LLEI 21/2001, de 28 de desembre, de mesures fiscals i administratives.

LLEI 21/2001, de 28 de desembre, de mesures fiscals i administratives.

El President de la Generalitat

de Catalunya

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d’acord amb el que estableix l’article 33.2 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, promulgo la següent

LLEI

Preàmbul

Per cinquena vegada consecutiva la primera fou l’any 1997 es presenta, juntament amb la Llei de pressupostos de la Generalitat per al proper exercici, una Llei de mesures fiscals i administratives que, en connexió amb el pressupost i complementant algunes de les seves disposicions, constitueix l’instrument normatiu necessari per a aplicar determinades disposicions de la Llei de pressupostos tant en l’àmbit fiscal com en altres sectors de l’activitat de la Generalitat.

La Llei s’estructura en dos títols: el primer és dedicat a les mesures fiscals i el segon a les mesures administratives. En el seu conjunt, la regulació abasta un total de 63 articles, als quals cal afegir les disposicions addicionals, les disposicions transitòries, les disposicions derogatòries i les disposicions finals.

El títol I, que inclou, com s’ha indicat, les mesures fiscals, es divideix en cinc capítols. En el primer, respecte dels impostos directes, s’estableix per primer cop, entre les deduccions en la quota de l’impost sobre la renda de les persones físiques, la relativa als donatius a favor de fundacions o associacions que tinguin per finalitat el foment de la llengua catalana, sempre que figurin en el cens d’aquestes entitats que elabora el Departament de Cultura. Completa el capítol primer la regulació relativa a l’impost sobre successions i donacions, en la qual cal remarcar com a novetat en la normativa de la Generalitat, l’establiment de la tarifa i del quadre de trams de patrimoni preexistent i dels coeficients aplicables per a la determinació de la quota tributària de l’impost. Quant a les reduccions de la base imposable, es mantenen els mateixos supòsits que donen dret a aplicar-les, si bé cal destacar, d’una banda, l’increment d’un 10 per 100 dels imports de les reduccions per parentiu i, d’una altra, la distinció de dues quanties de la reducció a què tenen dret els disminuïts físics, psíquics i sensorials, segons el grau de minusvalidesa.

El capítol segon del títol I és dedicat als impostos indirectes i, més concretament, a l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats. La regulació s’estén a la fixació dels tipus de gravamen en la modalitat de transmissions patrimonials oneroses aplicables en l’adquisició de l’habitatge habitual per famílies nombroses i per minusvàlids, els quals, en ambdós casos, s’estableixen en el 5 per 100. En la modalitat d’actes jurídics documentats i, en concret, quant a la tributació dels documents notarials per la quota gradual, s’aproven dos tipus de gravamen específics: el 0,1 per 100 aplicable als documents d’adquisició d’habitatges protegits i d’atorgament del corresponent préstec hipotecari, i l’1,5 per 100 aplicable als documents en què s’hagi renunciat a l’exempció en l’Impost sobre el Valor Afegit, i una tarifa per trams de base imposable aplicable a la resta de documents notarials, amb tipus de gravamen que van del 0,5 a l’1 per 100.

El capítol tercer, relatiu a la tributació sobre el joc, estableix les quotes fixes de les màquines recreatives i d’atzar, que són objecte d’un increment general del 2 per 100, llevat de les màquines de tipus "B", per a les quals l’increment superior és conseqüència del canvi de l’import màxim de la partida, que passa de 25 pessetes a 20 cèntims d’euro (33 pessetes).

El capítol quart inclou la regulació dels tributs propis de la Generalitat. En primer terme, pel que concerneix la Llei 6/1999, de 12 de juliol, d’ordenació, gestió i tributació de l’aigua, destaca, d’una part, l’increment d’1,5 a 2 del coeficient aplicable als usos domèstics, en el cas de consums superiors a 12 metres cúbics/mes i, d’una altra, la supressió de la deducció en el cànon de l’aigua dels imports satisfets en concepte de cànon de derivació. En segon lloc, el capítol conté una àmplia regulació sobre taxes de la Generalitat. En concret, entre les taxes de nova creació, destaquen la taxa pels serveis prestats pel cos de Mossos d’Esquadra, les del Consell Català de la Producció Integrada, les de l’Agència Catalana de l’Aigua, i les del Departament d’Ensenyament concernents a la inscripció en les proves per a l’obtenció de determinats títols. D’una altra part, la Llei fa una refosa del títol VII que regula les taxes del Departament de Sanitat i Seguretat Social. D’altres taxes, pertanyents als departaments de Presidència, d’Economia i Finances, de Cultura, d’Indústria, Comerç i Turisme i de Medi Ambient, són objecte de modificació, alhora que la Llei suprimeix quatre taxes corresponents als departaments de Sanitat i Seguretat Social, d’Ensenyament, de Cultura i d’Indústria, Comerç i Turisme.

Per acabar el títol I, el capítol cinquè inclou dues normes vinculades amb la introducció de l’euro en l’àmbit tributari: la primera, sobre els actes administratius de naturalesa tributària i la segona, sobre el règim d’admissió de declaracions i autoliquidacions tributàries.

El títol II de la Llei inclou les mesures administratives i es divideix en quatre capítols. Les mesures que estableixen concerneixen les finances i el patrimoni de la Generalitat (capítol I), el sector públic (capítol II), el personal al servei de la Generalitat (capítol III) i, finalment, diversos àmbits i sectors de l’activitat administrativa (capítol IV).

El primer capítol s’obre amb tres modificacions del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya. La primera afecta el termini de prescripció dels drets de la Generalitat; la segona, la tramitació de despeses plurianuals derivades de normes amb rang de llei o convenis; la tercera, la més extensa, afecta la regulació de les subvencions que, per primera vegada, incorpora, com a normativa pròpia, el règim de les infraccions i les sancions. També dintre d’aquest capítol s’inclouen tres disposicions en matèria de contractació administrativa: les dues primeres constitueixen sengles modificacions puntuals d’una regulació preexistent feta per la Llei 25/1998, de 31 de desembre, de mesures administratives, fiscals i d’adaptació a l’euro, les quals possibiliten la creació de juntes de contractació per a l’adjudicació dels contractes menors; la tercera, consisteix a habilitar el finançament d’obres públiques mitjançant la concessió de domini públic. En l’àmbit patrimonial, la Llei incorpora determinades modificacions de la Llei 11/1981, de 7 de desembre, de patrimoni de la Generalitat, tocant als expedients d’alienació i cessió de béns, i de la Llei 6/1999, de 12 de juliol, d’ordenació, gestió i tributació de l’aigua, i encara la modificació d’altres disposicions de rang legal en matèria d’assegurances.

El segon capítol del títol II inclou una sèrie de mesures sobre el sector públic de la Generalitat i s’obre amb una modificació puntual de l’estatut de l’empresa pública catalana relativa a la participació en societats mercantils públiques. La resta de mesures afecten diferents entitats i organismes. Pel que fa a l’Institut Català de Finances, la llei modifica diverses disposicions de la seva llei reguladora concretant-ne i ampliant-ne algunes de les funcions i reformant-ne l’estructura directiva. Quant a l’Institut Català del Crèdit Agrari, n’amplia també les funcions. Crea el Consell Català de la Producció Integrada i en regula l’estatut bàsic. Modifica puntualment els objectes d’actuació de l’Institut Català del Sòl, de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i de l’Entitat Autònoma d’Organització d’Espectacles i Festes, que passarà a denominar-se Entitat Autònoma de Difusió Cultural, i modifica el règim de tarifes de Ports de Catalunya.

El tercer capítol del títol II introdueix algunes mesures en matèria de personal. Concretament, incorpora el dret al permís i a la reducció de jornada per al cas de naixement de fills prematurs o que, per qualsevol motiu, hagin de romandre hospitalitzats després del part; regula la garantia retributiva dels funcionaris de carrera que hagin ocupat càrrecs executius en el sector públic; amplia la plantilla del Cos d’ Advocats de la Generalitat; estableix diverses condicions d’ accés a places dels cossos de bombers i de mossos d’esquadra, i precisa el règim d’incompatibilitats del Cos d’Interventors i de les escales d’inspectors tributaris i d’inspectors financers.

El quart i darrer capítol del títol II, sota la rúbrica genèrica d’"altres mesures" inclou un conjunt de disposicions que afecten els sectors i àmbits d’actuació administrativa següents: pesca marítima, infraestructures hidràuliques, comerç, joc, carreteres i autopistes, llicències urbanístiques, habitatge, ordenació farmacèutica i comunitats catalanes a l’exterior.

Completen la regulació de la Llei, les disposicions addicionals i transitòries, la disposició derogatòria i les disposicions finals. Entre aquestes darreres destaca la que inclou diverses autoritzacions per a la refosa de les lleis de finances públiques de Catalunya, de l’estatut de l’empresa pública catalana, del patrimoni de la Generalitat i de l’Institut Català de Finances.

