DECRET LEGISLATIU 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.

Exposició de motius

La Llei 8/1987, de 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya, va esdevenir una peça clau i fonamental en la construcció d'un nou règim local català, d'acord amb les previsions de l'Estatut d'autonomia de Catalunya i amb ple respecte de les bases establertes a nivell estatal, en els termes del que preveu la Constitució de 1978.

La conjuntura viscuda durant la vigència de la Llei 8/1987, de 15 d'abril, va determinar la necessitat de procedir a modificar-la en diverses ocasions mitjançant la norma legal corresponent, i també va implicar diferents afectacions com a conseqüència del que preveuen altres normes o a partir dels pronunciaments judicials.

Quant a les afectacions procedents de la producció normativa estatal, té interès destacar la incidència notable que sobre les previsions de la Llei 8/1987, de 15 d'abril, han tingut les modificacions de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local, i també és important destacar les afectacions procedents d'altres lleis estatals, també de caràcter bàsic, com és el cas de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i el Text refós de la Llei de contractes de les administracions públiques.

La complexitat del món local català i la importància que en la seva regulació té la Llei 8/1987, de 15 d'abril, fan necessari comptar amb un text actualitzat, el qual incorpori totes les modificacions produïdes i que, d'aquesta manera, pugui continuar prestant un servei adient als electes, als tècnics i als professionals del món local i als ciutadans.

Recollint aquestes aspiracions, el Parlament de Catalunya, mitjançant la Llei 21/2002, de 5 de juliol, de setena modificació de la Llei 8/1987, de 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya, a part de procedir a la més important modificació que ha experimentat la Llei 8/1987, de 15 d'abril, durant tota la seva vigència, va preveure, en la disposició final segona de la Llei 21/2002, de 5 de juliol, esmentada, el manament adreçat al Govern de la Generalitat, consistent a promulgar un decret legislatiu per a refondre el text de la Llei 21/2002, de 5 de juliol, amb el de la Llei 8/1987, de 15 d'abril.

L'autorització per refondre també s'estén a totes les modificacions relatives al règim local de Catalunya fetes per les normes que la disposició final esmentada assenyala i també qualsevol altra derivada d'una modificació legislativa relativa al règim local de Catalunya o d'una declaració de nul·litat, acordada per sentència del Tribunal Constitucional.

Així mateix, l'autorització per refondre també permet intitular-ne els articles i harmonitzar-ne el text, l'ordenació, la numeració i les remissions internes, d'acord amb les directrius de la Norma sobre elaboració de les normes, del Govern.

Per tant, en exercici de l'autorització esmentada, a proposta del conseller de Governació i Relacions Institucionals, amb informe previ de la Comissió de Govern Local de Catalunya, d'acord amb el dictamen preceptiu de la Comissió Jurídica Assessora i d'acord amb el Govern,

Decreto:

Article únic

S'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya el qual s'insereix a continuació.

Disposició final

Aquest Decret legislatiu entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació al DOGC.

Barcelona, 28 d'abril de 2003

Jordi Pujol

President de la Generalitat de Catalunya

Josep Maria Pelegrí i Aixut

Conseller de Governació

i Relacions Institucionals

Text refós

de la Llei municipal i de règim local de Catalunya

TÍTOL I

Disposicions generals

Article 1

Municipis i comarques

Els municipis i les comarques són els ens locals en què s'organitza territorialment la Generalitat de Catalunya.

Article 2

Altres ens locals

Tenen també la condició d'ens locals de Catalunya la província, les entitats municipals descentralitzades, les entitats metropolitanes i les mancomunitats de municipis.

Article 3

Ens locals territorials

El municipi, la comarca i la província tenen naturalesa territorial i gaudeixen d'autonomia per a la gestió dels interessos respectius.

Article 4

Registre d'ens locals

El Departament de Governació i Relacions Institucionals ha de portar un registre dels ens locals, en el qual s'han d'inscriure tots els ens locals del territori de Catalunya, amb les dades que es determinin per reglament.

Article 5

Llengua dels ens locals

5.1  El català és la llengua pròpia de l'Administració local de Catalunya i, per tant, ha d'ésser la llengua d'ús normal i general en les seves activitats.

5.2  Tots els ciutadans i ciutadanes tenen dret a escollir la llengua oficial amb què es relacionen amb els ens locals, i aquests tenen el deure correlatiu d'atendre'ls en la llengua escollida, en els termes establerts per la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística.

Article 6

Legislació sobre règim local

6.1  Els ens locals es regeixen pel que disposa la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local, per aquesta Llei i totes les altres disposicions específiques i complementàries, i pel reglament orgànic i les ordenances pròpies de cada ens.

6.2  La legislació sobre règim local de la Generalitat de Catalunya garanteix als ens locals els àmbits normatius necessaris per a fer efectiu el principi d'autonomia organitzativa.

Article 7

Principis d'actuació administrativa i control de legalitat

7.1  Les entitats locals serveixen amb objectivitat els interessos públics que els són encomanats i actuen d'acord amb els principis d'eficàcia, descentralització, desconcentració, coordinació i participació, amb ple sotmetiment a la llei i al dret.

7.2  Correspon als tribunals de justícia controlar la legalitat de les disposicions, els acords i els actes de les entitats locals.

Article 8

Potestats dels ens locals

8.1  Com a administracions públiques corresponen als ens locals territorials de Catalunya, en l'àmbit de llurs competències i en els termes establerts per la legislació de règim local, les potestats següents:

a) La reglamentària i la d'autoorganització.

b) La tributària i la financera.

c) La de programació o de planificació.

d) L'expropiatòria.

e) La d'investigació, d'atermenament i de recuperació d'ofici de llurs béns.

f) La d'execució forçosa i la sancionadora.

g) La de revisió d'ofici de llurs actes i acords.

8.2  Els ens locals territorials de Catalunya gaudeixen també de les prerrogatives següents:

a) La de presumpció de legitimitat i la d'executivitat de llurs actes i acords.

b) La d'inembargabilitat de llurs béns i drets, en els termes establerts per les lleis, i les de prelació, de preferència i altres prerrogatives reconegudes a la hisenda pública en relació amb llurs crèdits, sens perjudici de les que corresponen a la hisenda de l'Estat i de la Generalitat.

c) La d'exempció dels impostos de l'Estat i de la Generalitat, en els termes establerts per les lleis.

8.3  Les potestats i les prerrogatives determinades pels apartats 1 i 2 són també aplicables als altres ens locals no territorials d'acord, si s'escau, amb el que estableixen llurs estatuts, amb les particularitats següents:

a) La potestat tributària es refereix exclusivament a l'establiment de taxes i contribucions especials.

b) La potestat expropiatòria correspon al municipi o a la comarca, els quals l'han d'exercir en benefici i a instància de l'ens local interessat, llevat del cas de les entitats metropolitanes, que poden exercir-la directament en l'àmbit de llurs atribucions.

Article 9

Competències dels ens locals

9.1  Les competències pròpies dels ens locals són les que les lleis determinen. Aquestes competències s'exerceixen en règim d'autonomia i sota la responsabilitat dels ens locals, sens perjudici de la coordinació deguda en llurs programació i execució amb les altres administracions públiques, en els termes establerts per les lleis.

9.2  La Generalitat pot delegar competències en els ens locals i atribuir-los la gestió ordinària dels serveis propis de l'Administració de la Generalitat, en els termes establerts per aquesta Llei.

9.3  Els ens locals supramunicipals poden delegar competències en els ens d'àmbit territorial inferior, en els termes establerts per aquesta Llei.

9.4  Les competències municipals poden ésser exercides per les comarques i per les entitats metropolitanes en els supòsits i amb els requisits establerts per les lleis.

9.5  En tot cas, l'atribució de competències als ens locals s'ha de fer d'acord amb la naturalesa i les característiques d'aquests ens i les necessitats d'eficàcia o d'economia a satisfer, d'acord amb el principi de subsidiarietat, i procurant, de manera general, que l'exercici de les competències correspongui, de manera preferent, a les autoritats més pròximes als ciutadans.

TÍTOL II

Del territori, la denominació, la capitalitat i els símbols dels ens locals

Article 10

Competències i territori locals

Les competències dels ens locals territorials de Catalunya s'entenen referides a llurs territoris respectius, sens perjudici de les excepcions que es poden establir en determinades matèries, d'acord amb les lleis.

Capítol I

El terme municipal

Article 11

Definició i característiques

11.1  El terme municipal és l'àmbit territorial on l'ajuntament exerceix les seves competències.

11.2  La delimitació territorial del terme municipal ha d'atendre a les dimensions que li són més idònies per a l'exercici de les funcions públiques que l'ajuntament té encomanades, amb especial consideració dels criteris següents: la representació d'una col·lectivitat que té consciència com a tal, l'existència de valors històrics i tradicionals i la capacitat per a la gestió dels serveis públics que l'ajuntament té encomanats.

Article 12

Alteració

12.1  El terme municipal pot ésser alterat:

a) Per agregació total d'un municipi o diversos municipis a un altre de limítrof, al qual s'incorporen.

b) Per fusió de dos, o més, municipis limítrofs per a constituir-ne un de nou.

c) Per segregació de part d'un municipi o de diversos municipis per a constituir-ne un d'independent.

d) Per segregació de part d'un municipi o de diversos municipis per a agregar-se a un altre.

12.2  Cap alteració no pot donar lloc a un terme municipal discontinu.

12.3  Els límits territorials dels termes municipals han d'ésser continguts en el mapa municipal, d'acord amb el que estableix l'article 28. Aquests límits territorials dels termes municipals es poden rectificar per a adequar-los a les iniciatives de correcció de disfuncionalitats territorials elaborades per la Comissió de Delimitació Territorial. La modificació ha d'ésser acordada pel Govern de la Generalitat, a proposta del Departament de Governació i Relacions Institucionals, amb informe previ dels municipis afectats i dictamen previ de la Comissió Jurídica Assessora i amb el compliment del requisit establert per l'article 17.1.e).

Article 13

Agregació total o fusió de municipis

13.1  Es pot procedir a l'agregació total o a la fusió de municipis en algun dels supòsits següents:

a) Quan hi ha insuficiència de mitjans econòmics, materials i personals per a gestionar els serveis mínims obligatoris establerts per la legislació de règim local.

b) Quan els nuclis de població formen un sol conjunt amb continuïtat urbana.

c) Quan consideracions de tipus geogràfic, demogràfic, econòmic o administratiu ho fan necessari o aconsellable.

13.2  L'aplicació del que estableix l'apartat 1 comporta la supressió del municipi o dels municipis afectats.

Article 14

Agregació parcial de municipis

Es pot procedir a l'agregació parcial en els supòsits establerts per l'article 13.1.b) i 13.1.c).

Article 15

Creació de municipis

15.1  Es poden crear nous municipis per segregació només quan concorren tots els requisits següents:

a) Haver-hi nuclis de població territorialment diferenciats, de manera que hi hagi una franja classificada com a sòl no urbanitzable, d'una amplada mínima de 3.000 metres, entre els nuclis més propers dels municipis resultants.

b) Comptar, els municipis, amb el territori i els recursos suficients per al compliment de les competències municipals.

c) No comportar, la segregació, disminució de la qualitat mitjana dels serveis que es prestaven en el municipi.

d) Tenir, els municipis resultants, una població suficient per a assegurar-ne la viabilitat. En tot cas, el municipi nou ha de comptar, com a mínim, amb una població de 2.000 habitants i el municipi o els municipis dels quals se segrega no han de baixar d'aquest límit poblacional.

e) Comptar, el municipi nou, amb característiques rellevants de la seva pròpia identitat per raons històriques, socials, econòmiques, geogràfiques o urbanístiques.

15.2  Sens perjudici del requisit establert per l'apartat 1.b), cal també que es justifiqui que la segregació comporta una millora objectiva en la prestació dels serveis en el nou municipi.

Article 16

Suficiència de recursos

En cap cas no es pot procedir a l'alteració de termes si no es garanteix que, després de l'alteració, el municipi o els municipis afectats disposaran de recursos ordinaris suficients per a prestar els serveis mínims obligatoris establerts per la legislació de règim local.

Article 17

Procediment d'alteració de termes

17.1  L'alteració dels termes municipals a què es refereix l'article 12.1 s'ha d'ajustar al procediment següent:

a) L'expedient s'inicia per acord de l'ajuntament o els ajuntaments interessats, del consell o els consells comarcals interessats, o bé l'inicia d'ofici el Departament de Governació i Relacions Institucionals. Es pot iniciar també a petició dels veïns, en una majoria del 50%, com a mínim, del darrer cens electoral del municipi o de la part o parts d'aquest en el supòsit de segregació. En aquest últim cas, l'ajuntament ha d'adoptar l'acord en el termini de dos mesos, a comptar des de la presentació de la petició en el registre municipal.

b) Els acords municipals o comarcals sobre alteració de termes s'han d'adoptar amb el quòrum establert per l'article 114.2 i s'han de sotmetre a informació pública per un període de seixanta dies, com a mínim. Les corporacions han de trametre els acords al Departament de Governació i Relacions Institucionals juntament amb la resolució de les reclamacions i les al·legacions presentades, la qual resolució s'ha d'adoptar amb el mateix quòrum requerit per a l'acord inicial. S'ha de fer també aquesta tramesa quan l'expedient s'ha iniciat a instància dels veïns per a la segregació de part del municipi, encara que l'acord o els acords municipals no hi siguin favorables.

c) S'ha de demanar informe als ajuntaments i als consells comarcals interessats en tots els casos en què no hagin promogut ells l'expedient.

d) L'informe previ de la Comissió de Delimitació Territorial i el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora són preceptius.

e) El Departament de Governació I Relacions Institucionals ha de posar en coneixement de l'Administració de l'Estat la tramitació de l'expedient.

f) La resolució definitiva de l'expedient s'ha de fer per decret del Govern de la Generalitat i s'ha de publicar al DOGC.

17.2  Abans d'iniciar l'expedient s'ha d'elaborar una memòria que justifiqui els motius i els objectius de l'alteració i que acrediti el compliment dels requisits establerts pels articles 12 a 17.

17.3  En els supòsits d'agregació total i en els de fusió de municipis, l'alteració de termes municipals projectada s'ha de sotmetre a consulta dels veïns dels municipis afectats per l'expedient instruït, per un termini de trenta dies.

Article 18

Aprovació

18.1  El Govern de la Generalitat ha d'aprovar l'alteració dels termes municipals promoguda a iniciativa municipal o dels veïns quan es produeix l'acord favorable dels municipis interessats i no hi formulen objeccions els organismes consultius a què es refereix l'article 17.1.d).

18.2  En cas que l'expedient hagi estat iniciat d'ofici pel Departament de Governació i Relacions Institucionals o a instància d'un consell comarcal, l'alteració dels termes s'ha d'aprovar per llei del Parlament si en el tràmit d'informe hi formulen oposició un, o més d'un, dels municipis afectats.

Article 19

Contingut del decret o la llei d'aprovació

El decret o la llei han de determinar la delimitació dels termes municipals, el repartiment del patrimoni, l'assignació del personal, la forma en què s'han de liquidar els deutes o els crèdits contrets pels municipis i la fixació de la capitalitat, si s'escau. Aquestes determinacions s'han d'ajustar als pactes intermunicipals que es poden establir entre els municipis interessats.

Article 20

Foment de fusions o agregacions municipals

20.1  El Govern de la Generalitat ha d'impulsar mesures de foment per a la fusió o l'agregació voluntària de municipis quan consideracions de tipus geogràfic, demogràfic, econòmic o administratiu ho aconsellin. Les mesures de foment poden consistir, entre d'altres, en:

a) Ajuts econòmics i tècnics per a les iniciatives de fusió o d'agregació que s'emprenguin.

b) Previsions especials en els criteris de distribució del Fons de cooperació local de Catalunya.

c) Criteris prioritaris o especials en l'assignació de subvencions finalistes.

d) Previsions especials per a la realització d'inversions a càrrec de l'Administració de la Generalitat.

20.2  La fusió o l'agregació voluntàries s'han de concretar en un acord intermunicipal, el qual ha de contenir les determinacions a què es refereix l'article 20.1, en allò que sigui procedent, i pot incloure també:

a) Les mesures de territorialització de les inversions derivades de l'aplicació del que determina l'apartat 1.b) i 1.c) i de les que en el futur podrà acordar el nou municipi.

b) La constitució de nuclis de població separats com a òrgans de participació.

c) Els altres pactes o les altres condicions que lliurement estableixin els municipis en el marc de la legislació de règim local.

20.3  L'acord intermunicipal de fusió o d'agregació ha d'ésser aprovat per cada ajuntament amb el quòrum establert per l'article 114.2 i s'ha d'elevar al Govern de la Generalitat perquè l'aprovi per decret.

Article 21

Foment de mancomunitats

21.1  El Govern també ha d'impulsar mesures per a fomentar la constitució de mancomunitats de municipis, regulades pels articles 115 i següents d'aquesta Llei, quan la millor garantia en la prestació de serveis públics de competència municipal i l'eficàcia necessària en la seva prestació ho facin convenient.

21.2  Les mesures de foment poden consistir en:

a) Ajuts econòmics i tècnics per a les iniciatives de constitució de mancomunitats que es duguin a terme.

b) Previsions especials en els criteris de distribució del Fons de cooperació local de Catalunya i en l'assignació de subvencions finalistes.

c) Qualsevol altra que condueixi a la finalitat especificada per l'apartat 1.

21.3  Per a poder gaudir de les mesures de foment a què es refereix l'apartat 2, és una condició necessària que l'objectiu de la mancomunitat municipal que es pugui constituir sigui compatible amb les determinacions del Programa d'actuació de la comarca o les comarques corresponents.

Article 22

Reforma de l'organització municipal

22.1  Si les mesures de foment a què es refereixen els articles 20 i 21 d'aquesta Llei, o la intervenció dels ens supramunicipals no són suficients per a garantir un nivell homogeni en la prestació dels serveis de competència municipal, el Govern pot iniciar un procés de reforma de l'organització municipal en els àmbits territorials de Catalunya que ho requereixin.

22.2  En el procediment establert per l'apartat 1 han de participar necessàriament tots els municipis afectats i s'ha de donar audiència a les comarques respectives.

22.3  La proposta que adopti el Govern de la Generalitat s'ha de trametre com a projecte de llei al Parlament de Catalunya.

22.4  La llei de reforma, segons les característiques dels municipis afectats, ha de determinar:

a) Les tècniques d'alteració de termes aplicables en cada cas.

b) El manteniment dels antics nuclis municipals com a òrgans de participació territorial o com a entitats municipals descentralitzades.

Article 23

Informe d'òrgans col·legiats

Per a l'aplicació del que estableixen els articles 20 i 22 són preceptius l'informe de la Comissió de Delimitació Territorial i el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora. Simultàniament a la sol·licitud d'aquest dictamen, se n'ha de donar compte a l'Administració de l'Estat.

Article 24

Modificació de demarcacions comarcals

Quan l'alteració de termes municipals afecta més d'una comarca, cal procedir a la modificació de les demarcacions comarcals respectives, d'acord amb el procediment establert per la Llei d'organització comarcal de Catalunya.

Article 25

Delimitació, atermenament i amollonament

25.1  Els ajuntaments tenen la facultat de promoure la delimitació, l'atermenament i l'amollonament de llurs termes municipals, d'acord amb el procediment establert per reglament.

25.2  Els conflictes que es poden plantejar entre municipis en relació amb la delimitació i l'atermenament de llurs termes han d'ésser resolts pel Departament de Governació i Relacions Institucionals, amb informe previ de la Comissió de Delimitació Territorial i dictamen previ de la Comissió Jurídica Assessora.

Capítol II

Les demarcacions comarcals

Article 26

Llei d'organització comarcal de Catalunya

L'establiment de la divisió comarcal i la creació de noves comarques o la modificació de les demarcacions comarcals es regeixen per la Llei d'organització comarcal de Catalunya.

Capítol III

La Comissió de Delimitació Territorial

Article 27

Creació, adscripció i funcions

27.1  Es crea la Comissió de Delimitació Territorial com a òrgan d'estudi, consulta i proposta, en relació amb les matèries que afecten la determinació, la revisió i la modificació dels límits territorials dels ens locals de Catalunya i de les demarcacions en què s'estructura l'Administració de la Generalitat.

27.2  La Comissió s'adscriu orgànicament al Departament de Governació i Relacions Institucionals.

27.3  Són funcions de la Comissió:

a) Emetre informe en tots els expedients d'alteració de límits municipals.

b) Elaborar, a petició del Govern de la Generalitat, els estudis i les propostes de revisió per procedir a l'aplicació del que estableixen els articles 20 i 22.

c) Elaborar, a iniciativa pròpia o a petició del Govern de la Generalitat o del Departament de Governació i Relacions Institucionals, estudis o informes sobre la revisió o la modificació dels límits territorials.

d) Les altres que li atribueixin les lleis.

Article 28

Mapes municipal i comarcal

28.1  El Govern de la Generalitat ha d'impulsar l'elaboració del mapa municipal i del mapa comarcal, sota la responsabilitat de la Comissió de Delimitació Territorial. Els pressupostos de la Generalitat han d'incloure anualment la dotació corresponent. En els dos mapes s'han de determinar els límits territorials dels termes municipals i de les demarcacions comarcals vigents. Per a l'elaboració del mapa municipal, la Comissió s'ha d'ajustar al que resulti dels expedients de delimitació i d'atermenament i, si escau, de les resolucions definitives en cas de conflicte.

28.2  Les alteracions o modificacions municipals successives que es produeixin a l'empara d'aquesta Llei o de la Llei d'organització comarcal s'han d'incorporar al mapa respectiu.

28.3  D'acord amb el que estableix l'article 27.3.c), la Comissió ha de formular les propostes de modificació dels mapes municipal i comarcal que consideri necessàries, d'acord amb els criteris establerts per les lleis. Aquestes propostes poden servir de base tècnica per a les iniciatives d'alteració o de modificació de termes municipals o de demarcacions comarcals. La Comissió s'ha de pronunciar sobre l'actualització dels mapes i, si s'escau, formular cada deu anys les propostes de modificacions que consideri convenients.

28.4  La Comissió ha de comptar amb el suport tècnic de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.

Article 29

Composició, estructura orgànica i funcionament de la Comissió

29.1  La composició, l'estructura orgànica i el funcionament de la Comissió s'han de determinar per reglament. En qualsevol cas, n'han de formar part:

a) Representants de l'Administració de la Generalitat.

b) Representants dels ens locals, designats per llurs entitats associatives.

c) Representants d'institucions públiques i privades que, per raó de llurs objectes i finalitats, tenen una relació o una incidència especials sobre l'organització territorial de Catalunya.

29.2  En el Pressupost de la Generalitat s'han de consignar les dotacions econòmiques necessàries perquè la Comissió pugui disposar dels mitjans materials i del personal tècnic necessaris per a exercir les seves funcions.

Capítol IV

Els canvis de denominació i de capitalitat

Article 30

Supòsits

30.1  La denominació d'un municipi només es pot canviar si així ho acorda el seu ajuntament i per mitjà del procediment establert per l'article 31.

30.2  El Govern de la Generalitat, a proposta del conseller o consellera de Governació i Relacions Institucionals, pot proposar als municipis les rectificacions de nom que consideri convenients.

Article 31

Procediment de canvi de denominació

31.1  L'acord de canvi de denominació d'un municipi ha d'ésser adoptat pel ple de l'ajuntament i requereix el vot favorable de les dues terceres parts del nombre de fet i, en tots els casos, de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació. Abans de l'adopció de l'acord municipal, s'ha d'obrir informació pública per un termini mínim de trenta dies.

31.2  L'acord municipal ha d'ésser tramès al Departament de Governació i Relacions Institucionals.

31.3  Quan la nova denominació acordada per l'ajuntament és susceptible d'ésser confosa amb la d'un altre municipi o conté incorreccions lingüístiques o no s'adiu amb la toponímia catalana, correspon al Govern de la Generalitat, a proposta del Departament de Governació i Relacions Institucionals, la resolució definitiva sobre el canvi de nom, amb informe previ de les institucions científiques idònies i l'audiència prèvia del municipi interessat.

31.4  Si en el termini de tres mesos el Govern de la Generalitat no hi formula oposició, l'acord municipal s'ha de considerar com a definitiu i executiu.

Article 32

Registre i publicació

32.1  Els canvis de denominació dels municipis han d'ésser anotats en el registre que a aquest efecte ha de portar el Departament de Governació i Relacions Institucionals i seran publicats al DOGC.

32.2  S'ha de donar compte d'aquests canvis a l'Administració de l'Estat a efectes de l'anotació en el registre general i de la publicació al BOE.

Article 33

Capital del municipi

S'entén per capital del municipi el nucli de població on té la seu l'ajuntament.

Article 34

Nom del municipi

34.1  Els municipis poden anteposar al seu nom el títol de vila si tenen més de cinc mil habitants i el de ciutat si en tenen més de vint mil. L'adopció o la modificació del tractament ha d'ésser acordada per l'ajuntament, el qual n'ha de donar compte al Departament de Governació i Relacions Institucionals.

34.2  No obstant el que disposa l'apartat 1, els municipis mantenen els títols i els honors que els hagin estat reconeguts.

Article 35

Canvis de denominació i capitalitat comarcals

Els canvis de denominació i de capitalitat de les comarques es regeixen pel que estableix la Llei d'organització comarcal de Catalunya.

Capítol V

Els símbols dels ens locals

Article 36

Escut i emblema

36.1  Les corporacions locals poden dotar-se d'un escut o d'un emblema com a distintiu.

36.2  Els elements de l'escut s'han de fonamentar en fets històrics o geogràfics, en característiques pròpies de la corporació o en el seu propi nom. En qualsevol cas, han de respectar les normes de l'heràldica.

Article 37

Bandera

37.1  Els municipis poden dotar-se d'una bandera municipal. La bandera deriva del mateix escut, del qual ha de contenir els elements essencials o el color predominant.

37.2  No es pot emprar la bandera de Catalunya com a fons de la bandera municipal. En queden exceptuats els municipis que per dret històric tenen en el seu escut el de Catalunya com a element essencial.

Article 38

Aprovació o modificació de l'escut o la bandera

38.1  Per a aprovar o modificar l'escut o la bandera s'ha de seguir un procediment anàleg a l'establert per al canvi de nom dels municipis.

38.2  La intervenció del Govern de la Generalitat només es pot produir quan l'escut o la bandera són susceptibles d'ésser confosos amb els d'un altre municipi o quan no es compleixen els requisits establerts en els articles 36 i 37.

TÍTOL III

De la població

Article 39

Inscripció al padró

39.1  Tota persona que visqui a Catalunya resta obligada a inscriure's en el padró del municipi en el qual resideix habitualment. Els ciutadans que resideixen en diversos municipis s'han d'inscriure exclusivament en el padró del municipi on passin més temps durant l'any. El conjunt de persones inscrites en el padró municipal constitueix la població del municipi.

39.2  Les persones inscrites en el padró municipal són els veïns del municipi. La condició de veí o veïna s'adquireix en el mateix moment de la inscripció en el padró corresponent.

39.3  Les persones inscrites en el padró d'espanyols residents a l'estranger es consideren veïns del municipi de Catalunya que figuri en les dades de la seva inscripció, únicament a efectes del dret de sufragi, sense que en cap cas constitueixin població del municipi.

39.4  Totes les persones que, d'acord amb el que estableixen els apartats 1, 2 i 3, tenen veïnatge administratiu en un municipi de Catalunya tenen la condició política de catalans.

Article 40

Definició i caràcter de les dades del padró

40.1  El padró municipal és el registre administratiu on consten els veïns d'un municipi. Les dades que consten en el padró constitueixen una prova pel que fa a la residència al municipi i al domicili habitual. Les certificacions expedides pels ajuntaments sobre aquestes dades tenen caràcter de document públic i, en conseqüència, gaudeixen de la presumpció de veracitat i fan prova de les dades que s'hi consignen, a tots els efectes administratius.

40.2  Les dades que consten en el padró municipal són confidencials. L'accés a aquestes dades es regeix per les normes que regulen l'accés administratiu dels ciutadans als arxius i als registres públics i per la Llei 5/2002, del 19 d'abril, de l'Agència Catalana de Protecció de Dades.

40.3  Sens perjudici del que disposa l'apartat 2 i sense que calgui el consentiment de la persona interessada, les dades del padró poden ésser comunicades a altres administracions públiques que ho sol·licitin, quan siguin necessàries per a exercir les competències respectives, i exclusivament per als assumptes en què sigui rellevant conèixer la residència o el domicili.

Article 41

Dades obligatòries

La inscripció en el padró municipal ha de contenir, amb caràcter obligatori, les dades següents:

a) El nom i els cognoms.

b) El sexe.

c) El domicili habitual.

d) La nacionalitat.

e) El lloc i la data de naixement.

f) El número del document nacional d'identitat o, si es tracta de ciutadans estrangers, del document oficial equivalent.

g) El certificat o el títol escolar o acadèmic.

h) Les dades necessàries als efectes de l'elaboració del cens electoral, sempre que es garanteixi el respecte als drets fonamentals reconeguts per la Constitució.

Article 42

Gestió del padró

42.1  La formació, el manteniment, la revisió i la custòdia del padró municipal corresponen a l'ajuntament. La gestió del padró s'ha de fer per mitjans informàtics. Els consells comarcals poden assumir la gestió informatitzada del padró dels ajuntaments que ho sol·licitin per manca de capacitat econòmica.

42.2  Els ajuntaments han d'efectuar les actuacions i les operacions necessàries per tal de mantenir actualitzats els padrons municipals, amb la finalitat que les dades que hi consten s'ajustin a la realitat.

42.3  En l'acte de confecció del cens, els ajuntaments poden sol·licitar altres dades personals d'interès municipal a efectes estadístics. En aquests casos, és aplicable el que disposa l'article 40 d'aquesta Llei.

