DECRET 248/2000, de 24 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 11/1998, de 5 de novembre, d’heliports.
La Llei 11/1998, de 5 de novembre, d’heliports, va establir el marc jurídic general al qual s’ha d’ajustar l’establiment dels diferents tipus d’heliports, que requereix ara el seu desenvolupament mitjançant la norma reglamentària corresponent.
En conseqüència, el Reglament aprovat per aquest Decret, que segueix en la seva sistemàtica la estructura de la Llei mateixa, ha abordat en profunditat aquells aspectes tècnics que requereixen una regulació més detallada.
Seguint les prescripcions del text legal que desplega, el Reglament comença per establir al capítol 1 les definicions dels conceptes bàsics més utilitzats al llarg dels seus articles, així com la classificació dels heliports en eventuals i permanents.
El capítol 2 està dedicat als heliports permanents, i s’hi estableixen una classificació pel seu règim d’utilització en heliports permanents d’ús públic i d’ús privat, així com una altra classificació per la seva infraestructura en dues categories. A continuació, es regula el procediment per obtenir l’autorització administrativa per establir els heliports permanents, la qual és atorgada per la direcció general que tingui atribuïda la competència en matèria d’heliports.
Així mateix, es regula el procediment per modificar les seves instal·lacions o el canvi de titularitat d’un heliport permanent, que han de ser autoritzats per l’esmentada direcció general. D’acord amb la previsió legal, s’estableixen les mesures oportunes per garantir el respecte als principis de sostenibilitat i de protecció al medi ambient dels heliports autoritzats. Per últim, s’estableix que el seu tancament haurà de ser comunicat amb antelació a la direcció general que tingui atribuïda la competència en matèria d’heliports, i que, en cas d’interès general, es poden adoptar les mesures oportunes per a la continuïtat de la instal·lació.
Al capítol 3 s’estableixen les especificacions tècniques que han de complir els heliports permanents, i s’hi fixen el dimensionat de les diverses àrees tècniques de cada categoria operativa dels heliports permanents i la regulació dels seus elements de senyalització i abalisament. Així mateix, s’hi regulen els serveis d’extinció d’incendis i el manual d’actuacions heliportuàries amb la finalitat de garantir una gestió fiable i segura a l’heliport.
El capítol 4 està dedicat als heliports eventuals, i s’hi regulen el procediment per a la seva autorització per part de la direcció general que tingui atribuïda la competència en matèria d’heliports i les característiques tècniques que han de complir aquests heliports. Al capítol 5 es crea un registre públic d’heliports al departament que tingui atribuïda la competència en matèria d’heliports, on hauran d’inscriure’s tots els heliports permanents autoritzats a Catalunya.
Finalment, per tal de garantir el seu compliment correcte, el Reglament estableix al capítol 6 el règim d’inspecció i sanció amb el desplegament de les previsions establertes a la Llei, respectant, però, el principi de legalitat propi del dret sancionador.
Per tot això, d’acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, a proposta del conseller de Política Territorial i Obres Públiques i de conformitat amb el Govern,
Decreto:
Article únic
S’aprova el Reglament de la Llei 11/1998, de 5 de novembre, d’heliports, el qual es publica annex al present Decret.
Disposició transitòria
Els titulars d’heliports permanents existents al moment de l’entrada en vigor d’aquest Decret disposen d’un termini d’un any per regularitzar-ne la situació.
Disposició final
Aquest Decret entrarà en vigor en el termini de dos mesos a comptar des de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Barcelona, 24 de juliol de 2000
Jordi Pujol
President de la Generalitat de Catalunya
Pere Macias i Arau
Conseller de Política Territorial
i Obres Públiques
REGLAMENT
de la Llei d’heliports
Capítol 1
Aspectes generals
Article 1
Objecte i àmbit d’aplicació
1.1 L’objecte d’aquest Reglament és la regulació dels heliports entesos com a infraestructures habilitades, de manera permanent o eventual, per a l’aterratge, l’enlairament i el moviment d’helicòpters.
1.2 Resten excloses de l’àmbit d’aplicació d’aquest Reglament les superfícies utilitzades ocasionalment per a les operacions de salvament, d’atenció urgent en accidents i altres actuacions d’emergència anàlogues.
Article 2
Definicions dels heliports
2.1 S’entén per heliport permanent un aeròdrom o una àrea definida sobre una estructura artificial en superfície o elevada, destinada exclusivament a l’arribada, a la sortida o al moviment en superfície dels helicòpters, que pot disposar d’edificis, equipaments i instal·lacions de serveis de caràcter fix.
2.2 S’entén per heliport eventual el que, sense reunir les condicions pròpies dels permanents, és utilitzat pels helicòpters dedicats a operacions de prevenció, vigilància i extinció d’incendis, a la realització de treballs aeris, activitats recreatives o altres d’anàlogues.
Article 3
Definicions geomètriques dels heliports permanents
3.1 L’àrea de presa de contacte i d’elevació inicial ha de ser capaç de suportar les càrregues dinàmiques dels helicòpters previstos en qualsevol punt de l’àrea de contacte, així com les càrregues estàtiques màximes per a les quals s’ha projectat el tren d’aterratge de l’helicòpter de pes més gran que pot operar a l’àrea de presa de contacte (fig. 1.0 de l’annex 1).
3.2 L’àrea d’aproximació final i enlairament és l’àrea sobre la qual es completa la fase final de la maniobra d’aproximació fins al vol estacionari o l’aterratge i a partir de la qual comença la maniobra d’enlairament (fig. 1.0 de l’annex 1).
3.3 L’àrea de seguretat és l’àrea definida al voltant de l’àrea d’aproximació final i d’enlairament, lliure d’obstacles, tret dels que siguin necessaris per a la navegació aèria. L’àrea de seguretat és destinada a reduir el risc de danys dels helicòpters que, de manera accidental, es desviïn en el decurs d’un aterratge o d’un enlairament de l’àrea d’aproximació final i d’enlairament. En conseqüència, en l’àrea de seguretat no pot haver-hi cap objecte fix tret dels objectes de muntatge frangible que, a causa de la seva funció, hagin de ser ubicats en aquesta àrea.
Article 4
Definicions d’altres àrees heliportuàries
4.1 La zona lliure d’obstacles és l’àrea lliure d’obstacles que és necessari disposar per l’enlairament en el cas de fallada del grup motor en una maniobra d’enlairament per tal que l’helicòpter de classe 1, establerta per l’Organització d’Aviació Civil Internacional (OACI), sobrevoli el llindar de l’àrea d’aproximació final i d’enlairament a una certa altura especificada en el manual de vol (fig. 1.1 de l’annex 1).
La distància acceleració-aturada és la longitud necessària per a què un helicòpter de classe 1 pugui aterrar-hi d’acord amb les condicions locals establertes en el manual de vol de l’helicòpter si el pilot decideix avortar una maniobra d’enlairament (fig. 1.1 de l’annex 1).
4.2 L’àrea d’enlairament interromput disponible és l’àrea espaiada d’obstacles de què cal disposar en el cas de fallada del grup motor en una maniobra d’enlairament per tal que els helicòpters de les classes 2 o 3, establertes per l’OACI, pugui aterrar-hi (fig. 1.2 i 1.3 de l’annex 1) o els de la classe 1 completin un enlairament interromput.
L’àrea d’enlairament interromput disponible coincideix amb l’àrea d’aproximació final i enlairament en els helicòpters de la classe 1 (fig. 1.1 de l’annex 1).
L’àrea d’enlairament interromput disponible ha de tenir una longitud especificada definida en el manual de vol i de la mateixa amplària que l’àrea d’aproximació final i enlairament.
