DECRET 160/2001, de 12 de juny, de declaració del parc natural dels Ports i de la reserva natural parcial de les Fagedes dels Ports.
A les comarques del Baix Ebre, el Montsià i la Terra Alta es troba l’espai natural dels Ports, que revesteix una singular importància, atesa la seva entitat geogràfica i la seva remarcable diversitat biològica. En aquest sentit, en els Ports hi destaquen no sols els notables valors geològics de les seves muntanyes i l’especial valor paisatgístic de nombroses formes estructurals, sinó també la presència d’espècies animals singulars per la seva raresa i localització i de comunitats vegetals de caràcter endèmic.
Els Ports estan inclosos al Pla d’espais d’interès natural, aprovat pel Govern de la Generalitat mitjançant el Decret 328/1992, de 14 de desembre. També el Parlament de Catalunya s’ha fet ressò dels valors d’aquesta zona en la Moció 124/V, aprovada el 14 d’octubre de 1998, en la qual es pronuncia en el sentit d’impulsar les actuacions oportunes per salvaguardar-los mitjançant l’establiment del corresponent règim protector.
D’acord amb això, efectuats els treballs tècnics corresponents per part del Departament de Medi Ambient i tenint la participació activa dels ajuntaments, dels representants dels diferents interessos de l’àmbit del parc i dels propietaris de finques ubicades dins seu, escau establir un règim de protecció i desenvolupament específic per als Ports mitjançant la seva declaració com a parc natural i la creació de la reserva natural parcial de les Fagedes dels Ports, per tal de fer possible la conservació de l’espai d’una manera compatible amb l’aprofitament ordenat dels seus recursos i l’activitat dels seus habitants, en el marc del que regula la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals.
D’acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, a proposta del conseller de Medi Ambient i d’acord amb el Govern,
Decreto:
Article 1
Declaració del parc natural dels Ports
1.1 Es declara parc natural la part del massís dels Ports situada a les comarques del Baix Ebre, el Montsià i la Terra Alta, amb l’objecte de protegir-ne els valors geològics, biològics, paisatgístics i culturals, respectant-ne el desenvolupament sostenible dels seus aprofitaments.
1.2 La delimitació del parc natural l’estableix l’annex 1 d’aquest Decret. No obstant això, resten excloses de l’àmbit del parc les àrees representades a l’annex 2.
Article 2
Declaració de la reserva natural parcial de les Fagedes dels Ports
2.1 Es declara reserva natural parcial les Fagedes dels Ports, la delimitació geogràfica de la qual s’estableix en l’annex 3 d’aquest Decret, amb l’objecte de protegir les fagedes, els boscos mixtos i les altres superfícies forestals d’àrea reduïda, així com les cavitats dels seu sistema càrstic, tot respectant els aprofitaments que hi siguin compatibles.
2.2 Els òrgans que preveu aquest Decret per al parc natural exerceixen també les seves funcions respecte de la reserva natural parcial.
2.3 El règim de protecció previst per al parc natural és d’aplicació a la reserva natural parcial, sens perjudici del que estableixen les normes específiques d’aquesta reserva.
Article 3
Règim de protecció
3.1 És d’aplicació en l’àmbit del parc natural dels Ports la regulació d’usos i activitats que estableix el Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d’espais d’interès natural. La delimitació descrita a l’annex 1 d’aquest Decret té el caràcter de delimitació definitiva, de conformitat amb el que disposa l’article 16.2 de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals pel que fa referència a l’espai dels Ports dins el Pla d’espais d’interès natural. La delimitació del PEIN pel que fa als espais de l’annex 2 es farà d’acord amb el procediment que estableixen les normes que el regulen, tenint en compte el que estableix el Pla territorial parcial de les Terres de l’Ebre.
3.2 Els usos i aprofitaments agrícoles, forestals, ramaders extensius, cinegètics, artesanals i recreatius tradicionals continuaran desenvolupant-se de manera ordenada i de manera compatible amb la protecció de l’espai, d’acord amb el que estableixin els corresponents instruments de planificació, i sempre tenint en compte les mesures de prevenció d’incendis forestals.