Títol I

Mesures fiscals

Capítol I

Impostos directes

Secció primera

Impost sobre la renda de les persones físiques

Article 1

Deduccions en la quota

1. En la part corresponent a la comunitat autònoma de la quota íntegra de l’impost sobre la renda de les persones físiques, pot aplicar-se, juntament amb la reducció percentual que correspongui sobre l’import total de les deduccions de la quota establertes per la Llei de l’Estat reguladora de l’impost, una deducció per donatius a favor de fundacions o associacions que tinguin per finalitat el foment de la llengua catalana i que figurin en el cens d’aquestes entitats que elabora el Departament de Cultura.

L’import de la deducció es fixa en el 15 per 100 de les quantitats donades, amb el límit màxim del 10 per 100 de la quota íntegra autonòmica.

2. Aquesta deducció resta condicionada a la justificació documental adequada i suficient dels pressupòsits de fet i dels requisits que en determinin l’ aplicabilitat. En particular, les entitats beneficiàries d’aquests donatius han de remetre a la Direcció General de Tributs del Departament d’Economia i Finances, dins el primer trimestre de cada any, una relació de les persones físiques que han efectuat donatius durant l’any anterior, amb la indicació de les quantitats donades per cadascuna d’elles.

3. Deduccions en la quota pel naixement o adopció d’un fill. En la part corresponent a la comunitat autònoma de la quota íntegra de l’impost sobre la renda de les persones físiques es pot aplicar, juntament amb la reducció percentual que correspongui sobre l’import total de les deduccions de la quota establertes per la Llei de l’Estat reguladora de l’impost, una deducció per naixement o adopció d’un fill en els termes següents:

	Euros
1. En la declaració conjunta
dels progenitors	300
2. En la declaració individual, deducció
de cadascun dels progenitors	150

Secció segona

Impost sobre successions i donacions

Article 2

Reduccions de la base imposable

En les adquisicions mortis causa, incloses les dels beneficiaris de pòlisses d’assegurances de vida, la base liquidable s’obté mitjançant l’aplicació sobre la base imposable de les reduccions següents, les quals substitueixen les de l’Estat que siguin anàlogues:

a) La que correspongui de les incloses en els grups següents:

Grup I: adquisicions per descendents i adoptats menors de vint-i-un anys: 18.000 euros, més 4.500 euros per cada any de menys de vint-i-un que tingui el causahavent, fins al límit màxim de 54.000 euros.

Grup II: adquisicions per descendents i adoptats de vint-i-un anys o més, cònjuges, ascendents i adoptants: 18.000 euros.

Grup III: adquisicions per col·laterals de segon i tercer grau, ascendents i descendents per afinitat: 9.000 euros.

Grup IV: en les adquisicions per col·laterals de quart grau, graus més distants i estranys, no s’aplica cap reducció per raó de parentiu.

b) Juntament amb la reducció que pogués correspondre en funció del grau de parentiu amb el causant, en les adquisicions per persones amb disminució física, psíquica o sensorial, en grau de minusvalidesa igual o superior al 33%, s’aplica una reducció de 245.000 euros. Si el grau de minusvalidesa és igual o superior al 65%, la reducció és de 285.000 euros. A aquests efectes, els graus de minusvalidesa són els que s’estableixen d’acord amb el barem a què es refereix l’article 148 del text refós de la Llei general de la Seguretat Social, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1994, de 20 de juny.

c) Amb independència de les reduccions a què fan referència les lletres a i b, s’aplica una reducció del 100%, amb un límit de 9.380 euros, sobre les quantitats percebudes pels beneficiaris de contractes d’assegurances sobre la vida, quan llur parentiu amb la persona contractant morta sigui el de cònjuge, ascendent, descendent, adoptant o adoptat. En el cas d’assegurances col·lectives o contractades per les empreses en favor de llurs treballadors, s’ha d’atendre el grau de parentiu entre la persona assegurada i la beneficiària. La reducció és única per subjecte passiu, qualsevol que sigui el nombre de contractes d’assegurança de vida dels quals sigui beneficiari. En el cas que tingui dret al règim de bonificacions i reduccions que estableix la disposició transitòria quarta de la Llei de l’Estat 29/1987, de 18 de desembre, de l’impost sobre successions i donacions, el subjecte passiu pot optar entre aplicar aquest règim o la reducció que s’estableix en aquest apartat.

d) Sens perjudici de les reduccions que siguin procedents d’acord amb les lletres a, b i c, en les adquisicions mortis causa que corresponguin al cònjuge, als descendents o adoptats, als ascendents o adoptants o als col·laterals fins al tercer grau del causant, es pot aplicar en la base imposable una reducció del 95% sobre el valor dels béns i els drets següents, en els termes i les condicions que s’especifiquen:

Primer. El valor net dels elements patrimonials afectes a una empresa individual o a una activitat professional del causant. També s’aplica la reducció respecte als béns del causant utilitzats en el desenvolupament de l’activitat empresarial o professional del cònjuge sobrevivent, quan aquest sigui l’adjudicatari dels béns.

Segon. Les participacions en entitats, amb cotització o sense cotització en mercats organitzats, per la part que correspongui a la proporció existent entre els actius necessaris per a l’exercici de l’activitat empresarial o professional, minorats amb l’import dels deutes que en deriven, i el valor del patrimoni net de l’entitat. Per a gaudir d’aquesta reducció, cal que es compleixin els requisits següents:

a) Que l’entitat no tingui per activitat principal la gestió d’un patrimoni mobiliari o immobiliari. S’entén que una entitat no gestiona un patrimoni mobiliari o immobiliari i que, per tant, exerceix una activitat empresarial quan, per aplicació del que estableix l’article 75 de la Llei de l’Estat 43/1995, de 27 de desembre, de l’impost sobre societats, la dita entitat no compleix les condicions perquè es consideri que més de la meitat del seu actiu és constituït per valors o és de mera tinença de béns.

b) Que, quan l’entitat tingui forma societària, no hi concorrin els supòsits establerts per l’article 75 de la Llei de l’Estat 43/1995, de 27 de desembre, de l’impost sobre societats, llevat del que estableix la lletra b, número 1, del dit article.

c) Que la participació del causant en el capital de l’entitat fos almenys del 5%, computat de forma individual, o del 20%, conjuntament amb el cònjuge, els ascendents, els descendents o els col·laterals de segon grau, tant per consanguinitat, com per afinitat o adopció.

d) Que el causant hagués exercit efectivament funcions de direcció en l’entitat, tasca per la qual percebés una remuneració que representés més del 50% de la totalitat dels seus rendiments d’activitats econòmiques i del treball personal. Als efectes d’aquest càlcul, no s’han de computar entre els rendiments d’activitats econòmiques i del treball personal els rendiments de l’activitat econòmica a què es refereix l’apartat primer. Si la participació en l’entitat és conjunta amb alguna o algunes de les persones a què es refereix la lletra c, les funcions de direcció i les remuneracions que en deriven han de complir-se almenys en una de les persones del grup de parentiu.

Tercer. L’habitatge habitual del causant, amb el límit de 125.060 euros per cada subjecte passiu. Aquesta reducció és aplicable al cònjuge, als descendents o adoptats i als ascendents o adoptants; en el cas d’un parent col·lateral, per a gaudir d’aquesta reducció per adquisició de l’habitatge habitual, ha d’ésser més gran de seixanta-cinc anys i haver conviscut amb el causant durant els dos anys anteriors a la seva mort.

Quart. Les finques rústiques de dedicació forestal que disposin d’un pla tècnic de gestió i millora forestal aprovat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca o pel Departament de Medi Ambient. També s’aplica la reducció si el pla forestal esmentat és aprovat dins el termini de presentació voluntària establert pel Reglament de l’impost.

Cinquè. Els béns culturals d’interès nacional i els béns mobles catalogats qualificats i inscrits d’acord amb la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català; els béns inscrits i catalogats del patrimoni històric o cultural de les altres comunitats autònomes, d’acord amb la normativa específica que els reguli, i els béns compresos en els apartats u i tres de l’article 4 de la Llei de l’Estat 19/1991, de 6 de juny, de l’impost sobre el patrimoni.

Sisè. Les reduccions establertes per aquesta lletra d s’apliquen en el cas d’adquisició tant de la plena o nua propietat com de qualsevol altre dret sobre els béns afectats.

Setè. El gaudi definitiu de la reducció establerta per l’apartat primer d’aquesta lletra d resta condicionat al manteniment de l’exercici de la mateixa activitat i de la titularitat i l’afectació a aquesta dels mateixos béns i drets, o els seus subrogats amb un valor equivalent, en el patrimoni de l’adquirent durant els cinc anys següents a la mort del causant, llevat que aquest morís dins aquest termini. També el gaudi definitiu de la reducció establerta en els apartats segon i tercer d’aquesta lletra d resta condicionat al manteniment de l’adquisició en el patrimoni de l’adquirent en el termini assenyalat anteriorment, amb la mateixa excepció.

Vuitè. Quant a la reducció establerta per l’apartat quart, el gaudi definitiu d’aquesta resta condicionat al manteniment de la titularitat de la finca en el patrimoni de l’adquirent durant els cinc anys següents a la mort del causant, llevat que, al seu torn, morís l’adquirent dins aquest termini.