4.3 L’àrea d’aterratge disponible és l’àrea addicional i lliure d’obstacles de la qual cal disposar en el cas de fallada del grup motor en una maniobra d’aterratge per tal que els helicòpters de la classe 1 o 2 sobrevolin el llindar de l’àrea d’aproximació final i d’enlairament a una certa altura especificada, definida en el manual de vol de l’helicòpter. En el cas dels helicòpters de la classe 1 aquesta àrea coincideix amb l’àrea d’aproximació final i d’enlairament (fig. 1.1 de l’annex 1).
En els helicòpters de classe 2, l’àrea d’aterratge disponible és un àrea lliure d’obstacles d’una longitud especificada en el manual de vol de l’helicòpter i de la mateixa amplària que l’àrea d’aproximació final i d’enlairament, per tal que aquests helicòpters completin la maniobra d’aterratge a partir d’una determinada altura (fig. 1.2 de l’annex 1).
Capítol 2
Heliports permanents
Article 5
Classificació dels heliports permanents pel règim d’utilització
Els heliports permanents, tant els de titularitat pública com privada, es classifiquen, segons el règim d’utilització que tinguin, en instal·lacions d’ús públic i d’ús privat.
Són d’ús públic les instal·lacions obertes a qualsevol operador per la utilització de les quals es pot percebre un preu o una remuneració.
Són d’ús privat les instal·lacions a les quals només tenen accés els seus titulars o els operadors específicament autoritzats per aquests.
Article 6
Classificació dels heliports permanents per la seva infraestructura en el sòl o elevada
6.1 Els heliports permanents (tant els de titularitat pública com privada) es classifiquen, segons la seva infraestructura, en heliports de categoria I i II:
a) Un heliport permanent és de categoria I quan els helicòpters que hi operen són de la classe 1. Aquesta infraestructura permet l’enlairament amb el pes màxim a l’enlairament MTOW (fig. 2.1 de l’annex 1).
b) Un heliport permanent és de categoria II quan els helicòpters que hi operen són de classe 1, 2 i 3 (fig. 2.2 de l’annex 1).
Tots els heliports permanents de categoria II han de disposar d’una àrea d’enlairament interromput que permeti d’aterrar en el cas de la fallada del grup motor.
En un heliport de categoria II, els helicòpters de la classe 1 poden continuar l’enlairament en el cas de fallada del grup motor quan l’helicòpter s’enlairi amb un pes inferior al del pes màxim a l’enlairament.
6.2 Als efectes de la classificació establerta en aquest article es consideren les classes d’helicòpters 1, 2 i 3, d’acord amb les determinacions establertes al respecte per l’OACI.
Article 7
Tipus de trànsit a desenvolupar en els heliports permanents
7.1 Els tipus de trànsit dels heliports permanents poden ser:
a) El trànsit de transport: obert al públic en general.
b) L’aviació general: totes les operacions d’aviació civil que no siguin servei aeri regular, ni operacions no regulars de transport aeri per remuneració o arrendament, tant si són obertes al públic com si són de caràcter privat.
7.2 Els tipus de trànsit que pot desenvolupar l’heliport de categoria operativa I són els de trànsit de transport i l’aviació general. El tipus de trànsit que pot desenvolupar l’heliport de categoria operativa II és el de l’aviació general.
Article 8
Establiment d’heliports permanents
8.1 Per l’establiment d’heliports permanents, tant de titularitat pública com privada i tant d’ús públic com privat, és necessari obtenir autorització prèvia. L’òrgan competent per atorgar aquesta autorització és la direcció general que tingui atribuïda la competència en matèria d’heliports.
8.2 L’atorgament de l’autorització d’un heliport permanent està subjecte al compliment de les especificacions tècniques relatives a les característiques físiques o de configuració necessàries per a la seguretat, que s’estableixen en el capítol 3 (aclariment gràfic a l’annex 1).
8.3 L’autorització atorgada per la direcció general que tingui atribuïda la competència en matèria d’heliports ha de fixar les condicions d’ús necessàries per al desenvolupament adequat de l’heliport.
8.4 L’autorització per a l’establiment d’heliports permanents ha d’introduir les mesures correctores i preventives necessàries per a la preservació del medi afectat. Aquestes mesures es fixen mitjançant la corresponent declaració d’impacte ambiental quan aquesta sigui preceptiva.
8.5 L’autorització de l’heliport no comporta la dels serveis de subministrament de combustibles i el manteniment corresponent, que s’han d’ajustar a la normativa específica.
Article 9
Sol·licitud d’establiment d’heliports permanents
La sol·licitud per obtenir l’autorització per l’establiment d’un heliport permanent s’ha de formalitzar segons el model que figura a l’annex 3 del present Decret, acompanyada del projecte d’establiment de l’heliport. Aquest projecte ha d’incloure la documentació següent:
a) Document acreditatiu de la lliure disposició del terreny.
b) Estudi d’impacte ambiental.
c) Llicència municipal.
d) Pòlissa d’assegurança de responsabilitat civil que respongui dels possibles danys que poden produir-se com a conseqüència del funcionament de l’heliport.
e) Projecte constructiu redactat per un facultatiu competent en matèria aeronàutica, que constarà dels següents documents:
Memòria tècnica que descrigui la instal·lació i defineixi les àrees de protecció i superfícies delimitadores d’obstacles.
Plànols de localització d’emplaçament a escala 1:200.000 i topografia en el que estigui representat l’heliport a escala 1:50.000.
Plànols d’àrees de protecció i superfícies delimitadores d’obstacles.
Plànol general de la instal·lació.
f) Manual d’actuacions heliportuàries.
g) Declaració del grau de compliment dels mètodes i recomanacions de l’OACI en matèria d’infraestructures heliportuàries.
h) Certificació de compatibilitat de l’espai aeri en la instal·lació projectada emès per la Direcció General d’Aviació Civil.
Article 10
Estudi d’impacte mediambiental
10.1 Per tal de mitigar les pertorbacions mediambientals, conflictes o friccions de caràcter recíproc amb el desenvolupament de zones residencials, no urbanes o rústiques, les actuacions heliportuàries han d’ajustar-se en aquestes zones a un estudi d’impacte ambiental, document que permet valorar les seves repercussions i les oportunes mesures preventives o correctores.
10.2 L’estudi d’impacte ambiental s’ha d’ajustar al previst a la seva normativa específica tant pel que fa a la seva elaboració com respecte de la corresponent avaluació d’impacte ambiental en el cas que aquesta sigui preceptiva. En el cas que no ho sigui, s’ha de demanar informe al Departament de Medi Ambient sobre les mesures necessàries per a la protecció del medi.
Article 11
Resolució d’establiment d’heliports permanents
El termini per resoldre la sol·licitud d’establiment d’un heliport permanent i per a la seva notificació és de sis mesos des de la seva presentació. Transcorregut aquest termini s’ha d’entendre que la sol·licitud és estimada.
Article 12
Canvi de titularitat dels heliports permanents
12.1 El canvi de titularitat d’un heliport permanent requereix l’autorització prèvia de la direcció general que tingui atribuïda la competència en matèria d’heliports. La sol·licitud s’ha d’entendre estimada si en el termini de tres mesos des de la seva presentació no s’ha resolt de forma expressa ni s’ha notificat.
12.2 La sol·licitud ha de ser presentada conjuntament pel seu titular i per la persona o entitat a favor de la qual es pretén fer el canvi de titularitat, acompanyada per la documentació acreditativa de l’acord corresponent.
Article 13
Modificacions en les instal·lacions
13.1 Les modificacions en les instal·lacions dels heliports permanents requereixen, sens perjudici de les competències d’altres administracions, l’autorització prèvia de la direcció general que tingui atribuïda la competència en matèria d’heliports. Aquesta direcció general haurà de valorar la seva incidència en la seguretat i la fiabilitat de les operacions, i també en el medi ambient, i pot exigir l’adopció de les mesures necessàries.
13.2 El termini per resoldre la sol·licitud de modificació de les instal·lacions i per a la seva notificació és de tres mesos des de la seva presentació. Transcorregut aquest termini la sol·licitud s’ha d’entendre estimada.