Article 43

Drets i deures dels veïns

43.1  Són drets i deures dels veïns:

a) Ésser elector i elegible, d'acord amb el que disposa la legislació electoral.

b) Participar en la gestió municipal, d'acord amb el que disposen les lleis i els reglaments propis del municipi i, si s'escau, quan els òrgans de govern i administració municipal demanin la col·laboració amb caràcter voluntari.

c) Utilitzar, d'acord amb llur naturalesa, els serveis públics municipals i accedir als aprofitaments comunals d'acord amb les normes aplicables.

d) Contribuir, mitjançant les prestacions econòmiques i personals establertes per llei, a l'exercici de les competències municipals.

e) Ésser informat, amb petició raonada, i dirigir sol·licitud prèvia a l'administració municipal, en relació amb tots els expedients i la documentació municipal, d'acord amb el que estableixen l'article 105 de la Constitució, la legislació de règim local i els reglaments de la corporació.

f) Sol·licitar la consulta popular en els termes establerts per la llei.

g) Exigir la prestació i, si s'escau, l'establiment del servei públic corresponent, quan constitueixi competència municipal pròpia de caràcter obligatori.

h) Els altres drets i deures establerts per les lleis i, en el seu marc, pels reglaments de la corporació.

43.2  Els estrangers domiciliats majors d'edat tenen els drets i els deures propis dels veïns, llevat dels de caràcter polític. No obstant això, tenen dret a sufragi actiu en els termes establerts per la legislació reguladora de les eleccions locals.

43.3  Els espanyols menors d'edat emancipats o judicialment habilitats tenen els mateixos drets i deures que els veïns, a excepció dels de caràcter polític.

Article 44

Efectivitat i exigibilitat dels drets

44.1  Per a fer efectius els drets establerts per l'article 43, els titulars poden iniciar els procediments administratius i jurisdiccionals que corresponen per llei, i també poden demanar l'actuació del Síndic de Greuges.

44.2  Per a exigir la prestació o l'establiment dels serveis obligatoris, es poden formular, en qualsevol cas, reclamacions contra l'aprovació inicial dels pressupostos, quan aquests no consignin els crèdits necessaris a aquests efectes. Contra els actes que resolguin definitivament la reclamació els interessats poden interposar recurs contenciós administratiu. L'exercici d'aquest dret també es pot obtenir per l'aplicació de l'article 151, mitjançant la presentació de la sol·licitud corresponent davant de l'Administració de la Generalitat, sempre que hi concorrin els requisits establerts legalment.

Article 45

Drets i deures envers la comarca

Sens perjudici dels drets i els deures que corresponen als veïns i als estrangers domiciliats envers del municipi, els correspon també, en relació amb la comarca respectiva:

a) Participar en la gestió comarcal, d'acord amb el que estableixen les lleis i les disposicions pròpies de la comarca.

b) Utilitzar, d'acord amb llur naturalesa, els serveis públics comarcals.

c) Contribuir, mitjançant les prestacions econòmiques i personals legalment establertes, a l'exercici de les competències comarcals.

d) Ésser informats per l'administració comarcal, mitjançant petició raonada, i dirigir a aquesta sol·licituds en relació amb tots els expedients i la documentació comarcal, d'acord amb el que estableixen l'article 105 de la Constitució, la legislació de règim local i els reglaments propis de la comarca.

e) Exercir i complir els altres drets i deures establerts per les lleis.

f) Exigir la prestació i, si s'escau, l'establiment del servei públic corresponent, si es tracta d'una competència comarcal pròpia de caràcter obligatori.

TÍTOL IV

Del municipi

Article 46

Definició i característiques

46.1  El municipi és l'entitat bàsica de l'organització territorial i l'element primari de participació ciutadana en els assumptes públics.

46.2  Les lleis de Catalunya garanteixen la participació del municipi en tots els assumptes públics que afecten directament els seus interessos.

46.3  El municipi gaudeix d'autonomia, té personalitat jurídica i plena capacitat per a l'exercici de les funcions públiques que té encomanades, per a representar els interessos de la col·lectivitat respectiva i per a gestionar els serveis públics la titularitat dels quals assumeixin.

46.4  Són elements del municipi el territori, la població i l'organització.

Capítol I

L'organització municipal

Article 47

Govern i administració municipals

47.1  El govern i l'administració municipals corresponen a l'ajuntament, integrat per l'alcalde o batlle i els regidors.

47.2  El règim especial de consell obert es regeix per principis organitzatius especials.

47.3  En els ajuntaments en els quals ha tingut predomini al llarg de la història una altra denominació per a l'alcalde o alcaldessa o per als regidors, es pot emprar, indistintament, la denominació tradicional o la que estableix aquesta Llei.

Article 48

Òrgans del municipi

48.1  L'organització municipal es regeix per les regles següents:

a) L'alcalde, els tinents d'alcalde i el ple existeixen a tots els ajuntaments.

b) Hi ha una comissió de govern als municipis amb una població de dret superior a cinc mil habitants i en els de menys quan ho acorda el ple de l'ajuntament o ho estableix el reglament orgànic d'aquest. En qualsevol cas, la comissió de govern és a tots els municipis que siguin capital de comarca, amb independència del nombre d'habitants.

c) La comissió especial de comptes existeix a tots els ajuntaments.

48.2  Poden complementar l'organització municipal:

a) Les comissions d'estudi, informe o consulta.

b) Els òrgans de participació ciutadana.

c) El síndic o síndica municipal de greuges, si ho acorda el ple per majoria absoluta, a proposta d'un grup municipal.

d) El consell assessor urbanístic.

e) La junta local de seguretat.

f) Qualsevol altre òrgan establert pel municipi.

Article 49

Òrgans complementaris

L'ajuntament, en exercici de la seva autonomia organitzativa, pot crear altres òrgans municipals complementaris, respectant en tot cas l'organització bàsica determinada per les lleis. La creació dels òrgans complementaris ha de respondre als principis d'eficàcia, economia organitzativa i participació ciutadana.

Article 50

Grups municipals

50.1  Per al millor funcionament dels òrgans de govern de la corporació, el ple pot acordar la creació de grups municipals. S'han de constituir grups municipals en els municipis de més de vint mil habitants.

50.2  Si cap acord del ple no ho regula altrament, per cada llista electoral només es pot constituir un grup municipal. Cada llista electoral que obtingui representació a l'ajuntament pot formar grup municipal.

50.3  Només el regidor o els regidors d'una mateixa llista electoral poden constituir grup municipal.

50.4  En el termini que estableixi l'acord a què es refereix l'apartat 1, i en els municipis de més de vint mil habitants abans del primer ple ordinari després de la constitució de l'ajuntament, cada regidor ha de presentar a l'alcaldia una declaració signada on ha d'expressar el grup municipal al qual desitja d'ésser adscrit.

50.5  Els regidors que no quedin integrats en un grup quedaran automàticament incorporats al grup mixt. La participació d'aquest grup en les activitats de l'ajuntament és anàloga a la dels altres grups.

50.6  Els regidors que abandonen el grup format per la candidatura per la qual es van presentar a les eleccions locals no es poden integrar al grup mixt, sinó que queden com a regidors no adscrits. Aquest precepte no és aplicable en el cas de candidatures presentades amb la fórmula de coalició electoral, quan algun dels partits polítics que la integren decideix abandonar-la.

50.7  Els regidors que, de conformitat amb el que estableix l'apartat 6, queden en la condició de no adscrits, tenen els deures i els drets individuals, inclosos els de caràcter material i econòmic, que segons les lleis formen part de l'estatut dels membres de les corporacions locals i participen en les activitats pròpies de l'ajuntament de manera anàloga a la de la resta de regidors.

50.8  El municipi, d'acord amb el reglament orgànic i en la mesura de les seves possibilitats, ha de posar a disposició dels grups els mitjans necessaris per a poder portar a terme llurs tasques.

Article 51

Funcions i atribucions dels grups

Les funcions i les atribucions dels grups municipals s'entenen, en tot cas, sens perjudici de les que la legislació de règim local atribueix als òrgans municipals i als membres de la corporació.

Article 52

Ple

52.1  El ple és integrat per tots els regidors i és presidit per l'alcalde.

52.2  Corresponen al ple les atribucions següents:

a) Controlar i fiscalitzar els òrgans de govern.

b) Prendre els acords relatius a la participació en organitzacions supramunicipals; l'alteració del terme municipal; la creació o la supressió de municipis i d'entitats d'administració descentralitzada; la creació d'òrgans desconcentrats; l'alteració de la capitalitat del municipi; el canvi de nom del municipi o de les entitats esmentades, i l'adopció o la modificació de la bandera, l'ensenya o l'escut.

c) L'aprovació inicial del planejament general del municipi i l'aprovació que posi fi a la tramitació municipal dels plans i altres instruments d'ordenació urbanístics.

d) Aprovar el reglament orgànic i les ordenances.

e) Crear i regular òrgans complementaris.

f) Determinar els recursos propis de caràcter tributari. Aprovar i modificar els pressupostos, disposar despeses en els assumptes de la seva competència i aprovar els comptes.

g) Aprovar les formes de gestió dels serveis i els expedients de municipalització.

h) Acceptar la delegació de competències feta per altres administracions públiques.

i) Plantejar conflictes de competència a altres entitats locals i restants administracions públiques.

j) Aprovar la plantilla del personal i la relació dels llocs de treball, fixar la quantia de les retribucions complementàries fixes i periòdiques dels funcionaris i el nombre i el règim del personal eventual, tot això en els termes establerts per la legislació sobre funció pública local.

k) Exercir les accions administratives i judicials, i també declarar la lesivitat dels actes administratius emanats dels òrgans de l'ajuntament, en matèries de la competència respectiva.

l) Alterar la qualificació jurídica dels béns de domini públic.

m) La concertació de les operacions de crèdit la quantia acumulada de les quals, en cada exercici econòmic, excedeixi del 10% dels recursos ordinaris del pressupost .llevat de les de tresoreria, que li correspondran quan l'import acumulat de les operacions vives en cada moment superi el 15% dels ingressos corrents liquidats en l'exercici anterior., tot això de conformitat amb el que disposa la Llei reguladora de les hisendes locals.

n) Les contractacions i les concessions de tota mena quan el seu import superi el 10% dels recursos ordinaris del pressupost i, en qualsevol cas, els 6.010.121,04 euros, i també els contractes i les concessions plurianuals quan la seva durada sigui superior a quatre anys i els plurianuals de menor durada quan l'import acumulat de totes les seves anualitats superi el percentatge indicat, referit als recursos ordinaris del pressupost del primer exercici i, en tot cas, quan sigui superior a la quantia assenyalada en aquesta lletra.

o) L'aprovació dels projectes d'obres i serveis quan sigui competent per a la seva contractació o concessió, i quan encara no estiguin previstos en els pressupostos.

p) L'adquisició de béns i drets quan el seu valor superi el 10% dels recursos ordinaris del pressupost i, en tot cas, quan sigui superior a 3.005.060,52 euros, i també les alienacions patrimonials en els supòsits següents:

Quan es tracti de béns immobles o de béns mobles que estiguin declarats de valor històric o artístic, i no estiguin previstes en el pressupost.

Quan estant previstes en el pressupost superin els mateixos percentatges i quanties indicats per a les adquisicions de béns.

q) Les altres que han de correspondre al ple, pel fet que llur aprovació exigeix una majoria qualificada.

r) Les altres que expressament li atribueixin les lleis.

52.3  Correspon igualment al ple la votació sobre la moció de censura a l'alcalde i sobre la qüestió de confiança plantejada per aquest mateix, tot el qual es regeix pel que disposa la legislació electoral general.

52.4  El ple pot delegar l'exercici de les seves atribucions a l'alcalde i a la comissió de govern, llevat de les esmentades en l'apartat 2, lletres a), b), c), d), e), f), g), h), i), j), l) i q), i en el apartat 3 d'aquest article.

Article 53

Alcalde o alcaldessa

53.1  L'alcalde o alcaldessa és el president o presidenta de la corporació i té, en tot cas, les atribucions següents:

a) Representar l'ajuntament.

b) Dirigir el govern i l'administració municipals.

c) Convocar i presidir les sessions del ple, de la comissió de govern i de qualssevol altres òrgans municipals, i decidir els empats amb vot de qualitat.

d) Dirigir, inspeccionar i impulsar els serveis i les obres municipals.

e) Publicar, executar i fer complir els acords municipals.

f) Dictar bans i vetllar perquè es compleixin.

g) El desenvolupament de la gestió econòmica d'acord amb el pressupost municipal aprovat, autoritzar i disposar despeses dins els límits de la seva competència, concertar operacions de crèdit, amb exclusió de les que preveu l'article 158.5 de la Llei 39/1988, de 28 de desembre, reguladora de les hisendes locals, sempre que aquelles estiguin previstes en el pressupost i llur import acumulat en cada exercici econòmic no superi el 10% del seus recursos ordinaris, llevat les de tresoreria que li correspondrà quan l'import acumulat de les operacions vives en cada moment no superin el 15% dels ingressos liquidadats en l'exercici anterior; reconèixer obligacions en els límits de la seva competència; ordenar pagaments i retre comptes; tot això d'acord amb la Llei reguladora de les hisendes locals.

h) Aprovar l'oferta d'ocupació pública d'acord amb el pressupost i la plantilla aprovats pel ple, aprovar les bases de les proves per seleccionar el personal i per als concursos de provisió de llocs de treball i distribuir les retribucions complementàries que no siguin fixes i periòdiques.

i) Exercir la direcció superior de tot el personal de la corporació i acordar el seu nomenament i sancions, inclosa la separació del servei dels funcionaris de la corporació i l'acomiadament del personal laboral, donant compte al ple en aquests dos últims supòsits en la primera sessió que aquell convoqui. Aquesta atribució s'entén sense perjudici del que disposen els apartats 1 i 3 de l'article 99 de la Llei reguladora de les bases del règim local.

j) Exercir la direcció superior de la policia municipal, i també nomenar i sancionar els funcionaris que porten armes.

k) Exercir accions judicials i administratives i la defensa de l'ajuntament en les matèries de la seva competència i també quan aquestes hagin estat delegades en un altre òrgan, i, en cas d'urgència, en matèries de la competència del ple. En aquest últim supòsit s'ha de donar compte al ple en la primera sessió que aquest convoqui per a la seva ratificació.

l) La iniciativa per a proposar al ple la declaració de lesivitat dels actes administratius en matèries que són de la competència de l'alcaldia. Així mateix, l'alcalde o alcaldessa pot declarar la lesivitat respecte a competències del ple, per raó d'urgència que en faci inviable la convocatòria, i en la primera reunió que tingui n'hi ha de donar compte.

m) Adoptar personalment i sota la seva responsabilitat, en el cas de catàstrofe o d'infortunis públics o de greu perill d'aquests, les mesures necessàries i adequades, i donar-ne compte immediat al ple.

n) Sancionar les faltes de desobediència a la seva autoritat o les infraccions de les ordenances municipals, llevat dels casos en què la facultat s'atribueixi a altres òrgans.

o) Les contractacions i les concessions de tot tipus quan llur import no superi el 10% dels recursos ordinaris del pressupost ni, en qualsevol cas, els 6.010.121,04 euros; incloses les de caràcter plurianual quan la seva durada no sigui superior a quatre anys, sempre que l'import acumulat de totes les seves anualitats no superi ni el percentatge indicat, referit als recursos ordinaris del pressupost del primer exercici, ni la quantia assenyalada.

p) L'aprovació dels projectes d'obres i de serveis quan sigui competent per a la seva contractació o concessió i estiguin previstos en el pressupost.

q) L'adquisició de béns i drets quan el seu valor no superi el 10% dels recursos ordinaris del pressupost ni els 3.005.060,52 euros, i també l'alienació del patrimoni que no superi el percentatge ni la quantia indicats en els supòsits següents:

La de béns immobles, sempre que estigui prevista en el pressupost.

La de béns mobles, llevat dels declarats de valor històric o artístic l'alienació dels quals no es trobi prevista en el pressupost.

r) Concedir llicències, llevat que les lleis sectorials atribueixin aquesta facultat expressament al ple o a la comissió de govern.

s) Les aprovacions dels instruments de desenvolupament del planejament general del municipi no expressament atribuïdes al ple, i també l'aprovació dels instruments de gestió urbanística i dels projectes d'urbanització complementaris.

t) Imposar sancions amb relació a les competències municipals, d'acord amb les lleis i els reglaments de desenvolupament

u) Les altres atribucions que expressament li atribueixen les lleis i les que la legislació assigna al municipi i no atribueix a altres òrgans municipals.

53.2  Correspon també a l'alcalde o alcaldessa el nomenament dels tinents d'alcalde.

53.3  L'alcalde o alcaldessa pot delegar l'exercici de les seves atribucions, llevat de les de convocar i presidir les sessions de ple i de la comissió de govern, decidir els empats amb el vot de qualitat, la concertació d'operacions de crèdit, la direcció superior de tot el personal, la separació del servei dels funcionaris i l'acomiadament del personal laboral, i les esmentades en les lletres b), f), s), k), l) i m) de l'apartat 1.

Article 54

Comissió de govern

54.1  La comissió de govern és integrada per l'alcalde o alcaldessa i un nombre de regidors no superior al terç del nombre legal d'aquests, nomenats i separats lliurement per l'alcalde o alcaldessa, el qual n'ha de donar compte al ple.

54.2  Correspon a la comissió de govern:

a) L'assistència a l'alcalde o alcaldessa en l'exercici de les seves atribucions.

b) Les atribucions que l'alcalde o alcaldessa o un altre òrgan municipal li deleguin i les que li atribueixen les lleis.

Article 55

Tinents d'alcalde o d'alcaldessa

L'alcalde o alcaldessa designa i revoca lliurement els tinents d'alcalde d'entre els membres de la comissió de govern i quan no n'hi ha, d'entre els regidors. Els tinents d'alcalde substitueixen l'alcalde o alcaldessa, per ordre de nomenament, en els casos de vacant, d'absència o de malaltia.

Article 56

Delegació de l'alcalde o alcaldessa

56.1  L'alcalde o alcaldessa pot delegar l'exercici de les seves atribucions, excepte les de l'article 53.3, en els membres de la comissió de govern i quan no n'hi ha, en els tinents d'alcalde.

56.2  L'acord de delegació ha de determinar els assumptes que aquesta comprèn, les potestats que es deleguen i les condicions concretes del seu exercici.

56.3  L'alcalde o alcaldessa pot també conferir delegacions especials per a encàrrecs específics, a favor de qualsevol regidor, encara que no pertanyi a la comissió de govern.

Article 57

Delegacions del ple a la comissió de govern

La delegació d'atribucions del ple a favor de la comissió de govern requereix l'acord adoptat per majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació.

Article 58

Comissió especial de comptes

58.1  Correspon a la comissió especial de comptes l'examen, l'estudi i l'informe dels comptes anuals de la corporació. Aquests queden integrats pel compte general del pressupost, el compte d'administració del patrimoni, el compte de valors independents i auxiliars de pressupost i els comptes d'entitats o organismes municipals de gestió.

58.2  Per a l'exercici adequat de les seves funcions, la comissió pot requerir, per mitjà de l'alcalde o alcaldessa, la documentació complementària que consideri necessària i la presencia dels membres i els funcionaris de la corporació especialment relacionats amb els comptes que s'analitzin.

58.3  La comissió és integrada per membres de tots els grups polítics integrants de la corporació. El nombre de membres és proporcional a la seva representativitat en l'ajuntament o igual per a cada grup. En aquest últim cas s'aplica el sistema de vot ponderat.

58.4  Les competències de la comissió especial de comptes s'entenen sens perjudici de les que corresponen al Tribunal de Cuentas i a la Sindicatura de Comptes, d'acord amb llur legislació específica.

Article 59

Síndic o síndica municipal de greuges

59.1  Per a poder ésser elegit síndic o síndica municipal de greuges, s'han de complir les condicions següents:

a) Ésser major d'edat i gaudir de la plenitud de drets civils i polítics.

b) Tenir la condició política de català, d'acord amb el que estableix l'article 6 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya.

59.2  El síndic o síndica municipal de greuges és escollit pel ple de l'ajuntament per una majoria de les tres cinquenes parts dels seus membres, en primera votació; si no s'assoleix aquesta majoria, en la segona votació és suficient la majoria absoluta. Correspon a l'alcalde o alcaldessa de nomenar el síndic o síndica municipal de greuges.

59.3  El càrrec de síndic o síndica municipal de greuges té una durada de cinc anys; només pot cessar per renúncia expressa, per mort o per incapacitat sobrevinguda o per condemna ferma per delicte dolós.

59.4  La funció de síndic o síndica municipal de greuges és defensar els drets fonamentals i les llibertats públiques dels veïns del municipi, per la qual cosa pot supervisar les activitats de l'Administració municipal. El síndic o síndica municipal de greuges exerceix la seva funció amb independència i objectivitat.

Article 60

Comissions d'estudi, d'informe o de consulta

60.1  En tots els municipis de més de cinc mil habitants s'han de constituir comissions d'estudi, d'informe o de consulta. Als altres municipis poden haver-hi aquestes comissions, sempre que les hagi previst el reglament orgànic o ho acordi el ple de l'ajuntament. En qualsevol cas, als municipis que són capital de comarca s'han de constituir les esmentades comissions, amb independència del nombre d'habitants del municipi.

60.2  Corresponen a aquestes comissions l'estudi i el dictamen previs dels assumptes que s'han de sotmetre a la decisió de ple o de la comissió de govern quan actuï per delegació d'aquest. També poden intervenir en relació amb els assumptes que s'han de sotmetre a la comissió de govern quan aquest òrgan els demani dictamen.

60.3  Correspon al ple de determinar el nombre i la denominació de les comissions d'estudi, d'informe o de consulta, i llurs modificacions.

60.4  Aquestes comissions es poden també constituir amb caràcter temporal per tractar de temes específics.

60.5  Les comissions són integrades pels membres que designin els diferents grups polítics que formen part de la corporació, d'acord amb els mateixos criteris de l'article 58.3.

Article 61

Òrgans territorials de gestió desconcentrada

61.1  Per tal de facilitar la participació ciutadana en la gestió dels assumptes municipals, el ple pot acordar la creació d'òrgans territorials de gestió desconcentrada.

61.2  Per a constituir aquests òrgans, s'han d'aplicar les regles següents:

a) Han d'integrar regidors, representants de veïns i de les associacions ciutadanes.

b) En relació amb el nombre de membres que integrin l'òrgan, el nombre de regidors no pot ésser superior a un terç del total.

c) Per a distribuir els llocs que corresponen a les associacions ciutadanes, s'aplica el criteri de proporcionalitat en relació amb llur implantació efectiva, d'acord amb les dades que resulten del registre establert per l'article 158.4.

d) Presideix l'òrgan el regidor en qui l'alcalde o alcaldessa delegui, d'acord amb el que estableix la lletra f).

e) Per a designar els regidors es garanteix el principi de proporcionalitat amb els vots obtinguts en el territori corresponent en les darreres eleccions municipals.

f) Per a designar representants dels veïns s'aplica un procediment anàleg a l'establert per l'article 81.3 i 81.5, i el càrrec de regidor president ha de correspondre a un membre de la llista més votada en l'àmbit territorial de què es tracta.

Article 62

Òrgans de participació sectorial

62.1  Així mateix, per acord del ple, es poden crear òrgans de participació sectorial en relació amb els àmbits d'actuació pública municipal que per llur naturalesa ho permetin, amb la finalitat d'integrar la participació dels ciutadans i de llurs associacions en els assumptes municipals.

62.2  Presideixen els òrgans de participació sectorial els regidors en qui l'alcalde o alcaldessa delegui.

Article 63

Funcions dels òrgans de participació

Corresponen als òrgans de participació, en relació amb el territori o el sector material corresponent, les funcions següents:

a) Formular propostes per a resoldre els problemes administratius que els afecten.

b) Emetre informes a iniciativa pròpia o de l'ajuntament, sobre matèries de competència municipal.

c) Emetre i formular propostes i suggeriments en relació amb el funcionament dels serveis i els organismes públics municipals.

d) Les altres de naturalesa anàloga que determini l'acord de creació.

Article 64

Delegació de funcions

64.1  Els òrgans territorials de participació poden exercir per delegació funcions deliberatives i executives en les matèries relatives a la gestió i la utilització dels serveis i els béns destinats a activitats sanitàries, assistencials, culturals, esportives i d'esplai quan llur naturalesa permeti la gestió desconcentrada i no afecti els interessos generals del municipi. Es pot ampliar la delegació a altres activitats, sempre que hi concorrin les condicions anteriors.

64.2  Per tal de garantir el principi d'unitat de govern i de gestió del municipi:

a) L'exercici de les facultats de gestió i execució correspon, en tot cas, al regidor president, d'acord amb les decisions adoptades per l'òrgan de participació.

b) S'han d'establir els sistemes de revisió i control dels actes i els acords adoptats pels òrgans de participació.

c) Els òrgans desconcentrats han d'exercir llurs funcions d'acord amb els programes i les directrius establerts pel ple.

d) Els actes dels òrgans de participació territorial es poden impugnar davant l'òrgan corresponent de l'ajuntament mitjançant el recurs d'alçada.

Article 65

Nuclis separats de població

65.1  Els grups de població que dins un municipi constitueixen nuclis separats es poden constituir com a òrgans territorials de participació. La constitució és obligatòria quan la majoria dels veïns interessats ho demani.

65.2  Presideix l'òrgan el regidor que a aquest efecte designi l'alcalde, a proposta del cap de la llista més votada en l'àmbit territorial corresponent. La resta de membres són determinats i designats pel ple, en funció de la població i d'acord amb un procediment anàleg a l'establert per l'article 81.2, 81.3 i 81.5.

65.3  Corresponen a aquests òrgans de participació les atribucions establertes pels articles 63 i 64.1.

Capítol II

Les competències municipals

Article 66

Competències municipals i locals

66.1  El municipi, per a la gestió dels seus interessos i en l'àmbit de les seves competències, pot promoure tota mena d'activitats i prestar tots els serveis públics que contribueixin a satisfer les necessitats i les aspiracions de la comunitat de veïns.

66.2  Els ens locals tenen competències en els àmbits de la participació ciutadana, de l'autoorganització, de la identitat i la representació locals, de la sostenibilitat ambiental i la gestió territorial, de la cohesió social, de les infraestructures de mobilitat, de la connectivitat, de la tecnologia de la informació i de la comunicació, dels abastaments energètics i de la gestió de recursos econòmics, amb l'abast que fixen aquesta Llei i la legislació sectorial respectiva.

66.3  El municipi té competències pròpies en les matèries següents:

a) La seguretat en llocs públics.

b) L'ordenació del trànsit de vehicles i de persones en les vies urbanes.

c) La protecció civil, la prevenció i l'extinció d'incendis.

d) L'ordenació, la gestió, l'execució i la disciplina urbanístiques; la promoció i la gestió d'habitatges; els parcs i els jardins, la pavimentació de vies públiques urbanes i la conservació de camins i vies rurals.

e) El patrimoni historicoartístic.

f) La protecció del medi.

g) Els abastaments, els escorxadors, les fires, els mercats i la defensa d'usuaris i de consumidors.

h) La protecció de la salubritat pública.

i) La participació en la gestió de l'atenció primària de la salut.

j) Els cementiris i els serveis funeraris.

k) La prestació dels serveis socials i la promoció i la reinserció socials.

l) El subministrament d'aigua i l'enllumenat públic, els serveis de neteja viària, de recollida i tractament de residus, les clavegueres i el tractament d'aigües residuals.

m) El transport públic de viatgers.

n) Les activitats i les instal·lacions culturals i esportives, l'ocupació del lleure, el turisme.

o) La participació en la programació de l'ensenyament i la cooperació amb l'administració educativa en la creació, la construcció i el manteniment dels centres docents públics; la intervenció en els òrgans de gestió dels centres docents i la participació en la vigilància del compliment de l'escolaritat obligatòria.

66.4  En els àmbits materials a què es refereix l'apartat 2, les lleis han de determinar les competències dels municipis, segons:

a) Els principis de descentralització, autonomia, subsidiarietat i de màxima proximitat de la gestió administrativa als ciutadans.

b) La capacitat de gestió dels municipis, amb una consideració especial a llur demografia i als sotmesos a règim municipal especial.

c) Les característiques pròpies de cada activitat pública.

d) El principi d'igualtat del ciutadans en l'accés als serveis públics.

Article 67

Serveis mínims

Els municipis, independentment o associats, han de prestar, com a mínim, els serveis següents:

a) En tots els municipis: enllumenat públic, cementiri, recollida de residus, neteja viària, abastament domiciliari d'aigua potable, clavegueres, accés als nuclis de població, pavimentació i conservació de les vies públiques i control d'aliments i begudes.

b) En els municipis amb una població superior als cinc mil habitants, a més: parc públic, biblioteca pública, mercat i tractament de residus.

c) Als municipis amb una població superior als vint mil habitants, a més: protecció civil, prestació de serveis socials, prevenció i extinció d'incendis i instal·lacions esportives d'ús públic. En matèria de protecció civil, han d'elaborar els plans bàsics d'emergència municipal i els plans d'actuació i plans específics, en el cas que estiguin afectats per riscos especials o específics. En matèria de serveis socials, el finançament ha d'incloure els serveis socials de la població establerts legalment com a obligatoris.

d) Als municipis amb una població superior als trenta mil habitants, a més: el servei de lectura pública de manera descentralitzada, d'acord amb el mapa de lectura pública.

e) Als municipis amb una població superior als cinquanta mil habitants, a més: transport col·lectiu urbà de viatgers i protecció del medi, servei de transport adaptat que cobreixi les necessitats de desplaçament de persones amb mobilitat reduïda. També han de prestar aquest servei tots els municipis que siguin capital de comarca.

Article 68

Dispensa de prestació de serveis

68.1  Si l'establiment o la prestació de serveis a què es refereix l'article 67 resulta impossible o de molt difícil compliment, els municipis poden sol·licitar al Govern de la Generalitat la dispensa de l'obligació de prestar-los.

68.2  En aquest cas, correspon a la comarca de prestar els serveis municipals obligatoris, d'acord amb el que estableix aquesta Llei.

