DECRET 252/2000, de 24 de juliol, sobre l’activitat artesanal a Catalunya.
La regulació de la matèria d’artesania estava fins ara regulada en el Decret 233/1984, de 19 de juliol, pel qual es regula l’activitat de l’artesanat a Catalunya i les ordres que el despleguen.
El Govern de la Generalitat de Catalunya considera que l’evolució del context econòmic i de la mateixa activitat artesana fan necessària l’elaboració d’una nova regulació que permeti atendre les necessitats del sector artesanal, per tal d’assolir la modernització i l’adequació al context actual de competitivitat i a les noves demandes de mercat, al mateix temps que es protegeixen les formes tradicionals de producció, defensant i potenciant la permanència d’oficis i activitats que desapareixerien si no s’establís un marc de protecció institucional.
Amb el present Decret, el Govern de la Generalitat de Catalunya pretén crear el marc legal adequat que permeti instrumentar mesures per tal de fomentar i promocionar les empreses artesanes, vetllar per mantenir el prestigi i la qualitat del producte artesanal, sostenir la seva producció i fomentar el desenvolupament d’aquests sector en extensió.
Aquest Decret té per objecte la regulació de l’artesania catalana, en ordre a la seva promoció, difusió, foment i potenciació. Pel millor desenvolupament d’aquestes funcions, i atès que aquestes queden emmarcades dins dels objectius del Consorci de Promoció Comercial de Catalunya, COPCA, el més adient és integrar el Centre Català d’Artesania, CCA, en aquest Consorci, i desvincular-lo del Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial, CIDEM.
Així, en ús de les competències conferides, a proposta del conseller d’Indústria, Comerç i Turisme,
Decreto:
Article 1
Objecte
El present Decret té per objecte l’ordenació del sector artesà per tal de promoure’n el desenvolupament i la modernització, protegir els oficis artesans, fomentar l’aparició de noves manifestacions artesanals, obrir canals de comunicació o cooperació entre el sector i els òrgans competents de l’Administració en matèria d’artesania, promocionar les diverses activitats artesanes, i impulsar la creació i promoció de canals de comercialització adequats que potenciïn el desenvolupament econòmic, social i cultural d’aquesta activitat.
Article 2
Àmbit d’aplicació
2.1 El present Decret és d’aplicació a l’activitat artesanal a què fa referència l’article 3 que es desenvolupi dins l’àmbit territorial de Catalunya.
2.2 Resta exclosa de l’àmbit d’aplicació del present Decret l’artesania alimentaria, que es regula per la seva normativa específica.
Article 3
Concepte d’artesania
Es considera artesania, als efectes d’aquesta disposició, l’activitat de producció, transformació o reparació de bens artístics i de consum, i també la de prestació de serveis, que es recull a l’annex 1 de l’Ordre de desplegament d’aquest Decret, realitzada mitjançant processos en els quals la intervenció personal i el coneixement tècnic constitueixen factors predominants, i que donen com a resultat l’obtenció d’un producte final individualitzat, que no es susceptible d’una producció industrial totalment mecanitzada o en grans sèries. No es considera artesania aquella activitat en què no s’utilitzen tots els processos propis d’algun dels oficis inclosos en el Repertori d’oficis artesans que es conté en l’esmentat annex.
Article 4
Classificació
4.1 Per a l’aplicació de les mesures previstes en aquesta disposició i en les que la despleguin, es classifica l’activitat artesanal en els tres grups següents, cada un dels quals podrà ser objecte d’un tractament específic i diferenciat:
a) Artesania artística o de creació.
b) Artesania de producció de béns de consum.
c) Artesania de serveis.
4.2 Es classifica el producte artesà, tradicional o d’innovació, en els següents grups:
a) Peça única o de col·lació.
b) Objecte d’ús quotidià/utilitari.
c) Objecte popular o tradicional.
Article 5
Empresa artesana
5.1 Es considera empresa artesana tota unitat econòmica legalment constituïda que realitzi una activitat compresa en el Repertori d’oficis artesans d’acord amb el que assenyala l’article tercer i compleixi les condicions següents:
a) Que l’activitat desenvolupada tingui caràcter preferentment manual o, si més no, individualitzada.
b) Que com a responsable de la producció hi hagi un artesà.