Article 14
Modificació del règim d’utilització
14.1 Les modificacions del règim d’utilització requereixen la comunicació prèvia i expressa a la direcció general que tingui atribuïda la competència en matèria d’heliports.
14.2 Les comunicacions relatives a les modificacions d’aquestes condicions s’han de documentar amb una memòria justificativa de la seva motivació.
Article 15
Tancament dels heliports permanents
15.1 El tancament d’un heliport permanent requereix la comunicació prèvia i expressa del seu titular a la direcció general que tingui atribuïda la competència en matèria d’heliports. La comunicació del tancament s’ha d’efectuar amb una antelació de tres mesos.
15.2 En cas d’interès general, la direcció general que tingui atribuïda la competència en matèria d’heliports pot adoptar les mesures oportunes per a la continuïtat de la instal·lació mitjançant acord motivat.
Capítol 3
Especificacions tècniques dels heliports permanents
Article 16
Dimensionat dels heliports de categoria operativa I (fig. 1.1 de l’annex 1)
16.1 Els heliports de categoria operativa I han de tenir les dimensions que s’especifiquen a continuació:
a) Dimensionat de l’àrea d’aproximació final i d’enlairament:
L’amplària de l’àrea d’aproximació final i d’enlairament ha de ser igual o més gran a 1,5 vegades l’amplària total màxima de l’helicòpter amb el rotor girant per al qual s’hagi projectat la infraestructura.
La longitud de l’àrea d’aproximació final i d’enlairament és igual a la distància d’enlairament interromput disponible o distància d’acceleració-aturada que s’ha declarat disponible per tal que els helicòpters de la classe d’actuació 1 completin un enlairament interromput. Aquesta longitud és la que correspon al pes màxim a l’enlairament definit en el manual de vol, tenint en compte les possibles correccions locals d’elevació i temperatura.
El pendent total ha de ser inferior o igual al 3% en qualsevol direcció de l’àrea d’aproximació final i d’enlairament.
b) Dimensionat de l’àrea de presa de contacte i d’elevació inicial:
Aquesta àrea ha de ser d’una extensió tal que comprengui un cercle el diàmetre del qual sigui 1,5 vegades la llargària o l’amplària del tren d’aterratge (d’ambdós valors el que sigui major de l’helicòpter més gran pel qual estigui prevista l’àrea).
El pendent en qualsevol direcció de l’àrea de pressa de contacte i d’elevació inicial ha de ser tal que impedeixi l’acumulació d’aigua a la superfície, però no ha d’excedir del 2%.
c) Dimensionat de l’àrea de seguretat:
L’àrea de seguretat que envolti un àrea d’aproximació final i d’enlairament prevista per a ser utilitzada en condicions meteorològiques de vol visual s’ha d’estendre cap en fora de la perifèria de l’àrea d’aproximació final i d’enlairament en la direcció perpendicular a la d’aproximació final i d’enlairament fins a una distància mínima de 3 metres o 0,25 vegades la llargària/amplària de l’helicòpter més llarg/més ample pel qual s’hagi projectat l’àrea.
L’àrea de seguretat coincideix en la direcció d’aproximació i enlairament amb la zona lliure d’obstacles en les infrastructures heliportuàries de categoria operativa I.
La superfície de l’àrea de seguretat no ha de tenir cap pendent ascendent que sobrepassi el 4% cap enfora de la vora de l’àrea d’aproximació final i d’enlairament.
d) Dimensionat dels carrers de rodament:
L’amplària dels carrers de rodament per helicòpters ha de ser en funció del tren principal d’aterratge de l’helicòpter (fig. 1.4 de l’annex 1). La distància de separació des de l’eix d’un carrer de rodament fins a un objecte no ha de ser inferior a l’amplària total màxima de l’helicòpter amb el rotor girant (fig. 1.5 de l’annex 1). La distància entre les vores a dos carrers de rodament ha de ser igual al doble de l’amplària total de l’helicòpter amb el rotor girant.
Així mateix, els carrers de rodament han de tenir marges que s’estenguin simètricament a cada costat del carrer, al menys fins a la meitat de l’amplària total màxima dels helicòpters pels quals estiguin previstes (fig. 1.6 de l’annex 1). El pendent longitudinal d’un carrer de rodament en terra per helicòpters no ha d’excedir del 3%.
e) Àrees d’estacionament:
La distància mínima de separació entre un helicòpter estacionat i un objecte o qualsevol altra aeronau estacionada no ha de ser inferior a la meitat de l’amplària total màxima dels helicòpters per als quals estigui previst aquest lloc d’estacionament (fig. 1.6 de l’annex 1).
La dimensió del lloc d’estacionament d’helicòpter ha de ser tal que pugui contenir un cercle el diàmetre del qual sigui, almenys, igual a la dimensió total màxima de l’helicòpter més gran per al qual estigui previst aquest lloc d’estacionament (fig. 1.6 de l’annex 1). Aquesta distància ha de ser el doble si es tracta d’un carrer de rodament (fig. 1.7 de l’annex 1).
La distància entre l’eix de l’àrea d’aproximació final i d’enlairament i el perímetre de la zona d’estacionament és quatre vegades l’amplària total màxima de l’helicòpter amb el rotor girant. També és aquesta mateixa distància entre els eixos d’un carrer de rodament i l’àrea d’aproximació final i d’enlairament (fig. 1.8 de l’annex 1). El pendent en qualsevol direcció d’un lloc d’estacionament no ha d’excedir del 2%.
16.2 Dimensionat dels heliports de categoria operativa I elevats.
Les definicions per al dimensionat per aquest tipus d’infrastructures són les mateixes que les que corresponen al dimensionat de les infrastructures heliportuàries de categoria operativa I de caràcter general.
Article 17
Dimensionat dels heliports permanents de categoria operativa II
17.1 Els heliports de categoria operativa II han de tenir les dimensions que s’especifiquen a continuació:
a) Dimensionat de l’àrea d’aproximació final i d’enlairament:
Aquesta àrea ha de ser d’una amplària i forma tals que comprengui una superfície dins la qual es pugui traçar un cercle de diàmetre no inferior a 1,5 vegades l’amplària total màxima de l’helicòpter amb el rotor girant pel qual s’hagi projectat la infraestructura (fig. 1.6 de l’annex 1).
La longitud de l’àrea d’aproximació final i d’enlairament pels helicòpters de la classe d’actuació 2 és igual a la més gran entre 1,5 vegades l’amplària total màxima de l’helicòpter amb el rotor girant i la longitud establerta pel manual de vol, mentre que la longitud de l’àrea d’aproximació final i d’enlairament pels helicòpters de classe d’actuació 3 és igual a 1,5 vegades l’amplària total màxima de l’helicòpter amb el rotor girant (fig. 1.6 de l’annex 1).
El pendent total ha de ser inferior o igual al 3% en qualsevol direcció de l’àrea d’aproximació final i d’enlairament.
b) Dimensionat de l’àrea de pressa de contacte i d’elevació inicial:
Les característiques geomètriques d’aquesta àrea són les mateixes que les definides pel dimensionat de l’àrea de presa de contacte i d’elevació inicial de la categoria operativa I (fig. 1.1 de l’annex 1).
c) Dimensionat de l’àrea de seguretat:
Les característiques geomètriques de l’àrea de seguretat són les mateixes que les definides pel dimensionat de l’àrea de presa de contacte i d’elevació inicial de la categoria operativa I (fig. 1.3 i 1.4 de l’annex 1).
17.2 Dimensionat dels heliports de categoria operativa II elevats (fig. 1.9 de l’annex 1).
En els heliports permanents elevats, l’àrea d’aproximació final i d’enlairament coincideix amb l’àrea de contacte i d’elevació inicial. Així mateix, aquesta àrea ha de ser d’una amplària i forma tal que comprenguin una superfície dins de la qual es pugui traçar un cercle de diàmetre no inferior a 1,5 vegades l’amplària total màxima de l’helicòpter amb el rotor girant pel que s’hagi projectat la infraestructura.
