La comarca del Pallars Sobirà i el nord de l'Alt Urgell comprenen una bona part del Pirineu axial català. Es tracta d'un territori de notable complexitat orogràfica i de gran diversitat paisatgística, factors que, afegits a la seva important extensió i a la considerable amplitud altitudinal, permeten l'existència de mostres molt variades i riques de les estructures geològiques, els ecosistemes, els hàbitats i les comunitats vegetals, les espècies i els paisatges d'aquesta zona del Pirineu.
En aquestes serralades s'hi localitzen les alçades màximes del territori de Catalunya, i valls interiors molt ben conservades. Conté també excepcionalitats molt remarcables entre les quals destaca, en primer lloc, la presència de zones de gran interès geològic, particularment en elements d'interès geomorfològic, hidrològic i hidrogeològic. S'hi localitza també un nombre significatiu d'espècies de flora d'especial singularitat i interès, nou de les quals s'han declarat estrictament protegides. Pràcticament tots els tipus d'hàbitats existents tenen el caràcter d'hàbitats d'interès comunitari, d'acord amb la Directiva 92/43/CEE, i alguns són considerats de protecció prioritària. Així mateix, cal assenyalar les nombroses citacions de comunitats forestals d'àrea reduïda a Catalunya. De la gran importància faunística n'és un reflex l'alt nombre d'espècies d'interès de la fauna vertebrada, algunes en situació d'amenaça o vulnerabilitat.
En aquest territori, el vincle existent entre els valors culturals, l'activitat econòmica i els valors naturals ha de portar a un tractament conjunt i integral del patrimoni. Mostra d'aquesta relació són les activitats tradicionals lligades al sector primari i l'existència secular d'un aprofitament ordenat dels recursos naturals (la ramaderia i l'aprofitament de les pastures, els prats de dall, les bordes, els camins ramaders, la silvicultura, el carboneig, etcètera), que és el que ha fet possible el modelat i la pervivència i conservació tant dels valors ecològics com del paisatge que es pretenen conservar.
També és remarcable el seu extens patrimoni arqueològic i arquitectònic, l'exponent més significatiu del qual és l'art romànic. Cal destacar especialment les nombroses mostres de béns artístics religiosos (retaules, talles, orfebreria, etcètera), els quals conformen un dels conjunts d'època medieval i barroca més importants del Pirineu.
L'àmbit territorial objecte d'aquesta declaració de parc natural comprèn bàsicament els espais d'interès natural de l'Alt Àneu, Capçaleres de la Noguera de Vallferrera i de la Noguera de Cardós i la Vall de Santa Magdalena, tots inclosos en el Pla d'espais d'interès natural aprovat pel Decret 328/1992, de 14 de desembre. També s'hi integren els espais d'aquest sector que formen part de la Xarxa Natura 2000, a més d'alguns altres territoris adjacents inicialment no inclosos al PEIN i que ara s'incorporen a l'àmbit del Parc. Tots aquests àmbits territorials es refonen en un únic espai del PEIN anomenat Alt Pirineu. Així mateix, comprèn la major part de la Reserva Nacional de Caça de l'Alt Pallars-Aran i la Zona de Caça Controlada de Sort, Soriguera i Rialp.
D'acord amb això, fets els treballs tècnics corresponents per part del Departament de Medi Ambient i comptant amb la participació activa dels ajuntaments, dels representants dels diferents interessos en l'àmbit de l'espai natural i dels propietaris de forests incloses dins d'aquest àmbit, escau establir un règim de protecció i desenvolupament específic per a aquest territori de l'Alt Pirineu mitjançant la seva declaració com a parc natural, per tal de fer possible la conservació del patrimoni d'una manera compatible amb l'aprofitament ordenat de llurs recursos i l'activitat de llurs habitants, en el marc del que regula la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals.
