DECRET 287/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament parcial de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme.

Exposició de motius

La Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme, habilita el Govern perquè en faci l'oportú desplegament reglamentari. Així, la disposició final novena l'autoritza expressament i àmpliament per dictar les disposicions necessàries per al desplegament, amb la finalitat de facilitar-ne el compliment i de garantir l'operativitat dels principis generals de l'actuació urbanística, el funcionament coordinat, àgil i eficaç de les administracions amb competències urbanístiques, i la implantació de les determinacions sobre règim del sòl, planejament i gestió urbanístics, instruments de política de sòl i d'habitatge, intervenció en l'edificació i l'ús del sòl i protecció de la legalitat urbanística.

Per altra banda, les disposicions finals segona, quarta, cinquena, setena i desena faculten el Govern per regular per decret temàtiques concretes. D'entre aquestes disposicions, la final quarta.2 estableix un termini de divuit mesos per regular per decret el règim organitzatiu específic de les entitats urbanístiques col·laboradores, les seves funcions i atribucions, els drets i deures dels seus membres, i també l'Estatut urbanístic de les urbanitzacions privades i dels complexos immobiliaris privats.

Per últim, un seguit de preceptes al llarg de l'articulat es refereixen específicament al desplegament reglamentari.

L'actual dispersió normativa que es va fer evident al Decret 166/2002, d'11 de juny, pel qual s'aprova la taula de vigències de les disposicions afectades per la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme, fa aconsellable l'elaboració d'un únic text reglamentari de la Llei d'urbanisme. La tasca, però, és de gran dimensió i complexitat i, sense dubtes, així ho va entendre el Parlament en posar termini només a alguns aspectes de desenvolupament reglamentari.

Mentre aquesta elaboració més complexa es va duent a terme, s'ha vist la necessitat de regular de manera immediata aquells aspectes que la Llei concreta de manera directa i expressa que s'han de desenvolupar reglamentàriament, sense oblidar d'altres aspectes que necessiten precisió o bé alguna puntualització per facilitar l'aplicació de la norma i de complir, dintre del termini atorgat, el que preveu la disposició final quarta.2 esmentada, pel que fa a les entitats urbanístiques col·laboradores.

D'entre les matèries que el Reglament desenvolupa cal destacar, per la seva rellevància especial, les relatives a la participació pública en els procediments urbanístics, els consells assessors urbanístics, les auditories de gestió urbanística; les reserves derivades de modificacions de plans que comportin un increment de sostre o de densitat, les llicències de parcel·lació i el règim d'ús del sòl no urbanitzable.

També cal destacar les especificacions que conté el Reglament respecte de les novetats més significatives de la Llei, com és la documentació mediambiental i la corresponent a les obres d'urbanització bàsiques a incloure en els plans; les reserves de sòl per a la construcció d'habitatges de protecció pública i la concreció de l'ordenació de volums.

Per últim, cal fer esment a la regulació detallada que conté el Reglament sobre el desenvolupament dels sectors en subsectors, els diferents tipus de reparcel·lació, l'execució dels àmbits declarats sectors d'urbanització prioritària, l'ocupació directa, les entitats urbanístiques col·laboradores, els drets de tempteig i retracte, el Registre municipal de solars sense edificar, el reajustament d'alineacions i rasants i la protecció de la legalitat urbanística.

En la regulació de les esmentades matèries i amb la finalitat d'evitar la repetició dels preceptes legals, aquest Reglament precisa els concrets articles de la Llei objecte de desenvolupament. D'aquesta manera, tot operador pot situar-se ràpidament en relació amb la Llei i copsar, sense dubtes, l'abast de la norma.

Així, un any després de l'entrada en vigor de la Llei d'urbanisme, aquesta disposició ha de facilitar l'aplicació dels seus mecanismes i ha de contribuir a millorar el desenvolupament urbanístic sostenible de Catalunya.

Per això, a proposta del conseller de Política Territorial i Obres Públiques, d'acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora i d'acord amb el Govern,

Decreto:

Article únic

S'aprova el Reglament parcial de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme, que consta com a annex a aquest Decret.

Disposicions derogatòries

Primera

Queda derogada l'Ordre de 6 d'agost de 1982, per la qual s'aprova la instrucció que regula aspectes orgànics i funcionals del Registre d'Entitats urbanístiques col·laboradores. Així mateix, queden derogats els preceptes que s'oposin a aquest Reglament continguts en el Decret 308/1982, de 26 d'agost, pel qual s'aprova el Reglament per al desplegament i l'aplicació de la Llei 9/1981, de 18 de novembre, sobre protecció de la legalitat urbanística; en el Decret 146/1984, de 10 d'abril, pel qual s'aprova el Reglament per al desplegament i l'aplicació de la Llei 3/1984, de 9 de gener, de mesures d'adequació de l'ordenament urbanístic de Catalunya, i en el Decret 303/1997, de 25 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament sobre mesures per facilitar l'execució urbanística.

Segona

Queden derogades totes aquelles altres disposicions, d'igual o inferior rang, que s'oposin a l'establert en aquest Reglament.

Disposició final

Aquest Decret entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Barcelona, 4 de novembre de 2003

Jordi Pujol

President de la Generalitat de Catalunya

Felip Puig i Godes

Conseller de Política Territorial

i Obres Públiques

Annex

Reglament parcial de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme

Capítol I

Disposició general

Article 1

Objecte

Aquest Reglament té per objecte el desplegament parcial de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme, pel que fa al règim urbanístic del sòl, el planejament i la gestió urbanístics, els instruments de política de sòl i habitatge, la intervenció en l'ús del sòl i l'edificació i la protecció de la legalitat urbanística. El Reglament regula íntegrament les entitats urbanístiques col·laboradores, el seu règim d'organització específic, les seves funcions i atribucions, i els drets i deures dels membres.

Capítol II

Règim urbanístic del sòl

Article 2

Ponderació dels components de l'aprofitament urbanístic

(Desplegament dels articles 36 i 37 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

2.1  Als efectes del que estableix l'article 36.1 de la Llei, la intensitat dels usos depèn de l'ocupació màxima de parcel·la, de la tipologia edificatòria i de la situació en l'edificació o bé del nombre d'establiments per unitat de superfície, d'acord amb les determinacions del planejament urbanístic.

2.2  Quan l'àmbit d'actuació comprèn diverses zones, per a la determinació de l'aprofitament urbanístic, sobre la base de la ponderació dels components d'aquest i de la fixació del valor relatiu homogeneïtzat de cadascuna, se segueix el mètode següent:

S'establirà un coeficient d'homogeneïtzació, d'acord amb el que estableix l'article 37 de la Llei que, de manera justificada, expressi la diferència de l'ús de cada zona en relació amb els usos de la resta.

El producte d'aquest coeficient pel coeficient d'edificabilitat i per la superfície de cada zona en determinarà l'aprofitament urbanístic.

L'aprofitament urbanístic de l'àmbit d'actuació és el sumatori dels aprofitaments urbanístics de les zones que s'hi inclouen.

L'aprofitament urbanístic mitjà de l'àmbit d'actuació quedarà determinat pel resultat de dividir l'aprofitament urbanístic de l'àmbit d'actuació per la superfície total d'aquest.

2.3  Per a valorar l'aprofitament urbanístic poden emprar-se unitats de valor o d'aprofitament, que s'han de taxar en diners als efectes de determinar les indemnitzacions o compensacions procedents per raó de diferències d'adjudicació.

Capítol III

Disposició comuna a tots els procediments urbanístics

Article 3

Convocatòria d'informació pública en els procediments urbanístics

(Desplegament dels articles 48.1, 49, 50.1, 54.1, 81.2, 82.2, 83.4, 107.a), 113.2.c), 131, 135.1, 136.4, 150.2.b), 154.1 i 166.1 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

3.1  La informació pública en la tramitació de procediments de planejament i de gestió urbanístics s'ha de convocar mitjançant edictes a inserir al diari o Butlletí Oficial que correspongui i en la premsa periòdica.

Els documents sotmesos a informació pública han d'anar encapçalats per un índex que els enumeri.

3.2.1 Quan es tracti de la tramitació de plans directors urbanístics, plans d'ordenació urbanística municipal o plurimunicipal, programes d'actuació urbanística municipal o comarcal, revisió-adaptació de figures de planejament general a la Llei d'urbanisme, normes de planejament i plans parcials de delimitació, així com quan es tracti de la revisió dels plans i normes esmentats, els edictes s'han de publicar a dos dels diaris de més divulgació en l'àmbit municipal o supramunicipal al qual es refereixi el projecte en tramitació.

En el supòsit de tramitar la modificació puntual de les figures de planejament objecte del paràgraf anterior així com de tramitar plans urbanístics derivats i instruments de gestió urbanística, n'hi ha prou amb inserir l'edicte en un dels diaris de més divulgació.

3.2.2 En els procediments per a l'aprovació de projectes en sòl no urbanitzable i per a usos i obres de caràcter provisional, n'hi ha prou amb la publicació de l'edicte al Butlletí Oficial corresponent.

3.3  Els edictes han de concretar el termini d'exposició al públic del projecte o de l'instrument de què es tracti, l'adreça de l'oficina o dependència en la qual es pot exercitar el dret d'informació, així com, si s'escau, les dades per a la localització del projecte o assumpte per mitjans informàtics o telemàtics, si es decideix d'incorporar-lo tot, en part, o bé mitjançant una síntesi o extracte en la xarxa corresponent.

3.4  El termini d'informació pública es computa des de la darrera publicació obligatòria; quan, a més a més, s'exigeixi el tràmit d'audiència, el còmput, per a cadascuna de les persones interessades, es fa des de la notificació individualitzada, llevat del cas en què la darrera publicació obligatòria sigui posterior.

Capítol IV

Planejament urbanístic

Article 4

Participació ciutadana en el procés de planejament. Consells assessors urbanístics

(Desplegament dels articles 8 i 59.3.a) de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

4.1  Per facilitar la participació en tot procés de formulació del Pla d'ordenació urbanística municipal i del Programa d'actuació urbanística municipal i comarcal o de la seva revisió, l'òrgan competent, simultàniament amb l'acord mitjançant el qual es decideixi l'inici dels treballs de formació de les figures de planejament general esmentades, ha d'aprovar el Programa de participació ciutadana, objecte de l'article 59.3.a) de la Llei d'urbanisme, que expressarà les mesures i les actuacions previstes per garantir i fomentar els drets d'iniciativa, d'informació i de participació dels ciutadans.

El Programa de participació ciutadana també ha de preveure les mesures o actuacions a aplicar en el supòsit de modificació puntual de les figures de planejament general esmentades.

A més, l'acord d'inici del procés de formulació ha de definir els objectius fonamentals que es pretén d'assolir.

El Programa de participació pot abastar tant la fase prèvia a la redacció dels documents de les figures de planejament com el període de la seva formació i les fases posteriors, a partir de la convocatòria d'informació pública, amb la finalitat de facilitar tant la divulgació i la comprensió dels objectius i del contingut dels treballs de planejament com la formulació d'al·legacions, suggeriments o propostes alternatives al llarg de la preceptiva informació pública a convocar després de l'aprovació inicial.

Aquest acord s'ha de publicar per edicte al diari o Butlletí Oficial que correspongui, a més d'altres divulgacions potestatives que s'acordin de fer, i el seu contingut pot ser objecte de consulta pública a les dependències i amb l'horari que l'edicte assenyali.

4.2  La documentació sotmesa a la informació pública que es convoqui després de l'aprovació inicial ha de contenir:

a) Els documents que integren específicament el planejament general formulat o la seva revisió.

b) La definició d'objectius i el Programa de participació ciutadana aprovat.

c) Els treballs de redacció del planejament que permeten percebre els criteris, alternatives i solucions plantejades, prèviament a l'adopció de decisions per a la formulació del projecte aprovat inicialment.

4.3  Els ajuntaments poden constituir, d'acord amb l'article 8.2 de la Llei, consells assessors urbanístics, amb les facultats informatives i deliberatives que en cada cas els reconeguin, com poden ser: a) proposar mesures i actuacions per incloure-les en el Programa de participació ciutadana i fer el seguiment de la seva posada en pràctica, b) formular i plantejar criteris i alternatives d'ordenació, c) considerar les propostes del planejament per garantir els objectius del desenvolupament urbanístic sostenible, d) opinar sobre les al·legacions presentades i e) estudiar, proposar i seguir les mesures i les actuacions a emprendre per fomentar la participació ciutadana en la tramitació de les figures de planejament derivat i d'instruments de gestió quan considerin que la seva transcendència ho justifiqui, a fi d'enriquir el debat del procés urbanístic corresponent.

4.4  Aquests consells estaran integrats pels membres que designin els ajuntaments, com ara representants d'altres administracions públiques, corporacions, associacions i altres institucions de la societat civil, així com a experts en urbanisme, habitatge, medi ambient i matèries connexes.

Article 5

Segona informació pública en la tramitació del planejament

(Desplegament dels articles 83 i 90.3 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

5.1  Els acords de suspensió total o parcial del tràmit d'aprovació definitiva del planejament urbanístic imposen un nou tràmit d'informació pública, quan l'esmena de les deficiències assenyalades comporti un canvi substancial en el contingut de la figura de planejament objecte de resolució.

També determina l'obertura d'una segona informació pública, en la tramitació d'una figura de planejament, la introducció de canvis substancials d'ofici o per l'estimació d'al·legacions formulades en el decurs de la primera informació pública, o bé com a conseqüència de la declaració d'impacte ambiental o de l'estimació d'informes sectorials.

En qualsevol cas, cal que l'òrgan que hagués adoptat l'acord d'aprovació immediatament anterior aprovi expressament un text que incorpori els canvis introduïts i el sotmeti a informació pública.

5.2.1 En el cas de planejament general, s'entén que són canvis substancials:

a) L'adopció de nous criteris d'ordenació respecte a l'estructura general i al model del territori.

b) L'adopció de nous criteris respecte a la classificació i qualificació del sòl.

c) L'augment o la disminució del total de sòl de cessió obligatòria i gratuïta, en proporció superior al 15%, en un o diversos sectors de planejament derivat o en un o diversos polígons d'actuació urbanística en sòl urbà.

d) L'augment o la disminució de la reserva de sòl per a la construcció d'habitatges de protecció pública, en proporció superior al 10%, bé en total o bé en referència a un o diversos sectors de planejament derivat, quan, en aquest darrer cas, s'alteri la reserva total en l'esmentada proporció.

e) L'augment o la disminució, en proporció superior al 15%, de la superfície de cada classe de sòl.

f) L'augment o la disminució, en proporció superior al 15%, del índexs d'edificabilitat bruta o de les intensitats dels usos per al conjunt de sectors de planejament derivat.

5.2.2 Els canvis aïllats en la classificació del sòl i les modificacions puntuals de determinacions en sòl urbà o urbanitzable no exigeixen la disposició d'una nova informació pública, però han de ser reflectits en l'acord d'aprovació següent.

Es consideren canvis aïllats o modificacions puntuals, en el sentit expressat pel paràgraf precedent, els següents:

a) L'augment o disminució d'usos principals o compatibles.

b) Els supòsits objecte dels extrems c), d), e) i f) de l'apartat 2.1 d'aquest article, quan l'augment o la disminució sigui en proporció inferior a la prevista en cada cas.

5.3  En el cas de planejament derivat són canvis substancials:

a) L'augment o la reducció, en el marc de les determinacions del planejament general, de l'edificabilitat, de la densitat o de la intensitat del usos en proporció superior al 15%.

b) L'augment o la reducció del sòl de cessió obligatòria i gratuïta en proporció superior al 15%, en el marc de les determinacions del planejament general.

5.4  La modificació del contingut de les figures de planejament, referit a les obres d'urbanització bàsiques, d'acord amb allò establert en els articles 58.3.b), 65.2.f) i 68.7 de la Llei, no determina, en cap cas, la necessitat de convocatòria d'una segona informació pública.

Article 6

Suspensió de l'atorgament de llicències i de procediments

(Desplegament dels articles 70 i 71 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

6.1  Els acords de suspensió previstos en els articles 70 i 71 de la Llei d'urbanisme han d'explicitar els àmbits afectats i han d'incorporar un plànol de delimitació dels àmbits subjectes a suspensió de llicències i de procediments, en el qual aquests es grafiaran a l'escala adequada i amb detall i claredat suficients.

6.2  Els acords de suspensió han d'explicitar també l'abast de les llicències i tramitacions que suspenen.

6.3  El plànol ha de restar a disposició del públic en les oficines de l'administració actuant al llarg del termini de suspensió.

6.4  Els efectes de la suspensió de tramitacions i de llicències per a àmbits determinats no poden durar més d'un any en el cas regulat per l'article 70 de la Llei o de dos anys en el cas d'acumulació dels supòsits regulats pels articles 70 i 71.

Si amb anterioritat a l'acord d'aprovació inicial no s'hagués adoptat cap acord de suspensió conformement al que disposa l'article 70 de la Llei, la suspensió que es decidís amb motiu de l'aprovació inicial pot tenir una durada màxima de dos anys.

6.5  L'acord que suspengui l'atorgament de llicències pot preveure la possibilitat d'atorgar les fonamentades en el règim vigent que siguin compatibles amb les determinacions del nou planejament inicialment aprovat, en el cas que, per la naturalesa dels canvis proposats, no es posi en risc l'aplicació del nou planejament, una vegada definitivament aprovat.

Article 7

Format de la documentació per a l'aprovació definitiva i el contingut de l'edicte de publicació de l'acord

(Desplegament dels articles 83 i 101.1 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

La documentació que s'ha de lliurar als òrgans de la Generalitat de Catalunya per a l'aprovació definitiva de figures de planejament general o derivat ha d'incorporar el text de les normes urbanístiques i els plànols d'ordenació en suport informàtic i en format de tractament de textos.

L'edicte de publicació dels acords d'aprovació definitiva dels instruments de planejament ha d'indicar expressament el lloc i els mitjans adequats per poder exercir correctament els drets de consulta i d'informació.

Article 8

Convenis urbanístics

(Desplegament de l'article 98.4 de la Llei 2/2002, de 14, de març, d'urbanisme)

Els convenis en matèria de planejament o de gestió urbanística han de formar part de la documentació que es sotmet a informació pública, després de l'aprovació inicial de la respectiva figura de planejament o instrument de gestió.

Una vegada examinades i informades les al·legacions que s'hagin pogut formular en relació amb el conveni dins del termini d'informació pública, si l'òrgan competent l'aprova, el conveni és susceptible de consulta pública conjuntament amb la documentació aprovada definitivament en matèria de planejament i de gestió urbanística a la qual complementa.

Article 9

Documentació dels plans d'ordenació urbanística municipal sobre el traçat de les xarxes bàsiques dels serveis que estableix

(Desplegament de l'article 59.1.b) de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

9.1  Els plans d'ordenació urbanística municipal han de concretar el traçat de les xarxes bàsiques de serveis que estableix l'article 59.1.b) de la Llei. A tal efecte, el Pla ha de concretar les xarxes de serveis existents que confirma i les de nova implantació que resultin necessàries al llarg de la vigència del Pla.

Aquestes xarxes bàsiques formen part de l'estructura general i del model de territori definits pel Pla d'ordenació urbanística municipal.

9.2  La determinació de l'ordenació urbanística del territori i els traçats de les xarxes bàsiques de serveis s'han d'efectuar en funció de la disponibilitat de recursos per donar servei a la població, per facilitar l'activitat econòmica i per assolir els equipaments previstos pel Pla.

9.3  Aquestes xarxes bàsiques de serveis s'han de representar sobre plànols d'informació i d'ordenació per tal de facilitar l'aplicació de les determinacions urbanístiques en cada classe de sòl.

En els plànols d'informació s'han de representar les xarxes bàsiques existents i en els plànols d'ordenació, prèvia la diagnosi corresponent, les xarxes existents que es confirmin, en tot o en part, i les de nova implantació.

9.4  Als plànols d'informació, les xarxes bàsiques existents s'han de representar damunt les bases de topografia referenciades sobre coordenades UTM, a l'escala mínima de detall 1:5.000 i han d'incloure:

a) La xarxa de distribució d'energia elèctrica, centrals, transformadors i canals de distribució en alta i mitjana tensió, a l'efecte d'avaluar la capacitat de subministrament i les afectacions a l'edificació dels traçats existents o planificats.

b) Els traçats de les xarxes de telecomunicacions existents amb la referència geogràfica dels canals de pas, identificació de les companyies subministradores i nodes de connexió.

c) Les xarxes generals d'abastament i distribució d'aigua, amb la situació de dipòsits i estacions de bombeig o altres fonts de subministrament.

d) Els traçats de la xarxa d'abastament i distribució de gas, si s'escau, identificant les pressions de transport en alta, punts de control i els punts de possible connexió.

e) Identificació de la xarxa de vies locals, de carreteres i ferrocarrils, existents o planificades, als efectes de delimitar-ne el rang, les possibilitats d'utilització dels punts d'accés, i les servituds i restriccions del territori imposades per la legislació sectorial respectiva.

f) La xarxa de desguàs i les estacions depuradores existents.

Aquests plànols han d'incorporar també, la morfologia del terreny i, específicament:

La hidrografia, als efectes de la identificació de desguassos, explorar la capacitat d'emmagatzemar aigua i explorar els recursos propis.

La geologia i la geotècnia, als efectes d'identificar les capes de suport de la urbanització i l'edificació, els nivells freàtics i els corrents subalvis, i també per detectar abocaments o canvis en l'estructura dels terrenys ocasionats per anteriors moviments de terres.

Altres elements singulars, edificacions o punts del territori que cal conservar i mantenir, o bé elements singulars de relació amb la ciutat construïda que puguin representar recorreguts o lligams enfortidors de la relació urbana, així com la identificació dels àmbits que, per causa de la seva fragilitat o estructura geològica, siguin incompatibles amb la futura urbanització o edificació.

9.5  El document de diagnosi ha de descriure els dèficits que es constatin, els recursos disponibles, i les obres i la provinença dels recursos necessaris per a adaptar, ampliar o millorar les xarxes d'aigua, gas, electricitat, telecomunicacions i sistemes d'evacuació de les aigües residuals o de pluja. Pel que fa a les comunicacions, ha de definir els vials i connexions externes als àmbits de planejament, les reformes urbanístiques inherents a la millora urbana o bé la xarxa de transport públic adequada a les futures necessitats.

9.6  Els plànols d'ordenació s'han de representar damunt les bases de topografia referenciades sobre coordenades UTM, a l'escala mínima de detall 1:5.000 i han d'incloure:

a) Les propostes i solucions del Pla respecte de la gestió de l'aigua de pluja i residual, les xarxes separadores d'un i d'altre tipus d'aigua, la xarxa de clavegueram i de col·lectors i la depuració mitjançant estacions depuradores existents o noves.

b) La formalització de la xarxa de distribució d'energia elèctrica, centrals, transformadors i canals de distribució en alta i mitjana tensió, en relació amb el règim de sòl, els espais edificables o la compatibilitat respecte dels espais a protegir.

c) Les xarxes de telecomunicacions que donin cobertura adient a la totalitat del territori, amb els canals de pas i els nodes de connexió.

d) Les xarxes proposades per l'abastament d'aigua, amb la indicació de la situació dels dipòsits i de les estacions de bombeig.

e) La xarxa de distribució de gas i punts de connexió quan el Pla ho determina.

f) La proposta de comunicació integral del Pla mitjançant la utilització de la xarxa de vies, carreteres locals, supramunicipals o de llarg recorregut i, si s'escau, de la xarxa ferroviària.

g) La xarxa d'instal·lacions de gestió de residus.

Les xarxes bàsiques de serveis objecte d'aquest apartat, i d'altres que puguin ser incloses en els plans, s'han de representar gràficament de manera conjunta amb la delimitació de les servituds imposades per la legislació respectiva.

Article 10

Documentació mediambiental

(Desplegament dels articles 59.1.f), 59.3.b) i 66.1.h) de la Llei 2/2002, de 14, de març, d'urbanisme)

10.1  La memòria descriptiva i justificativa dels plans d'ordenació urbanística municipal ha de concretar l'estratègia decidida envers el desenvolupament urbanístic sostenible, d'acord amb l'article 3 de la Llei, i ha de justificar l'acompliment de les directrius objecte de l'article 9 de l'esmentada Llei.

La memòria ha de marcar les pautes a les quals s'ha de subjectar el planejament derivat i ha d'assenyalar els valors que aquest ha de preservar.

10.2  L'informe mediambiental que forma part de la documentació del planejament urbanístic derivat ha de justificar que l'ordenació urbanística proposada, per al sector al qual es refereix, s'adiu a les determinacions que, d'acord amb el que es preveu a l'apartat anterior, ha establert el planejament superior.

10.3  L'informe mediambiental que han de contenir els plans d'ordenació urbanística municipal i els plans derivats ha de tenir el contingut següent:

Part descriptiva.

L'informe mediambiental s'ha de referir a l'àmbit territorial que comprèn la figura de planejament de què es tracti, així com als seus objectius, als principis de sostenibilitat tinguts en compte, a la classificació i a la qualificació del sòl, segons el planejament urbanístic general vigent, als usos actuals, a les alternatives considerades, si s'escau, i a l'alternativa d'ordenació decidida.

Anàlisi ambiental.

L'anàlisi ambiental comporta la delimitació de:

Les àrees de risc per a la seguretat i el benestar de les persones, prèviament identificades per les administracions sectorials competents.

Les àrees, des del punt de vista de protecció especial, conservació, fragilitat o singularitat per la incidència de la normativa ambiental.

Les àrees de protecció o conservació per la concurrència de valors susceptibles de preservació, prèviament identificades per les administracions sectorials competents o directament apreciades.

Justificació de l'ordenació.

Justificació de l'alternativa d'ordenació proposada, així com expressió de les mesures ambientals d'aplicació directa adoptades i, si s'escau, de les recomanacions i condicionants ambientals específics que cal tenir en compte en les diferents fases de desenvolupament de l'ordenació proposada, per a la neutralització o disminució d'impactes.

10.4  Quan sigui preceptiva l'avaluació mediambiental de la figura de planejament, l'informe mediambiental ha d'assolir els nivells de contingut i de documentació exigits per la legislació sectorial.

10.5  Cal demanar l'informe del departament competent en matèria de medi ambient i lliurar-li un exemplar complet de la figura de planejament en tramitació, quan sigui preceptiu, per imperatiu de la normativa sectorial aplicable i, en qualsevol cas, en tots els supòsits de figures de planejament general, o bé de la seva revisió o modificació, quan reclassifiquin sòl no urbanitzable a d'altra classificació urbanística.

Igualment, cal demanar l'informe de l'esmentat departament respecte de les figures de planejament derivat que desenvolupin determinacions del planejament urbanístic general, que hagin estat sotmeses a avaluació mediambiental.

L'informe del departament competent en matèria de medi ambient s'ha de demanar després de l'aprovació inicial de la figura de planejament, d'acord amb el que estableix l'article 83.5 de la Llei.

Article 11

Obres d'urbanització bàsiques

(Desplegament dels articles 45.1.b), 58.3.b) i 7.c), 65.2.f), 66.1.b) i e) i 68.7 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

11.1  Els plans d'ordenació urbanística municipal, els plans de millora urbana, els plans parcials urbanístics i els plans parcials de delimitació han d'incorporar la precisió de les característiques i el traçat de les obres d'urbanització bàsiques detallades a l'article 58.3.b) de la Llei, mitjançant la documentació escrita i gràfica establerta per aquest article.

11.2  El planejament esmentat, sobre la base de la documentació objecte de l'article 9 d'aquest Reglament, als efectes de l'aprovació inicial, ha d'incloure una proposta de les obres d'urbanització bàsiques, amb la delimitació de les etapes d'actuació i la repercussió d'aquestes obres entre els diversos polígons.

La proposta ha d'incorporar les característiques i el traçat de les obres d'urbanització bàsiques amb el grau suficient de detall que permeti als organismes públics i a les empreses de subministrament de serveis afectades pronunciar-se sobre la seva efectivitat i facilitar la informació suficient.

La documentació de la proposta de les obres d'urbanització bàsiques es formalitzarà amb el detall d'un avantprojecte, que ha de contenir l'exposició i les característiques generals de les obres d'urbanització bàsiques en els seus aspectes funcionals, formals i constructius i, igualment, haurà d'incloure un avanç del pressupost.

La proposta ha d'incloure la informació gràfica damunt les bases de topografia UTM, a l'escala mínima d'1:1.000, sobre:

a) Sanejament. Vinculació del projecte urbanístic a la xarxa de col·lectors i mecanismes de depuració d'aigües, existents o futurs, que inclou la possible reutilització de les aigües reciclades.

Traçat i característiques del clavegueram separatiu per conduir les aigües residuals i de la pluja a llera pública amb la referència geogràfica del traçat amb relació als vials i altres espais de domini públic.

b) Vials. Anivellament dels terrenys que han de ser destinats a vials rodats, aparcament, itineraris de vianants i ciclistes, amb l'objectiu de fixar les alineacions i rasants dels solars edificables per als diversos usos previstos en el Pla.

Les característiques del projecte pel que fa al moviment de terres, elements estructurals de contenció i estructures de sosteniment, tant dels espais per a vials rodats com per a la resta de circulació, passos i encreuaments de serveis i embornals, han de tenir en compte les dades geotècniques del subsòl.

Compactació i paviment adaptat a la tipologia dels vehicles que es preveu que utilitzin cada vial, introduint el disseny de la xarxa de transport en comú, en el cas d'existir, així com l'encintat de voreres i rigoles.

c) Modelat dels terrenys que han de ser destinats a parcs i jardins públics.

d) La xarxa de distribució d'energia elèctrica i d'aigua, així com la xarxa de distribució de gas, si s'escau, i la infraestructura de connexió a les xarxes de telecomunicacions. Han d'incloure la referència, la posició gràfica, la descripció i el nombre de les estacions de transformació, de dipòsits, de nodes o brancals per a les connexions respectives a les xarxes de subministrament de nivell superior, sens perjudici de la normativa particular vigent per a cada servei.

Les xarxes de serveis s'han de dimensionar i disposar coherentment amb l'àmbit territorial a què es destinen, tenint en compte l'accés al sòl tant d'aprofitament públic com privat, les intensitats d'edificació i la utilització dels sòls prevista pel planejament.

En la manera de projectar aquestes xarxes, cal tenir en compte com a prioritats la fàcil accessibilitat, la referència geogràfica per a una fàcil identificació i manteniment o reparació i la metodologia d'encreuaments, sistematitzada per evitar incidents.

e) Les infraestructures incompatibles amb l'execució del planejament i el seu desviament o restitució.

Les xarxes i infraestructures projectades han d'estar adaptades a les determinacions de la normativa vigent en cada cas aplicable.

11.3  La documentació relativa a les obres d'urbanització bàsiques, objecte de l'apartat 2 d'aquest article, ha d'assolir, abans de l'aprovació provisional o definitiva, segons s'escaigui, el grau de projecte d'execució.

11.4  Els plans parcials urbanístics i els de delimitació, per als quals el Pla d'ordenació urbanística municipal determini bé la implantació de les infraestructures de connexió amb els sistemes generals exteriors a l'actuació urbanística o bé l'ampliació o el reforçament d'aquests sistemes, han de complementar les determinacions sobre l'urbanització bàsica amb les que es corresponguin per poder complir les previsions del planejament general esmentades.

Article 12

Projectes d'urbanització complementaris

(Desplegament dels articles, 58.3.b) i 5, i 87.6 i 8 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

12.1  Els projectes d'urbanització complementaris són els projectes per a l'execució de les obres d'urbanització altres que les bàsiques definides per l'article 58.3.b) de la Llei, sobre la base dels criteris continguts al respecte en el planejament general o derivat. Determinen els elements que caracteritzen l'espai públic i preveuen els recursos adequats a la seva funció, d'acord amb les característiques fixades pels ajuntaments en ocasió de la tramitació dels plans derivats, tal com disposa l'article 65.5 de la Llei.

Són, a més, els instruments adients per desenvolupar els elements d'urbanització expressats per l'article 58.5 de la Llei i per concretar les obres d'urbanització bàsiques d'acord amb l'article 58.3.b) de la Llei, quan sigui necessari.

12.2  Els plànols de projecte i de detall dels projectes complementaris d'urbanització, damunt topografia a l'escala de detall mínima 1:500, han d'incloure:

a) En els espais destinats a vials:

Les característiques del tractament final del vial. En el cas que aquest sigui per a circulació rodada, cal preveure les capes de rodament dels paviments adequats a les característiques dels vehicles que hi hagin de circular

El disseny de les àrees d'aparcament i dels elements fixes de la xarxa de transport públic, si és el cas.

Els detalls dels escocells, del paviment de voreres i del tipus d'arbrat, els registres i altres elements destinats al control i al manteniment dels serveis i les infraestructures de què es doti el Pla.

Les característiques de l'enllumenament públic, tant per a les àrees de circulació rodada com per a les que corresponen a vianants i a ciclistes, amb precisió del tipus de columna o de balises i amb un nivell d'il·luminació adequat als diversos espais.

Els elements vegetals per a l'enjardinat o plantació, amb la incorporació dels elements de rec i la previsió de manteniment d'aquests elements.

El mobiliari urbà necessari per a l'acompliment dels fins a què es destina el sector, dimensionats en funció de la seva utilització i freqüentació.

b) En els espais lliures destinats a jardins i parcs:

Les aportacions de terres vegetals adequades a cada situació a partir del modelat previ que correspon a la urbanització bàsica.

Les característiques edafològiques dels terrenys objecte d'actuació.

El subministrament elèctric per a l'enllumenat.

L'accessibilitat amb relació als espais rodats i de vianants.

Característiques i traçat dels paviments en els recorreguts per a vianants i, si és el cas, de les àrees d'estacionament i trànsit de vehicles o pistes per a ciclistes.

Elements d'embassament, de rec i d'abastament d'aigua pel rec, canals, distribució i desguàs d'aigües plujanes, així com les infraestructures bàsiques per al tractament de l'aigua reciclada, si és el cas.

El projecte de jardí i plantacions dels espais destinats a tal finalitat amb la previsió de manteniment d'aquestes superfícies i vegetació.

Elements de senyalització, elements destinats a jocs per a nens i altres elements de mobiliari que es considerin adequats, dimensionats en funció de la utilització dels diferents espais i de la seva previsible freqüentació.

Definició del perímetre i característiques dels tancats en el cas que l'espai lliure hagi de tenir un ús restringit d'horari.

12.3  Els projectes d'urbanització complementaris s'han de formular i promoure en els terminis establerts pel planejament i, en qualsevol cas, en els àmbits d'actuació s'han de tramitar i aprovar prèviament o simultàniament amb el projecte de reparcel·lació.

12.4  Els projectes d'urbanització complementaris establiran un termini d'execució que no pot superar el fixat pel planejament.

12.5  Quan, a l'hora de la tramitació d'un projecte d'urbanització complementari, calgui modificar el projecte per a l'execució de les obres d'urbanització bàsiques incorporat al planejament, s'han d'incloure a l'expedient els documents d'aquest darrer objecte de modificació. En aquest cas el projecte d'urbanització complementari es tramita d'acord amb allò establert per l'article 87.6 de la Llei, prèvia informació pública d'un mes i simultània audiència, si és necessària, dels organismes sectorials i de les companyies subministradores afectades, segons el que estableix l'article 83.5 de la Llei.

En aquest supòsit, si l'aprovació definitiva de la figura de planejament va ser acordada per l'òrgan autonòmic competent, l'aprovació del projecte d'urbanització complementari s'ha de comunicar a la comissió territorial d'urbanisme corresponent.

El termini d'un mes, per efectuar la notificació de l'aprovació segons disposa l'article 89.7 de la Llei, s'ha de computar des de l'acabament del termini de la informació pública i del termini d'emissió dels informes sol·licitats.

Article 13

Determinacions imperatives del planejament sobre ordenació detallada del sòl urbà i del sòl urbanitzable.

(Desplegament dels articles 58.3.a), 65.2.b), c) i d) i 68.7 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

13.1  En l'ordenació urbanística detallada del sòl urbà no subjecte a planejament derivat, del sòl urbà subjecte a planejament derivat i del sòl urbanitzable, els plans d'ordenació urbanística municipal i els plans derivats, respectivament, han de concretar les alineacions i rasants que delimiten els terrenys objecte d'edificació i també, per a cada zona:

a) La descripció dels usos principals i compatibles, així com la seva proporció, i la definició de la parcel·la mínima indivisible.

b) Els índexs d'edificabilitat neta expressats en metres quadrats de sostre per metres quadrats de sòl.

c) La dotació necessària de places d'aparcament de vehicles que cal reservar en el sòl privat de cada zona, tant en superfície com en subsòl, en funció dels usos previstos i de la seva intensitat i de l'ordenació proposada.

d) Els elements compositius de l'ordenació prevista. Si és el cas, les alineacions que pertoquin a l'edificació en relació amb els vials i espais lliures, privats o públics, i les fondàries edificables. L'alçada màxima i el nombre de plantes dels cossos d'edificació i la proporció d'aquests respecte dels espais no ocupables, així com la distància que l'edificació ha de mantenir amb els llindars de parcel·la.

e) L'ordenació volumètrica establerta pel Pla o bé les alternatives d'ordenació volumètrica que aquest admeti, d'acord amb el que estableix l'article 94.1, segon paràgraf, d'aquest Reglament.

13.2  En el cas de planejament derivat, també s'ha de concretar, per a cada zona, la densitat neta, quan s'hagi previst la densitat bruta màxima pel Pla d'ordenació urbanística municipal en àmbits de planejament derivat, expressada en nombre d'habitatges per la superfície de sostre edificable amb aprofitament d'ús residencial.

Article 14

Reserves de sòl per a la construcció d'habitatges de protecció pública

(Desplegament dels articles 57.3, 60.10, 120.1.h) i 156.2 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

14.1  El sòl amb aprofitament urbanístic d'ús residencial objecte de cessió obligatòria i gratuïta a favor de l'ajuntament o una altra administració actuant que, d'acord amb l'article 156.2 de la Llei, s'ha de destinar a la construcció d'habitatges de protecció pública, computa als efectes de la reserva establerta a l'article 57.3 de la Llei per als plans d'ordenació urbanística municipal.

14.2  En defecte de programa d'actuació urbanística municipal i en cas que el Pla d'ordenació urbanística municipal no contingui més que una reserva genèrica, s'ha d'entendre que aquesta és uniforme per a tots els àmbits d'actuació en sòl urbà no consolidat i en sòl urbanitzable en els quals es prevegi un ús residencial de nova implantació.

El Programa d'actuació urbanística municipal, en aquest cas, pot confirmar l'esmentada uniformitat o bé modificar-la, concretant i distribuint la reserva entre els esmentats àmbits, d'acord amb les seves determinacions específiques.

14.3  Quan, com a conseqüència de l'existència de sectors amb densitat inferior a vint-i-cinc habitatges per hectàrea, en els termes regulats per l'article 57.3 de la Llei, s'acordi la disminució de la reserva de sòl per a habitatge de protecció pública, el sostre d'aquests sectors no computa als efectes de la reserva de sòl que ha de contenir el Pla d'ordenació urbanística municipal.

S'entén per ús residencial de nova implantació l'ús destinat a habitatge que el Pla d'ordenació urbanística municipal admeti com a nou ús, o bé que confirmi com a ús permès pel planejament urbanístic anterior. La confirmació que, a aquests efectes, faci el Pla d'ordenació urbanística municipal o bé, en el seu cas, el Programa d'actuació urbanística municipal s'ha de referir només al sòl urbanitzable d'ús residencial quan, sent necessària la reparcel·lació, no s'hagi presentat a tràmit el corresponent projecte i, en cas que no sigui necessària la reparcel·lació, quan no s'hagi interessat la llicència d'edificació.

El planejament urbanístic general pot establir de manera alternativa la densitat bruta màxima, sempre fins el límit legal si es tracta de sòl urbanitzable, quan l'excedent sigui destinat a habitatge de protecció pública, en règim de lloguer, de petites dimensions, és a dir, fins a 70 m2 de superfície útil, amb la corresponent previsió de major reserva de sòl per a sistemes locals. En cas que no s'hagués fet la previsió oportuna, caldrà tramitar la corresponent modificació del planejament urbanístic general.

Article 15

Compliment de les reserves de sòl en sòl urbanitzable delimitat .

(Desplegament dels articles 35.5 i 65.3 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

Quan per raó de l'aplicació a les zones d'un sector de l'índex d'edificabilitat establert en el Pla, resulti impossible l'acompliment simultani de les determinacions dels articles 35.5 i 65.3 de la Llei, han de prevaler les reserves de sòl per a sistemes urbanístics locals.

Article 16

Reserves de sòl derivades de modificacions de plans que comportin un increment de sostre o de densitat.

(Desplegament dels articles 36.1, 43.1, 45.1.a), 58.1.f), 65.3 i 4, i 94.1 i 2, de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

16.1.1 Als efectes del que estableix l'article 94.2 de la Llei, quan la modificació del planejament comporta un increment de sostre edificable, i si l'ús residencial és el principal o bé mixt, amb altres usos, s'ha de preveure el corresponent increment proporcional dels espais lliures i de les reserves per a equipaments, d'acord amb l'article 65.3 de la Llei, que comporta una reserva total mínima de 10 m2 de sòl per cada 25 m2 de sostre, per a la seva destinació a sistemes locals.

Pel que fa a la reserva de sòl per al sistema general d'espais lliures, s'ha de garantir el compliment global, dins del municipi, del mínim establert per l'article 58.1.f) de la Llei d'urbanisme.

16.1.2 Quan la modificació del planejament incrementa el sostre edificable, i si l'ús és l'industrial o el comercial o, en general, un ús diferent que el d'habitatge, l'aplicació de l'article 65.4 de la Llei comporta mantenir la proporció entre l'edificabilitat i la reserva de sòl per a espais lliures i equipaments comunitaris prevista pel planejament vigent.

16.1.3 Les reserves addicionals de sòl per a sistemes locals d'equipaments poden ser adscrites, totalment o parcialment, al sistema local d'espais lliures en funció del millor servei als interessos públics.

16.1.4 Els supòsits objecte dels apartats 1.1 i 1.2 d'aquest article determinen l'obligatorietat de cessió de sòl amb aprofitament urbanístic, segons el que estableixen els articles 43.1.b) i 45.1.a) de la Llei, per al sòl urbà no consolidat i per al sòl urbanitzable, respectivament.

16.2  Als efectes del que estableix l'article 43.1.a) de la Llei, si l'habitatge resultant d'un canvi d'ús s'ha de sotmetre a algun règim de protecció pública, s'entén, amb caràcter general, que la nova ordenació no genera plusvàlues immobiliàries. No obstant això, en l'expedient s'ha de constatar i justificar, cas per cas, la inexistència d'aquestes plusvàlues.

16.3  La modificació del planejament que comporta l'augment de la densitat de l'ús residencial, sense increment de l'edificabilitat ni canvi d'ús, acredita la cessió del sòl corresponent al 10% de l'aprofitament generat per l'esmentat augment, llevat que l'augment de densitat es destini a algun règim de protecció pública.

Quan concorrin juntament amb l'augment de densitat totes o alguna de les circumstàncies previstes pels apartats a) i b) de l'article 43.1 de la Llei, la cessió objecte del paràgraf anterior és acumulativa amb les regulades per l'esmentat article, amb el límit establert pel seu apartat 2.

En aquests supòsits, el planejament que es modifiqui ha de preveure una reserva de terrenys per a sistemes locals d'espais lliures i equipaments de 10 m2, com a mínim, per a cada nou habitatge, i és d'aplicació el que preveu l'apartat 1.3 d'aquest article.

Article 17

Desenvolupament per subsectors

(Desplegament de l'article 91 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

17.1  Per desenvolupar un sector per subsectors s'ha de presentar a tràmit un avanç del Pla que abasti la totalitat del sector, juntament amb el planejament derivat referit a un subsector.

L'avanç del Pla i el planejament derivat s'han de configurar en documents i expedients separats. El contingut del planejament derivat referent al subsector s'ha d'ajustar al que estableix l'article 66 de la Llei.

L'avanç del Pla referit al sector ha de contenir una memòria, un plànol d'informació, un plànol de proposta d'ordenació i un plànol justificatiu de l'emplaçament de les xarxes viària i dels demés serveis, dels espais lliures i dels equipaments comunitaris.

La memòria de l'avanç ha de justificar la conveniència, l'oportunitat i la viabilitat tècnica, jurídica i econòmica de la promoció; igualment, ha de justificar l'equilibri exigit per l'article 91.b) de la Llei seguint les regles establertes per l'article 2.2 d'aquest Reglament i, pel que fa a les cessions i càrregues urbanístiques, la manera d'assolir-lo, si és el cas, d'acord amb el que estableixen els apartats 3 i 4 d'aquest article.

S'ha de justificar també gràficament i en la memòria de l'actuació, la coherència de l'emplaçament de la xarxa viària, dels jardins, places i equipaments comunitaris amb el conjunt del sector, així com l'enllaç amb les xarxes generals de serveis i viàries.

17.2  L'avanç i el planejament derivat del subsector se subjecten conjuntament a la tramitació corresponent al planejament derivat de què es tracta. La convocatòria d'informació pública, en la tramitació de l'avanç i del planejament derivat del subsector, s'ha de complementar amb la notificació individualitzada als propietaris del sector.

L'ulterior planejament derivat de la resta del sector s'ha d'ajustar a l'avanç definitivament aprovat.

17.3  Pel que respecta a les obres d'urbanització, el compte de liquidació provisional de la reparcel·lació del subsector ha de constatar la responsabilitat de cadascuna de les finques de resultat per les despeses previsibles de les que en sigui deficitari. En aquest cas, les finques del subsector amb ròssec negatiu, per aquesta raó, han de quedar afectades per la reparcel·lació de la resta del sector, i correspon als seus propietaris l'obligació de procedir al pagament de les corresponents quotes d'urbanització.

17.4  Pel que fa als terrenys de cessió obligatòria i gratuïta, el reequilibrament amb la resta del sector es garanteix, si s'escau, mitjançant la cessió fiduciària de terrenys edificables, a compte de la reparcel·lació ulterior, a favor de l'administració actuant.

A aquests efectes, les persones propietàries de les finques del subsector, en ocasió de promoure el planejament derivat referit al subsector i l'avanç del Pla de tot el sector, han de comprometre's a fer efectives les cessions esmentades mitjançant el seu projecte de reparcel·lació, que no pot aprovar-se sense aquest contingut. Aquests terrenys els aportarà l'administració actuant a la reparcel·lació de la resta del sector per compensar el seu excedent de càrregues de cessió.

En la tramitació del projecte de reparcel·lació del subsector s'han de convocar a informació pública totes les persones propietàries del sector.

17.5  Si s'assoleix l'acord unànime entre les persones propietàries del subsector i els de la resta del sector, el pagament de quotes d'urbanització pot fer-se igualment mitjançant la cessió de terrenys edificables, d'acord amb el que estableix l'apartat 4.

Capítol V

Gestió urbanística

Secció primera

Disposicions comunes

Article 18

Auditories urbanístiques

(Desplegament de l'article 14.5 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

18.1  Les administracions amb competències en l'àmbit de la gestió urbanística poden dur a terme convenis de col·laboració que tinguin, com a finalitat específica, la realització d'auditories urbanístiques amb altres administracions públiques també amb competències en la matèria, l'àmbit d'actuació de les quals inclogui el seu territori, i amb altres ens administratius amb competències de gestió urbanística. També poden contractar la realització d'auditories amb professionals o empreses que tinguin la solvència tècnica necessària i experiència sobre mètodes i procediments de sistemes de qualitat i que no tinguin cap tipus de vinculació amb l'administració que auditen, d'acord amb el que disposa la legislació sobre contractació administrativa.

L'auditoria urbanística té per objectiu fonamental la millora de la capacitat de gestió urbanística de les administracions esmentades i comporta l'anàlisi acurada dels mètodes emprats habitualment per l'ens auditat, dels seus mitjans personals i materials, posats en relació amb totes o algunes de les determinacions del planejament general, tenint en compte l'estratègia urbanística en matèria de gestió definida al Programa d'actuació urbanística municipal o comarcal, si s'escau, o bé al Pla d'ordenació urbanística municipal mateix.

L'auditoria urbanística constata el grau de compliment del planejament general vigent, així com l'existència de dèficits i proposa les mesures correctores adients, i es pot estendre en recomanacions de tota mena relacionades amb els sistemes d'execució i les seves modalitats diverses, amb els mitjans personals i materials de l'ens auditat i també amb les prioritats i altres components integrants de l'esmentada estratègia de gestió urbanística.

18.2  El conveni de col·laboració o contracte s'ha de referir al termini d'elaboració, a les fases de l'auditoria, a l'abast, total o parcial, de les previsions del planejament general, al bescanvi d'informació i als recursos humans propis que l'ens auditor ha d'emprar o bé, si cal, a la contractació dels serveis d'experts o d'empreses externs.

L'informe d'auditoria oficialment emès per l'auditor ha de ser posat en coneixement general mitjançant l'anunci oportú en el butlletí que correspongui i en un dels diaris de major difusió en l'àmbit territorial del qual es tracti, amb indicació de les dependències, l'horari en què pot ser consultat i, si s'escau, les dades de consulta per via de comunicació teleinformàtica.

L'auditoria tindrà els efectes que l'ens auditat consideri més convenients per als interessos públics.

Article 19

Administració actuant

(Desplegament dels articles 22 i 23 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

19.1  Les atribucions que l'article 23.2 i 3 de la Llei d'urbanisme preveu per a l'administració actuant altra que l'ajuntament, quan es tracta de l'Institut Català del Sòl i de consorcis urbanístics, s'exerceixen de la manera següent:

a) En el cas de l'Institut Català del Sòl, s'ha de fer constar aquesta circumstància, bé en el planejament urbanístic, bé en la declaració de sector d'urbanització prioritària, o bé en la declaració d'incompliment de programes específics a què fa referència l'article 152.2 de la Llei.

b) En el cas de consorcis urbanístics, l'acord de l'ajuntament determina la seva condició d'administració actuant i s'ha de sotmetre a la publicitat exigida per l'article 23.1.c) de la Llei.

c) Si el sistema d'actuació escollit és el de reparcel·lació, en la modalitat de compensació per concertació, l'entitat urbanística especial que exerceixi d'administració actuant també és part en el conveni urbanístic que ha de dur a terme l'ajuntament amb les persones propietàries de sòl que abastin la proporció exigida per l'article 129 de la Llei, i pot convocar i resoldre el concurs corresponent per atorgar-ne la concessió en els termes fixats en l'article 130 de la Llei, llevat que l'ajuntament s'hagi reservat la convocatòria i resolució del concurs.

Si la modalitat és de cooperació, operarà bé l'assumpció directa de la gestió urbanística integrada o bé la convocatòria de concurs esmentades, sense necessitat de conveni, d'acord amb el que estableix l'article 135 de la Llei.

d) El sòl de cessió obligatòria i gratuïta amb aprofitament urbanístic que s'integra al patrimoni de l'Institut Català del Sòl o dels consorcis urbanístics queda vinculat i subjecte al que s'estableix des de l'article 153 al 163 de la Llei.

Si la cessió es fa a favor d'un consorci urbanístic, aquest podrà optar entre adjudicar-lo directament als ens públics que l'integrin, que l'incorporaran al seu patrimoni de sòl, o podrà alienar-lo. Els rendiments obtinguts els podrà destinar a noves actuacions, si els seus estatuts així ho preveuen, o bé es repartiran entre els seus membres que els hauran de destinar a la consecució dels objectius fixats a l'article 153.4 de la Llei.

e) Els acords que, com administració actuant, adoptin l'Institut Català del Sòl i els consorcis urbanístics, en el marc de les competències respectives, es regeixen pel dret administratiu.

19.2  Els ajuntaments, en cas de constitució de mancomunitats en matèria urbanística, d'acord amb el que preveu l'article 115.1 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, poden acordar d'atorgar-les les atribucions d'administració actuant, que preveu l'article 23 de la Llei i aquest Reglament per als consorcis urbanístics.

19.3  La condició d'administració actuant, per acord de l'ajuntament, de les societats de capital íntegrament públic local que siguin entitats urbanístiques especials, no comporta la cessió de la titularitat de la competència ni dels elements substantius del seu exercici i serà responsabilitat de l'òrgan competent de l'ens local dictar tots aquells actes o resolucions de caràcter juridicoadministratiu que donin suport o en els quals s'integri l'activitat material i tècnica objecte de l'encomanda.

L'ajuntament també pot acordar d'encomanar l'administració i la gestió del sòl de cessió amb aprofitament urbanístic a les societats que operin com administració actuant, així com els hi pot cedir o alienar directament amb la finalitat d'edificar habitatges de protecció pública.

Article 20

Equilibri de beneficis i càrregues entre polígons d'actuació urbanística.

(Desplegament de l'article 112.4.b) de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

La divisió del sector en diversos polígons d'actuació o la modificació dels existents ha de justificar l'equilibri de beneficis i càrregues entre ells.

La divisió poligonal és equilibrada, pel que fa als beneficis, quan les diferències d'aprofitament mitjà de cadascun dels polígons respecte de l'aprofitament mitjà del sector, en més o en menys, no són superiors al 15% d'aquest, sense perjudici de les compensacions econòmiques que fossin procedents.

La mateixa proporció s'ha de considerar pel que fa a l'equilibri en les càrregues d'urbanització.

Pel que fa a la cessió obligatòria i gratuïta de sòl amb aprofitament i de sòl reservat per a sistemes, es pot aplicar el que estableix l'article 91.b) de la Llei.

Secció segona

Sistema de reparcel·lació

Article 21

Denegació de la proposta de conveni en la modalitat de compensació per concertació del sistema de reparcel·lació

(Desplegament de l'article 132 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

21.1  Els propietaris de finques la superfície de les quals representi més del 50% de la superfície de l'àmbit d'actuació poden promoure la modalitat de compensació bàsica dins el termini d'audiència de la proposta de conveni de la modalitat de compensació per concertació.

Aquesta pretensió comporta, de manera cautelar, la suspensió de la tramitació de la proposta del conveni, sempre que les persones propietàries promotores de la modalitat de compensació bàsica assumeixin formalment davant l'ajuntament els compromisos següents:

a) La presentació a tràmit de la corresponent figura de planejament, si s'escau, dintre d'un termini que sigui proporcionat i, com a màxim, dintre dels sis mesos següents a la notificació de la suspensió de la tramitació de la proposta de conveni, amb les bases i els estatuts de la futura junta de compensació, i la presentació del document públic de constitució de la junta de compensació dins del mes següent a la publicació de l'aprovació definitiva dels esmentats estatuts i bases d'actuació.

b) Si la figura de planejament ja estigués en tramitació o bé ja s'hagués aprovat definitivament, el compromís ha de referir-se a la presentació a tràmit, dins dels dos mesos següents a la suspensió del conveni, dels estatuts i bases d'actuació, i també a la presentació del document públic de constitució de la junta de compensació dintre del mes següent a la publicació de l'aprovació definitiva dels esmentats estatuts i bases d'actuació.

21.2  L'incompliment de qualsevol d'aquests compromisos comporta l'alçament de la suspensió de la tramitació de la proposta de conveni i la continuació del procediment per aprovar-lo; en canvi, l'acompliment de tots ells comporta la denegació de la dita proposta.

Article 22

Participació dels béns de domini públic en el repartiment de beneficis i càrregues de la reparcel·lació

(Desplegament de l'article 120.4 i 5 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

22.1.1 Els béns que ja siguin de domini públic en el moment de tramitació del projecte de reparcel·lació participen en el repartiment de beneficis i càrregues en els supòsits que preveu l'article 120.4 de la Llei.

22.1.2 Les superfícies de domini públic, així qualificades per determinació de la legislació sectorial aplicable sobre vies pecuàries, canals, carreteres o altres, que o bé no experimentin variació pel planejament que calgui executar o bé que la variació comporti una substitució del seu emplaçament inicial per un altre, no participen en el repartiment de beneficis i càrregues.

Quan la variació o la substitució, però, comporti una reducció de la superfície dels esmentats béns, la diferència participa en el repartiment de beneficis i càrregues.

22.2  Els terrenys de domini públic inclosos en un àmbit de planejament derivat que no participin en el repartiment de beneficis i càrregues i que no generin despeses d'urbanització a càrrec de la comunitat de reparcel·lació no computen als efectes de l'aplicació dels índexs d'edificabilitat bruta fixats pel Pla d'ordenació urbanística municipal.

Article 23

Supòsits d'exclusió en la reparcel·lació

(Desplegament de l'article 120 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

23.1  L'àmbit de la reparcel·lació és el del polígon d'actuació urbanística, d'acord amb el que preveu l'article 112 de la Llei, i les finques que el comprenen no en poden ser excloses, llevat dels supòsits que preveu l'apartat 2 d'aquest article.

23.2  L'exclusió de determinats béns de la comunitat de reparcel·lació s'ajustarà al que disposen les regles següents:

a) Les edificacions i instal·lacions preexistents compatibles amb les determinacions del pla d'ordenació que sigui objecte d'execució poden ser justificadament excloses del sistema de repartiment i de la comunitat de reparcel·lació sense necessitat d'alterar la delimitació de la unitat reparcel·lable, sempre que es demostri una desproporció substancial respecte dels beneficis i càrregues del conjunt de l'actuació. El sòl que s'exclogui ha de ser l'indispensable en relació amb les previsions del pla sobre parcel·les mínimes o en relació amb la funcionalitat de les edificacions que es mantenen, i no ha de donar lloc a l'enriquiment injust del propietari.

b) Les superfícies de domini públic objecte de l'apartat 2 de l'article anterior han de ser excloses de la comunitat de reparcel·lació.

Article 24

Consideració d'adjudicataris i innecessarietat de nova adjudicació

(Desplegament dels articles 114.4 i 120.2 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

24.1.1 Tota la superfície inclosa en l'àmbit de la reparcel·lació, sigui o no sigui edificable, ha de ser objecte de nova adjudicació en el projecte de reparcel·lació o bé de confirmació de titularitat.