Novè. Quant a la reducció establerta per l’apartat cinquè, el gaudi definitiu d’aquesta resta condicionat al manteniment de la titularitat dels béns adquirits en el patrimoni de l’adquirent durant els deu anys següents a la mort del causant, llevat que, al seu torn, morís l’adquirent dins aquest termini o els adquireixi la Generalitat.

Desè. El causahavent no pot fer actes de disposició i operacions societàries que, directament o indirectament, puguin donar lloc a una minoració substancial del valor de l’adquisició.

Onzè. En el cas d’incompliment dels requisits a què es refereixen els apartats setè, vuitè, novè i desè, el subjecte passiu ha de pagar, dins el termini reglamentari de declaració-liquidació corresponent a actes de transmissió inter vivos, la part de l’impost que s’hagi deixat d’ingressar com a conseqüència de la reducció practicada juntament amb els interessos de demora acreditats. Els interessos no "es produeixen", sinó que la Generalitat hi té dret (en merita) o la reconeixen com a creditora (li acrediten).

2. Si uns mateixos béns o drets, en un període màxim de deu anys, fossin subjecte de dues o més transmissions mortis causa en favor del cònjuge, dels descendents, dels ascendents, dels adoptants o dels adoptats, en la segona i ulteriors transmissions s’ha de practicar en la base imposable, amb caràcter alternatiu, la més favorable de les dues reduccions següents:

a) Una reducció en una quantia equivalent a l’import de les quotes de l’impost sobre successions i donacions satisfetes per raó de les transmissions mortis causa precedents.

b) La reducció que resulti en funció de l’escala següent:

Primer. Reducció del 50% del valor real dels béns i els drets, quan la segona transmissió o la ulterior s’hagi produït dins l’any natural següent comptat des de la data de la primera transmissió o l’anterior.

Segon. Reducció del 30% del valor real dels béns i els drets, quan la segona transmissió mortis causa o la ulterior s’hagi esdevingut després del primer any i abans del transcurs de cinc anys naturals comptats des de la data de la primera transmissió o l’anterior.

Tercer. Reducció del 10% del valor real dels béns i els drets quan la segona transmissió o la ulterior s’hagi produït després dels cinc anys naturals següents a la data de la primera transmissió mortis causa o l’anterior.

Quart. En el cas que les reduccions a què es refereixen els punts primer, segon i tercer d’aquesta lletra recaiguin sobre béns i drets als quals sigui aplicable el que disposa la lletra d de l’apartat 1, el percentatge de reducció només s’aplica al romanent del valor del bé o el dret que no n’és objecte.

3. L’aplicació de les reduccions a què fa referència l’apartat 2 és condicionada al fet que, per raó de la primera adquisició mortis causa o l’anterior, s’hagi produït una tributació efectiva en concepte de l’impost sobre successions i donacions, i s’entén sens perjudici de les reduccions que hi escaiguin. En qualsevol cas, s’admet la subrogació de béns o drets sempre que s’acrediti fefaentment.

Article 3

Tarifa

La quota íntegra de l’impost sobre successions i donacions s’obté aplicant a la base liquidable, calculada segons el que es disposa en l’article, l’escala següent:

Base liquidable	Quota íntegra	Resta base liquidable	Tipus
Fins a euros	Euros	Fins a euros	%
0,00	0,00	7.993,46	7,65
7.993,46	611,50	8.006,54	8,50
16.000,00	1.292,06	8.000,00	9,35
24.000,00	2.040,06	8.000,00	10,20
32.000,00	2.856,06	8.000,00	11,05
40.000,00	3.740,06	8.000,00	11,90
48.000,00	4.692,06	8.000,00	12,75
56.000,00	5.712,06	8.000,00	13,60
64.000,00	6.800,06	8.000,00	14,45
72.000,00	7.956,06	8.000,00	15,30
80.000,00	9.180,06	39.900,00	16,15
119.900,00	15.623,91	39.900,00	18,70
159.800,00	23.085,21	79.600,00	21,25
239.400,00	40.000,21	159.400,00	25,50
398.800,00	80.647,21	398.800,00	29,75
797.600,00	199.290,21	en endavant	34,00

 

Article 4

Quota tributària

La quota tributària per l’ impost sobre successions i donacions s’obté aplicant a la quota íntegra el coeficient multiplicador que correspongui dels que s’indiquen a continuació, establerts en funció del patrimoni preexistent del contribuent i del grup, segons el grau de parentiu, assenyalat en l’article 2 anterior:

Patrimoni
preexistent	Grups de l’article 2
Euros	I i II	III	IV
De 0 a 402.700	1,0000	1,5882	2,0000
De més de 402.700
a 2.007.400	1,0500	1,6676	2,1000
De més de 2.007.400
a 4.020.800	1,1000	1,7471	2,2000
Més de 4.020.800	1,2000	1,9059	2,4000

Quan la diferència entre la quota tributària obtinguda per l’aplicació del coeficient multiplicador que correspon i la que resulta d’aplicar a la mateixa quota íntegra el coeficient multiplicador immediat inferior és més gran que la que hi ha entre l’import del patrimoni preexistent tingut en compte per a la liquidació i l’import màxim del tram de patrimoni preexistent que motiva l’aplicació de l’esmentat coeficient multiplicador inferior, aquella es redueix en l’import de l’excés.

Capítol II

Impostos indirectes

Secció única

Impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats

Article 5

Tipus de gravamen en l’adquisició de l’habitatge habitual per famílies nombroses

1. El tipus impositiu aplicable a la transmissió d’un immoble que hagi de constituir l’habitatge habitual d’una família nombrosa és del 5 per 100, sempre que es compleixin simultàniament els requisits següents:

a) El subjecte passiu ha d’ésser membre de la família nombrosa.

b) La suma de les bases imposables en l’impost sobre la renda de les persones físiques corresponents als membres de la família nombrosa no ha d’excedir de 30.000 euros. Aquesta quantitat s’ha d’incrementar de 12.000 euros per cada fill que excedeixi del nombre de fills que la legislació vigent exigeix com a mínim perquè una família tingui la condició legal de nombrosa.

2. Als efectes de l’aplicació del tipus impositiu fixat per l’apartat 1:

a) Són famílies nombroses les que defineix la Llei 25/1971, de 19 de juny, de protecció a la família nombrosa.

b) Es considera habitatge habitual aquell que s’ajusta a la definició i als requisits establerts per la normativa de l’impost sobre la renda de les persones físiques.

Article 6

Tipus de gravamen en l’adquisició de l’habitatge habitual per a minusvàlids

1. El tipus impositiu aplicable a la transmissió d’un immoble que hagi de constituir l’habitatge habitual del contribuent que tingui la consideració legal de persona amb disminució física, psíquica o sensorial, és del 5 per 100. També s’aplica aquest tipus impositiu, quan la circumstància de minusvalidesa esmentada concorri en algun dels membres de la unitat familiar del contribuent.

2. És un requisit per a l’aplicació d’aquest tipus que la suma de les bases imposables corresponents als membres de la unitat familiar en la darrera declaració de l’impost sobre la renda de les persones físiques no excedeixi els 30.000 euros.

3. Als efectes de l’aplicació d’aquest tipus impositiu:

a) Es consideren persones amb disminució les que tinguin la consideració legal de persona amb minusvalidesa en grau igual o superior al 65%, d’acord amb el barem que determina l’article 148 del text refós de la Llei general de la Seguretat Social, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1994, de 20 de juny.

b) Es considera habitatge habitual aquell que s’ajusta a la definició i als requisits establerts per la normativa de l’impost sobre la renda de les persones físiques.

c) Així mateix, el concepte d’unitat familiar és el que defineix la normativa aplicable a l’impost sobre la renda de les persones físiques.

4. En el moment de presentar el document de liquidació de l’impost, el contribuent ha d’aportar la justificació documental adequada i suficient de la condició i el grau de minusvalidesa i també del compliment del requisit establert per l’apartat 2 d’aquest article.

Article 7

Tipus de gravamen dels documents notarials

Els documents notarials a què es refereix l’article 31.2 del text refós de la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1993, de 24 de setembre, tributen segons els tipus de gravamen següents:

a) El 0,1 per 100 en el cas de documents d’adquisició d’habitatges declarats protegits, i també els del préstec hipotecari atorgat per a adquirir-los.

b) L’1,5 per 100, en el cas de documents en què s’hagi renunciat a l’exempció en l’IVA conforme al que disposa l’article 20.dos de la Llei 37/1992, de 28 de desembre, de l’impost sobre el valor afegit.

c) Els altres documents tributen segons l’escala següent:

Porció de base imposable (euros)	Tipus
Fins a 60.000	0,5 per 100
De 60.000,01 i fins a 100.000	0,75 per 100
Més de 100.000	1 per 100

Capítol III

Tributació sobre el joc

Secció única

Quotes fixes

Article 8

Quotes fixes de les màquines recreatives i d’atzar

Les quotes fixes de les màquines recreatives i d’atzar es fixen en les quantitats següents:

1. En els supòsits d’explotació de màquines o aparells automàtics aptes per al joc, la quota aplicable s’ha de determinar en funció de la classificació de les màquines establerta pel reglament de màquines recreatives i d’atzar, aprovat pel Decret 28/1997, de 21 de gener. D’acord amb aquesta classificació, són aplicables les quotes següents:

a) Les màquines tipus "B" o recreatives amb premi: una quota anual de 3.549 euros. Si es tracta de màquines o aparells automàtics tipus ""B" en què poden intervenir dos jugadors o més de manera simultània sempre que el joc de cadascú sigui independent del d’altres jugadors, són aplicables les quotes següents:

Màquines o aparells de dos jugadors: l’import que resulti de multiplicar per dos la quota fixada per la lletra a.