D'acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, a proposta del conseller de Medi Ambient i d'acord amb el Govern,
Decreto:
Article 1
Declaració del Parc Natural de l'Alt Pirineu
Es declaren Parc Natural els àmbits de les comarques del Pallars Sobirà i l'Alt Urgell grafiats al plànol que consta a l'annex 1 d'aquest Decret, amb la denominació de Parc Natural de l'Alt Pirineu.
Article 2
Objectius del Parc Natural
Els objectius bàsics del Parc Natural de l'Alt Pirineu són:
a) La protecció dels valors geològics, biològics, ecològics, paisatgístics i culturals inclosos en el seu àmbit.
b) L'establiment d'un règim d'ordenació i de gestió adreçat al desenvolupament sostenible, que faci compatible la protecció dels valors esmentats amb l'aprofitament ordenat dels seus recursos i l'activitat dels seus habitants.
Article 3
Normes bàsiques de protecció
3.1 Els usos i aprofitaments agrícoles, forestals, ramaders extensius, cinegètics, piscícoles, artesanals i recreatius tradicionals, com l'excursionisme, s'han de continuar desenvolupant de manera ordenada i compatible amb la protecció de l'espai, d'acord amb el que estableixin els instruments de planificació corresponents i els règims específics aplicables.
3.2 Els usos públics s'han de desenvolupar congruentment amb els objectius de protecció de l'espai, i no poden representar efectes negatius sobre els valors protegits. Així mateix, d'acord amb l'article 12 del Decret 328/1992, de 14 de desembre, els usos públics s'han de desenvolupar amb ple respecte als béns i als drets privats i comunals.
3.3 En l'àmbit del Parc Natural de l'Alt Pirineu és d'aplicació el règim del sòl no urbanitzable fixat per la legislació urbanística vigent a Catalunya.
3.4 La circulació motoritzada es regeix per la Llei 9/1995, de 27 de juliol, de regulació de l'accés motoritzat al medi natural, la seva normativa de desplegament i els instruments de planificació previstos a l'article 4 d'aquest Decret.
3.5 Les activitats cinegètiques en l'àmbit de la Reserva Nacional de Caça, de la Zona de Caça Controlada i dels altres terrenys cinegètics es regulen per la seva normativa específica.
3.6 Les activitats piscícoles de pesca continental en l'àmbit del Parc Natural s'han de fer d'acord amb les regulacions específiques de les zones existents per a l'ordenació d'aquestes activitats.
3.7 En els casos que regula la legislació vigent, cal aplicar el procediment d'avaluació d'impacte ambiental i la declaració d'impacte favorable corresponent.
3.8 Per fer qualsevol estudi biològic, geològic o ecològic que afecti totalment o parcialment el Parc Natural, cal l'autorització de l'òrgan gestor.
3.9 Només s'admet la reintroducció d'espècies quan siguin pròpies de la fauna autòctona i amb l'informe favorable de la Junta Rectora.
Article 4
Ordenació i planificació de l'espai protegit
L'ordenació i la planificació de l'ús i la gestió del Parc Natural s'ha de dur a terme per mitjà dels instruments següents:
a) El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge.
b) El Pla rector d'ús i gestió.
Article 5
Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge
5.1 El Departament de Medi Ambient, en col·laboració amb les corporacions locals de la zona i els departaments de la Generalitat amb competències en l'àmbit del Parc, han de formular i tramitar, d'acord amb els articles 5, 21.2 i 29.3 de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals, un pla especial de protecció del medi natural i del paisatge. Aquest pla se sotmet a la tramitació establerta per als plans especials de desplegament del Pla d'espais d'interès natural, amb l'informe previ de la Junta Rectora del Parc, i és aprovat pel Govern a proposta del Departament de Medi Ambient.