68.3  La intervenció supletòria a què es refereix l'apartat 2 no és necessària quan la dispensa es justifica en la innecessarietat de la prestació del servei, d'acord amb les característiques particulars del municipi. En aquest cas, a la sol·licitud de dispensa s'ha d'ajuntar el resultat de la informació pública que ha de donar prèviament el municipi.

68.4  La sol·licitud de dispensa ha d'ésser objecte d'informe del consell comarcal i de la diputació provincial corresponents.

68.5  En la instrucció de l'expedient de dispensa s'han de demanar els informes necessaris per a determinar les característiques econòmiques i financeres de servei i les característiques tècniques per a prestar-lo adequadament.

68.6  La resolució del Govern de la Generalitat ha de determinar necessàriament:

a) L'administració que ha d'assumir el servei.

b) Les aportacions econòmiques municipals per cobrir la totalitat del cost del servei, quan la dispensa és deguda a causes tècniques, o per cobrir-ne parcialment el cost, quan és per raons de naturalesa econòmica.

La resolució del Govern s'ha de produir en el termini de tres mesos des de la tramesa de l'expedient. La manca de resolució dins d'aquest termini produeix efectes desestimatoris.

Article 69

Supòsits de no-necessitat d'instruir expedient

69.1  No és necessària la instrucció d'expedient de dispensa de prestació de serveis mínims si concorren alguns del supòsits següents:

a) Municipis que, per insuficiència de capacitat financera, per l'especial estructura del territori i dels assentaments de la població o per altres causes tècniques, no poden establir o prestar adequadament o eficientment els serveis mínims de llur competència.

b) Municipis en què les partides pressupostàries per a retribuir les funcions públiques necessàries constitueixen més del 50% de llur capacitat financera.

c) Municipis de població disseminada o configurats per diversos nuclis de població sempre que cap d'ells no agrupi més de cinquanta habitants.

69.2  Correspon a la comarca, sens perjudici de les competències que pertoquen a les diputacions, en relació amb els municipis a què es refereix l'apartat 1, establir els serveis mínims deficitaris o assegurar l'adequada prestació dels que ho requereixen, i també, si escau, exercir les funcions públiques necessàries.

69.3  L'aplicació del que estableix l'apartat 2 requereix l'aprovació del Govern de la Generalitat a proposta de la comarca corresponent i que el municipi interessat no s'hi oposi en el tràmit de consulta prèvia que se li atorgui pel termini d'un mes.

Si el Govern de la Generalitat no resol en el termini dels tres mesos següents a la tramesa de la sol·licitud per la comarca, la proposta s'entendrà aprovada.

Article 70

Delegació de competències de la Generalitat

70.1  El municipi pot exercir competències delegades per l'Administració de la Generalitat en els termes establerts per les lleis.

70.2  D'acord amb el que estableix l'apartat 1, els municipis de més de cinquanta mil habitants, els municipis turístics que assoleixen aquesta població en sumar la mitjana ponderada anual de població turística i els altres municipis amb una població inferior que ho sol·licitin i que justifiquin una capacitat suficient de gestió tècnica, poden exercir per delegació del Govern les competències sancionadores i les establertes pels apartats 2 i 3 de l'article 5 de la Llei 10/1990, del 15 de juny, sobre policia de l'espectacle, les activitats recreatives i els establiments públics.

70.3  El Govern pot delegar les competències sancionadores establertes per la Llei 10/1999, sobre la tinença de gossos considerats potencialment perillosos, als ajuntaments que ho sol·licitin.

Article 71

Activitats complementàries

71.1  Per a la gestió dels seus interessos, el municipi també pot exercir activitats complementàries de les pròpies d'altres administracions públiques i, en particular, les relatives a:

a) L'educació.

b) La cultura, la joventut i l'esport.

c) La promoció de la dona.

d) L'habitatge.

e) La sanitat.

f) La protecció del medi.

g) L'ocupació i la lluita contra l'atur.

h) Els arxius, les biblioteques, els museus, els conservatoris de música i els centres de belles arts.

i) El foment de les estructures agràries i la prestació de serveis d'interès públic agrari.

71.2  Per a la realització d'aquestes activitats, els municipis poden exercir les potestats d'execució que no estiguin atribuïdes per la legislació a altres administracions públiques, inclosa, si s'escau, la de dictar reglaments interns d'organització dels serveis corresponents.

Capítol III

Els règims municipals especials

Article 72

Municipis de règim especial

72.1  Són municipis de règim especial:

a) Els que funcionen en règim de consell obert.

b) Els de muntanya.

c) Els turístics.

d) Els historicoartístics.

e) Els industrials.

72.2  Sens perjudici del que estableix aquesta Llei, les lleis reguladores dels diferents sectors de l'actuació pública poden establir també tractaments diferenciats per a determinats municipis quan:

a) Predominen en el seu terme activitats mineres.

b) Tenen característiques pròpies en relació amb l'àmbit material de la regulació sectorial.

c) Concorren altres circumstàncies objectives que ho justifiquen.

72.3  L'aplicació de més d'un règim o més d'un tractament especial es pot comptabilitzar sempre que el municipi compleixi les condicions i els requisits legals exigits en cada cas.

72.4  En la fixació dels criteris de distribució del Fons de cooperació local, s'ha de tenir en compte l'exigència de majors responsabilitats i la pèrdua de capacitat financera que es pot derivar de l'aplicació de les normes que afecten singularment els municipis a què es refereix aquest article.

72.5  El Departament de Governació i Relacions Institucionals ha de portar un registre en el qual s'han d'inscriure, d'ofici o a iniciativa municipal, amb informe previ de la Comissió de Delimitació Territorial i de la Comissió Jurídica Assessora, els municipis de règim especial.

El termini del procediment per a la inscripció, inclosos els informes previs, és de tres mesos a comptar des de la sol·licitud, si s'escau, i el sentit de l'acte presumpte és estimatori.

Article 73

Règim de consell obert

73.1  Funcionen en règim de consell obert els municipis de menys de cent habitants i els municipis que tradicionalment compten amb aquest règim de govern i administració.

73.2  Poden també funcionar amb aquest règim especial els municipis de menys de dos-cents cinquanta habitants que gaudeixen d'aprofitaments comunals de rendiment igual o superior a la quarta part dels ingressos ordinaris del seu pressupost, o que tenen característiques especials que ho fan aconsellable. La constitució del consell obert requereix, en aquests casos, la petició de la majoria dels veïns, la decisió favorable per majoria de dos terços dels membres de l'ajuntament i l'aprovació del Govern de la Generalitat.

L'acord de l'ajuntament ha d'adoptar-se en el termini de dos mesos des de la petició dels veïns. El Govern ha de resoldre el procediment en el termini de tres mesos des de la tramesa de l'acord municipal, i la manca de resolució expressa en aquest termini produeix efectes estimatoris de la petició.

73.3  En aquests municipis, el govern i l'administració corresponen a un alcalde o alcaldessa elegit d'acord amb el que disposa la legislació electoral i un consell general format per tots els electors. L'alcalde o alcaldessa ha de designar una comissió integrada per un mínim de dos i un màxim de quatre vocals, que l'han d'assistir en l'exercici de les seves funcions i l'han de substituir, per ordre de designació, en cas d'absència o malaltia.

73.4  Correspon a l'alcalde o alcaldessa representar i administrar el municipi i executar els acords adoptats pel consell general.

73.5  En defecte d'ús, costum o tradició local, el consell general s'ha de reunir com a mínim cada tres mesos i quan ho decideix l'alcalde o alcaldessa o ho sol·licita la quarta part, com a mínim, dels veïns, per tractar de tots els assumptes d'interès del municipi. És aplicable supletòriament, en tot cas, el règim general de funcionament establert per al ple per la legislació de règim local.

Article 74

Municipis de muntanya

74.1  Els municipis que formen part d'una comarca de muntanya queden integrats en el règim comarcal especial establert per la Llei de l'organització comarcal de Catalunya, sens perjudici de l'aplicació dels beneficis que determina l'apartat 3.

74.2  Tenen la consideració de municipis de muntanya els municipis que, sense pertànyer a comarques de muntanya, compleixen alguna de les condicions següents:

a) Tenir situat el 65%, com a mínim, de la superfície de llur terme en cotes superiors als vuit-cents metres.

b) Tenir un pendent mitjà superior al 29% i tenir situat el 60%, com a mínim, de la superfície de llur terme en cotes superiors als set-cents metres.

74.3  Les bases de selecció del Pla director d'inversions locals de Catalunya poden establir criteris prioritaris en relació amb les obres i els serveis que sol·licitin aquests municipis. Els municipis de muntanya poden tenir tractament preferencial en les ajudes i les subvencions de caràcter sectorial que són competència de la Generalitat i gaudir dels ajuts tècnics i dels altres beneficis que estableix la legislació específica sobre aquesta matèria.

74.4  Quan diversos municipis limítrofs compleixen les condicions de l'apartat 2, el règim específic que resulta d'aquest article es pot aplicar unitàriament per al conjunt dels municipis afectats.

74.5  Als municipis de muntanya, els són aplicables les disposicions específiques que estableix la legislació sectorial sobre aquesta matèria.

Article 75

Municipis turístics

75.1  Tenen la consideració de municipis turístics els que, d'acord amb la normativa sectorial que els regula, compleixin almenys una de les condicions següents:

a) Que la mitjana ponderada anual de població turística sigui superior al nombre de veïns i el nombre de places d'allotjament turístic i de places de segona residència sigui superior al nombre de veïns.

b) Que el terme municipal inclogui una àrea territorial que tingui la qualificació de recurs turístic essencial.

75.2  Als municipis turístics els són aplicables les disposicions específiques que estableix la legislació sobre aquesta matèria.

Article 76

Municipis historicoartístics

76.1  Tenen la consideració de municipis historicoartístics els que, d'acord amb la legislació específica que regula aquesta matèria:

a) Siguin declarats conjunt històric.

b) Tinguin declarat conjunt històric, com a mínim, el 50% dels immobles del municipi.

76.2  Aquests municipis han de comptar necessàriament amb un òrgan específic d'estudi i de proposta en matèria de conservació, de protecció i de vigilància del patrimoni historicoartístic.

76.3  Els municipis historicoartístics i l'Administració de la Generalitat poden establir convenis per a determinar:

a) Les formes d'assistència i de cooperació tècnica i econòmica per a realitzar i finançar els plans especials de protecció i els projectes d'obres de conservació, de manteniment, de restauració i de rehabilitació dels immobles que integren el conjunt o el seu entorn.

b) Els sistemes de participació en els òrgans de l'Administració de la Generalitat encarregats de la conservació i la protecció del patrimoni historicoartístic de Catalunya.

c) Els sistemes de coordinació entre les dues administracions.

Article 77

Municipis industrials

77.1  Tenen la consideració de municipis industrials aquells en què l'activitat econòmica predominant correspon al sector secundari i la seva implantació comporta la necessitat d'establir les mesures especials determinades per aquest article. El Govern de la Generalitat ha d'establir els criteris generals i els requisits per a procedir a la qualificació de municipi industrial.

77.2  El règim especial del municipi industrial es pot concretar en els aspectes següents:

a) L'establiment d'un servei de protecció del medi adequat a la naturalesa contaminant de les activitats industrials que radiquen en el terme municipal.

b) L'establiment de condicions tècniques específiques per als serveis municipals derivades de llur utilització industrial.

c) La participació del municipi en l'elaboració dels plans econòmics i territorials.

Aquesta participació ha de comprendre, en tot cas, l'estimació inicial de les necessitats i els dèficits existents.

d) L'audiència del municipi en els expedients de concessió de subvenció, d'estímuls fiscals o d'altres ajuts a les indústries que radiquin en el seu terme.

77.3  L'Administració de la Generalitat i els municipis industrials poden establir convenis o acords de cooperació i delegació quan ho requereix el desplegament de les mesures determinades per l'apartat 2.

77.4  La planificació hidràulica que elabori i aprovi la Generalitat ha d'establir les determinacions necessàries per a l'abastament, l'evacuació i el tractament d'aigües en els municipis o nuclis industrials.

77.5  Els plans territorials i sectorials han d'establir les actuacions prioritàries que s'han d'aplicar en aquests municipis, i també les dotacions d'infrastructura i d'equipaments necessàries per a equilibrar els dèficits existents.

77.6  El major cost dels serveis derivats de la condició industrial del municipi, en relació amb l'estàndard ordinari, no ha de repercutir en els residents quan les característiques d'aquests serveis ho permeten. La repercussió s'ha de realitzar en la forma que determini la legislació de finances locals i pot consistir, si s'escau, en l'establiment d'una taxa específica per a l'aprofitament i la utilització especial del domini públic.

Article 78

Règim especial de Barcelona

El municipi de Barcelona gaudeix del règim jurídic especial establert en la llei de la Carta Municipal de Barcelona.

TÍTOL V

De les entitats municipals descentralitzades

Article 79

Constitució d'entitats municipals descentralitzades

79.1  Les concentracions de població que dins d'un municipi constitueixin nuclis separats es poden constituir en entitats municipals descentralitzades, d'acord amb les regles següents:

a) La iniciativa correspon indistintament a la majoria dels veïns interessats o a l'ajuntament corresponent.

b) En el primer cas, l'ajuntament ha d'adoptar l'acord en el termini de dos mesos, a comptar de la presentació de la petició en el registre municipal.

c) L'acord municipal sobre constitució de l'entitat municipal descentralitzada ha de determinar les competències que, d'acord amb l'article 82 d'aquesta Llei, ha d'assumir l'entitat, i el sistema de participació en els ingressos de l'ajuntament. L'acord s'ha de sotmetre al tràmit d'informació pública per un termini no inferior a seixanta dies; un cop transcorregut aquest termini, s'ha de trametre al Departament de Governació i Relacions Institucionals, juntament amb la resolució de les al·legacions presentades, la qual s'ha d'adoptar amb el mateix quòrum establert per l'article 114.2.b) d'aquesta Llei. També s'ha de fer la tramesa quan l'expedient s'ha iniciat a instància dels veïns, encara que l'acord municipal no hi sigui favorable.

d) L'entitat ha de comptar amb un òrgan unipersonal executiu d'elecció directa i amb un òrgan col·legiat de control, que s'han d'escollir un cop finalitzat el procediment que estableix l'article 81 d'aquesta Llei, com a requisit per a la constitució vàlida de l'entitat municipal descentralitzada.

79.2  No es pot constituir com a entitat municipal descentralitzada el nucli on té la seu l'ajuntament.

Article 80

Requisits

80.1  La constitució d'entitats municipals descentralitzades requereix l'aprovació definitiva del Govern de la Generalitat, amb informe previ de la Comissió de Delimitació Territorial i de la Comissió Jurídica Assessora. El Govern de la Generalitat ha d'aprovar-ne la constitució quan l'acord de l'ajuntament i els informes de les comissions hi són favorables.

80.2  Només és procedent la constitució d'entitats municipals descentralitzades quan concorren, conjuntament, les condicions següents:

a) Si la constitució no comporta una pèrdua de qualitat en la prestació dels serveis generals del municipi.

b) Si l'entitat pot comptar amb els recursos suficients per a complir les seves atribucions.

c) Si hi concorren circumstàncies de naturalesa geogràfica, històrica, social, econòmica o administrativa que ho requereixen.

80.3  L'aprovació comporta la determinació dels límits territorials als quals s'estén la jurisdicció de l'entitat i la corresponent separació de patrimoni.

80.4  Es pot procedir a la modificació o a la supressió de les entitats d'administració descentralitzada:

a) A petició de l'entitat, amb audiència prèvia de l'ajuntament.

b) A petició de l'ajuntament, amb audiència prèvia de l'entitat.

c) Per acord del Govern de la Generalitat, quan motius de tipus econòmic o administratiu ho facin aconsellable, amb consulta prèvia a l'entitat i a l'ajuntament.

80.5  En els casos assenyalats per les lletres a) i b) de l'apartat 4, cal l'aprovació definitiva del Govern de la Generalitat i, en tot cas, n'han d'informar prèviament la Comissió de Delimitació Territorial i la Comissió Jurídica Assessora.

80.6  La supressió o la denegació de constitució d'una entitat d'administració descentralitzada s'entén sens perjudici del que disposa l'article 65.

Article 81

Òrgans de govern i administració

81.1  L'òrgan unipersonal, que adopta la denominació de president o presidenta, és elegit directament pels veïns de l'entitat pel sistema majoritari mitjançant la presentació de candidats pels diferents partits, federacions, coalicions o agrupacions d'electors.

81.2  L'òrgan col·legiat, que adopta la denominació de junta de veïns, és format pel president o presidenta i pels vocals, en un nombre equivalent al terç dels regidors que integren l'ajuntament, que en cap cas no pot ésser inferior a dos. En el cas que el nombre de vocals sigui senar, s'hi ha d'afegir un vocal més.

81.3  La designació dels vocals és feta de conformitat amb els resultats de les eleccions per l'ajuntament en la secció o les seccions constitutives de l'entitat.

81.4  La junta electoral de zona ha de determinar, d'acord amb el que disposa la legislació electoral, el nombre de vocals que correspon a cada partit, federació, coalició o agrupació.

81.5  Un cop realitzada l'operació anterior, els representants de cada candidatura han de designar entre els electors de cada entitat els que han d'ésser vocals.

81.6  No obstant això, es pot establir el règim de consell obert per a les entitats en què concorren les característiques assenyalades per l'article 73. En aquest cas, s'ha d'elegir només el president o presidenta, d'acord amb el que disposa l'apartat 1.

81.7  En el cas de vacant en la presidència de l'entitat municipal descentralitzada, aquesta ha d'ésser ocupada per la següent persona que hagi obtingut més vots populars en les eleccions a l'òrgan unipersonal.

Article 82

Competències

82.1  És competència de l'entitat municipal descentralitzada:

a) La vigilància dels béns d'ús públic i dels comunals.

b) La conservació i l'administració del seu patrimoni, inclòs el forestal, i la regulació de l'aprofitament dels seus béns comunals.

c) L'enllumenat públic i la neteja viària.

d) L'execució d'obres i la prestació de serveis de competència municipal d'interès exclusiu de l'entitat, quan no són a càrrec del municipi respectiu o de la comarca.

e) L'ordenació del trànsit de vehicles i de persones en el seu àmbit.

f) La conservació i el manteniment dels parcs i els jardins i del patrimoni històric i artístic del seu àmbit.

g) Les activitats culturals i esportives directament vinculades a l'entitat.

82.2  L'ajuntament pot delegar en l'entitat les altres competències que permeten un exercici descentralitzat. Per a fer efectiva la delegació cal l'acceptació de l'entitat municipal descentralitzada.

82.3  Si l'entitat municipal descentralitzada es crea en virtut de fusió o d'agregació de municipis, pot prestar els serveis que gestionava anteriorment el municipi extingit.

Article 83

Règim de funcionament

83.1  Correspon al president o presidenta representar l'entitat, administrar-ne els interessos, executar els acords adoptats per la junta de veïns i les altres atribucions que corresponen a l'alcalde o alcaldessa, d'acord amb la legislació de règim local.

83.2  Les atribucions i el règim de funcionament de la junta de veïns són els que corresponen al ple, en l'àmbit de les seves competències.

83.3  Les entitats municipals descentralitzades, en l'àmbit de llurs atribucions, tenen plena autonomia per a l'administració del nucli de població. No obstant això, els acords sobre disposició de béns, operacions de crèdit i expropiació forçosa han de ser ratificats per l'ajuntament en el termini de dos mesos a comptar des de la tramesa. La manca de l'acord municipal dins d'aquest termini produeix efectes estimatoris.

83.4  El president o presidenta o el vocal en qui delegui pot assistir amb veu però sense vot a les sessions de l'ajuntament.

83.5  L'entitat ha de contribuir a les càrregues generals del municipi en la forma i la proporció que determina la legislació de finances locals, sens perjudici de la participació de l'entitat en els ingressos de l'ajuntament.

TÍTOL VI

De la comarca

Article 84

Definició

D'acord amb el que estableix l'Estatut d'autonomia, la comarca es constitueix com una entitat local formada per l'agrupació de municipis contigus, que té personalitat jurídica pròpia i plena capacitat i autonomia per al compliment dels seus fins.

Article 85

Competències de la comarca

Correspon a la comarca realitzar activitats i prestar serveis públics d'interès supramunicipal. Li correspon també assegurar l'establiment i l'adequada prestació dels serveis municipals en el territori de la comarca i l'exercici de les competències municipals, en els termes establerts per la Llei de l'organització comarcal de Catalunya i per la legislació de règim local.

Article 86

Objecte de la Llei d'organització comarcal

La Llei de l'organització comarcal de Catalunya ha de regular:

a) Els límits territorials, la denominació i la capitalitat de les comarques, i també les modificacions que hi puguin correspondre.

b) Els òrgans de govern i d'administració de la comarca i llur forma d'elecció.

c) Les competències comarcals.

d) La iniciativa legislativa comarcal davant el Parlament de Catalunya.

e) El règim econòmic i financer de les comarques.

TÍTOL VII

De la província

Article 87

Definició

87.1  La província és una entitat local formada per l'agrupació de municipis, amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat per al compliment de les seves finalitats.

87.2  El govern i l'administració de les províncies catalanes corresponen a les diputacions respectives, com a corporacions de caràcter representatiu. Quan Catalunya es constitueixi com a comunitat autònoma uniprovincial, la Generalitat n'ha d'assumir el govern i l'administració, i també les competències, els mitjans i els recursos que els corresponguin.

Article 88

Organització i competències provincials

L'organització i les competències de les diputacions catalanes es regeixen pel que disposen els articles 89, 90, 91, 92 i 93 d'aquesta Llei en el marc de la legislació bàsica de l'Estat.

Article 89

Organització provincial

Formen part de l'organització provincial:

a) El president o presidenta, els vicepresidents, la comissió de govern i el ple. És també òrgan de la província la comissió especial de comptes.

b) Són òrgans complementaris les comissions d'estudi, d'informe o de consulta i qualsevol altre òrgan establert per la diputació provincial.

Article 90

Ple de la diputació

90.1  El ple de la diputació provincial és constituït pel president o presidenta i els altres membres de la corporació.

90.2  La comissió de govern és integrada pel president o presidenta i un nombre de membres no superior a la tercera part del nombre legal, nomenats i separats lliurement pel president o presidenta, el qual n'ha de donar compte al ple.

90.3  Corresponen al ple, al president o presidenta i a la comissió de govern les atribucions que determina la Llei reguladora de les bases del règim local.

90.4  En els termes establerts per la Llei, el president o presidenta pot delegar l'exercici de les seves atribucions en els membres de la comissió de govern, sens perjudici de les delegacions especials que, per a encàrrecs específics, pot fer a favor de qualsevol membre de la corporació, encara que no pertanyi a la comissió de govern.

90.5  Els vicepresidents substitueixen el president o presidenta, per ordre de nomenament, en els casos de vacant, absència o malaltia. Són lliurement designats pel president o presidenta d'entre els membres de la comissió de govern.

Article 91

Competències de les províncies

91.1  Són competències pròpies de les diputacions provincials les que sota aquest concepte li atribueixen les lleis.

91.2  Els correspon, en qualsevol cas:

a) Coordinar els serveis municipals entre si, per garantir la prestació integral i adequada dels serveis en tot el territori de la província.

b) Prestar assistència i cooperació jurídica, econòmica i tècnica als municipis, especialment els que tenen menys capacitat econòmica i de gestió.

c) Prestar serveis públics de caràcter supracomarcal.

d) Fomentar i administrar els interessos peculiars de la província.

91.3  Per a l'exercici de les funcions de coordinació i de cooperació econòmica en les obres i els serveis de competència municipal i per a l'atribució de competències administratives en el marc del que estableix l'apartat 2, lletres c) i d), s'ha d'aplicar el que disposa la Llei del règim provisional de les competències de les diputacions provincials.

Article 92

Funcions d'assistència i cooperació

92.1  Les diputacions provincials han d'exercir les funcions d'assistència i de cooperació jurídica i tècnica mitjançant:

a) L'orientació i l'assessorament jurídic, econòmic i tècnic.

b) L'assistència administrativa.

c) Les ajudes tècniques en la redacció d'estudis i projectes.

d) Qualsevol altra fórmula anàloga que determini la mateixa diputació provincial.

92.2  Sens perjudici del que disposen l'apartat 1 d'aquest article i el títol III de la Llei del règim provisional de les competències de les diputacions provincials, les diputacions provincials poden cooperar també en l'efectivitat dels serveis municipals, mitjançant l'atorgament de subvencions i altres ajuts econòmics, dels quals poden ésser beneficiaris els municipis i les comarques.

92.3  Correspon també a les diputacions provincials garantir l'exercici efectiu dins els municipis de les funcions públiques necessàries a què es refereix l'article 92.3 de la Llei reguladora de les bases del règim local.

92.4  Les funcions d'assistència i cooperació municipal s'han d'exercir especialment per a l'establiment i la prestació dels serveis públics mínims, i s'entenen sens perjudici de les que corresponen també a la comarca, d'acord amb la Llei de l'organització comarcal de Catalunya.

Article 93

Assistència i cooperació comarcal

93.1  Les funcions d'assistència i cooperació es poden complir també a favor de la comarca, si aquesta exerceix competències municipals.

93.2  D'acord amb els criteris de coordinació a què es refereix l'article 185 i, si escau, per mitjà de convenis entre les diputacions i els consells comarcals, s'han d'establir els mecanismes de suport que siguin necessaris perquè la comarca pugui desplegar les competències que li atribueix la Llei de l'organització comarcal de Catalunya en matèria d'assistència i cooperació i d'exercici de les funcions públiques necessàries en l'àmbit municipal.

TÍTOL VIII

De les entitats metropolitanes

Article 94

Creació d'entitats metropolitanes

Per llei del Parlament de Catalunya es poden crear, modificar o suprimir entitats metropolitanes. En la tramitació de la llei s'ha de donar audiència a l'Administració de l'Estat i als ens locals afectats.

Article 95

Naturalesa i competències

95.1  Les entitats metropolitanes tenen naturalesa d'entitats locals integrades pels municipis compresos en el territori corresponent, amb personalitat jurídica pròpia i amb plena capacitat per a l'exercici de llurs competències.

95.2  Pot correspondre a les entitats metropolitanes la planificació, la coordinació o la gestió d'aquells serveis municipals que, per les característiques econòmiques, socials i urbanes concurrents en els àmbits territorials respectius, facin necessària una actuació d'abast supramunicipal.

Article 96

Objecte de la llei reguladora de l'entitat metropolitana

96.1  La llei reguladora de l'entitat metropolitana ha de determinar-ne:

a) Els òrgans de govern i d'administració.

b) El règim econòmic i de funcionament.

c) Els serveis a prestar i les obres a realitzar, i també el procediment per a executar-los.

d) Les formes amb què ha de garantir la participació de tots els municipis en el procés de presa de decisions.

96.2  D'acord amb el principi d'autonomia municipal, la llei ha de determinar les obres i els serveis concrets que han d'ésser executats per l'entitat metropolitana, i l'assignació s'ha de justificar per la concurrència dels elements definidors del territori metropolità.

TÍTOL IX

Del funcionament dels ens locals

Capítol I

Règim de les sessions

Article 97

Classes de sessions

Els òrgans col·legiats dels ens locals funcionen en règim de sessions ordinàries, de periodicitat preestablerta, i de sessions extraordinàries, que poden ésser, si escau, urgents.

Article 98

Sessions del ple

El ple ha d'ajustar el seu funcionament a les regles següents:

a) El ple té sessió ordinària cada mes, com a mínim, en els ajuntaments de municipis de més de 20.000 habitants i en les diputacions provincials; cada dos mesos en els ajuntaments de municipis d'una població entre 5.001 i 20.000 habitants; i cada tres mesos en els ajuntaments de municipis de fins a 5.000 habitants. Així mateix, el ple té sessió extraordinària quan el president ho decideix o quan ho demana la quarta part, almenys, del nombre legal de membres de la corporació, sense que cap regidor pugui sol·licitar més de tres anualment. En aquest últim cas, la celebració d'aquest ple no es pot endarrerir més enllà de quinze dies hàbils des que ha estat sol·licitada, i no es pot incorporar l'assumpte a l'ordre del dia d'un ple ordinari o d'un altre extraordinari amb més assumptes si els sol·licitants de la convocatòria no ho autoritzen expressament.

Si el president no convoqués el ple extraordinari sol·licitat pel nombre de regidors indicat dins el termini de quinze dies assenyalat, aquest restarà convocat automàticament per al desè dia hàbil següent al de la finalització del termini esmentat, a les dotze hores, la qual cosa s'ha de notificar pel secretari de la corporació a tots els membres d'aquesta el dia següent de finalitzar aquell termini de quinze dies. En absència del president o de qui hagi de substituir-lo legalment, el ple quedarà vàlidament constituït sempre que es produeixi el quòrum que requereix la lletra c) d'aquest article, en el qual cas serà presidit pel membre de la corporació de més edat entre els presents.

b) Les sessions plenàries s'han de convocar, com a mínim, amb dos dies hàbils d'antelació, llevat de les extraordinàries amb caràcter urgent, la convocatòria de les quals ha d'ésser ratificada pel ple. La documentació íntegra dels assumptes inclosos en l'ordre del dia que ha de servir de base per al debat i, si s'escau, la votació, ha d'ésser a disposició dels regidors en la secretaria de la corporació abans de l'expedició de la convocatòria.

c) El ple es constitueix vàlidament amb l'assistència d'un terç del seu nombre legal de membres, que mai no pot ésser inferior a tres. Aquest quòrum s'ha de mantenir durant tota la sessió. Cal l'assistència del president o presidenta i del secretari o secretària o de qui legalment els substitueixi.

d) L'adopció d'acords es produeix mitjançant votació ordinària, llevat que el mateix ple acordi, en relació amb un cas concret, de fer-ho mitjançant votació nominal. El vot es pot emetre en sentit afirmatiu o negatiu, i els membres de la corporació es poden abstenir de votar. L'absència d'un regidor o més, un cop iniciada la deliberació d'un assumpte, equival, a l'efecte de la votació corresponent, a l'abstenció. En cas de votacions amb resultat d'empat, s'ha d'efectuar una altra votació, i, si persisteix l'empat, decideix el vot de qualitat del president.

e) En els plens ordinaris la part dedicada al control de la resta d'òrgans de la corporació ha de tenir una substantivitat pròpia i diferenciada de la part resolutiva, tot garantint de manera efectiva en el seu funcionament i, en el seu cas, en la seva regulació, la participació de tots els grups municipals en la formulació de precs, preguntes i mocions.