La longitud de l’àrea d’aproximació final i d’enlairament és igual a 1,5 vegades l’amplària total de l’helicòpter amb el rotor girant, tant pels helicòpters de classe d’actuació 2 com pels de classe d’actuació 3, o bé la que defineixi el manual de vol de l’helicòpter que estigui previst d’operar a la infraestructura.
Qualsevol infraestructura heliportuària elevada ha d’estar circumdada per un àrea de seguretat i, ha de ser d’una amplària de 3 metres o 0,25 vegades la longitud/amplària total de l’helicòpter més gran que estigui previst utilitzar-la.
En l’àrea de seguretat, no hi pot haver cap objecte fix tret dels objectes de muntatge frangible que, a causa de la seva funció, hagin d’ésser ubicats en l’àrea. La superfície de l’àrea de seguretat no ha de tenir cap pendent ascendent que sobrepassi del 4% cap enfora de la vora de l’àrea d’aproximació final i enlairament.
17.3 Dimensionat dels heliports de categoria operativa II en heliports permanents elevats en hospitals.
Tant el dimensionat de l’àrea d’aproximació final i d’enlairament o àrea de contacte i d’elevació inicial així com el dimensionat de l’àrea de seguretat coincideixen amb el que s’ha descrit per els heliports permanents elevats.
Article 18
Àrees de protecció i superfícies limitadores d’obstacles
18.1 Totes les àrees d’aproximació final i d’enlairament han de comptar amb unes àrees de protecció en les quals l’alçada dels obstacles que hi pugui haver no ultrapassi la de les superfícies limitadores a què es refereix l’apartat següent. No obstant això, quan un obstacle les ultrapassi, el departament competent pot dictaminar, previ estudi aeronàutic, que l’obstacle no compromet ni afecta de manera important la seguretat de les operacions.
18.2 L’àrea de protecció a l’aterratge i l’enlairament és la part especificada del terreny que afecta les maniobres corresponents a l’aterratge i l’enlairament.
Per a les classes 1, 2 i 3, les superfícies limitadores d’aproximació i enlairament i per a vol visual i diürn són les establertes al volum II de l’annex 14 al Conveni d’aviació civil internacional.
Article 19
Estabilització de superfícies i càrregues de projecte
19.1 La superfície de l’àrea d’aproximació final i d’enlairament ha de ser resistent als efectes del corrent descendent del rotor. En general, els heliports permanents que rebin operacions freqüents, han de disposar de paviments rígids o flexibles amb un gruix de 20 cm. Per a l’àrea de contacte i d’elevació inicial, aquest gruix ha de ser també necessari disposar-lo en l’àrea de seguretat dels heliports de categoria operativa I, per tal que els helicòpters de la classe d’actuació 1 completin un enlairament interromput.
19.2 Les càrregues que s’han d’aplicar pel projecte del paviment en l’àrea de contacte i d’elevació inicial han de ser les més grans que s’esperin com a conseqüència de l’aterratge dels helicòpters previstos que hi operin.
Així, per a un aterratge en dos punts o elements del tren principal s’ha de considerar una càrrega total del 150% del pes màxim a l’enlairament de l’helicòpter. Aquesta càrrega ha de considerar-se sobre qualsevol punt de l’àrea de contacte.
19.3 Per l’àrea d’aproximació final i d’enlairament, àrea de seguretat, carrers de rodament i àrea d’estacionament (aquesta última si no és l’àrea de contacte i elevació inicial) s’ha de considerar una càrrega total del 100% del pes màxim a l’enlairament de l’helicòpter. Mentre que, si l’àrea d’estacionament coincideix amb l’àrea de contacte i d’elevació inicial, la càrrega que s’ha de considerar és la del 150% del pes màxim a l’enlairament.
19.4 El facultatiu que projecti la infraestructura ha de considerar que aquestes condicions són crítiques en el cas del projecte sobre els heliports permanents elevats a les que cal afegir-hi les derivades de la neu, tant sobre aquelles com les existents a nivell del sòl.
Article 20
Elements de senyalització i abalisament
20.1 L’indicador de la direcció del vent s’ha de situar en un lloc que indiqui les condicions del vent sobre l’àrea d’aproximació final i d’enlairament i de manera que els efectes pertorbadors del corrent d’aire produït pel rotor no modifiqui la informació sobre la direcció i intensitat del vent.
20.2 La torre-suport de l’indicador del vent ha de ser frangible i situada en l’àrea de seguretat o exterior a ella, però en la direcció perpendicular a la direcció d’aproximació i d’enlairament.
20.3 El color de l’indicador de la direcció del vent hauria de ser, si fos possible, d’un sol color, blanc o ataronjat.
20.4 A les figures 3.1 a la 3.11, de l’annex 1, es representen la senyalització i abalisament dels heliports permanents de categories I i II per a una àrea rectangular, tenint en compte també la versió d’aquesta senyalització en el cas que aquelles pertanyin a un edifici hospitalari. Les figures 3.12 a 3.15 de l’annex 1 corresponen a heliports permanents elevats i heliports permanents elevats hospitalaris respectivament.
Les característiques per qualsevol altre tipus d’àrea han de ser les indicades amb caràcter general al volum II heliports de l’annex 14 al Conveni d’aviació civil internacional.
20.5 El director del projecte ha d’establir els criteris aeronàutics que determinin la necessitat de la instal·lació d’altres llums aeronàutics, quan l’entorn del recinte heliportuari ho faci recomanable.
Article 21
Serveis en els heliports
21.1 Els heliports han de tenir definit i implementat un sistema de salvament i extinció de incendis. El nivell de protecció que ha de proporcionar-se per tal d’assegurar el salvament de les persones i l’extinció d’incendis es defineix d’acord amb la categoria d’heliport amb la finalitat d’extinció d’incendis, la qual es basa en la longitud de l’helicòpter de disseny de l’heliport.
21.2 Els agents extintors que s’instal·lin són fixats per la normativa aeronàutica internacional existent, que determina les quantitats mínimes d’aquells per als heliports de superfície i en funció de la categoria de l’heliport per a finalitats d’extinció d’incendis.
21.3 S’estableixen tres categories d’heliports quant a les seves mesures d’extinció d’incendis:
a) Aquells que són utilitzats per helicòpters la longitud total dels quals és inferior a 15 metres.
b) Els que són utilitzats per helicòpters amb una longitud igual o superior a 15 metres i fins a 24 metres.
c) I, un últim grup d’heliports en els que els helicòpters que hi operen tenen una longitud total entre 24 metres i 35 metres.
21.4 Cal preveure, respecte les mesures de salvament i extinció d’incendis, que el temps de resposta no sigui superior als dos minuts en el cas d’accident o incident d’un helicòpter comptat des del truc inicial al servei d’extinció d’incendis o instant de l’accident i el moment en què l’agent extintor està en situació d’ésser aplicat.
21.5 En els heliports permanents elevats, els serveis heliportuaris han de tenir un nivell de protecció tal que els agents extintors que s’utilitzin tinguin un règim de descarregar de la solució escuma de 250 l/min., convenientment distribuïts per tal que s’asseguri la seva eficàcia i protecció, minimitzant la possibilitat de què es malmetin en el cas d’un accident.
21.6 En els heliports permanents elevats, el servei de salvament i extinció d’incendis hauria d’estar disponible en qualsevol moment a través dels procediments operacionals que s’han d’establir.
Article 22
Actuacions heliportuàries
22.1 Manual d’actuacions heliportuàries.
22.1.1 El manual d’actuacions heliportuàries té com a objecte garantir una gestió fiable i segura a l’heliport.
22.1.2 El manual d’actuacions heliportuàries ha de contenir:
a) Instruccions del director tècnic de la instal·lació al personal empleat.
b) Identificació de les persones responsables en les tasques i àrees de responsabilitat.
c) Les dades de l’heliport, fixades a l’annex 2, tenint en compte que qualsevol modificació que s’efectuï ha de complir la normativa vigent.
