La declaració de nul·litat d'una escriptura pública o un altre títol formal en un procediment judicial, en el qual no han estat part dels titulars de titularitats i càrregues posteriors (i que, si escau, no va ser objecte d'anotació preventiva de demanda de nul·litat amb anterioritat a la inscripció de tals càrregues o drets), no pot determinar la seva cancel·lació automàtica. En el supòsit de fet d'aquest expedient es pretén que per sentència judicial ferma es cancel·li no només la inscripció 1a de domini de 1961 declarada nul·la, sinó també el seient posterior de concessió administrativa de 2009 el titular, ha resultat absolt en el procediment . És evident que els seients posteriors que porten causa d'un altre el títol ha estat declarat nul, no poden ser cancel·lats com a conseqüència d'una declaració de nul·litat del primer, si en el procediment en què es declara la nul·litat no han intervingut els titulars respectius o, afegim ara, havent intervingut en el procediment han resultat desestimades totes les pretensions exercitades contra els mateixos, que és el que succeeix en el present cas.