Article 99

Sessions de la comissió de govern

99.1  La comissió de govern, per a exercir les seves competències resolutòries, té sessions ordinàries amb la periodicitat determinada pel ple de la corporació, i sessions extraordinàries quan el president ho decideix.

99.2  Per a exercir les seves funcions d'assistència, es reuneix quan el president de la corporació ho determina.

Article 100

Sessions de les comissions d'estudi, d'informe o de consulta

La periodicitat de les sessions ordinàries de les comissions d'estudi, d'informe o de consulta i dels òrgans de participació ha d'ésser determinada pel ple. Poden, no obstant això, tenir sessions extraordinàries quan llur president ho decideix o quan ho demana la quarta part, almenys, del nombre legal de membres.

Article 101

Sessions de la comissió especial de comptes

101.1  La comissió especial de comptes s'ha de reunir necessàriament abans del dia 1 de juny de cada any per examinar els comptes generals de la corporació, juntament amb els justificants i antecedents, i emetre'n informe. Pot, no obstant això, tenir reunions preparatòries si el seu president o presidenta ho acorda o si ho demana una quarta part, almenys, del nombre legal de membres de la comissió.

101.2  Per acord del ple de la corporació, la comissió d'estudi, d'informe o de consulta especialitzada en matèria de finances pot actuar com a comissió especial de comptes.

101.3  Els comptes generals i la documentació complementària han d'ésser a disposició dels membres de la comissió, perquè els puguin examinar i consultar, com a mínim quinze dies abans de la primera de les reunions.

Article 102

Lloc i assistència a les sessions

102.1  Les sessions dels òrgans de la corporació s'han de tenir a la seu d'aquesta, llevat dels casos en què, per força major, el president o presidenta cregui convenient de fer-les en un altre lloc de l'àmbit territorial de la corporació.

102.2  A les sessions del ple i de la comissió de govern, quan exerceix competències resolutòries, ha d'assistir el secretari o secretària de la corporació o qui legalment el substitueix.

Article 103

Convocatòria dels òrgans col·legiats

103.1  La convocatòria dels òrgans col·legiats ha d'incloure l'ordre del dia dels assumptes a tractar.

103.2  En les sessions extraordinàries, convocades a sol·licitud dels membres de la corporació, la convocatòria ha d'incloure l'ordre del dia proposat pels qui han adoptat la iniciativa. No obstant això, el president pot incloure en la convocatòria altres assumptes si ho considera convenient.

103.3  L'ordre del dia de les sessions ordinàries, en cas d'urgència, pot ésser ampliat si el ple o la comissió ho acorden per majoria absoluta, a proposta del president o presidenta, d'una quarta part dels membres o d'algun dels portaveus. Quan la proposta es presenta en el ple l'apreciació de la urgència eximeix del tràmit de dictamen o informe de la comissió informativa respectiva.

103.4  En el cas de les sessions extraordinàries, no es poden tractar assumptes que no s'han inclòs en l'ordre del dia.

Capítol II

Ordenació de les propostes i dels debats

Article 104

Informes de les comissions

104.1  Als dictàmens o informes de les comissions d'estudi, d'informe o de consulta s'han d'adjuntar els vots particulars formulats pels membres que en formen part. Els altres membres de la corporació hi poden formular també esmenes abans que l'assumpte se sotmeti a debat i votació del ple.

104.2  L'informe de la comissió especial de comptes, amb els vots particulars i les esmenes presentats, juntament amb els comptes generals de la corporació, han d'ésser objecte d'informació pública abans d'ésser sotmesos a l'aprovació del ple. En el període d'informació pública es poden presentar reclamacions i observacions sobre els comptes generals.

Article 105

Precs i preguntes

105.1  Els membres de la corporació poden formular precs i preguntes en el ple relatius a l'actuació o als propòsits d'actuació dels òrgans de govern de la corporació.

105.2  En l'ordre del dia de les sessions ordinàries s'ha de reservar un temps per a formular preguntes. Les preguntes formulades oralment en el decurs d'una sessió han d'ésser contestades en la sessió següent, llevat que l'interpel·lat hi doni resposta immediatament.

105.3  Si la pregunta es formula per escrit vint-i-quatre hores abans, com a mínim, del començament de la sessió, s'ha de contestar en el decurs d'aquesta, llevat que el destinatari de la pregunta en demani l'ajornament per a la sessió següent.

105.4  Es poden formular també preguntes a respondre per escrit. En aquest cas, han d'ésser contestades en el termini màxim d'un mes.

Article 106

Propostes de resolució

106.1  Els grups o un mínim de tres membres de la corporació poden presentar al ple propostes de resolució per a debat i votació. En el cas que no s'hagin constituït grups, aquest dret correspon a tots els regidors, individualment.

106.2  S'han d'incloure en l'ordre del dia les propostes presentades abans de la convocatòria del ple. Si la proposta es presenta després, només es pot procedir al debat i la votació mitjançant acord previ del ple que n'apreciï la urgència, adoptat per majoria absoluta.

Article 107

Debats

107.1  Abans de sotmetre'ls a votació, els assumptes han d'ésser objecte de debat, llevat que ningú no demani la paraula.

107.2  Si s'hi han formulat vots particulars o esmenes, aquestes s'han de debatre en primer lloc i després passar a la discussió del dictamen o l'informe.

107.3  Tots els membres de la corporació tenen dret a intervenir en els debats d'acord amb les regles d'ordenació i d'intervenció establertes pel ple, les quals han de garantir la màxima participació.

107.4  Corresponen al president o presidenta les facultats d'ordenació i de direcció dels debats. Així mateix, li correspon decidir sobre la procedència de les intervencions sol·licitades per rectificació o per al·lusions.

Article 108

Aprovació de les propostes

Es consideren com a aprovades per assentiment les propostes del president si, un cop anunciades, no originen cap objecció o cap oposició. Altrament, s'ha de fer votació ordinària o, si s'escau, nominal, d'acord amb el que estableix l'article 98.d).

Article 109

Explicació del vot

Un cop feta una votació o el conjunt de votacions sobre una mateixa qüestió, els grups que no han intervingut en el debat poden explicar el vot. Si un membre de la corporació ha votat en sentit contrari al del seu grup pot fer explicació individual de vot.

Capítol III

Actes de les sessions

Article 110

Obligació d'aixecar acta

110.1  De totes les sessions s'ha d'aixecar acta, la qual ha de contenir, com a mínim:

a) La data i l'hora en què comença i en què s'aixeca la sessió.

b) La relació de matèries debatudes.

c) La relació dels assistents.

d) La indicació de les persones que hi han intervingut.

e) Les incidències esdevingudes.

f) Els vots emesos i els acords adoptats.

g) La relació succinta de les opinions emeses.

110.2  Correspon al secretari o secretària de la corporació o, si s'escau, al de l'òrgan corresponent, d'elaborar l'acta.

110.3  L'acta s'ha de sotmetre a votació en la sessió ordinària següent de l'òrgan i ha d'ésser llegida prèviament si abans no ha estat distribuïda entre els seus membres. S'ha de fer constar en l'acta la lectura i l'aprovació de l'acta anterior, i també les rectificacions que siguin pertinents; en cap cas no pot modificar el fons dels acords, i les rectificacions s'han de limitar als errors materials.

Article 111

Llibre d'actes

111.1  Les actes de les sessions, un cop aprovades, s'han de transcriure en el llibre o en els plecs de fulls habilitats legalment.

111.2  Els fulls del llibre o dels plecs han d'ésser numerats i protocol·litzats amb la rúbrica del president i el segell de la corporació.

111.3  Els requisits i les formalitats que s'han de complir per a l'habilitació dels plecs de fulls i l'enquadernació posterior s'han de fixar per reglament.

111.4  Els acords adoptats s'han de transcriure en els llibres o plecs.

Capítol IV

Disposicions comunes per a altres òrgans

Article 112

Funcionament d'altres òrgans col·legiats

112.1  Les regles i els requisits generals relatius a la convocatòria i al sistema de votació del ple són aplicables als altres òrgans col·legiats.

112.2  El quòrum d'assistència per a la constitució vàlida d'aquests òrgans és el d'un terç del nombre legal de membres. El quòrum s'ha de mantenir durant tota la sessió. Els acords s'adopten per majoria simple i, en cas d'empat, decideix el vot del president o presidenta.

Article 113

Funcionament dels òrgans de participació

El règim de funcionament dels òrgans de participació és determinat pel ple de la corporació.

Capítol V

Règim d'adopció d'acords

Article 114

Adopció d'acords

114.1  Els acords del ple de les corporacions locals s'adopten, per regla general, per majoria simple dels membres presents. Hi ha majoria simple si els vots afirmatius són més que els negatius.

114.2  Es requereix el vot favorable de les dues terceres parts del nombre de fet i, en tot cas, de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació per a adoptar acords sobre les matèries següents:

a) La creació i la supressió de municipis i l'alteració dels termes municipals.

b) La creació, la modificació i la supressió de les entitats d'administració descentralitzada.

c) L'aprovació de la delimitació del terme municipal.

d) L'alteració del nom del municipi o de la comarca i de la capitalitat del municipi.

114.3  És necessari el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació per a adoptar acords sobre les matèries següents:

a) L'aprovació i la modificació del reglament orgànic propi de la corporació.

b) La creació i la regulació dels òrgans complementaris.

c) L'adopció d'acords inicials de creació i modificació de comarques.

d) La creació, la modificació i la dissolució de mancomunitats o altres organitzacions associatives, així com també l'adhesió a aquestes i l'aprovació i la modificació dels seus estatuts.

e) La dispensa de serveis mínims i la transferència de funcions o activitats a altres administracions públiques, i també l'acceptació de les delegacions o encàrrecs de gestió realitzats per altres administracions, llevat que aquestes siguin imposades obligatòriament per llei.

f) La cessió, per qualsevol títol, de l'aprofitament de béns comunals.

g) La concessió de béns o serveis per més de cinc anys, sempre que llur quantia excedeixi el 20% dels recursos ordinaris del seu pressupost.

h) L'exercici d'activitats econòmiques en règim de monopoli i l'aprovació de la forma concreta de gestió del servei corresponent.

i) L'aprovació d'operacions financeres o de crèdit i la concessió de quitaments o esperes, si llur import excedeix el 10% dels recursos ordinaris del seu pressupost, així com també les operacions de crèdit previstes en l'article 158.5 de la Llei 39/1988, de 28 de desembre, reguladora de les hisendes locals.

j) La imposició i l'ordenació dels recursos propis de caràcter tributari.

k) Els acords que hagi d'adoptar la corporació en la tramitació dels plans i els instruments d'ordenació urbanística.

l) L'alienació de béns, si llur quantia excedeix el 20% dels recursos ordinaris del pressupost.

m) L'alteració de la qualificació jurídica dels béns demanials o comunals.

n) La cessió gratuïta de béns a altres administracions o institucions públiques.

o) Les altres matèries determinades per llei.

TÍTOL X

De les mancomunitats i les comunitats de municipis

Capítol I

Les mancomunitats de municipis

Article 115

Dret per a mancomunar-se

115.1  Els municipis tenen dret a associar-se en mancomunitats de municipis per a establir, gestionar o executar en comú obres i serveis determinats de llur competència. En concret, es poden constituir mancomunitats, entre altres, en matèria urbanística, d'aigües, de sanejament, de transport i de gestió de residus.

115.2  L'àmbit d'actuació de les mancomunitats no pot comprendre totes les competències assignades als municipis que les integren. Entre les potestats que se'ls assignin, s'hi pot incloure la sancionadora en les matèries sobre les quals tinguin competència.

115.3  Poden mancomunar-se municipis entre els quals no hi hagi continuïtat territorial, si aquesta no es requereix per a la naturalesa de les finalitats de la mancomunitat.

115.4  Els municipis d'una comarca no es poden associar amb altres d'una comarca diferent si la mancomunitat té per objecte obres i serveis compresos en el programa d'actuació comarcal.

115.5  Poden constituir-se mancomunitats amb municipis que pertanyin a altres comunitats autònomes, sempre que es compleixin els requisits establerts per la legislació vigent.

Article 116

Naturalesa, estatuts i òrgans de govern

116.1  Les mancomunitats tenen la naturalesa d'ens locals amb personalitat i amb capacitat jurídica per al compliment de llurs fins específics i es regeixen per llurs estatuts.

116.2  Els estatuts de la mancomunitat han de regular necessàriament:

a) Els municipis que comprèn.

b) L'objecte i les competències.

c) La denominació i el domicili.

d) Els recursos financers, les aportacions i els compromisos, i els drets i deures dels municipis afectats.

e) Els òrgans de govern, el nombre i la forma de designació dels representants dels municipis associats i la forma de designar i revocar els administradors.

f) El termini de durada i els supòsits de dissolució.

g) Les normes de funcionament.

h) La forma de liquidació.

i) Les relacions amb els municipis i, si escau, les comarques interessades.

116.3  Els òrgans de govern de la mancomunitat són representatius dels ajuntaments.

Article 117

Iniciativa per constituir-se

La iniciativa per a constituir la mancomunitat s'ha d'aprovar amb el vot favorable de la majoria simple del nombre legal de membres de cadascun dels ajuntaments que s'associïn.

Article 118

Projecte d'estatuts

118.1  El projecte d'estatuts de la mancomunitat ha d'ésser elaborat per una comissió integrada per un membre de cada una de les entitats interessades, que ha d'ésser designat per l'acord a què fa referència l'article 117 d'aquesta Llei.

118.2  El projecte d'estatuts ha d'ésser aprovat per una assemblea integrada per tots els membres corporatius dels municipis que es mancomunin.

118.3  Correspon a l'alcalde o alcaldessa del municipi de major població la funció de convocar i presidir aquesta assemblea. Actua de secretari o secretària el que ho sigui d'aquesta entitat.

118.4  Per a la vàlida constitució de l'assemblea cal l'assistència de la meitat més un del total dels seus membres.

118.5  L'aprovació del projecte d'estatuts requereix el vot favorable de la majoria simple dels assistents.

Article 119

Aprovació del projecte d'estatuts

119.1  El projecte d'estatuts s'ha de trametre al consell comarcal o consells comarcals afectats per tal que n'emetin informe i s'ha de sotmetre a informació pública, per un termini de trenta dies, mitjançant la inserció d'anuncis als taulers d'edictes dels ajuntaments i la publicació al DOGC.

119.2  L'assemblea a què fa referència l'article 118.2 d'aquesta Llei, un cop resoltes les al·legacions formulades, ha d'aprovar definitivament, si escau, el projecte d'estatuts, per majoria simple dels assistents.

119.3  El projecte definitiu d'estatuts s'ha de trametre al Departament de Governació i Relacions Institucionals perquè, en el termini d'un mes, formuli les observacions de legalitat i els suggeriments i les propostes que consideri convenients.

Article 120

Aprovació i modificació dels estatuts

120.1  Els estatuts s'han d'aprovar per acord del ple dels ajuntaments que decideixin integrar-se en la mancomunitat, adoptat per majoria absoluta.

120.2  Un cop aprovats els estatuts, la mancomunitat n'ha de trametre una còpia al Departament de Governació i Relacions Institucionals.

120.3  En el cas de modificació dels estatuts, és aplicable el que estableixen l'apartat 3 de l'article 119 d'aquesta Llei i l'apartat 2 del present article.

Article 121

Dissolució

Per a la dissolució de la mancomunitat cal seguir el procediment següent:

a) L'acord de l'assemblea a què fa referència l'apartat 2 de l'article 118 d'aquesta Llei, adoptat per majoria simple dels assistents.

b) L'informe preceptiu dels consells comarcals afectats i del Departament de Governació i Relacions Institucionals.

c) La ratificació de l'acord pel ple dels municipis mancomunats, adoptat per majoria absoluta.

Article 122

Assessorament i suport

122.1  El Govern ha de prestar assessorament i suport a la constitució de noves mancomunitats i al funcionament de les existents.

122.2  Les obres i els serveis proposats per les mancomunitats s'han d'incloure, amb caràcter prioritari, en el Pla director d'inversions locals de Catalunya, en el qual ha de figurar un apartat destinat a les obres i els serveis d'interès supramunicipal.

Capítol II

Les comunitats de municipis

Article 123

Creació, naturalesa i legislació aplicable

123.1  Els municipis, per a gestionar i executar tasques i funcions comunes, poden associar-se amb altres municipis i crear una comunitat de municipis, la qual pot tenir caràcter temporal o bé indefinit.

123.2  Les comunitats de municipis no tenen personalitat jurídica pròpia. No obstant això, els acords que adopten vinculen tots els municipis agrupats i tenen eficàcia davant tercers, com si fossin adoptats per tots i cadascun dels municipis que integren la comunitat.

123.3  Les comunitats de municipis es regeixen pel que estableix aquesta Llei, pels convenis respectius i, supletòriament, per la normativa de règim local.

Article 124

Requisits

124.1  Per a formar una comunitat de municipis no és indispensable que els municipis pertanyin a la mateixa comarca, ni que hi hagi continuïtat territorial entre ells, si no ho requereix la naturalesa de la finalitat que es pretén portar a terme.

124.2  L'objecte de la comunitat de municipis sempre ha d'ésser determinat.

Article 125

Procediment de constitució

125.1  L'expedient de constitució de la comunitat de municipis es porta a terme, de manera inicial, mitjançant un decret de l'alcalde o alcaldessa de cadascun dels municipis que la promouen.

125.2  La resolució que expressa la voluntat de constituir la comunitat ha d'incloure un projecte de conveni referit als aspectes orgànics i de funcionament. Així mateix, ha de designar, d'entre els membres electes de la corporació, el representant municipal que ha d'integrar el consell de la comunitat.

125.3  Una vegada adoptada la resolució a què fa referència l'apartat 2 per tots els municipis que promouen la comunitat, l'alcalde o alcaldessa del municipi amb un nombre més elevat d'habitants l'ha de sotmetre a informació pública, juntament amb els documents que integren l'expedient, durant un termini de vint dies hàbils, per a l'examen i la presentació d'al·legacions i suggeriments. Alhora, els alcaldes de la resta de municipis han d'ordenar la inserció de l'anunci als taulers d'edictes de les corporacions respectives.

125.4  Un cop transcorregut el termini d'informació pública i resoltes, si s'escau, les al·legacions presentades pel municipi en què s'hagin presentat, en el si de cada ajuntament i amb el quòrum de la majoria absoluta, s'ha d'adoptar un acord plenari d'aprovació de la constitució de la comunitat de municipis i del conveni que la regula.

125.5  L'acord plenari d'aprovació, adoptat per tots els municipis, i el conveni que regula la comunitat han d'ésser publicats íntegrament al BOP pel municipi amb un nombre més elevat d'habitants; també s'han de publicar al tauler d'anuncis de cada ajuntament. al DOGC s'ha de fer referència al Butlletí Oficial de la Província en què apareixen publicats l' acord i el conveni.

Article 126

Projecte de conveni de la comunitat

El projecte de conveni de la comunitat de municipis ha d'establir i regular els aspectes necessaris perquè funcioni, en especial els següents:

a) Els municipis que comprèn.

b) L'objecte, la denominació i les finalitats de la comunitat.

c) El municipi on té el domicili la comunitat i es guarda el llibre d'actes.

d) Els drets i els deures dels municipis agrupats.

e) La relació de les competències que es confereixen a la comunitat per a exercir les funcions que li corresponen.

f) Els òrgans de la comunitat, amb referència al procediment de designació i de cessament, a la composició, a les funcions, i al règim de funcionament i d'adopció d'acords.

g) Els recursos financers, les aportacions i els compromisos dels municipis que integren la comunitat.

h) El termini de durada i els supòsits i el procediment de dissolució i liquidació de la comunitat.

i) Les condicions per a la incorporació de nous membres a la comunitat i per a la separació d'algun dels municipis que la integren.

Article 127

Competències de la comunitat

127.1  En el marc del que regula el conveni corresponent, pertoquen a la comunitat de municipis totes les competències, les potestats i les funcions que li atribueixen els municipis agrupats.

127.2  Tots els municipis agrupats responen de forma solidària dels acords adoptats pels òrgans de la comunitat.

Article 128

Òrgans

128.1  Els òrgans de la comunitat de municipis han d'ésser representatius dels ajuntaments que la constitueixen.

128.2  Són òrgans necessaris de la comunitat de municipis el president o presidenta i el consell.

128.3  El consell, on han d'estar representats tots els ajuntaments dels municipis agrupats, és l'òrgan màxim de govern.

128.4  El president o presidenta de la comunitat és designat pel ple del consell, d'entre els alcaldes i les alcaldesses dels municipis que la constitueixen.

Article 129

Funcions del president o presidenta

129.1  Llevat que el conveni de la comunitat disposi el contrari, corresponen al president o presidenta del consell les funcions que la normativa de règim local atribueix a l'alcalde o alcaldessa, amb relació a la prestació dels serveis o les funcions convinguts, i al consell, les funcions que la mateixa normativa atribueix al ple de l'ajuntament.

129.2  Les decisions del president o presidenta i del consell han de constar en un llibre d'actes i resolucions.

Article 130

Secretari o secretària

130.1  El secretari o secretària de l'ajuntament on és situat el domicili de la comunitat actua com a secretari o secretària del consell, el qual pot delegar les seves funcions en qualsevol altre secretari o secretària d'un dels municipis agrupats.

130.2  El secretari o secretària assisteix a les sessions amb veu però sense vot i li correspon aixecar les actes, expedir les certificacions dels acords i prestar l'assessorament jurídic.

Article 131

Contractació

La contractació d'obres i subministraments, si escau, s'ha d'adaptar al que estableix la legislació de contractació aplicable als ens locals.

Article 132

Pressupost i finances

132.1  La comunitat ha de comptar amb una secció pròpia en el pressupost de cadascun dels ajuntaments integrants, la qual és gestionada per la comunitat.

132.2  L'autorització i la disposició de la despesa són a càrrec del consell i del president o presidenta, en funció de la distribució de competències establertes pel conveni de la comunitat.

132.3  El consell de la comunitat ha de presentar anualment una memòria i un compte de la gestió del servei, sens perjudici del que estableix la legislació de finances locals.

132.4  L'exercici de la funció interventora, de control financer i d'eficàcia del servei correspon, d'acord amb el que estableix la legislació de finances locals, a l'interventor o interventora de l'ajuntament on és situat el domicili de la comunitat.

TÍTOL XI

De les organitzacions associatives d'ens locals

Article 133

Dret d'associar-se en organitzacions

133.1  Els ens locals es poden associar en organitzacions per a protegir i promoure llurs interessos comuns.

133.2  La creació d'organitzacions associatives d'àmbit català es regeix per les regles següents:

a) L'acord de creació ha d'ésser adoptat pels ens locals interessats.

b) L'acord de creació ha de comportar l'aprovació dels estatuts pels quals s'ha de regir l'associació.

133.3  Es poden constituir associacions de diferents tipus d'ens locals.

133.4  Les entitats associatives dels ens locals de Catalunya constituïdes vàlidament tenen, per a les institucions de la Generalitat, la consideració de representants dels interessos generals de les institucions de govern local que agrupen.

133.5  Per al compliment de llurs finalitats, les associacions tenen dret a participar en els òrgans de l'Administració de la Generalitat que determina aquesta Llei.

Article 134

Personalitat i estatuts

Les associacions tenen personalitat i capacitat jurídiques per a complir llurs finalitats i es regeixen per llurs estatuts, els quals n'han de regular necessàriament els aspectes següents:

a) La denominació.

b) El domicili.

c) La determinació de les finalitats.

d) Els òrgans de govern, que han d'ésser representatius dels ens associats.

e) El règim de funcionament i el sistema d'adopció d'acords.

f) El procediment d'admissió de nous ens locals i de pèrdua de la condició de membre.

g) Els drets dels ens associats que han d'incloure llur participació en les tasques associatives.

h) Els recursos econòmics i llur administració.

Article 135

Registre d'associacions

135.1  El Departament de Governació i Relacions Institucionals ha de portar un registre especial en el qual s'han d'inscriure les associacions d'àmbit territorial català.

La inscripció de les associacions s'ha d'efectuar en el termini de vint dies a comptar des de la sol·licitud, transcorregut el qual sense resolució expressa s'entenen inscrites.

135.2  Les associacions d'ens locals poden gaudir de subvencions i d'ajuts econòmics, d'acord amb les lleis.

135.3  A petició de l'associació, la Generalitat, d'acord amb el que disposa el Reial decret 1786/1996, de 19 de juliol, ha de sol·licitar a l'Estat la declaració d'utilitat pública de l'entitat.

Article 136

Legislació general sobre associacions

En els aspectes no fixats per aquest títol, s'ha d'aplicar la legislació general sobre associacions.

TÍTOL XII

De la delegació i l'assignació de competències de la Generalitat als ens locals

Article 137

Delegació de competències de la Generalitat

137.1  L'Administració de la Generalitat pot delegar o assignar l'exercici de competències pròpies als ens locals de Catalunya.

137.2  La delegació o l'assignació és general. No obstant això, pot ésser específica per a un o diversos ens per motius de capacitat econòmica i de gestió, pel nombre d'habitants, per la naturalesa o les característiques del servei, o si hi concorren altres circumstàncies objectives que ho justifiquen.

Capítol I

Delegació de competències

Article 138

Règim de la delegació

138.1  La delegació d'una competència comporta que l'ens local ha d'exercir les potestats inherents a aquesta competència sense que, no obstant això, se n'alteri la titularitat.

138.2  Les delegacions s'efectuen a la instància territorial més idònia, d'acord amb els principis de més proximitat als ciutadans, participació i eficàcia en la prestació dels serveis, i atenent sempre els interessos propis dels ens locals.

138.3  L'efectivitat de la delegació requereix que aquesta sigui acceptada per l'ens local. No obstant això, la delegació és obligatòria si així es determina per llei, amb audiència prèvia dels ens locals afectats; en aquest cas, la delegació ha d'anar acompanyada de la dotació o de l'increment de mitjans econòmics necessaris per a realitzar-la.

138.4  La delegació ha de respectar la potestat de l'ens local per a reglamentar l'organització dels serveis corresponents.

Article 139

Acord de delegació

L'acord de delegació ha d'ésser adoptat pel Govern de la Generalitat, ha de determinar l'abast i la duració de la delegació i ha de concretar les facultats de direcció i de control que es reserva l'Administració de la Generalitat, les quals poden ésser:

a) Exercir la potestat reglamentària sobre la matèria.

b) Interposar recursos d'alçada davant els òrgans de l'Administració de la Generalitat contra les resolucions dictades per l'ens local.

c) Revisar d'ofici en relació amb aquestes resolucions, d'acord amb el que estableixen els articles 102 i 103 de la Llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

d) Elaborar programes i establir directrius sobre la gestió de les competències delegades.

e) Demanar en qualsevol moment informació sobre la gestió dels serveis.

f) Enviar comissionats.

g) Formular requeriments per a la correcció de les deficiències que es puguin observar.

h) Adoptar altres mesures anàlogues a les anteriors.

Article 140

Suspensió o inefectivitat de la delegació

140.1  En cas d'incompliment, d'obstaculització o d'inobservança de les mesures establertes per l'article 139, el Govern de la Generalitat, amb advertiment previ a l'ens local, pot suspendre o deixar sense efecte la delegació i executar directament les competències.

140.2  El que disposa l'apartat 1 s'aplica també en el supòsit que es constati una gestió deficient o incorrecta dels serveis delegats.

140.3  Els ens locals organitzen els serveis delegats d'acord amb el que resulta de l'article 139.

Capítol II

Assignació de competències

Article 141

Acord d'assignació i facultats de direcció i control

141.1  Són competències assignades les que comporten la realització de la gestió ordinària dels serveis propis de l'Administració de la Generalitat pels ens locals de caràcter supramunicipal.

141.2  L'acord d'assignació ha d'ésser adoptat pel Govern de la Generalitat i ha de concretar les facultats de direcció i control que es reserva l'Administració de la Generalitat, les quals han d'incloure, en tots els casos:

a) La potestat reglamentària sobre la matèria.

b) L'establiment de recursos d'alçada i la facultat de revisió d'ofici en els termes que resulten de l'article 139.b) i 139.c).

c) La fixació de mòduls de funcionament i finançament i de nivells de rendiment mínim.

d) Les establertes per l'article 139.d), 139.e), 139.f) i 139.g).

141.3  L'acord d'assignació pot reservar també la facultat de reglamentar totalment o parcialment l'organització del servei assignat.

141.4  Els ens locals poden millorar els mòduls i els nivells a què es refereix l'apartat 2.c), utilitzant les pròpies disponibilitats pressupostàries.

141.5  S'aplica a l'assignació el que disposa l'article 138.3.

Article 142

Suspensió o inefectivitat de l'assignació

142.1  En el cas d'incompliment de les directrius o les mesures a què es refereix l'article 139, el Govern de la Generalitat pot, amb advertiment previ a l'ens local, suspendre o deixar sense efecte l'assignació i executar directament les competències.

142.2  En aquest cas, les decisions del Govern de la Generalitat són vinculants per a tots els agents que gestionen el servei, mentre dura la situació d'incompliment i, si s'escau, durant el període necessari perquè l'Administració de la Generalitat es pugui fer càrrec de la gestió del servei.

Capítol III

Disposicions comunes

Article 143

Dotació econòmica i mitjans

143.1  L'acord de delegació o d'assignació ha d'incloure la dotació econòmica corresponent i, si s'escau, els mitjans materials i personals que assegurin la prestació efectiva dels serveis. També pot incloure les altres condicions que estableixin lliurement les administracions interessades, entre elles les causes de revisió i de resolució de l'acord.