24.1.2 El projecte de reparcel·lació confirmarà a favor de les primitives persones propietàries la titularitat dominical de les seves pròpies finques d'origen en els casos següents:

a) Finques edificades d'acord amb el planejament que s'executa, a excepció feta dels supòsits regulats per l'article 36 d'aquest Reglament.

b) Finques amb edificacions no ajustades al planejament que s'executa, quan concorrin les circumstàncies següents:

Que no en calgui l'enderrocament per a l'execució de les obres d'urbanització.

Que no estiguin destinades a usos incompatibles amb l'ordenació urbanística.

Que no siguin objecte d'un expedient de protecció de la legalitat urbanística.

Que el dret de les persones propietàries en la reparcel·lació no sigui inferior, en més del 15%, al que correspongui a la parcel·la mínima edificable.

Que l'aprofitament que correspongui a la superfície edificada no excedeixi en més del 15% del dret del propietari, o bé que, en cas contrari, estiguin d'acord tots les persones propietàries que resultarien afectades per la confirmació de la titularitat dominical.

24.1.3 El projecte de reparcel·lació pot confirmar a favor dels primitius propietaris la titularitat dominical de les seves pròpies finques d'origen en els casos següents:

Finques no edificades quan concorrin els següents requisits:

Que la diferència en més o en menys entre l'aprofitament que els correspongui, d'acord amb el planejament, i el que correspondria al propietari, en proporció amb el seu dret, sigui inferior al 15% d'aquest.

Que el propietari ho demani expressament i ho justifiqui a l'administració actuant, a la Junta de Compensació o bé al concessionari de la gestió urbanística integrada abans de la formulació del projecte de reparcel·lació.

24.1.4 En els supòsits previstos pels apartats 1.2.a), 1.2.b) i 1.3 d'aquest article serà necessari que la superfície edificada no sigui inferior a la parcel·la mínima edificable, a menys que quedi compresa en una finca resultant de dimensions superiors i que correspongui al propietari d'acord amb el seu dret; amb aquesta salvetat, si es tracta de finques només parcialment edificades, pot segregar-se la superfície lliure, si s'escau.

Les persones propietàries en totes les situacions dels apartats 1.2 i 1.3 d'aquest article tindran la consideració d'adjudicataris a tots els efectes de la reparcel·lació, segons el que estableixen els articles 114.4 i 121.b) de la Llei, i també, en tots els casos, la confirmació de la titularitat de les finques d'origen es farà sense perjudici de la regularització de termenals, quan fos necessària, i de les compensacions econòmiques que pertoquin.

Article 25

Determinacions i criteris per a l'adjudicació de finques

(Desplegament de l'article 120.1 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

25.1  No podran adjudicar-se com a finques independents superfícies inferiors a la parcel·la mínima edificable o que no reuneixin la configuració i les característiques adequades per a la seva edificació conforme al planejament.

25.2  La superfície enclavada entre dos edificacions que hagin de mantenir-se, podrà adjudicar-se com a finca independent edificable, encara que no abasti les dimensions de la parcel·la mínima, sempre que la diferència no excedeixi del 15% d'aquesta última i es compleixin la resta de determinacions del planejament.

25.3  Quan el planejament permeti ordenacions volumètriques alternatives, el projecte de reparcel·lació l'ha de concretar i especificar els paràmetres d'edificació de les finques resultants i els seus aprofitaments urbanístics, d'acord amb el que estableixen els articles 58.3.a), 65.2.d) i 68.7 de la Llei i 94.2 d'aquest Reglament.

25.4  Excepció feta dels supòsits previstos per l'apartat 1.2.a) i b) de l'article anterior, i llevat d'acord entre les persones propietàries afectades, en el projecte de reparcel·lació no es faran adjudicacions que excedeixin el 15% dels drets de les persones adjudicatàries.

El projecte ha de procurar ajustar les adjudicacions sempre per defecte, procurant, quan sigui possible, que aquest no excedeixi el 15% dels drets anteriorment esmentats.

25.5  La superfície adjudicable que pugui sobrar com a conseqüència del que es disposa en el paràgraf anterior podrà adjudicar-se pro indivís a tots els propietaris amb defecte d'adjudicació, amb la finalitat d'eliminar o reduir la quantia de les indemnitzacions per diferències d'adjudicació, llevat del que estableix l'article 120.1.d) de la Llei.

Article 26

Participació de les persones propietàries en les modalitats del sistema de reparcel·lació

(Desplegament dels articles 116.2, 124.4, 130.6, 131 i 135.2 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

26.1  En la modalitat de compensació bàsica del sistema de reparcel·lació, les persones propietàries de les finques afectades poden decidir la seva incorporació a la Junta de Compensació i manifestar l'esmentada decisió en el tràmit d'audiència, al si de la tramitació de les bases i els estatuts, i, posteriorment, dins el termini de quinze dies des de la notificació de l'acord d'aprovació definitiva de les bases i els estatuts i del de constitució de la Junta de Compensació.

26.2  En la modalitat de compensació per concertació del sistema de reparcel·lació, a més, les persones propietàries poden manifestar la seva voluntat d'incorporar-se a la Junta de Compensació en ocasió del tràmit d'audiència de la proposta de conveni urbanístic.

A aquests efectes, cal la presentació d'un compromís exprés i per escrit davant de l'ajuntament.

26.3  En la modalitat de cooperació del sistema de reparcel·lació, mitjançant concessió de la gestió urbanística integrada, les persones propietàries de finques afectades poden comprometre la seva participació en l'execució dintre del tràmit d'audiència i, simultàniament, han de constituir fiança en qualsevol de les formes admeses per la legislació de contractes de les administracions públiques, en quantia del 12% corresponent a les despeses estimades d'urbanització, segons la proporció de la superfície de la finca de la qual es tracti en relació amb la del total del sector.

26.4  En els supòsits dels apartats 1, 2 i 3 d'aquest article, les persones propietàries han de ser informades, en ocasió del tràmit d'audiència, de les alternatives previstes pels articles 116.2, 124.4, 130.6 i 135.2 de la Llei per al cas de manca de participació en l'execució.

26.5  Quan les persones propietàries no s'incorporen a la Junta de Compensació, en la modalitat de compensació bàsica o de compensació per concertació, o bé no garanteixen la seva participació en la modalitat de cooperació mitjançant concessió de la gestió urbanística integrada, les seves finques poden ser expropiades o bé poden ser objecte de reparcel·lació, sense prèvia expropiació; en aquest segon supòsit, es pot resoldre l'obligació de pagament de les despeses d'urbanització mitjançant l'adjudicació de finques de resultat fins a cobrir la quantia de les despeses a favor de la Junta de Compensació, de l'empresa urbanitzadora si en forma part, de l'administració actuant o del concessionari de la gestió urbanística integrada, segons s'escaigui.

L'adjudicació de les finques de resultat esmentades es farà per títol de cessió en pagament de les despeses d'urbanització. L'adjudicació es farà per escreix, sense perjudici de la liquidació que pertoqui a favor del propietari, de manera que cobreixi les despeses d'urbanització necessàries.

Les alternatives d'expropiació o de reparcel·lació forçoses s'han d'entendre sense perjudici de la possibilitat d'emprar la via de constrenyiment, segons el que estableix l'article 116.3 de la Llei.

Article 27

Expropiació de finques en la reparcel·lació

(Desplegament dels articles 116.2, 124.4, 130.6, 131 i 135.2 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

27.1  Les finques aportades en la reparcel·lació poden ser expropiades en els supòsits següents:

a) En les modalitats de compensació bàsica i de compensació per concertació, per raó de no haver-se incorporat la persona propietària a la Junta de Compensació.

b) En la modalitat de cooperació, per raó de no haver compromès la persona propietària la seva participació en les despeses d'urbanització i no haver-les garantit.

27.2  Les finques de resultat poden ser expropiades, prèvia declaració de l'incompliment de l'obligació de pagar les despeses d'urbanització o bé d'edificar dintre dels terminis obligatoris, en els quals hagin incorregut els propietaris, en siguin o no membres, en el cas de les modalitats de compensació, de la Junta de Compensació.

27.3  Les finques adjudicades per subrogació als propietaris als quals s'apliqui el que preveu el segon supòsit de l'apartat 5 de l'article anterior, només poden ser expropiades per l'incompliment de l'obligació d'edificar dintre dels terminis obligatoris que el planejament hagi establert.

27.4  En l'expropiació de les finques aportades l'ajuntament podrà deixar sense efectes, amb audiència prèvia de la Junta de Compensació, l'expedient d'expropiació iniciat al propietari no adherit, quan aquest hagi sol·licitat la seva adhesió i satisfet la part proporcional de les despeses realitzades amb els interessos legals corresponents, així com els que s'haguessin acreditat durant la tramitació del projecte d'expropiació, sempre que no s'hagi atorgat encara l'acta d'ocupació en supòsits de procediment de taxació conjunta, o que no s'hagi determinat el preu just amb caràcter definitiu en via administrativa en supòsits d'expropiació pel procediment ordinari.

En la modalitat de compensació per concertació, és aplicable el que estableix el paràgraf precedent, amb audiència prèvia de la Junta de Compensació i del concessionari de la gestió urbanística integrada.

27.5  Quan s'apliqui l'expropiació als propietaris afectats per raó de no-incorporació a la Junta de Compensació bàsica i de compensació per concertació, o per raó de no haver compromès la seva participació en les despeses d'urbanització, o per no haver-les garantit en la modalitat de cooperació, en el cas que s'opti pel procediment de taxació conjunta, se seguiran les regles següents:

a) L'aprovació definitiva de l'expedient implicarà la declaració d'urgència de l'expropiació, i legitimarà l'òrgan actuant per aixecar l'acta d'ocupació i sol·licitar la pràctica de l'anotació preventiva corresponent, amb el pagament o el dipòsit previ de l'import de la taxació aprovada d'acord amb els criteris de valoració continguts a les bases d'actuació per compensació aprovades o a la normativa sobre valoracions.

b) Feta l'anotació preventiva a què es refereix l'apartat a), el projecte de reparcel·lació es tramitarà i conclourà de manera ordinària. En aquest cas, un cop aprovat definitivament aquest projecte, la finca o finques resultants que corresponguin per subrogació real a l'ocupada s'adjudicaran a la Junta de Compensació o bé al concessionari de la gestió urbanística integrada als efectes previstos en la legislació hipotecària.

L'anotació preventiva es cancel·larà amb la inscripció del projecte de reparcel·lació.

Article 28

Cessió de terrenys en pagament de despeses d'urbanització

(Desplegament dels articles 116.1, 131 i 135.1 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

28.1  La cessió voluntària de terrenys edificables per al pagament de les despeses d'urbanització, en lloc del pagament en metàl·lic, en el sistema de reparcel·lació, exigeix un acord entre l'obligat i l'administració actuant, o entre l'obligat i la Junta de Compensació, el concessionari de la gestió urbanística integrada o l'empresa urbanitzadora incorporada a la Junta de Compensació, segons escaigui.

L'acord ha de concretar el termini màxim per formalitzar la cessió dels terrenys en pagament de les despeses d'urbanització.

28.2  Si les cessions concertades es refereixen a la cessió de finques resultants a favor de les entitats o empreses objecte de l'apartat 1 d'aquest article, es podran incloure en el projecte de reparcel·lació com una més de les operacions fetes, i el consentiment de les parts ha de constar en l'expedient mitjançant compareixença.

Igualment, es pot tramitar una operació jurídica complementària de la reparcel·lació per procedir a la cessió de finques de resultat en pagament de les despeses d'urbanització a favor de l'administració actuant, de la Junta de Compensació, de l'empresa urbanitzadora incorporada a la Junta o del concessionari de la gestió urbanística integrada, segons escaigui.

Article 29

Cessió de sòl amb aprofitament urbanístic

(Desplegament dels articles 43 i 45.1.a) i 2 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

D'acord amb el que disposa l'article 45.2 de la Llei, l'emplaçament del sòl que s'hagi de cedir en virtut del que estableix l'apartat 1.a) de l'article esmentat s'ha de concretar en el procés de reparcel·lació o bé, si aquesta és innecessària, per acord entre l'administració actuant i els propietaris afectats.

En defecte d'acord, la cessió de sòl amb aprofitament urbanístic ha d'atendre, proporcionalment, les diverses zones de l'àmbit d'actuació.

Article 30

Sòl amb destinació a habitatge de protecció pública

(Desplegament dels articles 57.3 i 120.1.h) de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

30.1  En les adjudicacions de sòl d'ús residencial amb destinació a habitatge de protecció pública, tant si és per títol de subrogació com per títol de cessió obligatòria i gratuïta, cal tenir en compte el valor diferencial que el sòl esmentat pot tenir en relació amb el destinat a habitatges de renda lliure, d'acord amb el que estableix l'article 120.1.h) de la Llei.

30.2  La destinació a construcció d'habitatges de protecció pública s'ha d'expressar en la descripció de les finques de resultat de la reparcel·lació perquè consti en el Registre de la propietat.

En cas d'innecessarietat de la reparcel·lació, la constatació esmentada per nota marginal serà requisit previ per a l'atorgament de llicències d'edificació en l'àmbit urbanístic del qual es tracti. A aquests efectes, caldrà una certificació administrativa de l'acord que, sobre la base del planejament, així ho declari, amb notificació als titulars dels drets inscrits.

En aquests supòsits, per a la inscripció al Registre de la propietat de les declaracions d'obra nova sobre les parcel·les afectades caldrà que en l'escriptura d'obra nova es testimoniï la qualificació provisional d'habitatges de protecció pública.

Article 31

Necessitat de la reparcel·lació per repartir equitativament els beneficis i les càrregues de l'ordenació urbanística

(Desplegament de l'article 118.1 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

La reparcel·lació, com a instrument per repartir equitativament els beneficis i les càrregues de l'ordenació urbanística, és necessària sempre que el planejament assigni desigualment a les finques incloses en un àmbit d'actuació el volum, la superfície edificable, els usos, la intensitat dels usos o les limitacions i càrregues de la propietat.

Article 32

Reparcel·lació voluntària

(Desplegament dels articles 118.4 i 124.2.b) de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

32.1  Totes les persones propietàries de finques incloses en un àmbit d'actuació urbanística poden formular, de comú acord i mitjançant l'atorgament d'escriptura pública, una proposta de reparcel·lació voluntària.

Sense necessitat d'aprovació inicial, l'administració actuant ha de sotmetre la proposta a informació pública per un termini d'un mes i simultàniament ha de donar audiència a la resta de persones interessades amb citació personal. L'aprovació definitiva del projecte s'ha d'ajustar al que estableix l'article 113.2.d) de la Llei.

Si l'acord d'aprovació definitiva és procedent, previs els informes tècnics i jurídics corresponents i degudament acreditat per certificació, possibilita la inscripció del document públic de reparcel·lació al Registre de la propietat, una vegada l'acord sigui ferm en via administrativa.

L'objecte de la reparcel·lació voluntària també pot abastar els supòsits dels articles 33 i 34 d'aquest Reglament. En aquests casos s'aplica el procediment que preveu aquest article.

32.2  L'escriptura pública de reparcel·lació voluntària es pot complementar amb un apoderament especial a favor d'un o més propietaris o gestors per tal que, en representació de la comunitat de reparcel·lació, puguin desenvolupar les tasques que altrament correspondrien a una Junta de Compensació.

A aquest efecte, s'ha de fixar un termini de mandat, coincident previsiblement amb el necessari per a l'execució de les determinacions del planejament i de les previsions del projecte d'urbanització complementari, ha de constar un pressupost orientatiu al respecte i, també, unes regles de funcionament del conjunt de poderdants per facilitar i garantir la fiscalització de les tasques dels apoderats o apoderades.

Llevat que es tracti d'un apoderament unipersonal, els apoderats o apoderades es poden configurar bé com a junta d'apoderats, amb president i secretari, o bé com a conjunt de delegats d'actuació indistinta i solidària o bé conjunta i mancomunada.

Si els apoderats o apoderades són diversos, l'apoderament ha d'expressar la persona física que, en representació de tots, ha de ser l'interlocutor amb l'administració actuant.

En aquests casos, no cal la constitució d'una junta de compensació si l'apoderament, amb l'acord previ de l'ajuntament, s'inscriu al Registre d'Entitats Urbanístiques Col·laboradores, per acord del director o directora general d'Urbanisme, que s'ha d'entendre favorable si no se'n notifica l'adopció en el termini del mes següent a la recepció de la documentació completa.

La revocació del poder atorgat per qualsevol dels poderdants comporta la necessitat de constituir una Junta de Compensació.

Article 33

Reparcel·lació econòmica

(Desplegament de l'article 118.4 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

La reparcel·lació és simplement econòmica quan, per raó de la consolidació de l'edificació conforme amb el planejament, no és possible la redistribució material dels terrenys, o bé quan totes les persones propietàries afectades ho decideixen així per unanimitat.

Si es constata una impossibilitat parcial, es redistribuiran la resta de terrenys.

En qualsevol cas, s'han d'aplicar el procediment i els criteris que preveu l'article 113.2 i l'article 120 de la Llei, en la mesura que l'especificitat de la reparcel·lació ho admeti, i el projecte ha d'establir les indemnitzacions substitutòries que siguin procedents entre els afectats.

La documentació del projecte s'adequarà a les especificitats concurrents de tal manera que la proposta d'adjudicació es pot limitar a confirmar les titularitats originàries i l'adjudicació dels terrenys de cessió obligatòria i gratuïta, incloent-hi el projecte i el compte de liquidació provisional, als efectes del que estableix l'article 121.b) de la Llei.

En la mesura i proporció que no sigui possible objectivament la redistribució dels terrenys per raons de consolidació de l'edificació, l'administració actuant rep en metàl·lic l'equivalent al valor de la cessió de terrenys amb aprofitament urbanístic que li correspon, amb deducció de les despeses d'urbanització.

Article 34

Regularització de finques

(Desplegament de l'article 118.4 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

La reparcel·lació es pot aplicar, malgrat que no calgui la redistribució material dels terrenys als efectes del repartiment equitatiu dels beneficis i càrregues de l'ordenació urbanística, quan sigui necessari regularitzar la configuració de les finques, a fi d'ajustar-la a les exigències del planejament.

S'entén per regularització de finques la definició de les noves partions de les finques afectades, d'acord amb el planejament, sempre que no se n'afecti el valor en una proporció superior al 15% ni les edificacions existents, sens perjudici de les compensacions substitutòries en metàl·lic.

La regularització es podrà dur a terme per illes completes o bé per parts d'illes i es pot acordar en qualsevol moment, d'ofici o bé a instància d'una part interessada.

Els projectes de regularització de finques es componen dels documents següents:

Memòria justificativa.

Relació de propietaris i interessats afectats.

Plànol parcel·lari d'informació a escala adequada.

Plànol de finques regularitzades, a la mateixa escala del plànol precedent.

Compte de compensacions econòmiques, si escau.

Les certificacions registrals de titularitat i càrregues i, en el cas de finques no immatriculades, els testimonis dels títols justificatius.

El projecte es tramita d'acord amb l'article 113.2 de la Llei.

L'accés al Registre de la propietat de la nova configuració física de les finques inscrites es produeix amb l'aprovació definitiva prèvia de l'expedient i amb la certificació corresponent per part de l'administració actuant, una vegada aquella sigui ferma en via administrativa.

Article 35

Reparcel·lació que afecta un únic propietari o una comunitat de béns

(Desplegament de l'article 118.4 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

En cas que els terrenys inclosos en la unitat reparcel·lable pertanyin a un propietari únic o a diversos en proindivís, tant si les quotes de participació són iguals com si són diferents, el projecte de reparcel·lació s'ha de limitar a especificar les finques resultants que han de ser adjudicades a l'administració actuant o a l'ajuntament, a títol de cessió, i al propietari únic o als titulars de la comunitat, així com l'afecció de les finques al pagament de les despeses d'urbanització i les altres despeses del projecte.

El projecte de reparcel·lació s'ha de tramitar d'acord amb el que estableix l'apartat 1 de l'article 32, segon i tercer paràgrafs, d'aquest Reglament.

Article 36

Redistribució d'edificacions en règim de propietat horitzontal. Determinacions del projecte de reparcel·lació per a la constatació del règim de propietat horitzontal

(Desplegament de l'article 120.3 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

36.1.1 La reparcel·lació, en sòl urbà, per facilitar els processos de reforma interior i de rehabilitació, pot abastar la redistribució material d'edificacions conformes amb el planejament mitjançant l'adjudicació en règim de propietat horitzontal dels diferents pisos, locals o parts d'edificis susceptibles de divisió en la forma especial de propietat regulada per la legislació aplicable en matèria de propietat horitzontal.

L'adjudicació en règim de propietat horitzontal té lloc si la finca ja està dividida en aquest règim o bé si la divisió és simultània al projecte de reparcel·lació. En un altre cas, l'adjudicació ha de ser en proindivís amb les determinacions adients per fer-la.

Aquestes finques de resultat poden consistir, si escau, en edificacions resultants d'execució d'obres de rehabilitació, i s'ha de fer constar, aleshores, l'obligació d'executar-les.

36.1.2 L'aplicació d'aquest article requereix l'acord previ de les persones propietàries de les finques afectades, que s'ha d'acreditar en l'expedient reparcel·latori.

36.1.3 Si no s'ha atorgat prèviament o simultàniament l'escriptura pública constitutiva de la propietat horitzontal, el projecte de reparcel·lació ha de contenir, a aquest efecte, les determinacions adients per a cadascuna de les comunitats a constituir.

36.2  Els projectes de reparcel·lació, en general, en adjudicar en proindivís les finques de resultat edificades o no, poden preveure la necessitat de constituir ulteriorment una propietat horitzontal o un complex immobiliari privat, establint les determinacions adients a aquests efectes.

36.3  Les determinacions a les quals es refereixen els apartats 1.3 i 2 d'aquest article accedeixen al Registre de la propietat mitjançant el projecte de reparcel·lació.

Article 37

Càrregues imputables a les persones propietàries

(Desplegament de l'article 120.1.f) de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

37.1  El projecte de reparcel·lació pot establir que no van a càrrec de la comunitat de reparcel·lació les despeses que calgui atendre per preparar els terrenys per executar les obres d'urbanització quan la preparació esmentada exigeixi actuacions desproporcionades com a conseqüència de les accions o omissions dels seus propietaris.

A aquests efectes, són accions o omissions que comporten actuacions no assumibles per la comunitat de reparcel·lació les obres, les instal·lacions, els moviments de terres, els abocaments, les extraccions d'àrids, les alteracions topogràfiques i morfològiques i qualsevol altra variació objectiva dels terrenys que s'hagin executat sense les llicències, ordres o autoritzacions administratives adients o sense ajustar-se a aquestes.

En aquests supòsits, el projecte de reparcel·lació ha d'imputar les despeses corresponents més elevades al propietari respectiu com una càrrega individual, i així s'ha de reflectir al compte de liquidació del projecte de reparcel·lació.

Aquest règim també s'aplica quan les obres de preparació dels terrenys siguin conseqüència de l'incompliment de l'obligació de dur a la pràctica programes de restauració imposats per les llicències o autoritzacions atorgades.

37.2  No aniran a càrrec de la comunitat de reparcel·lació les indemnitzacions que corresponguin per l'extinció d'arrendaments i d'altres drets personals que s'hagin constituït amb posterioritat a l'aprovació definitiva de la delimitació del polígon d'actuació amb sistema d'actuació per reparcel·lació, amb terminis convencionals de durada incompatible amb els terminis d'execució del planejament. Aquestes despeses han de ser assumides per les persones propietàries atorgants dels contractes dels quals es tracti.

Secció tercera

Execució dels àmbits declarats sectors d'urbanització prioritària

Article 38

Declaració d'un àmbit com a sector d'urbanització prioritària

(Desplegament dels articles 136 a 139 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

38.1  La proposta de declaració de sector d'urbanització prioritària serà exposada al públic durant un mes a partir de la publicació de l'acord i notificada personalment a les persones interessades, a fi i efecte que al·leguin el que considerin oportú.

38.2  La documentació que ha de contenir la proposta de declaració del sector d'urbanització prioritària serà com a mínim la següent:

a) El plànol d'emplaçament a escala 1:5.000.

b) La delimitació de l'àmbit sobre un plànol topogràfic a escala 1:1.000 com a mínim, amb la representació gràfica de l'estat físic dels terrenys i la delimitació de les finques.

c) La llista dels propietaris inclosos en la delimitació.

d) La descripció dels béns i dels drets dins l'àmbit delimitat.

e) La determinació d'administració actuant, amb informe favorable d'aquesta si és diferent de l'organisme que ha formulat la proposta de declaració.

f) La memòria justificativa de l'actuació.

38.3  Perquè els terrenys puguin ser declarats d'urbanització prioritària caldrà que les edificacions o l'obra urbanitzadora existent, per la seva importància, pel seu estat d'ocupació o pels usos existents, no obstaculitzin la gestió immediata del sector.

38.4  L'acord de declaració d'àmbit de sector d'urbanització prioritària s'ha de notificar als propietaris de les finques incloses dins la delimitació, s'ha de publicar al diari oficial corresponent i se n'ha de fer l'assentament corresponent al Registre de la propietat.

La notificació als particulars advertirà de les conseqüències de l'incompliment de les obligacions que estableix l'article 138 de la Llei.

38.5  El sistema d'actuació en els sectors d'urbanització prioritària ha de ser el de reparcel·lació, en la modalitat de cooperació. Si el planejament derivat s'hagués aprovat definitivament amb anterioritat a la declaració de sector d'urbanització prioritària, aquesta declaració comporta la modificació del sistema o de la modalitat d'actuació si en fos un altre.

Els àmbits dels sectors d'urbanització prioritària han de constituir un únic polígon d'actuació. Si el planejament derivat aprovat abans de la declaració conté més d'un polígon d'actuació, la declaració comporta l'estructuració de l'àmbit com un únic polígon.

Article 39

Efectes de l'incompliment de les obligacions d'urbanitzar i d'edificar

(Desplegament dels articles 138, 140, 141, 143.1, 144 i 145 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

39.1  Les persones propietàries de terrenys o les empreses o organismes que costegin les obres d'urbanització estan obligats a dipositar, en el termini d'un mes comptat des de la data del requeriment, les quantitats a compte de l'obra urbanitzadora a fer en els sis mesos següents.

39.2  La manca de pagament de les despeses d'urbanització donarà lloc a la declaració d'incompliment de l'obligació d'urbanitzar.

La declaració d'incompliment l'acorda l'administració actuant a la vista de la certificació de descobert i amb l'audiència prèvia de l'interessat amb advertiment exprés dels efectes que produeix. Aquesta declaració es comunicarà a l'interessat en el termini màxim de deu dies des de la seva adopció.

39.3  Sempre que les obres d'urbanització no estiguin totalment acabades, la llicència d'edificació s'atorgarà condicionada d'acord amb el que estableix l'article 77 d'aquest Reglament.

39.4  Si les obres d'edificació no s'inicien dins del termini que preveu l'article 143.1 de la Llei, o si no s'acaben en el termini establert per la llicència, s'ha de declarar l'incompliment de l'obligació d'edificar.

La declaració d'incompliment de l'obligació d'edificar l'acordarà l'ajuntament en el terme del qual radiqui la finca, i si aquest no inicia el procediment assenyalat en el paràgraf següent en el termini d'un mes, ho farà per subrogació, un cop requerit l'ajuntament, la Direcció General d'Urbanisme.

L'expedient es tramitarà d'acord amb les normes següents:

a) La incoació es notificarà en el termini de vuit dies al propietari de la finca, a les persones arrendatàries, els llogaters o els ocupants d'aquesta, i, a més, als titulars dels drets reals i de les situacions jurídiques inscrites o anotades al Registre de la propietat.

b) Dins dels quinze dies següents a la notificació, les persones interessades podran al·legar davant l'ajuntament el que considerin convenient, i podran aportar o proposar les proves oportunes.

c) Transcorregut el termini de reclamacions i fetes les proves que s'hagin declarat pertinents, l'alcalde, amb l'informe previ dels serveis jurídics i tècnics, sotmetrà la proposta de resolució a l'ajuntament en la sessió més propera.

d) En tot cas, l'acord serà notificat al propietari i als altres interessats i comunicat a la Direcció General d'urbanisme.

39.5.1 L'administració actuant, un cop declarat l'incompliment de l'obligació d'urbanitzar, pot optar, en el termini de dos mesos, per exigir les quotes per la via de constrenyiment, per l'expropiació forçosa dels terrenys o per l'alienació forçosa d'aquests. En cas que es declari l'incompliment de l'obligació d'edificar, es pot optar per l'adopció d'aquestes dues darreres mesures.

Si en el termini de dos mesos l'Administració no opta per l'adopció de cap de les mesures previstes, iniciarà els tràmits per a l'adjudicació dels terrenys mitjançant l'alienació forçosa, fent la valoració prèvia assenyalada en l'article 140.2 de la Llei.

39.5.2 Si, d'acord amb el que estableix l'article 140.1 de la Llei, l'administració actuant opta per l'expropiació, pot ocupar les finques una vegada aprovat definitivament el projecte de taxació conjunta, si no s'ha aprovat amb anterioritat.

39.5.3 Si s'aplica l'alienació forçosa, cal formular, tramitar i aprovar prèviament el projecte de taxació conjunta, si no s'ha aprovat amb anterioritat.

39.5.4 En el procediment aplicable a l'alienació forçosa, no s'hi poden presentar les persones propietàries dels terrenys que hagin incomplert l'obligació de costejar les despeses d'urbanització.

39.5.5 Dins el termini de vuit dies següents a la notificació de l'acord d'inici dels tràmits d'alienació forçosa d'una finca, el seu propietari en pot sol·licitar la venda voluntària. Si l'administració actuant accepta la proposta, l'acord de venda s'ha de fer en escriptura pública en el termini de tres mesos i haurà de constar-hi l'obligació per part de l'adquirent de pagar les quotes que es deuen en el termini màxim de quinze dies i d'iniciar les obres d'edificació en el termini màxim de sis mesos.

En el supòsit que en el termini assenyalat no es formalitzi l'escriptura pública de compravenda o bé que es formalitzi sense incorporar les obligacions assenyalades en el paràgraf anterior, l'expedient d'alienació forçosa continuarà tramitant-se.

L'incompliment per part de l'adquirent de l'obligació de pagar les quotes que es deuen en el termini assenyalat donarà lloc a l'expropiació de la finca.

39.5.6 Les persones adjudicatàries de les subhastes o concursos també han d'iniciar les obres d'edificació en el termini dels sis mesos següents a l'adjudicació definitiva dels terrenys, sempre que el projecte de reparcel·lació sigui ferm en via administrativa.

Article 40

Pròrroga del termini per executar les obres d'urbanització bàsica

(Desplegament de l'article 142 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

40.1  El termini establert per a l'execució de les obres d'urbanització bàsica d'un sector es pot prorrogar per acord de l'administració que el va declarar.

40.2  En el supòsit que l'administració actuant sol·liciti l'atorgament d'una pròrroga, s'ha de formular abans de la finalització del termini d'execució de l'obra urbanitzadora bàsica. Si la sol·licitud no es resol expressament en el termini d'un mes, s'entén atorgada per silenci.

La pròrroga només es pot atorgar una vegada.

Secció quarta

Ocupació directa

Article 41

Procediment d'ocupació directa

(Desplegament de l'article 150 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

41.1  El procediment d'ocupació directa s'ajusta als següents requisits i tràmits:

L'aprovació inicial i la definitiva correspon a l'ajuntament o a una altra administració urbanística actuant competent.

El document d'aprovació inicial ha de justificar la necessitat d'ocupació i l'executivitat i la concreció de l'àmbit de reparcel·lació en el qual els propietaris han de fer efectius els seus drets i obligacions.

El document ha de contenir la determinació provisional dels aprofitaments urbanístics susceptibles d'adquisició pel propietari dels terrenys que s'han d'ocupar, sense perjudici de la seva determinació definitiva en la reparcel·lació, la relació dels terrenys, béns i drets afectats, la de les persones propietàries i la de la resta de titulars de drets sobre els terrenys.

L'acord d'aprovació inicial amb la relació objecte del paràgraf anterior s'ha d'exposar al públic, pel termini d'un mes, amb audiència simultània pel mateix termini a les persones propietàries i titulars de drets inscrits al Registre de la propietat, i a la resta de titulars de drets que siguin coneguts, per a la formulació d'al·legacions.

Aprovada inicialment l'ocupació directa, es demanarà al registrador de la propietat la pràctica d'una nota marginal a la inscripció de les finques afectades.

Una vegada analitzades les al·legacions formulades, si escau, l'expedient d'ocupació directa s'ha d'aprovar definitivament, i l'acord s'ha de publicar i s'ha de notificar als interessats.

Dins del termini d'un mes des de la publicació de l'aprovació definitiva, s'ha d'aixecar una acta en la qual es farà constar, almenys:

a) Lloc i data de l'atorgament i determinació de l'administració actuant amb potestat expropiadora.

b) Identificació dels titulars dominicals i de la resta de titulars de drets.

c) Identificació dels drets, plantacions i de la resta de béns susceptibles d'indemnització sobre els terrenys ocupats i situació registral d'aquests.

d) Superfície ocupada i aprofitaments urbanístics que corresponguin.

e) Polígon d'actuació urbanística on s'han de fer efectius aquests aprofitaments mitjançant una reparcel·lació.

L'administració actuant ha de lliurar, a favor de les persones propietàries dels terrenys ocupats i dels altres titulars de drets que han de participar en la reparcel·lació, un certificat acreditatiu del contingut de l'acta d'ocupació.

Abans de l'ocupació efectiva dels terrenys és necessari el pagament o consignació, si escau, de la indemnització que es determini, d'acord amb la legislació aplicable, en els casos previstos als apartats 3 i 5 de l'article 150 de la Llei.

La indemnització, en aquests casos, mai no comprèn el valor del sòl.

41.2  Les indemnitzacions procedents poden ser ateses per l'ajuntament o per una altra administració actuant competent o bé, si escau, pel concessionari de la gestió urbanística integrada.

Les indemnitzacions avançades es computaran en el compte de liquidació de la reparcel·lació a favor de l'entitat o persona que les hagi satisfet.

41.3  Les operacions concernents al trasllat de càrregues i a la possible distribució de l'aprofitament urbanístic entre els seus titulars i el propietari, a títol de domini, així com la inscripció al Registre de la propietat de la finca objecte d'ocupació directa i la de l'aprofitament dimanant de la finca ocupada s'ajustaran al que estableix la legislació aplicable en matèria d'inscripció d'actes de naturalesa urbanística.

41.4  Els arrendaments existents sobre les finques ocupades que siguin incompatibles amb l'ocupació seran expropiats, sense perjudici del que estableix el segon paràgraf de l'apartat 2 d'aquest article.

41.5  És d'aplicació als casos d'ocupació directa el dret de reallotjament en les condicions i amb els requisits que preveu l'article 114 de la Llei.

Secció cinquena

Estatut i registre de les entitats urbanístiques col·laboradores

Subsecció primera

Disposicions generals

Article 42

Entitats urbanístiques col·laboradores. Normativa aplicable

(Desplegament dels articles 117.1, 124.1, 125, 133.2 i de la disposició final 4.2 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

42.1  Les entitats urbanístiques col·laboradores són agrupacions de particulars constituïdes per a l'exercici dels drets, per al compliment dels deures i per al desenvolupament de les funcions que en l'ordenament jurídic urbanístic s'estableixen i es preveuen per a l'execució del planejament urbanístic en un polígon d'actuació urbanística.

Poden formar part de les agrupacions esmentades les entitats o organismes públics en tant que titulars dominicals de finques incloses en el polígon.

42.2.1 Són entitats urbanístiques col·laboradores:

a) Les juntes de compensació, en les modalitats de compensació bàsica i de compensació per concertació del sistema de reparcel·lació.

b) Les associacions administratives de cooperació, en la modalitat d'aquest nom del sistema de reparcel·lació.

c) Les juntes de conservació.

42.2.2 Les entitats urbanístiques col·laboradores es poden constituir de manera provisional.

42.3  Les entitats urbanístiques col·laboradores es regeixen per la Llei d'urbanisme, pels reglaments que la desenvolupen, pels seus estatuts o regles de funcionament si són provisionals, i per les bases d'actuació, si són necessàries.

Article 43

Naturalesa jurídica de les entitats urbanístiques col·laboradores

(Desplegament de l'article 117.1, 2 i 3 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

43.1  Les entitats urbanístiques col·laboradores tenen caràcter administratiu i depenen en aquest ordre de l'ajuntament, sense perjudici de la intervenció d'una altra administració urbanística actuant, d'acord amb el que estableix aquest Reglament.

43.2  Les entitats urbanístiques col·laboradores es constitueixen mitjançant un document públic, adquireixen personalitat jurídica en fer-ne la inscripció en el Registre d'entitats urbanístiques col·laboradores de la Direcció General d'Urbanisme, i tenen plena capacitat per al compliment de les seves finalitats.

Llevat del cas de les entitats urbanístiques col·laboradores provisionals, la resta d'entitats urbanístiques col·laboradores es constitueixen una vegada aprovat definitivament el polígon d'actuació urbanística que els correspon, bé sigui directament mitjançant una figura de planejament o bé pel procediment de divisió poligonal.

Les entitats urbanístiques col·laboradores provisionals es poden constituir abans o després que s'aprovi l'àmbit d'actuació.

Subsecció segona

Estatut de les entitats urbanístiques col·laboradores

Article 44

Funcions de les entitats urbanístiques col·laboradores

(Desplegament dels articles 117.1, 3 i 4, 125, 126, 133.2 i disposició final 4.2 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

44.1  Les juntes de compensació formulen els projectes de reparcel·lació i d'urbanització complementària i gestionen i executen la urbanització completa del polígon d'actuació urbanística que desenvolupen.

També els correspon la conservació de les obres i serveis d'urbanització al llarg del període transitori fins que l'ajuntament els rebi tots.

44.2  Les associacions administratives de cooperació poden exercir les funcions següents:

a) Formular a l'administració actuant suggeriments referents a l'execució del pla en el polígon d'actuació de què es tracti.

b) Auxiliar l'Administració en la vigilància de l'execució de les obres i adreçar-s'hi denunciant els defectes que s'observin i proposant mesures per al desenvolupament més correcte de les obres.

c) Col·laborar amb l'Administració per cobrar les quotes d'urbanització.

d) Examinar el destí atorgat a la inversió de les quotes d'urbanització el pagament de les quals s'hagi anticipat, formulant davant de l'administració actuant les objeccions oportunes.

e) Formular el projecte de reparcel·lació.

f) Formular el projecte d'urbanització complementari.

44.3  Les juntes de conservació de caràcter obligatori tenen les funcions relatives a la conservació de les obres d'urbanització i al manteniment de les dotacions i instal·lacions dels serveis públics, en el termini que correspongui.

En el cas de les juntes de conservació voluntàries, les seves facultats deriven del conveni que celebrin amb l'ajuntament.

Les juntes de conservació de caràcter obligatori també poden assumir altres funcions connexes o complementàries amb les de conservació i manteniment de les obres, dotacions i instal·lacions, igualment mitjançant un conveni amb l'ajuntament.

De tots aquests convenis també en serà part l'administració actuant quan aquesta condició no recaigui en l'ajuntament.

44.4  En el cas d'entitats urbanístiques col·laboradores provisionals, l'òrgan rector té les atribucions relatives a la gestió de les actuacions adients per a la constitució definitiva d'una entitat urbanística col·laboradora, així com la formulació de la figura de planejament derivat i del projecte d'urbanització complementari, si escau.

Article 45

Drets dels membres de les entitats

(Desplegament de la disposició final 4.2 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

45.1  Els membres de les entitats urbanístiques col·laboradores tenen els drets següents:

a) Assistir a les sessions de l'assemblea, participar en les deliberacions i formular suggeriments, objeccions i alternatives respecte dels assumptes debatuts.

b) Exercir el dret de vot en l'assemblea.

c) Dret a consultar i disposar de la informació i documentació necessàries per debatre l'ordre del dia de l'assemblea almenys quaranta-vuit hores abans de la sessió.

d) Ser electors i elegibles per formar part dels òrgans de govern i administració de l'entitat.

e) Rebre informació sobre les activitats que porta a terme l'entitat en relació amb el seu objecte social, així com sobre la composició dels òrgans de govern i administració i sobre l'estat dels comptes de l'entitat, i obtenir certificacions acreditatives dels assentaments als llibres socials en el termini màxim de quinze dies des de la sol·licitud.

f) Ser escoltats abans de demanar a l'ajuntament l'inici d'un procediment de constrenyiment o d'expropiació per l'incompliment dels seus deures o per l'impagament de quotes d'urbanització, i rebre informació per part de l'entitat urbanística col·laboradora de les causes que ho fonamenten. L'inici d'aquests procediments ha de ser motivat.

g) Impugnar els acords de caràcter administratiu que adoptin els òrgans de l'entitat urbanística col·laboradora.

h) Tenir un exemplar dels estatuts de l'entitat i de les bases d'actuació, si escau, i rebre la notificació dels acords adoptats pels òrgans col·legiats als quals pertanyin, a l'efecte d'informació i d'interposició de recursos.

i) Els altres que estableixin els estatuts de l'entitat.

45.2  Els membres de les entitats urbanístiques col·laboradores provisionals tenen els drets que estableixi el document públic de constitució.

Article 46

Deures dels membres de les entitats

(Desplegament de la disposició final 4.2 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

46.1  Els membres de les entitats urbanístiques col·laboradores tenen els deures previstos als seus estatuts i a les bases d'actuació, si escau, i en tot cas els següents:

a) Pagar les quotes que contribueixen al sosteniment i funcionament de l'entitat.

b) Facilitar documentació i exhibir els títols de propietat que es tenen sobre les finques de l'àmbit d'actuació, quan sigui oportú, així com declarar les situacions jurídiques que coneguin i les afectin.

c) Notificar a l'entitat les transmissions de propietat que es produeixin sobre les seves finques incloses en l'àmbit d'actuació.

d) Assabentar els adquirents de les finques del règim de l'entitat urbanística col·laboradora. A aquests efectes, en les escriptures públiques d'alienació el notari farà constar que l'adquirent manifesta expressament que ha estat informat del règim esmentat.

e) Comunicar a la junta els canvis de domicili a efecte de notificacions.

f) Acatar i complir els acords vàlidament adoptats pels òrgans de l'entitat, sense perjudici que s'hi pugui interposar un recurs.

g) Si escau, exercir els càrrecs per als quals se'ls hagi nomenat amb lleialtat i responsabilitat.

h) Complir la resta d'obligacions que estableixen la legislació i el planejament urbanístics.

i) Complir els compromisos assumits mitjançant convenis urbanístics, si escau.

46.2  Els membres de les entitats urbanístiques col·laboradores provisionals tenen els deures que estableixi el document públic de constitució.

Subsecció tercera

Constitució de les entitats urbanístiques col·laboradores. Efectes

Article 47

Projecte i tramitació dels estatuts i, si escau, de les bases d'actuació de les entitats urbanístiques col·laboradores

(Desplegament dels articles 113, 115, 117.4, 124, 129, 130, 134 i 178 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

47.1.1 La presentació a tràmit dels projectes d'estatuts i de bases d'actuació, en les modalitats de compensació bàsica i de compensació per concertació del sistema de reparcel·lació, correspon a les persones propietàries que representin, com a mínim, més del 50% o més del 25%, respectivament, de la propietat de la superfície total del polígon d'actuació urbanística.

47.1.2 En la modalitat de cooperació del sistema de reparcel·lació, la presentació a tràmit dels estatuts de les associacions administratives de cooperació d'iniciativa particular correspon a les persones propietàries que representin, com a mínim, més del 25% de la propietat de la superfície total del polígon d'actuació urbanística.

En cas d'associacions administratives de cooperació d'iniciativa pública, no s'exigeix un quòrum mínim per a la presentació a tràmit dels estatuts, que poden ser redactats d'ofici per l'Administració. Tanmateix, l'associació no es pot constituir si al llarg de la tramitació dels estatuts no s'aconsegueix l'adhesió de propietaris que representin, com a mínim, més del 25% de la superfície total del polígon d'actuació.

47.1.3 La presentació a tràmit del projecte d'estatuts de les juntes de conservació voluntàries, amb l'atorgament previ d'un conveni amb l'ajuntament, correspon a les persones propietàries que representin més del 25% de la superfície del polígon d'actuació.

Tot i així, la junta de conservació voluntària no es pot constituir si al llarg de la tramitació dels estatuts no s'arriba a la unanimitat dels propietaris.

En cas d'obligatorietat de constitució de la junta de conservació no s'exigeix un quòrum mínim per a la presentació a tràmit dels estatuts, que poden ser redactats d'ofici per l'Administració.

47.2.1 En les modalitats de compensació del sistema de reparcel·lació, si les persones propietàries no presenten el projecte d'estatuts i el de bases d'actuació en el termini de tres mesos des de la publicació de l'aprovació definitiva de la delimitació del polígon d'actuació urbanística que concreti la modalitat del sistema d'actuació, l'ajuntament o una altra administració urbanística actuant competent els requerirà perquè els presentin en el termini de dos mesos.

Si la delimitació del polígon d'actuació urbanística no concreta la modalitat, el termini de tres mesos es computa des que la modalitat s'ha determinat pel procediment de l'article 113 de la Llei.

En la modalitat de compensació per concertació, el termini de tres mesos objecte del paràgraf precedent opera a partir de l'aprovació del conveni urbanístic, si és posterior a l'aprovació definitiva del polígon d'actuació urbanística, llevat del cas que el conveni prevegi un termini més breu.

Si, no obstant el requeriment, les persones propietàries no presenten els documents expressats, l'ajuntament o una altra administració urbanística actuant competent pot incoar el procediment per substituir la modalitat o el sistema d'execució per algun altre dels previstos en l'article 115 de la Llei, o bé, si s'arriba a l'incompliment de l'obligació d'urbanitzar, l'ajuntament pot aplicar les mesures que preveu l'article 178 de la Llei.

47.2.2 Quan es tracti de juntes de conservació voluntàries, les persones propietàries han de presentar els estatuts dins el termini que estableix el conveni.

En el supòsit de les juntes de conservació obligatòries, el termini de tres mesos per a la formulació dels estatuts es computa des de la recepció de les obres d'urbanització per part de l'ajuntament. Transcorregut aquest termini sense que s'hagin presentat els estatuts, l'ajuntament o altra administració actuant competent requerirà les persones propietàries tal com es regula en l'apartat anterior. Si el requeriment és desatès, els estatuts es redacten d'ofici.

47.3  En el cas d'una associació administrativa de cooperació d'iniciativa privada, es poden formular els estatuts sense subjecció a un termini sempre que no s'hagin executat les obres d'urbanització, amb l'aprovació prèvia del polígon d'actuació urbanística i amb la concreció de la modalitat de cooperació del sistema de reparcel·lació.

L'ajuntament o altra administració actuant competent poden impulsar d'ofici la constitució d'una associació administrativa de cooperació i formular-ne els estatuts.

47.4  Un cop redactats els estatuts i, si escau, les bases d'actuació, s'ha d'observar en tots els supòsits d'entitats urbanístiques col·laboradores el procediment que estableix l'article 113.2 de la Llei. La modificació dels estatuts i de les bases d'actuació segueix també aquesta tramitació.

Article 48

Constitució de les entitats urbanístiques col·laboradores

(Desplegament dels articles 113.4 i 116.2 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

48.1  Una vegada aprovats definitivament els estatuts i, si escau, les bases d'actuació, l'administració actuant n'ha d'ordenar la publicació al diari oficial que correspongui i ho ha de notificar individualitzadament als propietaris perquè puguin manifestar la seva decisió d'adherir-se a la futura entitat durant el termini de 15 dies, informant-ne l'ajuntament, en cas que no sigui l'administració actuant.

La notificació individualitzada requerirà les persones propietàries perquè constitueixin l'entitat dintre d'un termini de dos mesos.

En el cas de les juntes de compensació, el requeriment ha d'advertir de la possibilitat d'expropiació i de l'aplicació alternativa del que estableix l'article 116.2 de la Llei. Si les persones propietàries no constitueixen la junta de compensació corresponent dins dels dos mesos atorgats, l'ajuntament o l'altra administració urbanística actuant els ha de requerir perquè la facin efectiva mitjançant escriptura o document públics.

48.2  Les persones propietàries que han pres vàlidament la iniciativa o bé que s'hi han adherit, i les empreses urbanitzadores, si escau, o els concessionaris de la gestió urbanística integrada, en la modalitat de compensació per concertació, han de constituir l'entitat urbanística col·laboradora mitjançant l'atorgament d'un document públic.

Quan el document públic solemnitza un acord privat de constitució previ, el poden atorgar igualment totes les persones propietàries i empreses esmentades o bé, com a mínim, qui hagi estat nomenat president, amb acreditació de l'acord privat que, a més, el faculti expressament per a l'atorgament.

De la constitució se'n donarà compte a totes les persones propietàries afectades fefaentment, a fi que puguin adherir-s'hi en el termini de quinze dies mitjançant un escrit adreçat al notari o fedatari que hagi autoritzat l'escriptura o document públic de constitució, a fi que protocol·litzi o incorpori les adhesions que es rebin durant el termini assenyalat.

48.3  El document públic de constitució de les entitats urbanístiques col·laboradores ha d'incloure el següent:

a) La relació de les persones propietàries i, si escau, de les empreses urbanitzadores, i la relació de les finques incloses en el polígon d'actuació urbanística, especificant els percentatges de participació en funció de la superfície de terrenys aportada. En aquestes relacions s'han de fer constar les dades identificatives i les adreces de les persones o entitats, així com les descripcions i dades registrals de les finques.

b) L'acord de constitució.

c) Les persones designades per ocupar els càrrecs de l'òrgan rector.

d) L'enumeració dels compromisos del promotor que l'entitat assumeix, si escau, i els altres compromisos dels quals el promotor no s'allibera.

48.4  Les persones propietàries lliuraran el document públic a l'administració actuant, que haurà d'adoptar necessàriament l'acord d'aprovació de constitució de l'entitat en el termini màxim d'un mes a comptar des de l'endemà de la recepció del document públic i designar el seu representant en l'entitat. També se n'ha de lliurar una còpia a l'ajuntament, en cas que no sigui l'administració actuant, perquè designi el seu representant.

En el supòsit que l'administració actuant no resolgui en el termini esmentat, s'entendrà aprovada l'escriptura de constitució per silenci administratiu positiu. Si l'ajuntament no ha designat un representant municipal, s'entendrà atorgada aquesta condició a l'alcalde del municipi. Si l'administració actuant altra que l'ajuntament no designa cap representant, s'entendrà representada pel de l'ajuntament.

48.5  Aprovada la constitució, l'ajuntament o l'altra administració urbanística actuant competent, per conducte de l'ajuntament, ha de demanar a la Direcció General d'Urbanisme la inscripció de l'entitat al Registre d'entitats urbanístiques col·laboradores. A la sol·licitud d'inscripció s'hi han d'adjuntar els documents que preveu l'article 64 d'aquest Reglament.

Article 49

Tramitació simultània dels estatuts i bases d'actuació i constitució de les entitats urbanístiques col·laboradores

(Desplegament dels articles 83.9 i 113 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

En el cas que es presentin a tràmit simultàniament els estatuts, les bases d'actuació, si escau, i la constitució d'una entitat urbanística col·laboradora, aquesta darrera ha de formar part de la documentació sotmesa a informació pública i la seva aprovació s'ha d'acordar a continuació de l'aprovació definitiva dels documents. Si la presentació simultània inclou el projecte de reparcel·lació, també cal presentar el projecte d'urbanització complementari, d'acord amb el que estableix l'article 12.3 d'aquest Reglament.

Si els instruments de gestió objecte del paràgraf anterior es presenten a tràmit simultàniament amb la figura de planejament, seran executius en el moment en què ho sigui l'instrument de planejament que desenvolupin.

Article 50

Acords de les entitats urbanístiques col·laboradores

(Desplegament de l'article 117.2 i de la disposició final 4.2 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

50.1  Els actes i contractes celebrats abans de la inscripció de l'entitat urbanística col·laboradora en el registre que preveu l'article 43.2 d'aquest Reglament s'ajusten al règim establert per la legislació aplicable en matèria de societats anònimes sobre societats en formació.

50.2  L'adopció d'acords per part de les assemblees generals de les juntes de compensació i de les juntes de conservació, una vegada constituïdes vàlidament, es farà en funció dels drets o interessos de cada membre, configurats com a unitats de valor, o bé mitjançant altres fórmules convencionals. En situacions de proindivís hauran de nomenar un sol representant, i en cas d'usdefruit, aquest representant en serà el nu propietari. L'adopció d'acords requerirà el vot favorable dels membres que assisteixin a la sessió corresponent de l'òrgan col·legiat que representin la majoria dels seus drets o interessos.

Abans de l'aprovació del projecte de reparcel·lació, els drets seran proporcionals, en defecte d'un acord unànime al respecte, a la superfície de les finques aportades i, posteriorment, al valor de les finques adjudicades.

50.3  L'adopció dels acords en les assemblees generals de les associacions administratives de cooperació tindrà en compte les regles següents:

a) Si la participació en els beneficis i en les càrregues és proporcional als drets i interessos, els membres de les entitats votaran en funció d'aquells.

b) Si la participació és independent dels drets i interessos, els membres de les entitats votaran per vot personal.

En tots dos casos, l'adopció d'un acord requereix el vot favorable dels membres assistents que representin la majoria dels seus drets o interessos, o dels seus vots personals, respectivament.

50.4  Els òrgans col·legiats d'administració de les juntes de compensació, de les associacions administratives de cooperació i de les juntes de conservació, una vegada constituïts vàlidament, adoptaran els seus acords per la majoria d'assistents, que exerciran el vot personal.

50.5  Els quòrums que recullen els apartats anteriors d'aquest article per a l'adopció d'acords s'entenen fixats sense perjudici del que disposin a aquest respecte els estatuts, que poden establir quòrums reforçats per a determinades matèries.

50.6  Els acords de caràcter administratiu que adoptin els òrgans de les entitats urbanístiques col·laboradores poden ser impugnats en alçada davant l'ajuntament respectiu.

Article 51

Notificació dels acords de les entitats urbanístiques col·laboradores. Atorgament d'actes

(Desplegament de l'article 117.2 i de la disposició final 4.2 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

51.1  Els membres de les entitats urbanístiques col·laboradores han de comunicar al secretari el seu domicili a efectes de citacions i de notificacions, per qualsevol mitjà que permeti tenir constància de la recepció.

Si, intentada una citació o notificació, és impossible practicar-la al domicili indicat al paràgraf anterior, per primera i segona vegada, d'acord amb el que estableix la legislació aplicable en matèria de procediment administratiu comú, s'entendrà feta mitjançant la seva col·locació al lloc o tauler previst pels estatuts o, en el seu defecte, al tauler d'anuncis de l'ajuntament, amb una diligència que expressi la data i els motius que ho justifiquin, signada pel secretari i amb el vistiplau del president. Si la notificació és rebutjada, es considerarà practicada.

51.2  Les actes de les sessions dels òrgans col·legiats de les entitats urbanístiques col·laboradores s'han de tancar, amb les signatures del president i del secretari, en acabar la reunió o bé dins dels deu dies naturals següents a la seva celebració, i des d'aleshores seran executives, llevat que hi hagi una previsió estatutària en sentit contrari.

En les actes s'han de fer constar els acords presos per l'òrgan col·legiat, el sentit dels vots i, a petició dels interessats, una explicació succinta del seu parer.

Les actes s'han de notificar als membres de l'òrgan col·legiat del qual es tracti, d'acord amb el que estableix l'apartat 1 d'aquest article, en un termini màxim d'un mes des del seu tancament.

Qualsevol correcció de defectes o errades en les actes directament apreciades pel president i pel secretari o bé posades de relleu per qualsevol membre que ha assistit a la sessió, ha de ser signada pel president i pel secretari, ha d'expressar inequívocament la sessió de què es tracta i l'assumpte de l'ordre del dia que afecta, s'ha de fer abans de la següent sessió de l'òrgan col·legiat i s'ha de sotmetre a la seva ratificació.

Article 52

Transmissió de la condició de membre de l'entitat urbanística col·laboradora. Certificació sobre l'estat de deutes

(Desplegament de l'article 125.2 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

La transmissió de la titularitat que fonamenti la pertinença a qualsevol de les entitats urbanístiques col·laboradores implicarà la subrogació en els drets i obligacions del causant, i s'entendrà que l'adquirent s'incorpora a l'entitat des del moment de la transmissió substituint el seu causant.

A aquest efecte, en l'escriptura pública d'alienació el transmetent ha de manifestar expressament que està al corrent del pagament de les quotes aprovades i notificades per l'entitat, tant ordinàries com extraordinàries, que hagin vençut, o bé ha d'expressar les que deu, i ho ha d'acreditar aportant en l'acte de formalització de l'escriptura una certificació sobre l'estat de deutes amb la comunitat coincident amb la seva declaració, llevat que hagi estat exonerat expressament d'aquesta obligació per l'adquirent.

Article 53

Incompliment d'obligacions i via de constrenyiment. Expropiació

(Desplegament de l'article 127 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

53.1.1 La manca de pagament de les quotes degudes a l'entitat urbanística col·laboradora faculta l'entitat per sol·licitar de l'ajuntament la utilització de la via de constrenyiment per cobrar el deute, o l'aplicació de l'expropiació al membre morós, en el cas de les modalitats de compensació.

La via de constrenyiment es regula per la legislació aplicable en matèria tributària, i el principal i els interessos obtinguts per l'aplicació d'aquest procediment s'han de lliurar a l'entitat urbanística col·laboradora. Els recàrrecs reglamentaris correspondran a l'administració que l'apliqui.

53.1.2 El que estableix l'apartat anterior també s'aplica en cas d'incompliment del termini de cessió objecte del segon paràgraf de l'article 28.1 d'aquest Reglament.

53.2  Els estatuts de les entitats urbanístiques col·laboradores poden exigir, per a l'exercici del dret de vot, que els propietaris estiguin al corrent en el pagament de les quotes vençudes, llevat que les hagin impugnat i n'hagin garantit el pagament o bé que l'hagin consignat notarialment o judicialment. En aquests supòsits, l'acta de la sessió ha de reflectir els propietaris privats del dret de vot; tant aquests propietaris com les seves quotes de participació no seran computades als efectes d'assolir les majories que calgui.

