambres, aquest ha de sotmetre la proposta del seu reglament de règim interior a l’aprovació de l’òrgan tutelar.

—3  Sens perjudici del que estableix el capítol II, les cambres existents actualment a Catalunya continuen en l’exercici de les funcions assignades legalment i amb l’actual àmbit territorial.

—4  Els òrgans de govern de les cambres continuen l’exercici de llurs funcions fins a l’acabament del mandat.

—5  Al personal que, a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, estigui al servei d’una cambra a l’empara del Decret del 13 de juny de 1936 i figuri inclòs en la plantilla a què es refereix l’article 2 del Decret esmentat, li serà aplicable aquell règim de personal.

—6  Les cambres que tinguin constituït el fons de reserva procedent de l’aplicació establerta per l’article 47 del Reglament general de les cambres oficials de comerç, indústria i navegació, aprovat pel Decret 1291/1974, de 2 de maig, i modificat pels reials decrets 753/1978, de 27 de març, i 816/1990, de 22 de juny, han de proposar a l’òrgan tutelar, per a la preceptiva autorització, el traspàs del dit fons al compte de romanents acumulats d’exercicis anteriors, en un termini de tres mesos i amb l’acord previ del ple. S’entén que s’ha concedit l’autorització un cop transcorreguts sis mesos sense que l’òrgan tutelar hagi fet observacions a la proposta presentada.

—7  Mentre el Govern no estableixi una altra cosa, a l’efecte del que disposa l’article 37.3, el nombre de vots que correspon a cada cambra en el ple del Consell General de les Cambres es determina per les regles següents:

D’1 a 10.000 electors, 2 vots per cada 5.000 electors o fracció; de 10.001 a 100.000 electors, 2 vots per cada 10.000 electors o fracció; de 100.001 a 205.000 electors, 2 vots per cada 15.000 electors o fracció; de 205.001 a 305.000 electors, 2 vots per cada 20.000 electors o fracció, i de 305.001 electors en endavant, 2 vots per cada 25.000 electors o fracció.

Disposicions finals

—1  Es deroga l’Ordre del 22 d’abril de 1993, sobre la tutela de les cambres oficials de comerç, indústria i navegació de Catalunya, l’article 38.2 del Decret 37/1998, de 17 de febrer, sobre el règim electoral de les cambres oficials de comerç, indústria i navegació de Catalunya, i qualsevol altra disposició de rang igual o inferior que s’oposi a aquesta Llei.

—2  Es faculta el Govern i el conseller o consellera que té atribuïdes les competències en matèria de cambres oficials de comerç, indústria i navegació de Catalunya per a dictar les disposicions reglamentàries necessàries per al desplegament i l’aplicació d’aquesta Llei.

—3  El Govern ha d’adoptar i ha de promoure les disposicions necessàries per a garantir la participació de les cambres oficials de comerç, indústria i navegació en aquells òrgans administratius o organismes públics de composició plural que tinguin per objecte tasques o funcions que afectin directament els interessos econòmics generals.

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d’aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

Palau de la Generalitat, 27 de juny de 2002

Jordi Pujol

President de la Generalitat de Catalunya

Antoni Subirà i Claus

Conseller d’Indústria, Comerç i Turisme