5.2 No podran tenir la condició d’empreses artesanes aquelles activitats que siguin exercides d’una forma ocasional o no tinguin seu social estable o permanent, o que siguin firaires de temporada sense taller artesanal propi.
Article 6
Artesà
6.1 Tindrà la condició d’artesà tota persona que realitzi una activitat d’acord amb el que disposa l’article tercer, i sempre que aquesta activitat estigui inclosa en el Repertori d’oficis artesans que recull l’annex 1 de l’Ordre de desplegament d’aquest Decret.
6.2 La condició d’artesà s’acreditarà mitjançant la possessió del carnet d’artesà. Aquest document el poden sol·licitar aquelles persones que puguin acreditar haver exercit durant un mínim de dos anys algun dels oficis del Repertori d’oficis artesans que recull l’annex 1 de l’Ordre de desplegament d’aquest Decret, i estiguin al corrent del pagament de l’impost d’activitats econòmiques de l’ofici que exerceixen o bé realitzar l’activitat en una empresa, individual o societària, que hi estigui donada d’alta.
6.3 El carnet d’artesà serà atorgat pel/per la secretari/tària de la Comissió d’Artesania de Catalunya a proposta del jurat d’avaluació.
6.4 El carnet d’artesà té una validesa de tres anys, llevat dels supòsits especificats a l’Ordre de desenvolupament d’aquest Decret, i es podrà renovar per períodes de tres anys més.
Article 7
Mestre artesà
7.1 La condició de mestre artesà s’acreditarà mitjançant el diploma de mestre artesà, distinció que s’atorga a aquells artesans amb llarga trajectòria professional reconeguda, domini tècnic del seu ofici, experiència, mèrits adquirits i mestratge exercit, d’acord amb els requisits i les condicions fixats en la normativa de desenvolupament d’aquest Decret.
7.2 El diploma de mestre artesà el poden sol·licitar les entitats del sector corresponent, altres institucions, o directament el Centre Català d’Artesania, regulat a l’article 11, i serà condició necessària per sol·licitar-lo tenir una experiència de mes de quinze anys de professió.
7.3 El diploma de mestre artesà serà atorgat pel conseller d’Indústria, Comerç i Turisme, a proposta de la Comissió d’Artesania de Catalunya, i té caràcter vitalici.
Article 8
Producte artesà qualificat (PAQ)
8.1 S’entén per producte artesà qualificat el producte artesà que, elaborat de forma manual, individual o en petites sèries, en taller o establiment artesanal del qual sigui titular un artesà o hi hagi al capdavant de la producció un artesà o un mestre artesà, disposi del distintiu PAQ que l’acrediti com a tal.
8.2 Per sol·licitar la denominació PAQ, s’haurà d’acreditar ser una empresa artesana de la qual en sigui titular un artesà o hi treballi un artesà o mestre artesà amb contracte laboral indefinit i jornada completa.
8.3 La denominació de producte artesà qualificat serà una acreditació que atorgarà el/la secretari/tària de la Comissió d’Artesania de Catalunya, a proposta del jurat d’avaluació, a aquells productes artesans que reuneixin els requisits fixats per la normativa de desenvolupament d’aquest Decret.
8.4 L’atorgament d’aquesta denominació a una determinada línia de productes dóna dret a la utilització d’un distintiu.
8.5 La denominació PAQ serà inscrita en un registre informatitzat, d’acord amb que estableix l’Ordre de desenvolupament d’aquest Decret.
Article 9
Zones d’interès artesanal
9.1 Podran ser declarades zones d’interès artesanal les comarques o àrees geogràfiques formades per un o mes municipis limítrofes, que es distingeixin per un artesanat actiu i homogeni.
9.2 La declaració de zona d’interès artesanal es realitzarà mitjançant Ordre del conseller d’Indústria, Comerç i Turisme, previ informe de la Comissió d’Artesania de Catalunya, i d’acord amb els requisits i condicions fixats en la normativa de desenvolupament d’aquest Decret.