5.2 El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc Natural de l'Alt Pirineu inclou, entre d'altres, les determinacions següents:
a) L'estructura general de l'ordenació de l'espai protegit i les actuacions necessàries per implantar-la.
b) Les directrius i les normes generals d'ordenació, ús i gestió.
c) L'ordenació i la regulació dels usos i les activitats en l'àmbit del Parc Natural.
d) La zonificació del territori, amb la reglamentació detallada de cada zona.
e) La catalogació dels indrets amb elements d'interès especialment rellevant, amb l'establiment de les disposicions que hi siguin d'aplicació.
f) L'inventari, la catalogació i la valoració de l'estat de conservació dels sistemes naturals, dels hàbitats i de les espècies de fauna i de flora presents al Parc, amb la determinació de les mesures de protecció adequades per a la seva defensa, recuperació i protecció.
g) L'inventari, la catalogació i la valoració de l'estat de conservació del patrimoni cultural, amb les mesures de protecció adequades per a la seva conservació, millora i restauració.
h) Les mesures necessàries per promoure i garantir el desenvolupament sostenible en l'àmbit del Parc i els seus municipis, i la qualitat de vida dels seus habitants.
i) Totes aquelles altres mesures necessàries per a la conservació del medi i per al desenvolupament sostenible de l'espai protegit.
5.3 El Pla especial de protecció ha de concretar, entre les activitats que puguin suposar un risc per a la conservació de les espècies, els hàbitats i els sistemes naturals de l'àrea protegida, les que requereixen l'informe favorable de l'òrgan gestor a què fa referència l'article 7 d'aquest Decret.
Article 6
Pla rector d'ús i gestió
El Pla rector d'ús i gestió del Parc Natural de l'Alt Pirineu té per objecte programar les actuacions i establir les determinacions necessàries per al desenvolupament de la gestió del Parc Natural, d'acord amb la regulació del Pla especial.
Article 7
Òrgan gestor
7.1 La gestió del Parc Natural de l'Alt Pirineu és duta a terme per l'equip de gestió com a unitat tècnica específica, d'acord amb les directrius de la Junta Rectora.
7.2 L'equip de gestió del Parc Natural de l'Alt Pirineu s'adscriu al Departament de Medi Ambient i li corresponen les funcions següents:
a) Les establertes per l'article 29.2 de la Llei 12/1985, d'espais naturals.
b) Les de suport i assessorament en relació amb els usos tradicionals i les iniciatives públiques i privades congruents amb els objectius i la naturalesa del Parc Natural.
c) Les referents a la formulació del Pla rector d'ús i gestió del Parc Natural.
d) Les de vetllar pel compliment de les previsions i determinacions del Pla especial i del Pla rector d'ús i gestió, i també l'execució de les mesures que preveuen.
e) L'execució dels programes d'actuació, plans o projectes aprovats per la Junta Rectora.
f) L'execució, si escau, de les obres i altres actuacions que requereixi la gestió de l'espai.
g) Aquelles altres que li encomani la Junta Rectora.
Article 8
Direcció
8.1 El director o directora del Parc Natural és nomenat pel conseller o consellera de Medi Ambient, prèvia consulta a la Junta Rectora, d'acord amb la normativa vigent en matèria de provisió de llocs de treball.
8.2 El director o directora té al seu càrrec el comandament de l'equip de gestió i actua com a secretari o secretària de la Junta Rectora, dels acords de la qual n'ha de fer la tramitació administrativa corresponent.
Article 9
Junta Rectora
9.1 La Junta Rectora del Parc Natural de l'Alt Pirineu és l'òrgan rector del Parc Natural.
9.2 La Junta Rectora està formada pels membres següents, representants de les administracions actuants, dels ens locals i de les organitzacions i sectors socials interessats:
Tres representants del Departament de Medi Ambient.
Un representant del Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme.
Un representant del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca.
Un representant del Departament de Política Territorial i Obres Públiques.
Un representant del Departament de Cultura.
Un representant del Consell Comarcal del Pallars Sobirà.
Un representant del Consell Comarcal de l'Alt Urgell.
Un representant de la Diputació de Lleida.
Un representant de cada ajuntament en l'àmbit del qual se situa el Parc Natural.
Dos representants de les entitats municipals descentralitzades del Pallars Sobirà i un representant de les EMD de l'Alt Urgell.
Un representant de l'Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l'Alt Pirineu i Aran.