Màquines o aparells de tres jugadors o més: 7.096 euros, més el resultat de multiplicar per 2.280 el producte del nombre de jugadors pel preu màxim autoritzat per a la partida.

b) Per a les màquines tipus "C" o d’atzar, s’estableix una quota anual de 5.110 euros. Si es tracta de màquines o aparells automàtics tipus "C" en què poden intervenir dos jugadors o més de manera simultània sempre que el joc de cadascú sigui independent del d’altres jugadors, són aplicables les quotes següents:

Màquines o aparells de dos jugadors: l’import que resulti de multiplicar per dos la quota fixada per la lletra b.

Màquines o aparells de tres jugadors o més: 10.220 euros, més el resultat de multiplicar per 1.533 euros el nombre màxim de jugadors autoritzats.

2. En el cas de modificació del preu màxim de 20 cèntims d’euro autoritzat per a la partida de màquines de tipus "B" o recreatives amb premi, la quota tributària de 3.549 euros a què es refereix l’apartat 1.a d’aquest article, s’ha d’incrementar de 65,6 euros per cada 5 cèntims d’euro en què el nou preu màxim autoritzat excedeixi 20 cèntims d’euro.

Capítol IV

Tributs propis

Secció primera

Cànon de l’aigua

Article 9

Modificació de la Llei 6/1999, de 12 de juliol, d’ordenació, gestió i tributació de l’aigua

1. S’afegeix un apartat tercer a l’article 38 de la Llei 6/1999, amb el text següent:

"3. El pagament d’interessos i l’amortització de crèdits es poden garantir a càrrec de la recaptació que s’obtindrà amb el cànon de l’aigua"

2. Es modifica l’apartat 2.b de l’article 44 de la Llei 6/1999, que passa a redactar-se de la manera següent:

"2. En els supòsits d’usos domèstics d’aigua, en el cas d’habitatges, el tipus s’afecta dels coeficients següents, en funció del tram de consum mensual de l’abonat al qual s’apliquen:

"a) consum mensual igual o inferior a 12 metres cúbics: 1

"b) consum mensual superior a 12 metres cúbics: 2"

3. S’afegeix un nou paràgraf a l’apartat 4 de l’article 47 de la Llei 6/1999, amb la redacció següent:

"La determinació del grau de contaminació s’efectua per mesurament directe de la càrrega contaminant i segons la declaració d’ús i contaminació de l’aigua que el subjecte passiu del tribut resta obligat a presentar.

"Tanmateix, quan la manca de presentació de la declaració esmentada en el paràgraf anterior, o bé el fet de presentar-la de manera incompleta o acreditadament fraudulenta, no permetin a l’Agència Catalana de l’Aigua disposar de totes les dades necessàries per a la determinació del tipus específic, aquest es fixa de manera indirecta, podent emprar qualsevol dada o antecedent rellevant per a determinar-lo, o bé dades d’altres establiments del sector al qual pertanyi l’establiment."

4. Es modifica l’apartat 9 de l’article 47 de la Llei 6/1999, que passa a redactar-se de la manera següent:

"9. D’altra banda, en el cas de l’ús de l’aigua fet per centrals tèrmiques, amb un consum anual d’aigua superior a 1.000 hectòmetres cúbics, s’aplica, sobre la modalitat de tarifació per volum el coeficient 0,00053".

5. Se suprimeix la disposició addicional quarta de la Llei 6/1999, relativa a la deducció del cànon de derivació establert per la Llei 18/1981, d’1 de juliol, sobre actuacions en matèria d’aigües a Tarragona.

6. Es modifica la disposició addicional onzena de la Llei 6/1999, que passa a redactar-se de la manera següent:

"Resten excloses de l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei, llevat del règim fiscal establert pel títol Vè, les aigües minerals i termals, que es regulen per llur legislació específica."

7. S’afegeixen en dos nous apartats a la disposició transitòria 5a de la Llei 6/1999, amb la redacció següent:

2."Els deutes pel concepte de cànon de sanejament, increment de tarifa de sanejament, cànon d’infrastructura hidràulica i cànon de regulació, vigents en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei se segueixen regint per llur normativa específica.

3."No obstant el que determina l’apartat 2, en els actes de liquidació corresponents a usos d’aigua efectuats per centrals tèrmiques amb un consum anual d’aigua superior a 1.000 hectòmetres cúbics, que esdevinguin ferms després de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, s’aplica el coeficient 0,00046, sobre la modalitat de tarifació per volum".

Secció segona

Taxes

Article 10

Modificació del títol 1 de la Llei 15/1997

Es modifica l’article 40 del capítol 2 del títol 1 de la Llei 15/1997, de 24 de desembre, de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que passa a tenir la redacció següent:

"L’import de la taxa dels diferents impresos subministrats per cada departament o pels organismes autònoms que en depenen ha d’ésser aprovat mitjançant una ordre del conseller o consellera respectiu. En tot cas, el preu unitari de l’imprès ha de coincidir amb l’import del seu cost directe arrodonit fins al múltiple de 10 cèntims més proper."

Article 11

Modificació del títol 2 de la Llei 15/1997

1. Es modifica l’article 49 del capítol 1 del títol 2 de la Llei 15/1997, de 24 de desembre, de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que passa a tenir la redacció següent:

Article 49. "Quota

"L’import de la quota és:

"De dia (de les 6 a les 22 hores)

	Euros
Màxim temps	T	M	A
1 hora	0	0	3
Tot el dia	3	2	8
3 dies	4	3	11
7 dies	5	3,5	18
15 dies	6	4,5
30 dies	9	6
60 dies	12	9

De nit (de les 22 a les 6 hores)

	Euros
	T	M	A
Tota la nit o fracció	1	0,6	3

 

"T= turismes; M =Motos; A= Autocars

2. Es modifiquen els apartats a) i b) del punt 2 de l’article 50.2 del capítol 1 del títol 2 de la Llei 15/1997, que passa a tenir la redacció següent:

"2.

"a) Gaudeixen d’una bonificació d’1 euro per vehicle les persones que participen en activitats o esdeveniments autoritzats pel Patronat, promoguts per persones físiques so jurídiques legalment constituïdes, que transcorren dins la zona urbana de la muntanya de Montserrat i que tenen un abast o un contingut cultural, esportiu, religiós o social.

"b) Les persones que s’allotgen al recinte urbà i al càmping de Montserrat, els refugis de la muntanya, i també les que fan ús dels serveis de funicular, de restauració i d’hoteleria al recinte urbà de la muntanya de Montserrat, gaudeixen d’una bonificació única d’1 euro per vehicle. Aquesta bonificació no és acumulable a la recollida en el punt a."

3. Es modifica l’apartat 2 de l’article 55 del capítol 2 del títol 2 de la Llei 15/1997, que passa a tenir la redacció següent:

"2. La quota de la taxa per a la publicació d’anuncis en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, els quals en tots els casos han d’ésser tramesos per correu electrònic i fax simultàniament, no sotmesos a exempció per la normativa vigent, és de 0,01652 euros per espai i mil·límetre d’alçada. La quota corresponent als anuncis amb termini d’urgència és de 0,02524 euros per espai i mil·límetre d’alçada. En aquests imports s’inclou la publicació en totes dues edicions, l’edició en llengua catalana i l’edició en llengua castellana."

Les insercions que es retirin de publicació després d’haver estat presentades meriten una quota equivalent al 50% de la que els corresponen en cas de publicació, per a la taxa normal.

Les insercions retirades de publicació a les quals s’hagi aplicat la taxa d’urgència no tindran dret a retorn.

4. Es modifica l’article 56 del capítol 2 del títol 2 de la Llei 15/1997, que passa a tenir la redacció següent:

"Article 56. Bonificacions

"En relació amb la quota aprovada per l’article 55.2 s’estableix una bonificació del 25 per 100 per als anuncis que sobrepassin una extensió d’una pàgina impresa del DOGC".

Article 12

Modificació del títol 3 de la Llei 15/1997

1. Es modifiquen les referències al Departament de Governació en les rúbriques del títol 3 i del capítol 1 d’aquest mateix títol de la Llei 15/1997, de 24 de desembre, de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que s’entenen fetes al Departament d’Interior.

