A diferència del que passa amb errors de fet no voluntaris que poden rectificar demostrant la veritable situació fàctica com la mort d'una persona o la seva situació de casat o el règim econòmic-matrimonial mitjançant certificació de l'assentament registral conforme a l'article 2 de la Llei del Registre Civil, la fe de vida i d'estat no compleix amb les exigències de la doctrina jurisprudencial que permeten la rectificació de l'error sense necessitat del consentiment del titular com a excepció a la regla general de l'article 40.d) de la Llei Hipotecària. Tals exigències són: a) que sigui un error del títol el determinant de la inscripció inexacta; b) que la situació erròniament declarada no depengui de la voluntat dels interessats, sinó que sigui una realitat merament fàctica dependent de dades objectives o circumstàncies de fet, encara que es manifesti en forma voluntària i formi part d'una declaració de voluntat negocial.