La valoració de la suficiència de les facultats de representació de l'atorgant de l'escriptura li correspon al notari autoritzant de l'escriptura, sense que el registrador pugui revisar aquest judici de suficiència, en la mesura en què resulti congruent amb el contingut del títol a què es refereix. Per emetre aquest judici de suficiència, el notari autoritzant ha d'examinar l'existència, validesa i vigència del poder de què resulta la legitimació. I en l'escriptura o el títol atorgat, el notari ha de deixar constància expressa que ha complert aquesta obligació, és a dir, que ha comprovat la validesa i vigència del poder, a més de fer una “ressenya identificativa del document autèntic que se li hagi aportat per acreditar la representació al·legada”».