Article 54

Dissolució de les entitats urbanístiques col·laboradores

(Desplegament de l'article 125.3 i de la disposició final 4.2 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

54.1  La dissolució de les entitats urbanístiques col·laboradores requereix el compliment de les seves obligacions pendents i l'aprovació de l'ajuntament o d'una altra administració urbanística actuant competent. En el cas de les juntes de compensació, s'aplica el que estableix l'article 125.3 de la Llei.

54.2  En el cas de les juntes de conservació, tant les voluntàries com les obligatòries, cal que hagi vençut el termini convencional o reglamentari de les seves obligacions i la prèvia acceptació per part de l'ajuntament de les obres d'urbanització en correcte estat de conservació.

54.3  La dissolució de les entitats urbanístiques col·laboradores provisionals es produeix pel venciment del termini pel qual van ser constituïdes o de la pròrroga regulada per l'article 55.5 d'aquest Reglament.

54.4  Acordada la dissolució, l'òrgan rector de l'entitat es transforma en òrgan de liquidació per fer front al pagament dels deutes i al cobrament d'ingressos pendents i per a la distribució del romanent, si escau, d'acord amb el que preveuen els estatuts.

Subsecció quarta

Les entitats urbanístiques col·laboradores provisionals

Article 55

Les entitats urbanístiques col·laboradores provisionals

(Desplegament dels articles 114, 117.3, 124.3, 129, 132.3 i la disposició final 4.2 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

55.1  Poden prendre la iniciativa per constituir una entitat urbanística col·laboradora provisional les persones propietàries de finques la superfície de les quals representi més del 25% de la superfície total compresa per un polígon d'actuació o per un sector de planejament derivat, juntament o no amb els agents o gestors amb els quals han concertat l'impuls de l'operació urbanística.

55.2  La constitució de l'entitat urbanística col·laboradora provisional s'ha de fer mitjançant una escriptura pública que ha d'incorporar l'acord de constitució i els següents punts:

a) El caràcter provisional de l'Entitat, que tindrà una durada que no pot excedir d'un any, a comptar des de la publicació de la inscripció al Registre d'entitats urbanístiques col·laboradores.

b) L'objecte, consistent a facilitar i agilitar la constitució definitiva de l'entitat mitjançant la formulació de la documentació i la sol·licitud de les tramitacions necessàries, més les actuacions que preveu l'article 132.3 de la Llei, si escau.

c) El domicili.

d) El capital operatiu, estigui totalment desemborsat o sigui objecte de desemborsament ulterior, d'acord amb el que es fixi.

e) El pressupost de l'exercici.

f) El programa d'actuació.

g) Les regles de funcionament relatives a la forma de convocatòria del conjunt dels promotors i la seva competència i les facultats del president i, si escau, les del gerent.

La constitució de l'entitat urbanística provisional es complementa amb els documents següents: la llista de promotors, la llista de propietaris i les seves adreces, les dades registrals, si més no de les finques dels promotors que siguin propietaris, i les superfícies respectives; la descripció de l'àmbit de desenvolupament urbanístic; la proporció entre la superfície de les finques de les persones propietàries promotores i la superfície total de l'àmbit del qual es tracti, i les persones designades com a president i, si escau, com a gerent.

55.3  El document públic es presentarà davant de l'ajuntament o de l'altra administració urbanística actuant competent i s'ha de sotmetre a audiència de la resta de propietaris per 15 dies.

Un cop acabat el termini d'audiència, l'òrgan competent ha d'adoptar l'acord d'aprovació de la constitució de l'entitat urbanística col·laboradora provisional, si és procedent, en el termini d'un mes. En un altre cas, s'entén que l'aprovació s'ha atorgat per silenci administratiu.

L'òrgan competent ha de lliurar la documentació completa a la Direcció General d'Urbanisme, en el termini de deu dies, per a la seva inscripció.

L'encarregat del Registre ha d'assentar la inscripció al Llibre d'entitats urbanístiques col·laboradores provisionals una vegada que el director o directora general d'Urbanisme ho hagi acordat, o bé, d'ofici, una vegada transcorregut un mes des de la recepció del document públic sense l'adopció de l'acord esmentat.

La inscripció s'ha de notificar a l'ajuntament, a l'administració actuant altra que l'ajuntament i al president de l'entitat i es publicarà al DOGC. Una vegada feta la notificació, el president i el gerent, si escau, podran desenvolupar les seves tasques en representació de l'entitat urbanística col·laboradora provisionalment constituïda.

Si s'observen defectes, és d'aplicació el que preveu l'article 66.1 d'aquest Reglament.

55.4  En cas que les gestions portades a terme per l'entitat urbanística col·laboradora provisional serveixin efectivament per a la constitució definitiva de l'entitat, les despeses pagades pels promotors i degudament justificades s'integren en les despeses d'urbanització que regula l'article 114 de la Llei.

55.5  A instància de l'entitat urbanística col·laboradora provisional, l'ajuntament o l'altra administració actuant competent pot acordar una pròrroga de la seva vigència, per la meitat del termini inicial, sempre que es justifiqui l'estat avançat en l'acompliment dels seus objectius, la conveniència d'atorgar la pròrroga per als interessos públics i privats concurrents i que no es perjudiquen drets de tercers.

A aquests efectes, la pròrroga no es pot atorgar:

a) Quan ja s'hagin presentat a tràmit uns estatuts i bases d'actuació promoguts pels propietaris que compleixin el requisit establert per l'article 124.3 de la Llei, en el cas de la modalitat de compensació bàsica.

b) Quan els estatuts ja presentats a tràmit, en els casos de Junta de Conservació, voluntària o obligatòria, i d'associació administrativa de cooperació, els hagin promogut propietaris que representen més superfície que la representada pels membres de l'entitat provisional.

c) Quan, en la modalitat de compensació per concertació, els propietaris que compleixen el requisit que estableix l'article 129 de la Llei han interessat l'atorgament del conveni urbanístic amb l'ajuntament i la superfície representada pels membres de l'entitat provisional no sigui superior al 50% de la total superfície de l'àmbit d'actuació.

L'acord de pròrroga, si escau, es tramita com la constitució de l'entitat urbanística col·laboradora provisional, d'acord amb l'apartat 3 d'aquest article.

La sol·licitud de pròrroga s'ha de presentar com a mínim un mes abans que s'exhaureixi el termini inicial.

Subsecció cinquena

Les juntes de compensació

Article 56

Estatuts de les juntes de compensació

(Desplegament dels articles 117.1, 124, 129 i de la disposició final 4.2 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

Els estatuts de les juntes de compensació han d'incloure, almenys, les dades següents:

a) Nom, domicili, objecte i finalitats.

b) L'ajuntament i, si escau, l'altra administració urbanística actuant, sota la tutela o intervenció dels quals, respectivament, actua la junta de compensació.

c) Expressió del polígon d'actuació que constitueix el seu àmbit territorial.

d) Durada.

e) Condicions o requisits per incorporar-se a la junta de compensació, que no poden ser més gravosos per a uns propietaris que per a altres. Els cotitulars d'una finca o dret han de designar una única persona per a l'exercici de les seves facultats com a membre de la junta, responent solidàriament davant d'ella de totes les obligacions que derivin de la seva condició. Si no designen cap representant en el termini que s'assenyali per a aquest efecte, el nomenarà l'administració actuant. En cas d'usdefruit la representació correspon al nu propietari.

Quan les finques pertanyin a menors d'edat o a persones que tinguin limitada la capacitat d'obrar, estaran representats en la junta de compensació pels seus representants legals.

f) Condicions o requisits perquè els promotors i les empreses urbanitzadores s'incorporin a la junta de compensació, si es preveu expressament la possibilitat de la seva participació. Aquestes empreses estaran representades per una única persona.

g) Les facultats del concessionari de la gestió urbanística integrada, si escau.

h) Òrgans de govern i d'administració i, si escau, de gerència, manera de designar-los i facultats de cadascun.

Com a mínim, s'ha de preveure un òrgan col·legiat de govern del qual formin part tots els membres, un òrgan col·legiat d'administració, un president i un secretari.

i) Requisits de la convocatòria dels òrgans de govern i d'administració, requisits i forma d'adopció dels acords, quòrum mínim i manera de computar-se els vots, amb expressió dels casos en què els vots siguin proporcionals als drets o interessos de cada membre, i d'aquells altres supòsits en què el vot sigui individualitzat.

j) Drets i obligacions dels seus membres.

k) Mitjans econòmics i regles per a l'exacció de les aportacions que es puguin acordar amb caràcter ordinari o extraordinari.

l) Expressió dels recursos que, d'acord amb la Llei d'urbanisme i aquest Reglament, siguin procedents contra els acords de la junta.

m) Regles sobre la dissolució i liquidació de la junta de compensació.

Article 57

Bases d'actuació de les juntes de compensació

(Desplegament dels articles 113.1.b), 116.2 i 120.1.a) i b) de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

57.1  Les bases d'actuació han d'incloure les determinacions següents:

a) Criteris per determinar els drets de totes les persones propietàries, d'acord amb l'article 120.1.a) de la Llei.

b) Criteris de valoració de drets reals sobre les finques, servituds predials i drets personals que puguin estar constituïts sobre les finques.

c) Criteris de valoració d'edificacions, obres, plantacions i instal·lacions que s'han d'enderrocar o demolir.

d) Criteris de selecció de les empreses urbanitzadores que es puguin incorporar a la Junta de Compensació, previ acord d'aquesta, i per valorar les aportacions de promotors i d'empreses urbanitzadores, d'acord si escau amb el que estableixen les bases del concurs per a l'adjudicació de la gestió urbanística integrada.

e) Procediment per contractar l'execució de les obres d'urbanització i, si escau, les d'edificació de les finques de resultat adjudicades, si escau, a la Junta.

f) Criteris de valoració de les finques resultants, d'acord amb el que estableix l'article 120.1.b) de la Llei.

g) Regles per a l'adjudicació de finques a totes les persones propietàries, en proporció als drets aportats.

h) Els criteris d'adjudicació en comunitat, sens perjudici del que estableix l'article 116.2 de la Llei.

i) Supòsits d'incompliment de les obligacions dels membres de la junta de compensació que donaran lloc a l'expropiació dels seus béns o drets.

j) Regles per valorar els immobles que es construeixin quan la junta estigui facultada per edificar, i criteris per a la fixació del preu de venda a terceres persones.

k) Forma i terminis en què les persones propietàries de terrenys o titulars d'altres drets han de fer aportacions a la junta de compensació, bé en metàl·lic, bé en terrenys o en indústria, si escau, per al pagament de les quotes d'urbanització i per atendre el sosteniment i el funcionament de l'entitat.

l) Regles per a la distribució de beneficis i pèrdues.

m) Supòsits de compensació en metàl·lic en les diferències d'adjudicació.

n) Moment en què es pugui edificar sobre solars aportats o adjudicats per la junta, per les persones propietàries o per les empreses urbanitzadores, sens perjudici de la sol·licitud de llicència a l'ajuntament del territori on es faci l'actuació.

o) Forma i terminis de pagament de les quotes de conservació, fins a la recepció de les obres per part de l'ajuntament.

57.2  Les bases d'actuació poden incloure, a més, les determinacions complementàries que es considerin adients per a la correcta execució del sistema i de les obres d'urbanització, fins i tot assenyalant les característiques tècniques mínimes que s'han de recollir en els projectes de les obres pressupostades que es redactin.

Article 58

Obligació de conservació i manteniment de les obres d'urbanització i dels serveis per les juntes de compensació i per les persones propietàries no organitzades en Junta

(Desplegament dels articles 124.1 i 2 i 129 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

58.1  La junta de compensació o les persones propietàries no organitzades en junta tenen l'obligació de conservar i mantenir les obres d'urbanització i els serveis públics, un cop s'hagin executat i establert, i fins que l'ajuntament no els rebi per assumir l'obligació de conservar-los.

58.2  Si la conservació de les obres i instal·lacions és obligatòria, d'acord amb les previsions de la disposició final 4 de la Llei, o bé per raó d'un conveni urbanístic, aquesta circumstància s'ha de fer palesa als estatuts, i la junta de compensació s'ha de transformar en junta de conservació i assumir les funcions pròpies d'aquesta sense solució de continuïtat, havent complert prèviament els requisits que estableix l'article 62.2 d'aquest Reglament.

Subsecció sisena

Les associacions administratives de cooperació

Article 59

Associacions administratives de cooperació. Estatuts

(Desplegament dels articles 117.1, 133.2 i de la disposició final 4.2 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

59.1  Les associacions administratives de cooperació són de caràcter voluntari, ja sigui a instància dels particulars o de l'ajuntament o d'una altra administració urbanística actuant, i només se'n pot constituir una per cada polígon d'actuació.

59.2  Els estatuts de les associacions administratives de cooperació necessiten les mateixes circumstàncies enunciades a l'article 56 d'aquest Reglament, amb les peculiaritats derivades de l'article 44.2 del present Reglament.

Subsecció setena

Les juntes de conservació

Article 60

Supòsits de constitució obligatòria de la junta de conservació

(Desplegament dels articles 44.1.f), 116.5 i 125 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

60.1  La constitució d'una junta de conservació serà obligatòria sempre que el deure de conservació de les obres d'urbanització recaigui sobre les persones propietàries compreses en un polígon d'actuació urbanística en virtut de les determinacions del planejament o que resulti expressament de les disposicions reglamentàries que s'estableixin, d'acord amb el que preveu la disposició final 4 de la Llei. En aquests supòsits, la pertinença a la junta de conservació és obligatòria per a totes les persones propietàries compreses en el seu àmbit territorial.

60.2  En el cas de no-constitució de la junta de conservació o bé d'incompliment de les seves obligacions, l'ajuntament o l'altra administració actuant competent pot aplicar l'execució subsidiària, amb la declaració prèvia de l'incompliment de l'obligació de conservar les obres d'urbanització.

Article 61

Supòsits de constitució voluntària de la junta de conservació

(Desplegament dels articles 44.1.f) i 125 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

61.1  Si la constitució de la junta de conservació no és obligatòria, la seva constitució voluntària exigeix, prèviament, la recepció de les obres d'urbanització per part de l'ajuntament, la unanimitat de les persones propietàries afectades, i l'atorgament d'un conveni amb el mateix ajuntament, en el qual serà part, si escau, l'altra administració urbanística actuant.

61.2  En el cas que al llarg de la tramitació dels estatuts no s'arribi a la unanimitat de les persones propietàries afectades, la junta de conservació no es pot constituir. Els estatuts, a aquests efectes, es tramitaran condicionats a l'assoliment de la unanimitat esmentada.

61.3  El conveni establirà les funcions de la junta de conservació, el termini de vigència i les condicions de lliurament a l'ajuntament, al venciment del termini, de les obres, instal·lacions i serveis, que han constituït l'objecte dels deures de conservació, a més dels altres aspectes que es considerin adients.

El conveni l'han d'atorgar, almenys, propietaris que representin més del 25% de la superfície de l'àmbit d'actuació, i s'ha de sotmetre a la publicitat que correspon als estatuts de la junta de conservació projectada.

Article 62

Juntes de conservació. Estatuts

(Desplegament de l'article 117.1 i de la disposició final 4.2 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

62.1  Les juntes de compensació i les associacions administratives de cooperació es poden transformar en juntes de conservació, amb la tramitació prèvia de la modificació dels estatuts, d'acord amb el que estableix l'article 113.2 de la Llei d'urbanisme, i cal la modificació, mitjançant un document públic, de l'acord de constitució, que s'ha d'aprovar segons el que preveu l'article 113.4 de la Llei esmentada.

62.2  Si els estatuts ja preveuen la transformació de l'entitat en una altra de conservació, una vegada rebudes les obres d'urbanització per l'ajuntament, el president o presidenta de l'entitat sol·licitarà a l'administració actuant que trameti una còpia de l'acta de recepció de les obres i una certificació de l'administració actuant acreditativa del fet que s'han complert els requisits de transformació previstos en els estatuts, si escau, al Registre d'entitats urbanístiques col·laboradores per a la inscripció de la transformació de la junta de compensació o associació administrativa de cooperació en entitat de conservació.

62.3  Els estatuts de les juntes de conservació han de contenir les precisions que preveu l'article 56 del present Reglament, amb les peculiaritats que calgui atès el seu objecte social i les seves funcions, que s'estableixen a l'article 44.3 d'aquest reglament.

L'abast dels deures de conservació el determina el planejament, en el marc de la disposició final 4.1 de la Llei, o bé el conveni corresponent.

Els estatuts de la junta de conservació determinen la participació de les persones propietàries en l'obligació de conservar i mantenir les obres d'urbanització, les dotacions i les instal·lacions dels serveis públics en funció dels coeficients de participació en les despeses d'urbanització que estableix el projecte de reparcel·lació i, en el seu defecte, sobre la base de criteris objectius i generals per a tot l'àmbit d'actuació.

Subsecció vuitena

Funcionament del Registre d'entitats urbanístiques col·laboradores

Article 63

Actes inscriptibles

(Desplegament dels articles 113, 117.1, 124.2.b) i de la disposició final 4.2 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

A petició de l'ajuntament o d'una altra administració urbanística actuant, per conducte de l'ajuntament, al Registre d'entitats urbanístiques col·laboradores s'inscriuen:

a) L'acord del director o directora general d'Urbanisme que decideix la inscripció de les entitats urbanístiques col·laboradores. L'assentament al Registre ha de contenir:

Referència a l'acord de l'ajuntament o d'una altra administració urbanística actuant competent pel qual s'aproven els estatuts, així com, si escau, les bases d'actuació.

Referència a l'acord d'aprovació de l'ajuntament, o d'una altra administració urbanística actuant competent, de la constitució de l'entitat de que es tracti.

Els nomenaments de les persones encarregades del govern i administració de l'entitat urbanística col·laboradora.

El nom del representant de l'ajuntament i, si escau, de l'altra administració urbanística actuant, que pot recaure en una mateixa persona.

Referència a l'acord de l'entitat urbanística col·laboradora sobre la incorporació d'empreses urbanitzadores.

Referència als acords d'aprovació del conveni i de les bases del concurs per a l'adjudicació de la concessió de la gestió urbanística integrada en les modalitats del sistema de reparcel·lació que la preveuen o admeten, així com la resolució del conveni.

b) L'acord del director o directora general d'Urbanisme que decideix la inscripció de les entitats urbanístiques col·laboradores provisionals. L'assentament al Registre ha de contenir:

Referència a l'acord d'aprovació de l'ajuntament o de l'altra administració urbanística actuant competent, de la constitució de l'entitat.

Nomenament de les persones físiques encarregades del govern de l'entitat.

Termini de vigència.

c) L'acord del director o directora general d'Urbanisme que decideix la inscripció de l'apoderament regulat pels articles 124.2.b) de la Llei i 32.2 d'aquest reglament. L'assentament al Registre ha de contenir:

Referència a l'acord d'aprovació per part de l'ajuntament o d'una altra administració urbanística actuant competent del document públic de reparcel·lació voluntària i de l'apoderament especial.

Nomenament dels apoderats o apoderades.

d) Els acords de l'ajuntament o de l'altra administració urbanística actuant competent que aproven els acords següents:

Dissolució de l'entitat urbanística col·laboradora.

Modificació del contingut essencial dels assentaments anteriors.

Transformació d'una entitat urbanística col·laboradora en una altra entitat urbanística col·laboradora amb altres finalitats.

Modificació dels estatuts i de les bases d'actuació.

e) Els acords de les entitats urbanístiques col·laboradores sobre cessament de les persones encarregades del seu govern i administració.

Article 64

Documents que cal arxivar

(Desplegament dels articles 117.1, 113.1.d), 132.3 i de la disposició final 4.2 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

64.1  L'encarregat del Registre d'entitats urbanístiques col·laboradores ha d'arxivar els documents següents:

a) Un exemplar dels estatuts i, si escau, de les bases d'actuació de cadascuna de les entitats urbanístiques col·laboradores inscrites.

b) Un exemplar dels convenis urbanístics aprovats i de les bases dels concursos adjudicats per a la concessió de la gestió urbanística integrada.

c) Còpia autoritzada del document públic de constitució de l'entitat o de l'escriptura pública d'apoderament.

d) Certificat municipal o d'una altra administració urbanística actuant competent acreditatiu del procediment administratiu complet que s'ha seguit, fins a la fermesa en via administrativa dels acords corresponents, indicant els quòrums assolits per les persones propietàries per a l'inici del procediment, tant pel que fa a l'aprovació dels estatuts i de les bases d'actuació, si escau, com pel que fa a l'aprovació del document públic de constitució, amb expressió d'haver-se fet la notificació personal o per edictes a tots les persones propietàries de l'àmbit d'actuació.

e) Certificat municipal que acrediti l'executivitat del planejament d'aplicació, llevat dels supòsits d'entitats urbanístiques col·laboradores provisionals, als quals es refereix l'article 132.3 de la Llei.

f) Certificat municipal que acrediti el sistema i la modalitat d'actuació, fixat pel planejament o pel procediment de l'article 113.1.d) de la Llei.

g) Plànol d'emplaçament i àmbit del polígon on l'entitat urbanística col·laboradora desenvoluparà la seva activitat, i certificat municipal que acrediti que es correspon amb el polígon d'actuació urbanística aprovat.

h) Certificat de l'acord de designació del representant de l'ajuntament i de l'altra administració urbanística actuant, si s'escau, en l'entitat urbanística col·laboradora.

64.2  Tots els documents han de ser tramesos per l'ajuntament o per l'altra administració urbanística actuant, per conducte de l'ajuntament, quan s'insti la inscripció pertinent.

Article 65

Funció qualificadora

(Desplegament de l'article 117.1 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

L'exercici de la funció qualificadora, prèvia a l'acord d'inscripció, ha de vetllar pel compliment de la legalitat formal i substantiva establerta per a les entitats urbanístiques col·laboradores, sense que comporti una qualificació jurídica sobre la validesa dels acords adoptats per l'ajuntament o l'altra administració urbanística actuant competent.

Article 66

Esmena de defectes

(Desplegament de l'article 117.1 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

66.1  Si la documentació presentada al Registre d'entitats urbanístiques col·laboradores, als efectes de la seva inscripció, no és completa, o bé si té defectes formals, i en el supòsit de vicis de procediment, l'encarregat del Registre ha de requerir a l'administració actuant que siguin esmenats els defectes detectats amb l'advertiment que es produirà la caducitat de l'expedient passats tres mesos sense que es presenti novament la documentació esmenada o completa. Aquest requeriment serà notificat a l'ajuntament, si no és l'administració actuant, i al president de l'entitat.

66.2  La manca de nomenament del representant de l'ajuntament i de l'altra administració urbanística actuant, si escau, en l'òrgan rector de l'entitat urbanística col·laboradora no és causa de denegació de la inscripció, sinó que causa els efectes que preveu l'article 48.4 d'aquest Reglament.

66.3  Si la documentació és completa i el seu contingut és el que correspon, el director o la directora general d'Urbanisme ha d'adoptar l'acord d'inscripció.

Si els defectes observats no es poden esmenar, la inscripció ha de ser denegada.

Article 67

Inscripció d'actes

(Desplegament de l'article 117.1 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

67.1  Correspon al director o directora general d'Urbanisme la competència per acordar la inscripció dels actes previstos a l'article 63 d'aquest Reglament.

67.2  El termini de què disposa l'Administració de la Generalitat per acordar la inscripció d'una entitat urbanística col·laboradora i dels actes que preveuen els apartats d) i e) de l'article 63 d'aquest Reglament és de dos mesos des de la presentació al Registre d'entrada de la documentació per a la seva inscripció, sense perjudici que aquest termini quedi interromput per la sol·licitud de nova documentació. Fins que no s'aporti tota la documentació, el termini estarà interromput sense necessitat que l'Administració faci nous requeriments.

67.3  Una vegada transcorregut aquest termini sense que s'hagi adoptat l'acord corresponent, l'encarregat del Registre practicarà d'ofici l'assentament d'inscripció al Llibre d'entitats urbanístiques col·laboradores.

67.4  La inscripció s'ha de notificar a l'ajuntament, a l'administració actuant en el supòsit que aquesta no sigui l'ajuntament i al president de l'entitat, i s'ha de publicar al DOGC.

67.5  La inscripció de les entitats urbanístiques col·laboradores provisionals es regeix pel que estableix l'article 55 d'aquest Reglament. Pel que fa als apoderaments especials previstos en supòsits de reparcel·lació voluntària, cal aplicar el que estableix l'article 32.2 d'aquest Reglament.

Article 68

Llibres del Registre

(Desplegament de l'article 117.1 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

68.1  El Registre d'entitats urbanístiques col·laboradores està format per un llibre bàsic i un llibre complementari. El llibre bàsic és el Llibre d'inscripcions, i el llibre complementari és el Llibre d'inscripcions d'entitats urbanístiques col·laboradores provisionals.

68.2  A més, l'encarregat del Registre d'entitats urbanístiques col·laboradores obrirà un expedient per a cadascuna de les entitats per arxivar la documentació que doni lloc als assentaments en els llibres registrals i els documents a què es refereix l'article 64 d'aquest Reglament.

68.3  Són públics, i poden ser consultats, els llibres del Registre i la documentació relativa als acords administratius. L'encarregat del Registre d'entitats urbanístiques col·laboradores lliurarà les certificacions que es demanin en relació amb les inscripcions practicades.

Secció sisena

Contractació i recepció d'obres d'urbanització

Article 69

Contractació d'obres d'urbanització

(Desplegament dels articles 127.1 i 133.1 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

69.1  Per a l'adjudicació de l'execució d'obres d'urbanització o bé de la gestió urbanística integrada, l'ajuntament i l'administració actuant altra que l'ajuntament estan subjectes al que estableix la legislació aplicable en matèria de contractació administrativa.

69.2  Els contractes privats sobre execució d'obres d'urbanització i operacions de conservació i de manteniment de les infraestructures i dels serveis ja executats que atorguin les entitats urbanístiques col·laboradores es poden adjudicar bé mitjançant un procediment obert en el qual tot empresari interessat podrà presentar proposicions, bé mitjançant un procediment restringit en el qual només poden presentar proposicions els empresaris seleccionats per la junta, havent presentat la sol·licitud prèviament, o bé mitjançant un procediment negociat, en el qual el contracte s'adjudica a l'empresari elegit per la junta, havent-ho consultat amb un mínim de tres empreses i havent negociat els termes del contracte amb l'empresa o empreses que hagin respost afirmativament a la consulta.

Si a la junta de compensació s'hi ha incorporat alguna empresa urbanitzadora que aporti, totalment o parcialment, els recursos necessaris per urbanitzar el sòl, l'execució de les obres la pot dur a terme directament aquesta empresa si les bases d'actuació ho han previst. Tant en el procediment obert com en el restringit, l'adjudicació es pot fer per subhasta o per concurs.

En la subhasta es fixa un tipus expressat en diners, amb adjudicació al licitador que, sense excedir-lo, ofereixi el preu més baix.

En el concurs l'adjudicació es fa a favor del licitador que, en conjunt, presenti l'oferta més avantatjosa, en funció dels criteris que estableixi la junta de compensació, sense tenir en compte exclusivament el preu ofert i sense perjudici del dret de la junta de declarar desert el concurs.

69.3  Els contractes s'han de formalitzar per escrit dins del termini dels deu dies següents a l'adopció de l'acord d'adjudicació, una vegada l'adjudicatari hagi constituït una garantia que cobreixi, com a mínim, el 4% de l'import total de les obres d'execució, segons el pressupost de les obres.

Els contractes, a més de les clàusules adients per al seu objecte, han d'incorporar els punts següents:

El compromís de l'empresa constructora de fer les obres de total conformitat amb els projectes d'execució de les obres d'urbanització degudament aprovats, tant els referits a les obres d'urbanització bàsiques incorporats al planejament urbanístic com els complementaris.

L'obligació de l'empresa de facilitar l'acció inspectora de l'administració actuant i de l'entitat urbanística col·laboradora contractant.

Els supòsits d'incompliment que puguin donar lloc a la resolució del contracte, així com les indemnitzacions que corresponguin per inobservança de les característiques tècniques de les obres o dels terminis d'execució.

La retenció que, de cada pagament parcial a compte, hagi de fer l'entitat urbanística, en garantia de l'execució correcta de les obres. Aquestes retencions no es poden retornar fins que no s'hagi rebut definitivament l'obra.

El mode i terminis per a l'abonament per la junta de quantitats a compte en funció de l'obra feta.

El termini de garantia, en funció de la naturalesa i complexitat de l'obra, que no pot ser inferior a un any, llevat de supòsits especials. Aquest termini de garantia comença quan s'atorga l'acta mitjançant la qual l'ajuntament dóna per rebudes les obres en bon estat i d'acord amb les prescripcions establertes.

Article 70

Recepció d'obres d'urbanització

(Desplegament de l'article 125.3.b) i 4 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

70.1  La cessió d'obres d'urbanització, instal·lacions i dotacions l'execució de les quals estigués prevista en el Pla d'ordenació i projecte d'urbanització complementari aplicables s'efectuarà per la Junta de compensació en favor de l'ajuntament dins d'un termini no superior a tres mesos, comptat des de la recepció per la Junta.

Les esmentades cessions seran formalitzades en actes que han de subscriure l'ajuntament, l'Administració actuant altra que l'ajuntament, la Junta de compensació i el contractista.

70.2  La recepció de les obres d'urbanització, tant si l'execució d'aquestes és obligació de les juntes de compensació, o dels propietaris no organitzats en junta, com d'una altra entitat diferent de l'ajuntament, es subjectarà a les regles següents:

a) Conclosa l'obra es notificarà aquest fet de manera fefaent a l'ajuntament, amb sol·licitud que s'incoï el seu expedient de recepció.

b) El que disposa l'apartat anterior serà aplicable a la urbanització realitzada sobre fases determinades previstes en el projecte d'urbanització o a serveis complets, encara que no s'haguessin executat les obres corresponents a la totalitat de l'obra prevista.

c) A la sol·licitud s'ha d'adjuntar, si escau, una còpia de les actes de recepció de l'obra realitzada pel contractista de què es tracti i descripció dels serveis a què es refereix.

A aquests efectes, també s'ha d'adjuntar: a) documentació gràfica on es precisi l'obra realment executada amb memòria justificativa de les possibles modificacions que s'hagin hagut de realitzar respecte del projecte aprovat, i b) valoració econòmica dels diferents serveis a cedir a l'ajuntament.

d) L'ajuntament comprovarà en el termini de tres mesos que l'obra realitzada ha estat executada de conformitat amb les previsions d'urbanització del planejament i del projecte complementari i, si escau, s'actuarà d'acord amb el que estableix la legislació en matèria de contractació administrativa aplicable, sobre recepció d'obres i terminis de garantia.

e) En cas que s'haguessin constatat deficiències, una vegada esmenades aquestes es procedirà de conformitat amb el que estableixen les normes anteriors. L'ajuntament no pot, en aquesta fase, assenyalar altres deficiències diferents que les apreciades amb anterioritat.

Si l'òrgan actuant no resol expressament sobre la recepció de les obres en el termini de tres mesos, s'entendrà estimada la petició i el sol·licitant podrà actuar d'acord amb el que disposa la normativa aplicable sobre actes administratius presumptes.

Capítol VI

Instruments de política de sòl i d'habitatge

Secció primera

Drets de tempteig i retracte

Article 71

Delimitació d'àrees

(Desplegament dels articles 164.1, 2, 3, 4 i 5, 165 i 166 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

La delimitació d'àrees per a l'assoliment dels objectius que preveuen els articles 164 i 165 de la Llei exigeix, en tots els supòsits de l'article 166.1 de la mateixa Llei, una memòria justificativa tant de la necessitat i oportunitat de la mesura i de les corresponents previsions economicofinanceres com de l'àmbit delimitat mateix, així com una relació de les finques afectades i de llurs propietaris i un plànol de delimitació, a escala adequada, amb expressió dels carrers, polígons, sectors o paratges afectats.

La documentació a lliurar al Registre de la propietat ha d'incorporar una còpia certificada de l'esmentat plànol de delimitació.

Article 72

Exercici dels drets de tempteig i retracte

(Desplegament de l'article 164.6 i 7 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

72.1  Les persones propietàries de béns afectats per aquestes delimitacions han de notificar a l'òrgan competent llur decisió d'alienar-los, amb expressió del preu i forma de pagament projectats i restants condicions essencials de la transmissió, a efectes del possible exercici del dret de tempteig durant un termini d'un mes a comptar des del següent a aquell en què s'hagi produït la notificació.

72.2  L'òrgan competent pot exercir el dret de retracte quan no se li hagi fet la notificació que disposa l'apartat precedent o quan s'hagués omès qualsevol dels requisits exigits o resultés inferior el preu efectiu de la transmissió o menys oneroses les restants condicions d'aquesta.

Aquest dret s'haurà d'exercir en el termini d'un mes, comptat des del següent al de la notificació de la transmissió portada a terme, que l'adquirent ha de fer, en tot cas, a l'ajuntament mitjançant entrega d'una còpia de l'escriptura o document en què fos formalitzada.

El dret de retracte al qual es refereix aquest capítol és preferent a qualsevol altre.

72.3  Els efectes de la notificació per a l'exercici del dret de tempteig caducaran als quatre mesos següents a aquesta sense que s'efectuï la transmissió.

La transmissió realitzada transcorregut aquest termini s'entendrà efectuada sense l'esmentada notificació, a efectes de l'exercici del dret de retracte.

72.4  Quan es tracti d'habitatges sotmesos a un règim de protecció pública, el preu d'adquisició en exercici dels drets de tempteig o retracte no pot superar el preu màxim de venda, segons la normativa aplicable.

Secció segona

Obligació d'edificar i conseqüències de l'incompliment d'aquesta obligació

Article 73

Delimitació d'àmbits subjectes a l'obligació d'edificar

(Desplegament dels articles 167 i 170.2 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

La fixació de terminis obligatoris per iniciar l'edificació dels solars, imposada, d'acord amb l'article 167 de la Llei, bé pel planejament general o bé pel planejament derivat, comporta la delimitació gràfica i escrita de sectors, polígons o àrees concrets afectats per aquests terminis. Igualment comporta l'expressió de l'abast d'aquesta determinació pel que fa a si comprèn, a més dels solars no edificats encara, també les finques susceptibles de ser immediatament edificades en què hi hagi construccions paralitzades, ruïnoses, derruïdes o inadequades a l'indret.

L'inici obligatori de l'edificació en un termini establert expressament pel planejament, comporta l'obligació d'acabar les obres en el termini que estableixi la llicència. L'incompliment d'aquesta obligació fonamenta també l'aplicació de les mesures regulades per l'article següent.

Article 74

Registre municipal de solars sense edificar

(Desplegament dels articles 169.1 i 2 i 189.3 i 5, de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

74.1  El Registre municipal de solars sense edificar és potestatiu i pot ser creat pels ajuntaments que comptin amb el Programa d'actuació urbanística municipal.

S'inscriuen al Registre municipal de solars sense edificar les finques susceptibles de ser edificades immediatament respecte de les quals s'hagi declarat l'incompliment de l'obligació d'edificar, així com les finques respecte de les quals s'haguessin acordat les ordres d'execució que preveu l'article 189.3 de la Llei i s'hagi declarat el seu incompliment.

El Registre municipal de solars sense edificar estarà a càrrec del secretari o secretària de la corporació i sota la inspecció de l'alcalde o de l'alcaldessa.

74.2  El Registre municipal expressarà, respecte de cada finca inclosa, les circumstàncies següents:

a) Data de la declaració d'incompliment de l'obligació.

b) Dades del Registre de la propietat, quant a descripció, núm. de finca, tom, llibre, full, número d'inscripció, càrregues, gravàmens, situacions jurídiques inscrites al Registre de la propietat i circumstàncies personals de llurs titulars.

c) Situació, nom de la finca, si escau, el del carrer o plaça i el número corresponent.

d) Referència cadastral de la finca.

e) Llindars actualitzats de la finca, per referència a carrers, places o vies o bé a d'altres finques confrontants.

f) Nom, cognoms i domicili del propietari.

g) Qualificació urbanística de la finca.

h) Edificacions existents, no descrites en la inscripció registral i usos constatats.

i) Terminis d'edificació imposats pel planejament urbanístic i pròrrogues acordades, si escau.

j) Persones arrendatàries i ocupants per d'altres títols dels immobles, si es coneixen o compareixen a l'expedient.

k) El preu just de la finca, una vegada determinat.

l) Les dades dels adquirents de les finques, per expropiació o bé per alienació forçosa.

Les inscripcions al Registre municipal de solars sense edificar es cancel·len mitjançant la inscripció del compliment de l'obligació de què es tracti.

74.3  El Registre municipal de solars sense edificar es porta pels mitjans adients que permetin tenir constància de l'ordre de les inscripcions i del seu contingut.

La diligència d'obertura l'autoritza el secretari o secretària de la corporació, mitjançant la seva signatura, amb el vist-i-plau de l'alcalde.

El secretari o secretària també autoritza cadascun dels assentaments o apuntacions al Registre.

L'encarregat del Registre ha d'arxivar els documents que donin lloc als successius assentaments.

74.4  El Registre és públic i tothom té dret a examinar-lo i a obtenir certificació del seu contingut.

Article 75

Procediment per a la declaració de l'incompliment d'obligacions d'edificar

(Desplegament dels articles 169.3 i 170.1 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

75.1  L'expedient per a la declaració de l'incompliment d'obligacions s'ha d'incoar d'ofici.

La incoació es notificarà al propietari, a les persones arrendatàries i ocupants de l'immoble per d'altres títols, si es coneixen, i als titulars de drets reals i situacions jurídiques inscrits al Registre de la propietat, amb advertiment dels efectes que comporta la declaració. L'òrgan competent ha d'interessar del registrador de la propietat la pràctica d'una nota marginal a la inscripció de la finca per a fer constar la incoació acordada.

Instruït el procediment i abans de redactar-se la proposta de resolució, s'ha de posar de manifest al propietari i demés interessats per un termini de deu dies per tal que puguin al·legar i presentar els documents i justificacions que considerin adients.

La resolució de l'expedient correspon a l'ajuntament i s'ha de notificar al propietari i als demés interessats dintre dels quatre mesos següents a la data d'incoació.

75.2  Una vegada sigui ferm en via administrativa l'acord de declaració de l'incompliment de l'obligació d'edificar o de realitzar les obres que preveu l'article 189.3 de la Llei, es practica la inscripció al Registre municipal de solars sense edificar.

Practicada la inscripció, aquesta s'ha de fer constar al Registre de la propietat d'acord amb la legislació hipotecària mitjançant una nota marginal.

Article 76

Efectes de la inscripció d'una finca en el Registre municipal de solars sense edificar

(Desplegament dels articles 104.1.e) segon, 116.4, 171, 172, 173, 174, 175 i 176 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

76.1  La inscripció d'una finca en el Registre municipal de solars sense edificar comporta la iniciació de l'expedient per a la determinació del preu just, als efectes de la seva expropiació o alienació forçosa; poden ser beneficiaris de l'expropiació forçosa l'administració actuant, el concessionari de la gestió urbanística integrada o bé la Junta de Compensació, si escau.

Si s'aplica l'alienació forçosa, la subhasta s'ha d'ajustar a les disposicions de contractació administrativa aplicable.

76.2  Les garanties exigides per l'article 176 de la Llei seran del 25% del pressupost de les obres d'edificació, si es tracta del propietari, o bé del 12% d'aquell si es tracta de l'adjudicatari de la subhasta, del beneficiari de l'expropiació o bé de l'adquirent del títol del propietari.

La constitució de les garanties s'ha de fer per mitjà d'alguna de les formes admeses per la legislació en matèria de contractes de les administracions públiques.

L'incompliment d'obligacions comporta la pèrdua de la garantia constituïda.

76.3  Les despeses de les inscripcions practicades al Registre de solars i les dels efectes que comportin corren a càrrec de les persones propietàries i seran deduïdes del preu just, en el moment de fer-se efectiu aquest.

76.4  Als efectes de l'exercici del dret de recuperació, que estableix l'article 174.1 de la Llei, s'ha de notificar al propietari anterior o bé als seus causahavents la declaració d'incompliment de l'obligació d'edificar per part de l'adquirent per subhasta o bé per expropiació.

76.5  Quan és el propietari qui decideix d'iniciar o acabar l'edificació, un cop transcorreguts els terminis que preveu l'article 171.3 de la Llei, ha de dipositar la fiança establerta per l'apartat 2 d'aquest article i ha de demanar la corresponent llicència.

Si la llicència anteriorment atorgada estès en vigor, n'hi ha prou amb la comunicació de la decisió, per instància, acompanyada de l'esmentada garantia.

Les actuacions del propietari objecte dels dos paràgrafs precedents no suspenen el procediment per a la determinació del preu just.

Capítol VII

Intervenció en l'ús del sòl i l'edificació

Secció primera

Llicències d'edificació condicionades a l'execució simultània d'obres d'urbanització

Article 77

Simultaneïtat de les obres d'urbanització i les d'edificació

(Desplegament de l'article 41 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

77.1  En sòl urbà s'admet, d'acord amb l'article 41 de la Llei, que les obres d'edificació siguin simultànies a les d'urbanització o de reurbanització. L'atorgament de llicència d'edificació abans d'assolir la parcel·la la condició de solar, ajustada a les determinacions del Pla d'ordenació urbanística municipal o del planejament derivat, és possible quan concorren els següents requisits:

a) Que el Projecte de reparcel·lació, si s'escau, s'hagi inscrit al Registre de la propietat o bé, si és innecessari, que s'hi hagi inscrit a favor de l'ajuntament la totalitat dels terrenys de cessió obligatòria i gratuïta.

b) Que estiguin executades les obres d'urbanització bàsiques que defineix l'article 58.3.b) de la Llei, llevat que l'ajuntament autoritzi la simultaneïtat de les obres d'urbanització i d'edificació, si són compatibles, amb l'audiència prèvia a una altra administració urbanística actuant, si escau, i a l'empresa contractista.

c) Que l'interessat es comprometi per escrit en el moment de demanar la llicència a no utilitzar l'edificació fins a l'acabament de les obres d'urbanització que atorguin als terrenys la condició de solars, d'acord amb el que estableix l'article 29 de la Llei, així com a fer constar aquest compromís tant en les transmissions de la propietat com en les cessions de l'ús de tota l'edificació o de parts d'aquesta, condicionant-les a la subrogació per part de l'adquirent o cessionari.

d) Que, si les obres d'urbanització no estan garantides per l'afectació real de les parcel·les resultants de la reparcel·lació, l'interessat presti fiança per a garantir l'execució simultània de les obres d'urbanització que li corresponguin i les d'edificació, amb un mínim del 12% del pressupost d'aquelles, en qualsevol de les formes admeses per la legislació de contractació de les administracions públiques, sens perjudici de fiança més gran que li pot ser exigida, en qualsevol cas, per garantir la reposició d'obres d'urbanització ja executades.

77.2  Quan es tracti de terrenys de sòl urbà consolidat que preveu l'article 30.b) de la Llei als quals manqui completar o acabar la urbanització per assolir la condició de solars i les obres no s'haguessin adjudicat a un contractista, el promotor de la llicència d'edificació pot assumir l'obligació d'executar-les simultàniament amb les obres d'edificació, amb aplicació del que estableix l'apartat 1 d'aquest article, paràgrafs c) i d).

77.3  La simultaneïtat en l'execució de les obres d'urbanització i d'edificació pot també ser autoritzada quan es tracta de promocions urbanístiques, referides a qualsevol ús, en les quals la urbanització i l'edificació d'un polígon d'actuació urbanística s'emprenen de manera unitària sota una mateixa direcció empresarial.

En aquests casos, només han de concórrer els requisits a), c) i d) de l'apartat 1 d'aquest article.

77.4  L'atorgament de la llicència de primera utilització requereix el compliment dels compromisos assumits; l'incompliment d'aquests compromisos comporta la pèrdua de la fiança constituïda i fonamenta, si escau, l'adopció de les mesures adients per impedir els usos de l'edificació, fins a l'adequació de les obres a les condicions de la llicència d'edificació, sense perjudici de l'execució subsidiària i de la declaració d'incompliment de l'obligació d'urbanitzar.

77.5  Els compromisos assumits pel promotor interessat en la simultaneïtat d'execució de les obres d'urbanització i d'edificació han de constar com a condicions de la llicència d'edificació que s'atorgui, referides a la finca registral que en sigui l'objecte.

Les condicions imposades en la llicència d'edificació sobre finca registral determinada s'han de fer constar en el Registre de la propietat, d'acord amb la normativa aplicable, mitjançant la certificació de l'acord administratiu i instància del propietari.

L'executivitat de la llicència d'edificació resta condicionada a que s'acrediti la constància d'aquestes condicions en el Registre de la propietat.

Secció segona

Llicència de parcel·lació

Article 78

Exigència de llicència de parcel·lació

(Desplegament dels articles 183 i 184 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

78.1.1 S'ha de sotmetre a la fiscalització prèvia municipal tota divisió simultània o segregació successiva de terrenys en un o més lots. Sense aquesta fiscalització prèvia es presumirà que hi ha hagut parcel·lació urbanística.

78.1.2 Tota parcel·lació urbanística ha de ser objecte de llicència prèvia, amb les excepcions que aquest article regula.

Estan subjectes a llicència prèvia de parcel·lació totes les operacions que preveu l'article 183.1 de la Llei que facilitin o tinguin per finalitat la construcció d'edificacions o d'instal·lacions per destinar-les a usos urbans.

S'entén per edificacions o instal·lacions destinades a usos urbans, als efectes del que preveu l'article 183.1 de la Llei, les adequades per a usos altres que els estrictament agraris, forestals, ramaders i els relacionats amb l'explotació dels recursos naturals.

78.1.3 La declaració d'innecessarietat de la llicència de parcel·lació urbanística és l'acord que adopta l'òrgan municipal competent per a l'atorgament de llicències urbanístiques, en aquells supòsits en que no es produeix parcel·lació urbanística bé perquè la divisió o segregació de terrenys és conseqüència de l'aplicació de la normativa sectorial agrària o forestal o bé en el supòsit que preveu l'apartat 2 d'aquest article.

78.2  Cal l'atorgament de llicència de parcel·lació quan es pretengui la nova divisió o segregació de finques resultants d'una reparcel·lació, excepció feta que la descripció de la finca resultant prevegi la possibilitat de la divisió o segregació pretesa, en el qual supòsit n'hi haurà prou amb la declaració d'innecessarietat.

78.3  No cal llicència de parcel·lació ni declaració d'innecessarietat si la segregació o divisió es produeix:

a) Per causa d'expropiació forçosa, d'acord amb la legislació aplicable.

b) En un projecte de reparcel·lació, voluntària o no, definitivament aprovat, per la distribució equitativa dels beneficis i càrregues entre les persones propietàries afectades, en execució del planejament urbanístic. El projecte de reparcel·lació empara també la segregació de finques incloses parcialment en el seu àmbit, fins i tot quan la finca matriu situada fora del perímetre del polígon no complís amb la dimensió mínima exigida.

Article 79

Llicència de parcel·lació: documents i atorgament

(Desplegament de l'article 183.1 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

79.1  Les sol·licituds de llicència de parcel·lació urbanística, en els supòsits de l'apartat a) de l'article 183.1 de la Llei, s'han de presentar amb un projecte, el qual ha de constar dels documents següents:

a) La memòria justificativa de la procedència de les dimensions de les parcel·les proposades, sobre la base del planejament aplicable.

b) El plànol parcel·lari, a escala adequada, amb indicació de les parcel·les indivisibles, la qualificació urbanística dels lots i els terrenys destinats o reservats per a sistemes generals o locals.

Quan el planejament en vigor incorpora el plànol parcel·lari, la còpia certificada d'aquest més les dades i les indicacions necessàries substitueixen el document objecte del punt b).

79.2  En els supòsits dels apartats b) i c) de l'article 183.1 de la Llei, la memòria ha de justificar la procedència de les dimensions dels terrenys objecte dels drets d'utilització exclusiva, d'acord amb les determinacions del planejament, i el plànol parcel·lari s'hi ha d'adequar.

79.3. L'acord municipal que atorgui la llicència de parcel·lació ha d'incorporar una còpia certificada del plànol parcel·lari.

Article 80

Sol·licitud de declaració d'innecessarietat de la llicència de parcel·lació urbanística

(Desplegament de l'article 183.1 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

Quan les operacions descrites pels apartats a), b) i c) de l'article 183.1 de la Llei, no facilitin ni tinguin per finalitat facilitar la construcció d'edificacions o d'instal·lacions per destinar-les a usos urbans i en el supòsit regulat per l'article 78.2 d'aquest Reglament, s'ha de sol·licitar la declaració d'innecessarietat de la llicència de parcel·lació urbanística. A aquests efectes, la memòria ha de justificar les finalitats i objectius que es pretenen assolir i l'adequació de les operacions i els usos a les determinacions del planejament; el plànol parcel·lari expressarà els usos previstos sobre les parcel·les o lots.

Article 81

Requisits per atorgar escriptures i per inscriure-les al Registre de la propietat

(Desplegament de l'article 185 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

81.1.1 La notificació de la llicència de parcel·lació o certificació de l'acord d'atorgament, amb la còpia certificada del plànol parcel·lari, constitueix la documentació que ha de ser aportada als Notaris, que la protocolitzaran o testimoniaran íntegrament amb l'escriptura pública, com a requisit previ necessari per a l'atorgament d'escriptures públiques sobre les operacions objecte dels apartats a), b) i c) de l'article 183.1 de la Llei, llevat dels supòsits de declaració d'innecessarietat de la llicència, en què la documentació adient és la notificació o certificació de la dita declaració més una còpia certificada del plànol parcel·lari.

81.1.2 Els esmentats documents es poden justificar també mitjançant la còpia certificada del plànol parcel·lari, en la qual, per diligència del secretari de l'ajuntament, s'acrediti l'atorgament de la llicència o la declaració de la seva innecessarietat.

81.1.3 La protocol·lització feta pel notari del plànol a què fa referència l'apartat anterior i el seu arxiu fet pel registrador de la propietat, s'entendrà que és suficient perquè tots dos considerin que ha estat aportada la llicència respecte a fraccionaments ulteriors que s'hi acomodin. En tot cas, s'entendrà que hi ha acomodació en les circumstàncies descriptives de les noves finques respecte a la descripció gràfica que en faci el plànol, encara que hi hagi diferències en l'extensió superficial que no ultrapassin el 3%.

81.2  D'acord amb el que estableixen els articles 41.3 in fine i 210 de la Llei, cal acreditar davant el notari la llicència d'obres o bé la certificació municipal acreditativa d'haver-se produït silenci administratiu:

a) Quan es pretengui constituir un règim de propietat horitzontal o bé un complex immobiliari privat.

b) Quan es modifiqui, amb un major nombre d'habitatges o d'establiments, un determinat règim de propietat horitzontal o de complex immobiliari privat, prèviament inscrit en el Registre de la propietat.

Als efectes del que estableix l'article 210 de la Llei, s'entén per establiments els locals comercials i els industrials. Les places d'aparcament i els trasters no es consideren establiments llevat del cas que el planejament urbanístic reguli llur nombre o dimensió i que la llicència d'obres apliqui expressament aquestes determinacions.

c) Quan es pretenguin constituir com a elements susceptibles d'aprofitament independent més dels que s'hagin fet constar en una declaració precedent d'obra nova.

La llicència d'obres que s'ha d'acreditar, ha d'autoritzar expressament el nombre d'habitatges o d'establiments pretesos, bé en conjunt o bé llur major nombre, d'acord amb el planejament urbanístic vigent.

81.3  L'ulterior inscripció al Registre de la propietat de les escriptures públiques d'operacions subjectes a l'article 183.1 de la Llei i les de l'anterior apartat, exigeix que s'hagin atorgat d'acord amb el que estableixen els paràgrafs precedents.

Article 82

Presumpció de parcel·lació urbanística

(Desplegament de l'article 186 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

Sense perjudici del que estableix l'article 186 de la Llei, s'ha de presumir que es pretén dur a terme una parcel·lació urbanística quan es demani la formalització en document privat o públic de qualsevol divisió o segregació de terrenys, sense acreditació de la llicència de parcel·lació o de la declaració de la seva innecessarietat.

Article 83

Manca d'acreditació documental davant el Registre de la propietat de l'atorgament de la llicència de parcel·lació o de la seva innecessarietat

(Desplegament de l'article 185 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

Els registradors de la propietat, quan no se'ls acrediti l'atorgament de la llicència o l'aportació de la declaració municipal de la seva innecessarietat, han d'atorgar a l'interessat el termini que, d'acord amb la legislació hipotecària, correspongui per a l'esmena de defectes i, transcorregut aquell termini sense l'aportació d'aquests documents, han de denegar la inscripció sens perjudici que amb posterioritat es pugui tornar a presentar la documentació.

Si l'ajuntament o l'interessat aporten la llicència de parcel·lació o la declaració de la seva innecessarietat, o bé aporten un certificat municipal acreditatiu del silenci administratiu positiu produït en relació amb la llicència de parcel·lació o amb la declaració d'innecessarietat que s'hagués demanat, es durà a terme la inscripció.

En el supòsit que l'ajuntament no hagi atorgat la llicència, ni hagi emès certificat d'innecessarietat, ni tampoc hagi emès un certificat d'acte presumpte en relació amb les anteriors peticions, l'interessat haurà d'acreditar davant el registrador els documents següents:

a) Sol·licitud de llicència o de certificat d'innecessaritat de la llicència.

b) Sol·licitud de certificació de silenci administratiu positiu.

c) Manifestació expressa de l'interessat que no ha obtingut cap resposta dins el termini legalment establert.

En el supòsit anterior, el registrador ha de comunicar a l'ajuntament l'operació registral sol·licitada, amb l'advertiment que, en cas de manca de resposta dins del termini de 15 dies, es farà la inscripció. Si l'ajuntament respon indicant que va denegar en el seu dia la llicència o que no ha adoptat una decisió per manca de documentació i consegüents requeriments d'aportació i suspensió de la tramitació, el registrador denegarà la inscripció.

Si es presenta el document acreditatiu d'incoació de l'expedient d'infracció urbanística per parcel·lació il·legal, es denegarà la inscripció i, a instància de l'administració legalment competent, es practicarà l'anotació preventiva de l'esmentada incoació.

Secció tercera

Construccions permeses en sòl no urbanitzable

Article 84

Construccions pròpies d'una activitat agrària

(Desplegament de l'article 47.6.a) de la Llei 2/2002 de 14 de març, d'urbanisme)

Als efectes de que estableix l'article 47.6.a) de la Llei, es consideren construccions pròpies d'una activitat agrícola, ramadera, o en general, agrària, a més de les construccions destinades específicament a la criança d'animals o bé al conreu d'espècies vegetals, les destinades a la guarda de la maquinària i demés estris adequats, i també al emmagatzematge, la conservació, la manipulació i l'envasat i la transformació de productes, així com les destinades a la prestació de serveis.

En aquests dos darrers casos, els esmentats productes i serveis s'han d'haver originat o han de tenir com a destinació, respectivament i exclusivament, una unitat d'explotació rústica o un conjunt d'unitats d'explotació rústiques, integrades sota una direcció empresarial comuna sempre que, en qualsevol cas, els terrenys objecte de la construcció formin part de l'esmentada unitat d'explotació o de l'esmentat conjunt.

La transformació de productes abasta les operacions de fermentació, secatge, polvorització i premsat.

Article 85

Actuacions específiques d'interès públic en sòl no urbanitzable

(Desplegament de l'article 48 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

85.1  Els projectes de les actuacions específiques d'interès públic en sòl no urbanitzable, als efectes de la tramitació que estableix l'article 48.1 i 2 de la Llei, han d'incloure la documentació exigida per l'apartat 1 de l'esmentat article.

85.2  El projecte ha referir-se a l'emplaçament i extensió de la finca o finques en les quals es projecti l'obra o l'actuació, que s'han de reflectir en un plànol de situació.

Es referirà també a la superfície ocupada per la construcció i ha de descriure les seves característiques fonamentals.

85.3  La justificació a la qual es refereix l'apartat a) de l'article 48.1 de la Llei, s'ha de referir a l'interès públic inherent a l'actuació, en relació amb el que estableix l'article 47.4 de la Llei o amb les determinacions de la legislació específica, així com, en qualsevol cas, a la necessitat del seu emplaçament al medi rural.

85.4  L'estudi impacte paisatgístic, exigit per l'article 48.1.b) de la Llei, ha de contenir una diagnosi raonada del potencial impacte i una exposició de les mesures correctores que es proposen.

85.5  Els informes que preveuen els apartats c), d), e) i f) de l'article 48.1 de la Llei poden ser aportats directament per l'interessat juntament amb el projecte. En cas contrari, els demanarà l'ajuntament, una vegada instada la tramitació del projecte, i han de ser evacuats en el termini màxim d'un mes i rebuts al llarg de la informació pública. Tot seguit, l'ajuntament procedeix a acordar l'aprovació prèvia del projecte, si legalment correspon.

85.6  Per a garantir adequadament el compliment de les mesures correctores i dels demés condicionants que s'imposin, d'acord amb l'article 48.2 de la Llei, s'ha de prestar fiança en alguna de les modalitats admeses per la legislació de contractació de les administracions públiques i no pot ser inferior al 12% del pressupost per a l'adopció de les esmentades mesures i condicionants imposats.

La constitució de la garantia davant l'ajuntament i la presentació del projecte d'execució són condicions de compliment inexcusable per a l'inici de l'execució de les obres, cas de ser autoritzat el projecte i una vegada atorgada la llicència municipal.

85.7  La modificació dels projectes d'actuacions específiques d'interès públic en sòl no urbanitzable, l'objecte de la qual consisteixi, exclusivament, en la substitució o reposició del material emprat en les instal·lacions per raons de millora de la seguretat de les persones, d'actualització tecnològica, o bé d'ordinària gestió de manteniment i conservació d'aquestes, només està subjecte a la llicència municipal i, si s'escau, a les determinacions aplicables de la legislació sectorial.