2. S’afegeix un capítol 5 al títol 3 de la Llei 15/1997, amb el contingut següent:

"Capítol 5

"Taxa pels serveis prestats pel Cos de Mossos d’Esquadra

"Article 73 bis. Fet imposable

"Constitueix el fet imposable de la taxa la prestació dels serveis següents, quan són prestats per efectius del Cos de Mossos d’Esquadra:

"a) L’escorta, el control i la regulació de la circulació de transports especials.

"b) La vigilància, la regulació i la protecció de proves esportives que afectin vies interurbanes o que tinguin una incidència major en el nucli urbà, sens perjudici de les competències municipals.

"c) La regulació i la vigilància en a filmacions cinematogràfiques, publicitàries, televisives o de qualsevol altre tipus, quan afectin la circulació normal per espais i vies públiques i la disponibilitat normal d’aquesta, sens perjudici de les competències municipals que hi concorrin.

"Article 73 ter. Subjecte passiu

"Els subjectes passius contribuents de la taxa són les persones físiques o jurídiques que sol·liciten o en favor de les quals es presten els serveis que constitueixen el fet imposable.

"Article 73 quater. Quota

"La quota de la taxa es fixa en 27,56 euros per hora i persona destinada a la prestació del servei sol·licitat. L’import de la liquidació és el resultat de l’aplicació de la quota de la taxa al nombre d’hores efectivament esmerçades en la prestació del servei.

"Article 73 quinquies. Acreditament i liquidació

"La taxa s’acredita un cop feta la prestació dels serveis que constitueixen el fet imposable. No obstant això, s’ha de realitzar un pagament a compte abans de la prestació del servei que constitueix el fet imposable, a partir d’una estimació de l’import de la taxa. Un cop prestat el servei o realitzada l’activitat sol·licitada, l’òrgan competent ha d’emetre la liquidació definitiva de la taxa, on s’han d’especificar el nombre d’hores i persones que han intervingut en la prestació del servei i la quota corresponent segons els imports establerts per l’article anterior, amb deducció de la quantitat que hagi satisfet el contribuent amb caràcter de bestreta.

"Article 73 sexties. Afectació de la taxa

"Els ingressos recaptats per motiu de la taxa han d’ésser afectats a les finalitats d’investigació criminal i policia científica de la Direcció General de Seguretat Ciutadana.

"Article 73 septies. Gestió, liquidació i recaptació

"1. La gestió i la recaptació de la taxa corresponen al Servei Català de Trànsit.

"2. El pagament de la taxa s’ha d’efectuar al Servei Català de Trànsit, el qual ha d’ingressar l’import total recaptat al Tresor de la Generalitat de Catalunya, en els terminis legalment establerts."

Article 13

Modificació del títol 4 de la Llei 15/1997

Es modifica l’article 83 novies del capítol 3 del títol 4 de la Llei 15/1997 de 24 de desembre, de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que passa a tenir la redacció següent:

"Article 83 novies. Quota

"1. La quota de la taxa es determina aplicant a la base imposable el barem següent:

	"Tipus de gravamen:
"1. Fulletó d’admissió a negociació a la Borsa de Valors de Barcelona
d’accions i valors amb un termini final d’amortització o venciment
superior a divuit mesos	0,03 per 1.000
"2. Fulletó d’admissió a negociació a la Borsa de Valors de Barcelona de valors
amb un termini final d’amortització o venciment inferior o igual
a divuit mesos	0,01 per 1.000

"2. La base imposable és el valor nominal de les emissions a què es refereix el fulletó informatiu corresponent. No obstant això, en cas de modificació de valors en circulació per increment de llur valor nominal, la base imposable és l’import de l’increment del valor nominal de les emissions, com a conseqüència de la modificació, en la data de la verificació corresponent.

"3. En el cas de fulletons d’ofertes públiques de venda de valors, la base imposable és el valor efectiu de l’oferta corresponent.

"4. En el cas de les societats d’inversió mobiliària de capital variable, la base imposable és el valor nominal del capital en circulació en la data de la verificació corresponent".

Article 14

Modificació del títol 5 de la Llei 15/1997

1. Se suprimeix la taxa per la inscripció a les proves d’accés al grau superior dels ensenyaments de música, regulada en el capítol 7 del títol 5 de la Llei 15/1997 de 24 de desembre, de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

2. S’afegeix un nou capítol 7 al títol 5 de la Llei 15/1997, amb el text següent:

"Capítol 7 Taxa per la inscripció en les proves per a l’obtenció de determinats títols

"Article 107 septies. Fet imposable

"Constitueix el fet imposable de la taxa la inscripció a les proves següents:

"a) Proves per a l’obtenció del títol de batxiller.

"b) Proves per a l’obtenció del títol de tècnic i de tècnic superior dels cicles formatius dels ensenyaments d’arts plàstiques i disseny.

"c) Prova per a l’obtenció directa dels títols de tècnic i de tècnic superior de formació professional.

"Article 107 octies. Subjecte passiu

"Són subjectes passius de la taxa les persones que s’inscriuen a les proves corresponents

"Article 107 novies. Acreditament

"La taxa s’acredita mitjançant la prestació del servei i s’exigeix en el moment de la inscripció.

"Art. 107 decies. Quota

"L’import de la quota és:

"1. En la inscripció a les proves per a l’obtenció del títol de batxiller:

"1.1  Inscripció a les proves, de totes les matèries, per a l’obtenció del títol de batxiller: 70 euros

"1.2  Inscripció a les proves, per matèries, per a l’obtenció del títol de batxiller per cada matèria: 6 euros

"2. En la inscripció per a l’obtenció del títol de Tècnic i de Tècnic Superior dels cicles formatius dels ensenyaments d’Arts plàstiques i disseny:

"2.1  Inscripció a les proves, de tots els mòduls, per a l’obtenció del títol de tècnic: 50 euros

"2.2  Inscripció a les proves, per mòduls solts, per a l’obtenció del títol de tècnic, per cada mòdul: 7 euros

"2.3  Inscripció a les proves, de la totalitat dels mòduls, per a l’obtenció del títol de tècnic superior: 70 euros

"2.4  Inscripció a les proves, per mòduls solts, per a l’obtenció del títol de tècnic superior, per cada mòdul: 10 euros

"3. En la inscripció a la prova per a l’obtenció directa dels títols de tècnic i de tècnic superior de formació professional:

"3.1  Inscripció a la prova per a l’obtenció directa del títol de tècnic de formació professional: 50 euros

"3.2  Inscripció a la prova per a l’obtenció directa del títol de tècnic superior de formació professional: 70 euros

"3.3  Inscripció a la prova per a l’obtenció directa del títol de tècnic de formació professional, per crèdit: 7 euros

"3.4  Inscripció a la prova per a l’obtenció directa del títol de tècnic superior de formació professional, per crèdit: 10 euros

"Article 107 undecies. Exempcions i bonificacions

"1. A les persones membres de famílies nombroses, els són aplicables les exempcions i les bonificacions establertes per la legislació vigent relativa a la protecció d’aquestes famílies.

"2. Són exempts de pagar la taxa exigida, amb la justificació documental prèvia de llur situació, els subjectes passius que estiguin en situació d’incapacitat permanent total o absoluta.

"3. Són exempts de pagar la taxa exigida, amb la justificació documental prèvia de llur situació, les persones subjectes a mesures privatives de llibertat."

Article 15

Modificació del títol 6 de la Llei 15/1997

1. Es modifica el capítol 1 del títol 6 de la Llei 15/1997, de 24 de desembre, de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya que passa a tenir la redacció següent:

"Capítol 1. Taxa pels drets d’inscripció a les proves per a l’obtenció dels certificats de coneixements de català que convoca la Direcció General de Política Lingüística.

"Article 108. Fet imposable

"Constitueix el fet imposable de la taxa la inscripció en les proves per a l’obtenció dels certificats de coneixements de català que convoca la Direcció General de Política Lingüística.

"Article 109. Subjecte passiu

"Són subjectes passius de la taxa les persones que s’inscriuen a les proves.

"Article 110. Acreditament

"La taxa s’acredita mitjançant la prestació del servei i s’exigeix en el moment de la inscripció.

"Article 111. Quota

"L’import de la quota és:

"1. Proves per a l’obtenció del certificat de nivell bàsic de català (certificat A bàsic): 12,3 euros

" 2. Proves per a l’obtenció del certificat de nivell elemental de català (certificat A elemental): 12,3 euros

" 3. Proves per a l’obtenció del certificat de nivell intermedi de català (certificat B): 12,3 euros

" 4. Proves per a l’obtenció del certificat de suficiència de català (certificat C): 21,5 euros

" 5. Proves per a l’obtenció del certificat de nivell superior de català (certificat D): 21,5 euros

" 6. Proves per a l’obtenció del certificat de coneixements de llenguatge administratiu: 21,5 euros

" 7. Proves per a l’obtenció del certificat de coneixements de llenguatge jurídic: 21,5 euros

" 8. Proves per a l’obtenció del certificat de llenguatge comercial: 21,5 euros

" 9. Proves per a l’obtenció del certificat de capacitació per a la correcció de textos orals i escrits: 21,5 euros

"Article 112. Exempcions

"Són exempts d’aquesta taxa, amb la justificació documental prèvia de llur situació, els subjectes passius en situació d’atur que no perceben cap prestació econòmica i els jubilats."