3.3 Resta prohibida la implantació d’obres i d’instal·lacions que no estiguin vinculades amb els usos agraris o els objectius de protecció i, si és el cas, de restauració dels sistemes naturals i el paisatge, sens perjudici del que estableix la disposició transitòria d’aquest Decret. Excepcionalment, i d’acord amb els instruments de planificació i ordenació del parc natural que regulen els articles 9 i 10 d’aquest Decret, poden autoritzar-se per part dels organismes que en cada cas siguin competents, amb l’informe vinculant previ de l’òrgan gestor, els equipaments i els serveis indispensables per al desenvolupament dels usos admesos en l’espai protegit.
3.4 Els usos públics s’han de desenvolupar congruentment amb els objectius de protecció de l’espai, i no poden representar efectes negatius sobre els valors protegits. Tenen caràcter preferent les activitats d’educació ambiental i les de coneixement i estudi de l’entorn.
3.5 Qualsevol activitat que no prevegi aquest Decret i que signifiqui un risc per a la conservació de les espècies i els sistemes naturals de l’àrea protegida ha de tenir l’informe favorable de la Junta Rectora i, en els casos que regula la legislació vigent, cal l’aplicació del procediment d’avaluació d’impacte ambiental i la corresponent declaració d’impacte favorable.
3.6 D’acord amb l’article 12 del Decret 328/1992, de 14 de desembre, els usos públics es desenvoluparan amb ple respecte als béns, els drets privats vigents i les propietats existents. En aquest sentit, i a l’empara de l’article 1 i derivats de la Llei 6/1988 de 30 de març, forestal de Catalunya, s’estudiaran mesures agroambientals o similars a aplicar als terrenys de propietat privada.
3.7 Per a la realització de qualsevol estudi biològic o geològic que afecti totalment o parcial el parc natural, caldrà sol·licitar i obtenir l’autorització de la Junta Rectora.
Article 4
Règim urbanístic
En l’àmbit del parc natural dels Ports és d’aplicació el règim del sòl no urbanitzable fixat per la legislació aplicable en matèria de règim de sòl i per la legislació urbanística vigent a Catalunya.
Article 5
Circulació motoritzada
La circulació motoritzada es regeix per la Llei 9/1995, de 27 de juliol, de regulació de l’accés motoritzat al medi natural, i la seva normativa de desplegament.
Article 6
Activitats cinegètiques
Les activitats cinegètiques en l’àmbit de la reserva nacional de caça i en les àrees privades de caça existents en els Ports es regula per la seva normativa específica.
Article 7
Activitats en la reserva natural parcial
En l’àmbit de la reserva natural parcial dels Ports no es poden dur a terme les activitats que puguin perjudicar els valors naturals objecte de protecció, d’acord amb el que estableix la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals. A les limitacions dels usos dels terrenys de propietat privada els és d’aplicació el que preveu l’article 3.6 d’aquest Decret.
Article 8
Ordenació i planificació de l’espai protegit
L’ordenació i la planificació de l’ús i la gestió del parc natural s’ha de dur a terme per mitjà dels instruments següents:
a) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge.
b) Pla rector d’ús i gestió.
Article 9
Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge
9.1 El Departament de Medi Ambient, conjuntament amb els ajuntaments de la zona, formularà i tramitarà, d’acord amb el que estableix l’article 5 de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals, un pla especial de protecció del medi natural i del paisatge. Aquest pla se sotmet a la tramitació establerta per als plans especials de desplegament del Pla d’espais d’interès natural previ informe de la Junta Rectora del parc i és aprovat pel Govern a proposta del Departament de Medi Ambient.