Article 86

Construccions per a la prestació de serveis de la xarxa viària

(Desplegament de l'article 47.6.c) de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

86.1  El dimensionat i les característiques de les construccions per a la prestació de serveis de la xarxa viària diferents que el de subministrament de carburants, s'han de justificar en base a la intensitat i tipus de trànsit de la via a la qual es pretén donar servei i segons la distància respecte dels nuclis urbans existents a l'entorn, amb capacitat d'oferir els mateixos serveis. Aquestes instal·lacions han de constituir un conjunt arquitectònic integrat amb les instal·lacions de subministrament de carburants.

86.2  A més del subministrament de carburants, els altres serveis de la xarxa viària admissibles en sòl no urbanitzable són: els tallers de reparació de pneumàtics i d'aparells elèctrics dels vehicles, els bars-restaurants, la neteja de vehicles, i el comerç de venda de premsa periòdica i d'articles de primera necessitat.

Article 87

Habitatges familiars i de treballadors relacionats amb l'explotació rústica dels terrenys

(Desplegament de l'article 49 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

87.1  D'acord amb l'article 49.2 de la Llei, els usos d'habitatge o d'allotjament de treballadors temporers en sòl no urbanitzable han d'estar associats a l'explotació rústica directament i justificadament. S'entén que els usos d'habitatge familiar estan directament i justificadament associats a una explotació rústica quan concorren els requisits següents:

a) La preexistència de l'explotació agrícola, ramadera, forestal o d'explotació d'altres recursos naturals, que estigui configurada com una unitat econòmica tant des de la vessant de la legislació fiscal com de la sectorial o que formi part d'un conjunt integrat d'unitats econòmiques d'explotació, sota una direcció empresarial comuna.

En el supòsit que l'explotació rústica no fos preexistent, la llicència que s'atorgui respecte de la construcció de l'habitatge associat ha d'incorporar una condició resolutòria que vinculi aquest ús a l'existència de l'explotació; la primera utilització de l'habitatge queda condicionada a que l'explotació es configuri d'acord amb allò establert al paràgraf anterior.

b) Que s'acrediti la necessitat de l'habitatge en relació a les funcions de vigilància, assistència o control derivades o exigides per les característiques de l'explotació i que aquestes funcions no és possible exercir-les adequadament des dels nuclis de població propers.

87.2  Pel que fa a l'autorització de construccions per a l'allotjament de treballadors temporers, cal justificar que el cicle dels productes dels quals es tracti exigeix, periòdicament, el treball coordinat de persones que l'oferta laboral local no pot atendre. Fora de temporada, aquestes instal·lacions poden ser objecte d'altres usos admesos en sòl no urbanitzable degudament autoritzats.

87.3  Els projectes de les construccions destinades a l'ús d'habitatge familiar i a l'ús d'allotjament de treballadors temporers han d'acreditar que s'integren en les principals construccions de l'explotació rústica de la qual es tracti, bé per contigüitat o bé per proximitat, en distància no superior a 50 m lineals, amb una tipologia adequada al medi rural i a la resta de construccions de l'explotació.

Els requisits de contigüitat o proximitat no s'exigeixen quan els esmentats usos es preveuen implantar en antigues masoveries o cases de camp existents en els terrenys objecte de l'explotació, la reconstrucció o rehabilitació de les quals ha de ser preferent a la nova construcció.

87.4  La llicència que autoritzi totes aquestes construccions, d'acord amb les determinacions del planejament, ha de condicionar la seva efectivitat a la indivisibilitat de les finques registrals sobre les quals s'hagin de construir i mentre s'hi mantinguin i no es renunciï a l'ús d'habitatge autoritzat. L'efectivitat de la llicència també queda condicionada a l'acreditació que aquesta condició ha estat objecte d'anotació al Registre de la propietat. Igualment aquestes llicències exhaureixen l'ús d'habitatge de les esmentades finques i així s'ha de fer constar també al Registre de la propietat.

La pràctica de la nota marginal es durà a terme mitjançant instància de l'interessat acompanyada de la corresponent certificació administrativa.

Article 88

Establiments de turisme rural

(Desplegament de l'article 47.3 i 6.e) de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

S'entén per ús residencial turístic o d'hostaleria rural, als efectes del que preveuen els articles 47.3 i 47.6.e) de la Llei, els establiments de turisme rural, en qualsevol grup dels que preveu la legislació de turisme de Catalunya.

El Pla especial, en el cas d'aplicació de l'article 47.6.e) de la Llei d'urbanisme, ha de regular la superfície de l'actuació, i l'emplaçament, ocupació, alçades i la resta de paràmetres d'edificació, d'acord amb l'estudi d'impacte paisatgístic i mediambiental que ha d'incorporar.

Article 89

Reconstrucció i rehabilitació del patrimoni rural

(Desplegament de l'article 50 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

Als efectes del que estableix l'article 3.2 del Decret 169/1983, de 12 d'abril, sobre unitats mínimes de conreu, en relació amb l'article 50 de la Llei d'urbanisme, el planejament general o bé el Pla especial, haguda compte de les característiques concurrents i de la necessitat d'accessibilitat, han de regular, si escau, la superfície susceptible de segregació que, en cap cas, pot donar lloc a una resta de finca matriu inferior a la unitat mínima de conreu.

Article 90

Projectes de noves construccions en sòl no urbanitzable que preveu l'article 49 de la Llei d'urbanisme. Tramitació que preveu l'article 50 de la Llei d'urbanisme

(Desplegament dels articles 49 i 50 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

90.1  Els projectes de les noves construccions en sòl no urbanitzable a les quals es refereix l'article 49 de la Llei han d'incloure, als efectes de la tramitació prevista per l'article 48 de la mateixa Llei, un estudi d'impacte paisatgístic, amb les característiques definides per l'article 85.4 d'aquest Reglament.

Pel que fa als habitatges vinculats a explotacions rústiques, han de contenir la justificació de la concurrència dels requisits 1.a) i 1.b) de l'article 87 d'aquest Reglament.

90.2  La convocatòria de la informació pública i la sol·licitud d'informe a la Comissió Territorial d'Urbanisme, que preveu l'article 50.1 de la Llei, són tràmits simultanis.

Article 91

Edificacions preexistents en sòl no urbanitzable per a usos d'explotació agrària o de recursos naturals. Actuacions no admeses en sòl no urbanitzable

(Desplegament de l'article 47 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

91.1  Els projectes d'ampliació d'edificacions preexistents a la Llei d'urbanisme en sòl no urbanitzable, i la represa d'usos en aquestes, quan corresponen a una explotació de naturalesa agrària, agrícola, ramadera o forestal, se sotmeten únicament a llicència municipal, tret que es superin els llindars que preveu l'article 49.1 de la Llei, i sense perjudici del que estableix la legislació sectorial.

91.2  Els projectes d'ampliació o de reimplantació d'usos, que es refereixin a activitats d'explotació de recursos naturals, se sotmeten bé al procediment regulat per l'article 50 de la Llei o bé al regulat per l'article 48 del mateix text legal si superen els esmentats llindars que preveu l'article 49.1.

91.3  La promoció d'actuacions en sòl no urbanitzable, no incloses en l'enumeració de l'article 47 de la Llei, als efectes de la tramitació que preveu l'article 48 de la mateixa Llei, han de ser objecte d'inadmissió a tràmit per l'ajuntament.

Secció quarta

Usos i obres provisionals

Article 92

Règim dels usos i obres provisionals

(Desplegament dels articles 53, 54 i 102.3 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

92.1  La sol·licitud d'autoritzacions tant per a usos del sòl i obres de caràcter provisional, com per a la utilització provisional dels edificis i les instal·lacions que estan fora d'ordenació, ha d'expressar l'acceptació de les obligacions següents:

Obligació d'enderrocar o de desmuntar les obres i les instal·lacions i obligació de desallotjar els edificis o les instal·lacions i de cessament definitiu dels usos autoritzats, sense dret a percebre indemnització, quan l'ajuntament adopti l'ordre corresponent amb la finalitat d'executar les determinacions del planejament.

Obligació d'advertir als títols que s'atorguin amb les persones arrendatàries, titulars de drets de superfície, o usuaris de qualsevol classe, que la relació contractual està exclosa del règim especial d'arrendaments rústics i urbans i que finalitzarà automàticament, una vegada adoptada l'ordre d'enderrocament, desmuntatge o desallotjament.

Obligació de reposar el sòl i l'espai a l'estat anterior a l'execució dels usos i obres de caràcter provisional, sense dret a percebre indemnització, i de garantir aquesta reposició.

Obligació d'advertir el caràcter provisional de l'autorització i dels seus efectes, als títols traslatius del domini total o parcial de l'immoble, i de condicionar-los a la subrogació per part de l'adquirent.

92.2  La sol·licitud d'autorització ha d'expressar també l'acceptació de que les esmentades obligacions siguin objecte de nota marginal al Registre de la propietat.

La nota es prendrà d'acord amb el que estableix la normativa reguladora de la inscripció al Registre de la propietat d'actes de naturalesa urbanística, a instància del propietari, acompanyada de la corresponent certificació administrativa.

92.3  L'autorització s'atorga condicionant la seva eficàcia a què s'acrediti per l'interessat que s'ha pres nota al marge de la darrera inscripció de domini de la finca registral de la qual es tracti i amb la constitució prèvia, per alguna de les formes admeses per la legislació de contractació de les administracions públiques, de fiança, en quantia no inferior al 12% del pressupost de les obres i actuacions necessàries per al desmuntatge o enderrocament de les obres i instal·lacions autoritzades i per a la correcta reposició del sòl i de l'espai a la situació anterior a l'atorgament de l'autorització.

92.4  Les persones arrendatàries, titulars de drets de superfície, usuaris o explotadors per qualsevol títol jurídic de les obres o instal·lacions autoritzades i dels usos autoritzats en edificis fora d'ordenació han d'acceptar, davant l'ajuntament, el cessament definitiu dels usos autoritzats sense dret a percebre indemnització quan l'ajuntament adopti l'ordre corresponent amb la finalitat d'executar les determinacions del planejament.

Si es constata que es realitza un ús o explotació sense l'esmentada acceptació, l'ajuntament pot declarar la ineficàcia de l'autorització atorgada, per incompliment de condició resolutòria, d'acord amb el que disposa l'article 54 de la Llei, amb l'audiència prèvia de les persones interessades.

92.5  La informació pública i la sol·licitud de l'informe de la Comissió Territorial d'Urbanisme que estableix l'article 54.1 de la Llei, són tràmits simultanis.

92.6  En sòl urbà i urbanitzable només s'admet l'ús d'horts familiars com a ús provisional, si concorren les circumstàncies objecte de l'article 53.1 de la Llei, sota la fórmula contractual d'arrendament que preveu l'article 4.2 del Decret 169/1983, de 12 d'abril, sobre unitats mínimes de conreu.

Secció cinquena

Alineacions i rasants. Ordenació de volums

Article 93

Reajustament d'alineacions i rasants

(Desplegament de l'article 180.4 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

93.1  L'acte de replantejament que preveu l'article 180.4 de la Llei, té per finalitat reajustar les alineacions i rasants bé per raó d'adaptar les fixades pel planejament al resultat físic de l'execució de les obres d'urbanització bàsica, o bé per raó d'adaptar-les a la realitat física i morfològica dels terrenys, si resulta necessària la dita adaptació.

93.2  El reajustament d'alineacions i rasants no pot reduir l'amplada dels espais destinats a vials públics ni les superfícies destinades a espais lliures públics pel planejament urbanístic.

El reajustament d'alineacions i rasants no pot alterar l'aprofitament urbanístic ni les característiques físiques derivades de l'ordenació de les parcel·les o solars confinants, que preveu el planejament urbanístic.

93.3  El reajustament d'alineacions i rasants pot incoar-se per l'ajuntament, abans o simultàniament a la sol·licitud de la llicència, d'ofici o a instància del sol·licitant de la llicència d'edificació; si la incoació és a instància del promotor ha d'acompanyar un plànol comparatiu de les alineacions i rasants aprovades i de les proposades, a escala adequada, i s'han d'expressar les dades de les finques afectades i de llurs propietaris i les adreces d'aquests. S'entén per finques afectades les que siguin objecte del reajustament d'alineacions i rasants i les confinants.

Si el reajustament es demana simultàniament a la sol·licitud de la llicència d'edificació, resta suspesa la tramitació de la llicència fins a la resolució de l'expedient de reajustament d'alineacions i rasants

Tots els propietaris de les finques afectades han de ser convocats a l'acta de replantejament a l'hora de la incoació de l'expedient, i poden examinar la documentació aportada en el lloc i horari que s'assenyali.

L'acta de replantejament s'estendrà, dintre d'un termini d'un mes des de la incoació de l'expedient, pel personal tècnic o jurídic municipal assistent a l'acte, serà signada per tots els convocats que hi assisteixin i per llurs assessors, si s'escau, i es completarà amb un plànol annex, igualment signat per tots els assistents, comparatiu de les alineacions i rasants vigents i les proposades. Les persones propietàries assistents poden fer constar la seva conformitat o oposició al reajustament pretès.

En cas que s'incoï a instància d'interessat, la resolució de l'expedient per part de l'ajuntament s'ha d'acordar i notificar en el termini d'un mes següent a l'atorgament de l'acta de replantejament.

Article 94

Concreció de l'ordenació de volums

(Desplegament dels articles 58.3.a), 65.2.d) i 180.5 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

94.1  El planejament ha d'expressar si l'ordenació de volums que determina per a cada zona o per a les diverses illes d'una zona, és inalterable, i només susceptible de modificació puntual o bé si, pel contrari, admet optar per una d'entre les ordenacions volumètriques que, en aquest cas, ha de preveure.

En el segon supòsit, el Pla pot especificar gràficament les esmentades alternatives o bé concretar els paràmetres de l'edificació que, sense alterar l'aprofitament urbanístic de la zona o de l'illa, admeten variació.

94.2  La concreció de l'ordenació volumètrica alternativa, d'acord amb el que estableixen els articles 58.3.a), 65.2.d) i 180.5 de la Llei, pot fer-se per mitjà de la reparcel·lació o bé en el moment d'atorgar-se la llicència d'edificació. En aquests casos, juntament amb el projecte de reparcel·lació o bé amb la sol·licitud de llicència d'edificació, s'ha de presentar la documentació següent:

a) Un plànol, a l'escala mínima de representació, 1:1.000, i amb la topografia actualitzada, on s'expressin les alineacions i rasants que prèviament ha definit el planejament, que marquen els límits del sòl edificable en relació amb els vials, espais lliures o llindars de les parcel·les veïnes.

b) Un plànol topogràfic que inclogui tots els serveis urbanístics georeferenciats en coordenades UTM, existents o previstos.

c) Un plànol que, a la mínima escala de detall 1:200, acoti tant l'àrea no subjecta a edificació, com la corresponent ordenació de volums per damunt i per sota del rasants del terreny que correspongui, planta per planta, amb la descripció de les ocupacions, distàncies entre edificis, paràmetres relatius a la separació de veïns i concreció dels accessos per a vianants i vehicles.

d) Un plànol, a la mínima escala de detall, 1:200, amb seccions longitudinals i transversals, que expliqui la globalitat del projecte i expressi les alçades entre plantes i totals autoritzables, inclosos els corresponents elements tècnics i de coberta a incorporar a l'edificació.

e) Propostes de connexió de l'edifici o conjunt d'edificacions als serveis urbanístics existents o bé, a realitzar de manera simultània al procés d'edificació, si és el cas.

94.3.1 En el cas de concreció d'ordenació volumètrica mitjançant reparcel·lació, l'aprovació de l'esmentada ordenació s'ha de fer en el mateix acte d'aprovació de la reparcel·lació.

94.3.2 Si la concreció de l'ordenació volumètrica es formula alhora que la sol·licitud de llicència d'edificació, per part de tots els propietaris de la zona o illa de la qual es tracti, es tramiten i resolen ambdues sol·licituds de manera simultània.

En d'altre cas, cal atorgar una audiència de 15 dies a la resta de propietaris de la zona o illa i la tramitació de la llicència d'edificació resta en suspens fins que s'exhaureixi el termini d'audiència.

L'acte d'aprovació de l'ordenació volumètrica s'ha de notificar a totes les persones propietàries de la zona o illa.

94.4  Si la concreció de l'ordenació volumètrica comporta també el reajustament d'alineacions i rasants, tant si es formula conjuntament amb el projecte de reparcel·lació com en ocasió de la sol·licitud de llicència d'edificació, s'aplica, pel que fa a l'esmentat reajustament, el que estableix l'apartat 3 de l'article 93 d'aquest Reglament.

Capítol VIII

Protecció de la legalitat urbanística

Secció primera

Infraccions

Article 95

Infraccions per manca de títol administratiu habilitant.

(Desplegament dels articles 179 i 204 a 207 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

95.1  D'acord amb el que estableix l'article 204 de la Llei, són contraris a les determinacions de l'ordenament juridicourbanístic i, en conseqüència, constitueixen infracció urbanística els actes de parcel·lació, d'urbanització, d'ús del sòl i del subsòl i d'edificació subjectes a llicència urbanística prèvia, d'acord amb el que disposa l'article 179 de la mateixa Llei, que es realitzen bé sense l'esmentada llicència o bé sense respectar els paràmetres i condicions autoritzats per aquella.

Les actuacions per a les quals cal una comunicació prèvia, en substitució de la llicència urbanística, segons el que estableix l'article 179.4 de la Llei, constitueixen infracció urbanística si es realitzen bé sense haver-la presentat, bé malgrat la denegació municipal, o bé sense respectar el contingut documental de la comunicació.

Són també contraris a les determinacions de l'ordenament juridicourbanístic i, en conseqüència, constitueixen igualment infracció urbanística, la realització d'obres d'urbanització, tant bàsiques com complementàries, sense que sigui executiu un planejament urbanístic o bé un projecte d'urbanització complementari que, respectivament les prevegin, i la realització de les dites obres contravenint les esmentades previsions.

95.2  Tots els actes expressats per l'apartat 1 d'aquest article constitueixen infracció urbanística, de caràcter molt greu, greu o lleu segons s'escaigui, en funció de l'aplicabilitat dels articles 205, 206 i 207 de la Llei, respectivament.

Secció segona

Actuacions contràries a les determinacions de l'ordenament jurídic urbanístic emparades per llicència o ordre d'execució

Article 96

Actuacions realitzades a l'empara de llicència o d'ordre d'execució

(Desplegament de l'article 218 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

96.1  D'acord amb el que estableix l'article 218.1 de la Llei, si les activitats constitutives d'infracció urbanística es fan a l'empara d'una llicència o ordre d'execució i d'acord amb les seves determinacions, no es pot imposar cap sanció mentre no s'anul·li l'acte administratiu que les autoritza.

96.2  Les llicències que autoritzin les actuacions esmentades a l'apartat anterior són actes administratius nuls o anul·lables, segons correspongui, i són susceptibles, en conseqüència, de ser objecte de recurs o de revisió d'ofici.

Secció tercera

Expedients i procediments

Article 97

Tipus de procediments

(Desplegament dels articles 191, 192, 197 i 198 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

97.1  Expedient de protecció de la legalitat urbanística. Té per finalitat fer efectiva la tutela i la protecció de la normativa i del planejament urbanístics, mitjançant l'exercici de la potestat sancionadora i l'establiment de les mesures de restauració i rescabalament, sigui de manera conjunta o individualitzada.

97.2  Procediment sancionador urbanístic. Té per finalitat essencial determinar les infraccions urbanístiques i imposar les sancions als responsables. En el procediment també es poden determinar les alteracions produïdes en la realitat física o jurídica i els danys i perjudicis inferits als béns de l'Administració i reaccionar, de manera conjunta, amb mesures de reposició i de rescabalament.

El procediment sancionador urbanístic es pot tramitar de manera ordinària, o bé abreujada. Pot ser de manera abreujada en casos d'indicis d'infraccions urbanístiques flagrants qualificades com a lleus.

97.3  Si en l'expedient de protecció de la legalitat urbanística no s'exercita la potestat sancionadora conjuntament amb la resta de mesures, es poden aplicar de manera individualitzada els següents procediments:

Procediment de suspensió d'obres i actuacions en curs, i adopció de mesures de reposició. La finalitat d'aquest procediment és la suspensió immediata d'obres en curs que no es troben emparades en llicència o que excedeixin d'aquesta o de l'ordre d'execució, la determinació del caràcter legalitzable o ilegalitzable de les obres, així com l'adopció, en el seu cas, de les mesures de reposició.

Procediment de restauració de la realitat física alterada i de l'ordre jurídic vulnerat, quan les obres ja s'han executat. Aquest procediment té per finalitat la restauració de la realitat física alterada o de l'ordre jurídic vulnerat, mitjançant les oportunes mesures de reposició d'acord amb l'article 101.6 d'aquest Reglament.

Procediment de rescabalament. Aquest procediment té per finalitat la determinació dels danys i perjudicis causats als béns i interessos públics de l'Administració, com a conseqüència d'actuacions constitutives d'infracció urbanística, la identificació de les persones responsables, i la determinació de la quantia de la corresponent indemnització a l'Administració.

Article 98

Disposicions comunes a tots els procediments de protecció de la legalitat urbanística

(Desplegament dels articles 191, 192 i 195 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

98.1  Abans d'incoar un expedient de protecció de la legalitat urbanística, es poden realitzar les actuacions prèvies necessàries per aclarir els fets i determinar els presumptes responsables.

Aquestes actuacions prèvies no interrompen el termini de prescripció de les infraccions urbanístiques que s'hagin pogut cometre.

98.2  L'òrgan competent ha d'incoar l'expedient de protecció de la legalitat urbanística si té coneixement de qualsevol acció o omissió que presumptament vulneri la legalitat urbanística, una vegada concloses, en el seu cas, les actuacions prèvies d'esbrinament dels fets.

La incoació s'efectua d'ofici, per petició raonada d'altres òrgans a partir dels seus serveis d'inspecció, o per denúncia presentada per qualsevol persona.

98.3  L'òrgan competent per incoar el procediment, quan la Generalitat de Catalunya exercita la competència, és el director o directora general d'Urbanisme.

98.4  La incoació ha de ser notificada a les persones interessades i a les administracions que l'hagin instat o que haguessin denunciat els fets.

98.5  La mateixa resolució d'incoació que doni lloc a l'inici de l'expedient de protecció de la legalitat urbanística pot incorporar les mesures provisionals que es requereixin per protegir la realitat física i l'ordre jurídic, i que així mateix permetin i no dificultin l'execució, si s'escau, de la restauració de la legalitat.

98.6  A més de la suspensió de les obres i actuacions a què fa referència l'article 101 d'aquest Reglament, es poden adoptar, entre d'altres, les següents mesures provisionals:

a) Retirada dels materials a emprar per a l'execució de l'obra o de l'ús presumptament il·legals. Si la persona interessada no porta a terme la retirada dels materials en el termini de les 48 hores següents a la notificació de l'acord de suspensió, o bé si hi hagués perill d'incompliment del que s'havia ordenat, l'òrgan competent per a la incoació de l'expedient ha de disposar, per execució subsidiària, les mesures necessàries per a la retirada dels esmentats materials.

b) Precinte o retirada de la maquinària, i clausura dels accessos a fi d'impedir el desenvolupament de l'ús i de les obres en curs d'execució, presumptament il·legals. A la retirada de la maquinària és d'aplicació el que s'ha indicat en l'apartat anterior.

c) Requeriment de suspensió cautelar dels subministraments d'aigua, energia elèctrica, gas i telefonia i, si escau, de la tramitació de la corresponent contractació.

d) Donar compte de les mesures decidides a l'òrgan competent per a l'atorgament de cèdules d'habitabilitat.

e) Si la incoació l'adopta la Generalitat de Catalunya, comunicació dels pronunciaments adoptats a l'ajuntament respectiu perquè tinguin els efectes que corresponguin en la resolució de la llicència d'ocupació o de primera utilització de l'edifici.

98.7  Qualsevol despesa ocasionada per l'actuació subsidiària de l'Administració anirà a càrrec de l'interessat.

98.8  Les persones que siguin part en un expedient de protecció de la legalitat urbanística tenen el deure d'identificar, davant de l'administració actuant, d'altres persones interessades que no hagin comparegut.

98.9  En qualsevol moment de les actuacions prèvies o del procediment ja incoat, l'òrgan competent pot proposar el sobreseïment, en els termes que preveu la normativa reguladora del procediment sancionador d'aplicació als àmbits de competència de la Generalitat de Catalunya.

Article 99

Procediment sancionador urbanístic ordinari

(Desplegament de l'article 192 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

99.1  La tramitació de l'expedient sancionador urbanístic ordinari s'ajusta als tràmits que estableix la normativa reguladora del procediment sancionador d'aplicació als àmbits de competència de la Generalitat de Catalunya, amb les especificitats que estableix la Llei i aquest Reglament.

99.2.1 Abans de la incoació de l'expedient, quan es tracta d'obres executades o bé d'usos ja establerts, l'òrgan municipal o el director o directora general d'Urbanisme ha de requerir a la persona presumptament infractora la legalització dels fets. Aquest requeriment no resulta necessari en cas que els usos o obres establerts o executats siguin manifestament il·legalitzables.

La tramitació de la sol·licitud de legalització interromp el termini de prescripció de la infracció fins la comunicació de la fermesa de la resolució de la sol·licitud de legalització.

En el cas d'obres i actuacions en curs, és d'aplicació del que estableix l'article 98.5 i 6 amb relació a l'article 101 d'aquest Reglament.

99.2.2 Acomplerts, si escau, els tràmits que preveu l'anterior apartat, l'òrgan competent ha d'incoar l'expedient, que comporta el nomenament d'un instructor o instructora i, si escau, d'un secretari o secretària. Aquest expedient ha d'incorporar les actuacions prèvies realitzades i ha d'ordenar d'ofici les actuacions necessàries per identificar les persones presumptament responsables i llur grau de participació en els fets. A més, aquest expedient ha d'incloure la determinació dels fets imputats a cadascuna de les persones presumptament responsables, la qualificació de les possibles infraccions i les sancions aplicables i, si escau, l'exposició dels danys i perjudicis que es puguin haver ocasionat, així com les mesures de reposició susceptibles de ser emprades. Aquestes dades han de formar part del contingut del plec de càrrecs que elabora l'instructor o la instructora.

99.2.3 Exhaurit el termini d'al·legacions i, si s'escau, practicada la prova, l'instructor o instructora ha de redactar la proposta de resolució, la qual ha de contenir:

a) Identificació de les persones responsables i llur grau de participació.

b) Qualificació de la infracció, així com la seva graduació.

c) El caràcter legalitzable o il·legalitzable de la infracció.

d) La sanció proposada amb les atenuants o agravants que siguin d'aplicació.

e) L'òrgan competent per imposar-la.

f) La determinació dels danys i perjudicis ocasionats, si escau.

g) Les mesures de reposició definitives adients.

h) La determinació del benefici obtingut per l'infractor, si escau.

Les dades contingudes en la proposta de resolució han de venir acompanyades de les seves corresponents referències normatives.

99.2.4 L'instructor o instructora pot proposar l'adopció, aixecament o revocació de mesures cautelars a l'òrgan competent per a la incoació de l'expedient. L'incompliment de les mesures cautelars comporta que l'instructor proposi a l'òrgan que va incoar l'expedient de protecció de la legalitat urbanística la imposició de multes coercitives, sempre i quan s'hagi advertit prèviament a l'interessat d'aquesta possibilitat amb la comunicació de la mesura cautelar adoptada.

99.2.5 La resolució del procediment sancionador urbanístic ha de decidir totes les qüestions que s'hagin plantejat al llarg de la instrucció, i ha de pronunciar-se expressament sobre la imposició de sancions i, en el seu cas, sobre tots o alguns dels aspectes següents:

a) Reposició de la realitat física alterada i de l'ordre jurídic vulnerat.

b) Rescabalament dels danys i perjudicis que s'hagin ocasionat.

c) Imposició de multes coercitives.

Article 100

Procediment sancionador urbanístic abreujat

(Desplegament de l'article 192 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

100.1  En els supòsits d'infraccions flagrants tipificades com a lleus, en què els fets han estat recollits en l'acta corresponent o bé en la denúncia de l'autoritat competent, l'òrgan municipal competent pot aplicar les especificitats del procediment sancionador abreujat que es regula en la normativa reguladora del procediment sancionador d'aplicació als àmbits de competència de la Generalitat de Catalunya.

100.2  L'acord d'incoació ha d'assenyalar de forma expressa i motivada la decisió de tramitar el procediment sancionador abreujat.

Article 101

Procediment de suspensió d'obres i actuacions en curs, i adopció de mesures de reposició

(Desplegament dels articles 191.2, 197, 198 i 217.1 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

101.1  Si s'estan executant obres o efectuant actuacions sense llicència, sense ordre d'execució, o bé amb incompliment de les condicions que s'hi assenyalen, l'alcalde o l'alcaldessa, amb els corresponents informes previs de caràcter tecnicojurídic, ha d'incoar l'expedient de protecció de la legalitat urbanística i, juntament, ha de dictar una primera resolució de suspensió provisional i immediata de les citades obres i actuacions, que ha de ser notificada al presumpte infractor.

En la notificació al presumpte infractor s'ha d'assenyalar motivadament si les obres o usos poden ser objecte d'un procés de legalització o si manifestament són il·legalitzables.

El presumpte infractor disposa d'un termini d'audiència de deu dies per formular les al·legacions que consideri oportunes, tant respecte de la suspensió d'obres, com en relació amb el caràcter legalitzable o il·legalitzable de les obres o usos.

101.2  A la fi del termini d'audiència i ateses les al·legacions formulades, si escau, l'alcalde o l'alcaldessa en el termini dels cinc dies següents ha de ratificar o revocar totalment o parcial la primera resolució. En el cas de ratificació, es requereix a la persona interessada perquè, en el termini de dos mesos des de la notificació de la resolució, procedeixi a sol·licitar la llicència corresponent, tret que les obres tinguin caràcter manifestament il·legalitzable i així hagin estat qualificades per l'òrgan competent per a la incoació de l'expedient, o bé ajusti la seva actuació a la llicència o ordre d'execució atorgades, o reposi la situació anterior d'acord amb les condicions que s'hi assenyalin.

101.3  L'ajuntament, en cas d'inobservança del requeriment regulat per l'apartat 2 d'aquest article, com també quan la llicència sol·licitada hagi estat denegada i quan l'interessat no hagi ajustat la seva actuació a la llicència o ordre d'execució atorgades, ha de requerir a l'interessat que en el termini d'un mes procedeixi a l'enderrocament o restauració de la realitat física alterada. Aquest requeriment ha de contenir l'advertiment exprés que transcorregut aquest termini sense haver procedit a la restauració, es procedirà a l'execució forçosa per part de l'ajuntament, mitjançant la imposició de multes coercitives en els termes de l'article 217.1 de la Llei, o l'execució subsidiària a càrrec de la persona interessada.

101.4  La persona interessada, en els supòsits de compliment impossible de la restauració en el termini del mes atorgat i valorant la dificultat que pugui tenir el procés de restauració, pot presentar davant l'Administració competent un programa de restauració, que prèviament ha de ser acceptat per l'Administració mateixa, en el qual fixi el termini exacte que necessita pel compliment de l'esmentada restauració. En tot cas, la persona interessada ha de complir el primer termini del programa de restauració dins el primer mes atorgat.

101.5  En el supòsit d'inactivitat de l'interessat, l'òrgan municipal competent ha d'acordar l'execució forçosa que ha d'iniciar en el termini d'un mes.

Davant la inactivitat de l'òrgan municipal competent, l'alcalde o alcaldessa, pot acordar l'execució forçosa que també ha d'iniciar en el termini d'un mes.

101.6  Es poden aplicar, entre altres que siguin adients, les següents mesures de reposició, segons els casos:

a) Enderrocament de les obres il·legals.

b) Replantació de plantes, arbres i arbredes.

c) Reconstrucció de les edificacions protegides per catàlegs o per la legislació sectorial, que la persona interessada hagi enderrocat de manera il·legal.

d) Reconstrucció de parts d'edificis, instal·lacions i altres construccions que, havent-se enderrocat de manera il·legal per la persona interessada, siguin necessàries per al funcionament dels serveis públics, constitueixin parts estructurals dels edificis o garanteixin la seguretat de les persones.

e) Instar la nul·litat de les operacions jurídiques consistents en parcel·lació urbanística il·legal.

Article 102

Procediment de restauració de la realitat física alterada i de l'ordre jurídic vulnerat, quan les obres ja s'han executat

(Desplegament dels articles 192.2 i 197.2 in fine de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

102.1  El procediment de restauració de la realitat física alterada i de l'ordre jurídic vulnerat es pot incoar sempre que no hagin transcorregut més de sis anys des de la finalització de les obres, sense perjudici del que estableixen els articles 202 i 219.6 de la Llei. La incoació del procediment exigeix el requeriment previ que estableix l'article 197.2 de la Llei, tret que les obres siguin manifestament il·legalitzables.

102.2  La tramitació del procediment de restauració de la realitat física alterada i de l'ordre jurídic vulnerat, a partir de la incoació, s'ha d'ajustar al que estableix la legislació aplicable en matèria de procediment administratiu comú, amb les especificitats expressades a l'apartat anterior.

Com a mesures de reposició es poden aplicar, entre altres que siguin adients, les que preveu l'article 101.6 d'aquest Reglament.

Article 103

Procediment de rescabalament

(Desplegament de l'article 191.2 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

103.1  En els casos en què, com a conseqüència d'actes constitutius d'infracció urbanística, es causin danys i perjudicis als béns o interessos públics, i aquests no es determinin en el procediment sancionador, s'ha d'instruir un procediment de rescabalament, que s'ha d'ajustar a la tramitació que estableix la legislació aplicable en matèria de procediment administratiu comú, i és d'aplicació el que estableix l'article 219 de la Llei.

103.2  Quan es tracti de danys ocasionats als béns i interessos de la Generalitat de Catalunya, com a conseqüència d'actuacions constitutives d'infracció urbanística, l'òrgan competent tant per a la incoació com per a la resolució del procediment és el director o directora general d'Urbanisme.

Article 104

Intervenció del Departament de Política Territorial i Obres Públiques en matèria de protecció de la legalitat

(Desplegament dels articles 192.3 i 197.3 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

104.1.1 En el cas que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques tingui constància d'una vulneració de la legalitat urbanística, que pugui ser qualificada com infracció greu o molt greu, se seguiran els tràmits següents:

a) El Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha de lliurar una comunicació prèvia i motivada a l'òrgan municipal competent, li ha de trametre una còpia de la denúncia o dels documents que acrediten la comissió d'una possible infracció urbanística, i li ha d'atorgar un termini de deu dies perquè incoï el corresponent expedient de protecció de la legalitat urbanística. Així mateix, li ha d'indicar que, en cas que no actuï en aquest termini, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques podrà exercir la potestat de protecció de la legalitat urbanística.

b) La decisió que, en un o altre sentit, adopti l'òrgan municipal competent ha de ser comunicada formalment al Departament de Política Territorial i Obres Públiques dins el termini atorgat. Si transcorregut aquest, l'òrgan municipal competent no ha incoat l'expedient, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques podrà exercir la potestat de protecció de la legalitat urbanística.

104.1.2 El termini de deu dies, al qual fa referència l'apartat 1.a) d'aquest article, es redueix a tres dies en els casos en què el Departament de Política Territorial i Obres Públiques faci constar de manera expressa i motivada, en el requeriment previ a l'òrgan municipal competent, que es tracta d'un supòsit d'urgència.

104.2  L'òrgan competent de l'Administració de la Generalitat de Catalunya pot requerir motivadament a l'ajuntament la suspensió provisional d'obres i actuacions que s'estiguin realitzant sense llicència, sense ordre d'execució o amb incompliment de les condicions que s'hi assenyalen. En cas que l'alcalde o l'alcaldessa no decideixi i notifiqui l'acord de suspensió provisional en els deu dies següents a comptar des del requeriment, el pot adoptar el director o directora general d'Urbanisme. El termini de deu dies es redueix a tres dies en els casos d'urgència constatada expressament i motivadament en la notificació.

L'actuació del director o directora general d'Urbanisme s'ha d'ajustar a les determinacions dels apartats 1 i 2 de l'article 101 d'aquest Reglament i d'acord amb l'article 197.3 de la Llei, pot tenir lloc en els següents supòsits:

a) Actuacions sense llicència o sense ordre d'execució.

b) Actuacions que no s'ajusten a la llicència o a l'ordre d'execució, quan es constati que concorren indicis d'infracció urbanística molt greu.

104.3  En els supòsits d'inactivitat municipal davant la inobservança per part de les persones interessades del que estableixen els articles 198.1 i 2 de la Llei i 101.3 i 5 d'aquest Reglament, l'Administració de la Generalitat de Catalunya, amb el requeriment motivat corresponent previ, s'hi pot subrogar. Els òrgans de la Generalitat competents per realitzar aquesta intervenció per subrogació són:

a) El director o directora general d'Urbanisme, en el cas de presumptes infraccions urbanístiques greus.

b) El conseller o consellera de Política Territorial i Obres Públiques, en el cas de presumptes infraccions urbanístiques molt greus.

Article 105

Legalització efectiva

(Desplegament de l'article 208 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

105.1  En aplicació de l'article 208 de la Llei, la sol·licitud de legalització s'ha de presentar davant l'òrgan competent amb la documentació exigida per la legislació sectorial i la normativa local, el contingut de la qual s'ha d'ajustar a la normativa urbanística que estigui en vigor.

105.2  La tramitació del procediment que pot comportar la imposició d'una sanció no se suspendrà fins que no s'acrediti per part de l'interessat que ha estat presentada la sol·licitud de legalització. Aquesta acreditació, quan l'Administració de la Generalitat exerciti la competència de protecció de la legalitat urbanística, ha de realitzar-se mitjançant un certificat de l'òrgan que hagi de resoldre la sol·licitud que indiqui la data de presentació de la sol·licitud de legalització i que aquesta reuneix els requisits mínims per ser admesa a tràmit, sens perjudici de quina sigui la resolució final de la susdita sol·licitud. A aquests efectes, l'òrgan instructor pot interessar de l'òrgan local el lliurament de l'esmentat certificat.

La suspensió no abasta l'executivitat de les mesures cautelars que s'hagin acordat.

105.3  En qualsevol cas, la sol·licitud de legalització i tots els documents i acreditacions que l'han de acompanyar s'han de presentar abans que recaigui la resolució sancionadora en el procediment corresponent.

105.4  La legalització obtinguda per un acord ferm en via administrativa, produirà els efectes que regula l'article 208 de la Llei. Aquest acord s'ha d'acreditar igualment, si escau, mitjançant l'oportuna certificació.

Article 106

Restauració voluntària de la realitat física alterada i de l'ordre jurídic vulnerat

(Desplegament de l'article 209 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

106.1  Per poder acordar la suspensió del procediment corresponent de protecció de la legalitat urbanística, d'acord amb el que estableix l'article 209 de la Llei, que pugui comportar l'adopció de l'acord de restauració de la realitat física alterada o de l'ordre jurídic infringit, cal que la persona interessada expressi la decisió de procedir a la restauració voluntària, així com que acrediti que ha demanat les llicències o autoritzacions adients per a executar les mesures de reposició, amb la documentació corresponent.

Cal també que la persona interessada constitueixi una garantia en quantia no inferior al 50% del pressupost de reposició davant de l'Administració que instrueix el procediment de protecció de la legalitat, mitjançant alguna de les formes admeses per la legislació de contractes de les administracions públiques.

106.2  Per tal que s'acordi la suspensió del procediment, cal que totes les acreditacions i documents als quals fa esment aquest article es presentin abans que s'acordi i notifiqui a l'interessat la resolució de l'expedient de protecció de la legalitat urbanística.

La suspensió no abasta l'executivitat de les mesures cautelars que s'hagin acordat, sense perjudici del que estableix l'article 209.5 de la Llei.

106.3  Quan l'Administració de la Generalitat exerciti la competència de protecció de la legalitat urbanística, és aplicable el que preveu l'article 105.2 d'aquest Reglament.

106.4  L'efectiva reposició de la realitat física o jurídica a l'estat anterior a l'alteració, produeix els efectes que preveuen els apartats 1, 2 i 6 de l'article 209 de la Llei.

Secció tercera

Execució de les resolucions en matèria de protecció de la legalitat urbanística

Article 107

Execució de les resolucions administratives en matèria d'urbanisme. Multes coercitives

(Desplegament de l'article 217 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

107.1  Les resolucions que es dictin en matèria de protecció de la legalitat urbanística són immediatament executives, sense perjudici del que preveu l'article següent quant a l'execució de les sancions administratives, i els òrgans administratius competents poden fer ús dels mitjans d'execució forçosa que preveu la legislació aplicable en matèria de procediment administratiu comú.

107.2  En els supòsits que estableix l'article 217 de la Llei, la resolució administrativa ha d'establir el termini perquè la persona interessada faci efectiu el contingut de l'esmentada resolució i ha d'advertir que, en cas d'incompliment, l'òrgan administratiu competent procedirà bé a la imposició de multes coercitives de manera reiterada fins aconseguir el compliment de la resolució, o bé a la seva execució subsidiària, a càrrec de la persona interessada.

107.3  Les multes coercitives són totalment compatibles amb la imposició de sancions per la comissió d'una infracció urbanística.

107.4  Els criteris d'aplicació de les multes coercitives són els següents:

a) S'imposa la multa en el seu grau mínim, de 300 euros a 1.200 euros, en els supòsits següents:

L'incompliment per primer cop de l'ordre d'execució.

Si es donen circumstàncies atenuants.

b) S'imposa la sanció en el seu grau mitjà, de 1.201 euros a 2.100 euros:

A partir del segon incompliment.

Si no es donen circumstàncies modificatives de la responsabilitat.

c) S'imposa la sanció en el seu grau màxim, de 2.101 euros a 3.000 euros:

Si es donen circumstàncies agreujants de la responsabilitat.

107.5  En cap cas, i en aplicació del principi de proporcionalitat, les multes coercitives de manera individualitzada no poden ser superiors a la sanció que correspongui imposar com a conseqüència de la infracció urbanística comesa, sens perjudici, que la suma de les successives multes coercitives pugui superar l'import de la sanció.

107.6  En l'àmbit de la Generalitat de Catalunya, l'òrgan competent per a acordar l'execució forçosa i la imposició de multes coercitives és el director o directora general d'Urbanisme.

En l'àmbit de l'Administració local, n'és competent l'alcalde o l'alcaldessa.

Article 108

Execució de les sancions urbanístiques

(Desplegament dels articles 211 i 212 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

108.1  L'execució de les sancions que s'imposin per raó de la comissió d'infraccions urbanístiques s'ajusta al que estableix la normativa aplicable en matèria de recaptació.

108.2  L'execució de les sancions urbanístiques s'inicia una vegada són fermes en via administrativa. La resolució sancionadora pot adoptar les mesures cautelars precises, com la presentació d'una fiança, per garantir l'eficàcia de la resolució, mentre no sigui executiva.

108.3  La notificació de la resolució del recurs administratiu corresponent, quan sigui desestimatori per les pretensions de la persona interessada, ha de concretar els terminis per efectuar el pagament en període voluntari, d'acord amb la normativa referenciada en l'apartat 1 d'aquest article.

Article 109

Concurrència amb il·lícit penal

(Desplegament dels articles 191 i 192 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

109.1  Si en la tramitació de l'expedient de protecció de la legalitat es considera que els fets poden ser constitutius d'il·lícit penal, l'òrgan administratiu competent per resoldre l'expedient ha de comunicar els fets al Ministeri Fiscal.

109.2  L'instructor o instructora d'un expedient de protecció de la legalitat urbanística ha de suspendre la tramitació administrativa, pel que fa a la imposició de sanció, fins que es produeixi la resolució de l'ordre penal, en els termes de la normativa reguladora de l'exercici de la potestat sancionadora, un cop que l'autoritat judicial ha incoat un procés penal i cas que l'instructor o instructora constati la identitat dels fets, dels subjectes i dels fonaments.

109.3  La substanciació del procés penal no impedeix el manteniment de les mesures cautelars ja adoptades, ni tampoc de les mesures que es puguin acordar per garantir la restauració de la realitat física alterada o de l'ordre jurídic vulnerat, o que tendeixin a impedir nous riscos per a les persones o danys en els interessos urbanístics. A més, no impedeix l'adopció i execució de les mesures de reposició.

Secció quarta

Circumstàncies que modulen la responsabilitat. Persones responsables

Article 110

Circumstàncies que modulen la responsabilitat en les infraccions urbanístiques.

(Desplegament dels articles 208, 209, 211.4 i 212 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

110.1  Són circumstàncies que agreugen la responsabilitat dels infractors:

a) Prevaler-se de tenir la titularitat d'un ofici o càrrec públic, per cometre una infracció en benefici propi.

b) La utilització de la violència i altres formes de coacció contra funcionaris encarregats de la protecció de la legalitat urbanística.

c) La falsificació de documents i l'alteració dels supòsits de fet quan els uns i els altres legitimin l'actuació urbanística.

d) El perjudici causat a tercers, o bé l'aprofitament de la necessitat de terceres persones.

e) Causar un perjudici comú a una pluralitat de persones.

f) L'incompliment de les ordres de paralització o execució efectuades per l'Administració.

g) Dificultar l'exercici de la funció inspectora de l'Administració competent.

110.2  La responsabilitat dels infractors es veurà atenuada en els supòsits següents:

a) Quan manqui la intenció de causar un dany de l'entitat que efectivament s'ha causat als interessos públics o privats afectats pel fet il·lícit.

b) Quan l'infractor hagi procedit a reparar o disminuir el dany causat abans de la incoació de les actuacions administratives de protecció de la legalitat urbanística, sense perjudici de l'aplicabilitat, si escau, del que estableixen els articles 208 i 209 de la Llei.

110.3  Són circumstàncies que poden agreujar o atenuar la responsabilitat dels infractors:

a) El major o menor coneixement tècnic de l'actuació, d'acord amb la professió o l'activitat habitual dels infractors.

b) L'entitat econòmica dels fets constitutius de la infracció i el major o menor benefici econòmic aconseguit, així com la realització del fet il·lícit amb o sense la intenció d'aconseguir un benefici econòmic.

110.4  En qualsevol cas, la graduació de les sancions aplicables ha de respondre també a la ponderació de la gravetat del dany amb què la infracció afecta els interessos generals protegits per l'ordenament juridicourbanístic o a la gravetat del risc creat en relació amb els mateixos, a l'existència d'intencionalitat o reiteració, a la naturalesa dels perjudicis causats, a la reincidència, i al caràcter legalitzable o il·legalitzable dels fets constitutius d'infracció.

110.5  Si d'acord amb l'article 211.4 de la Llei s'ha d'incrementar l'import de la sanció fins a abastar la quantia del benefici obtingut per l'infractor perquè aquest és superior, s'ha de descomptar del benefici el cost de les actuacions pertinents de reposició dels béns i situacions al seu primitiu estat.

Article 111

Persones responsables als efectes del règim sancionador

(Desplegament de l'article 213 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

111.1  Totes les persones físiques o jurídiques que incorrin en infracció urbanística amb llurs accions o omissions, d'acord amb el que estableix l'article 213.1 de la Llei, són responsables, als efectes del règim sancionador regulat per l'ordenament urbanístic, fins i tot a títol de simple inobservança.

111.2  Poden ser responsables, en funció de llur grau d'intervenció en la comissió de la infracció urbanística, els agents de l'edificació, que es defineixen com totes les persones, físiques o jurídiques, que intervinguin en el procés d'edificació, d'acord amb la legislació aplicable sobre ordenació de l'edificació.

A aquests efectes, es consideren promotors els agents, els gestors o els impulsors de l'actuació en el sòl, sobre el qual o sota el qual s'efectuï o s'hagués efectuat la infracció, si no són els propietaris, i els que financen les obres per alienar-les amb posterioritat.

111.3  Les persones jurídiques seran sancionades per les infraccions en les quals incorrin per decisió dels seus òrgans, o bé per l'actuació dels seus agents, sense perjudici que assumeixin també el cost de les mesures de reparació i, si s'escau, la indemnització pels danys i perjudicis ocasionats.

Si les infraccions són imputables a una persona jurídica, poden ser considerades com a responsables subsidiàries les persones físiques que n'integren els òrgans rectors o de direcció, llevat de les que hagin dissentit dels acords adoptats.

Secció cinquena

Inspecció urbanística

Article 112

Col·laboració entre administracions en la inspecció urbanística

(Desplegament de l'article 193.2 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

112.1  Les administracions públiques han de prestar la col·laboració necessària i permetre l'accés als seus arxius a l'Administració que exerceixi la potestat de protecció de la legalitat urbanística, als efectes de la realització de tasques inspectores i per a la determinació i comprovació, respectivament, dels presumptes responsables de les infraccions comeses i de la comissió de les referides infraccions.

112.2  Els ajuntaments i la Generalitat de Catalunya es notifiquen mútuament totes les resolucions que posen fi als procediments de protecció de la legalitat urbanística en els supòsits en què hagin intervingut les dues administracions. En tot cas, l'Administració de la Generalitat comunicarà als ajuntaments les resolucions que posin fi als procediments tramitats en exercici de la potestat de protecció de la legalitat urbanística.

Article 113

Informes que resulten de la inspecció urbanística

(Desplegament de l'article 193.2 i 3 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

Els informes resultants de les inspeccions urbanístiques han de contenir, com a mínim, les dades següents:

a) Lloc i data de la inspecció i de l'emissió de l'informe.

b) Identificació de la persona que el subscriu.

c) Dades identificatives de les persones presumptament responsables, si es coneixen.

d) Descripció dels fets causants de la presumpta infracció, amb distinció dels actes emparats per una autorització administrativa i d'aquells que no ho estiguin.

e) Documentació gràfica que acrediti l'estat de les obres a la data de la inspecció.

f) Règim, classificació i qualificació urbanística del sòl amb referència expressa a l'aprovació definitiva del planejament urbanístic vigent.

g) Precepte o preceptes urbanístics presumptament infringits.

Disposicions addicionals

Primera

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques, ha d'incorporar la perspectiva de gènere en el desenvolupament de les determinacions d'aquest Reglament.

Segona

1. De conformitat amb el que estableix la disposició addicional cinquena de la Llei 18/2001, de 31 de desembre, d'orientació agrària, el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca ha d'emetre un informe en la tramitació dels plans directors urbanístics, de les normes de planejament urbanístic, dels plans d'ordenació urbanística municipal i dels plans derivats. La sol·licitud i emissió d'aquest informe s'ha d'ajustar al que estableix l'article 83.5 de la Llei d'urbanisme.

2. De conformitat amb el que estableix l'article 48.1.d) de la Llei d'urbanisme i en la disposició addicional cinquena de la Llei 18/2001, de 31 de desembre, d'orientació agrària, el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca ha d'emetre un informe en el procediment per a l'aprovació de projectes d'actuacions específiques d'interès públic en sòl no urbanitzable, que no estiguin compresos en un pla sectorial agrari. Aquest informe s'ha de pronunciar sobre els efectes i les repercussions que aquestes actuacions ocasionin al funcionament normal de les explotacions agràries.

D'acord amb el que disposa l'article 85.5 d'aquest Reglament, el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca pot emetre aquest informe a petició del promotor de l'actuació o a petició de l'ajuntament, en el cas que ja s'hagi iniciat la tramitació del projecte. L'informe s'ha d'emetre en el termini d'un mes a comptar de la sol·licitud i, en tot cas, s'ha d'haver rebut en el decurs de la informació pública del projecte.

L'esmentat informe, en cas que sigui desfavorable a l'execució del projecte d' actuació específica d'interès públic de què es tracti, té caràcter vinculant per a l'òrgan competent per a la seva aprovació definitiva.

3. Igualment, cal demanar informe del Departament de Medi Ambient en relació amb els plans especials urbanístics de l'article 67.1.e) de la Llei d'urbanisme en sòl no urbanitzable i els projectes d'actuacions específiques d'interès públic no incloses en un pla especial urbanístic que es desenvolupin també en sòl no urbanitzable. Aquest informe no és necessari si el pla especial o el projecte d'actuació d'interès públic a desenvolupar han estat prèviament sotmesos a avaluació d'impacte ambiental.

En el cas dels plans especials als que es refereix el paràgraf anterior, la sol·licitud i emissió d'aquest informe s'ha d'ajustar al que estableix l'article 83.5 de la Llei d'urbanisme. Pel que fa als projectes d'actuacions d'interès públic en sòl no urbanitzable, és d'aplicació el que disposa l'article 85.5 d'aquest Reglament.

Disposicions transitòries

Primera

L'informe mediambiental que han de contenir les figures de Planejament derivat que desenvolupin planejament urbanístic general no adaptat a la Llei d'urbanisme, d'acord amb el que estableix la disposició transitòria vuitena.1, in fine, de la Llei d'urbanisme, ha de justificar l'adequació de l'ordenació proposada a les directrius que, si escau, contingui el planejament que desenvolupa envers la utilització racional del territori del qual es tracti, i ha d'ajustar el seu contingut a allò establert per l'apartat núm. 3 de l'article 10 d'aquest Reglament.

Segona

La determinació establerta per l'article 35.5 de la Llei d'urbanisme, sobre el percentatge de sòl susceptible d'aprofitament privat en sectors de sòl urbanitzable físicament continus, no s'aplica als sectors delimitats pel planejament urbanístic general no adaptat a la Llei d'urbanisme.

Tercera

Als efectes del que estableix la disposició transitòria tercera.2, darrer incís, de la Llei d'urbanisme, l'acord mitjançant el qual es decideix l'inici dels treballs per a la modificació puntual del planejament general o de la delimitació de sòl urbà ha de determinar les mesures a emprar per a garantir i fomentar els drets d'iniciativa, d'informació i de participació de la ciutadania i ha de definir els objectius fonamentals que es pretén d'assolir amb la modificació.

Aquest acord s'ha de publicar al Butlletí Oficial corresponent.

Quarta

Als efectes del que estableix la disposició transitòria cinquena.2 de la Llei d'urbanisme, quan el sistema d'actuació per compensació o per cooperació, concretat abans de l'entrada en vigor de la Llei d'urbanisme, no hagi estat substituït per una de les modalitats del sistema d'actuació de reparcel·lació, s'han d'aplicar les determinacions de la legislació anterior tant pel que fa a la tramitació com al contingut dels documents i projectes i demés aspectes substantius.

Per a la tramitació simultània de planejament derivat i dels instruments de gestió consistents en els estatuts i les bases d'actuació del sistema de compensació, l'escriptura de constitució de la Junta, el projecte de compensació i el projecte d'urbanització, s'exigeix el compliment del requisit que estableix l'article 54.3 del Reglament de la Llei 3/1984, de 9 de gener, de mesures d'adequació de l'ordenament urbanístic de Catalunya.

Cinquena

Als efectes del que preveuen els articles 47.3 i 50.2 de la Llei d'urbanisme, en tant el planejament general o bé un pla especial d'iniciativa pública no continguin la catalogació de les masies i cases rurals del terme municipal, per regular llur reconstrucció o rehabilitació, els particulars poden promoure plans especials amb l'esmentada finalitat sempre que es tracti de masies o cases rurals que hagin estat prèviament incloses en catàlegs vigents, de protecció del patrimoni històric, artístic o arquitectònic, o bé que estiguin declarades com a béns culturals d'interès nacional o local, d'acord amb la Llei del patrimoni cultural català.

Sisena

1. Les edificacions d'ús d'habitatge en sòl no urbanitzable, ja existents abans de l'entrada en vigor de la Llei d'urbanisme, o bé autoritzades a l'empara del planejament urbanístic general anterior a la Llei d'urbanisme, que no s'ajustin al règim d'ús del sòl no urbanitzable que estableix l'esmentada Llei, poden romandre sobre el territori amb l'ús esmentat, si el planejament urbanístic no ho impedeix, en tant no s'hagin de refer llurs fonaments o parets mestres.

Si les edificacions d'ús d'habitatge sobre sòl no urbanitzable objecte d'aquesta disposició transitòria s'haguessin implantat il·legalment i hagués prescrit l'acció de reposició, s'ha d'aplicar estrictament el règim de fora d'ordenació, d'acord amb l'article 102.1.b) de la Llei d'urbanisme. Si l'acció de reposició no hagués prescrit, no pot autoritzar-se cap tipus d'obra ni d'ús i s'han d'aplicar les mesures de protecció de la legalitat urbanística que preveu la Llei d'urbanisme.

2. Si les edificacions objecte de l'apartat número 1 anterior reuneixen les condicions mínimes d'habitabilitat, n'hi ha prou amb l'obtenció de la corresponent cèdula d'habitabilitat per a reprendre l'ús d'habitatge, Si hi manquen les condicions mínimes d'habitabilitat objectiva, les obres imprescindibles per a assolir-les poden ser objecte de llicència municipal, prèviament a l'atorgament de la cèdula d'habitabilitat.

3. Si les obres per assolir les condicions mínimes d'habitabilitat i les condicions de seguretat i solidesa de l'edificació, exigeixen que s'hagin de refer els fonaments o les parets mestres, només poden ser autoritzades si s'ha aprovat el catàleg que preveu l'article 50 de la Llei d'urbanisme, que les inclogui, o bé si concorren els requisits previstos pels articles 87.1 o 2 d'aquest Reglament.

4. Si el planejament urbanístic general ho preveu expressament i en tant l'esmentat planejament no s'adapti a la Llei d'urbanisme, l'ampliació de les edificacions objecte de l'apartat núm. 1 d'aquesta disposició transitòria s'ha de sotmetre a la mateixa tramitació mitjançant la qual va ser autoritzada l'edificació inicial i s'han de respectar les condicions i incompatibilitats determinades per la legislació sectorial.

Setena

Les edificacions legalment implantades en sòl no urbanitzable, per a usos diferents que l'habitatge o que els propis d'una explotació de naturalesa agrària, a l'empara del planejament urbanístic general anterior a la Llei d'urbanisme, que no s'ajustin al règim d'ús del sòl no urbanitzable que estableix l'esmentada Llei, poden romandre sobre el territori en tant es mantingui l'ús concret que va ser objecte d'autorització, si el planejament urbanístic no ho impedeix. Si el planejament urbanístic general ho preveu expressament i en tant l'esmentat planejament no s'adapti a la Llei d'urbanisme, l'ampliació d'aquestes edificacions s'ha de sotmetre a la mateixa tramitació mitjançant la qual van ser autoritzades inicialment i s'han de respectar les limitacions i incompatibilitats de la legislació sectorial.