143.2  El personal al servei de l'Administració de la Generalitat que sigui afectat pel que disposen els articles anteriors restarà en la situació que determini la legislació sobre funció pública.

143.3  Els béns de la Generalitat adscrits a funcions o a serveis delegats o assignats han de revertir a la mateixa Generalitat un cop extingida la delegació o l'assignació o quan no són necessaris per a la prestació dels serveis.

TÍTOL XIII

De les relacions interadministratives

Article 144

Principis d'actuació

Per a la coordinació i l'eficàcia administratives, l'Administració de la Generalitat i els ens locals de Catalunya han d'adequar llur actuació als principis següents:

a) La lleialtat institucional respecte a l'exercici de les competències que corresponen a les altres administracions.

b) La informació recíproca, principalment quan l'activitat desplegada pot tenir una especial incidència sobre l'àmbit competencial d'altres administracions.

c) La cooperació, la col·laboració i l'assistència recíproques per al millor compliment de les funcions que corresponen a les altres administracions. Aquest deure s'estén a la tramesa dels documents presentats pels ciutadans davant de qualsevol administració a l'administració competent per raó de la matèria.

Article 145

Tramesa d'actes i acords

145.1  Els ens locals han de trametre al Departament de Governació i Relacions Institucionals, en la forma i en els terminis que es determinin per reglament, una còpia literal o, si s'escau, un extracte de llurs actes i acords. Els presidents de les corporacions i, de manera immediata, els secretaris són responsables del compliment d'aquest deure.

145.2  Amb la finalitat de comprovar l'efectivitat de l'aplicació de la seva legislació, l'Administració de la Generalitat pot demanar als ens locals informació concreta sobre llur activitat, per la qual cosa pot, fins i tot, requerir l'exhibició d'expedients i l'emissió d'informes. L'exercici d'aquestes funcions correspon al Departament de Governació i Relacions Institucionals.

145.3  La Generalitat ha d'elaborar un pla d'informàtica que estructuri els mitjans necessaris per a integrar la informació local a tot Catalunya. Al mateix temps, ha de promoure una xarxa de comunicacions informàtiques entre totes les administracions. El deure d'informació que estableixen els apartats 1 i 2 es pot complir mitjançant els serveis d'informàtica, d'acord amb les condicions i els requisits que es determinin per reglament.

Article 146

Coordinació de l'activitat local

146.1  L'Administració de la Generalitat, per a assegurar la coherència d'actuació de les distintes administracions públiques, pot exercir les seves facultats de coordinació sobre l'activitat de l'Administració local, i especialment dels ens supramunicipals, en els supòsits següents:

a) Si l'activitat o el servei transcendeixen l'àmbit dels interessos propis dels ens locals.

b) Si l'activitat o el servei local incideixen o condicionen de manera rellevant els interessos de la Generalitat.

c) Si l'activitat o el servei local són concurrents o complementaris respecte als de la Generalitat.

146.2  La coordinació es pot fer mitjançant la creació d'òrgans de col·laboració o l'aprovació de plans sectorials.

146.3  Les funcions de coordinació de l'Administració de la Generalitat no poden afectar en cap cas l'autonomia dels ens locals.

Article 147

Òrgans paritaris de col·laboració

147.1  La creació d'òrgans paritaris de col·laboració s'ha de fer per llei, la qual ha de determinar, en tots els casos:

a) La composició i el funcionament de l'òrgan.

b) Les funcions i l'àmbit material i territorial d'actuació de l'òrgan.

147.2  Les funcions atribuïdes als òrgans de col·laboració tenen caràcter deliberant o consultiu.

147.3  El que disposa aquest article s'entén sens perjudici dels òrgans específics que poden establir els plans sectorials de coordinació.

Article 148

Plans sectorials de coordinació

148.1  Les lleis reguladores dels diferents sectors de l'acció pública poden atribuir al Govern de la Generalitat la facultat de coordinar l'activitat de l'Administració local per mitjà de plans sectorials de coordinació si les tècniques de cooperació voluntària no permeten assegurar la coherència en l'actuació de les diferents administracions públiques o si aquestes són inadequades segons les característiques de la tasca pública de què es tracta.

148.2  Els plans sectorials han d'atendre necessàriament les previsions següents:

a) La fixació dels objectius i la determinació de les prioritats de l'acció pública en la matèria corresponent.

b) Les bases generals d'actuació per a programar, finançar i executar les activitats coordinades.

c) L'establiment dels òrgans o instruments de coordinació corresponents, en els quals s'ha de garantir la participació dels ens locals interessats.

148.3  Els plans sectorials de coordinació són aprovats per decret, a proposta del conseller corresponent. En la tramitació dels plans s'ha de garantir la participació dels ens locals interessats.

148.4  En la formulació dels plans sectorials de coordinació s'ha de tenir en compte, si s'escau, el que estableixin els plans aprovats d'acord amb la Llei 23/1983, del 21 de novembre, de política territorial, i les altres normes generals o sectorials que hi són aplicables.

148.5  Els ens locals exerceixen llurs facultats de programació, planificació, ordenació i execució, si s'escau, dels serveis i activitats de llur competència en el marc de les previsions dels plans sectorials de coordinació.

148.6  Les lleis que atorguen la facultat de coordinació n'han de determinar, en qualsevol cas, les condicions i els límits amb el suficient grau de detall. Han d'establir també les modalitats de control parlamentari d'acord amb els procediments específics fixats pel Reglament del Parlament.

148.7  Els instruments de coordinació no poden afectar l'autonomia dels ens locals per a la gestió de les competències que els són absolutament pròpies ni tampoc poden comprometre els recursos locals de manera obligatòria.

Article 149

Participació en l'elaboració dels plans

149.1  Les administracions públiques que, d'acord amb el que estableix aquesta Llei o el que estableix la legislació reguladora dels diferents sectors de l'acció pública, tenen atribuïda la competència de formulació i l'aprovació d'instruments de planificació han d'assegurar la participació de la resta de les administracions afectades en el procés d'elaboració dels plans.

149.2  La participació pot consistir en l'atorgament d'un termini d'audiència per poder formular observacions o suggeriments, en l'emissió d'informes previs o en la intervenció directa en la realització dels treballs d'elaboració dels plans, sens perjudici que es pugui articular també de manera orgànica.

149.3  L'Administració de la Generalitat ha de facilitar l'accés dels representants legals dels ens locals als instruments de planificació, programació i gestió d'obres i serveis que els afecten directament.

Article 150

Establiment de convenis o creació de consorcis

150.1  Els ens locals supramunicipals que tenen atribuïdes funcions de cooperació poden, amb aquesta finalitat, establir convenis o crear consorcis amb llurs municipis. Aquesta facultat s'ha d'exercir amb criteris objectius i d'acord amb el principi d'igualtat i amb els criteris de coordinació establerts. Si en el conveni o en el consorci participa una diputació provincial, és necessari l'informe previ del consell o els consells comarcals afectats.

150.2  Les diputacions provincials i els consells comarcals poden establir convenis de cooperació amb finalitat idèntica a la que estableix l'article 93.2.

Article 151

Execució subsidiària de competències locals

151.1  L'Administració de la Generalitat ha de prendre les mesures necessàries per procedir a l'execució subsidiària de les competències locals d'exercici obligatori, si l'ens local incompleix obligacions imposades directament per la Llei, sempre que l'incompliment afecti l'exercici de competències de la Generalitat i l'obligació tingui garantida legalment o pressupostàriament la cobertura econòmica.

151.2  L'exercici de la potestat a què es refereix l'apartat 1 correspon al Govern de la Generalitat, a instància del Departament de Governació i Relacions Institucionals, sempre que prèviament l'ens local no hagi complert la seva obligació dins un mes a comptar del requeriment que en aquest sentit li hagi fet l'esmentat Departament.

Article 152

Actuació integrada

Si la naturalesa d'una activitat fa molt difícil o inconvenient una assignació diferenciada i distinta de les facultats decisòries sobre una matèria, les lleis sectorials reguladores de l'acció pública poden integrar les atribucions dels ens locals en actuacions o en procediments conjuntament amb l'Administració de la Generalitat. En aquest cas, la decisió final correspon a aquesta última, sens perjudici de la intervenció necessària dels ens locals en el procediment, d'acord amb el que estableixi la llei corresponent, i de la potestat d'autoorganització dels serveis que correspon a l'ens local.

Article 153

Delegació per entitats supramunicipals

153.1  Les administracions locals d'àmbit supramunicipal poden delegar l'exercici de competències pròpies en ens locals de nivell inferior, si afecten els interessos d'aquests i sempre que es millori l'eficàcia de la gestió pública i es contribueixi a una major participació ciutadana.

153.2  L'acord de delegació s'ha d'adoptar per majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació i requereix que l'ens local delegat en faci l'acceptació.

153.3  Són aplicables a aquestes delegacions les disposicions que estableix aquesta Llei per a les delegacions de competències de la Generalitat.

TÍTOL XIV

De la informació i la participació ciutadanes

Article 154

Facilitació d'informació i participació ciutadanes

154.1  Les corporacions locals han de facilitar la més àmplia informació sobre llur activitat i la participació de tots els ciutadans en la vida local.

154.2  Les formes, els mitjans i els procediments de participació que les corporacions estableixen en l'exercici de llur potestat d'autoorganització no poden en cap cas disminuir les facultats de decisió que corresponen als òrgans representatius.

Capítol I

Informació als ciutadans

Article 155

Publicitat de les actuacions locals

155.1  La corporació, per acord del ple, ha de determinar els mitjans necessaris per a donar publicitat als acords adoptats per la corporació i les convocatòries dels òrgans les sessions dels quals siguin públiques, a fi de garantir el dret dels ciutadans a la més àmplia informació sobre les activitats de l'ens local.

155.2  Tots els ciutadans tenen dret a:

a) Obtenir còpies i certificacions acreditatives dels acords adoptats per les corporacions locals i dels seus antecedents. Per a exercir aquest dret cal que el sol·licitant acrediti la seva condició d'interessat en el procediment, d'acord amb el que disposa la legislació sobre procediment administratiu.

b) Consultar la documentació, els arxius i els registres de la corporació. Per a exercir aquest dret cal que la documentació tingui la condició de pública o s'acrediti un interès directe en l'assumpte. No és necessari aquest requisit si es tracta de documentació històrica, d'acord amb el que estableix la Llei d'arxius de Catalunya.

155.3  Els drets anteriors resten, en qualsevol cas, limitats en tot allò que afecta la seguretat i la defensa de l'Estat, la investigació de delictes o la intimitat de les persones.

155.4  El procediment per a exercir el dret d'informació s'ha de regular per acord del ple. En qualsevol cas, la denegació ha d'ésser motivada i justificada d'acord amb els supòsits establerts legalment.

155.5  Els reglaments i les ordenances locals poden ésser consultats en qualsevol moment per tots els ciutadans.

Capítol II

Participació ciutadana

Article 156

Publicitat de les sessions

156.1  Les sessions del ple de les corporacions locals són públiques. No obstant això, poden ésser secrets el debat i la votació d'aquells assumptes que poden afectar el dret fonamental dels ciutadans a què es refereix l'article 18.1 de la Constitució, quan així s'acordi per majoria absoluta. No són públiques les sessions de les comissions de govern.

156.2  Són també públiques les sessions dels òrgans de participació.

156.3  Les sessions dels altres òrgans de govern són secretes, llevat que es disposi altrament per acord del ple.

Article 157

Dret de petició

157.1  Els ciutadans poden exercir el dret de petició davant les autoritats locals sol·licitant l'adopció d'actes o acords en matèria de llur competència.

157.2  Les peticions s'han de formalitzar sempre per escrit.

157.3  Els requisits i la tramitació de les peticions s'han d'ajustar al que disposa la legislació que desplega l'article 29 de la Constitució i, si s'escau, la de procediment administratiu.

Capítol III

Associacions de veïns

Article 158

Caràcter i drets

158.1  Les associacions constituïdes per a la defensa dels interessos generals o sectorials dels veïns tenen la consideració d'entitats de participació ciutadana.

158.2  En relació amb el municipi, per acord del ple, les associacions tenen dret a:

a) Rebre informació directa dels assumptes que són de llur interès.

b) Elevar propostes d'actuació en l'àmbit de les matèries de competència municipal.

c) Formar part dels òrgans de participació.

d) Intervenir en les sessions del ple i de les comissions d'estudi, d'informe o de consulta en els supòsits específics que es determinin.

158.3  Els municipis, d'acord amb llurs possibilitats econòmiques, han de determinar els mitjans públics que poden ésser utilitzats per les associacions en l'exercici de llurs funcions, i també els ajuts econòmics de què poden gaudir a càrrec dels pressupostos corresponents. L'assignació de mitjans i la distribució dels ajuts s'han d'efectuar amb criteris objectius, d'acord amb la importància i la representativitat de les entitats.

158.4  Sens perjudici del Registre general d'associacions de la Generalitat, els municipis han d'establir un registre propi a l'efecte del que disposa aquest article, en el qual s'han d'inscriure les associacions en el termini de vint dies des de la petició, transcorregut el qual sense resolució expressa, s'entenen inscrites.

158.5  A petició de l'ens local interessat i de les mateixes entitats, la Generalitat, d'acord amb el que disposa el Reial decret 1786/1996 de 19 de juliol, ha de sol·licitar a l'Estat la declaració d'utilitat pública de les entitats a què es refereix aquest article.

Capítol IV

Consultes populars

Article 159

Supòsits, requisits i procediment

159.1  Els alcaldes, amb l'acord previ del ple per majoria absoluta, poden sotmetre a consulta popular els assumptes de la competència pròpia municipal i de caràcter local que siguin d'especial importància per als interessos dels veïns, llevat dels relatius a les finances locals.

159.2  L'alcalde o alcaldessa ha de sotmetre al ple, a l'efecte del que estableix l'apartat 1, les sol·licituds de consulta popular presentades per un nombre de veïns que, com a mínim, sigui igual a:

a) El 20% dels habitants, en poblacions de 5.000 habitants o menys.

b) 1.000 més el 10% dels habitants que excedeixen els 5.000 habitants, en les poblacions de 100.000 habitants o menys.

c) 10.500 més el 5% dels habitants que excedeixen els 100.000 habitants, en les poblacions de més de 100.000 habitants.

159.3  Per reglament s'han de determinar els requisits i les condicions per a exercir aquest dret.

159.4  L'autorització de la convocatòria de consulta popular s'ha d'ajustar a les regles següents:

a) La corporació local ha de trametre a la Generalitat una còpia literal de l'acord adoptat pel ple de l'ajuntament, la qual ha de contenir els termes exactes de la consulta.

b) El Govern de la Generalitat ha de trametre la sol·licitud municipal al Govern de l'Estat, a la qual ha d'adjuntar, si s'escau, un informe sobre la conveniència de fer la consulta, d'acord amb l'interès general de Catalunya.

c) Correspon al Govern de l'Estat d'autoritzar la consulta.

Article 160

Convocatòria de la consulta i publicació

160.1  El Govern de la Generalitat, un cop concedida l'autorització i d'acord amb la resolució municipal, ha de convocar la consulta popular mitjançant decret, el qual ha de contenir el text íntegre de la disposició o la decisió objecte de la consulta i ha d'assenyalar clarament la pregunta o les preguntes que ha de respondre el cos electoral convocat. Així mateix, d'acord amb la resolució municipal, ha de determinar la data en què s'ha de fer la consulta, la qual ha de quedar inclosa entre els trenta i els seixanta dies posteriors a la data de publicació del decret.

160.2  El decret de convocatòria s'ha de publicar al DOGC i al BOP corresponent. S'ha d'anunciar també en un dels diaris de més circulació en l'àmbit de Catalunya i en una de les publicacions periòdiques de més circulació en l'àmbit comarcal corresponent, si s'escau, dins els cinc dies naturals següents a la publicació al DOGC.

160.3  L'ajuntament afectat ha d'afixar el decret de convocatòria en el tauler d'anuncis i l'ha de difondre, si s'escau, pels mitjans de comunicació local.

Article 161

Realització de la consulta

La realització de la consulta s'ha d'ajustar a les disposicions generals i al procediment establert per la legislació de l'Estat sobre referèndums, amb les modificacions següents:

a) Les funcions de les juntes electorals provincials corresponen a les juntes de zona.

b) Les funcions de la Junta Electoral Central corresponen a la Junta Electoral de Catalunya.

c) Els espais gratuïts de propaganda resten limitats als mitjans de comunicació institucionals de l'àmbit local afectat. Només hi tenen dret els grups polítics amb representació a l'ajuntament i les associacions o grups promotors de les consultes populars.

d) El règim dels recursos contenciosos electorals s'ha d'ajustar al que resulta de les lletres a) i b).

TÍTOL XV

De l'estatut dels membres de les corporacions locals

Article 162

Legislació aplicable

162.1  Es regeixen pel que disposa la legislació bàsica de l'Estat i, si s'escau, per la legislació específica aplicable:

a) La situació i els drets dels funcionaris que passin a tenir la condició de membres de les corporacions locals.

b) El règim i els límits de les retribucions a percebre pels membres de les corporacions locals, com a conseqüència de l'exercici del càrrec.

c) El règim de responsabilitat civil i penal dels actes i les omissions comesos en l'exercici del càrrec.

162.2  La determinació del nombre de membres dels ajuntaments i de les diputacions provincials, el procediment per a elegir-los, la durada de llur mandat i els supòsits d'inelegibilitat i d'incompatibilitat es regulen pel que disposa la legislació electoral.

Capítol I

Drets i deures

Article 163

Registre d'interessos

163.1  Tots els membres de les corporacions locals estan obligats a formular, abans de prendre possessió del càrrec i quan es produeixin variacions en el curs del mandat i amb ocasió del cessament, una declaració dels béns i de les activitats privades que els proporcionen o els poden proporcionar ingressos econòmics o que afecten l'àmbit de les competències de les corporacions. Les declaracions s'han d'inscriure en un registre d'interessos que ha de constituir cada corporació local.

163.2  Els membres de les corporacions locals no poden invocar o fer servir aquesta condició per a exercir activitats comercials, industrials o professionals.

163.3  El registre d'interessos està sota la responsabilitat directa del president de la corporació o del membre en qui delegui. El registre de causes de possible incompatibilitat i d'activitats té caràcter públic, i els membres de la corporació tenen dret a consultar-lo, i també totes les persones que acreditin un interès legítim i directe.

163.4  Els membres de les corporacions locals que considerin amenaçada la seva seguretat personal per raó del càrrec, podran realitzar la declaració d'interessos en els termes establerts a l'article 75.7 de la Llei de bases de règim local, modificat per la Llei orgànica 1/2003, de 10 de març, de garantia de la democràcia als ajuntaments i la seguretat dels regidors.

Article 164

Dret d'informació

164.1  Tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció.

164.2  Els serveis de la corporació han de facilitar directament informació als membres de les corporacions quan:

a) Exerceixin funcions delegades i la informació es refereixi a assumptes propis de llur responsabilitat.

b) Es tracti d'assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats dels quals són membres.

c) Es tracti de l'accés a informació o documentació de la corporació local que sigui de lliure accés als ciutadans.

164.3  En els altres casos, la sol·licitud d'informació s'entén com a acceptada per silenci administratiu si no es dicta resolució denegatòria en el termini de quatre dies a comptar de la data de presentació de la sol·licitud. En qualsevol cas, la resolució denegatòria s'ha de motivar, i només es pot fonamentar en els supòsits següents:

a) Quan el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge.

b) Quan es tracti de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial.

164.4  El que disposen els apartats anteriors s'entén sens perjudici de l'obligació de facilitar a tots els membres de la corporació la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria. Quan es tracti d'un assumpte inclòs per declaració d'urgència, s'haurà de distribuir, com a mínim, la documentació indispensable per poder tenir coneixement dels aspectes essencials de la qüestió sotmesa a debat.

164.5  Els membres de la corporació tenen dret a obtenir còpia de la documentació a la qual tenen accés. Aquesta còpia es pot obtenir en format paper o bé en el suport tècnic que permeti d'accedir a la informació requerida.

164.6  Els membres de la corporació han de respectar la confidencialitat de la informació a què tenen accés per raó del càrrec si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers.

Article 165

Assistència a les sessions

165.1  Els membres de les corporacions locals tenen el dret i el deure d'assistir a totes les sessions del ple i de les comissions de què formen part.

165.2  Els membres de les corporacions locals tenen dret a vot en el ple i en les comissions de què formen part. Tenen també dret a intervenir en els debats d'acord amb les lleis i amb el reglament orgànic de la corporació.

165.3  Els membres de les corporacions locals són obligats a observar la cortesia deguda i a respectar les normes de funcionament dels òrgans de la corporació, i també a guardar secret sobre els debats que tenen aquest caràcter.

Article 166

Retribucions i indemnitzacions

166.1  Els membres de les corporacions locals han de percebre retribucions per l'exercici de llurs càrrecs quan ho fan en règim de dedicació exclusiva o parcial, i han d'ésser donats d'alta en el règim general de la Seguretat Social; les corporacions n'han d'assumir el pagament de les quotes empresarials.

166.2  Els membres de les corporacions locals poden percebre indemnitzacions en la quantia i les condicions que acorda el ple de la corporació.

166.3  Les corporacions locals han de consignar en els pressupostos les retribucions o les indemnitzacions a què es refereixen els apartats 1 i 2, dins els límits establerts amb caràcter general.

Article 167

Incompatibilitats

167.1  En l'exercici del càrrec, els membres de les corporacions locals han d'observar en tot moment les normes sobre incompatibilitats establertes per l'ordenament vigent i s'han d'abstenir de participar en la deliberació, la votació, la decisió i l'execució de qualsevol assumpte si hi concorren algunes de les causes a què es refereix la legislació sobre procediment administratiu i la de contractes de les administracions públiques.

167.2  L'actuació dels membres de les corporacions locals en què concorren les esmentades causes ha de comportar, si ha estat determinant, la invalidesa dels actes en què han intervingut.

Capítol II

Sancions

Article 168

Supòsits i instrucció d'expedient

168.1  Els membres de les corporacions locals que sense justificació suficient no assisteixen a dues reunions consecutives del ple o de les comissions de què formen part, o a tres d'alternes, durant un període d'un any, poden ésser sancionats pel president o presidenta amb la pèrdua del dret a percebre la retribució o l'assignació econòmica fins a un màxim de tres mesos.

168.2  A aquest efecte, s'instruirà un expedient sancionador d'acord amb el procediment legalment previst, en el qual s'ha de garantir l'audiència del membre de la corporació per tal que pugui formular al·legacions.

La resolució adoptada pel president o presidenta de la corporació ha de determinar la quantia o la durada de la sanció, dins dels límits assenyalats per l'apartat 1.

168.3  El president o presidenta de la corporació, amb autorització prèvia del ple i la instrucció de l'expedient sancionador corresponent, amb l'audiència de l'interessat, pot privar també del dret a percebre les retribucions o les assignacions econòmiques, en cas d'incompliment reiterat dels deures que corresponen als membres de les corporacions locals, segons la legislació de règim local i, si escau, el reglament orgànic de la corporació.

Capítol III

Denominació i tractaments

Article 169

Supòsits

169.1  Els membres de les corporacions locals de Catalunya tenen la denominació següent:

a) Regidors o regidores, els membres dels ajuntaments.

b) Consellers o conselleres comarcals, els membres dels consells comarcals.

c) Diputats o diputades provincials, els membres de les diputacions provincials.

169.2  Les autoritats locals de Catalunya tenen el tractament següent:

a) L'alcalde o alcaldessa de Barcelona, Excel·lentíssim Senyor o Execel·lentíssima Senyora, i els altres alcaldes o alcaldesses, Il·lustríssim Senyor o Il·lustríssima Senyora.

b) Els presidents o presidentes dels consells comarcals, Il·lustríssim Senyor o Il·lustríssima Senyora.

c) Els presidents o presidentes de les diputacions provincials, Il·lustríssim Senyor o Il·lustríssima Senyora.

169.3  Es respecten els tractaments reconeguts tradicionalment o per disposició legal expressa.

169.4  Les precedències i l'ordenació de les autoritats locals són les que determinin les normes específiques que regulen el protocol de la Generalitat.

Capítol IV

Mitjans de suport

Article 170

Dels regidors i grups municipals

170.1  Als municipis de més de dos mil habitants, tots els grups municipals han de disposar d'un espai per al desenvolupament de llurs activitats, que ha d'estar situat preferentment a la seu de l'ajuntament mateix o en un local habilitat a aquests efectes, i també d'un espai per a tenir reunions en el mateix edifici de la corporació. Igualment, l'ajuntament ha de facilitar als grups municipals els mitjans humans i materials mínims i indispensables perquè puguin desenvolupar llurs funcions; se n'han de determinar els criteris i les condicions d'utilització per acord del ple.

170.2  El ple de l'ajuntament ha de garantir la participació dels regidors i dels grups municipals en els òrgans d'informació i difusió municipal, com ara la televisió local, les emissores de ràdio municipals i les publicacions i els butlletins editats per l'ajuntament. En aquest sentit, els respectius plens han d'aprovar un reglament que reguli les condicions d'accés i d'ús d'aquests mitjans pels regidors i els grups municipals constituïts al si de la corporació.

TÍTOL XVI

Del règim jurídic i de la impugnació d'actes i acords

Capítol I

Règim jurídic

Article 171

Executivitat dels actes locals

Els actes administratius dels ens locals són immediatament executius, llevat d'aquells supòsits en què una disposició legal estableix el contrari o quan llur eficàcia resta suspesa d'acord amb la llei.

Article 172

Fi de la via administrativa

172.1  Contra els actes i els acords dels ens locals que posen fi a la via administrativa, els interessats poden exercir les accions corresponents davant la jurisdicció competent. No obstant això poden igualment interposar, amb caràcter previ i potestatiu, recurs de reposició.

172.2  Posen fi a la via administrativa les resolucions dels òrgans i les autoritats següents:

a) Les del ple, les dels alcaldes o presidents, les de les comissions de govern i les del gerent, llevat dels casos excepcionals en què la llei requereix l'aprovació ulterior d'una altra administració o quan és procedent la interposició de recurs en via administrativa, en els supòsits de delegació o assignació de competències.

b) Les de les autoritats i els òrgans inferiors en els casos en què resolen per delegació de l'alcalde o alcaldessa, president o presidenta o altres òrgans les resolucions dels quals posen fi a la via administrativa.

c) Les de qualsevol altra autoritat o òrgan, si una disposició legal ho estableix.

Article 173

Revisió de disposicions, actes i acords

173.1  Els ens locals poden revisar llurs disposicions, actes o acords en els termes establerts per la legislació reguladora del procediment administratiu comú, sens perjudici de supòsits específics establerts per la legislació bàsica de règim local.

173.2  Els és igualment aplicable la legislació reguladora del procediment administratiu comú en matèria d'invalidesa dels actes i dels acords i de silenci administratiu.

Article 174

Responsabilitat patrimonial

Els ens locals responen directament dels danys i els perjudicis causats als particulars en llurs béns i drets com a conseqüència del funcionament dels serveis públics o de l'actuació de llurs autoritats, funcionaris o agents, en els termes establerts per la legislació general sobre responsabilitat administrativa.

Article 175

Defensa dels drets i dels béns

175.1  Els ens locals tenen l'obligació d'exercir les accions necessàries per a defensar els seus drets i béns. Qualsevol veí que es trobi en ple ús dels seus drets civils i polítics pot requerir-ne l'exercici a l'ens interessat. Aquest requeriment ha d'ésser comunicat als qui poden resultar afectats per les accions corresponents i suspèn el termini per a exercir aquestes accions durant un període de trenta dies hàbils.

175.2  Si en el termini d'aquests trenta dies l'ens local no acorda d'exercir les accions sol·licitades, els veïns poden exercir-les en nom i interès de la corporació.

175.3  En el cas que reeixi l'acció, l'actor té dret a ésser reemborsat per l'ens local de les costes processals i a la indemnització dels danys i els perjudicis que se li han produït.

Article 176

Conflictes d'atribucions

176.1  Els conflictes d'atribucions entre òrgans i entitats dependents d'una mateixa corporació local s'han de resoldre:

a) Pel ple, si es tracta de conflictes que afecten òrgans col·legiats, membres d'aquests o entitats d'administració descentralitzada.

b) Per l'alcalde o el president de la corporació, en la resta de supòsits.

176.2  Els conflictes de competències plantejats entre diferents ens locals de Catalunya han d'ésser resolts pel Departament de Governació i Relacions Institucionals, sens perjudici d'una impugnació ulterior de la resolució dictada davant la jurisdicció contenciosa administrativa.

Article 177

Legalitat de l'actuació administrativa local

Els ens locals han d'ajustar llur actuació a la legislació de l'Estat reguladora del procediment administratiu comú i a la legislació de la Generalitat sobre procediment administratiu, sens perjudici de l'aplicació de les normes especials que estableixin les lleis sectorials corresponents. Els acords que adoptin els ens locals s'han de publicar o notificar en la forma prescrita per la llei.

Article 178

Ordenances i reglaments

178.1  L'aprovació de les ordenances i els reglaments locals s'ha d'ajustar al procediment següent:

a) Aprovació inicial del ple.

b) Informació pública i audiència dels interessats, per un període mínim de trenta dies, perquè puguin presentar reclamacions i suggeriments.

c) Resolució de totes les reclamacions i els suggeriments presentats i aprovació definitiva del ple. En cas de no haver-hi cap reclamació o suggeriment, l'acord inicial esdevindrà definitiu.

178.2  Les ordenances, els reglaments i els acords municipals d'aprovació definitiva dels plans urbanístics, inclòs l'articulat de les normes urbanístiques corresponents, s'han de publicar conforme el que estableix la legislació estatal de règim local.

