El registrador entén que quan un estranger que no ha atorgat capitulacions matrimonials i està casat amb persona de diferent nacionalitat compra una finca, la constància en el registre del seu règim matrimonial legal supletori no pot fonamentar-se en la seva mera manifestació dels fets que determinin l'aplicació d'aquest règim, sinó que és necessària l'acreditació documental d'aquests fets o, en un altre cas, la ratificació expressa per l'altre cònjuge de les manifestacions del cònjuge compareixent. Però, davant aquest criteri, tant l'article 159 del Reglament Notarial, com la doctrina d'aquesta Direcció General estableixen que per a això basta la declaració de l'atorgant, sense aquesta exigència d'acreditació documental o ratificació expressa. A més, consta en l'escriptura el règim econòmic matrimonial de la compradora (el legal supletori britànic) i, com el notari autoritzant, pel seu coneixement directe, feia constar que al Regne Unit el sistema legal és el d'absoluta separació del patrimoni de cadascun dels cònjuges, que condueix a la lliure administració i disposició de cadascun sobre els seus béns propis.