La doctrina així elaborada es justifica per la necessitat que l'informe de verificació i els comptes a què es refereix estan cridades legalment a satisfer un interès protegible que s'identifica amb el de socis i tercers en el supòsit de societats obligades (article 265.1 de la Llei de Societats de Capital), i amb el del soci instant en el supòsit de sol·licitud de nomenament d'auditor per minoritari (article 265.2 del mateix text legal). Només en aquests supòsits pot afirmar-se que procedeix plantejar-se si la documentació aportada al Registre per al seu dipòsit frustra o no l'interès del soci i dels eventuals tercers a la revisió de fiabilitat dels comptes anuals, de manera que només quan així ocorri ha de rebutjar la seva dipòsit en el Registre Mercantil.