Les dades de l’heliport s’han de facilitar a la Direcció General d’Aviació Civil a fi que siguin publicades en la Publicación de información aeronáutica (AIP), amb l’objecte que l’heliport pugui ser utilitzat per qualsevol operador de l’estat o internacional en cas d’emergència.
El director tècnic de l’heliport ha de tenir actualitzades totes les informacions pròpies a fi de donar-les a conèixer particularment a tots els operadors.
22.1.3 El manual d’actuacions heliportuàries ha de distribuir-se a:
a) Direcció general que tingui atribuïda la competència en matèria d’heliports.
b) Direcció General d’Aviació Civil (DGAC).
c) Director tècnic.
22.1.4 El manual d’actuacions heliportuàries ha de ser modificat en els supòsits següents:
a) Quan canviïn les persones responsables de la instal·lació.
b) Quan el director tècnic de l’heliport consideri que algunes esmenes o modificacions a aquest manual siguin necessàries. En aquest supòsit s’ha d’informar a la direcció general que tingui atribuïda la competència en matèria d’heliports i a la Direcció General d’Aviació Civil.
c) Quan l’autoritat competent ho requereixi.
22.2 Normes de funcionament.
22.2.1 Informació als operadors:
a) Cada dia s’ha de disposar de les previsions meteorològiques locals.
b) El director tècnic de l’heliport és el responsable de la notificació als operadors dels helicòpters que utilitzin l’heliport de qualsevol cancel·lació o fora de servei d’alguna de les facilitats de l’heliport.
c) Qualsevol modificació de les característiques físiques de l’heliport ha de notificar-se a la direcció general que tingui atribuïda la competència en matèria d’heliports i a la Direcció General d’Aviació Civil.
22.2.2 Treballs a l’àrea heliportuària.
a) Abans d’iniciar un treball a l’àrea heliportuària, la persona o empresa encarregada ha de comunicar-ho al director tècnic de l’heliport per tal d’evitar qualsevol risc als helicòpters.
b) Els treballs a les àrees de contacte, elevació inicial, aproximació final, enlairament i seguretat, no s’han de fer sense l’autorització del director tècnic de l’heliport. Dins d’aquests treballs són inclosos els treballs d’agricultura i de jardineria.
c) Els operadors i pilots han de rebre notificació de qualsevol treball que s’efectuï a l’heliport.
22.2.3 Responsabilitat:
a) El personal de servei en les àrees de maniobra és responsable també dels moviments en l’àrea d’estacionament dels helicòpters i que els equips d’assistència de terra i els vehicles de servei no interfereixin en les àrees de maniobra als helicòpters.
b) El director tècnic de l’heliport és responsable de la coordinació dels procediments d’emergència fixats en aquest manual en el cas d’un incident o accident d’un helicòpter.
L’endegament de l’acció d’emergència ha de ser responsabilitat de la primera persona que es previngui de l’incident o accident.
c) El director tècnic de l’heliport és responsable de dur a terme les gestions necessàries per informar a la Direcció General d’Aviació Civil de l’incident o accident.
En cas d’accident d’un helicòpter, ha d’informar-se immediatament pel mitjà de comunicació més ràpid a les autoritats més properes, en especial a l’ajuntament afectat.
Les autoritats i els seus agents prestaran auxili a tots els afectats per l’accident i adoptaran les mesures oportunes al voltant de l’aeronau sinistrada, del seu contingut i restes per garantir la seva conservació i la de l’entorn afectat.
Així mateix, el director tècnic de l’heliport ho farà saber urgentment a la Secretaria de la Comissió d’Investigacions d’Accidents i d’Incidents d’Aviació Civil i, si escau, a l’autoritat judicial competent.
Un helicòpter sinistrat no ha de ser desplaçat sense permís de la Comissió d’Investigacions d’Accidents i d’Incidents d’Aviació Civil, però, en el cas que sigui necessari moure’l per permetre la utilització de l’àrea d’aterratge a altres helicòpters, el director tècnic de l’heliport ha d’efectuar un informe de la seva decisió, i preservar en tot el que sigui possible les marques produïdes per l’accident, i ha de reflectir en un plànol l’estat detallat de l’accident a fi de sotmetre’l a l’equip d’investigació. Si el desplaçament de l’helicòpter sinistrat és fora de l’àmbit dels propis recursos de l’helicòpter o de l’heliport, el director tècnic de l’heliport ha de demanar ajut extern.
22.3 Procediments d’actuació.
22.3.1 Les responsabilitats i funcions del director tècnic de l’heliport són les que s’enumeren a continuació:
a) És el responsable d’obrir i tancar l’heliport seguint les normes que fixi la Direcció General d’Aviació Civil d’acord amb el tipus de trànsit i la categoria de l’heliport. Així mateix, el director tècnic de l’heliport ha d’inspeccionar les àrees de maniobra i moviments a fi de poder comprovar que són aptes per a l’operació.
b) Ha de verificar el bon funcionament dels sistemes de comunicació i meteorològiques així com la senyalització existents. Per a les hores de funcionament previstes, no ha d’autoritzar-se trànsit en el cas que els serveis d’emergència i contra incendis no siguin disponibles.
c) És responsable de l’establiment de la qualificació de l’heliport en condicions de sota mínims, si les variables meteorològiques així ho aconsellen.
d) Ha de comunicar la situació d’emergència de la forma més expeditiva possible a la xarxa d’heliports d’ús públic.
e) És responsable d’endegar el pla llevaneus, raó per la qual cal que disposi d’un vehicle adient, i haurà d’establir la següent prioritat:
Prioritat 1: àrea de contacte i d’elevació inicial.
Prioritat 2: àrea d’aproximació final i d’enlairament.
Prioritat 3: àrees de seguretat i d’estacionament.
f) És el responsable de mantenir la senyalització i el grau de qualitat que li siguin exigibles, i és també responsable que la pavimentació es mantingui en un estat de conservació òptim.
22.3.2 Senyalització i abalisament.
El tècnic de radiocomunicació i elèctric és el responsable de l’abalisament de l’heliport.
S’han de dur a terme inspeccions en vol a fi de comprovar que el sistema d’abalisament es manté en l’estat informatiu que li és exigible.
El sistema d’abalisament s’ha d’activar 15 minuts abans de l’arribada estimada del primer helicòpter i s’ha de mantenir en funcionament després de la sortida de l’últim helicòpter i sempre que el director tècnic de l’heliport ho consideri necessari.
En el cas que una part de l’abalisament sigui fora de servei, el director tècnic de l’heliport en servei ha de decidir si la part de l’abalisament en servei és suficient per a una operació segura.
22.4 Pla d’emergència.
22.4.1 El pla d’emergència ha de ser elaborat per la institució o l’empresa que gestioni l’heliport. Les instruccions del pla d’emergència s’han de coordinar amb les administracions públiques competents.
22.4.2 El pla d’emergència ha d’establir el següent programa:
a) Pla general de comunicacions.
b) Plànols del recinte heliportuari i fora del recinte heliportuari.
c) Accident de l’helicòpter en i fora el recinte heliportuari.
d) Incident de l’aeronau a terra.
e) Emergències que no involucren helicòpters:
Incendi estructural.
Desastre natural.
f) Amenaça de bomba en edificis terminals i oficines.
g) Pla d’evacuació.
h) Comunicació a la Comissió d’Investigacions d’Accidents i d’Incidents d’Aviació Civil.
Article 23
Altres condicions d’autorització
Excepcionalment i previ estudi aeronàutic, l’atorgament de l’autorització d’un heliport permanent pot ser subjecte a altres especificacions relatives a les característiques físiques o configuració l’aplicació de les quals es consideri segura.
