Respecte del defecte expressat en la qualificació impugnada (segons el qual «després de l'operació acordió efectuada per restablir l'equilibri patrimonial, la Societat segueix sotmesa en causa de dissolució, d'acord amb l'article 363 de la Llei de societats de capital»), és cert que el citat precepte legal, en el seu apartat 1.e) estableix que la societat s'ha de dissoldre per pèrdues que deixin reduït el patrimoni net a una quantitat inferior a la meitat del capital social, tret que aquest s'augmenti o es redueixi en la mesura suficient, i sempre que no sigui procedent sol·licitar la declaració de concurs, dissolució que requerirà acord de la junta general adoptat amb la majoria ordinària establerta per a les societats de responsabilitat limitada en l'article 198, i amb el quòrum de constitució i les majories establertes per a les societats anònimes en els articles 193 i 201, regulant l'article 365 el deure per part dels administradors d'instar tal convocatòria. És evident que no es tracta d'una causa de dissolució automàtica, sinó que ha de ser acordada en junta general, en els termes que també contemplen els articles 365 i següents de la Llei de societats de capital, si és que no es va optar per alguna altra de les alternatives que preveu el precepte transcrit, pel que el defecte invocat pel registrador no pot ser mantingut, doncs altres són les conseqüències que legalment es deriven de la seva existència, però de cap manera apareixen a la legislació mercantil com a determinants d'un possible tancament registral.

Date: 
Tuesday, 22 November, 2016