2. S’afegeix un punt 8 al quadre d’imports de l’article 137 quinquies del capítol 8 del títol 6 de la Llei 15/1997, amb la redacció següent:

"8. Impressions digitals en baixa resolució:

"8.1  En blanc i negre:

"Mida fins a 10x15: 1 euro

"Mida 13x18 i 18x24: 1,1 euros

"Mida 24x30: 1,3 euros

"8.2  En color

"Mida fins a 10x15: 1,5 euros

"Mida 13x18 i 18x24: 1,8 euros

"Mida 24x30: 2,8 euros

3. Se suprimeix el capítol 10 del títol 6 de la Llei 15/1997, de 24 de desembre.

4. S’afegeix un nou capítol 10 al títol 6 de la Llei 15/1997, que passa a tenir la redacció següent:

"Capítol 10. Taxa per la utilització de la cambra hipobàrica de l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya.

"Article 137 decies. Fet imposable

"Constitueix el fet imposable de la taxa la utilització de la cambra hipobàrica de l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya.

"Article 137 undecies. Subjecte passiu

"Són subjectes passius de la taxa les persones físiques o jurídiques, públiques o privades, que utilitzen la cambra hipobàrica.

"Article 137 duodecies. Acreditament

"La taxa s’acredita i s’exigeix en el moment que s’autoritza la utilització de la cambra hipobàrica.

"Article 137 terdecies. Quota

"La quota de la taxa és:

	euros
" 1. Test d’hipòxia, per hora	109
" 2. Prova tècnica, per hora	129
" 3. Exposició a hipòxia, per hora
i per persona:
" 3.1. Una persona	65
" 3.2. Dues persones	32,5
" 3.3. Tres persones	26
" 3.4. Quatre persones	20
" 3.5. Cinc persones	18
" 3.6. Sis persones	16,2
" 3.7. Set persones	14,4
" 3.8. Vuit persones o més	13,2
" 4. Prova d’esforç, per hora	93
" 5. Analítiques:
" 5.1. Lactat	44
" 5.2. Hemograma	34,3
" 5.3. EPO	32
" 5.4. Bioquímica	43,3

Article 16

Modificació del títol 7 de la Llei 15/1997

1. Es modifica el títol 7, de la Llei 15/1997 de 24 de desembre, de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya relatiu a les taxes del Departament de Sanitat i Seguretat Social, que queda redactat de la següent manera:

"Capítol 1

"Taxa per autoritzacions, anotacions o registres administratius i per les activitats de control sanitari, en matèria de protecció de la salut, efectuat sobre indústries, establiments, serveis, laboratoris, productes i altres activitats relacionades.

"Article 138. Fet imposable

"1. Constitueix el fet imposable de la taxa la prestació feta pel Departament de Sanitat i Seguretat Social dels serveis següents:

"a) Control sanitari oficial.

"b) Estudis, informes i elaboració de propostes de resolució.

"c) Comprovació de dades.

"d) Tramitació administrativa.

"2. Els serveis consignats per l’apartat 1 es presten per acomplir els actes o activitats següents:

"a) L’autorització sanitària per al funcionament d’indústries, establiments, laboratoris, serveis o instal·lacions, i també la revalidació periòdica de l’autorització i les seves ulteriors modificacions per reforma, ampliació, trasllat o canvi de titular, entre altres.

"b) Les actuacions de control sanitari sobre les indústries, els establiments, els serveis, els laboratoris, les instal·lacions i els productes.

"c) Les anotacions o qualsevol acte d’inscripció en els registres oficials que disposi el Departament de Sanitat i Seguretat Social relatius a la sanitat ambiental, la seguretat alimentària i, en general, a l’àmbit de la protecció de la salut.

"d) L’expedició dels certificats sanitaris corresponents a les activitats de control sanitari i als damunt dits registres, anotacions i autoritzacions.

"Article 139. Subjecte passiu

"Són subjectes passius de la taxa les persones naturals o jurídiques, públiques o privades, en interès de les quals es presten els serveis.

"Article 140. Acreditament

"La taxa s’acredita mitjançant la realització del fet imposable, però en pot ésser exigit el pagament en el moment que la persona interessada fa la sol·licitud de la prestació del servei.

"Article 141. Quota

"1. L’import de la quota pels serveis de tramitació d’actuacions administratives obligades per la normativa vigent és:

	euros
"a) Per la tramitació d’autoritzacions o acreditacions seguides d’anotació
en el registre oficial.
"1. Quan comporti una activitat de control sanitari, in situ, en el domicili de la indústria,
establiment, o servei:	101,95
"2. Sense que comporti l’activitat de control sanitari definida pel punt primer:	64,43
"b) Per la tramitació d’anotacions en registres oficials sense l’existència d’un acte
d’autorització:
"1. Quan comporti una activitat de control sanitari, in situ, en el domicili de la indústria,
l’establiment o el servei:	44,41
"2. Sense que comporti l’activitat de control sanitari definida pel punt primer:	6,90
"c) Certificats sanitaris oficials dimanants d’arxius i registres del Departament de Sanitat
i Seguretat Social per cada certificat emès:	9,38

"2. Quan es realitzin simultàniament dues actuacions administratives o més (autoritzacions i anotacions), soles o combinades entre si, en interès del mateix sol·licitant, i que el contingut de l’acte s’entengui com a unitari, es cobra la quota d’un sol acte, atenent a un mateix cost del servei, excepte en el cas de la lletra c del quadre d’imports que es cobra per cada certificat emès.

"3. La quota pels serveis de control sanitari que siguin ulteriors a l’autorització, l’acreditació o l’anotació registral, i independents d’aquests és:

"a) Per un acte de control sanitari: 37,52 euros.

"b) Per les inspeccions de caràcter programat i periòdic, d’acord amb campanyes establertes per l’Administració sanitària, en virtut de la normativa vigent, s’estableix el barem de liquidacions de l’apartat 4, que fixa un nombre màxim de liquidacions per any natural i per subjecte passiu, amb independència que el nombre d’actes de control sanitari hagi estat superior al nombre de liquidacions establert en el barem. En cas que, per qualsevol supòsit, el nombre d’actes de control sigui inferior al nombre de liquidacions previst en el barem, es liquida pel nombre d’actes de control efectuats. L’import de cada liquidació és el mateix que el fixat per l’apartat 2 d’aquest article.

4. El barem de liquidacions a què es refereix l’apartat 3.b és el següent:

"a) Una sola liquidació de la taxa per any natural a les empreses, els establiments, els serveis o les instal·lacions que són objecte d’activitat de control sanitari oficial l’any o de fins a quatre.

"b) Dues liquidacions per any natural a les empreses, els establiments, els serveis o les instal·lacions que són objecte de cinc activitats de control sanitari l’any, o de més de quatre i fins a dotze

"c) Quatre liquidacions de la taxa per any natural a les empreses, establiments, serveis o instal·lacions que són objecte de tretze o més activitats de control sanitari l’any.

"3. Als efectes del que estableix el capítol 1 l’acte de control sanitari no solament és l’acte d’inspecció de les instal·lacions o dels processos de fabricació o manipulació, sinó que també comprèn, d’acord amb la normativa comunitària que regula el control oficial, la presa de mostres, la revisió documental i qualsevol altra actuació de comprovació d’aspectes relacionats amb la protecció de la salut de la població.

"Article 141 bis. Exempció de la taxa

"Gaudeixen d’exempció en el pagament de la taxa, en qualsevol dels supòsits determinats per l’article 141 els centres docents i els destinats a la gent gran sostinguts amb fons públics.

"Article 142. Afectació de la taxa

"La taxa fixada per l’apartat 3 de l’article 141 té caràcter finalista, per la qual cosa, de conformitat amb el que estableix l’article 3, els ingressos derivats de la taxa resten afectats a actuacions tendents a la millora del control sanitari i la protecció de la salut.

"Article 143. Cessió de la taxa

"En el cas de delegació de les activitats definides per l’article 141, en virtut de la normativa aplicable, a una altra administració pública o ens públic, la taxa ha d’ésser exigida per aquesta administració o ens públic i se li n’ha de cedir el rendiment com a ingrés propi per a rescabalar el cost del servei.

"Juntament amb la cessió del rendiment, s’han de delegar les competències de gestió i recaptació de la taxa per la via voluntària i per l’executiva, i també les relatives a les reclamacions que corresponguin per la via administrativa.

"Capítol 2

"Taxa pels serveis de tramitació d’autoritzacions administratives i de comprovació tècnica sanitària en matèria de policia sanitària mortuòria.

"Article 144. Fet imposable

"Constitueix el fet imposable de la taxa la tramitació pel Departament de Sanitat i Seguretat Social d’autoritzacions administratives i comprovacions en matèria de policia sanitària mortuòria.