9.2 El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del parc natural dels Ports, inclou, entre altres, les determinacions següents:
a) L’estructura general de l’ordenació de l’espai protegit i les actuacions necessàries per implantar-la.
b) Les directrius i les normes generals d’ordenació, ús i gestió.
c) L’ordenació i la regulació dels usos i de les activitats desenvolupats a l’àmbit del parc natural.
d) La zonificació del territori, amb la reglamentació detallada de cada zona.
e) La catalogació dels indrets amb elements d’interès especialment rellevant, amb l’establiment de les disposicions que hi siguin d’aplicació.
f) L’inventari, la catalogació i la valoració de l’estat de conservació dels sistemes naturals i les espècies animals i vegetals presents, amb la determinació de les mesures de protecció adequades per a la seva defensa, recuperació i protecció.
g) Totes les altres mesures necessàries per a la conservació i desenvolupament sostenible de l’espai protegit.
Article 10
Pla rector d’ús i gestió
10.1 El Pla rector d’ús i gestió del parc natural dels Ports té per objecte programar les actuacions i establir les determinacions necessàries per al desenvolupament de la gestió del parc natural d’acord amb la regulació del Pla especial.
10.2 La formulació del Pla rector d’ús i gestió correspon a la unitat encarregada de la gestió del parc natural.
10.3 L’aprovació inicial i definitiva del Pla rector d’ús i gestió correspon al conseller de Medi Ambient, amb l’informe previ de la Junta Rectora del parc natural dels Ports.
10.4 El Pla rector d’ús i gestió es revisa com a màxim cada quatre anys.
Article 11
Òrgan gestor
11.1 La gestió del parc natural dels Ports la duu a terme una unitat tècnica específica, d’acord amb les directrius de la Junta Rectora, l’assessorament de les entitats socials i científiques i amb la participació efectiva, mitjançant el consell de cooperació, de les entitats representatives dels sectors socials interessats.
11.2 La unitat de gestió del parc natural dels Ports s’adscriu al Departament de Medi Ambient i li corresponen les funcions següents:
a) Les funcions que estableix l’article 29.2 de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals.
b) Les funcions de suport i assessorament en relació amb els usos tradicionals i les iniciatives públiques i privades congruents amb els objectius i la naturalesa del parc natural.
c) Les funcions referents a la formulació dels instruments de planificació i ordenació del parc natural.
d) L’execució, si s’escau, de les obres i altres actuacions que requereixi la gestió de l’espai.
Article 12
Direcció
12.1 El director o directora del parc natural és nomenat pel conseller de Medi Ambient, prèvia consulta a la Junta Rectora.
12.2 El director o directora té a càrrec seu el comandament de la unitat de gestió i actua com a secretari o secretària de la Junta Rectora, dels acords de la qual ha d’efectuar la tramitació administrativa.
Article 13
Junta Rectora
13.1 La Junta Rectora del parc natural dels Ports és l’òrgan rector del parc natural dels Ports.
13.2 La Junta Rectora està composta per 17 membres amb la representació següent:
Un representant del Departament de Medi Ambient.
El director del parc natural.
Un representant del Departament d’Indústria, Comerç i Turisme.
Un representant del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca.
Un representant del Departament de Política Territorial i Obres Públiques.
Un representant de l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre.
Un representant de la Diputació de Tarragona.
Un representant dels consells comarcals en l’àmbit dels quals se situa el parc natural.
Quatre representants dels ajuntaments en l’àmbit del qual se situa el parc natural.
Quatre propietaris particulars, designats per l’entitat o associació que els representi, un dels quals serà de la reserva natural parcial de les Fagedes dels Ports.
Un representant de les entitats de protecció i defensa de la natura que tinguin presència efectiva en l’àmbit del parc.
13.3 La Junta Rectora té les funcions següents:
a) Establir, d’acord amb les disposicions reguladores del parc natural, les directrius per exercir-ne la gestió.
b) Aprovar inicialment les memòries anuals de gestió. Proposar el pressupost anual d’acord amb les prioritats d’inversions en infraestructures i serveis dins l’àmbit del parc.
c) Coordinar les actuacions que afectin l’espai protegit de les distintes administracions actuants que hi són representades, i fer-ne el seguiment.
d) Ser objecte de consulta preceptiva abans de l’aprovació de les disposicions, els plans i els programes que es formulin per al parc natural.
e) Proposar i promoure mesures i actuacions per a la millor protecció del parc natural, per al foment del coneixement i el gaudi ordenat dels seus valors i per a l’afavoriment de les activitats tradicionals, entre elles, les agrícoles, ramaderes i forestals i el desenvolupament sostenible.
f) Proposar, si escau, un major grau de protecció per als espais que ho requereixin i proposar la declaració de noves figures de protecció o la modificació de les que estableix aquest Decret.