Article 24
Declaració del grau de compliment dels mètodes i recomanacions de l’OACI en matèria heliportuària
El titular de l’heliport ha de notificar a la Direcció General d’Aviació Civil, d’acord amb el que preveu l’article 38 del Conveni sobre aviació civil internacional, les diferències respecte a les normes i els mètodes recomanats que es recullen a l’annex 14, volum II, Heliports, del Conveni, quan la notificació de les esmentades diferències sigui d’importància per a la seguretat de la navegació aèria.
Capítol 4
Heliports eventuals
Article 25
Establiment d’heliports eventuals
25.1 Per l’establiment d’heliports eventuals és necessari obtenir autorització prèvia. L’òrgan competent per atorgar aquesta autorització és la direcció general que tingui atribuïda la competència en matèria d’heliports.
25.2 L’atorgament d’aquesta autorització està subjecte a la condició que la superfície corresponent reuneixi els requisits establerts a l’article 28. L’autorització tindrà validesa durant el termini que expressament s’assenyali en la resolució corresponent.
Article 26
Sol·licitud per l’establiment d’heliports eventuals
La sol·licitud per obtenir l’autorització per l’establiment d’un heliport eventual s’ha de formalitzar segons el model que figura com a annex 3 del present Decret, acompanyada de la documentació següent:
a) Documentació acreditativa de la lliure disposició dels terrenys.
b) Estudi d’impacte ambiental.
c) Informe favorable de l’ajuntament afectat, o llicència municipal quan s’escaigui.
d) Informe tècnic favorable emès per un facultatiu competent en matèria aeronàutica que s’ha d’ajustar a les definicions geomètriques, dimensionat, activitat, àrees de protecció i superfícies delimitadores d’obstacles, estabilització del terreny i senyalització que es fixen en l’article 28 d’aquest Reglament, que inclogui un plànol de localització d’emplaçament i els plànols d’àrees de protecció i superfícies delimitades d’obstacles.
e) Declaració del grau de compliment dels mètodes i recomanacions de l’OACI en matèria heliportuària.
f) Pòlissa d’assegurança que respongui dels danys que poden produir-se com a conseqüència del funcionament de l’heliport.
g) Certificació de compatibilitat de l’espai aeri en la instal·lació projectada emès per l’administració aeronàutica competent.
Article 27
Resolució d’establiment d’heliports eventuals
El termini per resoldre la sol·licitud d’establiment d’un heliport eventual i per a la seva notificació és de tres mesos des de la seva presentació. Transcorregut aquest termini s’ha d’entendre que la sol·licitud és estimada.
Article 28
Contingut descriptiu de l’informe tècnic d’un heliport eventual
28.1 Dimensionat dels heliports eventuals.
a) Àrea d’aproximació final i d’enlairament: aquesta àrea ha de ser d’una amplària i forma tals que comprengui una superfície dins de la qual es pugui traçar un cercle de diàmetre no inferior a 1,5 vegades l’amplària total màxima de l’helicòpter amb el rotor girant pel qual s’hagi previst que hi operi. El pendent total no ha de ser superior al 3% en qualsevol direcció de l’àrea d’aproximació final i d’enlairament.
b) Àrea de seguretat és l’àrea definida al voltant de l’àrea d’aproximació final i enlairament destinada a reduir el risc de danys dels helicòpters que de manera accidental es desvien en el decurs d’un aterratge o d’un enlairament de l’àrea d’aproximació final i d’enlairament.
L’àrea de seguretat ha d’estar lliure d’obstacles i la torre-suport de l’indicador de la direcció del vent s’ha de situar en aquesta àrea si no existeix cap altre lloc disponible.
28.2 Àrees d’estacionament.
La distància mínima de separació entre un helicòpter estacionat i un objecte o qualsevol altre aeronau estacionada no ha de ser inferior a la meitat de l’amplària total mínima de l’helicòpter més crític per al qual estigui previst aquest lloc d’estacionament.
28.3 Tipus de trànsit a desenvolupar als heliports eventuals.
Els tipus de trànsit que es poden desenvolupar en els heliports eventuals seran els d’aviació general, i restaran oberts en casos d’emergència i protecció civil
28.4 Àrees de protecció i superfícies delimitadores d’obstacles.
Totes les àrees d’aproximació final i d’enlairament d’un heliport eventual han de comptar amb unes àrees de protecció en les quals l’alçada dels obstacles que hi puguin haver no ultrapassi la de les superfícies delimitadores d’obstacles.
Per als helicòpters de les classes 1, 2 i 3, i respecte a les superfícies limitadores d’aproximació i d’enlairament i per a vol visual i diürn, s’estableixen les que es recullen en el volum II de l’annex 14 al Conveni d’aviació civil internacional.
28.5 Estabilització de superfícies i càrregues en les àrees operatives.
28.5.1 El terreny que compren la superfície de l’àrea d’aproximació final i d’enlairament ha de ser estabilitzat amb herba per tal d’impedir que els efectes del corrent descendent del rotor pugui aixecar pols i pedres.
28.5.2 El pendent de l’àrea d’aproximació i d’enlairament ha de ser com a mínim del 2% per tal que es permeti l’evacuació de l’aigua.
28.5.3 La resistència del terreny ha de ser la idònia amb la classe d’helicòpter amb el qual s’hagi previst d’operar. Per determinar les càrregues de tot tipus que ha de suportar el terreny és necessari tenir en compte el comportament del tren d’aterratge (en el decurs d’un aterratge amb la màxima velocitat vertical pel qual s’hagi previst operar).
Si es considera un 75% del pes màxim de l’helicòpter sobre cada element del tren principal sobre l’àrea de contacte produïda per aquesta càrrega al deformar el tren, això suposa per a un aterratge en dos punts una càrrega total de 150% del pes.
Per a helicòpters de menys de 4.500 kg de pes màxim a l’enlairament, i per operacions poc freqüents, és suficient preparar una base granular d’un gruix de 30 cm amb un índex de resistència CBR superior a 30. Aquesta base s’ha de compactar fins arribar al 95% del proctor modificat.
Per a helicòpters de 4.500 kg i fins a 10.000 kg o be per operacions freqüents, s’ha de tenir en compte les sobre càrregues assolides per l’excés de càrrega o pel nombre elevat d’operacions o per ambdós factors.
En tot cas, l’estat de conservació del terreny preparat com a àrea de contacte s’ha de sotmetre a inspeccions diàries a fi de garantir que la superfície destinada a atendre aquella àrea, és capaç de suportar les càrregues dinàmiques i estàtiques de l’helicòpter que s’utilitzi.
28.5.4 Es pot atorgar l’autorització d’un heliport eventual que respongui a unes altres característiques definides en relació amb el terreny, fins i tot sobre el terreny natural, si l’informe tècnic demostra que reuneix les característiques de resistència per una operació segura.
28.6 Senyalització.
28.6.1 És necessària la ubicació en un lloc final ben visible i si és possible fora de l’àrea de seguretat d’una torre frangible amb un dispositiu indicador de la direcció del vent. L’indicador de la direcció del vent ha de ser d’un sol color, blanc o ataronjat.
28.6.2 La senyalització de l’àrea d’aproximació final, i d’enlairament, hauria de reflectir ben clarament la zona dins de la qual l’helicòpter ha de realitzar l’aproximació final. La senyalització en zones rurals pot dur-se a terme a través de procediments senzills com per exemple l’acotació perimetral de l’àrea d’aproximació final i d’enlairament mitjançant pedres d’una mida aproximada de 30 cm pintades de color blanc o procediments similars.
Capítol 5
Disposicions comunes
Article 29
Incompliment de les condicions autoritzades
29.1 L’incompliment de les condicions establertes en l’autorització corresponent pot donar lloc, a més del corresponent expedient sancionador, a l’obertura d’un expedient per determinar la clausura temporal de la instal·lació fins que es compleixin els requisits exigits.