9.3 Podrà crear-se un distintiu de zona d’interès artesanal, que serà aprovat per la Comissió d’Artesania de Catalunya, i el podran utilitzar els productes artesanals produïts en aquesta zona.
Article 10
Comissió d’Artesania de Catalunya
10.1 La Comissió d’Artesania de Catalunya és un òrgan col·legiat d’assessorament en temes d’artesania, integrat per les diferents entitats i organismes representatius del sector artesanal.
10.2 Formen part de la Comissió d’Artesania de Catalunya:
El conseller del Departament d’Indústria, Comerç i Turisme, que actuarà com a president.
Tres representants del Departament d’Indústria, Comerç i Turisme, nomenats pel conseller d’Indústria, Comerç i Turisme, en la seva condició de president de la Comissió d’Artesania de Catalunya, un dels quals exercirà la vicepresidència.
El/la director/ra del Centre Català d’Artesania, que actuarà com a secretari/tària.
Un representant de cadascun dels departaments següents: Cultura, Ensenyament i Treball.
Un representant del Consell de les cambres oficials de Comerç, Indústria i Navegació.
Sis representants dels sectors artesanals catalans, que seran convocats pel president de la Comissió.
Un representant d’escoles d’arts i oficis artístics.
Un representant d’una associació de dissenyadors professionals.
Dos representants d’associacions empresarials de petites i mitjanes empreses.
10.3 Les funcions de la Comissió d’Artesania de Catalunya són les següents:
Proposar l’atorgament del diploma de mestre artesà.
Proposar les condicions que es requereixen per atorgar el distintiu PAQ.
Proposar nous tipus d’etiquetatge PAQ.
Informar preceptivament en els projectes de declaració de zona d’interès artesanal.
Aprovació del distintiu de zona d’interès artesanal.
Proposar la inclusió de nous oficis en el Repertori d’oficis artesans.
Qualsevol altra que li pugui ser encomanada.
Article 11
Centre Català d’Artesania
S’encarrega al Centre Català d’Artesania del Consorci de Promoció Comercial de Catalunya, COPCA, les funcions de funcionament, promoció, difusió i desenvolupament de l’artesania catalana.
El Centre Català d’Artesania s’integra en el COPCA, i al capdavant hi haurà un/una director/ra.
Disposició transitòria
A l’entrada en vigor del present Decret, les cartes d’artesà, atorgades d’acord amb el que estableix el Decret 233/1984, de 19 de juliol, i l’Ordre de 23 de maig de 1985, continuaran vigents fins a l’exhauriment del seu termini de validesa.
Disposició derogatòria
Queden derogats el Decret 233/1984, de 19 de juliol, pel qual es regula l’activitat de l’artesanat a Catalunya; l’Ordre de 23 de maig de 1985, per la qual es creen les cartes d’artesà i mestre artesà i se’n regula l’atorgament; l’Ordre de 20 d’octubre de 1995, per la qual s’aprova el repertori d’oficis artesans; l’Ordre de 18 de novembre de 1996, per la qual s’amplia el repertori d’oficis artesans; l’Ordre de 5 de novembre de 1997, per la qual es revisa el repertori d’oficis artesans; les ordres de 5 de desembre de 1986 i 16 de desembre de 1986, que declaren zones d’interès artesanal; l’Ordre de 2 de juliol de 1990, que declara Quart zona d’interès artesanal; i el Decret 395/1987, de 3 de desembre, pel qual s’estableix la composició de la Comissió d’Artesania de Catalunya.
Disposicions finals
—1 Es faculta el conseller d’Indústria, Comerç i Turisme per dictar les disposicions necessàries per al desplegament, l’eficàcia i l’execució d’aquest Decret.
—2 Aquest Decret entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació en el DOGC.
Barcelona, 24 de juliol de 2000
Jordi Pujol
President de la Generalitat de Catalunya
Antoni Subirà i Claus
Conseller d’Indústria, Comerç i Turisme