13.4 La Junta Rectora pot crear comissions específiques de caràcter temporal amb finalitats científiques i tècniques per a l’estudi i formulació de propostes per a la protecció dels valors del parc natural. Una comissió elaborarà un reglament de funcionament intern de la mateixa Junta Rectora.
13.5 El president o presidenta de la Junta Rectora és nomenat pel conseller de Medi Ambient d’entre els membres de la Junta Rectora a proposta de la mateixa Junta Rectora.
Article 14
Consell de Cooperació
14.1 El Consell de Cooperació és l’òrgan col·laborador en la gestió del parc natural, integrat per entitats i associacions representatives dels sectors socials interessats.
14.2 El Consell de Cooperació és integrat per representants de les entitats i associacions següents:
Un representant de l’estructura administrativa de gestió dels parcs.
Tres representants del Departament de Medi Ambient.
Dos tècnics forestals responsables de la gestió pública de l’àrea del parc.
Un representant de la reserva de caça.
Un representant del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca.
Un representant de l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre.
Un representant del Departament d’Indústria, Comerç i Turisme.
Un representant del Departament d’Interior.
Un representant del Departament de Política Territorial i Obres Públiques.
Nou representants dels Ajuntaments en l’àmbit del qual se situa el parc natural.
Tres representants dels consells comarcals en l’àmbit del qual es situa el parc natural.
Un representant de la Diputació de Tarragona.
Quatre representants de les organitzacions professionals agràries en proporció als resultats de les eleccions a cambres agràries.
Nou propietaris particulars, designats per l’entitat o associació que els representi.
Tres representants dels moviments excursionistes, conservacionistes o de centres d’estudis de la zona del parc natural en l’àmbit del qual se situa el parc natural.
El director del parc, que actuarà com a secretari.
14.3 És president del Consell de Cooperació el president de la Junta Rectora.
14.4 Són funcions del Consell de Cooperació:
a) Establir criteris i promoure mesures per coordinar harmònicament els interessos i les activitats dels sectors representats amb els objectius i l’actuació del parc natural.
b) Fomentar la cooperació de les entitats que hi són representades, o d’altres que es dediquin als mateixos objectius que els que disposa aquest Decret, amb el parc natural i la seva gestió, i concertar amb aquesta finalitat actuacions d’interès comú.
c) Plantejar a les administracions actuants iniciatives, propostes i suggeriments adreçats a la defensa dels interessos representats i a l’assoliment de les finalitats de cooperació, harmonització i participació, i, en general, dels objectius específics de les àrees protegides.
d) Emetre informes sobre els afers que els altres òrgans del parc natural sotmetin a la seva consideració.
14.5 El Consell de Cooperació ha de ser informat regularment dels plans, els projectes i les actuacions duts a terme en la gestió del parc natural.
Article 15
Règim de finançament
Les actuacions que es duguin a terme en el parc natural es financen amb els recursos següents:
a) Aportacions dels pressupostos de la Generalitat.
b) Aportacions de les administracions integrades en la Junta Rectora del parc o de qualsevol altra entitat.
c) Ingressos procedents de l’explotació dels serveis d’ús públic del parc.
d) Ingressos procedents de les línies d’ajut i beneficis establertes en els àmbits comunitari, estatal i autonòmic.
Article 16
Informació i difusió ambiental
L’òrgan rector del parc natural dels Ports ha d’impulsar actuacions de sensibilització sobre els valors geològics, botànics, ecològics, paisatgístics i culturals protegits a l’àmbit del parc.