Un representant de l'organització professional agrària més representativa en l'àmbit territorial corresponent.
Un representant dels titulars d'explotacions agràries (agrícoles, ramaderes o forestals).
Un representant de la comunitat científica.
Un representant del sector del turisme i l'hostaleria.
Un representant de les organitzacions cinegètiques.
Un representant de les organitzacions de pesca continental.
Un representant de les associacions culturals.
Un representant de les entitats excursionistes.
Un representant de les entitats de protecció i defensa de la natura.
El director o directora del Parc Natural, que actua amb veu i sense vot, com a secretari o secretària de la Junta Rectora.
Els representants d'entitats, organitzacions i sectors socials han de tenir una vinculació directa amb l'àmbit del Parc Natural.
9.3 La Junta Rectora té les funcions següents:
a) Establir, d'acord amb les disposicions reguladores del Parc Natural, les directrius per exercir-ne la gestió.
b) Aprovar el programa d'actuació i la corresponent memòria manual de gestió.
c) Coordinar les actuacions que afectin l'espai protegit de les distintes administracions actuants que hi són representades, i fer-ne el seguiment.
d) Proposar i promoure mesures i actuacions per a la millor protecció del Parc Natural, per al foment del coneixement i el gaudi ordenat dels seus valors, per a l'afavoriment de les activitats tradicionals, entre les quals les agrícoles, ramaderes i forestals, i per al desenvolupament local sostenible.
e) Proposar, si escau, un grau de protecció més alt per als espais que ho requereixin i proposar la declaració de noves figures de protecció.
9.4 La Junta Rectora pot crear comissions específiques de caràcter temporal amb finalitats científiques i tècniques per a l'estudi i formulació de propostes per a la protecció dels valors del Parc Natural o en relació amb qualsevol altre aspecte de la gestió del Parc.
La Junta Rectora ha de crear una Comissió permanent que actuï per delegació en aquelles funcions que acordi. La Comissió permanent és presidida pel president de la Junta Rectora, i hi han de ser representats, amb caràcter permanent, els ajuntaments de l'Alt Àneu, Lladorre i Alins i el Departament de Medi Ambient.
9.5 El president o presidenta de la Junta Rectora és nomenat pel conseller o consellera de Medi Ambient d'entre els seus membres, a proposta de la mateixa Junta Rectora.
Article 10
Consell de Cooperació
10.1 El Consell de Cooperació és l'òrgan col·laborador en la gestió del Parc Natural, integrat per entitats i associacions representatives dels sectors socials interessats.
10.2 La composició del Consell de Cooperació s'ha d'establir mitjançant una ordre de desplegament del present Decret.
10.3 És president del Consell de Cooperació el president o presidenta de la Junta Rectora.
10.4 Són funcions del Consell de Cooperació:
a) Proposar criteris i promoure mesures per coordinar harmònicament els interessos i les activitats dels sectors representats amb els objectius i l'actuació del Parc Natural.
b) Fomentar la cooperació de les entitats que hi són representades, o d'altres que es dediquin als mateixos objectius que els disposats en aquest Decret, amb el Parc Natural i la seva gestió, i concertar amb aquesta finalitat actuacions d'interès comú.
c) Plantejar a les administracions actuants iniciatives, propostes i suggeriments adreçats a la defensa dels interessos representats i a l'assoliment de les finalitats de cooperació, harmonització i participació i, en general, dels objectius específics de les àrees protegides.
d) Emetre informes sobre els afers que els altres òrgans del Parc Natural sotmetin a la seva consideració.
10.5 El Consell de Cooperació ha de ser informat regularment dels plans, els projectes i les actuacions duts a terme en la gestió del Parc Natural.
Article 11
Consulta a les entitats titulars de terrenys i drets comunals
Els òrgans gestors del Parc Natural han de consultar les entitats titulars, legalment constituïdes, dels terrenys i drets comunals inclosos en l'àmbit del Parc en aquelles decisions que puguin afectar l'ordenació i l'aprofitament dels recursos naturals en aquests terrenys.
