El registrador de la propietat fonamenta la seva negativa a la inscripció d'una escriptura de protocol·lització de quadern particional pel que fa a dues herències en què el legitimari, que segons els testadors havia rebut en vida d'aquests la seva legítima estricta, en la forma que en el seu testament s'expressa, ha de consentir la partició i adjudicació de les herències, donada la naturalesa de pars bonorum que la legítima té en Dret civil comú. És doctrina de la Direcció General que les particions realitzades pel comptador partidor, en reputar-se com si fossin fetes pel mateix causant, són per si soles inscriptibles, sense necessitat de l'aprovació dels hereus o legataris, per la qual cosa en principi causen un estat de drets que assorteix tots els seus efectes mentre no siguin impugnades; aquesta partició, és inscriptible per si sola sense necessitat de la concurrència dels hereus, sempre que no resulti del títol particional extralimitació en les seves funcions.