Disposició addicional
El parc natural dels Ports es regeix pel règim d’autonomia econòmica que estableix el Decret 84/1997, d’1 d’abril, sobre la gestió del règim d’autonomia econòmica dels espais naturals de protecció especial adscrits al Departament de Medi Ambient.
Disposició transitòria
—1 Mentre no s’aprovi el Pla especial de protecció del medi natural i paisatge del parc natural dels Ports que estableixi la regulació de les edificacions i les instal·lacions anteriors a la promulgació d’aquest Decret que siguin disconformes amb les seves determinacions, s’hi admetran obres de reparació i de millora que no impliquin ampliacions ni augment de volum, sempre que també siguin admeses pel planejament urbanístic. Igualment, els usos disconformes es poden mantenir sense augmentar-ne la intensitat.
—2 El Pla especial establirà, en els supòsits a què fa referència el punt anterior, les condicions d’ampliació, augment de volum i intensificació d’usos, sempre que resultin compatibles amb els objectius d’aquest Decret i que siguin també admeses pel planejament urbanístic.
—3 No obstant el que preveu l’apartat 1 d’aquesta disposició transitòria, en els habitatges unifamiliars existents en el moment de la promulgació d’aquest Decret, sense necessitat de l’existència del Pla especial esmentat als punts precedents, s’hi podran efectuar també obres d’ampliació i augment de volum, tot mantenint, en qualsevol cas, el caràcter unifamiliar de l’edificació, de conformitat amb les determinacions del planejament urbanístic.
—4 Pel que fa a les instal·lacions existents afectades a usos de ramaderia intensiva, mentre que no s’aprovi el Pla especial, la Junta Rectora en podrà autoritzar les modificacions, previ informe dels òrgans competents del Departament de Medi Ambient.
Disposició final
Es faculta el conseller de Medi Ambient per a l’aplicació del que disposa aquest Decret.
Barcelona, 12 de juny de 2001
Jordi Pujol
President de la Generalitat de Catalunya
Felip Puig i Godes
Conseller de Medi Ambient
Annex 1
Delimitació del parc natural dels Ports
El parc natural dels Ports se situa entre els límits següents:
Terme municipal d’Arnes
Des del punt on coincideixen els termes d’Arnes, Alfara de Carles i Beseit, el límit transcorre entre províncies, per la llera del barranc de la Paridora primer, i després ja pel riu d’Algars fins al nord de la finca La Constància, on l’Algars s’eixampla, i des d’aquest punt el límit gira en direcció nord-est fins al final del talús de la terrassa fluvial. Des d’aquest punt, en direcció est i per la divisòria d’aigües fins al primer (més occidental) dels turonets que formen els colls d’en Covet.
Puja per la divisòria d’aigües principal en direcció est/sud-est al principi, i després baixa fins a un coll (la Creu-Piolet) on passa la pista d’Arnes al mas de Pau. Segueix per la pista en direcció al mas de Pau, fins a l’encreuament de la pista al Mas de la Creu, la qual resegueix. En pocs metres apareix, per l’esquerra, un camí estret o sender anomenat Carrerada Reial, per la qual continua el límit fins a un coll, a l’est del maset de Xerets, on deixa el camí-sender, que ara gira a l’est pel barranc de Fos, per ascendir per la divisòria d’aigües, en direcció nord-est, fins a situar-se a l’oest del Corral Nou.
Des de la cresta baixa fins al Corral Nou, continua pel camí de les Tossetes en direcció sud fins al coll, on comença un barranc (afluent del barranc Gros) per baixar per la llera d’aquest en direcció nord-est fins al barranc Gros. Baixa per la llera del barranc Gros fins al riu dels Estrets.
Puja pel riu dels Estrets per girar després al nord-est per un barranquet fins a un camí als Ponts de Cantavella. Segueix pel camí, en direcció nord, passa pels Viernets d’Arnes fins a arribar al terme d’Horta de Sant Joan.
Terme municipal d’Horta de Sant Joan
Continua pel mateix camí, que gira en direcció nord-est, fins a la pista al mas de la Franqueta. Avança per aquesta pista en direcció a Horta de Sant Joan, fins que el cingle se separa del traçat de la pista.