Article 12
Règim de finançament
12.1 El pressupost del Parc Natural es nodreix de les aportacions següents:
a) Aportacions dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya.
b) Aportacions de les administracions integrades en la Junta Rectora del Parc o de qualsevol altra entitat.
c) Ingressos procedents de l'explotació dels serveis del Parc.
d) Qualsevol altra aportació d'institucions, empreses o particulars destinada al finançament del Parc Natural.
12.2 El Parc Natural de l'Alt Pirineu es regeix pel règim d'autonomia econòmica establert al Decret 84/1997, d'1 d'abril, sobre la gestió del règim d'autonomia econòmica dels espais naturals de protecció especial adscrits al Departament de Medi Ambient.
Article 13
Informació i difusió ambiental
L'òrgan rector del Parc Natural de l'Alt Pirineu ha de planificar i impulsar actuacions de coneixement, sensibilització i recerca sobre els valors geològics, botànics, ecològics, paisatgístics i culturals de l'àmbit del Parc.
Article 14
La gestió de tots els espais inclosos en l'àmbit del Parc Natural, amb règims de protecció declarats a l'empara de la Llei 12/1985, d'espais naturals, i de les directives comunitàries de conservació de la biodiversitat, correspon als òrgans rectors i gestors del Parc establerts per aquest Decret.
Disposicions addicionals
Primera
1. En els àmbits descrits a l'annex 2 d'aquest Decret inclosos al Pla d'espais d'interès natural i exclosos de l'àmbit del Parc, s'admeten els usos i les instal·lacions d'esquí alpí d'acord amb els projectes aprovats i les condicions i requeriments específics continguts a les respectives declaracions d'impacte ambiental favorables en la data d'aprovació d'aquest Decret.
2. Qualsevol ampliació i/o modificació d'aquests usos i instal·lacions autoritzats en aquests àmbits ha de seguir la mateixa tramitació administrativa que per a la seva aprovació, amb l'informe favorable de la Junta Rectora del Parc Natural.
Segona
El suport a l'activitat ramadera que aprofita les pastures de l'àmbit del Parc Natural té el caràcter de línia preferent de gestió, per la qual cosa:
a) L'òrgan gestor ha de promoure acords de gestió amb els titulars de les explotacions ramaderes que aprofiten les pastures de l'àmbit del Parc Natural (com els contractes d'explotació, d'acord amb la Llei 18/2001, de 31 de desembre, d'orientació agrària), amb la finalitat de garantir la conservació dels hàbitats i els paisatges modelats per l'activitat ramadera, i contribuir a la millora socioeconòmica de les persones que la fan possible.
b) Igualment, ha de ser objecte d'acció preferent el manteniment, conservació, millora i recuperació del patrimoni i les infraestructures vinculades a l'activitat ramadera.
Tercera
El Parc Natural coordinarà, d'acord amb els altres departaments de la Generalitat i els ens locals implicats, el programa de desenvolupament local sostenible de la Vall ferrera.
La seva finalitat és la programació prioritària d'inversions en l'àmbit territorial de la vall Ferrera (municipi d'Alins) que contribueixin a la creació de llocs de treball i a la millora de les condicions de vida de la població local. En el context d'aquest programa s'estudiarà la funció que poden desenvolupar els esports d'hivern.
Quarta
S'ha de tenir en compte la perspectiva de gènere en la presa de decisions relatives a l'assoliment de les finalitats i els objectius del Parc en tots els àmbits, des de la definició de programes i projectes fins a la seva execució i avaluació.
Cinquena
Es modifiquen les determinacions corresponents als espais de l'Alt Àneu, Capçaleres de la Noguera de Vallferrera i de la Noguera de Cardós i Vall de Santa Magdalena contingudes en els plànols, les fitxes i la documentació informativa del Pla d'espais d'interès natural aprovat mitjançant el Decret 328/1992, de 14 de desembre, en el sentit que s'entenen referides a un nou espai del Pla anomenat "Alt Pirineu".