Els canvis d'ús en les esmentades edificacions s'ha d'ajustar en qualsevol cas a les determinacions de la Llei d'urbanisme, llevat que es tracti de reprendre el mateix concret ús que va ser objecte d'autorització, en el qual supòsit cal la corresponent llicència municipal, i és d'aplicació la legislació sectorial, si s'escau.

Vuitena

En tant el planejament urbanístic vigent en el moment de l'entrada en vigor de la Llei d'urbanisme no s'hi hagi adaptat, d'acord amb el que estableix la disposició transitòria segona de l'esmentada Llei, els recursos obtinguts per l'alienació del sòl amb aprofitament urbanístic que, per cessió obligatòria i gratuïta, rebin els ajuntaments, poden aplicar-se a les destinacions específicament previstes pel planejament esmentat, si escau, en el marc de la legislació aplicable.

---

DECRETO 287/2003, de 4 de noviembre, por el que se aprueba el Reglamento parcial de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo.

Exposición de motivos

La Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo, habilita al Gobierno para que lleve a cabo su oportuno desarrollo reglamentario. Así, la disposición final novena lo autoriza expresa y ampliamente para que dicte las disposiciones necesarias para su desarrollo, a fin de facilitar su cumplimiento y de garantizar la operatividad de los principios generales de la actuación urbanística, el funcionamiento coordinado, ágil y eficaz de las administraciones con competencias urbanísticas y la implantación de las determinaciones sobre régimen del suelo, planeamiento y gestión urbanísticos, instrumentos de política de suelo y de vivienda, intervención en la edificación y el uso del suelo y protección de la legalidad urbanística.

Por otra parte, las disposiciones finales segunda, cuarta, quinta, séptima y décima facultan al Gobierno para regular por decreto temáticas concretas. Entre dichas disposiciones, la final cuarta.2 establece un plazo de dieciocho meses para regular por decreto el régimen organizativo específico de las entidades urbanísticas colaboradoras, sus funciones y atribuciones, los derechos y deberes de sus miembros y también el Estatuto urbanístico de las urbanizaciones privadas y de los complejos inmobiliarios privados.

Por último, un conjunto de preceptos a lo largo del articulado hacen referencia específicamente al desarrollo reglamentario.

La actual dispersión normativa que se hizo evidente en el Decreto 166/2002, de 11 de junio, por el que se aprueba la tabla de vigencias de las disposiciones afectadas por la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo, hace aconsejable la elaboración de un único texto reglamentario de la Ley de urbanismo. Se trata, no obstante, de una labor de gran dimensión y complejidad y, sin duda, así lo entendió el Parlamento al establecer plazo únicamente a algunos aspectos de desarrollo reglamentario.

En tanto esa elaboración más compleja se va llevando a cabo, se ha visto la necesidad de regular de inmediato aquellos aspectos que la Ley concreta de un modo directo y expreso y que deben ser desarrollados reglamentariamente, sin olvidar otros aspectos que necesitan de determinada precisión o bien de alguna puntualización a fin de facilitar la aplicación de la norma y de cumplir, dentro del plazo otorgado, lo previsto por la referida disposición final cuarta.2, en relación con las entidades urbanísticas colaboradoras.

Entre las materias que el Reglamento desarrolla cabe destacar, por su especial relevancia, las relativas a la participación pública en los procedimientos urbanísticos, los consejos asesores urbanísticos, las auditorías de gestión urbanística; las reservas derivadas de modificaciones de planes que conlleven un incremento de techo o de densidad, las licencias de parcelación y el régimen de uso del suelo no urbanizable.

También cabe destacar las especificaciones que contiene el Reglamento en relación con las novedades más significativas de la Ley, como es la documentación medioambiental y la correspondiente a las obras de urbanización básicas a incluir en los planes; las reservas de suelo para la construcción de viviendas de protección pública y la concreción de la ordenación de volúmenes.

Por último, cabe hacer alusión a la regulación detallada que contiene el Reglamento sobre el desarrollo de los sectores en subsectores, los distintos tipos de reparcelación, la ejecución de los ámbitos declarados como sectores de urbanización prioritaria, la ocupación directa, las entidades urbanísticas colaboradoras, los derechos de tanteo y retracto, el Registro municipal de solares sin edificar, el reajuste de alineaciones y rasantes y la protección de la legalidad urbanística.

En la regulación de dichas materias y con la finalidad de evitar la repetición de los preceptos legales, este Reglamento precisa los artículos concretos de la Ley objeto de desarrollo. De este modo, cualquier operador puede situarse rápidamente en lo que a la Ley se refiere y comprender, sin posibilidad de dudas, el alcance de la norma.

Así, un año después de la entrada en vigor de la Ley de urbanismo, dicha disposición debe facilitar la aplicación de sus mecanismos y debe contribuir a mejorar el desarrollo urbanístico sostenible de Cataluña.

Por todo lo expuesto, a propuesta del consejero de Política Territorial y Obras Públicas, de acuerdo con el dictamen de la Comisión Jurídica Asesora y de acuerdo con el Gobierno,

Decreto:

Artículo único

Se aprueba el Reglamento parcial de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo, que consta como anexo a este Decreto.

Disposiciones derogatorias

Primera

Queda derogada la Orden de 6 de agosto de 1982, por la que se aprueba la instrucción que regula aspectos orgánicos y funcionales del Registro de Entidades urbanísticas colaboradoras. Así mismo, quedan derogados los preceptos que se opongan a este reglamento contenidos en el Decreto 308/1982, de 26 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento para el desarrollo y la aplicación de la Ley 9/1981, de 18 de noviembre, sobre protección de la legalidad urbanística; en el Decreto 146/1984, de 10 de abril, por el que se aprueba el Reglamento para el desarrollo y la aplicación de la Ley 3/1984, de 9 de enero, de medidas de adecuación del ordenamiento urbanístico de Cataluña, y en el Decreto 303/1997, de 25 de noviembre, por el que se aprueba el Reglamento sobre medidas para facilitar la ejecución urbanística.

Segunda

Quedan derogadas todas aquellas otras disposiciones, de igual o inferior rango, que se opongan a lo establecido en este Reglamento.

Disposición final

Este Decreto entrará en vigor al día siguiente de su publicación en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Barcelona, 4 de noviembre de 2003

Jordi Pujol

Presidente de la Generalidad de Cataluña

Felip Puig i Godes

Consejero de Política Territorial

y Obras Públicas

Anexo

Reglamento parcial de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo

Capítulo I

Disposición general

Artículo 1

Objeto

Este Reglamento tiene por objeto el desarrollo parcial de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo, en cuanto al régimen urbanístico del suelo, el planeamiento y la gestión urbanísticos, los instrumentos de política de suelo y vivienda, la intervención en el uso del suelo y la edificación y la protección de la legalidad urbanística. El Reglamento regula íntegramente las entidades urbanísticas colaboradoras, su régimen de organización específico, sus funciones y atribuciones, así como los derechos y deberes de sus miembros.

Capítulo II

Régimen urbanístico del suelo

Artículo 2

Ponderación de los componentes del aprovechamiento urbanístico

(Desarrollo de los artículos 36 y 37 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

2.1  A efectos de lo establecido por el artículo 36.1 de la Ley, la intensidad de los usos depende de la ocupación máxima de parcela, de la tipología y de la situación en la edificación o bien del número de establecimientos por unidad de superficie, de acuerdo con las determinaciones del planeamiento urbanístico.

2.2  Cuando el ámbito de actuación comprende distintas zonas, para la determinación del aprovechamiento urbanístico, sobre la base de la ponderación de sus componentes y de la fijación del valor relativo homogeneizado de cada una de ellas, se sigue el siguiente método:

Se establecerá un coeficiente de homogeneización, de acuerdo con lo establecido por el artículo 37 de la Ley que, de modo justificado, exprese la diferencia del uso de cada zona en relación con los usos de las demás.

El producto de dicho coeficiente por el coeficiente de edificabilidad y por la superficie de cada zona determinará el aprovechamiento urbanístico de la misma.

El aprovechamiento urbanístico del ámbito de actuación es la suma de los aprovechamientos urbanísticos de las zonas en él incluidas.

El aprovechamiento urbanístico medio del ámbito de actuación quedará determinado por el resultado de dividir el aprovechamiento urbanístico del ámbito de actuación por la superficie total del mismo.

2.3  Para valorar el aprovechamiento urbanístico se pueden emplear unidades de valor o de aprovechamiento, que se deben tasar en dinero a efectos de la determinación de las indemnizaciones o compensaciones procedentes por razón de diferencias de adjudicación.

Capítulo III

Disposición común a todos los procedimientos urbanísticos

Artículo 3

Convocatoria de información pública en los procedimientos urbanísticos

(Desarrollo de los artículos 48.1, 49, 50.1, 54,1, 81.2, 82.2, 83.4, 107.a), 113.2.c), 131, 135.1, 136.4, 150.2.b), 154.1 y 166.1 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

3.1  La información pública en la tramitación de procedimientos de planeamiento y de gestión urbanísticos debe convocarse mediante edictos a insertar en el diario o boletín oficial que corresponda y en la prensa periódica.

Los documentos sometidos a información pública deben ir encabezados por un índice que los enumere.

3.2.1 Cuando se trate de la tramitación de planes directores urbanísticos, de planes de ordenación urbanística municipal o plurimunicipal, de programas de actuación urbanística municipal o comarcal, de revisión-adaptación de figuras de planeamiento general a la Ley de urbanismo, de normas de planeamiento y planes parciales de delimitación, así como cuando se trate de la revisión de los planes y normas citados, los edictos deberán publicarse en dos de los periódicos de mayor divulgación en el ámbito municipal o supramunicipal al que vaya referido el proyecto en tramitación.

En el supuesto de que se tramite la modificación puntual de las figuras de planeamiento objeto del párrafo anterior, así como que se tramiten planes urbanísticos derivados e instrumentos de gestión urbanística, basta con insertar el edicto en uno de los periódicos de mayor divulgación.

3.2.2 En los procedimientos para la aprobación de proyectos en suelo no urbanizable y para usos y obras de carácter provisional, basta con publicar el edicto en el boletín oficial correspondiente.

3.3  Los edictos deben concretar el plazo de exposición al público del proyecto o del instrumento de es que se trate, la dirección de la oficina o dependencia en la que se puede ejercer el derecho a la información, así como, si procede, los datos para localizar el proyecto o el asunto a través de medios informáticos o telemáticos, si se decide incorporarlo todo, en parte, o bien una síntesis o extracto en la correspondiente red.

3.4  El plazo de información pública se computa desde la última publicación obligatoria; cuando, además, se exija el trámite de audiencia, el cómputo, para cada una de las personas interesadas, se efectúa desde la notificación individualizada, salvo en el caso de que la última publicación obligatoria fuera posterior.

Capítulo IV

Planeamiento urbanístico

Artículo 4

Participación ciudadana en el proceso de planeamiento. Consejos asesores urbanísticos

(Desarrollo de los artículos 8 y 59.3.a) de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

4.1  Para facilitar la participación en cualquier proceso de formulación del Plan de ordenación urbanística municipal y del Programa de actuación urbanística municipal y comarcal o de su revisión, el órgano competente, simultáneamente al acuerdo mediante el que se decida el comienzo de la labor de formación de las figuras de planeamiento general citadas, deberá aprobar el Programa de participación ciudadana, objeto del artículo 59.3.a) de la Ley de urbanismo, que expresará las medidas y las actuaciones previstas para garantizar y fomentar los derechos de iniciativa, de información y de participación de los ciudadanos.

El Programa de participación ciudadana también debe prever las medidas o actuaciones que deberán aplicarse en el supuesto de modificación puntual de las mencionadas figuras de planeamiento general.

Además, el acuerdo de comienzo del proceso de formulación debe definir los objetivos fundamentales que se pretenden alcanzar.

El Programa de participación puede abarcar tanto la fase previa a la redacción de los documentos de las figuras de planeamiento como el período de su formación y las posteriores fases, a partir de la convocatoria de información pública, con la finalidad de facilitar tanto la divulgación y la comprensión de los objetivos y del contenido de los trabajos de planeamiento como la formulación de alegaciones, sugerencias o propuestas alternativas a lo largo de la preceptiva información pública a convocar tras la aprobación inicial.

Este acuerdo se debe publicar por edicto en el diario o boletín oficial que corresponda, además de otras divulgaciones potestativas que se acuerden hacer, y su contenido puede ser objeto de consulta pública en las dependencias y con el horario que el edicto señale.

4.2  La documentación sometida a la información pública que se convoque tras la aprobación inicial debe contener:

a) Los documentos que integran específicamente el planeamiento general formulado o su revisión.

b) La definición de objetivos y el Programa de participación ciudadana aprobado.

c) Los trabajos de redacción del planeamiento que permiten percibir los criterios, alternativas y soluciones planteadas, previamente a la adopción de decisiones para la formulación del proyecto aprobado inicialmente.

4.3  Los ayuntamientos pueden constituir, de acuerdo con el artículo 8.2 de la Ley, consejos asesores urbanísticos, con las facultades informativas y deliberativas que en cada caso les reconozcan, como pueden ser: a) proponer medidas y actuaciones para incluirlas en el Programa de participación ciudadana y hacer el seguimiento de su puesta en práctica, b) formular y plantear criterios y alternativas de ordenación, c) considerar las propuestas del planeamiento para garantizar los objetivos del desarrollo urbanístico sostenible, d) opinar sobre las alegaciones presentadas y e) estudiar, proponer y seguir las medidas y las actuaciones que se deben emprender a fin de promover la participación ciudadana en la tramitación de las figuras de planeamiento derivado y de instrumentos de gestión cuando consideren que su trascendencia lo justifique, con el objeto de enriquecer el debate del correspondiente proceso urbanístico.

4.4  Estos consejos estarán integrados por los miembros que designen los ayuntamientos, como representantes de otras administraciones públicas, corporaciones, asociaciones y otras instituciones de la sociedad civil, así como expertos en urbanismo, vivienda, medio ambiente y materias conexas.

Artículo 5

Segunda información pública en la tramitación del planeamiento

(Desarrollo de los artículos 83 y 90.3 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

5.1  Los acuerdos de suspensión total o parcial del trámite de aprobación definitiva del planeamiento urbanístico imponen un nuevo trámite de información pública cuando la subsanación de las deficiencias indicadas conlleve un cambio sustancial en el contenido de la figura de planeamiento objeto de resolución.

También determina la apertura de una segunda información pública, en la tramitación de una figura de planeamiento, la introducción de cambios sustanciales de oficio o por la estimación de alegaciones formuladas en el transcurso de la primera información pública, o bien como consecuencia de la declaración de impacto ambiental o de la estimación de informes sectoriales.

En cualquier caso, es necesario que el órgano que hubiese adoptado el acuerdo de aprobación inmediatamente anterior apruebe expresamente un texto que incorpore los cambios introducidos y lo someta a información pública.

5.2.1 En el caso del planeamiento general, se entiende que son cambios sustanciales:

a) La adopción de nuevos criterios de ordenación respecto a la estructura general y al modelo del territorio.

b) La adopción de nuevos criterios respecto a la clasificación y calificación del suelo.

c) El aumento o la disminución del total de suelo de cesión obligatoria o gratuita, en proporción superior al 15%, en uno o varios sectores de planeamiento derivado o en uno o varios polígonos de actuación urbanística en suelo urbano.

d) El aumento o la disminución de la reserva de suelo para la construcción de viviendas de protección pública, en proporción superior al 10%, en total o en referencia a uno o varios sectores de planeamiento derivado, cuando, en este último caso, se altere la reserva total en la proporción citada.

e) El aumento o la disminución, en proporción superior al 15%, de la superficie de cada clase de suelo.

f) El aumento o la disminución, en proporción superior al 15%, de los índices de edificabilidad bruta o de las intensidades de los usos para el conjunto de sectores de planeamiento derivado.

5.2.2 Los cambios aislados en la clasificación del suelo y las modificaciones puntuales de determinaciones en suelo urbano o urbanizable no exigen la disposición de una nueva información pública, pero deben quedar reflejados en el acuerdo de aprobación siguiente.

Se consideran cambios aislados o modificaciones puntuales, en el sentido expresado en el párrafo precedente, los siguientes:

a) El aumento o disminución de usos principales o compatibles.

b) Los supuestos objeto de los extremos c), d), e) y f) del apartado 2.1 de este artículo, cuando el aumento o la disminución se dé en proporción inferior a la prevista en cada caso.

5.3  En el caso del planeamiento derivado son cambios sustanciales:

a) El aumento o la reducción, en el marco de las determinaciones del planeamiento general, de la edificabilidad, de la densidad o de la intensidad de los usos en proporción superior al 15%.

b) El aumento o la reducción del suelo de cesión obligatoria y gratuita en proporción superior al 15%, en el marco de las determinaciones del planeamiento general.

5.4  La modificación del contenido de las figuras de planeamiento, referido a las obras de urbanización básicas, de acuerdo con lo establecido en los artículos 58.3.b), 65.2.f) y 68.7 de la Ley, no determina, en ningún caso, la necesidad de convocatoria de una segunda información pública.

Artículo 6

Suspensión del otorgamiento de licencias y de procedimientos

(Desarrollo de los artículos 70 y 71 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

6.1  Los acuerdos de suspensión previstos en los artículos 70 y 71 de la Ley de urbanismo deben explicitar los ámbitos afectados y deben incorporar un plano de delimitación de los ámbitos sujetos a suspensión de licencias y de procedimientos, en el que éstos se dibujarán a la escala adecuada y con claridad y detalle suficientes.

6.2  Los acuerdos de suspensión también deben explicitar el alcance de las licencias y tramitaciones que suspenden.

6.3  El plano debe quedar a disposición del público en las oficinas de la administración actuante durante el plazo de suspensión.

6.4  Los efectos de la suspensión de tramitaciones y de licencias para ámbitos determinados no pueden durar más de un año en el caso regulado por el artículo 70 de la Ley o de dos años en el caso de acumulación de los supuestos regulados por los artículos 70 y 71.

Si con anterioridad al acuerdo de aprobación inicial no se hubiera adoptado ningún acuerdo de suspensión de conformidad con lo que dispone el artículo 70 de la Ley, la suspensión que se decidiera con motivo de la aprobación inicial puede tener una duración máxima de dos años.

6.5  El acuerdo que suspenda el otorgamiento de licencias puede prever la posibilidad de otorgar las fundamentadas en el régimen vigente que sean compatibles con las determinaciones del nuevo planeamiento inicialmente aprobado, en el supuesto de que, por la naturaleza de los cambios propuestos, no se ponga en riesgo la aplicación del nuevo planeamiento una vez definitivamente aprobado.

Artículo 7

Formato de la documentación para la aprobación definitiva y el contenido del edicto de publicación del acuerdo

(Desarrollo de los artículos 83 y 101.1 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

La documentación que debe entregarse a los órganos de la Generalidad de Cataluña para la aprobación definitiva de figuras de planeamiento general o derivado debe incorporar el texto de las normas urbanísticas y los planos de ordenación con soporte informático y en un formato de tratamiento de textos.

El edicto de publicación de los acuerdos de aprobación definitiva de los instrumentos de planeamiento debe indicar expresamente el lugar y los medios adecuados para poder ejercer correctamente los derechos de consulta y de información.

Artículo 8

Convenios urbanísticos

(Desarrollo del artículo 98.4 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

Los convenios en materia de planeamiento o de gestión urbanísticos deben formar parte de la documentación que se somete a información pública, tras la aprobación inicial de la respectiva figura de planeamiento o instrumento de gestión.

Una vez examinadas e informadas las alegaciones que se hayan podido formular en relación con el convenio dentro del plazo de información pública, si el órgano competente lo aprueba, el convenio es susceptible de consulta pública junto con la documentación aprobada definitivamente en materia de planeamiento y de gestión urbanísticos a la que complementa.

Artículo 9

Documentación de los planes de ordenación urbanística municipal sobre el trazado de las redes básicas de los servicios que establece

(Desarrollo del artículo 59.1.b) de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

9.1  Los planes de ordenación urbanística municipal deben concretar el trazado de las redes básicas de servicios que establece el artículo 59.1.b) de la Ley. A tal efecto, el Plan debe concretar las redes de servicio existentes que confirma y las de nueva implantación que resulten necesarias a lo largo de la vigencia del Plan.

Estas redes básicas forman parte de la estructura general y del modelo de territorio definidos por el Plan de ordenación urbanística municipal.

9.2  La determinación de la ordenación urbanística del territorio y los trazados de las redes básicas de servicios deben efectuarse en función de la disponibilidad de recursos para dar servicio a la población, para facilitar la actividad económica y para lograr los equipamientos previstos por el Plan.

9.3  Estas redes básicas de servicios deben representarse sobre planos de información y de ordenación para facilitar la aplicación de las determinaciones urbanísticas en cada clase de suelo.

En los planos de información deben representarse las redes básicas existentes y en los planos de ordenación, previa la correspondiente diagnosis, las redes existentes que se confirmen, en todo o en parte, y las de nueva implantación.

9.4  En los planos de información, las redes básicas existentes deben representarse sobre las bases de topografía referenciadas sobre coordenadas UTM, a la escala mínima de detalle 1:5.000, y deben incluir:

a) La red de distribución de energía eléctrica, centrales, transformadores y canales de distribución en alta y media tensión, a fin de evaluar la capacidad de suministro y las afectaciones en la edificación de los trazados existentes o planificados.

b) Los trazados de las redes de telecomunicaciones existentes con la referencia geográfica de los canales de paso, identificación de las compañías suministradoras y nodos de conexión.

c) Las redes generales de suministro y distribución de agua, con la situación de los depósitos y de las estaciones de bombeo u otras fuentes de suministro.

d) Los trazados de la red de suministro y distribución de gas, si procede, identificando las presiones de transporte en alta, los puntos de control y los puntos de posible conexión.

e) Identificación de la red de vías locales, de carreteras y ferrocarriles, existentes o planificadas, a fin de delimitar su rango, las posibilidades de utilización de sus puntos de acceso, y las servidumbres y restricciones del territorio impuestas por la legislación sectorial respectiva.

f) La red de desagüe y las estaciones depuradoras existentes.

Estos planos deben incorporar, también, la morfología del terreno y, específicamente:

La hidrografía, a efectos de identificar los desagües, explorar la capacidad de almacenar agua y explorar los recursos propios.

La geología y la geotecnia, a fin de identificar las capas de soporte de la urbanización y la edificación, los niveles freáticos y las corrientes subálveas, y a fin también de detectar vertidos o cambios en la estructura de los terrenos originados por anteriores movimientos de tierra.

Otros elementos singulares, edificaciones o puntos del territorio que deben conservarse y mantenerse, o bien elementos singulares de relación con la ciudad construida que puedan representar recorridos o vínculos fortalecedores de la relación urbana, así como la identificación de los ámbitos que, a causa de su fragilidad o de su estructura geológica, sean incompatibles con la futura urbanización o edificación.

9.5  El documento de diagnosis debe describir los déficit que se constaten, los recursos disponibles, y las obras y la procedencia de los recursos necesarios para adaptar, ampliar o mejorar las redes de agua, gas, electricidad, telecomunicaciones y sistemas de evacuación de las aguas residuales o de lluvia. En cuanto a las comunicaciones, debe definir los viales y las conexiones externas a los ámbitos de planeamiento, las reformas urbanísticas inherentes a la mejora urbana o bien la red de transporte público adecuada a las futuras necesidades.

9.6  Los planos de ordenación urbanística deben representarse sobre bases de topografía referenciadas sobre coordenadas UTM, a la escala mínima de detalle 1:5.000 y deben incluir:

a) Las propuestas y soluciones del Plan respecto a la gestión del agua de lluvia y residual, las redes separadoras de uno y otro tipo de aguas, la red de alcantarillado y de colectores y la depuración mediante estaciones depuradoras existentes o nuevas.

b) La formalización de la red de distribución de energía eléctrica, centrales, transformadores y canales de distribución en alta y media tensión, en relación con el régimen del suelo, los espacios edificables o la compatibilidad con los espacios susceptibles de protección.

c) Las redes de telecomunicaciones que den la necesaria cobertura a la totalidad del territorio, con los canales de paso y los nodos de conexión.

d) Las redes propuestas para el suministro de agua, con la indicación de la situación de los depósitos y de las estaciones de bombeo.

e) La red de distribución de gas y los puntos de conexión cuando el Plan lo determine.

f) La propuesta de comunicación integral del Plan mediante la utilización de la red de vías, carreteras locales, supramunicipales o de largo recorrido y, si procede, de la red ferroviaria.

g) La red de instalaciones de gestión de residuos.

Las redes básicas de servicios que son objeto de este apartado, así como otras que puedan ser incluidas en los planes, deben ser representadas gráficamente de un modo conjunto con la delimitación de las servidumbres impuestas por la legislación respectiva.

Artículo 10

Documentación medioambiental

(Desarrollo de los artículos 59.1.f), 59.3.b) y 66.1.h) de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

10.1  La memoria descriptiva y justificativa de los planes de ordenación urbanística municipal debe concretar la estrategia decidida sobre el desarrollo urbanístico sostenible, de acuerdo con el artículo 3 de la Ley, y debe justificar el cumplimiento de las directrices objeto del artículo 9 de la citada Ley.

La memoria debe marcar las pautas a las que debe sujetarse el planeamiento derivado y debe señalar los valores que éste debe preservar.

10.2  El informe medioambiental que forma parte de la documentación del planeamiento urbanístico derivado debe justificar que la ordenación urbanística propuesta, para el sector al que se refiere, se adecua a las determinaciones que, según lo previsto en el apartado anterior, ha establecido el planeamiento superior.

10.3  El informe medioambiental que deben contener los planes de ordenación urbanística municipal y los planes derivados debe tener el siguiente contenido:

Parte descriptiva.

El informe medioambiental debe referirse al ámbito territorial que comprende la figura de planeamiento de que se trate, así como a sus objetivos, a los principios de sostenibilidad tenidos en cuenta, a la clasificación y a la calificación del suelo, según el planeamiento urbanístico general vigente, a los usos actuales, a las alternativas consideradas, si procede, y a la alternativa de ordenación decidida.

Análisis ambiental.

El análisis ambiental conlleva la delimitación de:

Las áreas de riesgo para la seguridad y bienestar de las personas, previamente identificadas por las administraciones sectoriales competentes.

Las áreas, desde el punto de vista de especial protección, conservación, fragilidad o singularidad por la incidencia de la normativa ambiental.

Las áreas de protección o conservación por la concurrencia de valores susceptibles de preservación, previamente identificadas por las administraciones sectoriales competentes o directamente apreciadas.

Justificación de la ordenación.

Justificación de la alternativa de ordenación propuesta, así como expresión de las medidas ambientales de aplicación directa adoptadas y, si procede, de las recomendaciones y condicionantes ambientales específicos que se deben tener en cuenta en las distintas fases de desarrollo de la ordenación propuesta, para la neutralización o disminución de impactos.

10.4  Cuando sea preceptiva la evaluación medioambiental de la figura de planeamiento, el informe medioambiental debe alcanzar los niveles de contenido y de documentación exigidos por la legislación sectorial.

10.5  Es necesario solicitar el informe del departamento competente en materia de medio ambiente y hacer entrega al mismo de un ejemplar completo de la figura de planeamiento en tramitación, cuando sea preceptivo, por imperativo de la normativa sectorial aplicable y, en cualquier caso, en todos los supuestos de figuras de planeamiento general, o bien de su revisión o modificación, cuando se reclasifique suelo no urbanizable en otra clasificación urbanística.

Igualmente, es necesario solicitar el informe del citado departamento respecto a las figuras de planeamiento derivado que desarrollen determinaciones del planeamiento urbanístico general, que hayan sido sometidas a evaluación medioambiental.

El informe del departamento competente en materia de medio ambiente debe solicitarse tras la aprobación inicial de la figura de planeamiento, de acuerdo con lo establecido por el artículo 83.5 de la Ley.

Artículo 11

Obras de urbanización básicas

(Desarrollo de los artículos 45.1.b), 58.3.b) y 7.c), 65.2.f), 66.1.b) y e) y 68.7 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

11.1  Los planes de ordenación urbanística municipal, los planes de mejora urbana, los planes parciales urbanísticos y los planes parciales de delimitación deben incorporar la precisión de las características y el trazado de las obras de urbanización básicas detalladas en el artículo 58.3.b) de la Ley, mediante la documentación escrita y gráfica establecida por este artículo.

11.2  El planeamiento citado, sobre la base de la documentación objeto del artículo 9 de este Reglamento, a efectos de la aprobación inicial, debe incluir una propuesta de las obras de urbanización básicas, con la delimitación de las etapas de actuación y la repercusión de dichas obras entre los distintos polígonos.

La propuesta debe incorporar las características y el trazado de las obras de urbanización básicas con el suficiente grado de detalle que permita a los organismos públicos y a las empresas de suministro de servicios afectadas pronunciarse sobre su efectividad y facilitar la suficiente información.

La documentación de la propuesta de las obras de urbanización básicas se formalizará con el detalle de un anteproyecto, que debe contener la exposición y las características generales de las obras de urbanización básicas en sus aspectos funcionales, formales y constructivos e, igualmente, deberá incluir un avance del presupuesto.

La propuesta debe incluir la información gráfica sobre las bases de topografía UTM, a la escala mínima de 1:1.000, sobre:

a) Saneamiento. Vinculación del proyecto urbanístico a la red de colectores y mecanismos de depuración de aguas, existentes o futuros, que incluye la posible reutilización de las aguas recicladas.

Trazado y características del alcantarillado separativo para conducir las aguas residuales y de la lluvia a cauce público con la referencia geográfica del trazado en relación con los viales y otros espacios de dominio público.

b) Viales. Nivelación de los terrenos que deben destinarse a viales rodados, aparcamiento, itinerarios de transeúntes y ciclistas, con el objetivo de fijar alineaciones y rasantes de los solares edificables para los distintos usos previstos en el Plan.

Las características del proyecto en cuanto al movimiento de tierras, elementos estructurales de contención y estructuras de apoyo, tanto de los espacios para viales rodados como para el resto de circulación, pasos y cruces de servicios e imbornales, deben tener en cuenta los datos geotécnicos del subsuelo.

Compactación y pavimento adaptado a la tipología de los vehículos que está previsto que utilicen cada vial, introduciendo el diseño de la red de transporte en común, en caso de existir, así como el encintado de aceras y rigolas.

c) Modelado de los terrenos que deben destinarse a parques y jardines públicos.

d) La red de distribución de energía eléctrica y de agua, así como la red de distribución de gas, si procede, y la infraestructura de conexión a las redes de telecomunicaciones. Deben incluir la referencia, la posición gráfica, la descripción y el número de las estaciones de transformación, de depósitos, de nodos o ramales para las respectivas conexiones a las redes de suministro de nivel superior, sin perjuicio de la normativa particular vigente para cada servicio.

Las redes de servicios se deben dimensionar y disponer en coherencia con el ámbito territorial al que van destinadas, teniendo en cuenta el acceso al suelo tanto de aprovechamiento público como privado, las intensidades de edificación y la utilización de los suelos prevista por el planeamiento.

En el modo de proyectar estas redes, hay que tener en cuenta como prioridades su fácil accesibilidad, la referencia geográfica para su fácil identificación y mantenimiento o reparación y la metodología de cruces, sistematizada para evitar incidentes.

e) Las infraestructuras incompatibles con la ejecución del planeamiento y su desvío o restitución.

Las redes e infraestructuras proyectadas deben estar adaptadas a las determinaciones de la normativa vigente en cada caso aplicable.

11.3  La documentación relativa a las obras de urbanización básicas, objeto del apartado 2 de este artículo, debe alcanzar, antes de su aprobación provisional o definitiva, según proceda, el grado de proyecto de ejecución.

11.4  Los planes parciales urbanísticos y los de delimitación, para los cuales el Plan de ordenación urbanística municipal determine bien la implantación de las infraestructuras de conexión con los sistemas generales exteriores a la actuación urbanística o bien la ampliación o el refuerzo de dichos sistemas, deben complementar las determinaciones sobre la urbanización básica con las que se correspondan a fin de poder cumplir las mencionadas previsiones de planeamiento general.

Artículo 12

Proyectos de urbanización complementarios

(Desarrollo de los artículos 58.3.b) y 5, y 87.6 y 8 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

12.1  Los proyectos de urbanización complementarios son los proyectos para la ejecución de las obras de urbanización distintas a las básicas definidas en el artículo 58.3.b) de la Ley, sobre la base de criterios contenidos al respecto en el planeamiento general o derivado. Determinan los elementos que caracterizan el espacio público y prevén los recursos adecuados a su función, de acuerdo con las características fijadas por los ayuntamientos en ocasión de la tramitación de los planes derivados, tal como dispone el artículo 65.5 de la Ley.

Son, además, los instrumentos precisos para desarrollar los elementos de urbanización expresados por el artículo 58.5 de la Ley y para concretar las obras de urbanización básicas de acuerdo con el artículo 58.3.b) de la Ley, cuando sea necesario.

12.2  Los planos de proyecto y de detalle de los proyectos complementarios de urbanización, sobre topografía a la escala de detalle mínima 1:500, deben incluir:

a) En los espacios destinados a viales:

Las características del tratamiento final del vial. En el caso que éste sea para circulación rodada, hay que prever las capas de rodamiento de los pavimentos adecuados a las características de los vehículos que por ellos deban circular.

El diseño de las áreas de aparcamiento y de los elementos fijos de la red de transporte público, si se da el caso.

Los detalles de los alcorques, del pavimento de las aceras y del tipo de arboleda, los registros y otros elementos destinados al control y al mantenimiento de los servicios y las infraestructuras de que se dote el Plan.

Las características del alumbrado público, tanto para las áreas de circulación rodada como para las que corresponden a transeúntes y a ciclistas, con precisión del tipo de columna o de balizas y con un nivel de iluminación adecuado a los distintos espacios.

Los elementos vegetales para el ajardinamiento o plantación, con la incorporación de los elementos de riego y la previsión de mantenimiento de dichos elementos.

El mobiliario urbano necesario para el cumplimiento de los fines a los que se destina el sector, dimensionados en función de su uso y frecuentación.

b) En los espacios libres destinados a jardines y parques:

Las aportaciones de tierras vegetales adecuadas a cada situación a partir del previo modelado que corresponde a la urbanización básica.

Las características edafológicas de los terrenos objeto de actuación.

El suministro eléctrico para el alumbrado.

La accesibilidad en relación con los espacios rodados y de transeúntes.

Características y trazados de los pavimentos en los recorridos para transeúntes y, si se da el caso, de las áreas de estacionamiento y tránsito de vehículos o pistas para ciclistas.

Elementos de embalse, de riego y de abastecimiento de agua para el riego, canales, distribución y desagüe de aguas pluviales, así como las infraestructuras básicas para el tratamiento del agua reciclada, si se da el caso.

El proyecto de jardín y plantaciones de los espacios destinados a tal finalidad con la previsión de mantenimiento de dichas superficies y vegetación.

Elementos de señalización, elementos destinados a juegos para niños y otros elementos de mobiliario que se consideren adecuados, dimensionados en función de la utilización de los distintos espacios y de su previsible frecuentación.

Definición del perímetro y características de los cerramientos en caso de que el espacio libre deba tener un uso restringido de horario.

12.3  Los proyectos de urbanización complementarios deben formularse y promover dentro de los plazos establecidos por el planeamiento y, en cualquier caso, en los ámbitos de actuación se deben tramitar y aprobar previamente o simultáneamente con el proyecto de reparcelación.

12.4  Los proyectos de urbanización complementarios establecerán un plazo de ejecución que no puede superar el establecido por el planeamiento.

12.5  Cuando, en el momento de la tramitación de un proyecto de urbanización complementario, sea necesario modificar el proyecto para la ejecución de las obras de urbanización básicas incorporado en el planeamiento, se deberán incluir en el expediente los documentos de éste último objeto de modificación. En este caso, el proyecto de urbanización complementario se tramita de acuerdo con lo establecido en el artículo 87.6 de la Ley, previa información pública de un mes y simultánea audiencia, si es necesaria, de los organismos sectoriales y de las compañías suministradoras afectadas, según lo establecido por el artículo 83.5 de la Ley.

En dicho supuesto, si la aprobación definitiva de la figura de planeamiento fue acordada por el órgano autonómico competente, la aprobación del proyecto de urbanización complementario debe comunicarse a la comisión territorial de urbanismo que corresponda.

El plazo de un mes, para efectuar la notificación de la aprobación según dispone el artículo 89.7 de la Ley, debe computarse desde el fin del plazo de la información pública y del plazo de emisión de los informes solicitados.

Artículo 13

Determinaciones imperativas del planeamiento sobre ordenación detallada del suelo urbano y del suelo urbanizable

(Desarrollo de los artículos 58.3.a), 65.2.b), c) y d) y 68.7 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

13.1  En la ordenación urbanística detallada del suelo urbano no sujeto a planeamiento derivado, del suelo urbano sujeto a planeamiento derivado y del suelo urbanizable, los planes de ordenación urbanística municipal y los planes derivados, respectivamente, deben concretar las alineaciones y rasantes que delimitan los terrenos objeto de edificación y también, para cada zona:

a) La descripción de los usos principales y compatibles, así como su proporción, y la definición de parcela mínima indivisible.

b) Los índices de edificabilidad neta expresados en metros cuadrados de techo por metros cuadrados de suelo.

c) La dotación necesaria de plazas de aparcamiento de vehículos que debe reservarse en el suelo privado de cada zona, tanto en superficie como en subsuelo, en función de los usos previstos y de su intensidad y de la ordenación propuesta.

d) Los elementos compositivos de la ordenación prevista. Si se da el caso, las alineaciones que correspondan a la edificación en relación con los viales y espacios libres, privados o públicos, y las profundidades edificables. La altura máxima y el número de plantas de los cuerpos de edificación y su proporción en relación con los espacios no ocupables, así como la distancia que la edificación debe mantener con las lindes de la parcela.

e) La ordenación volumétrica establecida por el Plan o bien las alternativas de ordenación volumétrica que éste admita, de acuerdo con lo establecido por el artículo 94.1, segundo párrafo, de este Reglamento.

13.2  En el caso de planeamiento derivado, también debe concretarse, para cada zona, la densidad neta, cuando se haya previsto la densidad bruta máxima por el Plan de ordenación urbanística municipal en ámbitos de planeamiento derivado, expresada en número de viviendas por la superficie de techo edificable con aprovechamiento de uso residencial.

Artículo 14

Reservas de suelo para la construcción de viviendas de protección pública

(Desarrollo de los artículos 57.3, 60.10 y 120.1.h) y 156.2 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

14.1  El suelo con aprovechamiento urbanístico de uso residencial objeto de cesión obligatoria y gratuita a favor del ayuntamiento u otra administración actuante que, de acuerdo con el artículo 156.2 de la Ley, debe destinarse a la construcción de viviendas de protección pública, computa a los efectos de la reserva establecida en el artículo 57.3 de la Ley para los planes de ordenación urbanística municipal.

14.2  En defecto de programa de actuación urbanística municipal y en caso de que el Plan de ordenación urbanística municipal no contenga más que una reserva genérica, se debe entender que ésta es uniforme para todos los ámbitos de actuación en suelo urbano no consolidado y en suelo urbanizable en los que se prevea un uso residencial de nueva implantación.

El Programa de actuación urbanística municipal, en dicho caso, puede confirmar la referida uniformidad o bien modificarla, concretando y distribuyendo la reserva entre los ámbitos citados, de acuerdo con sus determinaciones específicas.

14.3  Cuando, como consecuencia de la existencia de sectores con densidad inferior a veinticinco viviendas por hectárea, en los términos regulados por el artículo 57.3 de la Ley, se acuerde la disminución de la reserva de suelo para vivienda de protección pública, el techo de estos sectores no computa a efectos de la reserva de suelo que debe contener el Plan de ordenación urbanística municipal.

Se entiende por uso residencial de nueva implantación el uso destinado a vivienda que el Plan de ordenación urbanística municipal admita como nuevo uso, o bien que confirme como uso permitido por el planeamiento urbanístico anterior. La confirmación que, a estos efectos, haga el Plan de ordenación urbanística municipal o bien, en su caso, el Programa de actuación urbanística municipal sólo debe referirse al suelo urbanizable de uso residencial cuando, siendo necesaria la reparcelación, no se haya presentado a trámite el correspondiente proyecto y, en caso de que no sea necesaria la reparcelación, cuando no se haya interesado la licencia de edificación.

El planeamiento urbanístico general puede establecer de forma alternativa la densidad bruta máxima, siempre hasta el límite legal si se trata de suelo urbanizable, cuando el excedente sea destinado a vivienda de protección pública, en régimen de alquiler, de pequeñas dimensiones, es decir, hasta 70 m2 de superficie útil, con la correspondiente previsión de mayor reserva de suelo para sistemas locales. En caso de que no se hubiera realizado la previsión oportuna, deberá tramitarse la correspondiente modificación del planeamiento urbanístico general.

Artículo 15

Cumplimiento de las reservas de suelo en suelo urbanizable delimitado

(Desarrollo de los artículos 35.5 y 65.3 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

Cuando por razón de la aplicación a las zonas de un sector del índice de edificabilidad establecido en el Plan, resulte imposible el cumplimiento simultáneo de las determinaciones de los artículos 35.5 y 65.3 de la Ley, prevalecerán las reservas de suelo para sistemas urbanísticos locales.

Artículo 16

Reservas de suelo derivadas de modificaciones de planes que conlleven un incremento de techo o de densidad

(Desarrollo de los artículos 36.1, 43.1, 45.1.a), 58.1.f), 65.3 y 4, y 94.1 y 2, de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

16.1.1 A efectos de lo establecido por el artículo 94.2 de la Ley, cuando la modificación del planeamiento conlleva un incremento de techo edificable, y si el uso residencial es el principal o bien mixto con otros usos, se debe prever el correspondiente incremento proporcional de los espacios libres y de las reservas para equipamientos, de acuerdo con el artículo 65.3 de la Ley, que conlleva una reserva total mínima de 10 m2 de suelo por cada 25 m2 de techo, para su destino a sistemas locales.

En cuanto a la reserva de suelo para el sistema general de espacios libres, se debe garantizar el cumplimiento global, dentro del municipio, del mínimo establecido por el artículo 58.1.f) de la Ley de urbanismo.

16.1.2 Cuando la modificación del planeamiento incrementa el techo edificable, y si el uso es el industrial o el comercial o, en general, otro distinto al de vivienda, la aplicación del artículo 65.4 de la Ley conlleva mantener la proporción entre la edificabilidad y la reserva de suelo para espacios libres y equipamientos comunitarios prevista por el planeamiento vigente.

16.1.3 Las reservas adicionales de suelo para sistemas locales de equipamientos pueden ser adscritas, total o parcialmente, al sistema local de espacios libres en función del mejor servicio a los intereses públicos.

16.1.4 Los supuestos objeto de los apartados 1.1 y 1.2 de este artículo determinan la obligatoriedad de cesión de suelo con aprovechamiento urbanístico, según lo establecido por los artículos 43.1.b) y 45.1.a) de la Ley, para el suelo urbano no consolidado y para el suelo urbanizable, respectivamente.

16.2  A efectos de lo establecido por el artículo 43.1.a) de la Ley, si la vivienda resultante de un cambio de uso debe ser sometida a algún régimen de protección pública, se entiende, con carácter general, que la nueva ordenación no genera plusvalías inmobiliarias. Sin embargo, en el expediente debe constatarse y justificarse, en cada caso, la inexistencia de estas plusvalías.

16.3  La modificación del planeamiento que conlleva el aumento de la densidad del uso residencial, sin incremento de la edificabilidad ni cambio de uso, acredita la cesión del suelo correspondiente al 10% del aprovechamiento generado por el citado aumento, salvo que el aumento de densidad se destine a algún régimen de protección pública.

Cuando concurran junto con el aumento de densidad todas o alguna de las circunstancias previstas por los apartados a) y b) del artículo 43 de la Ley, la cesión objeto del párrafo anterior es acumulativa con las reguladas por el citado artículo, con el límite establecido por su apartado 2.

En estos supuestos, el planeamiento que se modifique debe prever una reserva de terrenos para sistemas locales de espacios libres y equipamientos de 10 m2, como mínimo, para cada vivienda nueva, y es de aplicación lo previsto en el apartado 1.3 de este artículo.

Artículo 17

Desarrollo por subsectores

(Desarrollo del artículo 91 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

17.1  Para desarrollar un sector por subsectores se debe presentar a trámite un avance del Plan que abarque la totalidad del sector, junto con el planeamiento derivado referido a un subsector.

El avance del Plan y el planeamiento derivado se deben configurar en documentos y expedientes separados. El contenido del planeamiento derivado referente al subsector se debe ajustar a lo establecido por el artículo 66 de la Ley.

El avance del Plan referido al sector debe contener una memoria, un plano de información, un plano de propuesta de ordenación y un plano justificativo del emplazamiento de las redes viaria y de los demás servicios, de los espacios libres y de los equipamientos comunitarios.

La memoria del avance debe justificar la conveniencia, la oportunidad y la viabilidad técnica, jurídica y económica de la promoción; igualmente, debe justificar el equilibrio exigido por el artículo 91.b) de la Ley siguiendo las reglas establecidas por el artículo 2.2 de este Reglamento y, en cuanto a las cesiones y cargas urbanísticas, el modo de alcanzarlo, si se da el caso, de acuerdo con lo establecido por los apartados 3 y 4 de este artículo.

Se debe justificar también gráficamente y en la memoria de la actuación, la coherencia del emplazamiento de la red viaria, de los jardines, plazas y equipamientos comunitarios con el conjunto del sector, así como el enlace con las redes generales de servicios y viarias.

17.2  El avance y el planeamiento derivado del subsector se sujetan conjuntamente a la tramitación correspondiente al planeamiento derivado del que se trata. La convocatoria de información pública, en la tramitación del avance y del planeamiento derivado del subsector, debe complementarse con la notificación individualizada a los propietarios del sector.

El ulterior planeamiento derivado del resto del sector debe ajustarse al avance definitivamente aprobado.

17.3  En cuanto a las obras de urbanización, la cuenta de liquidación provisional de la reparcelación del subsector debe constatar la responsabilidad de cada una de las fincas de resultado por los gastos previsibles de los que sea deficitaria. En este caso, las fincas del subsector con saldo negativo, por esta razón, deben quedar afectadas por la reparcelación del resto del sector, y corresponde a sus propietarios la obligación de proceder al pago de las correspondientes cuotas de urbanización.

17.4  En lo referente a los terrenos de cesión obligatoria y gratuita, el reequilibrio con el resto del sector se garantiza, si procede, mediante la cesión fiduciaria de terrenos edificables, a cuenta de la reparcelación ulterior, a favor de la administración actuante.

A estos efectos, las personas propietarias de las fincas del subsector, con ocasión de promover el planeamiento derivado referido al subsector y el avance del Plan de todo el sector, deben comprometerse a hacer efectivas dichas cesiones mediante su proyecto de reparcelación, que no puede aprobarse sin dicho contenido. Estos terrenos serán aportados por la administración actuante a la reparcelación del resto del sector para compensar su excedente de cargas de cesión.

En la tramitación del proyecto de reparcelación del subsector deben convocarse a información pública todas las personas propietarias del sector.

17.5  Si se alcanza el acuerdo unánime entre las personas propietarias del subsector y las del resto del sector, el pago de cuotas de urbanización puede hacerse igualmente mediante la cesión de terrenos edificables, de acuerdo con lo establecido en el apartado 4.

Capítulo V

Gestión urbanística

Sección primera

Disposiciones comunes

Artículo 18

Auditorías urbanísticas

(Desarrollo del artículo 14.5 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

18.1  Las administraciones con competencias en el ámbito de la gestión urbanística pueden celebrar convenios de colaboración que tengan, como finalidad específica, la realización de auditorías urbanísticas con otras administraciones públicas también con competencias en la materia, cuyo ámbito de actuación incluya su territorio, y con otras entidades administrativas con competencias de gestión urbanística. También pueden contratar la realización de auditorías con profesionales o empresas que tengan la solvencia técnica necesaria y experiencia sobre métodos y procedimientos de sistemas de calidad y que no tengan ningún tipo de vínculo con la administración que auditan, de acuerdo con lo que dispone la legislación sobre contratación administrativa.

La auditoría urbanística tiene como objetivo fundamental la mejora de la capacidad de gestión urbanística de las administraciones aludidas y conlleva el análisis cuidadoso de los métodos habitualmente utilizados por el ente auditado, de sus medios personales y materiales, puestos en relación con todas o algunas de las determinaciones del planeamiento general, habida cuenta de la estrategia urbanística en materia de gestión definida en el Programa de actuación urbanística municipal o comarcal, en su caso, o bien en el propio Plan de ordenación urbanística municipal.

La auditoría urbanística constata el grado de cumplimiento del planeamiento general vigente, así como la existencia de déficit y propone las medidas correctoras adecuadas, y se puede extender en recomendaciones de cualquier tipo relacionadas con los sistemas de ejecución y sus distintas modalidades, con los medios personales y materiales del ente auditado y también con las prioridades y demás componentes integrantes de la citada estrategia de gestión urbanística.

18.2  El convenio de colaboración o contrato debe referirse al plazo de elaboración, a las fases de la auditoría, al alcance, total o parcial, de las previsiones del planeamiento general, al intercambio de información y a los recursos humanos propios que el ente auditor debe utilizar o bien, en caso de que sea necesario, a la contratación de los servicios de expertos o de empresas externas.

El informe de auditoría oficialmente emitido por el auditor debe ser puesto en conocimiento general mediante el oportuno anuncio en el boletín que corresponda y en uno de los periódicos de mayor difusión en el ámbito territorial del que se trate, con indicación de las dependencias, el horario en que se puede consultar y, si procede, los datos de consulta por vía de comunicación teleinformática.

La auditoría tendrá los efectos que el ente auditado considere más convenientes para los intereses públicos.

Artículo 19

Administración actuante

(Desarrollo de los artículos 22 y 23 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

19.1  Las atribuciones que el artículo 23.2 y 3 de la Ley de urbanismo prevé para la administración actuante diferente al ayuntamiento, cuando se trata del Instituto Catalán del Suelo y de consorcios urbanísticos, se ejercen de la siguiente manera:

a) En el caso del Instituto Catalán del Suelo, se debe hacer constancia de esta circunstancia, bien en el planeamiento urbanístico, bien en la declaración de sector de urbanización prioritaria, o bien en la declaración de incumplimiento de programas específicos a los que hace referencia el artículo 152.2 de la Ley.

b) En el caso de consorcios urbanísticos, el acuerdo del ayuntamiento determina su condición de administración actuante y debe someterse a la publicidad exigida por el artículo 23.1.c) de la Ley.

c) Si el sistema de actuación elegido es el de reparcelación, en la modalidad de compensación por concertación, la entidad urbanística especial que ejerza de administración actuante también es parte en el convenio urbanístico que debe celebrar el ayuntamiento con aquellas personas propietarias del suelo que alcancen la proporción exigida por el artículo 129 de la Ley, y puede convocar y resolver el correspondiente concurso para otorgar su concesión según los términos fijados en el artículo 130 de la Ley, salvo que el ayuntamiento se haya reservado la convocatoria y la resolución del concurso.

Si la modalidad es de cooperación, operará la asunción directa de la gestión urbanística integrada o la convocatoria de concurso mencionadas, sin necesidad de convenio, de acuerdo a lo establecido por el artículo 135 de la Ley.

d) El suelo de cesión obligatoria y gratuita con aprovechamiento urbanístico que se integra en el patrimonio del Instituto Catalán del Suelo o de los consorcios urbanísticos queda vinculado y sujeto a lo establecido desde el artículo 153 al 163 de la Ley.

Si la cesión se realiza a favor de un consorcio urbanístico, éste podrá optar entre adjudicarlo directamente a los entes públicos que lo integren, que lo incorporarán a su patrimonio de suelo, o podrá enajenarlo. Los rendimientos obtenidos podrá destinarlos a nuevas actuaciones, si sus estatutos así lo prevén, o bien se repartirán entre sus miembros, quienes los deberán destinar a la consecución de los objetivos fijados en el artículo 153.4 de la Ley.

e) Los acuerdos que, como administración actuante, adopten el Instituto Catalán del Suelo y los consorcios urbanísticos, en el marco de sus respectivas competencias, se rigen por el derecho administrativo.

19.2  Los ayuntamientos, en caso de constitución de mancomunidades en materia urbanística, de acuerdo con lo previsto por el artículo 115.1 del Decreto legislativo 2/2003, de 28 de abril, por el que se aprueba el Texto refundido de la Ley municipal y de régimen local de Cataluña, pueden acordar otorgarles las atribuciones de administración actuante, previstas por el artículo 23 de la Ley y este Reglamento para los consorcios urbanísticos.

19.3  La condición de administración actuante, por acuerdo del ayuntamiento, de las sociedades de capital íntegramente público local que sean entidades urbanísticas especiales, no conlleva la cesión de la titularidad de la competencia ni de los elementos sustantivos de su ejercicio y será responsabilidad del órgano competente del ente local dictar todos aquellos actos o resoluciones de carácter jurídico administrativo que den apoyo o en los que se integre la actividad material y técnica objeto de la encomienda.

El ayuntamiento también puede acordar encomendar la administración y la gestión del suelo de cesión con aprovechamiento urbanístico a las sociedades que operen como administración actuante, a la vez que también puede cedérselo o enajenárselo directamente con el fin de edificar viviendas de protección pública.

Artículo 20

Equilibrio de beneficios y cargas entre polígonos de actuación urbanística

(Desarrollo del artículo 112.4.b) de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

La división del sector en distintos polígonos de actuación o la modificación de los existentes debe justificar el equilibrio de beneficios y cargas entre ellos.

La división poligonal es equilibrada, en cuanto a los beneficios, cuando las diferencias de aprovechamiento medio de cada uno de los polígonos en relación con el aprovechamiento medio del sector, en más o en menos, no son superiores al 15% del mismo, sin perjuicio de las compensaciones económicas que fueran procedentes.

La misma proporción debe considerarse por lo que se refiere al equilibrio en las cargas de urbanización.

En cuanto a la cesión obligatoria y gratuita de suelo con aprovechamiento y de suelo reservado para sistemas, se puede aplicar lo establecido por el artículo 91.b) de la Ley.

Sección segunda

Sistema de reparcelación

Artículo 21

Denegación de la propuesta de convenio en la modalidad de compensación por concertación del sistema de reparcelación

(Desarrollo del artículo 132 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

21.1  Los propietarios de fincas cuyas superficies representen más del 50% de la superficie del ámbito de actuación pueden promover la modalidad de compensación básica dentro del plazo de audiencia de la propuesta de convenio de la modalidad de compensación por concertación.

Dicha pretensión conlleva, de modo cautelar, la suspensión de la tramitación de la propuesta del convenio, siempre que las personas propietarias promotoras de la modalidad de compensación básica asuman formalmente ante el ayuntamiento los siguientes compromisos:

a) La presentación a trámite de la correspondiente figura de planeamiento, si procede, dentro de un plazo que resulte proporcionado y, como máximo, dentro de los seis meses siguientes a la notificación de la suspensión de la tramitación de la propuesta de convenio, con las bases y los estatutos de la futura junta de compensación, y la presentación del documento público de constitución de la junta de compensación dentro del mes siguiente a la publicación de la aprobación definitiva de los citados estatutos y bases de actuación.

b) Si la figura de planeamiento ya estuviera en tramitación o bien ya se hubiera aprobado definitivamente, el compromiso debe referirse a la presentación a trámite, dentro de los dos meses siguientes a la suspensión del convenio, de los estatutos y bases de actuación, y también a la presentación del documento público de constitución de la junta de compensación dentro del mes siguiente a la publicación de la aprobación definitiva de los citados estatutos y bases de actuación.

21.2  El incumplimiento de cualquiera de estos compromisos conlleva el levantamiento de la suspensión de la tramitación de la propuesta del convenio y la continuación del procedimiento para aprobarlo; en cambio, el cumplimiento de todos ellos conlleva la denegación de dicha propuesta.

Artículo 22

Participación de los bienes de dominio público en el reparto de beneficios y cargas de la reparcelación

(Desarrollo del artículo 120.4 y 5 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

22.1.1 Los bienes que ya sean de dominio público en el momento de la tramitación del proyecto de reparcelación participan en el reparto de beneficios y cargas en los supuestos previstos por el artículo 120.4 de la Ley.

22.1.2 Las superficies de dominio público, así calificadas por determinación de la legislación sectorial aplicable sobre vías pecuarias, canales, carreteras u otras, que o bien no experimenten variación por el planeamiento que se deba ejecutar o bien que la variación conlleve una sustitución de su emplazamiento inicial por otro, no participan en el reparto de beneficios y cargas.

Cuando la variación o la sustitución conlleven una reducción de la superficie de los citados bienes, la diferencia participa en el reparto de beneficios y cargas.

22.2  Los terrenos de dominio público incluidos en un ámbito de planeamiento derivado que no participen en el reparto de beneficios y cargas y que no generen gastos de urbanización a cargo de la comunidad de reparcelación no computan a efectos de la aplicación de los índices de edificabilidad bruta fijados por el Plan de ordenación urbanística municipal.

Artículo 23

Supuestos de exclusión en la reparcelación

(Desarrollo del artículo 120 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

23.1  El ámbito de la reparcelación es el del polígono de actuación urbanística, de acuerdo con lo establecido por el artículo 112 de la Ley, y las fincas en él comprendidas no pueden ser excluidas del mismo, salvo en los supuestos previstos por el apartado 2 de este artículo.

23.2  La exclusión de determinados bienes de la comunidad de reparcelación se ajustará a lo que disponen las siguientes reglas:

a) Las edificaciones e instalaciones preexistentes compatibles con las determinaciones del plan de ordenación que sea objeto de ejecución pueden ser justificadamente excluidas del sistema de reparto y de la comunidad de reparcelación sin necesidad de alterar la delimitación de la unidad reparcelable, siempre que se demuestre una desproporción sustancial en relación con los beneficios y cargas del conjunto de la actuación. El suelo que se excluya debe ser el indispensable en relación con las previsiones del plan sobre parcelas mínimas o en relación con la funcionalidad de las edificaciones que se mantienen, y no debe dar lugar al enriquecimiento injusto del propietario.

b) Las superficies de dominio público objeto del apartado 2 del artículo anterior deben ser excluidas de la comunidad de reparcelación.