Segueix pel perímetre del cingle del barranc del Salt de Farrassó, passa pel mas de Gantxos fins al punt on el vessant del cingle passa a exposició est. Des d’aquest punt el límit baixa en línia recta fins on el barranc dels Cubars s’uneix al barranc del Salt de Farrassó
Puja pel barranc dels Cubars fins al mas de Fandos, on hi ha un encreuament. En aquest continua pel camí de l’esquerra. Poc després hi ha un altre encreuament. Continua també pel camí de l’esquerra. Als pocs metres hi ha un altre encreuament on ara continua pel camí de la dreta. Passa pels Reguers, la Bellida, un altre encreuament per l’esquerra, en direcció al mas Silvestre. Continua pel camí dels Reguers, envolta la parcel·la 65 del polígon 23, la parcel·la 66 del mateix polígon fins al barranquet que coincideix amb el perímetre del polígon.
Puja pel barranquet del mas de Vinya fins la parcel·la 77 ara ja del polígon 22, envolta aquesta fins la parcel·la 90, segueix el perímetre de la darrera fins la parcel·la 89 i d’aquesta fins al barranc de les Pasteres. Continua per l’exterior de les parcel·les 18, 17, 19, 16, 14, 13e, 9d, 7, 5c, 4b i 1b fins al terme municipal de Prat de Comte.
Terme municipal de Prat de Comte
Des del terme d’Horta de Sant Joan continua per la línia entre termes fins a la parcel·la 3 del polígon 5 de Prat de Comte. Continua per l’exterior de les parcel·les 3, 5, 17, 23, 31, 30, 48, 131 i 130 del mateix polígon, fins al barranc del Salt (les parcel·les 131 i 130 són de propietat municipal).
Puja el barranc uns metres fins la parcel·la 295 ara ja del polígon 4, propietat de l’Ajuntament de Prat de Comte. El límit segueix el perímetre exterior de les parcel·les 295 (serra dels Corrals), 245 i de nou la 295 fins al barranc de Xalamera, davant la vila de Prat de Comte.
Baixa pel barranc de Xalamera fins al canvi de terme als Estrets de Carlos.
Terme municipal de Paüls
Des del punt anterior continua per la llera del barranc de Xalamera, entre els termes de Paüls i Benifallet, fins a la incorporació del barranc d’en Baiges per la dreta. Des d’aquest punt puja per la divisòria d’aigües en direcció sud-oest fins a la mola de Pau. Des d’aquí, en direcció sud, i per un altre coll, creua fins a un altre turonet (cota 347 m).
Del turonet anterior, i en direcció sud-oest, continua fins a dues noves moletes d’aproximadament 415 m. De la més occidental i meridional de les dues, creua la vall de les Vinyes en direcció oest nord-oest, fins a l’extrem nord-est de la serra de les Deveses.
Per la divisòria d’aigües de la serra de les Deveses, en direcció sud-oest, arriba a la mola sud del roquer del Migdia. Des d’aquesta mola baixa per la divisòria d’aigües, en direcció sud-oest, fins al camí dels Albadars. Puja per aquest camí fins al punt on aquest s’acaba. Des d’aquí, en direcció nord-oest, puja per la divisòria d’aigües fins a la capçalera d’un dels afluents del barranc del Montsagre.
Baixa pel barranquet fins al barranc del Montsagre, puja per l’altre afluent del barranc principal, el barranc del Morellà, fins a encreuar-se amb el camí que porta al cementiri de Paüls.
Baixa fins al cementiri i continua per l’altre camí en direcció oest, fins al coll del Guix. Continua pel mateix camí, passa pel costat del mas del Tano, fins a l’ermita de Sant Roc. Continua pel camí de Sant Roc fins al barranc de les Canals, deixa aquest camí i continua pel sender GR-7. Passa prop del mas de Doderano, mas del Ploron, fins que el GR-7 arriba al barranc del Camp.
