Tractant-se el procediment de probat d'un mecanisme processal, que garanteix el compliment de les càrregues i obligacions successòries al Regne Unit, en relació amb el patrimoni allà situat, en coherència amb el seu sistema legal, la llei anglesa no considera el probat títol successori, sinó que l'és el testament privat davant testimonis (articles 14 de la Llei Hipotecària, i 3.d) 24, 26 i 27 i, en el cas de pluralitat de successors, 23.j) del Reglament (UE) núm. 650/2012). El probat no determina qui és l'hereu designat pel testador, sinó qui és l'executor testamentari i acredita o millor aquest, ve a confirmar, la designació feta pel testador. En el cas, l'hereva, de conformitat amb la llei espanyola que constitueix la «lex rei sitae», però amb base en la propietat successòria que adquireix en virtut de les regles del Reglament (article 1.1 i Sentència Kubicka) podrà per si sola completar els procediments exigits per la llei espanyola per obtenir la plena titularitat dels béns hereditaris i aconseguir inscripció en el Registre de la Propietat espanyol