Artículo 24

Consideración de adjudicatarios e innecesariedad de nueva adjudicación

(Desarrollo de los artículos 114.4 y 120.2 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

24.1.1 Toda la superficie incluida en el ámbito de la reparcelación, sea o no sea edificable, debe ser objeto de nueva adjudicación en el proyecto de reparcelación o bien de confirmación de titularidad.

24.1.2 El proyecto de reparcelación confirmará a favor de las primitivas personas propietarias la titularidad dominical de sus propias fincas de origen en los siguientes casos:

a) Fincas edificadas de acuerdo con el planeamiento que se ejecuta, a excepción de los supuestos regulados por el artículo 36 de este Reglamento.

b) Fincas con edificaciones no ajustadas al planeamiento que se ejecuta, cuando concurran las siguientes circunstancias:

Que no sea necesario su derribo para la ejecución de las obras de urbanización.

Que no estén destinadas a usos incompatibles con la ordenación urbanística.

Que no sean objeto de un expediente de protección de la legalidad urbanística.

Que el derecho de las personas propietarias en la reparcelación no sea inferior, en más del 15%, al que corresponda a la parcela mínima edificable.

Que el aprovechamiento que corresponda a la superficie edificada no exceda en más del 15% del derecho del propietario, o bien que, en caso contrario, estén de acuerdo todas las personas propietarias que resultarían afectadas por la confirmación de la titularidad dominical.

24.1.3 El proyecto de reparcelación puede confirmar a favor de los primitivos propietarios la titularidad dominical de sus propias fincas de origen en los siguientes casos:

Fincas no edificadas cuando concurran los siguientes requisitos:

Que la diferencia en más o en menos entre el aprovechamiento que les corresponda, de acuerdo con el planeamiento, y el que correspondería al propietario, en proporción a su derecho, sea inferior al 15% de éste.

Que el propietario lo solicite expresamente y lo justifique a la administración actuante, a la Junta de Compensación o bien al concesionario de la gestión urbanística integrada antes de la formulación del proyecto de reparcelación.

24.1.4 En los supuestos previstos por los apartados 1.2.a), 1.2.b) y 1.3 de este artículo será necesario que la superficie edificada no sea inferior a la parcela mínima edificable, a menos que quede incluida en una finca resultante de dimensiones superiores y que corresponda al propietario de acuerdo con su derecho; con esta salvedad, si se trata de fincas sólo parcialmente edificadas, se puede segregar la superficie libre, si procede.

Las personas propietarias en todas las situaciones de los apartados 1.2 y 1.3 de este artículo tendrán la consideración de adjudicatarios a todos los efectos de la reparcelación, según lo establecido por los artículos 114.4 y 121.b) de la Ley, y también, en todos los casos, la confirmación de la titularidad de las fincas de origen se realizará sin perjuicio de la regularización de lindes, cuando ésta sea necesaria, y de las compensaciones económicas que correspondan.

Artículo 25

Determinaciones y criterios para la adjudicación de fincas

(Desarrollo del artículo 120.1 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

25.1  No podrán adjudicarse como fincas independientes superficies inferiores a la parcela mínima edificable o que no reúnan la configuración y las características adecuadas para su edificación conforme al planeamiento.

25.2  La superficie enclavada entre dos edificaciones que deban mantenerse podrá adjudicarse como finca independiente edificable, aunque no alcance las dimensiones de la parcela mínima, siempre que la diferencia no exceda del 15% de esta última y se cumplan el resto de determinaciones del planeamiento.

25.3  Cuando el planeamiento permita ordenaciones volumétricas alternativas, el proyecto de reparcelación debe concretarla y especificar los parámetros de edificación de las fincas resultantes y sus aprovechamientos urbanísticos, de acuerdo con lo establecido por los artículos 58.3.a), 65.2.d) y 68.7 de la Ley y 94.2 de este Reglamento.

25.4  A excepción de los supuestos previstos por el apartado 1.2.a) y b) del artículo anterior, y salvo acuerdo entre los propietarios afectados, en el proyecto de reparcelación no se harán adjudicaciones que excedan el 15% de los derechos de las personas adjudicatarias.

El proyecto debe procurar ajustar las adjudicaciones siempre por defecto, procurando, cuando sea posible, que éste no exceda el 15% de los derechos anteriormente citados.

25.5  La superficie adjudicable que pueda sobrar como consecuencia de lo dispuesto en el párrafo anterior podrá adjudicarse pro indiviso a todos los propietarios con defecto de adjudicación, con la finalidad de eliminar o reducir la cuantía de las indemnizaciones por diferencias de adjudicación, salvo lo establecido por el artículo 120.1.d) de la Ley.

Artículo 26

Participación de las personas propietarias en las modalidades del sistema de reparcelación

(Desarrollo de los artículos 116.2, 124.4, 130.6, 131 y 135.2 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

26.1  En la modalidad de compensación básica del sistema de reparcelación, las personas propietarias de las fincas afectadas pueden decidir su incorporación a la Junta de Compensación y manifestar la mencionada decisión en el trámite de audiencia, en el seno de la tramitación de las bases y estatutos, y, posteriormente, dentro del plazo de quince días desde la notificación del acuerdo de aprobación definitiva de las bases y los estatutos y del de constitución de la Junta de Compensación.

26.2  En la modalidad de compensación por concertación del sistema de reparcelación, además, las personas propietarias pueden manifestar su voluntad de incorporarse a la Junta de Compensación en ocasión del trámite de audiencia de la propuesta de convenio urbanístico.

A estos efectos, es necesaria la presentación de un compromiso expreso y por escrito ante el ayuntamiento.

26.3  En la modalidad de cooperación del sistema de reparcelación, mediante concesión de la gestión urbanística integrada, las personas propietarias de fincas afectadas pueden comprometer su participación en la ejecución dentro del trámite de audiencia y, simultáneamente, deben constituir fianza en cualquiera de las formas admitidas por la legislación de contratos de las administraciones públicas, en cuantía del 12% correspondiente a los gastos de urbanización estimados, a tenor de la proporción de la superficie de la finca de la que se trate en relación con la del total del sector.

26.4  En los supuestos de los apartados 1, 2 y 3 de este artículo, las personas propietarias deben ser informadas, con ocasión del trámite de audiencia, de las alternativas previstas por los artículos 116.2, 124.4, 130.6 y 135.2 de la Ley para el caso de falta de participación en la ejecución.

26.5  Cuando las personas propietarias no se incorporen a la Junta de Compensación, en la modalidad de compensación básica o de compensación por concertación, o bien cuando no garanticen su participación en la modalidad de cooperación mediante concesión de la gestión urbanística integrada, sus fincas podrán ser expropiadas o bien podrán ser objeto de reparcelación, sin previa expropiación; en este segundo supuesto, se puede resolver la obligación de pago de los gastos de urbanización mediante la adjudicación de fincas de resultado hasta cubrir la cuantía de los gastos a favor de la Junta de Compensación, de la empresa urbanizadora si forma parte de la misma, de la administración actuante o del concesionario de la gestión urbanística integrada, según proceda.

La adjudicación de las citadas fincas de resultado se hará por título de cesión en pago de los gastos de urbanización. La adjudicación se hará por exceso, sin perjuicio de la liquidación que corresponda a favor del propietario, de modo que cubra los gastos de urbanización necesarios.

Las alternativas de expropiación o de reparcelación forzosas deben entenderse sin perjuicio de la posibilidad de utilizar la vía de apremio, según lo establecido por el artículo 116.3 de la Ley.

Artículo 27

Expropiación de fincas en la reparcelación

(Desarrollo de los artículos 116.2, 124.4, 130.6, 131 y 135.2 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

27.1  Las fincas aportadas en la reparcelación pueden ser expropiadas en los siguientes supuestos:

a) En las modalidades de compensación básica y de compensación por concertación, por razón de no haberse incorporado la persona propietaria a la Junta de Compensación.

b) En la modalidad de cooperación, por razón de no haber comprometido la persona propietaria su participación en los gastos de urbanización y no haberlos garantizado.

27.2  Las fincas de resultado pueden ser expropiadas, previa declaración del incumplimiento de la obligación de pagar los gastos de urbanización o de edificar dentro de los plazos obligatorios, en que puedan haber incurrido los propietarios, sean o no miembros, en el caso de las modalidades de compensación, de la Junta de Compensación.

27.3  Las fincas adjudicadas por subrogación a los propietarios a los que se aplique lo previsto por el segundo supuesto del apartado 5 del artículo anterior, sólo pueden ser expropiadas por el incumplimiento de la obligación de edificar dentro de los plazos obligatorios que el planeamiento haya establecido.

27.4  En la expropiación de las fincas aportadas el ayuntamiento podrá dejar sin efecto, previa audiencia de la Junta de Compensación, el expediente de expropiación iniciado al propietario no adherido, cuando éste haya solicitado su adhesión y satisfecho la parte proporcional de los gastos realizados con los intereses legales correspondientes, así como los que se hubieran acreditado durante la tramitación del proyecto de expropiación, siempre que no se haya otorgado aún el acta de ocupación en supuestos de procedimiento de tasación conjunta, o que no se haya determinado el justo precio con carácter definitivo en vía administrativa en supuestos de expropiación por el procedimiento ordinario.

En la modalidad de compensación por concertación, es aplicable lo establecido por el párrafo precedente, previa audiencia de la Junta de Compensación y del concesionario de la gestión urbanística integrada.

27.5  Cuando se aplique la expropiación a los propietarios afectados por razón de no-incorporación a la Junta de Compensación básica y de compensación por concertación, o por razón de no haber comprometido su participación en los gastos de urbanización, o por no haberlos garantizado en la modalidad de cooperación, en caso de que se opte por el procedimiento de tasación conjunta, se seguirán las reglas siguientes:

a) La aprobación definitiva del expediente implicará la declaración de urgencia de la expropiación, y legitimará al órgano actuante para levantar el acta de ocupación y solicitar la práctica de la anotación preventiva correspondiente, previo pago o depósito del importe de la tasación aprobada de acuerdo con los criterios de valoración contenidos en las bases de actuación por compensación aprobadas o en la normativa sobre valoraciones.

b) Practicada la anotación preventiva a la que se refiere el apartado a), el proyecto de reparcelación se tramitará y concluirá en forma ordinaria. En dicho caso, una vez aprobado definitivamente este proyecto, la finca o fincas resultantes que correspondan por subrogación real a la ocupada se adjudicarán a la Junta de Compensación o al concesionario de la gestión urbanística integrada a los efectos previstos en la legislación hipotecaria.

La anotación preventiva se cancelará con la inscripción del proyecto de reparcelación.

Artículo 28

Cesión de terrenos en pago de gastos de urbanización

(Desarrollo de los artículos 116.1, 131 y 135.1 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

28.1  La cesión voluntaria de terrenos edificables para el pago de los gastos de urbanización, en lugar del pago en metálico, en el sistema de reparcelación, exige un acuerdo entre el obligado y la administración actuante, o entre el obligado y la Junta de Compensación, el concesionario de la gestión urbanística integrada o la empresa urbanizadora incorporada a la Junta de Compensación, según proceda.

El acuerdo referido debe concretar el plazo máximo para formalizar la cesión de los terrenos en pago de los gastos de urbanización.

28.2  Si las cesiones concertadas se refieren a la cesión de fincas resultantes a favor de las entidades o empresas objeto del apartado 1 de este artículo, se podrán incluir en el proyecto de reparcelación como una operación más entre todas las realizadas, y el consentimiento de las partes deberá constar en el citado expediente mediante comparecencia.

Asimismo, se puede tramitar una operación jurídica complementaria de la reparcelación para proceder a la cesión de fincas de resultado en pago de los gastos de urbanización a favor de la administración actuante, de la Junta de Compensación, de la empresa urbanizadora incorporada a la Junta o del concesionario de la gestión urbanística integrada, según proceda.

Artículo 29

Cesión del suelo con aprovechamiento urbanístico

(Desarrollo de los artículos 43 y 45.1.a) y 2 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

De acuerdo con lo que establece el artículo 45.2 de la Ley, el emplazamiento del suelo que deba cederse en virtud de lo que establece el apartado 1.a) de dicho artículo debe concretarse en el proceso de reparcelación o, si ésta es innecesaria, por acuerdo entre la administración actuante y los propietarios afectados.

En defecto de acuerdo, la cesión de suelo con aprovechamiento urbanístico debe atender, proporcionalmente, a las diversas zonas del ámbito de actuación.

Artículo 30

Suelo con destino a vivienda de protección pública

(Desarrollo de los artículos 57.3 y 120.1.h) de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

30.1  En las adjudicaciones de suelo de uso residencial con destino a vivienda de protección pública, tanto si es por título de subrogación como por título de cesión obligatoria y gratuita, debe tenerse en cuenta el valor diferencial que el referido suelo pueda tener en relación con el destinado a viviendas de renta libre, de acuerdo con lo establecido por el artículo 120.1.h) de la Ley.

30.2  El destino a construir viviendas de protección pública debe expresarse en la descripción de las fincas de resultado de la reparcelación para que conste en el Registro de la propiedad.

En caso de que no sea necesaria la reparcelación, dicha constatación por nota marginal será requisito previo para el otorgamiento de licencias de edificación en el ámbito urbanístico de que se trate. A estos efectos, será necesaria una certificación administrativa del acuerdo que, basándose en el planeamiento, así lo declare, con notificación a los titulares de los derechos inscritos.

En estos supuestos, para la inscripción en el Registro de la propiedad de las declaraciones de obra nueva sobre las parcelas afectadas será necesario que en la escritura de obra nueva se deje testimonio de la calificación provisional de viviendas de protección pública.

Artículo 31

Necesidad de la reparcelación para repartir equitativamente los beneficios y las cargas de la ordenación urbanística

(Desarrollo del artículo 118.1 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

La reparcelación, como instrumento para repartir equitativamente los beneficios y las cargas de la ordenación urbanística, es necesaria siempre que el planeamiento asigne desigualmente a las fincas incluidas en un ámbito de actuación el volumen, la superficie edificable, los usos, la intensidad de los usos o las limitaciones y cargas de la propiedad.

Artículo 32

Reparcelación voluntaria

(Desarrollo de los artículos 118.4 y 124.2.b) de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

32.1  Todas las personas propietarias de fincas incluidas en un ámbito de actuación urbanística pueden formular, de común acuerdo y mediante el otorgamiento de escritura pública, una propuesta de reparcelación voluntaria.

Sin necesidad de aprobación inicial, esta propuesta será sometida por la administración actuante a información pública por un período de un mes y simultáneamente se dará audiencia a las demás personas interesadas con citación personal. La aprobación definitiva del proyecto se ajustará a lo establecido por el artículo 113.2.d) de la Ley.

Si el acuerdo de aprobación definitiva es procedente, previos los correspondientes informes técnicos y jurídicos y debidamente acreditado por certificación, posibilita la inscripción del documento público de reparcelación en el Registro de la propiedad, una vez el acuerdo sea firme en vía administrativa.

El objeto de la reparcelación voluntaria puede alcanzar también los supuestos de los artículos 33 y 34 de este Reglamento. En estos casos se aplica el procedimiento previsto por este artículo.

32.2  La escritura pública de reparcelación voluntaria puede complementarse con un apoderamiento especial a favor de uno o varios propietarios o gestores a fin de que, en representación de la comunidad de reparcelación, puedan desarrollar las tareas que de otro modo corresponderían a la Junta de Compensación.

A este efecto, debe fijarse un plazo de mandato, coincidente previsiblemente con el necesario para la ejecución de las determinaciones del planeamiento y de las previsiones del proyecto de urbanización complementario, debe constar un presupuesto orientativo al respecto y, también, unas reglas de funcionamiento del conjunto de poderdantes para facilitar y garantizar la fiscalización de las labores de los apoderados y apoderadas.

Salvo que se trate de un apoderamiento unipersonal, los apoderados y apoderadas pueden configurarse como junta de apoderados, con presidente y secretario, o como conjunto de delegados de actuación indistinta y solidaria o bien conjunta y mancomunada.

Si los apoderados o apoderadas son varios, el apoderamiento debe expresar la persona física que, en representación de todos, debe actuar como interlocutor con la administración actuante.

En estos casos, no es necesaria la constitución de una junta de compensación si el apoderamiento, previo acuerdo del ayuntamiento, se inscribe en el Registro de Entidades Urbanísticas Colaboradoras, por acuerdo del director o directora general de Urbanismo, que debe entenderse favorable si no se notifica su adopción en el plazo del mes siguiente a la recepción de la documentación completa.

La revocación del poder otorgado por cualquiera de los poderdantes conlleva la necesidad de constituir una junta de compensación.

Artículo 33

Reparcelación económica

(Desarrollo del artículo 118.4 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

La reparcelación es simplemente económica cuando, por razón de la consolidación de la edificación conforme al planeamiento, no es posible la redistribución material de los terrenos, o cuando todas las personas propietarias afectadas así lo decidan por unanimidad.

Si se constata una imposibilidad parcial, se procederá a la redistribución de los terrenos restantes.

En cualquier caso, deben aplicarse el procedimiento y los criterios previstos por el artículo 113.2 y el artículo 120 de la Ley, en la medida en que la especificidad de la reparcelación lo admita, y el proyecto debe establecer las indemnizaciones sustitutorias que procedan entre los afectados.

La documentación del proyecto se adecuará a las especificidades concurrentes de manera que la propuesta de adjudicación puede limitarse a confirmar las titularidades originarias y la adjudicación de los terrenos de cesión obligatoria y gratuita, incluyendo el proyecto y la cuenta de liquidación provisional, a efectos de lo establecido por el artículo 121.b) de la Ley.

En la medida y proporción en que no sea objetivamente posible la redistribución de los terrenos por razones de consolidación de la edificación, la administración actuante recibe en metálico el equivalente al valor de la cesión de terrenos con aprovechamiento urbanístico que le corresponde, con deducción de los gastos de urbanización.

Artículo 34

Regularización de fincas

(Desarrollo de los artículos 118.4 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

La reparcelación puede aplicarse, aunque no sea necesaria la redistribución material de los terrenos a los efectos del reparto equitativo de los beneficios y cargas de la ordenación urbanística, cuando resulte necesario regularizar la configuración de las fincas, a fin de ajustarla a las exigencias del planeamiento.

Se entiende por regularización de fincas la definición de las nuevas lindes de las fincas afectadas, de acuerdo con el planeamiento, siempre que no se afecte su valor en proporción superior al 15% ni a las edificaciones existentes, sin perjuicio de las compensaciones sustitutorias en metálico.

La regularización podrá llevarse a cabo por manzanas completas o bien por partes de manzanas y puede acordarse, de oficio o a instancia de una parte interesada, en cualquier momento.

Los proyectos de regularización de fincas se componen de los siguientes documentos:

Memoria justificativa.

Relación de propietarios e interesados afectados.

Plano parcelario de información a escala adecuada.

Plano de fincas regularizadas a la misma escala que el plano precedente.

Cuenta de compensaciones económicas, si procede.

Certificaciones registrales de titularidad y cargas y, en el caso de fincas sin inmatriculación, testimonios de los títulos justificativos.

El proyecto se tramitará de acuerdo con el artículo 113.2 de la Ley.

El acceso al Registro de la propiedad de la nueva configuración física de las fincas inscritas se produce previa aprobación definitiva del expediente y con la correspondiente certificación por parte de la administración actuante, una vez aquella sea firme en vía administrativa.

Artículo 35

Reparcelación que afecta a un único propietario o a una comunidad de bienes

(Desarrollo del artículo 118.4 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

En caso de que los terrenos incluidos en la unidad reparcelable pertenezcan a un propietario único o a varios en pro indiviso, tanto si las cuotas de participación son iguales como si son distintas, el proyecto de reparcelación se limitará a especificar las fincas resultantes que deben ser adjudicadas a la administración actuante o al ayuntamiento, a título de cesión, y al propietario único o a los titulares de la comunidad, así como la afección de las fincas al pago de los gastos de urbanización y a los otros gastos del proyecto.

El proyecto de reparcelación se tramitará según lo establecido por el apartado 1 del artículo 32, segundo y tercer párrafos, de este Reglamento.

Artículo 36

Redistribución de edificaciones en régimen de propiedad horizontal. Determinaciones del proyecto de reparcelación para la constatación del régimen de propiedad horizontal

(Desarrollo del artículo 120.3 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

36.1.1 La reparcelación, en suelo urbano, para facilitar los procesos de reforma interior y de rehabilitación, puede abarcar la redistribución material de edificaciones conformes al planeamiento mediante la adjudicación en régimen de propiedad horizontal de los distintos pisos, locales o partes de edificios susceptibles de división en la forma especial de propiedad regulada por la legislación aplicable en materia de propiedad horizontal.

La adjudicación en régimen de propiedad horizontal tiene lugar si la finca ya está dividida según este régimen o si la división es simultánea al proyecto de reparcelación. En otro caso, la adjudicación debe ser pro indiviso con las determinaciones adecuadas para llevarla a cabo.

Estas fincas de resultado pueden consistir, si es el caso, en edificaciones resultantes de ejecución de obras de rehabilitación, y debe hacerse constar, entonces, la obligación de ejecutarlas.

36.1.2 La aplicación de este artículo requiere el acuerdo previo de las personas propietarias de las fincas afectadas, que debe acreditarse en el expediente reparcelatorio.

36.1.3 Cuando no se haya otorgado previa o simultáneamente la escritura pública constitutiva de la propiedad horizontal, el proyecto de reparcelación deberá de contener, a tal efecto, las determinaciones adecuadas para cada una de las comunidades a constituir.

36.2  Los proyectos de reparcelación, en general, al adjudicar en pro indiviso las fincas de resultado edificadas o no, pueden prever la necesidad de constituir ulteriormente una propiedad horizontal o un complejo inmobiliario privado, estableciendo las determinaciones adecuadas a tales efectos.

36.3  Las determinaciones a las que se refieren los apartados 1.3 y 2 de este artículo acceden al Registro de la propiedad mediante el proyecto de reparcelación.

Artículo 37

Cargas imputables a las personas propietarias

(Desarrollo del artículo 120.1.f) de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

37.1  El proyecto de reparcelación puede establecer que no van a cargo de la comunidad de reparcelación los gastos que deban atenderse para preparar los terrenos para ejecutar las obras de urbanización cuando dicha preparación exija actuaciones desproporcionadas como consecuencia de las acciones u omisiones de sus propietarios.

A estos efectos, son acciones u omisiones que conllevan actuaciones no asumibles por la comunidad de reparcelación las obras, las instalaciones, los movimientos de tierra, los vertidos, las extracciones de áridos, las alteraciones topográficas y morfológicas y cualquier otra variación objetiva de los terrenos que se hayan ejecutado sin las licencias, órdenes o autorizaciones administrativas adecuadas o sin ajustarse a las mismas.

En dichos supuestos, el proyecto de reparcelación debe imputar los correspondientes gastos mayores al respectivo propietario como una carga individual, y así debe reflejarse en la cuenta de liquidación del proyecto de reparcelación.

Este régimen también se aplica cuando las obras de preparación de los terrenos sean consecuencia del incumplimiento de la obligación de llevar a cabo programas de restauración impuestos por las licencias o autorizaciones otorgadas.

37.2  No irán a cargo de la comunidad de reparcelación las indemnizaciones que correspondan por la extinción de arrendamientos y de otros derechos personales que se hayan constituido con posterioridad a la aprobación definitiva de la delimitación del polígono de actuación con sistema de actuación por reparcelación, con plazos convencionales de duración incompatible con los plazos de ejecución del planeamiento. Estos gastos deben ser asumidos por las personas propietarias otorgantes de los contratos de los que se trate.

Sección tercera

Ejecución de los ámbitos declarados sectores de urbanización prioritaria

Artículo 38

Declaración de un ámbito como sector de urbanización prioritaria

(Desarrollo de los artículos 136 a 139 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

38.1  La propuesta de declaración de sector de urbanización prioritaria será expuesta al público durante un mes a partir de la publicación del acuerdo y notificada personalmente a las personas interesadas, a fin de que aleguen lo que consideren oportuno.

38.2  La documentación que debe contener la propuesta de declaración del sector de urbanización prioritaria será como mínimo la siguiente:

a) El plano de emplazamiento a escala 1:5.000.

b) La delimitación del ámbito sobre un plano topográfico a escala 1:1.000 como mínimo, con la representación gráfica del estado físico de los terrenos y la delimitación de las fincas.

c) La lista de propietarios incluidos en la delimitación.

d) La descripción de los bienes y de los derechos dentro del ámbito delimitado.

e) La determinación de administración actuante, con informe favorable de la misma si es distinta al organismo que ha formulado la propuesta de declaración.

f) La memoria justificativa de la actuación.

38.3  Para que los terrenos puedan ser declarados de urbanización prioritaria, será necesario que las edificaciones o la obra urbanizadora existente, por su importancia, por su estado de ocupación o por los usos existentes, no obstaculicen la gestión inmediata del sector.

38.4  El acuerdo de declaración de ámbito de sector de urbanización prioritaria debe notificarse a los propietarios de las fincas incluidas dentro de la delimitación, debe publicarse en el diario oficial correspondiente y debe hacerse el asentamiento correspondiente en el Registro de la propiedad.

La notificación a los particulares advertirá de las consecuencias del incumplimiento de las obligaciones establecidas en el artículo 138 de la Ley.

38.5  El sistema de actuación en los sectores de urbanización prioritaria debe ser el de reparcelación, en su modalidad de cooperación. Si el planeamiento derivado se hubiera aprobado definitivamente con anterioridad a la declaración de sector de urbanización prioritaria, esta declaración conlleva la modificación del sistema o de la modalidad de actuación si fuera otro.

Los ámbitos de los sectores de urbanización prioritaria deben constituir un único polígono de actuación. Si el planeamiento derivado aprobado antes de la declaración contiene más de un polígono de actuación, la declaración conlleva la estructuración del ámbito como único polígono.

Artículo 39

Efectos del incumplimiento de las obligaciones de urbanizar y de edificar

(Desarrollo de los artículos 138, 140, 141, 143.1, 144 y 145 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

39.1  Las personas propietarias de terrenos o las empresas u organismos que costeen las obras de urbanización están obligados a depositar, dentro del plazo de un mes contado desde la fecha del requerimiento, las cantidades a cuenta de la obra urbanizadora que se realizará en los seis meses siguientes.

39.2  La falta de pago de los gastos de urbanización dará lugar a la declaración de incumplimiento de la obligación de urbanizar.

La declaración de incumplimiento la acuerda la administración actuante a la vista de la certificación de descubierto y previa audiencia del interesado con advertencia expresa de los efectos que produce. Esta declaración se comunicará al interesado en el plazo máximo de diez días desde su adopción.

39.3  Siempre que las obras de urbanización no estén totalmente acabadas, la licencia de edificación se otorgará condicionada de acuerdo con lo establecido por el artículo 77 de este Reglamento.

39.4  Si las obras de edificación no se inician dentro del plazo previsto por el artículo 143.1 de la Ley, o si no se terminan dentro del plazo establecido por la licencia, debe declararse el incumplimiento de la obligación de edificar.

La declaración de incumplimiento de la obligación de edificar la acordará el ayuntamiento en cuyo término radique la finca, y si éste no inicia el procedimiento indicado en el párrafo siguiente en el plazo de un mes, lo hará por subrogación, una vez requerido el ayuntamiento, la Dirección General de Urbanismo.

El expediente se tramitará de acuerdo con las normas siguientes:

a) La incoación se notificará en el plazo de ocho días al propietario de la finca, a las personas arrendatarias, los inquilinos o los ocupantes de la misma, y, además, a los titulares de los derechos reales y de las situaciones jurídicas inscritas o anotadas en el Registro de la propiedad.

b) Dentro de los quince días siguientes a la notificación, las personas interesadas podrán alegar ante el ayuntamiento lo que crean conveniente, y podrán aportar o proponer las pruebas oportunas.

c) Una vez transcurrido el plazo de reclamaciones y realizadas las pruebas que hayan sido declaradas pertinentes, el alcalde, previo informe de los servicios jurídicos y técnicos, someterá la propuesta de resolución al ayuntamiento en la sesión más inmediata.

d) En cualquier caso, el acuerdo será notificado al propietario y a los otros interesados y comunicado a la Dirección General de Urbanismo.

39.5.1 La administración actuante, una vez declarado el incumplimiento de la obligación de urbanizar, puede optar, en el plazo de dos meses, por exigir las cuotas por la vía de apremio, por expropiar los terrenos o por la enajenación forzosa de los mismos. En caso de que se declare el incumplimiento de la obligación de edificar, se puede optar por la adopción de estas dos últimas medidas.

Si en el plazo de dos meses la administración actuante no opta por la adopción de ninguna de las medidas previstas, iniciará los trámites para la adjudicación de los terrenos mediante la enajenación forzosa, previa la valoración indicada en el artículo 140.2 de la Ley.

39.5.2 Si, de acuerdo con lo establecido por el artículo 140.1 de la Ley, la administración actuante opta por la expropiación, puede ocupar las fincas una vez aprobado definitivamente el proyecto de tasación conjunta, de no haberse aprobado con anterioridad.

39.5.3 Si se aplica la enajenación forzosa, hay que formular, tramitar y aprobar previamente el proyecto de tasación conjunta, de no haberse aprobado con anterioridad.

39.5.4 En el procedimiento aplicable a la enajenación forzosa, no pueden presentarse las personas propietarias de los terrenos que hayan incumplido la obligación de costear los gastos de urbanización.

39.5.5 Dentro del plazo de ocho días siguientes a la notificación del acuerdo de inicio de los trámites de enajenación forzosa de una finca, su propietario podrá solicitar la venta voluntaria de la misma. Si la administración actuante acepta esta propuesta, el acuerdo de venta se realizará en escritura pública dentro de un plazo de tres meses y en él deberá constar la obligación por parte del adquiriente de pagar las cuotas que se deben dentro de un plazo máximo de quince días y de iniciar las obras de edificación dentro de un plazo máximo de seis meses.

En el supuesto de que dentro del plazo indicado no se formalice la escritura pública de compra-venta o de que se formalice sin incorporar las obligaciones indicadas en el párrafo anterior, el expediente de enajenación forzosa continuará tramitándose.

El incumplimiento por parte del adquiriente de la obligación de pagar las cuotas que se deben en el plazo señalado dará lugar a la expropiación de la finca.

39.5.6 Los adjudicatarios de las subastas o concursos también deben iniciar las obras de edificación dentro del plazo de los seis meses siguientes a la adjudicación definitiva de los terrenos, siempre que el proyecto de reparcelación sea firme en vía administrativa.

Artículo 40

Prórroga del plazo para ejecutar las obras de urbanización básica

(Desarrollo del artículo 142 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

40.1  El plazo establecido para la ejecución de las obras de urbanización básica de un sector se puede prorrogar por acuerdo de la administración que lo declaró.

40.2  En el supuesto que la administración actuante solicite el otorgamiento de una prórroga, debe formularse antes de la finalización del plazo de ejecución de la obra urbanizadora básica. Si la solicitud no se resuelve expresamente en el plazo de un mes, se entiende otorgada por silencio.

La prórroga sólo se puede otorgar una vez.

Sección cuarta

Ocupación directa

Artículo 41

Procedimiento de ocupación directa

(Desarrollo del artículo 150 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

41.1  El procedimiento de ocupación directa se ajusta a los siguientes requisitos y trámites:

La aprobación inicial y la definitiva corresponden al ayuntamiento o a otra administración urbanística actuante competente.

El documento de aprobación inicial debe justificar la necesidad de ocupación y la ejecutividad y la concreción del ámbito de reparcelación en el que los propietarios deben hacer efectivos sus derechos y obligaciones.

El documento debe contener la determinación provisional de los aprovechamientos urbanísticos susceptibles de adquisición por el propietario de los terrenos que deben ser ocupados, sin perjuicio de la determinación definitiva en la reparcelación, la relación de los terrenos, bienes y derechos afectados, la de las personas propietarias y la de los demás titulares de derechos sobre los terrenos.

El acuerdo de aprobación inicial con la relación objeto del párrafo anterior debe exponerse al público, durante el plazo de un mes, con audiencia simultánea durante el mismo plazo a los propietarios y titulares de derechos inscritos en el Registro de la propiedad, y a los demás titulares de derechos que fuesen conocidos, para la formulación de alegaciones.

Aprobada inicialmente la ocupación directa, se solicitará al registrador de la propiedad la práctica de una nota marginal a la inscripción de las fincas afectadas.

Una vez analizadas las alegaciones formuladas, si procede, el expediente de ocupación directa será objeto de aprobación definitiva, y el acuerdo se publicará y se notificará a los interesados.

Dentro del plazo de un mes desde la publicación de la aprobación definitiva, se debe levantar acta en la que se hará constar, por lo menos:

a) Lugar y fecha del otorgamiento y determinación de la administración actuante con potestad expropiatoria.

b) Identificación de los titulares dominicales y de los demás titulares de derechos.

c) Identificación de los derechos, plantaciones y demás bienes susceptibles de indemnización sobre los terrenos ocupados y situación registral de los mismos.

d) Superficie ocupada y aprovechamientos urbanísticos que correspondan.

e) Polígono de actuación urbanística en el que se deben hacer efectivos dichos aprovechamientos mediante una reparcelación.

La administración actuante debe entregar, a favor de las personas propietarias de los terrenos ocupados y de los otros titulares de derechos que deban participar en la reparcelación, un certificado acreditativo del contenido del acta de ocupación.

Antes de la ocupación efectiva de los terrenos es necesario el pago o consignación, en su caso, de la indemnización que se determine, de acuerdo con la legislación aplicable, en los casos previstos en los apartados 3 y 5 del artículo 150 de la Ley.

La indemnización, en estos casos, nunca comprenderá el valor del suelo.

41.2  Las indemnizaciones procedentes pueden ser atendidas por el ayuntamiento o por otra administración actuante competente o, en su caso, por el concesionario de la gestión urbanística integrada.

Las indemnizaciones avanzadas se computarán en la cuenta de liquidación de la reparcelación a favor de la entidad o persona que las haya satisfecho.

41.3  Las operaciones concernientes al traslado de cargas y a la posible distribución del aprovechamiento urbanístico entre sus titulares y el propietario, a título de dominio, así como la inscripción en el Registro de la propiedad de la finca objeto de ocupación directa y la del aprovechamiento dimanante de la finca ocupada se ajustarán a lo establecido por la legislación aplicable en materia de inscripción de actos de naturaleza urbanística.

41.4  Los arrendamientos existentes sobre las fincas ocupadas que sean incompatibles con la ocupación serán expropiados sin perjuicio de lo establecido por el segundo párrafo del apartado 2 de este artículo.

41.5  Es de aplicación a los casos de ocupación directa el derecho de realojo en las condiciones y con los requisitos previstos en el artículo 114 de la Ley.

Sección quinta

Estatuto y registro de las entidades urbanísticas colaboradoras

Subsección primera

Disposiciones generales

Artículo 42

Entidades urbanísticas colaboradoras. Normativa aplicable

(Desarrollo de los artículos 117.1, 124.1, 125, 133.2 y de la disposición final 4.2 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

42.1  Las entidades urbanísticas colaboradoras son agrupaciones de particulares constituidas para el ejercicio de los derechos, para el cumplimiento de los deberes y para el desarrollo de las funciones que en el ordenamiento jurídico urbanístico se establecen y prevén para la ejecución del planeamiento urbanístico en un polígono de actuación urbanística.

Pueden formar parte de las citadas agrupaciones las entidades u organismos públicos en tanto que titulares dominicales de fincas incluidas en el polígono.

42.2.1 Son entidades urbanísticas colaboradoras:

a) Las juntas de compensación, en las modalidades de compensación básica y de compensación por concertación del sistema de reparcelación.

b) Las asociaciones administrativas de cooperación, en la modalidad de este nombre del sistema de reparcelación.

c) Las juntas de conservación.

42.2.2 Las entidades urbanísticas colaboradoras pueden constituirse de manera provisional.

42.3  Las entidades urbanísticas colaboradoras se rigen por la Ley de urbanismo, por los reglamentos que la desarrollan, por sus estatutos o reglas de funcionamiento si son provisionales, y por sus bases de actuación, si son necesarias.

Artículo 43

Naturaleza jurídica de las entidades urbanísticas colaboradoras

(Desarrollo del artículo 117.1, 2 y 3 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

43.1  Las entidades urbanísticas colaboradoras tienen carácter administrativo y dependen en este orden del ayuntamiento, sin perjuicio de la intervención de otra administración urbanística actuante, de acuerdo con lo establecido en este Reglamento.

43.2  Las entidades urbanísticas colaboradoras se constituyen mediante un documento público, adquieren personalidad jurídica al hacer su inscripción en el Registro de entidades urbanísticas colaboradoras de la Dirección General de Urbanismo, y tienen plena capacidad para el cumplimiento de sus finalidades.

Salvo el caso de las entidades urbanísticas colaboradoras provisionales, las demás entidades urbanísticas colaboradoras se constituyen una vez aprobado definitivamente el polígono de actuación urbanística que les corresponde, ya sea directamente mediante una figura de planeamiento o por el procedimiento de división poligonal.

Las entidades urbanísticas colaboradoras provisionales pueden constituirse antes o después de la aprobación del ámbito de actuación.

Subsección segunda

Estatuto de las entidades urbanísticas colaboradoras

Artículo 44

Funciones de las entidades urbanísticas colaboradoras

(Desarrollo de los artículos 117.1, 3 y 4, 125, 126, 133.2 y disposición final 4.2 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

44.1  Las juntas de compensación formulan los proyectos de reparcelación y de urbanización complementaria y gestionan y ejecutan la urbanización completa del polígono de actuación urbanística que desarrollan.

También les corresponde la conservación de las obras y servicios de urbanización a lo largo del período transitorio hasta la recepción de los mismos por parte del ayuntamiento.

44.2  Las asociaciones administrativas de cooperación pueden ejercer las siguientes funciones:

a) Formular a la administración actuante sugerencias referentes a la ejecución del plan en el polígono de actuación del que se trate.

b) Auxiliar la administración en la vigilancia de la ejecución de las obras y dirigirse a la misma denunciando los defectos que se observen y proponiendo medidas para el más correcto desarrollo de las obras.

c) Colaborar con la Administración para cobrar las cuotas de urbanización.

d) Examinar el destino otorgado a la inversión de las cuotas de urbanización en caso de que se hubiera anticipado su pago, formulando ante la administración actuante las objeciones oportunas.

e) Formular el proyecto de reparcelación.

f) Formular el proyecto de urbanización complementario.

44.3  Las juntas de conservación de carácter obligatorio tienen las funciones relativas a la conservación de las obras de urbanización y al mantenimiento de las dotaciones e instalaciones de los servicios públicos, dentro del plazo que corresponda.

En el caso de las juntas de conservación voluntarias, sus facultades derivan del convenio que celebren con el ayuntamiento.

Las juntas de conservación de carácter obligatorio también pueden asumir otras funciones conexas o complementarias con las de conservación y mantenimiento de las obras, dotaciones e instalaciones, igualmente mediante un convenio con el ayuntamiento.

De todos estos convenios también será parte la administración actuante, cuando esta condición no recaiga en el ayuntamiento.

44.4  En el caso de entidades urbanísticas colaboradoras provisionales, el órgano rector tiene las atribuciones relativas a la gestión de las actuaciones adecuadas para la constitución definitiva de una entidad urbanística colaboradora, así como la formulación de la figura de planeamiento derivado y del proyecto de urbanización complementario, si procede.

Artículo 45

Derechos de los miembros de las entidades

(Desarrollo de la disposición final 4.2 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

45.1  Los miembros de las entidades urbanísticas colaboradoras tienen los siguientes derechos:

a) Asistir a las sesiones de la asamblea, participar en las deliberaciones y formular sugerencias, objeciones y alternativas respecto a los temas debatidos.

b) Ejercer el derecho de voto en la asamblea.

c) Tener el derecho a consultar y disponer de la información y documentación necesarias para debatir el orden del día de la asamblea por lo menos cuarenta y ocho horas antes de la sesión.

d) Ser electores y elegibles para formar parte de los órganos de gobierno y administración de la entidad.

e) Recibir información sobre las actividades que lleva a cabo la entidad en relación con su objeto social, así como sobre la composición de los órganos de gobierno y administración y sobre el estado de cuentas de la entidad, y obtener certificaciones acreditativas de los asientos que consten en los libros sociales en el plazo máximo de quince días desde su solicitud.

f) Ser oídos antes de solicitar al ayuntamiento el inicio de un procedimiento de apremio o de expropiación por el incumplimiento de sus deberes o por el impago de cuotas de urbanización, y recibir información por parte de la entidad urbanística colaboradora de las causas que lo fundamentan. El inicio de estos procedimientos debe ser motivado.

g) Impugnar los acuerdos de carácter administrativo que adopten los órganos de la entidad urbanística colaboradora.

h) Poseer un ejemplar de los estatutos de la entidad y de las bases de actuación, si procede, y recibir la notificación de los acuerdos adoptados por los órganos colegiados a los que pertenezcan, al efecto de información e interposición de recursos.

i) Los demás que establezcan los estatutos de la entidad.

45.2  Los miembros de las entidades urbanísticas colaboradoras provisionales tienen los derechos que establezca el documento público de constitución.

Artículo 46

Deberes de los miembros de las entidades

(Desarrollo de la disposición final 4.2 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

46.1  Los miembros de las entidades urbanísticas colaboradoras tienen los deberes previstos en sus estatutos y en las bases de actuación, si procede, y en cualquier caso los siguientes:

a) Pagar las cuotas que contribuyen al sostenimiento y funcionamiento de la entidad.

b) Facilitar documentación y exhibir los títulos de propiedad que se posean sobre las fincas del ámbito de actuación, cuando sea oportuno, así como declarar las situaciones jurídicas de las que tengan conocimiento y que les afecten.

c) Notificar a la entidad las transmisiones de propiedad que se produzcan sobre sus fincas incluidas en el ámbito de actuación.

d) Informar a los adquirientes de las fincas sobre el régimen de la entidad urbanística colaboradora. A estos efectos, en las escrituras públicas de enajenación el notario hará constar que el adquiriente manifiesta expresamente que ha sido informado del régimen anteriormente referido.

e) Comunicar a la junta los cambios de domicilio a efecto de notificaciones.

f) Acatar y cumplir los acuerdos válidamente adoptados por los órganos de la entidad, sin perjuicio de la interposición de recurso contra los mismos.

g) En su caso, ejercer los cargos para los que haya sido nombrado con lealtad y responsabilidad.

h) Cumplir con el resto de obligaciones establecidas en la legislación y el planeamiento urbanísticos.

i) Cumplir los compromisos asumidos mediante convenios urbanísticos, si procede.

46.2  Los miembros de las entidades urbanísticas colaboradoras provisionales tienen los deberes establecidos en el documento público de constitución.

Subsección tercera

Constitución de las entidades urbanísticas colaboradoras. Efectos

Artículo 47

Proyecto y tramitación de los estatutos y, si procede, de las bases de actuación de las entidades urbanísticas colaboradoras

(Desarrollo de los artículos 113, 115, 117.4, 124, 129, 130, 134 y 178 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

47.1.1 La presentación a trámite de los proyectos de estatutos y de bases de actuación, en las modalidades de compensación básica y de compensación por concertación del sistema de reparcelación, corresponde a las personas propietarias que representen, como mínimo, más del 50% o más del 25%, respectivamente, de la propiedad de la superficie total del polígono de actuación urbanística.

47.1.2 En la modalidad de cooperación del sistema de reparcelación, la presentación a trámite de los estatutos de las asociaciones administrativas de cooperación de iniciativa particular corresponde a las personas propietarias que representen, como mínimo, más del 25% de la propiedad de la superficie total del polígono de actuación urbanística.

En caso de asociaciones administrativas de cooperación de iniciativa pública, no se exige un quórum mínimo para la presentación a trámite de los estatutos, que pueden ser redactados de oficio por la Administración. Sin embargo, no se puede constituir la asociación si a lo largo de la tramitación de los estatutos no se consigue la adhesión de propietarios que representen, como mínimo, más del 25% de la superficie total del polígono de actuación.

47.1.3 La presentación a trámite del proyecto de estatutos de las juntas de conservación voluntarias, previo otorgamiento de un convenio con el ayuntamiento, corresponde a las personas propietarias que representen más del 25% de la superficie del polígono de actuación.

Aun así, la junta de conservación voluntaria no puede constituirse si a lo largo del proceso de tramitación de los estatutos no se consigue la unanimidad de los propietarios.

En caso de obligatoriedad de constitución de la junta de conservación no se exige un quórum mínimo para la presentación a trámite de los estatutos, que pueden ser redactados de oficio por la Administración.

47.2.1 En las modalidades de compensación del sistema de reparcelación, si las personas propietarias no presentan el proyecto de estatutos y el de bases de actuación en un plazo de tres meses desde la publicación de la aprobación definitiva de la delimitación del polígono de actuación urbanística que concrete la modalidad del sistema de actuación, el ayuntamiento u otra administración urbanística actuante competente los requerirá para que sean presentados dentro de un plazo de dos meses.

Si la delimitación del polígono de actuación urbanística no concreta la modalidad, el plazo de tres meses se computa desde que la modalidad haya sido determinada por el procedimiento del artículo 113 de la Ley.

En la modalidad de compensación por concertación, el plazo de tres meses objeto del párrafo precedente opera a partir de la aprobación del convenio urbanístico, si es posterior a la aprobación definitiva del polígono de actuación urbanística, salvo en el caso que dicho convenio prevea un plazo más breve.

Si, a pesar del requerimiento, las personas propietarias no presentan los documentos expresados, el ayuntamiento u otra administración urbanística actuante competente puede incoar el procedimiento para sustituir la modalidad o el sistema de ejecución por cualquier otro de los previstos en el artículo 115 de la Ley, o, si se llega al incumplimiento de la obligación de urbanizar, el ayuntamiento puede aplicar las medidas previstas por el artículo 178 de la Ley.

47.2.2 Cuando se trate de juntas de conservación voluntarias, las personas propietarias deben presentar los estatutos dentro del plazo establecido en el convenio.

En el supuesto de las juntas de conservación obligatorias, el plazo de tres meses para la formulación de los estatutos se computa desde la recepción de las obras de urbanización por parte del ayuntamiento. Una vez transcurrido dicho plazo sin que se hayan presentado los estatutos, el ayuntamiento u otra administración actuante competente requerirá a las personas propietarias tal como se regula en el apartado anterior. Si el requerimiento es desatendido, los estatutos se redactarán de oficio.

47.3  En el caso de una asociación administrativa de cooperación de iniciativa privada, se pueden formular los estatutos sin sujeción a un plazo siempre que no se hayan ejecutado las obras de urbanización, previa aprobación del polígono de actuación urbanística y concreción de la modalidad de cooperación del sistema de reparcelación.

El ayuntamiento u otra administración actuante competente pueden impulsar de oficio la constitución de una asociación administrativa de cooperación y formular sus estatutos.

47.4  Una vez redactados los estatutos y, en su caso, las bases de actuación, se observará en todos los supuestos de entidades urbanísticas colaboradoras el procedimiento que se establece en el artículo 113.2 de la Ley. La modificación de los estatutos y de las bases de actuación sigue también esta tramitación.

Artículo 48

Constitución de las entidades urbanísticas colaboradoras

(Desarrollo de los artículos 113.4 y 116.2 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

48.1  Una vez aprobados definitivamente los estatutos y, si procede, las bases de actuación, la administración actuante ordenará su publicación en el diario oficial que corresponda y lo notificará individualmente a los propietarios para que puedan manifestar su decisión de adherirse a la futura entidad durante el plazo de quince días, informando asimismo al ayuntamiento, en caso de que no fuera la administración actuante.

La notificación individualizada requerirá a las personas propietarias para que procedan a la constitución de la entidad dentro de un plazo de dos meses.

En el caso de las juntas de compensación, el requerimiento debe advertir de la posibilidad de expropiación y de la aplicación alternativa de lo establecido por el artículo 116.2 de la Ley. Si las personas propietarias no constituyen la junta de compensación correspondiente dentro de los dos meses otorgados, el ayuntamiento u otra administración urbanística actuante les deberá requerir a fin de que la hagan efectiva mediante escritura o documentos públicos.

48.2  Las personas propietarias que han tomado válidamente la iniciativa o que se han adherido a ella y las empresas urbanizadoras, en su caso, o los concesionarios de la gestión urbanística integrada, en la modalidad de compensación por concertación, deben constituir la entidad colaboradora mediante el otorgamiento de un documento público.

Cuando el documento público solemniza un acuerdo privado de constitución previo, lo pueden otorgar igualmente todas las personas propietarias y las empresas citadas o, por lo menos, la persona que haya sido nombrada presidente, con acreditación del citado acuerdo privado que, además, le faculte expresamente para el otorgamiento.

De la constitución se dará cuenta a todas las personas propietarias afectadas fehacientemente, a fin de que puedan adherirse a ella en un plazo de quince días mediante un escrito dirigido al notario o fedatario que haya autorizado la escritura o el documento público de constitución, con el objeto de que protocolice o incorpore las adhesiones que se reciban durante el plazo indicado.

48.3  El documento público de constitución de las entidades urbanísticas colaboradoras debe incluir lo siguiente:

a) La relación de las personas propietarias y, si procede, de las empresas urbanizadoras, y la relación de las fincas incluidas en el polígono de actuación urbanística, especificando los porcentajes de participación en función de la superficie de terrenos aportada. En estas relaciones deben hacerse constar los datos identificativos y las direcciones de las personas o entidades, así como las descripciones y datos registrales de las fincas.

b) El acuerdo de constitución.

c) Las personas designadas para ocupar los cargos del órgano rector.

d) La enumeración de los compromisos del promotor que la entidad asume, si procede, y los otros compromisos de los que el promotor no podrá liberarse.

48.4  Las personas propietarias entregarán el documento público a la administración actuante, que deberá adoptar necesariamente el acuerdo de aprobación de constitución de la entidad en el plazo máximo de un mes, a contar desde el día siguiente a la recepción del documento público y designar a su representante en la entidad. También se hará entrega de una copia al ayuntamiento, en caso de que no sea la administración actuante, para que designe a su representante.

En el supuesto de que la administración actuante no resolviera dentro del plazo citado, se entenderá aprobada la escritura de constitución por silencio administrativo positivo. Si el ayuntamiento no ha designado a ningún representante municipal, se entenderá otorgada esta condición al alcalde del municipio. Si la administración actuante distinta al ayuntamiento no designa a ningún representante, se entenderá representada por el del ayuntamiento.

48.5  Una vez aprobada la constitución, el ayuntamiento u otra administración urbanística actuante competente, a través del ayuntamiento, deberá solicitar a la Dirección General de Urbanismo la inscripción de la entidad en el Registro de entidades urbanísticas colaboradoras. A la solicitud de inscripción se acompañarán los documentos previstos en el artículo 64 de este Reglamento.

Artículo 49

Tramitación simultánea de los estatutos y bases de actuación y constitución de las entidades urbanísticas colaboradoras

(Desarrollo de los artículos 83.9 y 113 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

En el caso de que se presenten simultáneamente a trámite los estatutos, las bases de actuación, si procede, y la constitución de una entidad urbanística colaboradora, esta última deberá formar parte de la documentación sometida a información pública y su aprobación se acordará a continuación de la aprobación definitiva de aquellos documentos. Si la presentación simultánea incluye el proyecto de reparcelación, también deberá presentarse el proyecto de urbanización complementario, de acuerdo con lo establecido por el artículo 12.3 de este Reglamento.

Si los instrumentos de gestión objeto del párrafo anterior se presentan a trámite simultáneamente con la figura de planeamiento, serán ejecutivos en el momento en que también lo sea el instrumento de planeamiento que desarrollen.

Artículo 50

Acuerdos de las entidades urbanísticas colaboradoras

(Desarrollo del artículo 117.2 y de la disposición final 4.2 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

50.1  Los actos y contratos celebrados antes de la inscripción de la entidad urbanística colaboradora en el registro previsto por el artículo 43.2 de este Reglamento se ajustan al régimen establecido por la legislación aplicable en materia de sociedades anónimas sobre sociedades en formación.

50.2  La adopción de acuerdos por parte de las asambleas generales de las juntas de compensación y de las juntas de conservación, una vez constituidas válidamente, se llevará a cabo en función de los derechos o intereses de cada miembro, configurados como unidades de valor, o mediante otras fórmulas convencionales. En situaciones de pro indiviso deberán nombrar a un solo representante, y en caso de usufructo, dicho representante será el nudo propietario. La adopción de acuerdos requerirá el voto favorable de los miembros que asistan a la sesión correspondiente del órgano colegiado que representen la mayoría de sus derechos o intereses.

Antes de la aprobación del proyecto de reparcelación, los derechos serán proporcionales, en defecto de un acuerdo unánime al respecto, a la superficie de las fincas aportadas y, posteriormente, al valor de las fincas adjudicadas.

50.3  La adopción de los acuerdos en las asambleas generales de las asociaciones administrativas de cooperación tendrá en cuenta las reglas siguientes:

a) Si la participación en los beneficios y en las cargas es proporcional a los derechos e intereses, los miembros de dichas entidades votarán en función de aquellos.

b) Si la participación es independiente de los derechos e intereses, los miembros de dichas entidades votarán por voto personal.

En ambos casos, la adopción de un acuerdo requiere el voto favorable de los miembros asistentes que representen la mayoría de sus derechos o intereses, o de sus votos personales, respectivamente.

50.4  Los órganos colegiados de administración de las juntas de compensación, de las asociaciones administrativas de cooperación y de las juntas de conservación, una vez constituidos válidamente, adoptarán sus acuerdos por la mayoría de asistentes, quienes ejercerán el voto personal.

50.5  Los quórums que recogen los anteriores preceptos de este artículo para la adopción de acuerdos se entienden fijados sin perjuicio de lo que dispongan al respecto los estatutos, que pueden establecer quórums reforzados para determinadas materias.

50.6  Los acuerdos de carácter administrativo que adopten los órganos de las entidades urbanísticas colaboradoras pueden ser impugnados en alzada ante el respectivo ayuntamiento.

Artículo 51

Notificación de los acuerdos de las entidades urbanísticas colaboradoras. Otorgamiento de actas

(Desarrollo del artículo 117.2 y de la disposición final 4.2 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

51.1  Los miembros de las entidades urbanísticas colaboradoras deben comunicar al secretario su domicilio al efecto de citaciones y de notificaciones, por cualquier medio que permita tener constancia de la recepción.

Si, intentada una citación o notificación, resultara imposible practicarla en el domicilio indicado en el párrafo anterior, por primera y segunda vez, de acuerdo con lo establecido por la legislación aplicable en materia de procedimiento administrativo común, se entenderá realizada una vez colocada en el lugar o en el tablón previsto por los estatutos o, en su defecto, en el tablón de anuncios del ayuntamiento, con una diligencia que exprese la fecha y los motivos que la justifiquen, firmada por el secretario y con el beneplácito del presidente. En caso de que la notificación fuera rechazada, se considera practicada.

51.2  Las actas de las sesiones de los órganos colegiados de las entidades urbanísticas colaboradoras deben cerrarse, con las firmas del presidente y del secretario, al finalizar la reunión o bien dentro de los diez días naturales siguientes a su celebración, y desde entonces serán ejecutivas, salvo en caso de exstir una previsión estatutaria en sentido contrario.

En las actas deben hacerse constar los acuerdos adoptados por el órgano colegiado, el sentido de los votos y, a petición de los interesados, una explicación sucinta de sus pareceres.

Las actas deben notificarse a los miembros del órgano colegiado del que se trate, de acuerdo con lo establecido por el apartado 1 de este artículo, en el plazo máximo de un mes desde el cierre de las mismas.

Cualquier subsanación de defectos o errores en las actas directamente apreciados por el presidente y por el secretario o bien remarcados por cualquier miembro que haya asistido a la sesión, debe ir firmada por el presidente y por el secretario, ha de expresar de forma inequívoca la sesión de que se trate y el asunto del orden del día que afecte, debe tener lugar antes de la siguiente sesión del órgano colegiado y tiene que someterse a su ratificación.

Artículo 52

Transmisión de la condición de miembro de la entidad urbanística colaboradora. Certificación sobre el estado de deudas

(Desarrollo del artículo 125.2 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

La transmisión de la titularidad que fundamente la pertenencia a cualquiera de las entidades urbanísticas colaboradoras implicará la subrogación en los derechos y obligaciones del causante, y se entenderá que el adquirente se incorpora a dicha entidad desde el momento de la transmisión sustituyendo a su causante.

A este efecto, en la escritura pública de enajenación el transmisor debe manifestar de modo expreso que se encuentra al corriente del pago de las cuotas aprobadas y notificadas por la entidad, tanto ordinarias como extraordinarias, que hayan vencido, o bien ha de expresar las que debe, y tiene que acreditarlo aportando en el acto de formalización de la escritura una certificación sobre el estado de deudas con la comunidad coincidente con su declaración, excepto en el caso de que haya sido expresamente exonerado de esta obligación por el adquirente.

Artículo 53

Incumplimiento de obligaciones y vía de apremio. Expropiación

(Desarrollo del artículo 127 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

53.1.1 La falta de pago de las cuotas adeudadas a la entidad urbanística colaboradora faculta la entidad para solicitar del ayuntamiento la utilización de la vía de apremio para cobrar la deuda, o la aplicación de la expropiación al miembro moroso, en el caso de las modalidades de compensación.

La vía de apremio se regula por la legislación aplicable en materia tributaria, y el principal y los intereses obtenidos por la aplicación de este procedimiento deben entregarse a la entidad urbanística colaboradora. Los recargos reglamentarios corresponderán a la administración que la aplique.

53.1.2 Lo establecido en el apartado anterior también se aplica en caso de incumplimiento del plazo de cesión objeto del segundo párrafo del artículo 28.1 de este Reglamento.