Deixa el GR i baixa pel barranc fins a la incorporació per la dreta del barranc de les Valls. Remunta per aquest darrer fins al mas del Quinze, on ara continua pel camí de les Bordes, en direcció sud-est, fins a enllaçar amb un altre camí. En aquest encreuament, continua pel camí de l’esquerra, ara en direcció nord-est, fins a les proximitats del mas de l’Agustí, on continua per un sender que porta a lo Portell (550 m). Des de lo Portell baixa per la llera del barranc del Canal Gran fins a la carretera TV-3541 a Paüls.
Baixa per la carretera fins a trobar el terme de Xerta. El límit segueix entre els termes de Paüls i Xerta, en direcció sud-oest, fins al punt on coincideixen els termes de Paüls, Xerta i Alfara de Carles.
Terme municipal d’Alfara de Carles
Des del punt anterior, segueix entre termes d’Alfara de Carles i Xerta, fins al punt on coincideixen els termes d’Alfara de Carles, Xerta i Aldover, prop del barranc de la Conca de Sant Julià.
Continua entre els termes d’Alfara de Carles i Aldover fins a Penyaflor. Ara el límit continua entre els termes d’Alfara de Carles i Tortosa, fins al punt on coincideixen el terme d’Alfara de Carles, Tortosa i Roquetes, al barranc de la Val de la Servera. Dins aquesta àrea queden excloses les àrees exceptuades de l’àmbit del Pla d’espais d’interès natural, pel Decret 328/1992, de 14 de desembre.
Terme municipal de Tortosa
El límit continua entre els termes de Tortosa (Portell-Mascar) i Roquetes fins a la carretera del Port.
Terme municipal de Roquetes
Des del punt anterior, a la fita núm. 103 de la FUP Vall d’en Pastó (polígon 3, parcel·la 985 del terme municipal de Roquetes), el límit transcorre pel perímetre exterior d’aquesta, fins a la fita núm. 33 de la mateixa forest, on contacta amb la finca particular La Caramella (pol. 3, parcel·les 986 i 987 del terme municipal de Roquetes).
Continua pel límit exterior de la finca La Caramella vorejant el barranc de la Caramella, el barranc del Garrofer fins al barranc de Cova Alta, on ara el límit continua pel perímetre exterior de la FUP Cova Alta i el Francès (polígon 3, parcel·les 701 i 1.161 del terme municipal de Roquetes) vorejant el barranc de Cova Alta fins a la finca particular Corral de Reina (polígon 3, parcel·la 990 del terme municipal de Roquetes). El límit segueix pel perímetre exterior d’aquesta finca fins a trobar-se de nou amb la FUP Cova Alta i el Francès al barranc de Matamoros.
Continua pel perímetre exterior de la FUP abans esmentada fins al camí del barranc de Lloret, on la FUP s’acaba. Des del camí baixa un petit tram en línia recta fins al límit de l’altre espai inclòs al PEIN, el barranc de Sant Antoni i Lloret. El límit, ara coincident amb aquest altre espai, envolta aquest fins al terme de Mas de Barberans.
Terme municipal de Mas de Barberans
El límit continua entre els termes de Mas de Barberans i Roquetes fins la FUP núm. 18 de Mas de Barberans i límit de la RNC. Segueix pel perímetre exterior de la dita forest i de la RNC aproximadament pel camí de les Coves, fins al cementiri de Mas de Barberans. D’aquí, pel perímetre de la FUP núm. 18 i de la RNC, envolta el barranc de la Galera fins al barranc de les Torrasses (piqueta 322), on s’inicia la finca particular El Carrascal (polígon 24, parcel·la 203, 204 i 205 del terme municipal de Mas de Barberans).
El límit continua pel perímetre exterior de la finca El Carrascal fins al barranc de les Rovires, on acaba la finca. Ara continua pel perímetre exterior d’una altra finca particular (polígon 23, parcel·la 33 del terme municipal de Mas de Barberans) fins al terme de la Sénia, continua entre termes i puja fins a la Petarra (608 m).