29.2 En cas que la instal·lació estigui clausurada durant més d’un any o que es constati la impossibilitat de complir els requisits establerts a l’autorització, es pot acordar la revocació de l’autorització.
29.3 L’òrgan competent per resoldre la clausura temporal de la instal·lació o revocació de l’autorització, prèvia audiència a l’interessat, és la direcció general que tingui atribuïda la competència en matèria d’heliports.
Article 30
Comunicació als ajuntaments
Les autoritzacions i totes les incidències que puguin sorgir en relació amb els heliports autoritzats han de ser comunicades als ajuntaments afectats, als efectes legals corresponents.
Article 31
Registre públic d’heliports
31.1 La direcció general competent disposa d’un registre d’heliports permanents de Catalunya, en el qual figura la informació tècnica aeronàutica que es descriu en l’annex 2 corresponent a cadascuna de les instal·lacions existents. Així mateix, ha de contenir la indicació del nom o raó social del titular, els canvis de titularitat, les modificacions de les instal·lacions, el seu règim d’utilització i, si escau, la seva clausura o tancament.
31.2 Així mateix, la dita direcció general disposa d’una relació dels heliports eventuals que en cada moment tinguin vigent la seva autorització.
31.3 Les inscripcions que figurin al Registre d’heliports s’han de comunicar a la Direcció General d’Aviació Civil a fi que puguin ser publicades en el Servei d’Informació Aeronàutica (AIP) tant en l’àmbit estatal com internacional.
31.4 Als efectes del que preveu aquest article, els titulars dels heliports d’ús privat han de comunicar per escrit a la direcció general que tingui atribuïda la competència en matèria d’heliports les dades identificatives dels operadors que estan autoritzats per accedir a la instal·lació.
Capítol 6
Règim d’inspecció i sancionador
Article 32
Inspecció
L’actuació inspectora dels heliports per garantir les disposicions establertes per aquest Reglament correspon al departament competent, a través de la direcció general que tingui atribuïda la competència en matèria d’heliports.
Article 33
Òrgans d’inspecció
Les funcions d’inspecció són exercides pel personal que desenvolupa tasques d’inspecció i per aquells òrgans als quals la normativa vigent atribueix aquestes funcions.
Article 34
Funcions de la inspecció
El personal que desenvolupa tasques d’inspecció té encomanades les funcions següents:
a) Vetllar per l’estricte compliment de les disposicions que regulen els heliports i de les prescripcions establertes en les autoritzacions atorgades en cada cas.
b) Investigar l’exercici clandestí d’activitats de prestació que requereixin autorització d’acord amb les disposicions esmentades en el paràgraf anterior.
c) Estendre les actes de denúncia que es formulin en aquesta matèria, les quals han de reflectir amb claredat i precisió els antecedents i les circumstàncies dels fets o activitats objecte d’aquesta, la conformitat o disconformitat motivada dels interessats, i les disposicions que, si escau, es considerin infringides. Aquestes actes gaudeixen de presumpció de veracitat.
d) Dirigir les actuacions del personal que es trobi sota el seu comandament.
e) Assessorar les empreses del sector per facilitar el compliment de les disposicions que regulen els heliports.
f) Dur a terme qualsevol altra actuació en relació amb els heliports que li sigui encomanada per l’òrgan competent.
Article 35
Facultats dels serveis d’inspecció
35.1 En l’exercici de les seves funcions els membres dels serveis d’inspecció estan autoritzats a:
a) Entrar en qualsevol lloc en què es desenvolupin activitats pròpies dels heliports donant compte de la seva presència al titular o al representant de l’empresa. Quan es tracti d’un domicili particular, és necessària l’obtenció prèvia del manament judicial corresponent.
b) Realitzar qualsevol prova, investigació o examen que estimin necessari per cerciorar-se que la legislació vigent en matèria d’heliports s’acompleix estrictament
35.2 Els titulars dels heliports sotmesos a la legislació d’heliports estan obligats a facilitar al personal de la inspecció en l’exercici de les seves funcions l’examen de les seves instal·lacions i documents. A tal efecte, els serveis d’inspecció poden sol·licitar la documentació que considerin necessària per al millor compliment de la seva funció en la mateixa empresa, o bé requerir la seva presentació a les oficines públiques corresponents. L’incompliment per les empreses de les obligacions que dimanen del que estableix el present paràgraf es considera com a negativa o obstrucció a l’actuació de la inspecció a efectes del que estableix l’article 40 del present Reglament.
Article 36
Presumpció de veracitat
Els fets que figurin recollits a les actes, els informes i els butlletins de denúncia dels serveis d’inspecció es consideren certs, llevat que hi hagi prova del contrari, sens perjudici de la necessària instrucció, si escau, de l’expedient sancionador corresponent.
Article 37
Infraccions a la normativa de navegació aèria
Si en la seva actuació el personal dels serveis d’inspecció constata alguna infracció a la normativa reguladora de la navegació aèria, ho ha de posar en coneixement dels organismes competents.
Article 38
Responsabilitat per les infraccions
38.1 La responsabilitat administrativa per les infraccions de les normes reguladores dels heliports correspon:
a) A la persona física o jurídica titular de l’autorització en les infraccions comeses en heliports autoritzats.
b) A la persona física o jurídica titular de l’activitat o propietària del terreny en les infraccions comeses en instal·lacions definides a l’article 2 de la Llei 11/1998 sense haver obtingut l’autorització corresponent.
38.2 S’exigeix la responsabilitat a les persones a què es refereix l’apartat anterior, sens perjudici que aquestes puguin deduir les accions que resultin procedents contra les persones a les quals són materialment imputables les infraccions.
38.3 No s’incorre en la responsabilitat prevista en la legislació d’heliports quan les accions o omissions s’hagin produït per causa de força major o cas fortuït, la concurrència dels quals ha de ser provada per qui les al·legui, llevat que sigui apreciada d’ofici per l’Administració mateixa.
38.4 Si un mateix fet infractor és susceptible de ser qualificat de conformitat a dos o més preceptes del present Reglament, s’ha de fer constar expressament i s’ha d’iniciar el procediment per la infracció que resulti de major gravetat, sens perjudici del que pugui resultar de la seva tramitació.
Article 39
Infraccions
Les infraccions de la normativa reguladora dels heliports es classifiquen en molt greus, greus i lleus.
Article 40
Infraccions molt greus, greus i lleus
40.1 Són infraccions molt greus:
a) L’establiment d’heliports permanents o eventuals sense l’autorització preceptiva.
b) L’incompliment de les condicions que s’estableixin en l’autorització destinades a garantir la seguretat de la instal·lació.
c) L’incompliment de les condicions que s’estableixen en l’autorització destinades a garantir la preservació del medi ambient, sempre que no estiguin ja tipificades com a infracció administrativa en altres normes.
d) La negativa o obstrucció a l’actuació de la inspecció que impedeixi l’exercici de les funcions que tingui atribuïdes per llei o per reglament.
40.2 Són infraccions greus:
a) La realització de modificacions en les instal·lacions permanents sense l’autorització preceptiva.
b) El tancament de les instal·lacions sense la comunicació prèvia.
c) L’incompliment d’altres condicions diferents de les assenyalades en les lletres b) i c) de l’apartat 1 d’aquest article.
d) El canvi de titularitat de la instal·lació sense l’autorització preceptiva.
e) L’estat de conservació inadequat de les instal·lacions autoritzades si n’afecta el funcionament correcte.
f) La negativa o l’obstrucció a l’actuació de la inspecció quan no es donin les circumstàncies definides en l’apartat d) del punt anterior.
40.3 Són infraccions lleus:
a) La modificació del règim d’utilització dels heliports permanents sense la comunicació prèvia.
b) La manca de conservació de les instal·lacions autoritzades si no n’afecta el funcionament correcte.