53.2  Los estatutos de las entidades urbanísticas colaboradoras pueden exigir, para el ejercicio del derecho al voto, que los propietarios estén al corriente en el pago de las cuotas vencidas, salvo que las hubieran impugnado y hubieran garantizado su pago o bien lo hubieran consignado notarial o judicialmente. En estos supuestos, el acta de la sesión debe reflejar los propietarios privados del derecho de voto; tanto estos propietarios como sus cuotas de participación no serán computados a efectos de alcanzar las mayorías necesarias.

Artículo 54

Disolución de las entidades urbanísticas colaboradoras

(Desarrollo del artículo 125.3 y de la disposición final 4.2 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

54.1  La disolución de las entidades urbanísticas colaboradoras requiere el cumplimiento de sus obligaciones pendientes y la aprobación del ayuntamiento o de otra administración urbanística actuante competente. En el caso de las juntas de compensación, se aplica lo establecido por el artículo 125.3 de la Ley.

54.2  En el caso de las juntas de conservación, tanto voluntarias como obligatorias, es necesario que haya vencido el plazo convencional o reglamentario de sus obligaciones y la previa aceptación por parte del ayuntamiento de las obras de urbanización en correcto estado de conservación.

54.3  La disolución de las entidades urbanísticas colaboradoras provisionales se produce por el vencimiento del plazo por el que fueron constituidas o de la prórroga regulada por el artículo 55.5 de este Reglamento.

54.4  Acordada la disolución, el órgano rector de la entidad se transforma en órgano de liquidación para hacer frente al pago de las deudas y al cobro de ingresos pendientes y para la distribución del remanente, si procede, de acuerdo con lo previsto por los estatutos.

Subsección cuarta

Las entidades urbanísticas colaboradoras provisionales

Artículo 55

Las entidades urbanísticas colaboradoras provisionales

(Desarrollo de los artículos 114, 117.3, 124.3, 129, 132.3 y la disposición final 4.2 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

55.1  Pueden tomar la iniciativa para constituir una entidad urbanística colaboradora provisional las personas propietarias de fincas cuya superficie represente más del 25% de la superficie total comprendida por un polígono de actuación o por un sector de planeamiento derivado, juntament o no con los agentes o gestores con los que hayan concertado la impulsión de la operación urbanística.

55.2  La constitución de la entidad urbanística colaboradora provisional debe hacerse mediante una escritura pública que debe incorporar el acuerdo de constitución y los siguientes puntos:

a) El carácter provisional de la entidad, que tendrá una duración que no puede exceder de un año, a contar desde la publicación de la inscripción en el Registro de entidades urbanísticas colaboradoras.

b) El objeto, consistente en facilitar y agilizar la constitución definitiva de la entidad mediante la formulación de la documentación y la solicitud de las tramitaciones necesarias, más las actuaciones previstas por el artículo 132.3 de la Ley, si procede.

c) El domicilio.

d) El capital operativo, bien totalmente desembolsado, bien objeto de desembolso ulterior, de acuerdo con lo que se fije.

e) El presupuesto del ejercicio.

f) El programa de actuación.

g) Las reglas de funcionamiento relativas a la forma de convocatoria del conjunto de los promotores y su competencia, y las facultades del presidente y, si procede, las del gerente.

La constitución de la entidad urbanística provisional se complementa con los siguientes documentos: la lista de promotores, la lista de propietarios y sus direcciones, los datos registrales, cuanto menos los relativos a las fincas de los promotores que sean propietarios y las respectivas superficies; la descripción del ámbito de desarrollo urbanístico; la proporción entre la superficie de las fincas de las personas propietarias promotoras y la superficie total del ámbito del que se trate, y las personas designadas como presidente y, si procede, como gerente.

55.3  El documento público se presentará ante el ayuntamiento u otra administración urbanística actuante competente y debe someterse a audiencia del resto de propietarios durante quince días.

Una vez finalizado el plazo de audiencia, el órgano competente debe adoptar el acuerdo de aprobación de la constitución de la entidad urbanística colaboradora provisional, si procede, en el plazo de un mes. De otro modo, se entiende que la aprobación ha sido otorgada por silencio administrativo.

El órgano competente ha de entregar la documentación completa a la Dirección General de Urbanismo, en el plazo de diez días, para su inscripción.

El encargado del Registro practicará el asiento de la inscripción en el Libro de entidades urbanísticas colaboradoras provisionales cuando el director o directora general de Urbanismo lo haya acordado, o bien, de oficio, una vez transcurrido un mes desde la recepción del documento público sin la adopción del acuerdo citado.

La inscripción será notificada al ayuntamiento, a la administración actuante distinta del ayuntamiento y al presidente de la entidad y se publicará en el DOGC. Una vez practicada la notificación, el presidente y el gerente, si procede, podrán desarrollar sus labores en representación de la entidad urbanística colaboradora provisionalmente constituida.

Si se observan defectos, se aplica lo previsto por el artículo 66.1 de este Reglamento.

55.4  En el caso de que las gestiones llevadas a cabo por la entidad urbanística colaboradora provisional sirvan efectivamente para la constitución definitiva de la misma, los gastos pagados por los promotores y debidamente justificados se integran en los gastos de urbanización regulados por el artículo 114 de la Ley.

55.5  A instancia de la entidad urbanística colaboradora provisional, el ayuntamiento u otra administración actuante competente puede acordar una prórroga de su vigencia, por la mitad del plazo inicial, siempre que se justifique el estado avanzado en el cumplimiento de sus objetivos, la conveniencia de otorgar la prórroga para los intereses públicos y privados concurrentes y que no se perjudiquen derechos de terceros.

A estos efectos, la prórroga no puede otorgarse:

a) Cuando ya se hayan presentado a trámite unos estatutos y bases de actuación promovidos por los propietarios que cumplan el requisito establecido por el artículo 124.3 de la Ley, en el caso de la modalidad de compensación básica.

b) Cuando los estatutos ya presentados a trámite, en los casos de junta de conservación, voluntaria u obligatoria, y de asociación administrativa de cooperación, hayan sido promovidos por propietarios que representen más superficie que la representada por los miembros de la entidad provisional.

c) Cuando, en la modalidad de compensación por concertación, los propietarios que cumplan el requisito establecido por el artículo 129 de la Ley han interesado el otorgamiento del convenio urbanístico con el ayuntamiento y la superficie representada por los miembros de la entidad provisional no sea superior al 50% de la superficie total del ámbito de actuación.

El acuerdo de prórroga, si procede, se tramita como la constitución de la entidad urbanística colaboradora provisional, de acuerdo con el apartado 3 de este artículo.

La solicitud de prórroga ha de presentarse, como mínimo, un mes antes de agotarse el plazo inicial.

Subsección quinta

Las juntas de compensación

Artículo 56

Estatutos de las juntas de compensación

(Desarrollo de los artículos 117.1, 124, 129 y de la disposición final 4.2 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

Los estatutos de las juntas de compensación tienen que incluir, al menos, los datos siguientes:

a) Nombre, domicilio, objeto y finalidades.

b) El ayuntamiento y, en su caso, otra administración urbanística actuante, bajo la tutela o intervención de los cuales, respectivamente, actúa la junta de compensación.

c) Expresión del polígono de actuación que constituye su ámbito territorial.

d) Duración.

e) Condiciones o requisitos para incorporarse a la junta de compensación, que no pueden ser más gravosos para unos propietarios que para otros. Los cotitulares de una finca o derecho deben designar a una única persona para el ejercicio de sus facultades como miembro de la junta, respondiendo solidariamente ante ella de todas las obligaciones que se deriven de su condición. Si no designarán a ningún representante en el plazo que para este efecto se señale, lo nombrará la administración actuante. En caso de usufructo la representación corresponde al nudo propietario.

Cuando las fincas pertenezcan a menores de edad o a personas que tengan limitada su capacidad de obrar, estarán representados en la junta de compensación por sus representantes legales.

f) Condiciones o requisitos para que los promotores y las empresas urbanizadoras se incorporen a la junta de compensación, si expresamente se previera la posibilidad de su participación. Dichas empresas estarán representadas por una única persona.

g) Las facultades del concesionario de la gestión urbanística integrada, en su caso.

h) Órganos de gobierno y de administración y, si procede, de gerencia, forma de designarlos y facultades de cada uno de ellos.

Como mínimo, ha de preverse un órgano colegiado del que formen parte todos los miembros, un órgano colegiado de administración, un presidente y un secretario.

i) Requisitos de la convocatoria de los órganos de gobierno y de administración, requisitos y forma de adopción de los acuerdos, quórum mínimo y forma de computarse los votos, con expresión de los casos en que los votos sean proporcionales a los derechos o intereses de cada miembro, y de aquellos otros supuestos en que el voto sea individualizado.

j) Derechos y obligaciones de sus miembros.

k) Medios económicos y reglas para la exacción de las aportaciones que puedan acordarse con carácter ordinario o extraordinario.

l) Expresión de los recursos que, de acuerdo con la Ley de urbanismo y el presente Reglamento, sean procedentes contra los acuerdos de la junta.

m) Reglas sobre la disolución y liquidación de la junta de compensación.

Artículo 57

Bases de actuación de las juntas de compensación

(Desarrollo de los artículos 113.1.b), 116.2 y 120.1.a) y b) de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

57.1  Las bases de actuación deben incluir las determinaciones siguientes:

a) Criterios para determinar los derechos de todas las personas propietarias, de acuerdo con el artículo 120.1.a) de la Ley.

b) Criterios de valoración de derechos reales sobre las fincas, servidumbres prediales y derechos personales que puedan estar constituidos sobre ellas.

c) Criterios de valoración de edificaciones, obras, plantaciones e instalaciones que deben derribarse o demolerse.

d) Criterios para seleccionar las empresas urbanizadoras que se puedan incorporar a la junta de compensación, previo acuerdo de ésta, y para valorar las aportaciones de promotores y de empresas urbanizadoras, de acuerdo en su caso con lo establecido por las bases del concurso para la adjudicación de la gestión urbanística integrada.

e) Procedimiento para contratar la ejecución de las obras de urbanización y, en su caso, las de edificación de las fincas de resultado adjudicadas, si procede, a la junta.

f) Criterios de valoración de las fincas resultantes, de acuerdo con lo establecido por el artículo 120.1.b) de la Ley.

g) Reglas para la adjudicación de fincas a todas las personas propietarias, en proporción a los derechos aportados.

h) Los criterios de adjudicación en comunidad, sin perjuicio de lo establecido por el artículo 116.2 de la Ley.

i) Supuestos de incumplimiento de las obligaciones de los miembros de la junta de compensación que darán lugar a la expropiación de sus bienes o derechos.

j) Reglas para valorar los inmuebles que se construyan cuando la junta esté facultada para edificar, y criterios para la fijación del precio de venta a terceras personas.

k) Forma y plazos en que las personas propietarias de terrenos o titulares de otros derechos tienen que realizar aportaciones a la junta de compensación, bien en metálico, bien en terrenos o en industria, en su caso, para el pago de las cuotas de urbanización y para atender al sostenimiento y al funcionamiento de la entidad.

l) Reglas para la distribución de beneficios y pérdidas.

m) Supuestos de compensación en metálico en las diferencias de adjudicación.

n) Momento en que se pueda edificar sobre solares aportados o adjudicados por la junta, por las personas propietarias o por las empresas urbanizadoras, sin perjuicio de la solicitud de licencia al ayuntamiento del territorio donde se efectúe la actuación.

o) Forma y plazos de pago de las cuotas de conservación, hasta la recepción de las obras por parte del ayuntamiento.

57.2  Las bases de actuación pueden incluir, además, las determinaciones complementarias que se consideren oportunas para la correcta ejecución del sistema y de las obras de urbanización, incluso señalando las características técnicas mínimas que deben recogerse en los proyectos de las obras presupuestadas que se redacten.

Artículo 58

Obligación de conservación y mantenimiento de las obras de urbanización y de los servicios por parte de las juntas de compensación y por las personas propietarias no organizadas en Junta

(Desarrollo de los artículos 124.1 y 2 y 129 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

58.1  La junta de compensación o las personas propietarias no organizadas en junta tienen la obligación de conservar y mantener las obras de urbanización y los servicios públicos, una vez acabadas y establecidos, y hasta que el ayuntamiento no los reciba para asumir la obligación de conservarlos.

58.2  Si la conservación de las obras e instalaciones es obligatoria, de acuerdo con las previsiones de la disposición final 4 de la Ley, o bien por razón de un convenio urbanístico, esta circunstancia debe hacerse patente en los estatutos, y la junta de compensación debe transformarse en junta de conservación y asumir las funciones propias de ésta sin solución de continuidad, previos los requisitos establecidos por el artículo 62.2 de este Reglamento.

Subsección sexta

Las asociaciones administrativas de cooperación

Artículo 59

Asociaciones administrativas de cooperación. Estatutos

(Desarrollo de los artículos 117.1, 133.2 y de la disposición final 4.2 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

59.1  Las asociaciones administrativas de cooperación son de carácter voluntario, ya sea a instancia de los particulares o del ayuntamiento o de otra administración urbanística actuante, y sólo puede constituirse una por cada polígono de actuación.

59.2  Los estatutos de las asociaciones administrativas de cooperación precisarán las mismas circunstancias enunciadas en el artículo 56 de este Reglamento, con las particularidades derivadas del artículo 44.2 del presente Reglamento.

Subsección séptima

Las juntas de conservación

Artículo 60

Supuestos de constitución obligatoria de la junta de conservación

(Desarrollo de los artículos 44.1.f), 116.5 y 125 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

60.1  La constitución de una junta de conservación será obligatoria siempre que el deber de conservación de las obras de urbanización recaiga sobre las personas propietarias comprendidas en un polígono de actuación urbanística en virtud de las determinaciones del planeamiento o que resulte expresamente de las disposiciones reglamentarias que se establezcan, de acuerdo con lo previsto en la disposición final 4ª de la Ley. En estos supuestos, la pertenencia a la junta de conservación es obligatoria para todas las personas propietarias comprendidas en su ámbito territorial.

60.2  En el caso de no constitución de la junta de conservación o bien de incumplimiento de sus obligaciones, el ayuntamiento u otra administración actuante competente puede aplicar la ejecución subsidiaria, previa declaración del incumplimiento de la obligación de conservar las obras de urbanización.

Artículo 61

Supuestos de constitución voluntaria de la junta de conservación

(Desarrollo de los artículos 44.1.f) y 125 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

61.1  Si la constitución de la junta de conservación no es obligatoria, su constitución voluntaria exige, previamente, la recepción de las obras de urbanización por parte del ayuntamiento, la unanimidad de las personas propietarias afectadas, y el otorgamiento de un convenio con el propio ayuntamiento, en el que será parte, si procede, otra administración urbanística actuante.

61.2  En el caso de que a lo largo de la tramitación de los estatutos no se alcance la unanimidad de las personas propietarias afectadas, la junta de conservación no puede ser constituida. Los estatutos, a estos efectos, se tramitarán condicionados a la consecución de la citada unanimidad.

61.3  El convenio establecerá las funciones de la junta de conservación, el plazo de vigencia y las condiciones de entrega al ayuntamiento, al vencimiento del plazo, de las obras, instalaciones y servicios, que han constituido el objeto de los deberes de conservación, además de los otros extremos que se consideren oportunos.

El convenio debe ser otorgado, al menos, por propietarios que representen más del 25% de la superficie del ámbito de actuación, y debe someterse a la publicidad que corresponde a los estatutos de la proyectada junta de conservación.

Artículo 62

Juntas de conservación. Estatutos

(Desarrollo del artículo 117.1 y de la disposición final 4.2 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

62.1  Las juntas de compensación y las asociaciones administrativas de cooperación pueden transformarse en juntas de conservación, previa tramitación de la modificación de los estatutos, de acuerdo con lo establecido por el artículo 113.2 de la Ley de urbanismo, y es necesaria la modificación, mediante documento público, del acuerdo de constitución, que ha de ser aprobado según lo previsto por el artículo 113.4 de la citada Ley.

62.2  Si los estatutos ya prevén la transformación de la entidad en otra de conservación, una vez recibidas las obras de urbanización por el ayuntamiento, el presidente o presidenta de la entidad solicitará a la administración actuante que envíe una copia del acta de recepción de las obras y una certificación de la administración actuante acreditativa de que se han cumplido los requisitos de transformación previstos en los estatutos, si procede, al Registro de entidades urbanísticas colaboradoras para la inscripción de la transformación de la junta de compensación o asociación administrativa de cooperación en entidad de conservación.

62.3  Los estatutos de las juntas de conservación deben contener las precisiones previstas en el artículo 56 del presente Reglamento, con las peculiaridades que sean necesarias dado su objeto social y sus funciones, que se establecen en el artículo 44.3 de este Reglamento.

El alcance de los deberes de conservación lo determina el planeamiento, en el marco de la disposición final 4.1 de la Ley, o bien el correspondiente convenio.

Los estatutos de la junta de conservación determinan la participación de las personas propietarias en la obligación de conservar y mantener las obras de urbanización, dotaciones e instalaciones de los servicios públicos en función de los coeficientes de participación en los gastos de urbanización establecidos por el proyecto de reparcelación y, en su defecto, sobre la base de criterios objetivos y generales para todo el ámbito de actuación.

Subsección octava

Funcionamiento del Registro de entidades urbanísticas colaboradoras

Artículo 63

Actos inscribibles

(Desarrollo de los artículos 113, 117.1, 124.2.b) y de la disposición final 4.2 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

A petición del ayuntamiento o de otra administración urbanística actuante, por conducto del ayuntamiento, en el Registro de entidades urbanísticas colaboradoras se inscriben:

a) El acuerdo del director o directora general de Urbanismo que decide la inscripción de las entidades urbanísticas colaboradoras. El asiento en el Registro debe contener:

Referencia al acuerdo del ayuntamiento o de otra administración urbanística actuante competente por el que se aprueban los estatutos, así como, si procede, las bases de actuación.

Referencia al acuerdo de aprobación del ayuntamiento o de otra administración urbanística actuante competente, de la constitución de la entidad de que se trate.

Los nombramientos de las personas encargadas del gobierno y administración de la entidad urbanística colaboradora.

El nombre del representante del ayuntamiento y, en su caso, de otra administración urbanística actuante, que puede recaer en una misma persona.

Referencia al acuerdo de la entidad urbanística colaboradora sobre la incorporación de empresas urbanizadoras.

Referencia a los acuerdos de aprobación del convenio y de las bases del concurso para la adjudicación de la concesión de la gestión urbanística integrada en las modalidades del sistema de reparcelación que la prevén o admiten, así como la resolución del convenio.

b) El acuerdo del director o directora general de Urbanismo que decide la inscripción de las entidades urbanísticas colaboradoras provisionales. El asentamiento en el Registro debe contener:

Referencia al acuerdo de aprobación del ayuntamiento o de otra administración urbanística actuante competente, de la constitución de la entidad.

Nombramiento de las personas físicas encargadas del gobierno de la entidad.

Plazo de vigencia.

c) El acuerdo del director o directora general de Urbanismo que decide la inscripción del apoderamiento regulado por los artículos 124.2.b) de la Ley y 32.2 de este Reglamento. El asentamiento en el Registro debe contener:

Referencia al acuerdo de aprobación por parte del ayuntamiento o de otra administración urbanística actuante competente del documento público de reparcelación voluntaria y del apoderamiento especial.

Nombramiento de los apoderados o apoderadas.

d) Los acuerdos del ayuntamiento o de otra administración urbanística actuante competente que aprueban los siguientes acuerdos:

Disolución de la entidad urbanística colaboradora.

Modificación del contenido esencial de anteriores asientos.

Transformación de una entidad urbanística colaboradora en otra entidad urbanística colaboradora con otros fines.

Modificación de los estatutos y de las bases de actuación.

e) Los acuerdos de las entidades urbanísticas colaboradoras sobre cese de las personas encargadas de su gobierno y administración.

Artículo 64

Documentos que es necesario archivar

(Desarrollo de los artículos 117.1, 113.1.d), 132.3 y de la disposición final 4.2 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

64.1  El encargado del Registro de entidades urbanísticas colaboradoras debe archivar los siguientes documentos:

a) Un ejemplar de los estatutos y, si procede, de las bases de actuación de cada una de las entidades urbanísticas colaboradoras inscritas.

b) Un ejemplar de los convenios urbanísticos aprobados y de las bases de los concursos adjudicados para la concesión de la gestión urbanística integrada.

c) Copia autorizada del documento público de constitución de la entidad o de la escritura pública de apoderamiento.

d) Certificado municipal o de otra administración urbanística actuante competente acreditativo del procedimiento administrativo completo que se ha seguido, hasta la firmeza en vía administrativa de los correspondientes acuerdos, indicando los quórum alcanzados por las personas propietarias para el inicio del procedimiento, tanto por lo que respecta a la aprobación de los estatutos y de las bases de actuación, en su caso, como por lo que respecta a la aprobación del documento público de constitución, con expresión de haberse efectuado la notificación personal o por edictos a todas las personas propietarias del ámbito de actuación.

e) Certificado municipal acreditando la ejecutividad del planeamiento de aplicación, excepto los supuestos de entidades urbanísticas colaboradoras provisionales, a los que se refiere el artículo 132.3 de la Ley.

f) Certificado municipal que acredite el sistema y la modalidad de actuación, fijado por el planeamiento o por el procedimiento del artículo 113.1.d) de la Ley.

g) Plano de emplazamiento y ámbito del polígono donde la entidad urbanística colaboradora desarrollará su actividad, y certificado municipal que acredite que se corresponde con el polígono de actuación urbanística aprobado.

h) Certificado del acuerdo de designación del representante del ayuntamiento y de otra administración urbanística actuante, si procede, en la entidad urbanística colaboradora.

64.2  Todos los documentos deben ser enviados por el ayuntamiento o por otra administración urbanística actuante, por conducto del ayuntamiento, cuando se inste la inscripción pertinente.

Artículo 65

Función calificadora

(Desarrollo del artículo 117.1 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

El ejercicio de la función calificadora, previa al acuerdo de inscripción, debe velar por el cumplimiento de la legalidad formal y sustantiva establecida para las entidades urbanísticas colaboradoras, sin que comporte una calificación jurídica sobre la validez de los acuerdos adoptados por el ayuntamiento u otra administración urbanística actuante competente.

Artículo 66

Corrección de defectos

(Desarrollo del artículo 117.1 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

66.1  Si la documentación presentada en el Registro de entidades urbanísticas colaboradoras, a efectos de su inscripción, no fuera completa, o bien tuviese defectos formales, y en el supuesto de vicios de procedimiento, el encargado del Registro debe requerir a la administración actuante que sean enmendados los defectos detectados con la advertencia de que se producirá la caducidad del expediente pasados tres meses sin que se presente nuevamente la documentación corregida o completa. Este requerimiento será notificado al ayuntamiento, si no fuera la administración actuante, y al presidente de la entidad.

66.2  La falta de nombramiento del representante del ayuntamiento y de otra administración urbanística actuante, si procede, en el órgano rector de la entidad urbanística colaboradora no es causa de denegación de la inscripción, sino que causa los efectos previstos por el artículo 48.4 de este Reglamento.

66.3  Si la documentación fuera completa y su contenido fuera el correspondiente, el director o la directora general de Urbanismo deben adoptar el acuerdo de inscripción.

Si los defectos observados no fuesen subsanables, la inscripción debe ser denegada.

Artículo 67

Inscripción de actos

(Desarrollo del artículo 117.1 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

67.1  Corresponde al director o directora general de Urbanismo la competencia para acordar la inscripción de los actos previstos en el artículo 63 de este Reglamento.

67.2  El plazo del que dispone la Administración de la Generalidad para acordar la inscripción de una entidad urbanística colaboradora y de los actos previstos en los apartados d) y e) del artículo 63 de este Reglamento es de dos meses desde la presentación en el Registro de entrada de la documentación para su inscripción, sin perjuicio de que este plazo quede interrumpido por la solicitud de nueva documentación. Hasta que no se aporte toda la documentación, el plazo permanecerá interrumpido sin necesidad de efectuar nuevos requerimientos por parte de la Administración.

67.3  Una vez transcurrido este plazo sin la adopción del acuerdo correspondiente, el encargado del Registro practicará de oficio el asiento de inscripción en el Libro de entidades urbanísticas colaboradoras.

67.4  La inscripción debe ser notificada al ayuntamiento, a la administración actuante en el supuesto que esta no sea el ayuntamiento y al presidente de la entidad, y se publicará en el DOGC.

67.5  La inscripción de las entidades urbanísticas colaboradoras provisionales se rige por lo establecido en el artículo 55 de este Reglamento. Por lo que respecta a los apoderamientos especiales previstos en los supuestos de reparcelación voluntaria, es necesario aplicar lo que establece el artículo 32.2 de este Reglamento.

Artículo 68

Libros del Registro

(Desarrollo del artículo 117.1 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

68.1  El Registro de entidades urbanísticas colaboradoras está formado por un libro básico y un libro complementario. El libro básico es el Libro de inscripciones, y el libro complementario es el Libro de inscripciones de entidades urbanísticas colaboradoras provisionales.

68.2  Además, el encargado del Registro de entidades urbanísticas colaboradoras abrirá un expediente para cada una de las entidades con el objeto de archivar la documentación que dé lugar a los asientos en los libros registrales y los documentos a los que se refiere el artículo 64 de este Reglamento.

68.3  Son públicos, y pueden ser consultados, los libros del Registro y la documentación relativa a los acuerdos administrativos. El encargado del Registro de entidades urbanísticas colaboradoras entregará las certificaciones que se soliciten en relación con las inscripciones practicadas.

Sección sexta

Contratación y recepción de obras de urbanización

Artículo 69

Contratación de obras de urbanización

(Desarrollo de los artículos 127.1 y 133.1 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

69.1  Para la adjudicación de la ejecución de obras de urbanización o bien de la gestión urbanística integrada, el ayuntamiento y la administración actuante distinta al ayuntamiento están sujetos a lo que establece la legislación aplicable en materia de contratación administrativa.

69.2  Los contratos privados sobre ejecución de obras de urbanización y operaciones de conservación y mantenimiento de las infraestructuras y de los servicios ya ejecutados que otorguen las entidades urbanísticas colaboradoras se pueden adjudicar bien mediante un procedimiento abierto en el que todo empresario interesado podrá presentar proposiciones, bien mediante un proceso restringido en el que sólo pueden presentar proposiciones los empresarios seleccionados por la junta, previa su solicitud, o bien mediante un procedimiento negociado, en el que el contrato se adjudica al empresario elegido por la junta, previa consulta con un mínimo de tres empresas y previa negociación de los términos del contrato con la empresa o empresas que hayan respondido afirmativamente a la consulta.

Si a la junta de compensación se hubiera incorporado alguna empresa urbanizadora que aporte, total o parcialmente, los recursos necesarios para urbanizar el suelo, la ejecución de las obras puede llevarla a cabo directamente esta empresa si las bases de actuación así lo han previsto. Tanto en el procedimiento abierto como en el restringido, la adjudicación puede hacerse por subasta o por concurso.

En la subasta se fija un tipo expresado en dinero, con adjudicación al licitador que, sin excederlo, ofrezca el precio más bajo.

En el concurso la adjudicación se hace a favor del licitador que, en conjunto, presente la oferta más ventajosa, en función de los criterios establecidos por la junta de compensación, sin atender exclusivamente al precio ofrecido y sin perjuicio del derecho de la junta a declarar desierto el concurso.

69.3  Los contratos se formalizarán por escrito en el plazo de los diez días siguientes a la adopción del acuerdo de adjudicación, una vez que el adjudicatario ha constituido una garantía que cubra, como mínimo, el 4% del importe total de las obras de ejecución, según el presupuesto de las mismas.

Los contratos, además de las cláusulas adecuadas para su objeto, deben incorporar los siguientes extremos:

El compromiso de la empresa constructora de realizar las obras de total conformidad con los proyectos de ejecución de las obras de urbanización debidamente aprobados, tanto los referidos a las obras de urbanización básicas incorporadas al planeamiento urbanístico como los complementarios.

La obligación de la empresa de facilitar la acción inspectora de la administración actuante y de la entidad urbanística colaboradora contratante.

Los supuestos de incumplimiento que puedan dar lugar a la resolución del contrato, así como las indemnizaciones que correspondan por inobservancia de las características técnicas de las obras o de los plazos de ejecución.

La retención que, de cada pago parcial a cuenta, deba efectuar la entidad urbanística, en garantía de la correcta ejecución de las obras. Estas retenciones no serán devueltas hasta que no se haya recibido definitivamente la obra.

El modo y plazos para el abono por la junta de cantidades a cuenta en función de la obra realizada.

El plazo de garantía, en función de la naturaleza y complejidad de la obra, que no puede ser inferior a un año, excepto supuestos especiales. Este plazo de garantía comienza cuando se otorga el acta mediante la que el ayuntamiento da por recibidas las obras en buen estado y de acuerdo con las prescripciones establecidas.

Artículo 70

Recepción de obras de urbanización

(Desarrollo del artículo 125.3.b) y 4 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

70.1  La cesión de obras de urbanización, instalaciones y dotaciones cuya ejecución estuviese prevista en el Plan de ordenación y proyecto de urbanización complementario aplicables se efectuará por la Junta de compensación en favor del ayuntamiento en un plazo no superior a tres meses, contado desde la recepción por la Junta.

Las citadas cesiones serán formalizadas en actas que deben suscribir el ayuntamiento, la Administración actuante distinta al ayuntamiento, la Junta de compensación y el contratista.

70.2  La recepción de las obras de urbanización, tanto si la ejecución de éstas es obligación de las juntas de compensación, o de los propietarios no organizados en junta, como de otra entidad distinta del ayuntamiento, se sujetará a las reglas siguientes:

a) Concluida la obra se notificará este hecho en forma fehaciente al ayuntamiento, con solicitud de que se incoe su expediente de recepción.

b) Lo que dispone el apartado anterior será aplicable a la urbanización realizada sobre fases determinadas previstas en el proyecto de urbanización o a servicios completos, aunque no se hayan ejecutado las obras correspondientes a la totalidad de la obra prevista.

c) A la solicitud se debe adjuntar, si procede, una copia de las actas de recepción de la obra realizada por el contratista de que se trate y la descripción de los servicios a que se refiere.

A estos efectos, también se tiene que adjuntar: a) documentación gráfica donde se precise la obra realmente ejecutada con memoria justificativa de las posibles modificaciones que se hayan debido realizar respecto al proyecto aprobado, y b) valoración económica de los diferentes servicios que se cederán al ayuntamiento.

d) El ayuntamiento comprobará en el plazo de tres meses que la obra realizada haya sido ejecutada conforme a las previsiones de urbanización del planeamiento y del proyecto complementario y, si procede, se actuará de acuerdo a lo establecido por la legislación en materia de contratación administrativa aplicable, sobre recepción de obras y plazos de garantía.

e) Si se hubieran detectado deficiencias, una vez enmendadas las mismas, se procederá conforme a lo que establezcan las normas anteriores. El ayuntamiento no podrá, en esta fase, señalar otras deficiencias diferentes a las apreciadas anteriormente.

Si el órgano actuante no resuelve expresamente sobre la recepción de las obras en el plazo de tres meses, se entenderá estimada la petición y el solicitante podrá actuar de acuerdo con lo que se dispone en la normativa aplicable sobre actos administrativos presuntos.

Capítulo VI

Instrumentos de política de suelo y vivienda

Sección primera

Derechos de tanteo y retracto

Artículo 71

Delimitación de áreas

(Desarrollo de los artículos 164.1, 2, 3, 4 y 5, 165 y 166 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

La delimitación de áreas para la consecución de los objetivos previstos por los artículos 164 y 165 de la Ley exige, en todos los supuestos del artículo 166.1 de la misma ley, una memoria justificativa tanto de la necesidad y oportunidad de la medida y de las correspondientes previsiones económico-financieras como del propio ámbito delimitado, así como una relación de las fincas afectadas y de sus propietarios y un plano de delimitación, a escala adecuada, con expresión de las calles, polígonos, sectores o parajes afectados.

La documentación que ha de entregarse en el Registro de la propiedad debe incorporar una copia certificada del citado plano de delimitación.

Artículo 72

Ejercicio de los derechos de tanteo y retracto

(Desarrollo del artículo 164.6 y 7 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

72.1  Las personas propietarias de bienes afectados por estas delimitaciones deben notificar al órgano competente su decisión de enajenarlos, con expresión del precio y forma de pago proyectados y restantes condiciones esenciales de la transmisión, a efectos del posible ejercicio del derecho de tanteo durante un plazo de un mes a contar desde el siguiente a aquel en el que se haya producido la notificación.

72.2  El órgano competente podrá ejercer el derecho de retracto cuando no se le haya hecho la notificación que dispone el apartado precedente, o cuando se haya omitido cualquiera de los requisitos exigidos o resultase inferior el precio efectivo de la transmisión o menos onerosas las restantes condiciones de la misma.

Este derecho deberá ejercerse en el plazo de un mes, contado desde el siguiente al de la notificación de la transmisión llevada a cabo, que el adquirente debe hacer, en todo caso, al ayuntamiento mediante entrega de una copia de la escritura o documento en que fuera formalizada.

El derecho de retracto al que se refiere este capítulo es preferente a cualquier otro.

72.3  Los efectos de la notificación para el ejercicio del derecho de tanteo caducarán a los cuatro meses siguientes a la misma sin que se efectúe la transmisión.

La transmisión realizada transcurrido este plazo se entenderá efectuada sin dicha notificación, a efectos del ejercicio del derecho de retracto.

72.4  Cuando se trate de viviendas sujetas a un régimen de protección pública, el precio de adquisición en ejercicio de los derechos de tanteo o retracto no puede superar el precio máximo de venta, según la normativa aplicable.

Sección segunda

Obligación de edificar y consecuencias del incumplimiento de esta obligación

Artículo 73

Delimitación de ámbitos sujetos a la obligación de edificar

(Desarrollo de los artículos 167 y 170.2 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

La fijación de plazos obligatorios para iniciar la edificación de los solares, impuesta, de acuerdo con el artículo 167 de la Ley, bien por el planeamiento general o bien por el planeamiento derivado, comporta la delimitación gráfica y escrita de sectores, polígonos o áreas concretos afectados por dichos plazos. Igualmente comporta la expresión del alcance de esta determinación por lo que respecta a si comprende, además de los solares no edificados aún, también las fincas susceptibles de ser inmediatamente edificadas en las que haya construcciones paralizadas, ruinosas, derruidas o inadecuadas al lugar.

El inicio obligatorio de la edificación en un plazo establecido expresamente por el planeamiento, comporta la obligación de acabar las obras en el plazo que establezca la licencia. El incumplimiento de esta obligación fundamenta también la aplicación de las medidas reguladas por el artículo siguiente.

Artículo 74

Registro municipal de solares sin edificar

(Desarrollo de los artículos 169.1 y 2 y 189.3 y 5, de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

74.1  El Registro municipal de solares sin edificar es potestativo y puede ser creado por los ayuntamientos que cuenten con el Programa de actuación urbanística municipal.

Se inscriben en el Registro municipal de solares sin edificar las fincas susceptibles de ser edificadas inmediatamente respecto de las que se haya declarado el incumplimiento de la obligación de edificar, así como las fincas respecto de las que se hayan acordado las órdenes de ejecución previstas por el artículo 189.3 de la Ley y se haya declarado el incumplimiento de las mismas.

El Registro municipal de solares sin edificar estará a cargo del secretario o secretaria de la corporación y bajo la inspección del alcalde o alcaldesa.

74.2  Registro municipal expresará, respecto a cada finca incluida, las circunstancias siguientes:

a) Fecha de la declaración de incumplimiento de la obligación.

b) Datos del Registro de la propiedad, en cuanto a descripción, número de finca, tomo, libro, hoja, número de inscripción, cargas, gravámenes, situaciones jurídicas inscritas en el Registro de la propiedad y circunstancias personales de sus titulares.

c) Situación, nombre de la finca, si procede, el de la calle o plaza y el correspondiente número.

d) Referencia catastral de la finca.

e) Lindes actualizados de la finca, por referencia a calles, plazas o vías o bien a otras fincas colindantes.

f) Nombre, apellidos y domicilio del propietario.

g) Calificación urbanística de la finca.

h) Edificaciones existentes, no descritas en la inscripción registral y usos constatados.

i) Plazos de edificación impuestos por el planeamiento urbanístico y prórrogas acordadas, si procede.

j) Personas arrendatarias y ocupantes por otros títulos de los inmuebles, si se conocen o comparecen en el expediente.

k) El precio justo de la finca, una vez determinado.

l) Los datos de los adquirentes de las fincas, por expropiación o bien por enajenación forzosa.

Las inscripciones en el Registro municipal de solares sin edificar se cancelan mediante la inscripción del cumplimiento de la obligación de que se trate.

74.3  El Registro municipal de solares sin edificar se lleva por los medios adecuados que permitan tener constancia del orden de las inscripciones y de su contenido.

La diligencia de apertura la autoriza el secretario o secretaria de la corporación, mediante su firma, con el visto bueno del alcalde.

El secretario o secretaria también autoriza cada uno de los asientos o apuntes en el Registro.

El encargado del Registro archivará los documentos que den lugar a los sucesivos asientos.

74.4  El Registro es público y todo el mundo tiene derecho a examinarlo y a obtener certificación de su contenido.

Artículo 75

Procedimiento para la declaración del incumplimiento de obligaciones de edificar

(Desarrollo de los artículos 169.3 y 170.1 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

75.1  El expediente para la declaración del incumplimiento de obligaciones se incoará de oficio.

La incoación se notificará al propietario, a las personas arrendatarias y ocupantes del inmueble por otros títulos, si se conocen, y a los titulares de derechos reales y situaciones jurídicas inscritos en el Registro de la propiedad, con advertencia de los efectos que comporta la declaración. El órgano competente ha de interesar del registrador de la propiedad la práctica de una nota marginal en la inscripción de la finca para hacer constar la incoación acordada.

Instruido el procedimiento y antes de redactarse la propuesta de resolución, se pondrá de manifiesto al propietario y demás interesados por un plazo de diez días para que puedan alegar y presentar los documentos y justificaciones que consideren oportunos.

La resolución del expediente corresponde al ayuntamiento y debe notificarse al propietario y a los demás interesados dentro de los cuatro meses siguientes a la fecha de incoación.

75.2  Una vez sea firme en vía administrativa el acuerdo de declaración del incumplimiento de la obligación de edificar, o de realizar las obras previstas por el artículo 189.3 de la Ley, se practica la inscripción en el Registro municipal de solares sin edificar.

Practicada la inscripción, ésta debe constatarse en el Registro de la propiedad de acuerdo con la legislación hipotecaria mediante una nota marginal.

Artículo 76

Efectos de la inscripción de una finca en el Registro municipal de solares sin edificar

(Desarrollo de los artículos 104.1.e) segundo, 116.4, 171, 172, 173, 174, 175 y 176 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

76.1  La inscripción de una finca en el Registro municipal de solares sin edificar comporta la iniciación del expediente para la determinación del justiprecio, a efectos de su expropiación o enajenación forzosa; pueden ser beneficiarios de la expropiación forzosa la administración actuante, el concesionario de la gestión urbanística integrada o bien la junta de compensación, si procede.

Si se aplica la enajenación forzosa, la subasta debe ajustarse a las disposiciones de contratación administrativa aplicable.

76.2  Las garantías exigidas por el artículo 176 de la Ley serán del 25% del presupuesto de las obras de edificación, si se trata del propietario, o bien del 12% de éste si se trata del adjudicatario de la subasta, del beneficiario de la expropiación o bien del adquirente del título de propietario.

La constitución de las garantías debe hacerse mediante alguna de las formas admitidas por la legislación en materia de contratos de las administraciones públicas.

El incumplimiento de obligaciones comporta la pérdida de la garantía constituida.

76.3  Los gastos de las inscripciones practicadas en el Registro de solares y los de los efectos que comporten corren a cargo de las personas propietarias y serán deducidos del justiprecio, en el momento de hacerse efectivo éste.

76.4  A efectos del ejercicio del derecho de recuperación, establecido por el artículo 174.1 de la Ley, debe notificarse al propietario anterior o bien a sus causahabientes la declaración de incumplimiento de la obligación de edificar por parte del adquirente por subasta o bien por expropiación.

76.5  Cuando es el propietario quien decide iniciar o acabar la edificación, una vez transcurridos los plazos previstos por el artículo 171.3 de la Ley, debe depositar la fianza establecida en el apartado número 2 de este artículo y ha de pedir la correspondiente licencia.

Si la licencia anteriormente otorgada estuviera en vigor, basta con la comunicación de la decisión, por instancia, acompañada de la citada garantía.

Las actuaciones del propietario objeto de los dos párrafos precedentes no suspenden el procedimiento para la determinación del justiprecio.

Capítulo VII

Intervención en el uso del suelo y la edificación

Sección primera

Licencias de edificación condicionadas a la ejecución simultánea de obras de urbanización

Artículo 77

Simultaneidad de las obras de urbanización y las de edificación

(Desarrollo del artículo 41 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

77.1  En suelo urbano se admite, de acuerdo con el artículo 41 de la Ley, que las obras de edificación sean simultáneas a las de urbanización o de reurbanización. El otorgamiento de licencia de edificación antes de que la parcela alcance la condición de solar, ajustada a las determinaciones del Plan de ordenación urbanística municipal o del planeamiento derivado, es posible cuando concurren los siguientes requisitos:

a) Que el proyecto de reparcelación, si procede, se haya inscrito en el Registro de la propiedad o bien, si es innecesario, que se haya inscrito a favor del ayuntamiento la totalidad de los terrenos de cesión obligatoria y gratuita.

b) Que estén ejecutadas las obras de urbanización básicas definidas por el artículo 58.3.b) de la Ley, excepto si el ayuntamiento autoriza la simultaneidad de las obras de urbanización y de edificación, si son compatibles, otorgando audiencia previa a otra administración urbanística actuante, si procede, y a la empresa contratista.

c) Que el interesado se comprometa por escrito en el momento de pedir la licencia a no utilizar la edificación hasta la finalización de las obras de urbanización que otorguen a los terrenos la condición de solares, de acuerdo con lo establecido por el artículo 29 de la Ley, así como a hacer constar este compromiso tanto en las transmisiones de la propiedad como en las cesiones del uso de toda la edificación o de partes de la misma, condicionándolas a la subrogación por parte del adquirente o cesionario.

d) Que, si las obras de urbanización no están garantizadas por la afectación real de las parcelas resultantes de la reparcelación, el interesado preste fianza para garantizar la ejecución simultánea de las obras de urbanización que le correspondan y las de edificación, con un mínimo del 12% del presupuesto de aquéllas, en cualquiera de las formas admitidas por la legislación de contratación de las administraciones públicas, sin perjuicio de la mayor fianza que le puede ser exigida, en cualquier caso, para garantizar la reposición de obras de urbanización ya ejecutadas.

77.2  Cuando se trate de terrenos de suelo urbano consolidado previstos en el artículo 30.b) de la Ley a los que falte completar o acabar la urbanización para que alcancen la condición de solares y las obras no se hayan adjudicado a un contratista, el promotor de la licencia de edificación puede asumir la obligación de ejecutarlas simultáneamente con las obras de edificación, con aplicación de lo establecido por el apartado 1 de este artículo, párrafos c) y d).

77.3  La simultaneidad en la ejecución de las obras de urbanización y de edificación puede también ser autorizada cuando se trate de promociones urbanísticas, referidas a cualquier uso, en las que la urbanización y la edificación de un polígono de actuación urbanística se acometan de modo unitario bajo una misma dirección empresarial.

En estos casos, sólo deben concurrir los requisitos a), c) y d) del apartado 1 de este artículo.

77.4  El otorgamiento de la licencia de primera utilización requiere el cumplimiento de los compromisos asumidos; el incumplimiento de estos compromisos comporta la pérdida de la fianza constituida y fundamenta, si procede, la adopción de las medidas apropiadas para impedir los usos de la edificación, hasta la adecuación de las obras a las condiciones de la licencia de edificación, sin perjuicio de la ejecución subsidiaria y de la declaración de incumplimiento de la obligación de urbanizar.

77.5  Los compromisos asumidos por el promotor interesado en la simultaneidad de ejecución de las obras de urbanización y de edificación deben constar como condiciones de la licencia de edificación que se otorgue, referidas a la finca registral que constituya su objeto.

Las condiciones impuestas en la licencia de edificación sobre finca registral determinada deben hacerse constar en el Registro de la propiedad, de acuerdo con la normativa aplicable, mediante la certificación del acuerdo administrativo e instancia del propietario.

La ejecutividad de la licencia de edificación queda condicionada a que se acredite la constancia de estas condiciones en el Registro de la propiedad.

Sección segunda

Licencia de parcelación

Artículo 78

Exigencia de licencia de parcelación

(Desarrollo de los artículos 183 y 184 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

78.1.1 Debe someterse a fiscalización previa municipal toda división simultánea o segregación sucesiva de terrenos en uno o más lotes. Sin esta fiscalización previa se presumirá que ha habido parcelación urbanística.

78.1.2 Toda parcelación urbanística debe ser objeto de licencia previa, con las excepciones que este artículo regula. Están sujetos a licencia previa de parcelación todas las operaciones previstas por el artículo 183.1 de la Ley que faciliten o tengan por finalidad la construcción de edificaciones o de instalaciones para destinarlas a usos urbanos.

Se entiende por edificaciones o instalaciones destinadas a usos urbanos, a efectos de lo previsto por el artículo 183.1 de la Ley, las adecuadas para usos distintos a los estrictamente agrarios, forestales, ganaderos y los relacionados con la explotación de los recursos naturales.

78.1.3 La declaración de innecesariedad de la licencia de parcelación urbanística es el acuerdo que adopta el órgano municipal competente para el otorgamiento de licencias urbanísticas, en aquellos supuestos en que no se produce parcelación urbanística bien porque la división o segregación de terrenos es consecuencia de la aplicación de la normativa sectorial agraria o forestal, o bien en el supuesto previsto en el apartado 2 de este artículo.

78.2  Es necesario el otorgamiento de licencia de parcelación cuando se pretenda la nueva división o segregación de fincas resultantes de una reparcelación, excepción hecha de que la descripción de la finca resultante prevea la posibilidad de la división o segregación pretendida, en cuyo caso será suficiente la declaración de innecesariedad.

78.3  No es necesaria la licencia de parcelación ni la declaración de innecesariedad si la segregación o división se produce:

a) Por causa de expropiación forzosa, de acuerdo con la legislación aplicable.

b) En un proyecto de reparcelación, voluntaria o no, definitivamente aprobado, por la distribución equitativa de los beneficios y cargas entre las personas propietarias afectadas, en ejecución del planeamiento urbanístico. El proyecto de reparcelación ampara también la segregación de fincas incluidas parcialmente en su ámbito, incluso cuando la finca matriz situada fuera del perímetro del polígono no cumpliese la dimensión mínima exigida.

Artículo 79

Licencia de parcelación: documentos y otorgamiento

(Desarrollo del artículo 183.1 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

79.1  Las solicitudes de licencia de parcelación urbanística, en los supuestos del apartado a) del artículo 183.1 de la Ley, se presentarán con un proyecto, que debe constar de los documentos siguientes:

a) La memoria justificativa de la procedencia de las dimensiones de las parcelas propuestas, sobre la base del planeamiento aplicable.

b) El plano parcelario, a escala adecuada, con indicación de las parcelas indivisibles, la calificación urbanística de los lotes y los terrenos destinados o reservados para sistemas generales o locales.

Cuando el planeamiento en vigor incorpora el plano parcelario, la copia certificada de éste más los datos y las indicaciones necesarias sustituyen el documento objeto del punto b).

79.2  En los supuestos de los apartados b) y c) del artículo 183.1 de la Ley, la memoria debe justificar la procedencia de las dimensiones de los terrenos objeto de los derechos de utilización exclusiva, de acuerdo con las determinaciones del planeamiento, y el plano parcelario se debe adecuar a aquéllas.

79.3  El acuerdo municipal que otorgue la licencia de parcelación ha de incorporar una copia certificada del plano parcelario.

Artículo 80

Solicitud de declaración de innecesariedad de la licencia de parcelación urbanística

(Desarrollo del artículo 183.1 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

Si las operaciones descritas por los apartados a), b) y c) del artículo 183.1 de la Ley, no facilitan ni tienen por finalidad facilitar la construcción de edificaciones o de instalaciones para destinarlas a usos urbanos y en el supuesto regulado por el artículo 78.2 de este Reglamento, debe solicitarse la declaración de innecesariedad de la licencia de parcelación urbanística. A estos efectos, la memoria ha de justificar las finalidades y objetivos que se pretenden conseguir y la adecuación de las operaciones y los usos a las determinaciones del planeamiento; el plano parcelario expresará los usos previstos sobre las parcelas o lotes.

Artículo 81

Requisitos para otorgar escrituras y para inscribirlas en el Registro de la propiedad

(Desarrollo del artículo 185 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

81.1.1 La notificación de la licencia de parcelación o certificación del acuerdo de otorgamiento, con la copia certificada del plano parcelario, constituye la documentación que debe aportarse a los notarios, que la protocolizarán o testimoniarán íntegramente con la escritura pública, como requisito previo necesario para el otorgamiento de escrituras públicas sobre las operaciones objeto de los apartados a), b) y c) del artículo 183.1 de la Ley, salvo los supuestos de declaración de innecesariedad de la licencia, en que la documentación apropiada es la notificación o certificación de dicha declaración más una copia certificada del plano parcelario.

81.1.2 Los citados documentos pueden justificarse también mediante la copia certificada del plano parcelario, en la que, por diligencia del secretario del ayuntamiento, se acredite el otorgamiento de la licencia o la declaración de su innecesariedad.

81.1.3 La protocolización hecha por el notario del plano al que hace referencia el apartado anterior y su archivo por parte del registrador de la propiedad, se entenderá que es suficiente para que los dos consideren que ha sido aportada la licencia respecto a fraccionamientos ulteriores que se acomoden al citado plano. En todo caso se entenderá que hay acomodación en las circunstancias descriptivas de las nuevas fincas con respecto a la descripción gráfica que haga el plano, aunque haya diferencias en la extensión superficial que no sobrepasen el 3%.

81.2  De acuerdo con lo establecido por los artículos 41.3 in fine y 210 de la Ley, debe acreditarse ante el notario la licencia de obras o bien la certificación municipal acreditativa de haberse producido silencio administrativo:

a) Cuando se pretenda constituir un régimen de propiedad horizontal o bien un complejo inmobiliario privado.

b) Cuando se modifique, con un mayor número de viviendas o de establecimientos, un determinado régimen de propiedad horizontal o de complejo inmobiliario privado, previamente inscrito en el Registro de la propiedad.

A efectos de lo establecido por el artículo 210 de la Ley, se entiende por establecimientos los locales comerciales y los industriales. Las plazas de aparcamiento y los trasteros no se consideran establecimientos, excepto en el caso de que el planeamiento urbanístico regule su número o dimensión y que la licencia de obras aplique expresamente estas determinaciones.

c) Cuando se pretendan constituir como elementos susceptibles de aprovechamiento independiente más de los que se hayan hecho constar en una declaración precedente de obra nueva.

La licencia de obras que debe acreditarse, debe autorizar expresamente el número de viviendas o de establecimientos pretendidos, bien en conjunto o bien su mayor número, de acuerdo con el planeamiento urbanístico vigente.

81.3  La ulterior inscripción en el Registro de la propiedad de escrituras públicas de operaciones sujetas al artículo 183.1 de la Ley y las del apartado anterior exige que se hayan otorgado de conformidad con lo establecido en los párrafos precedentes.

Artículo 82

Presunción de parcelación urbanística

(Desarrollo del artículo 186 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

Sin perjuicio de lo establecido en el artículo 186 de la Ley, debe presumirse que se pretende llevar a cabo una parcelación urbanística cuando se pida la formalización en documento privado o público de cualquier división o segregación de terrenos, sin acreditación de la licencia de parcelación o de la declaración de su innecesariedad.

Artículo 83

Falta de acreditación documental ante el Registro de la propiedad del otorgamiento de la licencia de parcelación o de su innecesariedad

(Desarrollo del artículo 185 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

Los registradores de la propiedad, cuando no se les acredite el otorgamiento de la licencia o la aportación de la declaración municipal de su innecesariedad, deben otorgar al interesado el plazo que, de acuerdo con la legislación hipotecaria, corresponda para la subsanación de defectos y, transcurrido aquel plazo sin la aportación de estos documentos, se denegará la inscripción sin perjuicio que con posterioridad se pueda volver a presentar la documentación.

Si el ayuntamiento o el interesado aportan la licencia de parcelación o la declaración de su innecesariedad, o bien aportan un certificado municipal acreditativo del silencio administrativo positivo producido en relación con la licencia de parcelación o con la declaración de innecesariedad que se haya solicitado, se practicará la inscripción.

En el supuesto de que el ayuntamiento no haya otorgado la licencia, ni se haya emitido certificado de innecesariedad, ni tampoco haya emitido un certificado de acto presunto en relación con las anteriores peticiones, el interesado deberá acreditar ante el registrador los siguientes documentos:

a) Solicitud de licencia o de certificado de innecesariedad de la licencia.

b) Solicitud de certificación de silencio administrativo positivo.

c) Manifestación expresa del interesado que no ha obtenido respuesta alguna en el plazo legalmente establecido.

En el supuesto anterior, el registrador debe comunicar al ayuntamiento la operación registral solicitada, con la advertencia de que, en caso de falta de respuesta en el plazo de 15 días, se practicará la inscripción. Si el ayuntamiento responde indicando que denegó en su día la licencia o que no ha adoptado una decisión por falta de documentación y consiguientes requerimientos de aportación y suspensión de la tramitación, el registrador denegará la inscripción.

Si se presenta el documento acreditativo de la incoación del expediente de infracción urbanística por parcelación ilegal, se denegará la inscripción y, a instancia de la administración legalmente competente, se practicará la anotación preventiva de la citada incoación.

Sección tercera

Construcciones permitidas en suelo no urbanizable

Artículo 84

Construcciones propias de una actividad agraria

(Desarrollo del artículo 47.6.a) de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

A efectos de lo establecido por el artículo 47.6.a) de la Ley, se consideran construcciones propias de una actividad agrícola, ganadera, o en general, agraria, además de las construcciones destinadas específicamente a la cría de animales o bien al cultivo de especies vegetales, las destinadas a la guarda de la maquinaria y demás herramientas adecuadas, y también al almacenamiento, la conservación, la manipulación y el envasado y la transformación de productos, así como las destinadas a la prestación de servicios.

En estos dos últimos casos, los citados productos y servicios deben de haberse originado o deben tener como destino, respectiva y exclusivamente, una unidad de explotación rústica o un conjunto de unidades de explotación rústicas, integradas bajo una dirección empresarial común siempre que, en cualquier caso, los terrenos objeto de la construcción formen parte de la citada unidad de explotación o del citado conjunto.

La transformación de productos engloba las operaciones de fermentación, secado, pulverización y prensado.

Artículo 85

Actuaciones específicas de interés público en suelo no urbanizable

(Desarrollo del artículo 48 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

85.1  Los proyectos de las actuaciones específicas de interés público en suelo no urbanizable, a efectos de la tramitación establecida por el artículo 48.1 y 2 de la Ley, deben incluir la documentación exigida por el apartado 1 del citado precepto.

85.2  El proyecto debe referirse al emplazamiento y extensión de la finca o fincas en las que se proyecte la obra o la actuación, que han de reflejarse en un plano de situación.

Se referirá también a la superficie ocupada por la construcción y debe describir sus características fundamentales.

85.3  La justificación a la que se refiere el apartado a) del artículo 48.1 de la Ley debe referirse al interés público inherente a la actuación, en relación con lo establecido por el artículo 47.4 de la Ley, o con las determinaciones de la legislación específica, así como, en cualquier caso, a la necesidad de su emplazamiento en el medio rural.

85.4  El estudio del impacto paisajístico, exigido por el artículo 48.1.b) de la Ley de urbanismo, ha de contener un diagnóstico razonado del potencial impacto y una exposición de las medidas correctoras que se proponen.

85.5  Los informes previstos por los apartados c), d), e) y f) del artículo 48.1 de la Ley pueden ser aportados directamente por el interesado junto con el proyecto. En caso contrario, los pedirá el ayuntamiento, una vez instada la tramitación del proyecto, y han de ser evacuados en el plazo máximo de un mes y recibidos a lo largo de la información pública. Acto seguido, el ayuntamiento procede a acordar la aprobación previa del proyecto, si legalmente corresponde.

85.6  Para garantizar adecuadamente el cumplimiento de las medidas correctoras y del resto de condicionantes que se impongan, de acuerdo con el artículo 48.2 de la Ley, debe prestarse fianza en alguna de las modalidades admitidas por la legislación sobre contratación de las administraciones públicas y no puede ser inferior al 12% del presupuesto para la adopción de las citadas medidas y condicionantes impuestos.

La constitución de la garantía ante el ayuntamiento y la presentación del proyecto de ejecución son condiciones de cumplimiento inexcusable para el inicio de la ejecución de las obras, en caso de ser autorizado el proyecto y una vez otorgada la licencia municipal.

85.7  La modificación de los proyectos de actuaciones específicas de interés público en suelo no urbanizable, cuyo objeto consista, exclusivamente, en la sustitución o reposición del material empleado en las instalaciones por razones de mejora de la seguridad de las personas, de actualización tecnológica, o bien de ordinaria gestión de mantenimiento y conservación de las mismas, sólo está sujeta a la licencia municipal y, si procede, a las determinaciones aplicables de la legislación sectorial.

Artículo 86

Construcciones para la prestación de servicios de la red viaria

(Desarrollo del artículo 47.6.c) de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

86.1  El dimensionado y las características de las construcciones para la prestación de servicios de la red viaria distintos al de suministro de carburantes, han de justificarse basándose en la intensidad y tipo de tráfico de la vía a la que se pretende dar servicio y según la distancia respecto de los núcleos urbanos existentes en el entorno, con capacidad de ofrecer los mismos servicios. Estas instalaciones deben constituir un conjunto arquitectónico integrado con las instalaciones de suministro de carburantes.