"Article 145. Subjecte passiu

"Són subjectes passius de la taxa les persones que sol·liciten la prestació dels serveis a què es refereix l’article 147. Si aquests serveis es presten d’ofici, són subjectes passius els causahavents de la persona difunta.

"Article 146. Acreditament

"La taxa s’acredita amb la realització del fet imposable, però en pot ésser exigit el pagament en el moment que les persones interessades sol·liciten la prestació del servei.

"Article 147. Quota

"1. La quota de la taxa és:

	euros
"1. Per la tramitació de les autoritzacions
administratives i de comprovacions tècni-
ques sanitàries per al trasllat, l’exhumació,
la inhumació, la conservació o l’embalsa-
mament de cadàvers:
"1.1. Trasllat:	32,37
"1.2. Exhumació o inhumació:	32,37
"1.3. Conservació, embalsamament
i tanatoplàstia:	35,65
"2. Per la tramitació de les autoritza-
cions administratives i les comprovacions
sanitàries per al trasllat, l’exhumació
o la inhumació de restes cadavèriques:	5,49

"2. En el supòsit de concurrència de dues o més de dues autoritzacions o comprovacions tècniques sanitàries de les definides per en aquest article, la tarifa a aplicar és la corresponent a la de la darrera actuació sanitària administrativa, incrementada del 25%.

"3. En el cas de delegació de les activitats definides per l’apartat 1, en virtut de la normativa aplicable, a una altra administració pública o ens públic, la taxa ha d’ésser exigida per aquesta administració o ens públic i se li n’ha de cedir el rendiment com a ingrés propi per a rescabalar el cost del servei.

"Juntament amb la cessió del rendiment, s’han de delegar les competències de gestió i recaptació de la taxa per la via voluntària i per l’executiva, i també les relatives a les reclamacions que corresponguin per la via administrativa.

"Capítol 3

"Taxa pels serveis dels laboratoris de salut pública dependents del Departament de Sanitat i Seguretat Social.

"Article 148. Fet imposable

"1. Constitueixen el fet imposable de la taxa les proves i les anàlisis efectuades en els laboratoris de salut pública dependents del Departament de Sanitat i Seguretat Social consignats per l’article 151.

"2. El fet imposable es produeix només en el cas que els serveis es prestin per disposició normativa expressa o quan la mateixa Administració, els efectuï d’ofici.

"Article 149. Subjecte passiu

"Són subjectes passius de la taxa les persones físiques o jurídiques, públiques o privades, receptores del servei de laboratori.

"Article 150. Acreditament

"La taxa s’acredita amb la prestació del servei; se’n pot exigir el pagament a la bestreta en el moment en què la persona interessada en formula la sol·licitud.

"Article 151. Quota

"La quota de la taxa és:

	euros
"1. Anàlisis microbiològiques
"1.1. Identificació i recompte de microorganismes:	32,12
"1.2. Investigació de microorganismes patògens:	53,40
"1.3. Investigació de substàncies inhibidores:	29,03
"1.4.1. Anàlisi microbiològica mínima d’aigua de consum públic:	56,64
"1.4.2. Anàlisi microbiològica normal d’aigua de consum públic:	105,75
"1.4.3. Anàlisi microbiològica completa d’aigua de consum públic:	154,76
"1.4.4. Anàlisi microbiològica d’aigües envasades:	179,25
"1.4.5. Anàlisi microbiològica d’aigües de piscina:	56,64
"1.4.6. Anàlisi microbiològica d’aigües de bany de balnearis:	200,52
"1.5. Per la identificació i la quantificació de microorganismes per
altres tècniques microbiològiques no especificades:	99,19
"2. Bioassaigs.
"2.1. Investigació de biotoxines:	85,67
"2.2 Investigació d’antibiòtics:	54,47
"2.3 Per la identificació i la quantificació d’altres substàncies no especificades per
bioassaigs:	101,33
"3. Anàlisis fisicoquímiques.
"3.1 Anàlisis fisicoquímiques per tècniques no instrumentals.
"3.1.1. Gravimetries:	17,32
"3.1.2. Volumetries:	18,27
"3.1.3. Cromatografia en capa fina:	24,21
"3.1.4. Cromatografia en columna:	24,21
"3.1.5. Per la identificació i la quantificació de substàncies per altres tècniques
no instrumentals no especificades:	40,80
"3.2. Anàlisis fisicoquímiques per tècniques instrumentals.
"3.2.1. Refractometria:	11,53
"3.2.2. Potenciometria:	15,91
"3.2.3. Turbidimetria:	11,53
"3.2.4. Conductrimetria:	11,53
"3.2.5. Espectrometria ultraviolada visible:	24,21
"3.2.6. Polarografia:	26,24
"3.2.7. Cromatografia de gasos: 56,80
"3.2.8. Cromatografia líquida d’alta resolució:	129,10
"3.2.9. Espectrofotometria d’absorció atòmica:	52,11
"3.2.10. Per la identificació i la quantificació de substàncies per altres tècniques
instrumentals no especificades:	245
"3.3. Anàlisis fisicoquímiques d’aigües.
"3.3.1. Anàlisi fisicoquímica mínima d’aigua de consum públic:	61,33
"3.3.2. Anàlisi fisicoquímica normal d’aigua de consum públic:	111,51
"3.3.3. Anàlisi fisicoquímica completa d’aigua de consum públic:	630,26
"4. Tècniques immunològiques d’identificació i quantificació de substàncies
i microorganismes:	63,42

"Capítol 4

"Taxa d’inspecció i control sanitaris d’animals i llurs productes.

"Article 152. Objecte de la taxa

"La taxa grava les actuacions d’inspecció i control sanitari d’animals i llurs productes fetes pels tècnics facultatius del Departament de Sanitat i Seguretat Social, en les fases de producció següents:

"a) Sacrifici d’animals.

"b) Especejament de les canals.

"c) Emmagatzematge de carns fresques per al consum humà.

"Article 153. Fet imposable

"1. Constitueix el fet imposable de la taxa la prestació de les activitats fetes pel Departament de Sanitat i Seguretat Social per preservar la salut pública, mitjançant la pràctica de les actuacions d’inspecció i controls sanitaris d’animals i llurs carns fresques destinades al consum humà, i d’altres productes d’origen animal i les d’anàlisis de residus fetes pels serveis oficials veterinaris, tant als locals o als establiments de dipòsit, sacrifici, especejament o emmagatzematge radicats al territori de Catalunya, com els fets als centres habilitats a aquest efecte.

"2. Als efectes de l’exacció de la taxa, les activitats d’inspecció i control sanitari que conformen el fet a què es refereix l’apartat 1 són les següents:

"a) Les inspeccions i controls sanitaris ante mortem, a l’escorxador, per a l’obtenció de carns fresques de bestiar boví, porquí, oví, cabrum, conills i caça menor de ploma, pèl, solípede equí i aviram.

"b) Les inspeccions i controls sanitaris post mortem dels animals sacrificats als escorxadors per a l’obtenció de les carns fresques.

"c) El control documental de les operacions fetes a l’establiment.

"d) El control de l’aplicació de les marques de salubritat a les canals, els caps, a les llengües, als cors, als pulmons i als fetges i altres vísceres i despulles destinades al consum humà i també el marcatge de les peces obtingudes en les sales d’especejament.

"e) El control sanitari de les operacions d’emmagatzematge de carns fresques per al consum humà, des del moment en què així s’estableixi, excepte les relatives a petites quantitats, en locals destinats a la venda als consumidors finals.

"f) El control de determinades substàncies i residus en els animals i llurs productes, en la forma establerta per la normativa vigent.

"Article 154. Subjecte passiu

"1. Són subjectes passius de la taxa, a títol de contribuent, les persones físiques o jurídiques titulars dels establiments on es fan les operacions de sacrifici, d’especejament, d’emmagatzematge i de recollida de mostres per al control de residus, descrites per l’article 153.

"2. En tot cas, tenen la condició de subjectes passius les herències jacents, les comunitats de béns i altres entitats que, mancades de personalitat jurídica, constitueixen una unitat econòmica o un patrimoni separat susceptible d’imposició.

"3. Els subjectes passius han de traslladar la taxa i carregar-ne l’import en la factura a les persones interessades que hagin sol·licitat la prestació del servei, o les persones per a qui es facin les operacions de sacrifici, especejament, emmagatzematge o control de determinades substàncies i residus en animals i llurs productes descrites per l’article 153, i han de fer-ne l’ingrés a favor de la Generalitat en la forma que s’estableixi per reglament. En el cas que la persona interessada, al seu torn, hagi adquirit el bestiar viu a una tercera persona pot exigir-li, per sacrifici, l’import de la taxa corresponent al concepte definit per la lletra f de l’article 153.

"Article 155. Subjectes responsables

"Són responsables subsidiaris del pagament de la taxa, en els supòsits i amb l’abast determinats per l’article 40 de la Llei general tributària, els administradors de les societats i els síndics, els interventors o els liquidadors de fallides, concursos, societats i entitats en general que es dediquin a les activitats la inspecció i control de les quals merita la taxa.