Article 179

Informe previ de secretari i interventor

179.1  És necessari l'informe previ del secretari o secretària de la corporació i, si s'escau, de l'interventor o interventora, o de qui legalment els substitueixi, per a adoptar els acords següents:

a) En tots els casos en què ho demana el president de la corporació o un terç dels membres, amb l'antelació suficient al dia de la sessió en què s'ha d'adoptar l'acord.

b) Sempre que es tracta de matèries per a les quals la llei exigeix un quòrum de votació especial.

179.2  És també necessari l'informe previ en els supòsits en què ho estableix la legislació de règim local i, si s'escau, la legislació sectorial.

179.3  Els informes han de precisar la legislació aplicable a cada cas i han de determinar si les propostes de resolució s'hi adeqüen.

Capítol II

Impugnació d'actes i acords

Article 180

Subjectes legitimats

180.1  D'acord amb la Llei de bases de règim local, i en els termes que aquesta estableix, poden impugnar els actes i els acords dels ens locals:

a) L'Administració de la Generalitat, en els supòsits determinats en els articles següents, sens perjudici dels supòsits de legitimació establerts amb caràcter general per la legislació reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

b) Els membres de les corporacions locals que han votat en contra dels actes o dels acords.

180.2  Els ens locals poden impugnar les disposicions i els actes de l'Administració de la Generalitat d'acord amb el que estableix la Llei de bases de règim local i la legislació reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

Article 181

Impugnació o requeriment per la Generalitat

181.1  Si l'Administració de la Generalitat considera que un acte o un acord d'un ens local infringeix l'ordenament jurídic, pot impugnar-lo directament davant la jurisdicció contenciosa administrativa dins els dos mesos següents a la comunicació d'aquesta.

181.2  No obstant el que disposa l'apartat 1, l'Administració de la Generalitat pot optar per requerir l'ens local, invocant aquest article i el 65 de la Llei de bases del règim local, perquè anul·li l'acte o l'acord.

181.3  El requeriment, que ha de ser motivat i ha d'expressar la normativa que es considera vulnerada, s'ha de formular en el termini de quinze dies hàbils a comptar a partir de la recepció de la comunicació de l'acord.

181.4  Si el requeriment no és atès, passat un mes des de la seva recepció per l'ens local, l'Administració de la Generalitat pot impugnar l'acte o acord davant la jurisdicció contenciosa administrativa dins el termini assenyalat per interposar el recurs d'aquesta naturalesa segons el que preveu la Llei reguladora de la jurisdicció esmentada, comptat des del dia següent al dia de venciment del requeriment adreçat a l'entitat local, o al de la recepció de la comunicació de l'entitat local interessada rebutjant el requeriment, si es produeix dins el termini assenyalat per a això.

Article 182

Impugnació directa per la Generalitat

182.1  Els actes i els acords dels ens locals que afecten competències de la Generalitat, n'interfereixen l'exercici o excedeixen la competència dels ens locals poden ésser impugnats directament davant la jurisdicció contenciosa administrativa, sense necessitat de requeriment previ, en el termini de quinze dies hàbils a comptar de la recepció de la comunicació de l'acord. No obstant això, l'Administració de la Generalitat pot optar també per requerir prèviament l'ens local, en els termes que estableix l'article 181.2, 181.3 i 181.4.

182.2  La impugnació ha de precisar la lesió o, si s'escau, l'extralimitació competencial que la motiva i les normes legals en què es fonamenta.

182.3  Si la integritat i l'efectivitat dels interessos de la Generalitat afectats ho requereixen, l'Administració de la Generalitat pot formular petició expressa de suspensió de l'acte o de l'acord impugnat.

182.4  D'acord amb el que estableix la Llei de bases de règim local, el tribunal, si considera fonamentada la petició, ha d'acordar la suspensió en el primer tràmit subsegüent a la presentació de la impugnació.

182.5  Sens perjudici del que disposen els apartats anteriors, el tribunal, a instància de l'ens local, un cop escoltada l'Administració de la Generalitat, pot aixecar en qualsevol moment, totalment o parcialment, la suspensió decretada, quan en pogués derivar perjudici per a l'interès local no justificat per les exigències de l'interès comunitari al·legat en la impugnació.

Article 183

Ampliació d'informació

En els supòsits establerts pels articles 181 i 182, l'Administració de la Generalitat pot sol·licitar a l'ens local l'ampliació de la informació tramesa d'acord amb el que estableix l'article 145 d'aquesta Llei, que s'ha de remetre en el termini màxim de vint dies hàbils. En aquest cas, s'interromp el termini per a formular el requeriment o per a impugnar directament l'acte o l'acord.

TÍTOL XVII

De l'assistència de la Generalitat als ens locals i de la cooperació amb aquests

Article 184

Assistència i cooperació de la Generalitat

184.1  L'Administració de la Generalitat ha de col·laborar amb els ens locals per tal de facilitar-los l'assistència i la cooperació econòmica, jurídica i tècnica que requereixen.

184.2  L'Administració de la Generalitat també ha de facilitar la seva cooperació als ens locals en les actuacions següents:

a) Donar-los el suport jurídic i els mitjans de coacció necessaris per al compliment efectiu de llurs actes i acords, a petició de l'ens local respectiu.

b) Gestionar davant les institucions financeres el tractament preferencial dels ens locals.

c) Donar-los suport en llurs relacions amb les empreses prestadores de serveis públics.

Article 185

Criteris de coordinació

185.1  Correspon al Govern de la Generalitat d'establir els criteris de coordinació en l'exercici de les funcions d'assistència i de cooperació que la legislació de règim local atribueix a l'Administració de la Generalitat i als ens locals supramunicipals. En cap cas aquests criteris de coordinació poden afectar l'autonomia dels ens locals.

Aquests criteris, que s'han de fixar per decret, en qualsevol cas han d'establir:

a) Els objectius i la determinació de les prioritats d'actuació.

b) Les bases generals per a la programació i el finançament.

c) Els òrgans de coordinació pertinents, en els quals s'ha de garantir la participació dels ens locals interessats.

d) Les relacions i els mitjans de suport entre els mateixos ens que tinguin atribuïdes funcions de cooperació.

185.2  La coordinació té la finalitat d'integrar totes les funcions d'assistència i de cooperació en un sistema global, per assolir una actuació conjunta, l'homogeneïtat tècnica, la informació recíproca i l'eliminació de disfuncionalitats.

185.3  En l'elaboració dels criteris de coordinació s'ha de garantir la participació dels consells comarcals i de les diputacions provincials.

185.4  Un cop elaborats els criteris, i abans d'ésser aprovats per decret, s'han de trametre al Parlament de Catalunya perquè s'hi pronunciï, d'acord amb el que estableix el Reglament del Parlament. El Govern de la Generalitat ha d'informar, en tots els casos, el Parlament de l'aplicació dels criteris de coordinació.

Article 186

Pla director d'inversions locals de Catalunya

El Pla director d'inversions locals de Catalunya és l'instrument bàsic de la cooperació econòmica per a la realització de les obres i els serveis de competència municipal, i té com a finalitat assegurar en tot el territori de Catalunya la prestació integral i adequada dels serveis municipals.

Article 187

Coordinació del Pla i beneficiaris

187.1  Per mitjà del Pla director d'inversions locals de Catalunya es coordinen i s'integren les aportacions econòmiques de la Generalitat, les dels ens locals i les de les altres administracions públiques que hi participen, destinades a inversions en obres i serveis de competència municipal, per tal d'assolir l'actuació conjunta, l'homogeneïtat tècnica, la informació recíproca i l'eliminació de disfuncionalitats.

187.2  Són beneficiaris del Pla els municipis, les mancomunitats intermunicipals i les comarques quan actuïn en l'àmbit de les competències municipals d'acord amb el procediment i els requisits establerts per la Llei de l'organització comarcal de Catalunya. El Pla pot condicionar el finançament de les obres i dels serveis a la necessària realització o prestació d'àmbit supramunicipal.

Article 188

Elaboració del Pla director

188.1  El Pla director d'inversions locals de Catalunya s'ha d'elaborar tenint en compte:

a) L'inventari dels dèficits en les infrastructures i els equipaments municipals.

b) Les sol·licituds dels municipis o, si s'escau, de les entitats locals beneficiàries.

c) Els programes d'actuació sectorial que aprovin, en l'àmbit de llurs competències respectives, els diferents departaments de l'Administració de la Generalitat.

d) Les previsions contingudes en els programes d'actuació dels consells comarcals.

e) La prioritat dels projectes presentats per les comunitats i les mancomunitats de municipis.

188.2  El Pla és elaborat d'acord amb el que estableix l'article 190.2 i és aprovat pel Govern de la Generalitat. L'aprovació del Pla comporta la declaració d'utilitat pública de les obres i els serveis que inclou als efectes d'expropiació forçosa.

Article 189

Durada del Pla i programes

189.1  La durada del Pla és indefinida, sens perjudici de la revisió quadriennal i de l'execució mitjançant programes que han d'ésser aprovats pel Govern de la Generalitat.

189.2  Els programes que incloguin projectes d'execució plurianual s'han de dividir en fases anuals i figurar amb aquest caràcter en el Pla. En aquest cas, el compromís de finançament de les diferents anualitats s'ha de regir per la normativa pressupostària que correspongui.

189.3  Els programes d'execució del Pla director d'inversions locals no poden tenir una durada superior als quatre anys i han de coincidir, si s'escau, amb la revisió del Pla director.

189.4  El Pla únic d'obres i serveis de Catalunya s'integra en el Pla director d'inversions locals com un dels seus programes específics.

Article 190

Comissió de Cooperació Local

190.1  Es crea la Comissió de Cooperació Local com a organisme adscrit al Departament de Governació i Relacions Institucionals i integrat paritàriament per representants de l'Administració de la Generalitat i dels ens locals de Catalunya. En la representació dels ens locals s'ha d'assegurar la participació de totes les diputacions catalanes.

190.2  Correspon a la Comissió de Cooperació Local de formular el projecte del pla director i els programes d'execució i d'informar prèviament de les modificacions d'aquests programes. Així mateix, ha d'informar de les qüestions relatives a l'aplicació del Pla o dels programes que li sotmetin a consideració els òrgans o les institucions amb competència en aquesta matèria.

Article 191

Convenis i consorcis

191.1  L'Administració de la Generalitat i els ens locals poden establir convenis o consorcis sobre serveis locals o assumptes d'interès comú, per tal d'instrumentar fórmules d'assistència i cooperació econòmica, tècnica i administrativa.

191.2  Dels acords de cooperació establerts entre l'Administració de la Generalitat i els ens locals, se n'ha de donar compte a les altres administracions que hi puguin estar interessades i no hagin intervingut en la formalització de l'acord.

Article 192

Comissió de Govern Local

192.1  Es crea en el si del Departament de Governació i Relacions Institucionals la Comissió de Govern Local de Catalunya, com a òrgan permanent de col·laboració entre l'Administració de la Generalitat i les administracions locals.

192.2  La Comissió està integrada, sota la presidència del Conseller o Consellera de Governació i Relacions Institucionals, per un nombre igual de representants de l'Administració de la Generalitat i dels ens locals. L'Administració de l'Estat pot participar en les reunions de la Comissió mitjançant la designació de delegats. La designació de representants dels ens locals correspon a les associacions d'ens locals, d'acord amb llur representativitat.

192.3  La Comissió es reuneix, convocada pel president, a iniciativa pròpia o a sol·licitud de la representació local. Els acords s'adopten per consens entre ambdues representacions. La voluntat de la representació dels ens locals s'obté per majoria absoluta de llurs membres.

Article 193

Funcions i funcionament

193.1  Corresponen a la Comissió les funcions següents:

a) Emetre informe sobre els avantprojectes de llei i els projectes de reglament que afectin el règim local.

b) Estudiar i proposar criteris per a la distribució del Fons de cooperació local de Catalunya i per a l'elaboració i l'execució del Pla director d'inversions locals de Catalunya.

c) Estudiar i proposar les mesures que cregui convenients en relació amb la situació economicofinancera dels ens locals.

d) Elaborar estudis i informes per a la reforma i la modificació del règim jurídic, del règim de personal i altres qüestions que afectin els funcionaris de les corporacions locals.

e) Proposar mesures d'assistència i assessorament a les corporacions locals.

f) Fer propostes i suggeriments sobre l'atribució, la delegació i l'assignació de competències als ens locals.

g) Informar de les necessitats i les insuficiències dels municipis en matèria de serveis mínims, i proposar criteris generals per a acordar la dispensa de la seva prestació i l'establiment de serveis comarcals.

h) Proposar criteris de coordinació perquè les diferents administracions públiques exerceixin llurs funcions de cooperació econòmica, tècnica i administrativa.

i) Vetllar pel compliment dels principis d'autonomia i suficiència financera dels ens locals.

193.2  La Comissió pot funcionar en ple o en subcomissions, que actuen per delegació en els àmbits materials que els siguin atribuïts.

193.3  La Comissió, per al compliment de les seves funcions, pot requerir a les institucions, als organismes i als serveis de l'Administració de la Generalitat i dels ens locals la realització d'estudis i l'emissió d'informes.

Article 194

Investigació, informació i difusió en matèria local

194.1  L'Administració de la Generalitat, per mitjà dels seus organismes i serveis, ha de cooperar en l'àmbit de la investigació, l'estudi, la informació i la difusió de les matèries que afecten l'Administració local de Catalunya.

194.2  Correspon a l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, d'acord amb les normes que regulen la funció pública local i la mateixa Escola, participar en el procés de selecció, la formació i el perfeccionament dels funcionaris dels ens locals. També li correspon, en els termes establerts per la Llei de Bases del Règim Local, seleccionar i formar els funcionaris a què es refereix l'article 92.3, de l'esmentada Llei.

TÍTOL XVIII

De les finances locals

Article 195

Regulació de les finances locals

195.1  La Generalitat ha de regular les finances dels ens locals de Catalunya en el marc del que estableix la legislació bàsica de l'Estat.

195.2  El finançament dels ens locals ha de tenir en compte les característiques específiques de l'organització territorial de Catalunya que resulten de l'exercici que fa el Parlament de les potestats legislatives reconegudes per l'Estatut d'autonomia i que es concreten en aquesta Llei.

Article 196

Contingut de la Llei de finances locals

D'acord amb el que disposa l'article 195.1, la legislació sobre finances locals de Catalunya ha de regular:

a) Els criteris de distribució dels ingressos dels ens locals consistents en participacions en ingressos de la Generalitat i en subvencions incondicionades.

b) La intervenció de la Generalitat en la concessió de subvencions estatals a les corporacions locals de Catalunya.

c) El règim de subvencions concedides per la Generalitat.

d) El crèdit local, la coordinació d'aquest amb les operacions de la Generalitat i, per mitjà d'aquesta, amb la política d'endeutament general de l'Estat.

e) Els tributs locals.

f) Els ingressos de dret privat, les multes i qualssevol altres que puguin correspondre als ens locals de Catalunya.

g) El règim pressupostari de comptabilitat i de control i fiscalització dels ens locals de Catalunya.

h) Els criteris de finançament dels serveis transferits a altres ens locals per aplicació del que disposen aquesta Llei i la legislació sectorial.

Article 197

Fons de cooperació local i tutela financera

197.1  Correspon a la Generalitat, d'acord amb l'article 48 de l'Estatut d'autonomia:

a) Crear el Fons de cooperació local de Catalunya.

b) Exercir les funcions de tutela financera sobre els ens locals, segons el que determina la legislació reguladora de les finances locals.

197.2  El Fons de cooperació local de Catalunya ha de fomentar la constitució de comunitats i mancomunitats de municipis. A aquest efecte ha de reservar un percentatge de la participació dels municipis en els ingressos de la Generalitat a distribuir entre les comunitats i les mancomunitats constituïdes, en els termes que es determini per reglament.

Article 198

Distribució del Fons

198.1  L'import de les participacions consistents en ingressos estatals, de la Generalitat i en subvencions incondicionades, s'ha de destinar a integrar el Fons de Cooperació Local de Catalunya.

198.2  D'acord amb el que disposa l'article 48.2 de l'Estatut, correspon a la Generalitat, mitjançant la Llei anual de Pressupost, distribuir el Fons, d'acord amb els criteris que legalment s'estableixin.

198.3  En tot cas, els criteris de distribució han de tenir en compte les especificitats de l'organització territorial de Catalunya i les modificacions sobre el règim de les competències locals que resulten de la legislació de règim local i de les lleis sectorials.

198.4  A les subvencions incondicionades que l'Estat i la Generalitat atorguin als ens locals els és aplicable el que disposa l'apartat 3.

TÍTOL XIX

Del patrimoni, les obres, les activitats, els serveis i la contractació

Capítol I

El patrimoni

Article 199

Béns i drets del patrimoni local

El patrimoni dels ens locals és constituït per tots els béns i els drets que els pertanyen per qualsevol títol.

Article 200

Classificació dels béns

Els béns dels ens locals es classifiquen en béns de domini públic i béns patrimonials.

Article 201

Béns de domini públic

201.1  Són béns de domini públic els afectes a l'ús públic o als serveis públics dels ens locals i els que la llei declari amb aquest caràcter. Tenen també aquesta consideració els béns comunals.

201.2  S'entén que són afectes a l'ús públic aquells béns destinats a ésser directament utilitzats pels particulars.

201.3  S'entén que són afectes al servei públic aquells béns que, per llur naturalesa o per les disposicions particulars d'organització, s'adeqüin essencialment o exclusivament al fi particular del servei.

201.4  En tot cas, són béns de domini públic els immobles propietat de l'ens local on té la seva seu la corporació i aquells en què s'allotgen els seus òrgans i serveis.

201.5  Igualment són subjectes al règim de domini públic els drets reals que corresponen a les entitats locals sobre béns que pertanyen a altres persones, quan aquests drets es constitueixen per a utilitat d'algun dels béns indicats pels apartats anteriors o per a la consecució de fins d'interès públic equivalents als que serveixen els dits béns.

Article 202

Béns comunals

Tenen la consideració de béns comunals aquells l'aprofitament dels quals correspon al comú dels veïns. Els és aplicable el règim jurídic dels béns de domini públic, sens perjudici de les normes específiques que regulen llur aprofitament.

Article 203

Béns patrimonials

Tenen la consideració de béns patrimonials els que són propietat de l'ens local i no són destinats directament a l'ús públic o a l'exercici de cap servei públic de competència local, o a l'aprofitament pel comú dels veïns. Es regeixen pel que disposa llur legislació específica i, si aquesta mancava, per les normes de dret privat.

Article 204

Alteració de la qualificació jurídica

204.1  Per a alterar expressament la qualificació jurídica dels béns dels ens locals s'ha d'incoar expedient en el qual se n'acrediti l'oportunitat i la legalitat.

204.2  No obstant això, s'entén com a efectuada automàticament l'afectació dels béns al domini públic en els supòsits següents:

a) Per l'aprovació definitiva dels plans d'ordenació urbana i els projectes d'obres i serveis.

b) Per l'adscripció de béns patrimonials durant més de vint-i-cinc anys a un ús o servei públic.

c) Quan l'ens local adquireix per usucapió el domini d'un bé que hagués estat destinat a un ús o un servei públic o comunal.

d) Quan els béns s'adquireixen per expropiació forçosa, en el qual cas s'entenen com a afectats a l'ús o el servei determinants de la declaració d'utilitat pública o d'interès social.

e) Quan els béns s'adquireixen per cessió obligatòria per tal d'ésser destinats a l'ús públic o a la prestació d'un servei públic.

204.3  Si el que disposen les lletres a) i b) afecta béns comunals, s'entén com a modificada llur naturalesa de béns de domini públic en el sentit de l'afectació que correspongui.

204.4  Si els béns comunals no han estat objecte d'aprofitament durant més de deu anys, encara que en alguns hi hagi actes aïllats d'aprofitament, pot alterar-se'n la qualificació jurídica i considerar-se com a béns patrimonials, si així ho autoritza el Govern de la Generalitat.

204.5  La resolució dels expedients d'alteració de la qualificació jurídica dels béns dels ens locals correspon al ple. Si l'acord comporta la desafectació del béns de domini públic o comunals, cal el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació.

Article 205

Desafectació

205.1  Es pot procedir a la desafectació de béns de domini púbic i dels comunals si, durant el període de vint-i-cinc anys, no s'han utilitzat en el sentit de llur afectació pública.

205.2  En aquest cas, cal que així es constati per acord del ple adoptat per majoria simple, sense que s'hagi de tramitar l'expedient previ a què es refereix l'article 204.1.

205.3  El que estableix aquest article no és aplicable quan la utilització dels béns s'ha fet en un sentit inherent a una altra modalitat del domini públic.

Article 206

Adquisició dels béns

206.1  Els ens locals tenen capacitat jurídica plena per a adquirir tota classe de béns i drets i per a posseir-los, i també per a exercir les accions i els recursos procedents en defensa de llur patrimoni.

206.2  L'adquisició de béns a títol lucratiu no és subjecte a cap restricció. No obstant això, si l'adquisició comporta l'assumpció d'una condició, una càrrega o un gravamen onerós, només poden acceptar-se els béns quan llur valor és superior al d'aquells. L'acceptació d'herències s'entén sempre que és a benefici d'inventari.

206.3  L'adquisició de béns a títol onerós necessita:

a) El compliment de les normes sobre contractació dels ens locals. No obstant això, amb informe previ del Departament de Governació i Relacions Institucionals, es pot procedir a l'adquisició directa quan ho requereixin les peculiaritats dels béns, les necessitats del servei a satisfer o les limitacions del mercat immobiliari. També es pot procedir a l'adquisició directa en supòsits d'urgència extrema.

b) La valoració pericial, en el cas de béns immobles.

c) En el cas de valors mobiliaris, l'informe previ del Departament d'Economia i Finances. L'informe s'ha d'emetre en el termini màxim de trenta dies.

206.4  D'acord amb el que estableixen les lleis, els ens locals poden adquirir també béns i drets:

a) Per successió administrativa.

b) Per cessió obligatòria o interadministrativa.

c) Per expropiació forçosa i per ocupació directa

d) Per qualsevol altra forma admesa en dret.

Article 207

Permanència de les modalitats d'afectació

207.1  S'entén que les condicions i les modalitats d'afectació permanent sota les quals s'han adquirit els béns són completes i consumades si, durant trenta anys, s'han destinat al fi previst i deixen d'ésser-ho per circumstàncies sobrevingudes d'interès públic.

207.2  S'entén que les condicions i les modalitats són completes també si els béns es destinen a finalitats anàlogues a les fixades en l'acta d'adquisició.

Article 208

Inalienabilitat, inembargabilitat i imprescriptibilitat

208.1  Els béns de domini públic i els comunals, mentre conserven llur caràcter, són inalienables, inembargables i imprescriptibles.

208.2  Són també inalienables i inembargables les forests catalogades que pertanyen als ens locals, en els termes que estableix la legislació específica sobre la matèria.

Article 209

Alienació i gravamen

209.1  Per a alienar o gravar béns patrimonials, s'han de tenir en compte les regles següents:

a) En el cas de béns immobles, cal l'informe previ del Departament de Governació i Relacions Institucionals si llur valor excedeix el 25% dels recursos ordinaris del pressupost consolidat de la corporació. L'informe s'ha d'emetre en el termini màxim de trenta dies. Si l'informe no és favorable, el ple ha d'adoptar l'acord d'alienació o de gravamen amb els requisits que estableix l'article 47.2 de la Llei 7/1985, de bases de règim local.

b) En el cas de valors mobiliaris, cal l'informe previ del Departament d'Economia i Finances, que s'ha d'emetre en el termini màxim de trenta dies.

209.2  Per a l'alienació, cal abans la valoració pericial que acrediti l'apreuament dels béns.

209.3  L'alienació de béns patrimonials s'ha de fer per subhasta pública, llevat que es tracti d'una permuta. Aquest tràmit no és necessari en el cas de béns mobles o en els casos excepcionals determinats per l'article 206.3.a).

209.4  En cap cas no es pot procedir a l'alienació de béns patrimonials per finançar despeses corrents, llevat que es tracti de parcel·les sobreres de vies públiques no edificables o de béns no utilitzables en serveis locals.

Article 210

Permuta

210.1  La permuta de béns patrimonials requereix un expedient en el qual s'ha d'acreditar la necessitat o la conveniència d'efectuar-la i l'equivalència de valors entre els béns. No obstant això, la permuta es pot fer també si la diferència de valors entre els béns no excedeix el 100% del valor més baix i si s'estableix la compensació econòmica pertinent quan la diferència és en perjudici del bé de l'ens local.

210.2  Si la diferència de valors és més elevada, es pot procedir a la permuta, amb informe previ del Departament de Governació i Relacions Institucionals. L'informe s'ha d'emetre en el termini màxim de trenta dies. Si l'informe no és favorable, el ple ha d'adoptar l'acord amb els requisits que estableix l'article 47.2 de la Llei 7/1985, de bases de règim local. Transcorregut el termini sense l'emissió de l'informe, s'entendrà, aquest, favorable per silenci positiu.

210.3  En el cas de permuta de cosa futura es poden establir per reglament altres requisits i garanties addicionals.

Article 211

Cessió gratuïta de béns

211.1  Els ens locals poden cedir gratuïtament els béns patrimonials, mitjançant la instrucció prèvia d'un expedient en el qual s'ha de determinar, com a mínim:

a) La finalitat de la cessió i que aquesta es fa en benefici de la població de l'ens local.

b) La justificació que la finalitat de la cessió no es pot assolir mantenint l'ens local el domini o el condomini dels béns, ni constituint sobre aquests cap dret real.

211.2  Abans que el ple aprovi la cessió, l'expedient s'ha de sotmetre a informació pública per un període mínim de trenta dies, durant el qual es poden formular reclamacions o al·legacions.

Article 212

Cessió gratuïta d'immobles

212.1  Els béns patrimonials immobles es poden cedir gratuïtament:

a) A altres administracions o entitats públiques.

b) A entitats privades sense ànim de lucre que els hagin de destinar a fins d'utilitat pública o d'interès social, sempre que complementin o contribueixin al compliment d'interessos de caràcter local.

212.2  L'acord de cessió ha de determinar la finalitat concreta a què les entitats o les institucions beneficiàries han de destinar els béns.

212.3  Si els béns cedits no es destinen a l'ús previst en el termini fixat o deixen d'ésser-hi destinats, reverteixen automàticament de ple dret al patrimoni de l'ens local cedent, el qual té dret a rebre, si s'escau, el valor dels danys i perjudicis causats i el del detriment experimentat pels béns.

Article 213

Adscripció i reversió de béns

213.1  En el supòsit de delegació de competències a altres administracions públiques, l'acord ha de determinar els béns adscrits que han d'ésser objecte de cessió.

213.2  La reassumpció del servei o de la funció comporta la reversió dels béns. La reversió es produeix també en el supòsit que els béns cedits no es trobin efectivament adscrits a la prestació del servei.

Article 214

Acords d'alienació, gravamen i cessió

214.1  L'alienació, el gravamen o la cessió de béns han d'ésser acordats pel ple de la corporació, a excepció dels supòsits d'alienació que, d'acord amb l'article 53 d'aquesta Llei correspon aprovar a l'alcalde.

214.2  Els acords de cessió han d'ésser adoptats per majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació.

214.3  Els actes de gravamen i els d'alienació es poden delegar en la comissió de govern.

Article 215

Legislació sectorial

Les disposicions anteriors sobre alienació, gravamen o cessió s'apliquen sens perjudici de les normes específiques que pot establir la legislació sectorial corresponent.

Article 216

Successió en la titularitat

216.1  Es produeix successió en la titularitat dels béns dels ens locals, segons el que disposa aquesta Llei:

a) Si es modifica el territori de l'ens titular, d'acord amb els procediments establerts per les lleis.

b) Si s'atribueix la titularitat de la competència a un altre ens local o a l'Administració de la Generalitat.

216.2  En el cas de l'apartat 1.a), la successió comprèn els béns de domini públic i els patrimonials afectats per la modificació, i, en el cas de l'apartat 1.b), els béns afectes a les funcions o als serveis transferits com a conseqüència de l'alteració competencial.

Article 217

Normativa sobre l'ús dels béns

L'ús dels béns de servei públic es regeix pel que disposen les normes sobre serveis dels ens locals i, supletòriament, per les que en regulen el patrimoni.

Article 218

Utilització dels béns

218.1  La utilització dels béns de domini públic pot adoptar les modalitats següents:

a) Ús comú, general o especial, si hi concorren circumstàncies singulars de perillositat, d'intensitat d'ús o altres de semblants.

b) Ús privatiu.

218.2  L'ús comú general s'exerceix lliurement d'acord amb la naturalesa dels béns, els actes d'afectació i les disposicions generals.

218.3  L'ús comú especial es pot subjectar a llicència, d'acord amb la naturalesa dels béns, els actes d'afectació i d'obertura a l'ús públic i les disposicions generals.

218.4  L'ús privatiu inherent a l'afectació dels béns i el que comporta la transformació o la modificació del domini públic resta subjecte a concessió administrativa. L'ús privatiu que no comporta transformació ni modificació del domini públic resta subjecte a llicència.

Article 219

Administració dels béns patrimonials

219.1  Els béns patrimonials han d'ésser administrats d'acord amb els criteris de màxima rendibilitat, en les condicions usuals de la pràctica civil i mercantil.

219.2  L'arrendament i qualsevol altra forma de cessió d'ús dels béns patrimonials s'ha de fer per mitjà de subhasta pública o, excepcionalment, per concurs.

Article 220

Aprofitament de béns comunals

220.1  L'aprofitament dels béns comunals es fa ordinàriament en règim d'explotació comuna o col·lectiva. Quan aquest sistema no és possible, l'aprofitament s'ha de regir pel costum o les ordenances locals i, en defecte d'aquestes, s'ha d'adjudicar per lots entre els veïns.

220.2  Excepcionalment, quan no sigui possible l'aprofitament en la forma determinada per l'apartat 1, els béns comunals es poden arrendar o cedir en ús. En aquest cas, l'adjudicació s'ha de fer per subhasta pública, amb informe previ del Departament de Governació i Relacions Institucionals, que l'ha d'emetre en el termini màxim de trenta dies.