86.2  Además del suministro de carburantes, los otros servicios de la red viaria admisibles en suelo no urbanizable son: los talleres de reparación de neumáticos y de aparatos eléctricos de los vehículos, los bares-restaurantes, el lavado de vehículos, y el comercio de venta de prensa periódica y de artículos de primera necesidad.

Artículo 87

Viviendas familiares y de trabajadores relacionadas con la explotación rústica de los terrenos

(Desarrollo de los artículos 47.3 y 6.b) y e) y 49 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

87.1  De acuerdo con el artículo 49.2 de la Ley, los usos de vivienda o de alojamiento de trabajadores temporeros en suelo no urbanizable han de estar asociados a la explotación rústica directa y justificadamente. Se entiende que los usos de vivienda familiar están directa y justificadamente asociados a una explotación rústica cuando concurren los siguientes requisitos:

a) La preexistencia de la explotación agrícola, ganadera, forestal o de explotación de otros recursos naturales, que esté configurada como una unidad económica tanto desde el punto de vista de la legislación fiscal como de la sectorial, o que forme parte de un conjunto integrado de unidades económicas de explotación, bajo una dirección empresarial común.

En el supuesto de que la explotación rústica no fuera preexistente, la licencia que se otorgue respecto a la construcción de la vivienda asociada debe incorporar una condición resolutoria que vincule este uso a la existencia de la explotación; la primera utilización de la vivienda queda condicionada a que la explotación se configure de acuerdo con lo establecido en el párrafo anterior;

b) Que se acredite la necesidad de la vivienda en relación a las funciones de vigilancia, asistencia o control derivadas o exigidas por las características de la explotación y que no sea posible ejercer adecuadamente estas funciones desde los núcleos de población cercanos.

87.2  Por lo que respecta a la autorización de construcciones para el alojamiento de trabajadores temporeros, es necesario justificar que el ciclo de los productos de los que se trate exige, periódicamente, el trabajo coordinado de personas que la oferta laboral local no puede atender. Fuera de temporada, estas instalaciones pueden ser objeto de otros usos admitidos en suelo no urbanizable debidamente autorizados.

87.3  Los proyectos de las construcciones destinadas al uso de vivienda familiar y al uso de alojamiento de trabajadores temporeros deben acreditar que se integran en las principales construcciones de la explotación rústica de la que se trate, bien por contigüidad o bien por proximidad, en distancia no superior a 50 m lineales, con una tipología adecuada al medio rural y a las restantes construcciones de la explotación.

Los requisitos de contigüidad o proximidad no se exigen cuando se prevé implantar los citados usos en antiguas masoverías o casas de campo existentes en los terrenos objeto de la explotación, cuya reconstrucción o rehabilitación ha de ser preferente a la nueva construcción.

87.4  La licencia que autorice todas estas construcciones, de acuerdo con las determinaciones del planeamiento, ha de condicionar su efectividad a la indivisibilidad de las fincas registrales sobre las que se tenga que edificar y en tanto permanezcan y no se renuncie al uso autorizado. La efectividad de la licencia también queda condicionada a la acreditación de que esta condición ha sido objeto de anotación en el Registro de la propiedad. Igualmente estas licencias agotan el uso de vivienda de las citadas fincas y así debe hacerse constar también en el Registro de la propiedad.

La práctica de la nota marginal se llevará a cabo mediante instancia del interesado acompañada de la correspondiente certificación administrativa.

Artículo 88

Establecimientos de turismo rural

(Desarrollo del artículo 47.3 y 6.e) de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

Se entiende por uso residencial turístico o de hostelería rural, a efectos de lo previsto por los artículos 47.3 y 47.6.e) de la Ley, los establecimientos de turismo rural, en cualquier grupo de los previstos por la legislación de turismo de Cataluña.

El plan especial, en el caso de aplicación del artículo 47.6.e) de la Ley de urbanismo, debe regular la superficie de actuación, y el emplazamiento, ocupación, alturas y demás parámetros de edificación, de acuerdo con el estudio de impacto paisajístico y medioambiental que ha de incorporar.

Artículo 89

Reconstrucción y rehabilitación del patrimonio rural

(Desarrollo del artículo 50 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

A efectos de lo establecido por el artículo 3.2 del Decreto 169/1983, de 12 de abril, sobre unidades mínimas de cultivo, en relación con el artículo 50 de la Ley, el planeamiento general o bien el plan especial, habida cuenta de las características concurrentes y de la necesidad de accesibilidad, han de regular, si procede, la superficie susceptible de segregación que, en ningún caso, puede dar lugar a un resto de finca matriz inferior a la unidad mínima de cultivo.

Artículo 90

Proyectos de nuevas construcciones en suelo no urbanizable previstas por el artículo 49 de la Ley de urbanismo. Tramitación prevista por el artículo 50 de la Ley de urbanismo

(Desarrollo de los artículos 49 y 50 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

90.1  Los proyectos de las nuevas construcciones en suelo no urbanizable a las que se refiere el artículo 49 de la Ley deben incluir, a efectos de la tramitación prevista por el artículo 48 de la misma ley, un estudio de impacto paisajístico, con las características definidas por el artículo 85.4 de este Reglamento.

Por lo que respecta a las viviendas vinculadas a explotaciones rústicas, deben contener la justificación de la concurrencia de los requisitos 1.a) y 1.b) del artículo 87 de este Reglamento.

90.2  La convocatoria de la información pública y la solicitud de informe a la Comisión Territorial de Urbanismo, previstas por el artículo 50.1 de la Ley, son trámites simultáneos.

Artículo 91

Edificaciones preexistentes en suelo no urbanizable para usos de explotación agraria o de recursos naturales. Actuaciones no admitidas en suelo no urbanizable

(Desarrollo del artículo 47 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

91.1  Los proyectos de ampliación de edificaciones preexistentes a la Ley, en suelo no urbanizable, y la reanudación de usos en las mismas, cuando corresponden a una explotación de naturaleza agraria, agrícola, ganadera o forestal, se someten únicamente a licencia municipal, salvo que se superen los umbrales previstos por el artículo 49.1 de la Ley, y sin perjuicio de lo establecido por la legislación sectorial.

91.2  Los proyectos de ampliación o de reimplantación de usos, que se refieran a actividades de explotación de recursos naturales, se someten bien al procedimiento regulado por el artículo 50 de la Ley o bien al regulado por el artículo 48 del mismo texto legal si superan los umbrales previstos por el artículo 49.1.

91.3  La promoción de actuaciones en suelo no urbanizable, no incluidas en la enumeración del artículo 47 de la Ley, a efectos de la tramitación prevista por el artículo 48 de la misma ley, deben ser objeto de inadmisión a trámite por el ayuntamiento.

Sección cuarta

Usos y obras provisionales

Artículo 92

Régimen de los usos y obras provisionales

(Desarrollo de los artículos 53, 54 y 102.3 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

92.1  La solicitud de autorizaciones tanto para usos de suelo y obras de carácter provisional, como para la utilización provisional de los edificios y las instalaciones que están fuera de ordenación, debe expresar la aceptación de las siguientes obligaciones:

Obligación de demoler o desmontar las obras y las instalaciones y obligación de desalojar los edificios o las instalaciones y de cese definitivo de los usos autorizados, sin derecho a percibir indemnización, cuando el ayuntamiento adopte la orden correspondiente con la finalidad de ejecutar las determinaciones del planeamiento.

Obligación de advertir en los títulos que se otorguen con las personas arrendatarias, titulares de derechos de superficie, o usuarios de cualquier clase, que la relación contractual está excluida del régimen especial de arrendamientos rústicos y urbanos y que finalizará automáticamente, una vez adoptada la orden de demolición, desmontaje o desalojo.

Obligación de reponer el suelo y el espacio al estado anterior a la ejecución de los usos y obras de carácter provisional, sin derecho a percibir indemnización, y de garantizar dicha reposición.

Obligación de advertir el carácter provisional de la autorización y de sus efectos, en los títulos traslativos del dominio total o parcial del inmueble, y de condicionarlos a la subrogación por parte del adquirente.

92.2  La solicitud de autorización debe expresar también la aceptación de que las citadas obligaciones sean objeto de nota marginal en el Registro de la propiedad.

La nota se tomará de acuerdo con lo establecido por la normativa reguladora de la inscripción en el Registro de la propiedad de actos de naturaleza urbanística, a instancia del propietario, acompañada de la correspondiente certificación administrativa.

92.3  La autorización se otorga condicionando su eficacia a que se acredite por el interesado que se ha tomado nota al margen de la última inscripción de dominio de la finca registral de la que se trate y con la constitución previa, por alguna de las formas admitidas por la legislación de contratación de las administraciones públicas, de fianza, en cuantía no inferior al 12% del presupuesto de las obras y actuaciones necesarias para el desmontaje o demolición de las obras e instalaciones autorizadas y para la correcta reposición del suelo y del espacio a la situación anterior al otorgamiento de la autorización.

92.4  Las personas arrendatarias, titulares de derechos de superficie, usuarios o explotadores por cualquier título jurídico de las obras o instalaciones autorizadas y de los usos autorizados en edificios fuera de ordenación deben aceptar, ante el ayuntamiento, el cese definitivo de los usos autorizados sin derecho a percibir indemnización cuando el ayuntamiento adopte la orden correspondiente con la finalidad de ejecutar las determinaciones del planeamiento.

Si se constata que se realiza un uso o explotación sin la citada aceptación, el ayuntamiento puede declarar la ineficacia de la autorización otorgada, por incumplimiento de condición resolutoria, de acuerdo con lo que dispone el artículo 54 de la Ley, con la audiencia previa de las personas interesadas.

92.5  La información pública y la solicitud del informe de la Comisión Territorial de Urbanismo establecidas en el artículo 54.1 de la Ley, son trámites simultáneos.

92.6  En suelo urbano y urbanizable sólo se admite el uso de huertos familiares como uso provisional, si concurren las circunstancias objeto del artículo 53.1 de la Ley, bajo la fórmula contractual de arrendamiento prevista por el artículo 4.2 del Decreto 169/1983, de 12 de abril, sobre unidades mínimas de cultivo.

Sección quinta

Alineaciones y rasantes. Ordenación de volúmenes

Artículo 93

Reajuste de alineaciones y rasantes

(Desarrollo del artículo 180.4 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

93.1  El acto de replanteamiento previsto por el artículo 180.4 de la Ley, tiene por finalidad reajustar las alineaciones o rasantes bien para adaptar las fijadas por el planeamiento al resultado físico de la ejecución de las obras de urbanización básica, o bien para adaptarlas a la realidad física y morfológica de los terrenos, si resulta necesaria dicha adaptación.

93.2  El reajuste de alineaciones y rasantes no puede reducir la anchura de los espacios destinados a viales públicos ni las superficies destinadas a espacios libres públicos por el planeamiento urbanístico.

El reajuste de alineaciones y rasantes no puede alterar el aprovechamiento urbanístico ni las características físicas derivadas de la ordenación de las parcelas o solares colindantes, previstos por el planeamiento urbanístico.

93.3  El reajuste de alineaciones y rasantes puede incoarse por el ayuntamiento, antes o simultáneamente a la solicitud de la licencia, de oficio o a instancia del solicitante de la licencia de edificación; si la incoación es a instancia del promotor debe acompañarse un plano comparativo de las alineaciones y rasantes aprobadas y de las propuestas, a escala adecuada, y se deben expresar los datos de las fincas afectadas y de sus propietarios y las direcciones de éstos. Se entiende por fincas afectadas las que sean objeto del reajuste de alineaciones y rasantes y las colindantes.

Si el reajuste se pide de forma simultánea a la solicitud de la licencia de edificación, queda suspendida la tramitación de la licencia hasta la resolución del expediente de reajuste de alineaciones y rasantes.

Todos los propietarios de las fincas afectadas deben ser convocados al acta de replanteo en la hora de la incoación del expediente, y pueden examinar la documentación aportada en el lugar y horario señalados.

El acta de replanteo se extenderá, en un plazo de un mes desde la incoación del expediente, por el personal técnico o jurídico municipal asistente al acto, será firmada por todos los convocados que asistan y por sus asesores, si procede, y se completará con un plano anexo, igualmente firmado por todos los asistentes, comparativo de las alineaciones y rasantes vigentes y las propuestas. Las personas propietarias asistentes pueden hacer constar su conformidad u oposición al reajuste pretendido.

En caso de incoarse a instancia de interesado, la resolución del expediente por parte del ayuntamiento debe acordarse y notificarse en el plazo de un mes siguiente al otorgamiento del acta de replanteo.

Artículo 94

Concreción de la ordenación de volúmenes

(Desarrollo de los artículos 58.3.a), 65.2.d) y 180.5 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

94.1  El planeamiento debe expresar si la ordenación de volúmenes que determina para cada zona o para las diversas manzanas de una zona, es inalterable, y sólo susceptible de modificación puntual o bien si, por el contrario, admite optar por una de entre las ordenaciones volumétricas que, en este caso, ha de prever.

En el segundo supuesto, el plan puede especificar gráficamente las citadas alternativas o bien concretar los parámetros de la edificación que, sin alterar el aprovechamiento urbanístico de la zona o la manzana, admiten variación.

94.2  La concreción de la ordenación volumétrica alternativa, de acuerdo con lo establecido por los artículos 58.3.a), 65.2.d) y 180.5 de la Ley, puede hacerse por medio de la reparcelación o bien en el momento de otorgarse la licencia de edificación. En estos casos, junto con el proyecto de reparcelación o bien con la solicitud de licencia de edificación, debe presentarse la siguiente documentación:

a) Un plano, a escala mínima de representación 1:1.000, y con la topografía actualizada, donde se expresen las alineaciones y rasantes que previamente ha definido el planeamiento, que marcan los límites del suelo edificable en relación con los viales, espacios libres o lindes de las parcelas vecinas.

b) Un plano topográfico que incluya todos los servicios urbanísticos georreferenciados en coordenadas UTM, existentes o previstos.

c) Un plano que, en la mínima escala de detalle 1:200, acote tanto el área no sujeta a edificación, como la correspondiente ordenación de volúmenes por encima y por debajo de las rasantes del terreno que corresponda, planta por planta, con la descripción de las ocupaciones, distancias entre edificios, parámetros relativos a la separación de vecinos y concreción de los accesos para peatones y vehículos.

d) Un plano, a la mínima escala de detalle 1:200, con secciones longitudinales y transversales, que explique la globalidad del proyecto y exprese las alturas entre planta y totales autorizables, incluidos los correspondientes elementos técnicos y de cubierta a incorporar a la edificación.

e) Propuestas de conexión del edificio o conjunto de edificaciones a los servicios urbanísticos existentes o bien, a realizar de forma simultánea al proceso de edificación, en su caso.

94.3.1 En el caso de concreción de la ordenación volumétrica mediante reparcelación, la aprobación de la citada ordenación debe efectuarse en el mismo acto de aprobación de la reparcelación.

94.3.2 Si la concreción de la ordenación volumétrica se formula al mismo tiempo que la solicitud de licencia de edificación, por parte de todos los propietarios de la zona o manzana de la que se trate, se tramitan y resuelven ambas solicitudes de manera simultánea.

En otro caso, es necesario otorgar una audiencia de quince días a los demás propietarios de la zona o manzana y la tramitación de la licencia de edificación queda en suspenso hasta que se agote el plazo de audiencia.

El acto de aprobación de la ordenación volumétrica debe notificarse a todas las personas propietarias de la zona o manzana.

94.4  Si la concreción de la ordenación volumétrica comporta también el reajuste de alineaciones y rasantes, tanto si se formula conjuntamente con el proyecto de reparcelación como en ocasión de la solicitud de licencia de edificación, se aplica, por lo que respecta a dicho reajuste, lo establecido por el apartado 3 del artículo 93 de este Reglamento.

Capítulo VIII

Protección de la legalidad urbanística

Sección primera

Infracciones

Artículo 95

Infracciones por falta de título administrativo habilitante

(Desarrollo de los artículos 179 y 204 a 207 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

95.1  De acuerdo con lo establecido por el artículo 204 de la Ley, son contrarios a las determinaciones del ordenamiento jurídico-urbanístico y, en consecuencia, constituyen infracción urbanística los actos de parcelación, de urbanización, de uso del suelo y del subsuelo y de edificación sujetos a licencia urbanística previa, de acuerdo con lo que dispone el artículo 179 de la misma ley, que se realicen bien sin la citada licencia o bien sin respetar los parámetros y condiciones autorizados por aquélla.

Las actuaciones en las que es necesaria una comunicación previa, en sustitución de la licencia urbanística, según lo establecido por el artículo 179.4 de la Ley, constituyen infracción urbanística si se realizan bien sin haberla presentado, bien a pesar de la denegación municipal, o bien sin respetar el contenido documental de la comunicación.

Son también contrarios a las determinaciones del ordenamiento jurídico-urbanístico y, en consecuencia, constituyen igualmente infracción urbanística, la realización de obras de urbanización, tanto básicas como complementarias, sin que sea ejecutivo un planeamiento urbanístico o bien un proyecto de urbanización complementario que, respectivamente las prevean, y la realización de dichas obras contraviniendo las citadas previsiones.

95.2  Todos los actos expresados por el apartado 1 de este artículo constituyen infracción urbanística, de carácter muy grave, grave o leve según proceda, en función de la aplicabilidad de los artículos 205, 206 y 207 de la Ley, respectivamente.

Sección segunda

Actuaciones contrarias a las determinaciones del ordenamiento jurídico urbanístico amparadas por licencia u orden de ejecución

Artículo 96

Actuaciones realizadas al amparo de licencia o de orden de ejecución

(Desarrollo del artículo 218 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

96.1  De acuerdo con lo establecido en el artículo 218.1 de la Ley, si las actividades constitutivas de infracción urbanística se realizan al amparo de una licencia u orden de ejecución y de acuerdo con sus determinaciones, no se puede imponer ninguna sanción mientras no se anule el acto administrativo que las autoriza.

96.2  Las licencias que autoricen las actuaciones indicadas en el apartado anterior son actos administrativos nulos o anulables, según corresponda, y son susceptibles, en consecuencia, de ser objeto de recurso o de revisión de oficio.

Sección tercera

Expedientes y procedimientos

Artículo 97

Tipos de procedimientos

(Desarrollo de los artículos 191, 192, 197 y 198 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

97.1  Expediente de protección de la legalidad urbanística. Tiene por finalidad hacer efectiva la tutela y la protección de la normativa y del planeamiento urbanísticos, mediante el ejercicio de la potestad sancionadora y el establecimiento de las medidas de restauración y resarcimiento, sea de forma conjunta o individualizada.

97.2  Procedimiento sancionador urbanístico. Tiene por finalidad esencial determinar las infracciones urbanísticas e imponer las sanciones a los responsables. En el procedimiento también se pueden determinar las alteraciones producidas en la realidad física o jurídica y los daños y perjuicios inferidos a los bienes de la Administración y reaccionar, de forma conjunta, con medidas de reposición y de resarcimiento.

El procedimiento sancionador urbanístico se puede tramitar de forma ordinaria, o bien abreviada. Puede ser de forma abreviada en casos de indicios de infracciones urbanísticas flagrantes calificadas como leves.

97.3  Si en el expediente de protección de la legalidad urbanística no se ejercita la potestad sancionadora conjuntamente con el resto de medidas, se pueden aplicar de forma individualizada los siguientes procedimientos:

Procedimiento de suspensión de obras y actuaciones en curso, y adopción de medidas de reposición. La finalidad de este procedimiento es la suspensión inmediata de obras en curso que no se hallen amparadas en licencia o que excedan de ésta o de la orden de ejecución, la determinación del carácter legalizable o ilegalizable de las obras, así como la adopción, en su caso, de medidas de reposición.

Procedimiento de restauración de la realidad física alterada y del orden jurídico vulnerado, cuando las obras ya se han ejecutado. Este procedimiento tiene por finalidad la restauración de la realidad física alterada o del orden jurídico vulnerado, mediante las oportunas medidas de reposición de acuerdo con el artículo 101.6 de este Reglamento.

Procedimiento de resarcimiento. Este procedimiento tiene por finalidad la determinación de los daños y perjuicios causados a los bienes e intereses públicos de la Administración, como consecuencia de actuaciones constitutivas de infracción urbanística, la identificación de las personas responsables, y la determinación de la cuantía de la correspondiente indemnización a la Administración.

Artículo 98

Disposiciones comunes a todos los procedimientos de protección de la legalidad urbanística

(Desarrollo de los artículos 191, 192 y 195 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

98.1  Antes de incoar un expediente de protección de la legalidad urbanística, pueden realizarse las actuaciones previas necesarias para aclarar los hechos y determinar los presuntos responsables.

Estas actuaciones previas no interrumpen el plazo de prescripción de las infracciones urbanísticas que se hayan podido cometer.

98.2  El órgano competente ha de incoar el expediente de protección de la legalidad urbanística si tiene conocimiento de cualquier acción u omisión que presuntamente vulnere la legalidad urbanística, una vez concluidas, en su caso, las actuaciones previas de averiguación de los hechos.

La incoación se efectúa de oficio, por petición razonada de otros órganos a partir de sus servicios de inspección, o por denuncia presentada por cualquier persona.

98.3  El órgano competente para incoar el procedimiento, cuando la Generalitat de Cataluña ejercita la competencia, es el director o directora general de Urbanismo.

98.4  La incoación debe ser notificada a las personas interesadas y a las administraciones que la hayan instado o que hubiesen denunciado los hechos.

98.5  La misma resolución de incoación que dé lugar al inicio del expediente de protección de la legalidad urbanística puede incorporar las medidas provisionales que se requieran para proteger la realidad física y el orden jurídico, y que asimismo permitan y no dificulten la ejecución, en su caso, de la restauración de la legalidad.

98.6  Además de la suspensión de las obras y actuaciones a que hace referencia el artículo 101 de este Reglamento, se pueden adoptar, entre otras, las siguientes medidas provisionales:

a) Retirada de los materiales a utilizar para la ejecución de la obra o del uso, presuntamente ilegales. Si la persona interesada no retira los materiales en el plazo de las 48 horas siguientes a la notificación del acuerdo de suspensión, o bien si hubiera peligro de incumplimiento de lo que se había ordenado, el órgano competente para la incoación del expediente ha de disponer, por ejecución subsidiaria, las medidas necesarias para la retirada de los citados materiales.

b) Precinto o retirada de la maquinaria, y clausura de los accesos con el fin de impedir el desarrollo del uso y de las obras en curso de ejecución, presuntamente ilegales. En la retirada de la maquinaria es de aplicación lo que se ha indicado en el apartado anterior.

c) Requerimiento de suspensión cautelar de los suministros de agua, energía eléctrica, gas y telefonía y, si procede, de la tramitación de la correspondiente contratación.

d) Dar cuenta de las medidas decididas al órgano competente para el otorgamiento de cédulas de habitabilidad.

e) Si la incoación la adopta la Generalitat de Cataluña, comunicación de los pronunciamientos adoptados al ayuntamiento respectivo para que tengan los efectos que correspondan en la resolución de la licencia de ocupación o de primera utilización del edificio.

98.7  Cualquier gasto ocasionado por la actuación subsidiaria de la Administración irá a cargo del interesado.

98.8  Las personas que sean parte en un expediente de protección de la legalidad urbanística tienen el deber de identificar, ante la administración actuante, a otras personas interesadas que no hayan comparecido.

98.9  En cualquier momento de las actuaciones previas o del procedimiento ya incoado, el órgano competente puede proponer el sobreseimiento, en los términos previstos por la normativa reguladora del procedimiento sancionador de aplicación en los ámbitos de competencia de la Generalidad de Cataluña.

Artículo 99

Procedimiento sancionador urbanístico ordinario

(Desarrollo del artículo 192 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

99.1  La tramitación del expediente sancionador urbanístico ordinario se ajusta a los trámites establecidos en la normativa reguladora del procedimiento sancionador de aplicación en los ámbitos de competencia de la Generalitat de Cataluña, con las especificidades establecidas por la Ley de urbanismo y por este Reglamento.

99.2.1 Antes de la incoación del expediente, cuando se trata de obras ejecutadas o bien de usos ya establecidos, el órgano municipal o el director o directora general de Urbanismo debe requerir a la persona presuntamente infractora la legalización de los hechos. Este requerimiento no resulta necesario en caso de que los usos o las obras establecidos o ejecutados sean manifiestamente ilegalizables.

La tramitación de la solicitud de legalización interrumpe el plazo de prescripción de la infracción hasta la comunicación de la firmeza de la resolución de la solicitud de legalización.

En el caso de obras y actuaciones en curso, es de aplicación lo establecido por el artículo 98.5 y 6 con relación al artículo 101 de este Reglamento.

99.2.2 Cumplidos, si procede, los trámites previstos en el anterior apartado, el órgano competente debe incoar el expediente, que comporta el nombramiento de un instructor o instructora y, si procede, de un secretario o secretaria. Este expediente ha de incorporar las actuaciones previas realizadas y ordenar de oficio las actuaciones necesarias para identificar a las personas presuntamente responsables y su grado de participación en los hechos. Además, este expediente debe incluir la determinación de los hechos imputados a cada una de las personas presuntamente responsables, la calificación de las posibles infracciones y las sanciones aplicables y, si procede, la exposición de los daños y perjuicios que se puedan haber ocasionado, así como las medidas de reposición susceptibles de ser empleadas. Estos datos deben formar parte del contenido del pliego de cargos que elabora el instructor o la instructora.

99.2.3 Agotado el plazo de alegaciones y, en su caso, practicada la prueba, el instructor o instructora ha de redactar la propuesta de resolución, que tiene que contener:

a) Identificación de las personas responsables y su grado de participación.

b) Calificación de la infracción, así como su graduación.

c) El carácter legalizable o ilegalizable de la infracción.

d) La sanción propuesta con las atenuantes o agravantes que sean de aplicación.

e) El órgano competente para imponerla.

f) La determinación de los daños y perjuicios ocasionados, si procede.

g) Las medidas de reposición definitivas correspondientes.

h) La determinación del beneficio obtenido por el infractor, si procede.

Los datos contenidos en la propuesta de resolución tienen que venir acompañados de sus correspondientes referencias normativas.

99.2.4 El instructor o instructora puede proponer la adopción, levantamiento o revocación de medidas cautelares al órgano competente para la incoación del expediente. El incumplimiento de las medidas cautelares comporta que el instructor proponga al órgano que incoó el expediente de protección de la legalidad urbanística la imposición de multas coercitivas, siempre que se haya advertido previamente al interesado de esta posibilidad con la comunicación de la medida cautelar adoptada.

99.2.5 La resolución del procedimiento sancionador urbanístico ha de decidir todas las cuestiones que se hayan planteado a lo largo de la instrucción, y debe pronunciarse expresamente sobre la imposición de sanciones y, en su caso, sobre todos o algunos de los aspectos siguientes:

a) Reposición de la realidad física alterada y del orden jurídico vulnerado.

b) Resarcimiento de los daños y perjuicios que se hayan ocasionado.

c) Imposición de multas coercitivas.

Artículo 100

Procedimiento sancionador urbanístico abreviado

(Desarrollo del artículo 192 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

100.1  En los supuestos de infracciones flagrantes tipificadas como leves, en que los hechos han sido recogidos en el acta correspondiente o bien en la denuncia de la autoridad competente, el órgano municipal competente puede aplicar las especificidades del procedimiento sancionador abreviado que se regula en la normativa reguladora del procedimiento sancionador de aplicación a los ámbitos de competencia de la Generalitat de Cataluña.

100.2  El acuerdo de incoación debe señalar de forma expresa y motivada la decisión de tramitar el procedimiento sancionador abreviado.

Artículo 101

Procedimiento de suspensión de obras y actuaciones en curso, y adopción de medidas de reposición

(Desarrollo de los artículos 191.2, 197, 198 y 217.1 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

101.1  Si se están ejecutando obras o efectuando actuaciones sin licencia, sin orden de ejecución, o bien con incumplimiento de las condiciones que se señalan en ellas, el alcalde o alcaldesa, con los correspondientes informes previos de carácter técnico-jurídico, debe incoar el expediente de protección de la legalidad urbanística y, a la vez, debe dictar una primera resolución de suspensión provisional e inmediata de las citadas obras y actuaciones, que ha de ser notificada al presunto infractor.

En la notificación al presunto infractor debe señalarse motivadamente si las obras o usos pueden ser objeto de un proceso de legalización o si son manifiestamente ilegalizables.

El presunto infractor dispone de un plazo de audiencia de diez días para formular las alegaciones que considere oportunas, tanto respecto a la suspensión de obras como en relación con el carácter legalizable o ilegalizable de las obras o usos.

101.2  Una vez finalizado el plazo de audiencia y atendidas las alegaciones formuladas, si procede, el alcalde o alcaldesa en el plazo de los cinco días siguientes ha de ratificar o revocar total o parcialmente la primera resolución. En el caso de ratificación, se requiere a la persona interesada para que, en el plazo de dos meses desde la notificación de la resolución, proceda a solicitar la licencia correspondiente, excepto si las obras tienen carácter manifiestamente ilegalizable y así han sido calificadas por el órgano competente para la incoación del expediente, o bien para que ajuste su actuación a la licencia u orden de ejecución otorgadas, o reponga la situación anterior de acuerdo con las condiciones que se señalen en ellas.

101.3  El ayuntamiento, en caso de inobservancia del requerimiento regulado por el apartado 2 de este artículo, como también cuando la licencia solicitada haya sido denegada y cuando el interesado no haya ajustado su actuación a la licencia u orden de ejecución otorgadas, debe requerir al interesado para que en el plazo de un mes proceda a la demolición o restauración de la realidad física alterada. Este requerimiento debe contener la advertencia expresa de que transcurrido este plazo sin haber procedido a la restauración, se procederá a la ejecución forzosa por parte del ayuntamiento, mediante la imposición de multas coercitivas en los términos del artículo 217.1 de la Ley, o la ejecución subsidiaria a cargo de la persona interesada.

101.4  La persona interesada, en los supuestos de cumplimiento imposible de la restauración en el plazo del mes otorgado y valorando la dificultad que pueda tener el proceso de restauración, puede presentar ante la Administración competente un programa de restauración, que previamente debe ser aceptado por la propia Administración, en el cual fije el plazo exacto que necesita para el cumplimiento de dicha restauración. En todo caso, la persona interesada debe cumplir el primer plazo del programa de restauración en el primer mes otorgado.

101.5  En el supuesto de inactividad del interesado, el órgano municipal competente ha de acordar la ejecución forzosa que debe iniciar en el plazo de un mes.

Ante la inactividad del órgano municipal competente, el alcalde o alcaldesa puede acordar la ejecución forzosa que también ha de iniciar en el plazo de un mes.

101.6  Se pueden aplicar, entre otras que sean apropiadas, las siguientes medidas de reposición, según los casos:

a) Demolición de las obras ilegales.

b) Replantación de plantas, árboles y arboledas.

c) Reconstrucción de las edificaciones protegidas por catálogos o por la legislación sectorial, que la persona interesada haya derribado de forma ilegal.

d) Reconstrucción de partes de edificios, instalaciones y otras construcciones que, habiéndose demolido de forma ilegal por la persona interesada, sean necesarias para el funcionamiento de los servicios públicos, constituyan partes estructurales de los edificios o garanticen la seguridad de las personas.

e) Instar la nulidad de las operaciones jurídicas consistentes en parcelación urbanística ilegal.

Artículo 102

Procedimiento de restauración de la realidad física alterada y del orden jurídico vulnerado, cuando las obras ya se han ejecutado

(Desarrollo de los artículos 192.2 y 197.2 in fine de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

102.1  El procedimiento de restauración de la realidad física alterada y del orden jurídico vulnerado se puede incoar siempre que no hayan transcurrido más de seis años desde la finalización de las obras, sin perjuicio de lo establecido en los artículos 202 y 219.6 de la Ley. La incoación del procedimiento exige el requerimiento previo establecido en el artículo 197.2 de la Ley, salvo que las obras sean manifiestamente ilegalizables.

102.2  La tramitación del procedimiento de restauración de la realidad física alterada y del orden jurídico vulnerado, a partir de la incoación, debe ajustarse a lo establecido en la legislación aplicable en materia de procedimiento administrativo común, con las especificidades expresadas en el apartado anterior.

Como medida de reposición se pueden aplicar, entre otras que sean adecuadas, las previstas en el artículo 101.6 de este Reglamento.

Artículo 103

Procedimiento de resarcimiento

(Desarrollo del artículo 191.2 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

103.1  En los caos en que, como consecuencia de actos constitutivos de infracción urbanística, se causen daños y perjuicios a los bienes o intereses públicos, y éstos no se determinen en el proceso sancionador, debe instruirse un procedimiento de resarcimiento, que ha de ajustarse a la tramitación establecida en la legislación aplicable en materia de procedimiento administrativo común, y es de aplicación lo establecido por el artículo 219 de la Ley.

103.2  Cuando se trate de daños ocasionados a los bienes e intereses de la Generalitat de Cataluña, como consecuencia de actuaciones constitutivas de infracción urbanística, el órgano competente tanto para la incoación como para la resolución del procedimiento es el director o directora general de Urbanismo.

Artículo 104

Intervención del Departamento de Política Territorial y Obras Públicas en materia de protección de la legalidad

(Desarrollo de los artículos 192.3 y 197.3 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

104.1.1 En el caso de que el Departamento de Política Territorial y Obras Públicas tenga constancia de una vulneración de la legalidad urbanística, que pueda ser calificada como infracción grave o muy grave, se seguirán los siguientes trámites:

a) El Departamento de Política Territorial y Obras Públicas debe efectuar una comunicación previa y motivada al órgano municipal competente, le ha de remitir una copia de la denuncia o de los documentos que acrediten la comisión de una posible infracción urbanística, y le tiene que otorgar un plazo de diez días para que incoe el correspondiente expediente de protección de la legalidad urbanística. Asimismo, debe indicarle que, en el caso de que no actúe en este plazo, el Departamento de Política Territorial y Obras Públicas podrá ejercer la potestad de protección de la legalidad urbanística.

b) La decisión que, en uno u otro sentido, adopte el órgano municipal competente debe ser comunicada formalmente al Departamento de Política Territorial y Obras Públicas en el plazo otorgado. Si transcurrido éste, el órgano municipal competente no ha incoado el expediente, el Departamento de Política Territorial y Obras Públicas podrá ejercer la potestad de protección de la legalidad urbanística.

104.1.2 El plazo de diez días, al que hace referencia el apartado 1.a) del presente artículo, se reduce a tres días en los casos en que el Departamento de Política Territorial y Obras Públicas haga constar de forma expresa y motivada, en el requerimiento previo al órgano municipal competente, que se trata de un supuesto de urgencia.

104.2  El órgano competente de la Administración de la Generalidad de Cataluña puede requerir motivadamente al ayuntamiento la suspensión provisional de obras y actuaciones que se estén realizando sin licencia, sin orden de ejecución o con incumplimiento de las condiciones que se señalen en ellas. En el caso de que el alcalde o alcaldesa no decida y notifique el acuerdo de suspensión provisional en los diez días siguientes a contar desde el requerimiento, la puede adoptar el director o directora general de Urbanismo. El plazo de diez días se reduce a tres días en los casos de urgencia constatada expresa y motivadamente en la notificación.

La actuación del director o directora general de Urbanismo debe ajustarse a las determinaciones de los apartados 1 y 2 del artículo 101 de este Reglamento y de acuerdo con el artículo 197.3 de la Ley, puede tener lugar en los siguientes supuestos:

a) Actuaciones sin licencia o sin orden de ejecución.

b) Actuaciones que no se ajusten a la licencia o a la orden de ejecución, cuando se constate que concurren indicios de infracción urbanística muy grave.

104.3  En los supuestos de inactividad municipal frente a la inobservancia por parte de las personas interesadas de lo establecido en los artículos 198.1 y 2 de la Ley y 101.3 y 5 de este Reglamento, la Administración de la Generalitat de Cataluña, con el requerimiento motivado correspondiente previo, se puede subrogar. Los órganos de la Generalidad competentes para realizar esta intervención por subrogación son:

a) El director o directora general de Urbanismo, en el caso de presuntas infracciones urbanísticas graves;

b) El consejero o consejera de Política Territorial y Obras Públicas, en el caso de presuntas infracciones urbanísticas muy graves.

Artículo 105

Legalización efectiva

(Desarrollo del artículo 208 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

105.1  En aplicación del artículo 208 de la Ley, la solicitud de legalización debe presentarse ante el órgano competente con la documentación exigida por la legislación sectorial y la normativa local, el contenido de la cual debe ajustarse a la normativa urbanística que esté en vigor.

105.2  La tramitación del procedimiento que puede comportar la imposición de una sanción no se suspenderá hasta que no se acredite por parte del interesado que ha sido presentada la solicitud de legalización. Esta acreditación, cuando la Administración de la Generalitat ejercite la competencia de protección de la legalidad urbanística, debe realizarse mediante un certificado del órgano que haya de resolver la solicitud que indique la fecha de presentación de la solicitud de legalización y que ésta reúne los requisitos mínimos para ser admitida a trámite, sin perjuicio de cuál sea la resolución final de la susodicha solicitud. A estos efectos, el órgano instructor puede interesar del órgano local la entrega del citado certificado.

La suspensión no afecta la ejecutividad de las medidas cautelares que se hayan acordado.

105.3  En cualquier caso, la solicitud de legalización y todos los documentos y acreditaciones que deben acompañarla han de presentarse antes que recaiga la resolución sancionadora en el procedimiento correspondiente.

105.4  La legalización obtenida por un acuerdo firme en vía administrativa, producirá los efectos que regula el artículo 208 de la Ley. Este acuerdo debe acreditarse igualmente, si procede, mediante la oportuna certificación.

Artículo 106

Restauración voluntaria de la realidad física alterada y del orden jurídico vulnerado

(Desarrollo del artículo 209 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

106.1  Para poder acordar la suspensión del procedimiento correspondiente de protección de la legalidad urbanística, de acuerdo con lo establecido en el artículo 209 de la Ley, que pueda comportar la adopción del acuerdo de restauración de la realidad física alterada o del orden jurídico infringido, es necesario que la persona interesada exprese la decisión de proceder a la restauración voluntaria, así como que acredite que ha pedido las licencias o autorizaciones adecuadas para ejecutar las medidas de reposición, con la documentación correspondiente.

También es necesario que la persona interesada constituya una garantía en cuantía no inferior al 50% del presupuesto de reposición ante la Administración que instruya el procedimiento de protección de la legalidad, mediante alguna de las formas admitidas por la legislación de contratos de las administraciones públicas.

106.2  Para acordar la suspensión del procedimiento, es necesario que todas las acreditaciones y documentos a los que hace referencia este artículo se presenten antes de que se acuerde y notifique al interesado la resolución del expediente de protección de la legalidad urbanística.

La suspensión no afecta la ejecutividad de las medidas cautelares que se hayan acordado, sin perjuicio de lo establecido por el artículo 209.5 de la Ley.

106.3  Cuando la Administración de la Generalitat ejerza la competencia de protección de la legalidad urbanística, es aplicable lo previsto por el artículo 105.2 de este Reglamento.

106.4  La efectiva reposición de la realidad física o jurídica al estado anterior a la alteración, produce los efectos previstos en los apartados 1, 2 y 6 del artículo 209 de la Ley.

Sección tercera

Ejecución de las resoluciones en materia de protección de la legalidad urbanística

Artículo 107

Ejecución de las resoluciones administrativas en materia de urbanismo. Multas coercitivas

(Desarrollo del artículo 217 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

107.1  Las resoluciones que se dicten en materia de protección de la legalidad urbanística son inmediatamente ejecutivas, sin perjuicio de lo previsto por el artículo siguiente por lo que se refiere a la ejecución de las sanciones administrativas, y los órganos administrativos competentes pueden utilizar los medios de ejecución forzosa que prevé la legislación aplicable en materia de procedimiento administrativo común.

107.2  En los supuestos establecidos en el artículo 217 de la Ley, la resolución administrativa ha de establecer el plazo para que la persona interesada haga efectivo el contenido de dicha resolución y debe advertir de que, en caso de incumplimiento, el órgano administrativo competente procederá bien a la imposición de multas coercitivas de forma reiterada hasta conseguir el cumplimiento de la resolución, o bien a su ejecución subsidiaria, a cargo de la persona interesada.

107.3  Las multas coercitivas son totalmente compatibles con la imposición de sanciones por la comisión de una infracción urbanística.

107.4  Los criterios de aplicación de las multas coercitivas son los siguientes:

a) Se impone la multa en su grado mínimo de 300 euros a 1.200 euros en los supuestos siguientes:

Incumplimiento por primera vez de la orden de ejecución.

Si concurren circunstancias atenuantes.

b) Se impone la sanción en su grado medio, de 1.201 euros a 2.100 euros:

A partir del segundo incumplimiento.

Si no concurren circunstancias modificativas de la responsabilidad.

c) Se impone la sanción en su grado máximo, de 2.101 euros a 3.000 euros:

Si concurren circunstancias agravantes de la responsabilidad.

107.5  En ningún caso, y en aplicación del principio de proporcionalidad, las multas coercitivas de forma individualizada no pueden ser superiores a la sanción que corresponda imponer como consecuencia de la infracción urbanística cometida, sin perjuicio que la suma de las sucesivas multas coercitivas pueda superar el importe de la sanción.

107.6  En el ámbito de la Generalitat de Cataluña, el órgano competente para acordar la ejecución forzosa y la imposición de multas coercitivas es el director o directora general de Urbanismo.

En el ámbito de la Administración local, es competente el alcalde o la alcaldesa.

Articulo 108

Ejecución de las sanciones urbanísticas.

(Desarrollo de los artículos 211 y 212 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

108.1  La ejecución de las sanciones urbanísticas que se impongan por razón de la comisión de infracciones urbanísticas se ajusta a lo establecido por la normativa aplicable en materia de recaudación.

108.2  La ejecución de las sanciones urbanísticas se inicia una vez son firmes en vía administrativa. La resolución sancionadora puede adoptar las medidas cautelares precisas, como la presentación de una fianza, para garantizar la eficacia de la resolución, mientras no sea ejecutiva.

108.3  La notificación de la resolución del recurso administrativo correspondiente, cuando sea desestimatorio por las pretensiones de la persona interesada, ha de concretar los plazos para efectuar el pago en período voluntario, de acuerdo con la normativa referenciada en el apartado 1 de este articulo.

Artículo 109

Concurrencia con ilícito penal

(Desarrollo de los artículos 191 y 192 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

109.1  Si en la tramitación del expediente de protección de la legalidad se estima que los hechos pueden ser constitutivos de ilícito penal, el órgano administrativo competente para resolver el expediente debe comunicar los hechos al Ministerio Fiscal.

109.2  El instructor o instructora de un expediente de protección de la legalidad urbanística debe suspender la tramitación administrativa, por lo que respecta a la imposición de la sanción, hasta que se produzca la resolución del orden penal, en los términos de la normativa reguladora del ejercicio de la potestad sancionadora, una vez que la autoridad judicial ha incoado un proceso penal y en caso de que el instructor o instructora constate la identidad de los hechos, de los sujetos y de los fundamentos.

109.3  La sustanciación del proceso penal no impide el mantenimiento de las medidas cautelares ya adoptadas, ni tampoco de las medidas que se puedan acordar para garantizar la restauración de la realidad física alterada o del orden jurídico vulnerado, o que tiendan a impedir nuevos riesgos para las personas o daños en los intereses urbanísticos. Además, no impide la adopción y ejecución de las medidas de reposición.

Sección cuarta

Circunstancias que modulan la responsabilidad. Personas responsables

Artículo 110

Circunstancias que modulan la responsabilidad en las infracciones urbanísticas

(Desarrollo de los artículos 208, 209, 211.4 y 212 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

110.1  Son circunstancias que agravan la responsabilidad de los infractores:

a) Prevalerse de tener la titularidad de un oficio o cargo público para cometer una infracción en beneficio propio.

b) La utilización de la violencia y otras formas de coacción contra funcionarios encargados de la protección de la legalidad urbanística.

c) La falsificación de documentos y la alteración de los supuestos de hecho cuando los unos y los otros legitimen la actuación urbanística.

d) El perjuicio causado a terceros, o bien el aprovechamiento de la necesidad de terceras personas.

e) Causar un perjuicio común a una pluralidad de personas.

f) El incumplimiento de las órdenes de paralización o ejecución efectuadas por la Administración.

g) Dificultar el ejercicio de la función inspectora de la administración competente.

110.2  La responsabilidad de los infractores se verá atenuada en los siguientes supuestos:

a) Cuando falte la intención de causar un daño de la magnitud que efectivamente se ha causado a los intereses públicos o privados afectados por el hecho ilícito.

b) Cuando el infractor haya procedido a reparar o disminuir el daño causado antes de la incoación de las actuaciones administrativas de protección de la legalidad urbanística, sin perjuicio de la aplicabilidad, si procede, de lo establecido por los artículos 208 y 209 de la Ley.

110.3  Son circunstancias que pueden agravar o atenuar la responsabilidad de los infractores:

a) El mayor o menor conocimiento técnico de la actuación, de acuerdo con la profesión o la actividad habitual de los infractores.

b) La entidad económica de los hechos constitutivos de la infracción y el mayor o menor beneficio económico conseguido, así como la realización del hecho ilícito con o sin la intención de conseguir un beneficio económico.

110.4  En cualquier caso, la graduación de las sanciones aplicables debe responder también a la ponderación de la gravedad del daño con que la infracción afecta a los intereses generales protegidos por el ordenamiento jurídico-urbanístico o la gravedad del riesgo creado en relación con los mismos, a la existencia de intencionalidad o reiteración, a la naturaleza de los perjuicios causados, a la reincidencia, y al carácter legalizable o ilegalizable de los hechos constitutivos de infracción.

110.5  Si de acuerdo con el artículo 211.4 de la Ley debe incrementarse el importe de la sanción hasta alcanzar la cuantía del beneficio obtenido por el infractor porque aquel es superior, ha de descontarse del beneficio el coste de las actuaciones pertinentes de reposición de los bienes y situaciones a su estado primitivo.

Artículo 111

Personas responsables a los efectos del régimen sancionador

(Desarrollo del artículo 213 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

111.1  Todas las personas físicas o jurídicas que incurran en infracción urbanística con sus acciones u omisiones, de acuerdo con lo establecido en el artículo 213.1 de la Ley, son responsables, a efectos del régimen sancionador regulado por el ordenamiento urbanístico, incluso a título de simple inobservancia.

111.2  Pueden ser responsables, en función de su grado de intervención en la comisión de la infracción urbanística, los agentes de la edificación, que se definen como todas las personas, físicas o jurídicas, que intervengan en el proceso de edificación, de acuerdo con la legislación aplicable sobre ordenación de la edificación.

A estos efectos, se consideran promotores los agentes, los gestores o los impulsores de la actuación en el suelo, sobre o bajo el que se efectúe o se hubiere efectuado la infracción, si no son los propietarios, y los que financian las obras para enajenarlas con posterioridad.

111.3  Las personas jurídicas serán sancionadas por las infracciones en las que incurran por decisión de sus órganos, o bien por la actuación de sus agentes, sin perjuicio que asuman también el coste de las medidas de reparación y, si procede, la indemnización por los daños y perjuicios ocasionados.

Si las infracciones son imputables a una persona jurídica, pueden ser consideradas como responsables subsidiarias las personas físicas que integran los órganos rectores o de dirección, excepto los que hayan disentido de los acuerdos adoptados.

Sección quinta

Inspección urbanística

Artículo 112

Colaboración entre administraciones en la inspección urbanística

(Desarrollo del artículo 193.2 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

112.1  Las administraciones públicas deben prestar la colaboración necesaria y permitir el acceso a sus archivos a la Administración que ejerza la potestad de protección de la legalidad urbanística, a efectos de la realización de tareas inspectoras y para la determinación y comprobación, respectivamente, de los presuntos responsables de las infracciones cometidas y de la comisión de las referidas infracciones.

112.2  Los ayuntamientos y la Generalidad de Cataluña se notifican mutuamente todas las resoluciones que pongan fin a los procedimientos de protección de la legalidad urbanística en los supuestos en que hayan intervenido las dos administraciones. En todo caso, la Administración de la Generalidad comunicará a los ayuntamientos las resoluciones que pongan fin a los procedimientos tramitados en ejercicio de la potestad de protección de la legalidad urbanística.

Artículo 113

Informes que resultan de la inspección urbanística

(Desarrollo del artículo 193.2 y 3 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo)

Los informes resultantes de las inspecciones urbanísticas contendrán, como mínimo, los datos siguientes:

a) Lugar y fecha de la inspección y de la emisión del informe.

b) Identificación de la persona que lo suscribe.

c) Datos identificativos de las personas presuntamente responsables, si se conocen.

d) Descripción de los hechos causantes de la presunta infracción, con distinción de los actos amparados por una autorización administrativa y aquellos que no lo estén.

e) Documentación gráfica que acredite el estado de las obras en la fecha de la inspección.

f) Régimen, clasificación y calificación urbanística del suelo con referencia expresa a la aprobación definitiva del planeamiento urbanístico vigente.

g) Precepto o preceptos urbanísticos presuntamente infringidos.

Disposiciones adicionales

Primera

El Departamento de Política Territorial y Obras Públicas debe incorporar la perspectiva de género en el desarrollo de las determinaciones de este Reglamento.

Segunda

1. De conformidad con lo que establece la disposición adicional quinta de la Ley 18/2001, de 31 de diciembre, de orientación agraria, el Departamento de Agricultura, Ganadería y Pesca debe emitir un informe en la tramitación de los planes directores urbanísticos, de las normas de planeamiento urbanístico, de los planes de ordenación urbanística municipal y de los planes derivados. La solicitud y emisión de este informe debe ajustarse a lo establecido por el artículo 83.5 de la Ley de urbanismo.

2. De conformidad con lo establecido en el artículo 48.1.d) de la Ley de urbanismo y en la disposición adicional quinta de la Ley 18/2001, de 31 de diciembre, de orientación agraria, el Departamento de Agricultura, Ganadería y Pesca debe emitir un informe en el procedimiento para la aprobación de proyectos de actuaciones específicas de interés público en suelo no urbanizable, que no estén comprendidos en un plan sectorial agrario. Este informe debe pronunciarse sobre los efectos y las repercusiones que estas actuaciones ocasionen al funcionamiento normal de las explotaciones agrarias.

De acuerdo con lo que dispone el artículo 85.5 de este Reglamento, el Departamento de Agricultura, Ganadería y Pesca puede emitir este informe a petición del promotor de la actuación o a petición del ayuntamiento, en el caso que ya se haya iniciado la tramitación del proyecto. El informe debe emitirse en el plazo de un mes a contar desde la solicitud y, en todo caso, debe haberse recibido en el decurso de la información pública del proyecto.

El informe citado, en caso que sea desfavorable a la ejecución del proyecto de actuación específica de interés público de que se trate, tiene carácter vinculante para el órgano competente para su aprobación definitiva.

3. Igualmente, es necesario pedir informe al Departamento de Medio Ambiente en relación con los planes especiales urbanísticos del artículo 67.1.e) de la Ley de urbanismo en suelo no urbanizable y los proyectos de actuaciones específicas de interés público no incluidos en un plan especial urbanístico que se desarrollen también en suelo no urbanizable. Este informe no es necesario si el plan especial o el proyecto de actuación de interés público a desarrollar han sido previamente sometidos a evaluación de impacto ambiental.

En el caso de los planes especiales a los que se refiere el párrafo anterior, la solicitud y emisión de este informe debe ajustarse a lo establecido por el artículo 83.5 de la Ley de urbanismo. Con relación a los proyectos de actuaciones de interés público en suelo no urbanizable, es de aplicación a lo que dispone el artículo 85.5 de este Reglamento.

Disposiciones transitorias

Primera

El informe medioambiental que deben contener las figuras del planeamiento derivado que desarrollen planeamiento urbanístico general no adaptado a la Ley de urbanismo, de acuerdo con lo establecido por la disposición transitoria octava.1, in fine, de la Ley de urbanismo, ha de justificar la adecuación de la ordenación propuesta a las directrices que, en su caso, contenga el planeamiento que desarrolla respecto de la utilización racional del territorio de que se trate, y ha de ajustar su contenido a lo establecido en el apartado número 3 del artículo 10 de este Reglamento.

Segunda

La determinación establecida por el artículo 35.5 de la Ley de urbanismo, sobre el porcentaje de suelo susceptible de aprovechamiento privado en sectores de suelo urbanizable físicamente continuos, no se aplica en los sectores delimitados por el planeamiento urbanístico general no adaptado a la Ley de urbanismo.

Tercera

A efectos de lo establecido por la disposición transitoria tercera.2, último inciso, de la Ley de urbanismo, el acuerdo mediante el cual se decide el inicio de los trabajos para la modificación puntual del planeamiento general o de la delimitación de suelo urbano ha de determinar las medidas a adoptar para garantizar y fomentar los derechos de iniciativa, de información y de participación de la ciudadanía y ha de definir los objetivos fundamentales que se pretende alcanzar con la modificación.

Este acuerdo debe publicarse en el boletín oficial correspondiente.

Cuarta

A efectos de lo establecido por la disposición transitoria quinta 2 de la Ley de urbanismo, cuando el sistema de actuación por compensación o cooperación, concretado antes de la entrada en vigor de la Ley de urbanismo, no haya sido sustituido por una de las modalidades del sistema de actuación de reparcelación, se han de aplicar las determinaciones de la legislación anterior tanto las relativas a la tramitación como al contenido de los documentos y proyectos y demás aspectos sustantivos.

Para la tramitación simultánea de planeamiento derivado y de los instrumentos de gestión consistentes en los estatutos y las bases de actuación del sistema de compensación, la escritura de constitución de la Junta, el proyecto de compensación y el proyecto de urbanización, se exige el cumplimiento del requisito establecido por el artículo 54.3 del Reglamento de la Ley 3/1984, de 9 de enero, de medidas de adecuación del ordenamiento urbanístico de Cataluña.

Quinta

A efectos de lo previsto por los artículos 47.3 y 50.2 de la Ley de urbanismo, en tanto el planeamiento general o bien un plan especial de iniciativa pública no contengan la catalogación de las masías y casas rurales del término municipal, para regular su reconstrucción o rehabilitación, los particulares pueden promover planes especiales con la citada finalidad siempre que se trate de masías o casas rurales que hayan sido previamente incluidas en catálogos vigentes, de protección del patrimonio histórico, artístico o arquitectónico, o bien que estén declaradas como bienes culturales de interés nacional o local, de acuerdo con la Ley del patrimonio cultural catalán.

Sexta

1. Las edificaciones de uso de vivienda en suelo no urbanizable, ya existentes antes de la entrada en vigor de la Ley de urbanismo, o bien autorizadas al amparo del planeamiento urbanístico general anterior a aquélla, que no se ajusten al régimen de uso del suelo no urbanizable establecido por la citada ley, pueden permanecer sobre el territorio con dicho uso, si el planeamiento urbanístico no lo impide, en tanto no hayan de rehacerse sus cimientos o paredes maestras.

Si las edificaciones de uso de vivienda sobre suelo no urbanizable objeto de esta disposición transitoria se hubieran implantado ilegalmente y hubiera prescrito la acción de reposición, debe aplicarse estrictamente el régimen de fuera de ordenación, de acuerdo con el artículo 102.1.b) de la Ley de urbanismo. Si la acción de reposición no hubiera prescrito, no puede autorizarse ningún tipo de obra ni de uso, y deben aplicarse las medidas de protección de la legalidad urbanísticas previstas por la Ley de urbanismo.

2. Si las edificaciones objeto del apartado número 1 anterior reúnen las condiciones mínimas de habitabilidad, basta con la obtención de la correspondiente cédula de habitabilidad para reanudar el uso de vivienda. Si faltan las condiciones mínimas de habitabilidad objetiva, las obras imprescindibles para alcanzarlas pueden ser objeto de licencia municipal, previamente al otorgamiento de la cédula de habitabilidad.

3. Si las obras para alcanzar las condiciones mínimas de habitabilidad y las condiciones de seguridad y solidez de la edificación exigen que deban rehacerse los cimientos o las paredes maestras, sólo pueden ser autorizadas si se ha aprobado el catálogo previsto por el artículo 50 de la Ley de urbanismo, que la incluya, o bien si concurren los requisitos previstos por los artículos 87.1 o 2 de este Reglamento.

4. Si el planeamiento urbanístico general lo prevé expresamente y en tanto dicho planeamiento no se adapte a la Ley de urbanismo, la ampliación de las edificaciones objeto del apartado número 1 de esta disposición transitoria debe someterse a la misma tramitación mediante la cual fue autorizada la edificación inicial y deben respetarse las condiciones e incompatibilidades determinadas por la legislación sectorial.

Séptima

Las edificaciones legalmente implantadas en suelo no urbanizable, para usos distintos a los de vivienda o a los propios de una explotación de naturaleza agraria, al amparo del planeamiento urbanístico general anterior a la Ley de urbanismo, que no se ajusten al régimen de uso del suelo no urbanizable establecido por dicha Ley, pueden permanecer sobre el territorio en tanto se mantenga el uso concreto que fue objeto de autorización, si el planeamiento urbanístico no lo impide. Si el planeamiento urbanístico general lo prevé expresamente y en tanto el citado planeamiento no se adapte a la Ley de urbanismo, la ampliación de estas edificaciones debe someterse a la misma tramitación mediante la cual fueron autorizadas inicialmente, respetando las limitaciones e incompatibilidades de la legislación sectorial.

Los cambios de uso en las citadas edificaciones debe ajustarse en cualquier caso a las determinaciones de la Ley de urbanismo, excepto que se trate de reanudar el mismo uso concreto que fue objeto de autorización, en cuyo supuesto es necesaria la correspondiente licencia municipal, y es de aplicación la legislación sectorial, si procede.

Octava

En tanto el planeamiento urbanístico vigente en el momento de la entrada en vigor de la Ley de urbanismo no se haya adaptado, de acuerdo con lo establecido por la disposición transitoria segunda de la citada Ley, los recursos obtenidos por la enajenación del suelo con aprovechamiento urbanístico que, por cesión obligatoria y gratuita, reciban los ayuntamientos, pueden aplicarse a los destinos específicamente previstos, en su caso, por dicho planeamiento, en el marco de la legislación aplicable.