La delimitació definitiva d'aquest espai, als efectes del que disposa l'article 16.2 de la Llei 12/1985, d'espais naturals, correspon a la delimitació conjunta que consta als annexos 1 i 2 d'aquest Decret.
Disposicions transitòries
Primera
Mentre no s'aprovi el Pla especial de protecció previst a l'article 5 d'aquest Decret, la regulació d'usos i activitats en l'àmbit del Parc es regeix pel que estableix el present Decret, el planejament urbanístic i la legislació sectorial aplicable.
Segona
Els usos en les bordes, nuclis de bordes i altres construccions similars de l'àmbit del Parc Natural es regulen, mentre no s'aprovi el Pla especial, pel planejament urbanístic vigent i les disposicions aplicables de la legislació urbanística de Catalunya.
Disposició final
En tots aquells aspectes no regulats pel present Decret és d'aplicació en l'àmbit del Parc Natural el que disposa el Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural.
Barcelona, 1 d'agost de 2003
Jordi Pujol
President de la Generalitat de Catalunya
Ramon Espadaler i Parcerisas
Conseller de Medi Ambient
Annex 1
Plànol
(Vegeu plànol al document PDF)
Annex 2
Àmbit de la Bonaigua
Terme municipal d'Alt Àneu
Des del Cap del Muntanyó d'Àrreu segueix el límit del PNAP, un petit tram en direcció nord-est i després en direcció sud-est, fins al barranc del Monar, a la cota 1.500. Continua per aquesta corba en direcció sud-est i sud durant uns metres fins a trobar la carena principal que baixa del pic del Muntanyó, entre la solana de Sorpe i el solà de Boscàs. Remunta aquesta carena de les Roies en direcció oest fins a la corba de nivell de 2.200 m. Segueix aquesta corba de nivell en direcció oest, primer, i nord-oest, travessa el paratge de lo Boscàs i s'enfila per la carena que baixa del Tuc de la Cigalera, baixa la carena pel vessant nord i s'enfila ara per la carena que baixa del Cap del Muntanyó d'Àrreu fins dalt el cim.
Àmbit de la Pleta del Prat
Terme municipal de Lladorre
El límit d'aquest àmbit segueix en quasi tot el perímetre el límit de la forest UP-160 d'Estobarres i la forest 162 de les Obagues.
Des de l'UTM X = 353653, Y = 4723244, punt coincident amb el límit de terme municipal entre Lladorre i Vall de Cardós, segueix en direcció nord, nord-oest, el límit del PNAP i de terme municipal entre Lladorre i Esterri de Cardós, resseguint la carena de la Serra Plana i passant pel pic de Tobarres fins al vèrtex entre els termes de Lladorre, Esterri de Cardós i la Guingueta d'Àneu. Continua pel límit entre els termes de Lladorre i la Guingueta d'Àneu, passa pel pic de la Coma del Forn i arriba fins el coll del Forn. Continua pel límit del PNAP en direcció est fins arribar a prop del fons de la vall i la carretera d'accés a la Pleta del Prat, a l'UTM X = 355053, Y = 4726806. Des d'aquest punt traça una línia recta fins a l'UTM X = 355466, Y = 4726278 per anar a trobar la carretera de Quanca, la qual no deixarà fins a travessar la cota 1.300 m. Aleshores continua per la cota 1.300 fins a l'UTM X = 356264, Y = 4724027. Alguns d'aquests trams descrits en la delimitació del sector del riu de Tavascan, Quanca i Graus coincideixen amb els límits entre els MUP 166, 162 i les propietats del fons de la vall. Des del darrer punt traça una línia fins a l'UTM X = 355947, Y = 4723563 i segueix per la cota 1.800 m fins al riu Piuloro, per on ascendeix, es desvia pel barranc de Tobarres i perllonga aquest curs d'aigua interpretat, fins a la carena, a l'UTM X = 353653, Y = 4723244, punt coincident amb el límit de terme municipal entre Lladorre i Vall de Cardós.