Article 41
Condicions de seguretat i de medi ambient
41.1 Als efectes de l’apartat b) de l’article 40.1, són condicions de l’autorització destinades a garantir la seguretat en la instal·lació les establertes al capítol tercer.
41.2 Als efectes de l’apartat c) de l’article 40.1, són condicions de l’autorització destinades a preservar el medi ambient les establertes a l’article 10.
Article 42
Sancions
42.1 Les infraccions molt greus són sancionades amb multa d’1.000.001 ptes. (6.010,13 euros) fins a 3.000.000 ptes. (18.030,36 euros). Les infraccions greus són sancionades amb multa de 250.001 ptes. (1.502,54 euros) fins a 1.000.000 ptes. (6.010,12 euros). Les infraccions lleus són sancionades amb multa de fins a 250.000 ptes. (1.502,53 euros).
42.2 La comissió de les infraccions molt greus pot implicar, a més de la sanció pecuniària que correspongui, la clausura de la instal·lació i, si s’escau, la revocació de l’autorització, d’acord amb l’article 50 d’aquest Reglament.
42.3 Les sancions es graduen atenent la incidència en la seguretat, el dany causat, la intencionalitat i la reincidència.
42.4 El procediment per imposar les sancions fixades en aquest Reglament s’ha d’ajustar al que estableixen les normes de procediment administratiu aplicables a la Generalitat.
Article 43
Prescripció de les infraccions i sancions
Les infraccions i les sancions de la legislació reguladora dels heliports prescriuen d’acord amb el que estableix l’article 132 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
Article 44
Tramitació dels expedients sancionadors
44.1 La incoació i tramitació dels expedients sancionadors instruïts per infraccions a la legislació d’heliports les porten a terme els serveis territorials de la direcció general que tinguin atribuïda la competència en matèria heliports, ajustant-se al que preveuen aquest Reglament, la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d’organització, procediment i règim jurídic de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, i la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i la normativa de desplegament aplicable.
44.2 El servei territorial competent per incoar i tramitar els expedients sancionadors és el del lloc on s’hagi comès la presumpta infracció.
Article 45
Inici de l’expedient sancionador
45.1 Els expedients sancionadors poden iniciar-se d’ofici:
a) A conseqüència d’actes d’infracció subscrites per la inspecció per pròpia iniciativa o per ordre superior.
b) A conseqüència de denúncies formulades per la policia autonòmica, les forces i cossos de seguretat de l’Estat o la policia local, que tinguin encomanada la vigilància dels heliports.
c) Per denúncies d’usuaris, entitats, associacions o persones interessades.
45.2 Les denúncies de les associacions, entitats, usuaris i persones interessades poden formular-se mitjançant escrit adreçat a l’òrgan competent o utilitzant, a tal efecte, el llibre de reclamacions de l’heliport.
Article 46
Termini per resoldre l’expedient sancionador
El termini màxim per resoldre i notificar l’expedient sancionador és de sis mesos. Passat aquest termini, es produeix la seva caducitat d’acord amb l’article 44 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, modificada per la Llei 4/1999.
Article 47
Òrgan competent per sancionar
47.1 El cap del servei territorial que tingui atribuïda la competència en matèria d’heliports és competent per a la resolució dels expedients sancionadors quan es tracti d’infraccions de caràcter lleu o greu, d’acord amb la classificació que estableix l’article 40 del present Reglament.
47.2 El director general que tingui atribuïda la competència en matèria d’heliports té competència per a la resolució dels expedients sancionadors quan es tracti d’infraccions de caràcter molt greu, d’acord amb la classificació que estableix l’article 40 del present Reglament.
Article 48
Execució de les sancions pecuniàries
48.1 Les sancions pecuniàries s’han de fer efectives en el termini previst a la normativa vigent, a partir de l’endemà de la fermesa de la resolució corresponent.
48.2 Altrament, la seva execució forçosa s’ha de portar a terme segons el que estableix la normativa vigent en la matèria.
Article 49
Execució de les sancions no pecuniàries
49.1 Les sancions no pecuniàries són executades per l’òrgan competent, si escau, un cop exhaurida la via administrativa.
49.2 Per a la seva execució, l’òrgan sancionador ha d’adoptar les mesures necessàries per tal de complir el que s’ha acordat.
Article 50
Clausura de les instal·lacions
50.1 En el cas que es tracti de la clausura de les instal·lacions, l’òrgan sancionador ha de requerir al sancionat perquè, en la data i l’hora indicades al requeriment, es trobi present en el referit indret, a fi de procedir a l’execució material de la clausura acordada, la qual s’ha d’efectuar amb o sense la seva presència.
50.2 De la realització efectiva de la clausura de les instal·lacions s’ha de donar compte a l’òrgan sancionador.
50.3 La clausura de les instal·lacions l’ha de notificar l’òrgan sancionador al Registre d’heliports a fi que se’n faci l’anotació corresponent.
Article 51
Termini de clausura
51.1 El termini de la clausura de les instal·lacions de què es tracti compta des de la data en què s’hagi dut a terme.
51.2 La situació de clausura s’ha de mantenir fins al compliment del termini establert, encara que canviï la propietat de les instal·lacions o la titularitat del negoci que en aquests es realitzi.
51.3 Un cop transcorregut el termini de clausura, l’òrgan sancionador ha d’ordenar d’ofici l’aixecament de la sanció, i se n’ha de donar trasllat al sancionat i al Registre d’heliports.
Annex 1
(Vegeu annex 1 al document PDF)
Annex 2
Informació tècnica aeronàutica dels heliports permanents
—1 Coordenades geogràfiques de l’emplaçament referides al sistema geodèsic mundial WGS-84, coordenades UTM i elevació de punt de referència de l’heliport.
Categoria de l’heliport. Sòl o elevat, hospitalari o no hospitalari, públic o privat.
—2 Marcació de l’àrea
Senyal de designació d’àrea d’aproximació final i d’enlairament.
Rumbs magnètics.
Declinació magnètica.
—3 Dimensionat de l’heliport permanent
Àrea d’aproximació final i d’enlairament.
Àrea de presa de contacte i d’elevació inicial.
Àrea de seguretat.
Dimensionat dels carrers de rodament.
Àrea d’estacionament.
Tipus de paviment.
—4 Serveis heliportuaris
Definició del nivell de protecció amb la finalitat d’extinció d’incendis.
Annex 3
El Sr./La Sra. (nom i cognoms), amb DNI núm. (núm.), amb domicili a (c., núm., CP i localitat), en representació de (indiqueu-la), amb NIF núm. (núm.),
Exposa:
Que té interès a instal·lar un heliport (permanent/eventual), d’ús (públic/privat), anomenat (denominació), situat al terme municipal de (indiqueu-lo).
Que en compliment del que preveu el Reglament d’heliports, aprovat pel Decret 248/2000, de 24 de juliol, adjunta a la present instància la documentació següent (*):
Document acreditatiu de la lliure disposició del terreny.
Estudi d’impacte ambiental.
Llicència municipal.
Pòlissa d’assegurança de responsabilitat civil que respongui dels possibles danys que poden produir-se com a conseqüència del funcionament de l’heliport.
Projecte constructiu redactat per un facultatiu competent en matèria aeronàutica.
Manual d’actuacions heliportuàries.
Declaració del grau de compliment dels mètodes i recomanacions de l’Organització d’Aviació Civil Internacional (OACI) en matèria heliportuària.
Certificació de compatibilitat de l’espai aeri en la instal·lació projectada emès per l’administració aeronàutica competent.
Sol·licita:
Que es tingui per presentada aquesta instància amb la documentació adjunta per tal d’obtenir la preceptiva autorització de la Direcció General de (indiqueu-la) per a l’establiment de l’heliport anomenat (denominació).
(Lloc, data i signatura).
(*) Cal que marqueu amb una creu la documentació adjunta.