Terme municipal de la Sénia
Des del cim de la Petarra, el límit segueix el perímetre exterior de la RNC i la FUP núm. 17 de la Sénia, baixa fins a la llera del barranc de Valldebous i puja fins al punt on contacta amb el límit provincial entre Tarragona i Castelló.
El límit continua ara entre les dues comunitats autònomes i passa, en aquest ordre, pels pics de l’Escaleta (1.071 m), Morral Llampat (1.040 m), Morral Desplegat (1.008 m), el Negrell (1.343 m), el tossal d’en Cervera (1.50 m), el tossal dels Tres Reis (1.356 m), la punta Torroja (1.246 m) i la Coscollosa (1.230 m), fins a arribar al terme de Tortosa (moletes d’Arany).
Terme municipal de Tortosa
El límit continua entre les províncies de Tarragona i Terol, passa pel tossal de Tall Nou (1.233 m) i el coll Redó fins al barranc que dona lloc al riu Ulldemó, on comença el terme d’Alfara de Carles.
Terme municipal d’Alfara de Carles
Des del punt anterior, seguint el límit entre comunitats autònomes, fins al punt inicial de la delimitació.
Annex 2
Àrees excloses de l’àmbit del parc
Les àrees excloses de l’àmbit del parc són les que deriven de la cartografia que s’adjunta.
(Vegeu imatge al document PDF)
Annex 3
Delimitació de la reserva natural parcial de les fagedes dels Ports
Terme municipal de Roquetes
La delimitació s’inicia al cim de la mola del Boix i segueix la carena de les Serrassoles en direcció sud-oest fins a trobar el límit de terme municipal entre Roquetes i la Sénia. Continua pel límit de terme municipal en direcció sud primer i est després, fins al coll de l’Assucar, en el punt on creua amb la corba de nivell 1.180 m. Continua per la corba de nivell 1.180 m en direcció sud uns 500 m, fins a la capçalera de l’afluent del barranc de la Vall. Baixa per aquest barranc en direcció sud-est fins la cota 800, a partir de la qual continua per la corba de nivell 800 m sempre en direcció sud-est, fins al terme de Mas de Barberans.
Terme municipal de Mas de Barberans
Segueix la corba de nivell 800 m en direcció sud-est fins a la primera carena secundària, per la qual ascendeix en direcció oest fins la carena dels Curullons. Continua per aquesta carena, límit dels termes de Roquetes i Más de Barberans, en direcció nord-oest passant pel cim de la Joca, cota planimètrica 1.091,5 m, fins al punt on es troben els termes de Mas de Barberans, Roquetes i la Sénia.
Terme municipal de la Sénia
La delimitació continua pel límit de terme municipal en direcció nord fins al cim de les Mirandes, on el deixa per seguir la carena en direcció sud-oest fins al morral del Catinell. Des d’aquest punt, baixa per la carena fins al camí de Vallcanera, pel qual continua en direcció nord fins a l’aiguabarreig entre els barrancs dels Cirers i del Retaule.
Segueix la carena en direcció oest fins a un turó de cota planimètrica 1.130 m, el qual depassa fins a trobar la cota 1.100 m. Continua per la corba de nivell 1.100 m en direcció oest fins a creuar el barranc dels Cirers, a partir del qual la delimitació prèn direcció nord-est, sempre seguint la corba de nivell 1.100 m, fins al barranc de la Carrasca.
La delimitació segueix la pista que s’enfila pel marge occidental del barranc fins que el creua, punt a partir del qual segueix el barranc fins a la carena. Continua en la mateixa direcció en sentit descendent fins a creuar el camí de Carlares. Segueix per aquest camí en direcció nord primer i est després, fins a creuar el límit de terme municipal.
Queden excloses les edificacions existents adjacents al límit del terme municipal de Roquetes ubicades a la zona denominada Casetes Velles.
Terme municipal de Tortosa
Segueix el camí de Carlares fins que aquest creua la corba de nivell 1.100 m. Continua per aquesta cota en direcció est fins el primer afluent dret del barranc de l’Embarronat de Carlares. La delimitació puja per aquest l’afluent fins al cim de la mola del Boix.