Article 221

Concessions de domini públic

221.1  Els acords relatius a les concessions sobre béns de domini públic de més de cinc anys i de quantia superior al 10% dels recursos ordinaris del pressupost, i també els referents a les cessions d'aprofitaments de béns comunals, han d'ésser adoptats per majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació.

221.2  Les altres concessions sobre béns de domini públic, i la cessió per qualsevol títol de l'ús de béns patrimonials, han d'ésser també competència del ple. No obstant això, aquest les pot delegar en la comissió de govern.

Article 222

Inventari dels béns

222.1  Els ens locals han de portar un inventari de llurs béns, el qual ha de comprendre els béns de domini públic i els patrimonials, els drets i els valors mobiliaris.

222.2  L'inventari ha d'ésser objecte d'actualització continuada, sens perjudici de la seva rectificació i comprovació, que s'ha de fer cada any, en el primer cas, i cada cop que es renovi la corporació, en el segon.

222.3  Correspon al ple de la corporació l'aprovació, la rectificació i la comprovació de l'inventari.

222.4  Els organismes autònoms locals han de fer inventaris separats de llurs béns i drets, la còpia dels quals s'ha d'adjuntar com a annex a l'inventari general de l'ens local.

Article 223

Registre de la propietat

223.1  Els ens locals han d'inscriure en el Registre de la propietat llurs béns immobles i drets reals.

223.2  Són exempts d'inscripció els béns de domini públic d'ús general.

223.3  Per a la inscripció dels béns i els drets en el Registre de la propietat s'ha d'aplicar el que disposa la legislació hipotecària.

Article 224

Organismes autònoms

224.1  Els béns adquirits pels organismes autònoms locals a càrrec de llurs pressupostos s'han d'inscriure a nom d'aquests organismes.

224.2  Els béns dels ens locals adscrits a llurs organismes autònoms no es poden inscriure a nom d'aquests, però se n'ha de fer constar l'adscripció.

Article 225

Conservació i millora

225.1  La titularitat dels béns comporta l'obligació de conservar-los i millorar-los.

225.2  Si, per llur naturalesa, els béns són objecte de regulació sectorial, els ens locals han de fer els actes d'administració, de conservació i de foment que determina la legislació especial.

225.3  Els béns immobles i els béns mobles de caràcter històric, artístic o de considerable valor econòmic es poden assegurar, un cop fets la valoració i l'estudi econòmic.

Article 226

Atermenament

226.1  Els ens locals tenen la facultat de promoure i d'executar l'atermenament entre els béns que els pertanyen i els dels particulars, si els límits són imprecisos o hom hi aprecia indicis d'usucapió.

226.2  El procediment per a l'atermenament s'ha d'ajustar al que disposa la legislació del patrimoni de l'Estat.

226.3  Corresponen al secretari o secretària general i a l'interventor o interventora de la corporació les funcions relatives a la qualificació de la validesa i l'eficàcia dels títols presentats pels interessats i a la determinació del pressupost de despeses de l'atermenament.

226.4  Si el procediment és iniciat d'ofici per la mateixa corporació, correspon al ple d'adoptar-ne l'acord. La resolució de l'expedient correspon també al ple.

226.5  L'atermenament de les forests públiques que pertanyen als ens locals es regeix pel que estableix la legislació específica sobre aquesta matèria.

Article 227

Defensa dels béns

227.1  Els ens locals tenen plena capacitat per a exercir tota mena d'accions i de recursos en defensa de llurs drets i patrimoni.

227.2  Els ens locals poden recuperar ells mateixos, en qualsevol moment, la possessió de llurs béns de domini públic.

227.3  Igualment, poden recuperar els béns patrimonials dins un any a comptar de l'endemà de la data en què s'ha produït l'ocupació. Passat aquest període, només ho poden fer acudint davant la jurisdicció ordinària.

227.4  En els supòsits a què es refereixen els apartats 2 i 3, no es poden admetre interdictes contra les actuacions dels ens locals.

227.5  La recuperació de la possessió de les forests catalogades s'ha de regir per la legislació específica sobre aquesta matèria.

Article 228

Extinció de drets

L'extinció dels drets constituïts sobre els béns de domini públic i comunals en virtut d'autorització, concessió o qualsevol altre títol i de les situacions possessòries a què han pogut donar lloc, és efectuada per via administrativa pels mateixos ens locals, un cop instruït l'expedient i escoltats els interessats, i pot donar lloc a indemnització si escau en dret.

Article 229

Exercici d'accions

L'exercici de les accions administratives a què es refereixen els articles 227 i 228 és competència del ple de la corporació, llevat de les que són urgents, que han d'ésser exercides pel president.

Article 230

Acord del ple

Els ens locals no es poden avenir a les demandes judicials, fer transaccions sobre llurs béns o drets, ni sotmetre a arbitratge les conteses que se suscitin sobre aquests si no és mitjançant acord del ple adoptat per majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació.

Article 231

Protecció davant actuacions judicials

231.1  Cap tribunal, jutge o autoritat administrativa no pot dictar proveïment d'embargament ni tramitar manament d'execució contra els béns i els drets del patrimoni dels ens locals, ni contra llurs rendes, fruits o productes, llevat que es tracti de béns patrimonials no afectats a un ús o servei públic.

231.2  El compliment de les resolucions que determinen obligacions a càrrec dels ens locals es regeix pel que disposi la legislació reguladora de les finances locals, de la qual és supletòria la Llei general pressupostària.

Article 232

No tributació

Els béns comunals i els altres béns de domini públic no són subjectes a cap tribut.

Article 233

Obligacions dels particulars

233.1  Les persones que tenen a llur càrrec la gestió dels béns o dels drets dels ens locals són obligades a tenir cura de llur custòdia, conservació i aprofitament, i responen davant la corporació respectiva dels danys i els perjudicis esdevinguts per llur pèrdua o detriment, o en cas de frau o negligència.

233.2  Els particulars que per frau o negligència causin danys en el domini públic dels ens locals o hi facin actes d'ocupació seran sancionats amb multa, l'import de la qual es pot establir entre el valor i el doble del valor del perjudici causat o d'allò usurpat, sens perjudici d'ésser obligats a reparar els danys i els perjudicis i a restituir el que haguessin sostret.

233.3  Les responsabilitats a què es refereixen els apartats 1 i 2 són substanciades i executades per via administrativa.

Capítol II

Obres, activitats i serveis

Article 234

Obres locals

234.1  Tenen la consideració d'obres locals les que executen els ens locals per prestar els serveis de llur competència.

234.2  Les obres executades pels ens locals poden ésser ordinàries o d'urbanització. Aquestes últimes es regeixen pel que disposa la legislació urbanística.

Article 235

Projecte d'obres

235.1  El projecte d'obres ha de contenir, com a mínim:

a) La memòria i el pressupost de realització.

b) Les prescripcions tècniques i facultatives.

c) Els plànols.

d) La relació detallada i la valoració dels béns que s'han d'ocupar i, si s'escau, d'expropiar.

e) La resta de documents que, amb caràcter bàsic, es determina a la normativa de contractes de les administracions públiques.

235.2  L'aprovació dels projectes d'obres s'ha d'ajustar al procediment següent:

a) Redacció del projecte a càrrec del personal tècnic de la mateixa corporació o bé d'altres facultatius.

b) Acord d'aprovació inicial del projecte.

c) Informació pública del projecte per un període de trenta dies com a mínim, durant el qual es poden formular reclamacions i al·legacions.

d) Aprovació definitiva del projecte per l'òrgan corresponent de l'ens local.

235.3  L'aprovació dels projectes d'obres porta implícita la declaració d'utilitat pública i la necessitat d'ocupació dels terrenys i els edificis que hi són compresos, a l'efecte d'expropiació forçosa.

Article 236

Modalitats d'intervenció

236.1  Els ens locals poden intervenir l'activitat dels ciutadans pels mitjans següents:

a) Aprovació d'ordenances i bans.

b) Submissió a llicència i actes de control preventiu.

c) Ordres individuals de manament.

236.2  L'activitat d'intervenció s'ha d'ajustar als principis de legalitat, igualtat, proporcionalitat i congruència amb els motius i els fins que justifiquen la potestat i el respecte a la llibertat individual.

236.3  Les llicències o autoritzacions atorgades per altres administracions públiques no eximeixen els seus titulars d'obtenir les llicències corresponents dels ens locals d'acord, en tot cas, amb el que disposa la normativa sectorial d'aplicació en cada supòsit.

Article 237

Ordenances i bans

237.1  Les ordenances i els bans no poden contenir preceptes contraris a les lleis i a altres disposicions generals.

237.2  Les ordenances poden tipificar infraccions i establir sancions d'acord amb el que determinen les lleis sectorials.

237.3  Si les lleis no estableixen un règim sancionador específic, es poden imposar multes per infracció de les ordenances locals les quals no poden excedir de 1.803,04 euros en municipis de més de 250.000 habitants, de 901,52 euros en els de 50.001 a 250.000 habitants, de 450,76 euros en els de 20.001 a 50.000 habitants, de 300,51 euros en els de 5.001 a 20.000 habitants, i de 150,25 euros en la resta de municipis.

237.4  El que estableix l'apartat 3 és també aplicable a les infraccions de bans dictats per raó d'urgència.

237.5  Correspon al president de la corporació d'exercir la potestat sancionadora, llevat que la llei l'atribueixi a un altre òrgan de la corporació.

Article 238

Ordenació sectorial i autorització reglamentada

238.1  L'exercici pels particulars d'activitats d'interès general és subjecte a l'ordenació del sector, d'acord amb la legislació corresponent, i és sotmès a les mesures de control, de policia i d'autorització que corresponguin.

238.2  En l'àmbit local, els ens locals poden intervenir aquestes activitats per mitjà d'un règim reglamentat d'autorització administrativa.

238.3  Per atorgar les autoritzacions s'han de respectar, en tots els casos, els principis de lliure concurrència i d'igualtat. L'autorització s'ha de resoldre en el termini de tres mesos des de la sol·licitud, i la manca de resolució dins d'aquest termini produeix efectes desestimatoris.

Article 239

Activitat de foment

L'activitat de foment s'exerceix d'acord amb els principis de publicitat, d'objectivitat, de lliure concurrència i d'igualtat, i amb adequació a la legalitat pressupostària.

Article 240

Subvencions

240.1  Els ens locals poden atorgar subvencions i ajuts de contingut econòmic o d'una altra naturalesa a favor d'entitats públiques o privades i de particulars que fan activitats que complementen o supleixen les competències locals.

240.2  Els ens locals han de comprovar l'aplicació efectiva de les mesures de foment a la finalitat prevista.

Article 241

Concessió de subvencions

241.1  En l'atorgament de les subvencions s'han de tenir en compte, si s'escau, els criteris, les directrius i les prioritats que estableixen els plans sectorials de coordinació, sens perjudici de l'autonomia local per a l'exercici de les seves competències.

241.2  El procediment de concessió de les subvencions s'ha de resoldre en el termini de tres mesos i la manca de resolució dins d'aquest termini produeix efectes desestimatoris.

Article 242

Acció concertada

242.1  El foment i la promoció de les activitats socials o econòmiques d'interès públic es poden exercir per mitjà de l'acció concertada.

242.2  L'acció concertada s'ha d'ajustar al procediment següent:

a) Elaboració i aprovació pel ple de les bases del concert.

b) Les bases han de determinar les obligacions que assumeixen les empreses o els particulars, els ajuts i altres estímuls que s'atorguin, i també les altres condicions que l'ens local consideri convenient d'establir.

c) Determinació del contingut i dels requisits de les sol·licituds.

d) Determinació dels criteris de selecció.

242.3  L'incompliment pels particulars dels compromisos assumits determina la suspensió de l'aplicació dels beneficis establerts i el reintegrament, si s'escau, dels ajuts econòmics rebuts.

Article 243

Activitats econòmiques

243.1  L'exercici pels ens locals d'activitats econòmiques requereix un expedient previ, en el qual s'ha d'acreditar la conveniència i l'oportunitat de la iniciativa pública.

243.2  Per a adoptar la iniciativa cal:

a) L'acord inicial del ple, en què s'ha de designar també una comissió d'estudi integrada per membres de l'ens local i personal tècnic.

b) Una memòria redactada per la comissió, que ha de servir de base per a la resolució de l'expedient i que ha de tenir en compte els aspectes socials, financers, tècnics i jurídics de l'activitat, la forma d'exercici, els beneficis potencials i els supòsits de cessament de l'activitat.

c) La presa en consideració de la memòria pel ple i l'exposició al públic per un període de trenta dies com a mínim, durant el qual es poden presentar reclamacions i al·legacions.

d) L'aprovació final pel ple de l'ens local.

243.3  L'exercici de l'activitat s'ha de realitzar en règim de lliure concurrència. Es pot adoptar la forma d'organisme autònom de caràcter industrial, comercial o financer, o la de societat mercantil de capital públic o mixt, o la de societat cooperativa.

243.4  No és aplicable el procediment establert en aquest article si es tracta de la simple administració o explotació per l'ens local del seu patrimoni.

Article 244

Activitat econòmica i servei essencial

Quan l'activitat econòmica té per objecte prestar un servei públic essencial reservat per llei als ens locals, l'adopció de la iniciativa es regeix pel procediment establert per l'article 243.2, amb les particularitats següents:

a) Han de formar part de la comissió d'estudi representants dels usuaris.

b) S'ha de determinar la forma de gestió del servei, dins les establertes per la llei.

c) La memòria ha d'incloure un projecte de tarifes del servei.

Article 245

Règim de prestació dels serveis

245.1  Els serveis essencials que han estat reservats per llei als ens locals es poden prestar en règim de lliure concurrència o en règim de monopoli.

245.2  Si la prestació del servei ha d'ésser en règim de lliure concurrència, l'aprovació definitiva correspon al ple. La prestació en règim de monopoli requereix, a més, l'aprovació del Govern de la Generalitat.

245.3  Per a l'exercici dels serveis essencials reservats es pot utilitzar qualsevol de les formes de gestió establertes per la llei.

245.4  L'exercici en règim de monopoli comporta, si és necessària l'expropiació, la declaració d'utilitat pública i la necessitat d'ocupació dels béns afectes al servei.

Article 246

Creació, organització i supressió de serveis

246.1  Els ens locals tenen plena potestat per a constituir, organitzar, modificar i suprimir els serveis de llur competència, d'acord amb el que estableix la legislació de règim local i altres disposicions aplicables.

246.2  En el supòsit de competències delegades o assignades, són aplicables les normes específiques que regulen aquesta matèria.

Article 247

Reglamentació del servei

247.1  Els ens locals han d'acordar de manera expressa la creació del servei públic local i procedir, si s'escau, a regular-lo per reglament abans de començar a prestar-lo. Així mateix, han de determinar les modalitats de prestació i el règim estatutari dels usuaris.

247.2  Els ens locals poden declarar obligatòria la recepció dels serveis pels usuaris, si hi concorren circumstàncies d'ordre públic que ho requereixen.

Article 248

Igualtat en l'accés i participació dels usuaris

248.1  En l'accés als serveis públics i en la utilització d'aquests s'ha de respectar el principi d'igualtat en relació amb totes aquelles persones que compleixen els requisits establerts per la reglamentació del servei.

248.2  Si les característiques o la naturalesa del servei ho permeten, els ens locals han d'establir les tècniques de participació dels usuaris en el desenvolupament dels serveis públics, per tal de garantir llur funcionament adequat i llur millora.

Article 249

Gestió del servei públic

249.1  La facultat d'establir el sistema de gestió dels serveis públics correspon a la potestat organitzadora dels ens locals. Els serveis públics locals es poden gestionar directament o indirecta.

249.2  La gestió directa pot adoptar les formes següents:

a) Gestió pel mateix ens local.

b) Organisme autònom.

c) Societat mercantil amb capital social íntegrament públic.

249.3  La gestió indirecta pot adoptar les formes següents:

a) Concessió.

b) Gestió interessada.

c) Concert.

d) Arrendament.

e) Societat mercantil o cooperativa amb capital social mixt.

Article 250

Establiment i garantia del servei

Per a establir i garantir la continuïtat dels serveis públics, s'han de determinar necessàriament:

a) Les característiques del servei.

b) Les obres i les instal·lacions necessàries per a l'explotació del servei amb indicació, si s'escau, de les que ha de fer el contractista.

c) Les tarifes a percebre dels usuaris.

d) El cànon, la participació i la subvenció que ha de satisfer l'ens local, si s'escau.

Article 251

Direcció i control del servei

Correspon als ens locals la potestat de direcció i de control del servei públic, que comporta l'exercici de la potestat de modificació i la inclusió implícita de la clàusula d'actualització del servei d'acord amb els estàndards econòmics i socials.

Article 252

Gestió directa

252.1  En la gestió directa per l'ens local mateix, aquest assumeix i centralitza el servei, i exerceix de manera exclusiva les potestats de direcció i de gestió.

252.2  Els mitjans personals i materials del servei s'adscriuen i s'integren en el pressupost de l'ens local, d'acord amb el principi d'unitat pressupostària.

Article 253

Organització especial

La gestió directa per l'ens local es pot fer també per mitjà d'una organització especial, amb un consell d'administració i una gerència. En aquest cas, s'ha d'obrir una secció pròpia amb el pressupost de l'ens local i s'ha de portar també una comptabilitat especial. Els actes del consell són impugnables davant l'òrgan corresponent de l'ens local, mitjançant recurs d'alçada.

Article 254

Organisme autònom

254.1  Per a la gestió directa dels serveis es poden constituir organismes autònoms que tenen personalitat jurídica pública. La constitució requereix la dotació d'un patrimoni independent i comporta la imputació a l'organisme autònom de drets i obligacions pròpies.

254.2  L'organisme autònom pot tenir caràcter administratiu o caràcter industrial, comercial, financer o anàleg.

254.3  Correspon a l'organisme autònom, en règim de descentralització, l'organització i l'administració del servei públic, sens perjudici de les facultats locals de tutela.

254.4  Els actes dels organismes autònoms es poden impugnar davant l'òrgan corresponent de l'ens local, mitjançant recurs d'alçada.

Article 255

Societat mercantil

255.1  Els serveis locals de caràcter econòmic es poden gestionar directament per mitjà d'una societat mercantil. En aquest cas el servei s'exerceix en règim d'empresa privada i el capital social ha de pertànyer íntegrament a l'ens local.

255.2  El capital social ha d'ésser desemborsat totalment des del moment de la constitució de la societat.

255.3  La societat ha d'adoptar una de les formes de responsabilitat limitada i actuar amb subjecció a les normes del dret mercantil, sens perjudici de les matèries exceptuades per l'acord de creació i de l'aplicació de les normes especials sobre les empreses públiques.

Article 256

Transformació de societats

La forma de gestió a què es refereix l'article 255 es pot realitzar també mitjançant la transformació d'una societat anònima o de responsabilitat limitada, inicialment privada, en societat de capital íntegrament públic. En aquest cas, no es pot modificar l'objecte social.

Article 257

Direcció i administració de la societat

257.1  La direcció i l'administració de la societat s'han de regir pels òrgans següents:

a) La junta general, assumida pel ple de l'ens local.

b) El consell d'administració.

c) La gerència.

257.2  El personal de la societat no adquireix en cap cas la condició de funcionari.

257.3  En matèria de contractació, les societats se subjecten al dret privat, llevat dels casos establerts en l'acord de creació. En qualsevol cas, l'adquisició de béns i l'execució d'obres s'han de sotmetre a procediments que s'adaptin als principis de publicitat i concurrència propis de la contractació administrativa. L'incompliment d'aquests principis no és causa de nul·litat del contracte, sens perjudici de les responsabilitats que hi pugui haver i de la possibilitat de resolució del contracte en cas de mala fe del contractista.

Article 258

Concessió

La concessió de serveis locals comporta que el concessionari assumeixi la gestió i l'explotació del servei i que hi aporti els mitjans materials, personals i tècnics necessaris. La concessió pot comprendre també la realització de les obres necessàries per a establir el servei.

Article 259

Règim de la concessió

259.1  La concessió de servei públic s'atorga mitjançant licitació. A la licitació s'han de determinar els criteris d'adjudicació, entre els quals han de figurar necessàriament els millors avantatges que se'n desprenen per als usuaris del servei.

259.2  L'ens local no pot renunciar a la fiscalització del servei, llurs modificacions, al rescat, al segrest o a la declaració de caducitat.

259.3  En tots els casos, l'ens local ha de garantir l'equilibri econòmic de la concessió.

259.4  Les clàusules de la concessió han de contenir les prescripcions determinades per reglament i han d'establir la reversió dels béns locals, i també dels béns adquirits pels concessionaris, que estiguin amortitzats al final de la concessió.

259.5  Els actes del concessionari són impugnables davant l'òrgan corresponent de l'ens local mitjançant recurs d'alçada.

Article 260

Gestió interessada

260.1  En la gestió interessada, el servei públic es presta per mitjà d'una empresa gestora, a canvi d'una participació en el resultat de l'explotació.

260.2  La participació de l'empresa gestora pot ésser substituïda per una remuneració consistent en assignacions fixes, en assignacions proporcionals a la despesa o en altres primes de naturalesa vària.

260.3  En cap cas el gestor no pot assumir la condició de funcionari, i la relació no pot ésser considerada com a societària o de capital compartit.

Article 261

Concert

261.1  Els ens locals poden prestar els serveis públics mitjançant un concert amb altres entitats públiques o privades o amb particulars, utilitzant llurs serveis o instal·lacions.

261.2  El concert es pot establir amb persones o entitats radicades fora del territori de l'ens.

261.3  El pagament del concert pot consistir en un preu global predeterminat i inalterable per la totalitat del servei o per unitats o actes.

Article 262

Arrendament d'instal·lacions

262.1  Els ens locals poden prestar els serveis públics mitjançant l'arrendament de les instal·lacions que els pertanyen.

262.2  Són exclosos d'aquesta forma de gestió els serveis d'assistència social i els serveis que comporten l'exercici de potestats de coacció administrativa.

262.3  Les clàusules del contracte n'han de determinar l'objecte, les obres i les instal·lacions arrendades, el preu o el cànon, els efectes del contracte, els drets i les obligacions de les parts, les tarifes i les causes d'extinció.

262.4  S'entén que són aplicables a aquest sistema de gestió les disposicions corresponents a la concessió, si no són incompatibles amb la naturalesa del sistema.

Article 263

Arrendament de personal i mitjans

Els ens locals poden arrendar conjuntament el personal i els mitjans necessaris per a prestar els serveis públics locals. En aquest cas, l'arrendatari resta obligat a realitzar les aportacions consignades i a prestar el servei. La retribució de l'arrendament li ha d'ésser abonada directament per l'ens local.

Article 264

Societats mercantils d'economia mixta

264.1  Els ens locals poden gestionar els serveis de naturalesa econòmica mitjançant la constitució de societats mercantils d'economia mixta, societats anònimes o de responsabilitat limitada, o la participació en les ja constituïdes. La participació en la societat pot ésser directa de l'ens local o per mitjà d'un organisme autònom o una societat de capital públic.

264.2  En el procés de fundació d'aquestes societats s'ha d'assegurar la lliure concurrència i la igualtat d'oportunitats del capital privat, ja sigui per mitjà de subscripció pública o per concurs d'iniciatives. En el cas d'una societat ja constituïda, el plec de condicions ha d'establir, si s'escau, la necessitat de modificar els estatuts de la societat per adaptar-los a les exigències del plec.

264.3  Aquesta forma de gestió es pot adoptar també per mitjà d'un conveni amb una empresa única ja existent. En aquest cas, el conveni ha d'establir les modificacions estatutàries que siguin necessàries o, si s'escau, els requisits i les condicions per a la constitució de la societat mercantil d'economia mixta.

Article 265

Participació en el capital social

265.1  L'ens local pot ésser majoritari o minoritari en la societat. La representació de l'ens local respon a la seva quota participativa. En qualsevol cas, és necessària l'autorització de l'ens local per a les modificacions estatutàries que n'alterin la posició participativa en el capital social.

265.2  S'ha de fixar en l'escriptura de constitució o d'ampliació de capital el valor de l'aportació de l'ens local. El capital social ha d'ésser desemborsat completament en el moment de la constitució o d'ampliació de capital.

265.3  Els ens locals poden aportar exclusivament la concessió del servei, degudament valorada.

265.4  El capital privat s'ha d'amortitzar dins el període de la gestió del servei. Acabat aquest període, l'actiu i el passiu de la societat reverteixen a l'ens local.

Article 266

Cooperatives

266.1  Els ens locals, per prestar els serveis públics de llur competència, poden promoure la creació de cooperatives, d'acord amb el que estableixen aquesta Llei i les que regulen aquestes entitats.

266.2  Els ens locals poden participar també en les cooperatives ja constituïdes que acompleixen activitats d'interès públic, amb la finalitat assenyalada per l'apartat 1.

266.3  En tots els casos, l'aportació de l'ens local en relació amb el capital social només pot ésser parcial.

266.4  Són aplicables a aquesta forma de gestió les disposicions corresponents a les societats mercantils, llevat de les excepcions fixades per reglament d'acord amb l'especial naturalesa jurídica de l'entitat.

Article 267

Règim de la gestió indirecta

En els supòsits de gestió indirecta dels serveis públics s'han de complir les regles següents:

a) S'ha d'establir el termini del contracte, que en cap cas no pot excedir del que estableix la legislació de contractes de les Administracions Públiques per als contractes de gestió de serveis públics.

b) S'han de determinar les tarifes per la prestació del servei i els terminis i les condicions per a revisar-les.

c) S'han d'establir les garanties necessàries per a la reversió, en condicions normals d'utilització, de les instal·lacions, els béns i els materials del servei, un cop exhaurit el termini del contracte.

Article 268

Tarifes dels serveis

268.1  Les tarifes dels serveis públics tenen la consideració de taxes, llevat de les dels serveis gestionats per mitjà d'un organisme autònom de caràcter industrial, comercial o financer, d'una societat mercantil o cooperativa, en els quals casos tenen la consideració de preu, sotmès a les prescripcions civils i mercantils. Tanmateix, tenen la consideració de taxes si el servei és gestionat en règim de monopoli o si és de recepció obligatòria pels administrats.

268.2  Les tarifes dels serveis sotmesos a règim d'utilització de preus han d'ésser aprovades per l'Administració de la Generalitat, després d'un estudi econòmic. Si en el termini de tres mesos no ha resolt l'expedient, s'entén que les tarifes són aprovades per silenci administratiu.

268.3  Les tarifes han d'ésser suficients per a l'autofinançament del servei. No obstant això, si hi concorren circumstàncies que aconsellen d'establir una quantia inferior, cal que l'ens local estableixi simultàniament les compensacions econòmiques necessàries.

Article 269

Consorci

269.1  El consorci és una entitat pública de caràcter associatiu que pot ésser constituïda pels ens locals amb altres administracions públiques per a finalitats d'interès comú o amb entitats privades sense ànim de lucre que tenen finalitats d'interès públic concurrents amb les dels ens locals.

269.2  El consorci és de naturalesa voluntària i té personalitat jurídica pròpia per a crear i gestionar serveis i activitats d'interès local o comú. Es constitueix per acord de les diferents entitats que l'integren o per adhesió posterior, segons les normes internes que el regeixen.

Article 270

Règim i formes de gestió

270.1  Als consorcis que tenen per objecte la cooperació entre les administracions públiques, són aplicables, en tots els casos, les normes que regulen les relacions interadministratives.

270.2  El consorci pot utilitzar qualsevol de les formes de gestió del servei establertes per la legislació de règim local.

270.3  Els consorcis en els quals la participació pública sigui majoritària, adjudicaran els seus contractes d'acord amb el que estableix la legislació de contractes de les administracions públiques.

Article 271

Estatuts del consorci

Els estatuts del consorci han de determinar les especificitats del règim orgànic, funcional i financer en relació amb el general dels ens locals o, si s'escau, amb el de les altres administracions que intervenen en el consorci.

Article 272

Limitacions per participar en el consorci

272.1  Els municipis no poden participar en els consorcis en què intervenen comarques diferents a la qual pertanyen si l'objecte del consorci és coincident amb una activitat o amb un servei declarats d'interès comarcal en el programa d'actuació de la seva comarca.

272.2  No obstant això, si es demostra objectivament la necessitat o la conveniència de la participació, el conseller o consellera de Governació i Relacions Institucionals, a sol·licitud dels municipis interessats, escoltades les comarques i les altres administracions afectades i amb informe previ de la Comissió Jurídica Assessora, pot autoritzar la participació del municipi en el consorci.

Capítol III

Contractació

Article 273

Contractes locals i normativa reguladora

273.1  Els ens locals poden concertar els contractes, els pactes o les condicions que considerin adequats, sempre que no siguin contraris a l'interès públic, a l'ordenament jurídic o als principis de bona administració, i els han de complir d'acord amb llur contingut, sens perjudici de les prerrogatives establertes, si s'escau, a favor dels dits ens.

273.2  Els contractes subscrits pels ens locals es regeixen per les normes següents:

a) Aquesta Llei, i els reglaments que la desenvolupen en tot allò que no sigui contradictori amb la normativa bàsica de l'Estat.

b) Supletòriament, la normativa de la Generalitat de Catalunya dictada en desenvolupament de la legislació bàsica de l'Estat de contractes de les administracions públiques.

c) Les ordenances de cada ens local.

Article 274

Competència contractual dels òrgans locals

274.1  Les competències dels òrgans de les corporacions locals en matèria de contractació es regeixen per les normes següents:

a) Són competència de l'alcalde o president les contractacions de tota classe quan llur import no excedeixi el 10% dels recursos ordinaris del pressupost ni, en qualsevol cas, els 6.010.121,04 euros, incloses les de caràcter plurianual segons el que preveu l'article 53.1.o).

b) Són competència del ple les contractacions de tota classe quan llur import superi el 10% dels recursos ordinaris del pressupost i, en qualsevol cas, els 6.010.121,04 euros, així com els contractes plurianuals quan llur durada sigui superior a quatre anys i els plurianuals de menor durada segons el que preveu l'article 52.2.n).

