El preàmbul de la Llei 1/2013, de 14 de maig, que va redactar l'article 575.1 bis, reconeixia que les modificacions introduïdes en la Llei d'enjudiciament civil tenen com a finalitat «garantir que l'execució hipotecària es realitza de manera que els drets i interessos del deutor hipotecari siguin protegits de manera adequada ». És per tant aquest criteri finalista què ha de presidir qualsevol interpretació de les normes que aquesta Llei va incorporar al nostre ordenament. I és evident que els interessos del deutor executat queden millor protegits si s'entén que el límit del 5% de la quantitat que es reclami en la demanda executiva, que el article 575.1 bis de la Llei d'enjudiciament civil fixa per a les costes exigibles en cas d'execució sobre l'habitatge habitual del deutor, inclou també l'import del Impost sobre el Valor Afegit que es reporta en les factures d'honoraris dels advocats i procuradors que hagin intervingut en el procediment.