No es discuteix en aquest recurs la prescripció d'un dret de cens per manca de pagament de pensió, com erròniament qualifica el registrador en la nota, sinó de l'extinció d'un cens per disposició de la llei, conforme s'ha argumentat anteriorment. Per tant, tampoc no es pot acollir l'argument del fonament de dret segon de la nota de qualificació que es remet a l'aplicació de l'article 210 de la Llei hipotecària, als efectes d'obtenir la declaració judicial o registral d'extinció del cens per prescripció, a través del procediment d'alliberament de càrregues. De fet, els mateixos recurrents admeten que la declaració de prescripció no és competència del registre sinó de la jurisdicció ordinària, i a la instància presentada només esmenten la prescripció del cens als efectes del pagament de l'impost de transmissions patrimonials. La Direcció General ha acordat estimar el recurs, revocar la nota de qualificació registral i per tant considera inscriptible la cancel·lació registral del dret de cens, per extinció.