274.2  La competència per a subscriure el contracte comporta la facultat d'aprovar el projecte, el plec de clàusules administratives, el plec de prescripcions tècniques, l'expedient de contractació i la despesa, la facultat d'adjudicar el contracte i formalitzar-lo i totes les altres facultats que la legislació atribueix a l'òrgan de contractació.

274.3  El ple pot delegar les facultats de contractació en la comissió de govern amb les condicions següents:

a) L'acord de delegació ha de determinar si es refereix a totes les facultats de contractació o no.

b) Per a la contractació per procediment negociat, s'ha de fixar prèviament, per acte general o per reglament, la quantia màxima de la delegació.

c) No poden ésser objecte de delegació les facultats de contractació quan la Llei exigeix una majoria qualificada per a l'establiment del contracte.

274.4  El ple i el president de la corporació local poden exercir les facultats excepcionals en matèria de contractació, pròpies de la tramitació d'emergència, en la forma i supòsits establerts per la legislació de contractes de les administracions públiques. Si és el president el que exerceix la facultat, n'ha de donar compte al ple de la corporació en la primera sessió que celebri.

Article 275

Informes i dictàmens

275.1  El secretari o secretària de la corporació i l'interventor o interventora, hauran d'emetre informe previ i preceptiu:

a) En relació amb els acords dictats per l'òrgan de contractació en relació a la interpretació, modificació i resolució dels contractes.

b) Dels plecs de clàusules administratives generals, d'acord amb el que estableix l'article 278.

c) Dels plecs de clàusules administratives particulars dels contractes.

d) En les subhastes i els concursos, quan es doni una situació de baixa desproporcionada o temerària.

275.2  El secretari o secretària de la corporació també haurà d'emetre informe preceptiu, en les subhastes, quan la mesa de contractació hagi acordat una proposta que pugui infringir l'ordenament jurídic.

275.3  Cal el dictamen preceptiu de la Comissió Jurídica Assessora en els casos següents:

a) Interpretació, resolució i nul·litat dels contractes.

b) Modificacions dels contractes, quan la quantia d'aquestes, aïllada o conjuntament, excedeixi el 20% del preu primitiu del contracte i aquest sigui igual o superior a 6.010.121,04 euros.

Article 276

Òrgans col·legiats

276.1  Mesa de contractació

Les meses de contractació dels ens locals són integrades:

a) Pel president o presidenta de la corporació, o el membre d'aquesta en què delegui.

b) Pel secretari o secretària i l'interventor o l'interventora de la corporació, com a vocals, i per aquells altres que siguin designats per l'òrgan de contractació entre funcionaris, personal laboral o regidors. El número de vocals no pot ser inferior a tres.

Actua com a secretari o secretària un funcionari o funcionària de la corporació.

276.2  Junta de contractació

En les entitats locals és potestativa la constitució d'una junta de contractació. Aquesta ha d'actuar com a òrgan de contractació en els supòsits següents:

a) En els contractes d'obres que tinguin per objecte treballs de reparació simple, de conservació i de manteniment.

b) En els contractes de subministrament sobre béns consumibles o de deteriorament fàcil per l'ús.

c) En els contractes de consultoria i assistència i en els de serveis quan llur import no superi el 10% dels recursos ordinaris de l'entitat, o quan superant aquesta xifra les accions siguin previstes en el pressupost de l'exercici a què correspongui i es realitzin d'acord amb el que disposen les bases d'execució d'aquest.

Pertoca al ple adoptar l'acord de constitució de la junta de contractació i la determinació de la seva composició i és necessari que el secretari o secretària i l'interventor o l'interventora de la corporació en formin part.

Pertoca al ple de la corporació determinar els límits quantitatius, els quals poden ser inferiors als assenyalats a l'apartat 1, o referents a les característiques dels contractes en els que ha d'intervenir la junta de contractació. Aquesta determinació la farà el ple a proposta del president o presidenta de la corporació quan sigui aquest l'òrgan competent sobre els òrgans esmentats.

En els casos d'actuació de la junta de contractació no és procedent la intervenció de la mesa de contractació.

Article 277

Publicitat

277.1  Els plecs de clàusules administratives, un cop aprovats, s'han d'exposar al públic durant un termini mínim de vint dies, i s'ha d'anunciar al BOP i al DOGC, perquè s'hi puguin presentar reclamacions, les quals han d'ésser resoltes pel mateix òrgan de contractació. Aquest requisit no s'ha de complir si s'han aprovat prèviament clàusules administratives generals.

277.2  Tots els procediments de licitació per a l'adjudicació dels contractes, a excepció dels procediments negociats, s'han d'anunciar al DOGC o al BOP.

Els procediments de contractació també s'han d'anunciar al BOE quan d'acord amb el que estableix la normativa bàsica de l'Estat, s'hagin de publicar al DOCE.

Els terminis i contingut de la publicació són els establerts pel Text refós de la Llei de contractes de les administracions públiques i el seu Reglament.

En la secretaria de la corporació hi ha d'haver a disposició dels interessats el projecte, el plec de clàusules administratives particulars i generals i els altres documents que convé de conèixer per a participar en la licitació.

277.3  L'adjudicació del contracte s'ha de publicar en els termes i els supòsits que preveu la legislació de contractes de les administracions públiques. Així mateix, s'haurà de notificar a tots els participants en la licitació, sigui quin sigui el procediment seguit i la forma d'adjudicació emprada.

Article 278

Plecs de clàusules administratives generals

278.1  Els ens locals poden aprovar plecs de clàusules administratives generals, previ informe de la Comissió Jurídica Assessora. Aquests plecs han de contenir les determinacions jurídiques, econòmiques i administratives típiques que s'han d'aplicar a tots els contractes d'objecte anàleg i les determinacions exigides per la legislació aplicable a la contractació laboral.

278.2  Els plecs de clàusules administratives generals han de referir-se necessàriament als aspectes següents:

a) L'execució del contracte i les incidències d'aquest.

b) Els drets i les obligacions de les parts i el règim econòmic.

c) Les modificacions del contracte, amb indicació dels supòsits i dels límits.

d) Les causes de resolució del contracte.

e) La conclusió del contracte, les recepcions, el termini de garantia i la liquidació.

278.3  L'aprovació dels plecs de clàusules administratives generals correspon al ple, d'acord amb el procediment establert per a les ordenances locals. Abans de l'aprovació inicial i de la definitiva, és necessari l'informe del secretari o secretària i l'interventor o interventora de la corporació.

278.4  Els plecs de clàusules administratives particulars només poden modificar els plecs generals d'acord amb el procediment establert per l'apartat 3. No obstant això, no s'entén com a modificació la inclusió de noves clàusules per a desplegar el plec de les clàusules administratives generals.

Article 279

Import màxim en el procediment negociat

Per raó de la quantia les entitats locals poden utilitzar el procediment negociat en els contractes quan el seu import no excedeixi el 10% dels recursos ordinaris del pressupost. En cap cas no es poden superar els límits establerts per al procediment negociat per la normativa bàsica aplicable a totes les administracions públiques.

En el cas que la durada del contracte excedeixi l'anualitat pressupostària, s'ha de determinar, pel que fa al límit, pel còmput total del temps de la durada.

Article 280

Garanties

Les garanties, siguin provisionals o definitives, s'han de constituir en metàl·lic o en valors públics o privats, mitjançant aval o per contracte d'assegurança de caució. El metàl·lic, els valors o els certificats corresponents s'han de dipositar en la caixa de la corporació contractant. La garantia definitiva en els contractes de consultoria i assistència i en els de serveis es pot dur a terme mitjançant la retenció del preu.

Article 281

Execució directa d'obres pels ens locals

Els ens locals poden executar directament per administració les obres en què concorre alguna de les circumstàncies establertes per la legislació de contractes de l'Estat i de la Generalitat, sens perjudici de les limitacions fixades per reglament, ateses les característiques de l'ens i de les obres a executar.

TÍTOL XX

Del personal al servei dels ens locals

Article 282

Classificació

282.1  El personal al servei de les corporacions locals és format:

a) Pels funcionaris de carrera.

b) Pel personal interí.

c) Pel personal laboral.

d) Pel personal eventual.

282.2  Els funcionaris de carrera poden ésser funcionaris amb habilitació nacional. Als funcionaris de carrera es reserven les funcions determinades per la normativa bàsica de l'Estat i les altres que estableixen les normes que la desenvolupen.

282.3  El personal laboral pot ésser de caràcter permanent o de caràcter no permanent.

Article 283

Plantilles i relacions de llocs de treball

283.1  Els ens locals han d'aprovar anualment, mitjançant llur pressupost, les plantilles, les quals han de comprendre tots els llocs de treball reservats a cada classe de personal.

283.2  Els ens locals han de formar la relació de llocs de treball de llur organització, d'acord amb el que estableix la legislació bàsica de l'Estat i de desenvolupament de la Generalitat.

283.3  La relació de llocs de treball pot atribuir, excepcionalment, a algun o a alguns d'aquests llocs la condició de polivalent, d'acord amb les necessitats especials de l'ens local. En aquest cas, s'han de determinar els períodes temporals corresponents, i les condicions generals de selecció han de comprendre els requisits exigibles per a exercir les diferents funcions assignades al lloc de treball.

283.4  S'ha de trametre còpia de la plantilla i de la relació de llocs de treball al Departament de Governació i Relacions Institucionals en el termini de trenta dies des de l'aprovació, i s'han de publicar íntegrament al BOP i al DOGC.

Article 284

Registre de personal

284.1  Els ens locals han de constituir també un registre de llur personal, en el qual s'ha d'inscriure tot el personal a llur servei i s'hi han d'anotar exclusivament els actes que afecten la vida administrativa d'aquest. El registre ha de determinar, a més, les nòmines, a efectes de la deguda justificació de retribucions, les quals han d'ésser coordinades amb les dels altres ens públics.

284.2  Cada membre del personal dels ens locals pot accedir lliurement al seu expedient individual.

284.3  En l'exercici de llurs funcions de cooperació i sens perjudici de les funcions que corresponen a la Generalitat, les comarques han de cooperar en la constitució del registre de personal de llurs municipis.

Article 285

Ofertes d'ocupació

285.1  Les corporacions locals han de formular públicament llurs ofertes d'ocupació, d'acord amb el que s'estableix reglamentàriament.

285.2  En l'oferta pública s'ha de fer constar, si s'escau, l'aplicació del que estableix l'article 286.4.

Article 286

Selecció del personal

286.1  L'accés a la condició de funcionari de carrera o de personal laboral de les corporacions locals s'ha de fer d'acord amb l'oferta pública d'ocupació, mitjançant una convocatòria pública i els sistemes de concurs, concurs oposició o oposició lliure, en els quals s'ha de garantir el compliment dels principis constitucionals d'igualtat, de mèrit i de capacitat.

286.2  Els anuncis de convocatòries de proves d'accés a la funció pública local i de concursos per a proveir llocs de treball s'han de publicar al BOP i al DOGC.

286.3  La selecció s'ha de fer d'acord amb les regles bàsiques, els programes mínims i la titulació contingudes en la normativa bàsica de l'Estat i de desenvolupament de la Generalitat de Catalunya. El ple de la corporació n'ha d'aprovar les bases.

286.4  Si ho acorda el ple de la corporació local, la selecció del seu personal es pot encomanar a la Generalitat, mitjançant l'Escola d'Administració Pública de Catalunya. En aquest cas, la Generalitat aprova les bases i fa la convocatòria i el procés de selecció, en el marc del que estableix l'apartat 3.

Article 287

Determinació de cossos, escales, places i categories

287.1  Correspon als ens locals determinar els cossos, les escales, les places i les categories de llurs funcionaris, els quals s'han d'agrupar d'acord amb els grups de titulació establerts per la normativa bàsica de l'Estat i de desenvolupament de la Generalitat de Catalunya. L'exercici d'aquesta facultat s'ha d'ajustar als criteris de coordinació i d'homologació establerts per garantir la mobilitat funcionarial.

287.2. D'acord amb llurs ofertes d'ocupació pública, les entitats locals han de seleccionar el personal per mitjà de convocatòria pública i dels sistemes de concurs, oposició i concurs oposició lliures, en els quals han de quedar garantits els principis d'igualtat, de mèrit, de capacitat i de publicitat. En el procés de selecció, s'ha d'acreditar el coneixement del català i, en els ens locals d'Era Val d'Aran, també de l'aranès, tant en l'expressió oral com en l'escrita, en el grau adequat a les funcions pròpies de les places de què es tracti.

Article 288

Oposició

La selecció per oposició consisteix a superar les proves teòriques i pràctiques exigides en la convocatòria pública, adequades a l'exercici de la funció i també, si escau, a superar un curs selectiu de formació a l'Escola d'Administració Pública de Catalunya quan es tracta de proveir places dels grups A i B. Per als funcionaris dels grups C, D i E, els cursos de formació de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, en els casos en què s'estableixin, no tenen caràcter selectiu.

Article 289

Concurs oposició

289.1  La selecció per concurs oposició consisteix a superar les proves corresponents i, si s'escau, els cursos selectius de formació, i també a posseir determinades condicions degudament valorades de formació, de mèrits o de graus d'experiència.

289.2  La valoració d'aquests mèrits o nivells d'experiència no pot significar, en relació amb les proves selectives, més de la tercera part de la puntuació màxima assumible en el conjunt del concurs oposició. Amb la finalitat d'assegurar la deguda idoneïtat dels candidats, aquests han de superar, en la fase d'oposició, la puntuació mínima que s'ha establert per a les proves selectives respectives.

289.3  Quan la fase de concurs és prèvia a l'oposició, no pot tenir caràcter eliminatori.

Article 290

Concurs

290.1  La selecció per concurs consisteix a valorar els mèrits, d'acord amb el barem inclòs en la convocatòria corresponent, la qual ha d'ésser en tots els casos pública i lliure.

290.2  El sistema de concurs només es pot utilitzar per a adquirir la condició de funcionari amb caràcter excepcional quan es tracta de proveir llocs de treball corresponents a places singulars pertanyents als grups A i B que, per raó de les característiques i de la tecnificació, han d'ésser proveïdes amb personal de mèrits rellevants i condicions excepcionals.

290.3  Les dotacions per a proveir places pel sistema de concurs han de figurar degudament especificades en un annex al pressupost.

Article 291

Personal interí i laboral

291.1  El personal interí i el personal laboral no permanent són seleccionats mitjançant convocatòria pública i pel sistema de concurs, llevat dels casos de màxima urgència.

291.2  Als efectes de l'apartat 1, l'ens local pot convocar un únic concurs anual, on s'ha d'establir l'ordre de preferència per a proveir les vacants que es produeixin durant l'any.

291.3  En el cas de màxima urgència, el nomenament del funcionari o la contractació de personal s'han de publicar al BOP i al DOGC, i se n'ha de donar coneixement al ple en la primera sessió que tingui.

Article 292

Tribunals de selecció

292.1  Els membres dels tribunals o d'òrgans similars han d'ésser designats per la corporació d'acord amb les normes següents:

a) Un terç és integrat per membres i/o funcionaris de la mateixa corporació.

b) Un altre terç és integrat per personal tècnic.

c) L'altre terç és integrat per representants de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, a proposta de la mateixa Escola.

292.2  En els tribunals o òrgans similars s'ha de garantir la presència de funcionaris, però en cap cas no han d'ésser constituïts majoritàriament per membres en actiu del mateix cos o la mateixa escala per als quals s'ha de fer la selecció. El personal tècnic i el funcionari ha de tenir la idoneïtat necessària en relació amb el tipus de places a proveir.

292.3  El president de la corporació o un membre d'aquesta en qui delegui presideix els tribunals o òrgans similars.

292.4  El nomenament del tribunal o d'un òrgan similar correspon a l'òrgan de l'ens local competent per al nomenament dels funcionaris de què es tracti.

292.5  Els concursos per a proveir llocs de treball han d'ésser resolts motivadament pel ple de la corporació, a proposta del tribunal o d'un òrgan similar designat a aquests efectes.

292.6  La regulació de la composició i el funcionament dels tribunals o d'òrgans similars és la que s'estableixi reglamentàriament.

292.7  Els actes del tribunal poden ser impugnats davant l'òrgan convocant mitjançant recurs d'alçada.

Article 293

Formació dels funcionaris

293.1  A més dels cursos selectius establerts pels articles 286 i 288, l'Escola d'Administració Pública de Catalunya organitza cursos de perfeccionament, especialització i promoció per als funcionaris al servei de les entitats locals, en els quals poden col·laborar l'Institut Nacional d'Administració Pública i els organismes similars de caràcter públic.

293.2  S'han de determinar per reglament els supòsits en què ha d'ésser obligatòria la realització de cursos de perfeccionament i els efectes preferents, en igualtat de les altres condicions exigides, per a la provisió de llocs de treball i la promoció interna, que s'atribueixin als cursos d'especialització i de promoció.

Article 294

Provisió de llocs de treball

294.1  Els llocs de treball reservats a funcionaris s'han de proveir per concurs, mitjançant convocatòria pública, en el qual s'han de valorar els mèrits al·legats d'acord amb les bases de la convocatòria, entre els quals s'han de considerar preferents, d'acord amb el que s'estableix per reglament, la valoració del treball desenvolupat en altres llocs de les administracions públiques, els cursos seguits a l'Escola d'Administració Pública de Catalunya o en altres institucions, les titulacions acadèmiques i l'antiguitat, i el nivell de coneixement de la llengua catalana, en relació amb el lloc de treball a proveir.

294.2  El cessament en els càrrecs proveïts per concurs exigeix un expedient administratiu amb audiència de l'interessat i una comunicació a la representació del personal, i requereix que es doni algun dels supòsits següents:

a) Que s'alteri el contingut del lloc de treball mitjançant les relacions de llocs de treball i es modifiquin els supòsits que servien de base en la convocatòria.

b) Que es produeixi un rendiment insuficient que no comporti inhibició o que es manifesti una evident manca de capacitat per ocupar el lloc de treball que impedeixi de complir amb eficàcia les funcions assignades.

294.3  Excepcionalment, es poden proveir per lliure designació els llocs que figurin amb aquesta qualificació en la relació de llocs de treball. En aquests casos, és també preceptiva la publicació de la convocatòria en els mateixos termes que en els supòsits de concurs.

294.4  Mentre no es resolgui el concurs, el lloc de treball ha d'ésser ocupat per un funcionari habilitat. El nomenament ha d'ésser simultani a la convocatòria del concurs.

Article 295

Mobilitat i coneixement del català

295.1  Els funcionaris d'altres administracions públiques i de corporacions locals es poden presentar a les convocatòries per proveir llocs de treball dels ens locals, d'acord amb el que disposa la relació corresponent de llocs de treball.

295.2  Els funcionaris procedents d'altres administracions que accedeixen al servei de l'administració local a Catalunya han de posseir un grau de coneixement suficient del català per a desenvolupar les funcions del lloc de treball propi.

Article 296

Promoció interna

Les corporacions locals han de facilitar la promoció interna consistent en l'ascens des de cossos o escales de grups inferiors a altres corresponents de grup superior. Es pot reservar per a aquesta promoció fins a un 50% de les vacants de cada convocatòria d'acord amb el que disposa la normativa bàsica de l'Estat i el desplegament per reglament de la Generalitat.

Article 297

Grau personal

297.1  En la carrera dels funcionaris s'han de respectar les regles contingudes a la normativa bàsica de l'Estat i de desenvolupament de la Generalitat de Catalunya, sobre el grau personal i els seus efectes en la provisió de llocs de treball.

297.2  El ple de les corporacions locals pot decidir que els graus superiors s'adquireixin també mitjançant la superació de cursos de formació a l'Escola d'Administració Pública de Catalunya.

Article 298

Retribucions

298.1  Les retribucions bàsiques dels funcionaris locals tenen la mateixa estructura i una quantia idèntica que les establertes amb caràcter general per a tota la funció pública.

298.2  Les retribucions complementàries han de respectar l'estructura i el criteri de valoració objectiva de les de la resta de funcionaris públics. La quantia global ha d'ésser fixada pel ple de la corporació dins els límits màxims i mínims que assenyali l'Estat.

298.3  Les corporacions locals han de reflectir anualment en llurs pressupostos la quantia de retribucions de llurs funcionaris en els termes establerts per la legislació bàsica sobre la funció pública.

Article 299

Jornada de treball

Les jornades de treball dels funcionaris de l'Administració local són, en el seu còmput anual, les fixades per als funcionaris de l'Administració civil de l'Estat, i se'ls apliquen les mateixes normes sobre equivalència i reducció de jornada.

Article 300

Règim estatutari dels funcionaris

300.1  El règim estatutari dels funcionaris locals pel que fa a l'adquisició i la pèrdua de la condició de funcionari, les situacions administratives, els drets sindicals i de participació, les vacances, les llicències i els permisos, els deures i les responsabilitats, i el règim disciplinari han d'ésser idèntics als dels funcionaris de l'Administració de la Generalitat. Tot això sens perjudici de l'aplicació per l'autoritat local corresponent de l'esmentat règim o per l'Administració de l'Estat en el cas de destitució del càrrec o separació del servei d'un funcionari amb habilitació nacional.

300.2  Els funcionaris que han de prestar serveis en organismes autònoms creats per la mateixa corporació mantenen la situació de servei actiu, llevat que s'integrin en la funció pública pròpia dels organismes esmentats.

Article 301

Funcionaris transferits

301.1  Per decret del Govern de la Generalitat es poden transferir funcionaris dels ens locals a altres administracions locals o a l'Administració de la Generalitat, quan d'acord amb la legislació de règim local i les lleis sectorials corresponents es produeixi una redistribució de les competències administratives.

301.2  Si el traspàs comporta un canvi de localitat, el decret del Govern de la Generalitat només ha de determinar el nombre i la qualificació dels funcionaris a traspassar. La corporació local cedent és la que ha d'elaborar la llista de funcionaris a traspassar, respectant al màxim la voluntat dels funcionaris; a aquests efectes, ha de convocar concurs entre els seus funcionaris. En el cas que les peticions siguin inferiors al nombre de funcionaris a transferir, la corporació local ha de determinar els funcionaris que es traspassin amb caràcter forçós.

301.3  Els funcionaris transferits a petició pròpia s'integren plenament en la funció pública de la nova administració a què passen a prestar serveis i se'ls respecta el grup del cos o l'escala de procedència, i també els drets econòmics inherents al grau personal que tenen reconegut.

301.4  Els funcionaris transferits amb caràcter forçós estan en situació de comissió de serveis fins que es produeix una vacant de lloc de treball en l'administració d'origen corresponent al seu cos o la seva escala i al seu grau personal, la qual, per una vegada, tenen dret preferent a ocupar. Si hi renuncien, passen a integrar-se plenament en la funció pública de la corporació en què presten serveis i resten en excedència voluntària en la d'origen.

301.5  Els funcionaris que passen a prestar serveis en altres localitats tenen dret a les indemnitzacions reglamentàries mentre estan en situació de comissió de serveis.

301.6  Quan el que estableix aquest article afecta el personal laboral, el traspàs no comporta modificació de la relació contractual preexistent, llevat de la que es deriva directament del mateix traspàs.

Article 302

Formació dels habilitats nacionals

L'Escola d'Administració Pública de Catalunya s'ocupa de la selecció i la formació dels funcionaris amb habilitació nacional, en els termes del conveni que acordi amb l'Institut Nacional d'Administració Pública.

Article 303

Provisió de places d'habilitats nacionals

303.1  Els concursos per a proveir places reservades a funcionaris amb habilitació nacional es regulen per la normativa bàsica de l'Estat i el desplegament per reglament de la Generalitat.

303.2  Els ens locals de Catalunya han d'incloure el requisit del coneixement oral i escrit del català en les bases de la convocatòria del concurs per a proveir llocs de treball reservats a funcionaris i funcionàries de l'Administració local amb habilitació de caràcter estatal, i de l'aranès, en el cas dels funcionaris i funcionàries que han de prestar serveis en l'àmbit territorial d'Era Val d'Aran.

303.3  Els ens locals remeten anualment a l'Administració de l'Estat i a la de la Generalitat una relació exhaustiva de les places o dels llocs de treball reservats en llurs plantilles a funcionaris amb habilitació nacional que estiguin vacants i, si s'escau, les bases aprovades que han de regir per als concursos.

303.4  L'Administració de l'Estat rep les sol·licituds del concurs i les remet als ens locals interessats.

303.5  Cada corporació local, amb avaluació prèvia dels candidats per un tribunal nomenat en el si de la corporació, d'acord amb el que estableixen les bases del concurs, formula a l'Administració de l'Estat la proposta de nomenament corresponent, la qual ha d'incloure els noms per ordre de qualificació obtinguda.

303.6  L'Administració de l'Estat nomena el candidat amb la millor qualificació, segons l'ordre de preferència manifestat abans si ha sol·licitat més d'una plaça.

Article 304

Personal eventual

304.1  El nombre, les característiques i la retribució del personal eventual són determinats pel ple de cada corporació, en començar el mandat. Aquestes determinacions només es poden modificar amb motiu de l'aprovació dels pressupostos anuals.

304.2  El nomenament i la separació d'aquests funcionaris són lliures i corresponen a l'alcalde o al president de l'ens local corresponent. Cessen automàticament quan es produeix el cessament o l'expiració del mandat de l'autoritat per a la qual presta la funció de confiança o d'assessorament.

304.3  Els nomenaments dels funcionaris eventuals, el règim de llurs retribucions i llur dedicació es publiquen al BOP, al DOGC i, si s'escau, en el propi de la corporació.

304.4  La prestació de serveis en qualitat de personal eventual mai no pot ésser considerada com a mèrit per a l'accés a la condició de funcionari ni per a la promoció interna.

Article 305

Règim del personal eventual i l'interí

305.1  Al personal eventual i al personal interí, s'aplica per analogia el règim estatutari dels funcionaris de carrera, d'acord amb la condició respectiva.

305.2  No es pot nomenar personal interí per a llocs no inclosos en l'oferta d'ocupació pública, llevat que es tracti de vacants produïdes posteriorment a l'aprovació de l'oferta.

Article 306

Personal directiu

306.1  El ple, a proposta de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, pot nomenar personal directiu quan la complexitat dels serveis de l'ens local ho requereix. Si és més d'un, s'ha de determinar la branca o el servei que queda sota la seva direcció.

306.2  Els llocs reservats al personal directiu han de figurar en la relació de llocs de treball de la corporació. La designació ha de recaure en persones amb la titulació, l'aptitud i les condicions específiques que s'exigeixen als funcionaris que poden ocupar aquests llocs.

306.3  No poden ésser nomenats com a personal directiu els membres de la corporació.

306.4  S'apliquen al personal directiu les causes d'incapacitat i d'incompatibilitat establertes per als membres de la corporació i han de tenir la consideració de funcionaris eventuals.

306.5  El personal directiu pot assistir a les sessions dels òrgans de govern de la corporació quan és requerit pel president o presidenta o ho demana la majoria dels membres de la corporació. El personal directiu present a la sessió s'ha de limitar a informar i, si s'escau, a assessorar.

Disposicions addicionals

Primera

Els preceptes d'aquesta Llei que, per sistemàtica legislativa, incorporen aspectes de la legislació bàsica de l'Estat, s'entén que són automàticament modificats en el moment en què es produeixi la revisió de la legislació estatal. En el supòsit de modificació de la legislació bàsica, continuen essent vigents els preceptes que són compatibles o permeten una interpretació harmònica amb els nous principis de la legislació estatal, mentre no hi hagi adaptació expressa de la legislació autonòmica.

Segona

Les decisions que, d'acord amb aquesta Llei, corresponen al ple en matèria de creació i regulació d'òrgans complementaris, funcionament dels òrgans dels ens locals, informació i participació ciutadanes i estatut dels membres de les corporacions locals, es poden adoptar amb caràcter normatiu i integrar en el reglament orgànic de la corporació.

Tercera

L'Ajuntament de Barcelona i la Subcomissió d'urbanisme del municipi de Barcelona tenen les competències urbanístiques que els atribueix la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta municipal de Barcelona, les quals prevalen sobre les que determina aquesta Llei.

Disposicions transitòries

Primera

Les juntes de veïns de les entitats municipals descentralitzades de Catalunya han de mantenir el mateix nombre de vocals existent en el moment de l'entrada en vigor de la Llei 21/2002, de 5 de juliol, de setena modificació de la Llei 8/1987, de 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya fins que s'hagi d'escollir una nova junta, en què serà aplicable el que estableix l'article 80 d'aquesta Llei amb relació al nombre de vocals.

Segona

L'aplicació del nou règim competencial dels ajuntaments entrarà en vigor a l'inici del mandat dels ens locals sorgits de les properes eleccions municipals.

Disposicions finals

Primera

El Departament de Governació i Relacions Institucionals, en el termini de sis mesos des de l'entrada en vigor de la Llei 21/2002, de 5 de juliol, de setena modificació de la Llei 8/1987, de 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya, ha de promulgar un reglament d'organització i funcionament de les entitats locals o un reglament orgànic dels ajuntaments catalans que serà aplicable als que no n'hagin aprovat un de propi.

Segona

Per tal de facilitar l'actuació administrativa dels ens locals, el Departament de Governació i Relacions Institucionals ha d'elaborar models tipus d'actes, acords, ordenances i reglaments, inventaris, plecs i expedients i ha d'establir, així mateix, procediments que permetin sistemes simplificats de comptabilitat i estructures pressupostàries.

Tercera

1. Sens perjudici de les remissions expressament establertes, s'autoritza el Govern de la Generalitat perquè dicti les disposicions necessàries per a desplegar per reglament aquesta Llei.

2. Correspon, no obstant això, a la potestat reglamentària dels ens locals el desplegament dels aspectes relatius a l'organització, el funcionament dels òrgans de govern, l'estatut de llurs membres i la participació ciutadana, d'acord amb el marc general que estableixen aquesta Llei i les normes bàsiques de l'Estat. El Govern de la Generalitat pot elaborar disposicions reglamentàries sobre aquestes matèries, que són d'aplicació supletòria en defecte de les de les corporacions locals.