"Article 156. Acreditament

"1. La taxa s’acredita en el moment en què s’inicien les activitats d’inspecció i control sanitari d’animals i llurs productes en els establiments o les instal·lacions en què es desenvolupin aquestes, sens perjudici que en pugui ésser exigit el pagament a la bestreta, segons que es determini per reglament.

"2. En el cas que en un mateix establiment, a sol·licitud de la persona interessada, es facin successivament les tres operacions de sacrifici, especejament i emmagatzematge, o dues en fases igualment successives, el total de la taxa a percebre s’ha de fer efectiu en forma acumulada a l’inici del procés, amb independència del moment de meritació de les quotes corresponents, sens perjudici del que estableix l’article 159.

"Article 157. Lloc de realització del fet imposable

"S’entén realitzat el fet imposable al territori de Catalunya si hi és situat l’establiment en què són sacrificats els animals, s’especejen les canals, s’emmagatzemen les carns o s’efectuen els controls de determinades substàncies i residus en animals i llurs productes.

"Article 158. Quota

"1. La quota tributària s’exigeix per cadascuna de les operacions relatives a:

"a) El sacrifici d’animals.

"b) Les operacions d’especejament

"c) El control d’emmagatzematge.

"d) El control de determinades substàncies i residus en animals i llurs productes, en la forma establerta per la normativa vigent.

"2. Quan concorren en un mateix establiment les tres operacions corresponents a les lletres a, b i c, de l’apartat 1, l’import total de la taxa a percebre comprèn el de les quotes de les tres fases acumulades en la forma establerta per l’article 159.

"3. Les quotes exigibles al subjecte passiu, pel sacrifici d’animals, en les operacions de sacrifici fetes en escorxadors, es determinen en funció del nombre d’animals sacrificats. Les quotes tributàries relatives a les activitats conjuntes ante mortem, post mortem, marcatge de canals, caps, llengües, pulmons, fetges i d’altres es fixen, per cada animal sacrificat en els establiments o les instal·lacions degudament autoritzats, amb els imports que es determinen en el quadre següent (els pesos consignats es refereixen a canals):

	"euros/canal
"1. Boví
"1.1. Major, amb més de 218 Kg:	1,947279
"1.2. Menor, amb menys de 218 Kg:	1,081822
"2. Solípede equí	1,905208
"3. Porquí
"3.1. Comercial de més de 25 Kg:	0,558941
"3.2. Garrí de menys de 25 Kg:	0,216364
"4. Oví, cabrum i altres remugants
"4.1. Amb més de 18 Kg:	0,216364
"4.2. Entre 12 i 18 Kg:	0,150253
"4.3. De menys de 12 Kg:	0,072121
"5. Aviram, conills i caça menor
"5.1. Aviram pesant, conills i caça
menor de ploma amb més de 5 Kg:	0,017429
"5.2. Aviram jove d’engreix, conills
i caça menor de ploma i pèl, d’engreix
2,5 i 5 Kg:	0,008414
"5.3. Pollastres i gallines de carn
i altre aviram jove d’engreix, conills
i caça menor de ploma i pèl, amb
menys de 2,5 Kg:	0,004207
"5.4. Gallines de reposició:	0,004207
"5.5. Guatlles, pollastrons i perdius:	0,002404

"4. Quan la prestació del servei d’inspecció ante mortem d’aviram sigui feta pels veterinaris habilitats a l’explotació, les tarifes fixades en el punt 5 del quadre es redueixen d’un 20%.

"5. Per a les operacions d’especejament, la quota es determina en funció del nombre de tones sotmeses a l’operació d’especejament. A aquests darrers efectes, es pren com a referència el pes real de la carn abans d’especejar, inclosos els ossos. La quota relativa a les inspeccions i els controls sanitaris en les sales d’especejament, inclòs l’etiquetatge i el marcatge de les peces obtingudes de les canals, es fixa en 1,298186 euros per tona.

"6. Per a les operacions d’emmagatzematge, la quota es determina en funció del nombre de tones sotmeses a l’operació d’emmagatzematge. A aquests efectes, es pren com a referència el pes real de la carn entrada, inclosos els ossos. La quota relativa al control i la inspecció de les operacions d’emmagatzematge es fixa en 1,298186 euros, sens perjudici del que estableix l’annex de la Directiva 96/43/CE.

"Article 159. Acumulació de quotes

"Si en un mateix establiment es fan de forma integrada totes o algunes de les fases de producció a què es refereix l’article 152, les quotes meritades s’han d’acumular d’acord amb les regles següents:

"a) En el cas que en el mateix establiment s’efectuïn operacions de sacrifici, especejament i emmagatzematge, s’apliquen els criteris següents per l’exacció i la meritació de la taxa:

"Primer. La taxa a percebre coincideix amb l’import acumulat de les quotes tributàries meritades per les operacions esmentades fins a la fase d’entrada al magatzem, inclosa aquesta.

"Segon. Si l’import de la quota percebuda en la fase de sacrifici cobreix igualment la totalitat de les despeses d’inspecció per operacions d’especejament i control d’emmagatzematge, no es percep cap altra quantitat en concepte de taxa per aquestes darreres operacions.

"b) Si en un mateix establiment concorren únicament operacions de sacrifici i d’especejament i l’import de la quota percebuda en la fase de sacrifici cobreix igualment la totalitat de les despeses d’inspecció per les operacions d’especejament, no es percep cap altra quantitat en concepte de taxa per aquestes operacions.

"c) En el cas que en un mateix establiment es facin només operacions d’especejament i d’emmagatzematge, no merita la quota relativa a inspeccions i controls sanitaris per l’operació d’emmagatzematge.

"Article 160. Quota per la investigació de residus

"1. Pel control de determinades substàncies i la investigació de residus en animals vius destinats al sacrifici i de les carns incloses en l’objecte d’aquesta taxa, practicades segons els mètodes d’anàlisi establerts per les reglamentacions tecnicosanitàries relatives a la matèria, dictades per l’Estat o catalogades de compliment obligat en virtut de normes de la Unió Europea, es percep una quota d’1,298186 euros per tona resultant de l’operació de sacrifici, d’acord amb les regles que regulen la liquidació de quotes, tot i que l’operació es faci per mostreig. Alternativament, l’import de la quota a percebre es pot fixar, amb referència als pesos mitjans a nivell estatal de les canals obtingudes del sacrifici d’animals, d’acord amb l’escala següent:

"Unitat/Quota per canal/euros
"1. Boví
"1.1. Major, amb més de 218 kg:	0,330557
"1.2. Menor, amb menys de 218 kg:	0,228385
"2. Solípede equí:	0,192324
"3. Porquí
"3.1. Comercial de més de 25 kg
per canal:	0,096162
"3.2. Garrí de menys de 25 kg
per canal:	0,025243
"4. Oví, cabrum i altres remugants
"4.1. Amb més de 18 kg per canal:	0,024040
"4.2. Entre 12 i 18 kg per canal:	0,019232
"4.3. Menys de 12 kg per canal:	0,008414
"5. Aviram, conills i caça menor
"5.1. Aviram, conills i caça menor:	0,002104
"5.2. Guatlles, pollastrons i perdius:	0,001202

"2. L’ingrés de la quota corresponent i les despeses d’enviar les mostres de carns o vísceres per a analitzar-les, un cop seleccionades pel personal tècnic facultatiu, són a càrrec de qui sol·licita aquestes anàlisis.

"3. La quota pel control de determinades substàncies i residus en productes d’aqüicultura es fixa en 0,096162 euros per tona comercialitzada.

"4. La quota per la investigació de substàncies i residus en la llet i productes làctics es fixa en 0,019232 euros per cada 1000 litres de llet crua utilitzada com a matèria primera. No es paga la quota quan el volum total de llet crua utilitzada com a matèria primera durant el termini objecte de la liquidació, sigui inferior als 350.000 litres.

"5. La quota pel control de determinades substàncies i residus en ovoproductes i mel es fixa en 0,019232 euros per tona.

"6. Les operacions de control i investigació de residus poden portar-se a terme de manera aleatòria. El mostreig aleatori pot ocasionar que, durant un període, en alguns establiments no es recullin mostres. Malgrat això, si l’execució del pla establert per la normativa vigent es fa efectiva amb caràcter general, el fet imposable establert per l’article 153 s’entén que és produït.

"Article 161. Liquidació de la taxa i ingrés

"1. Els titulars dels establiments dedicats al sacrifici d’animals poden deduir el cost de les bestretes del personal auxiliar i ajudants, el qual no pot superar la xifra de 2,908899 euros per tona per als animals d’abastament i de 0,913538 euros per tona per a l’aviram, els conills i els animals de caça menor. A aquests efectes, es pot computar la reducció aplicant les quanties següents per unitat sacrificada:

"Costos de les bestretes màximes per a auxiliars i ajudants (imports per unitat sacrificada)

"Unitat	euros
"1. Boví
"1.1. Major, amb més de 218 kg
per canal:	1,081822
"1.2. Menor, amb menys de 218 kg
per canal:	0,751265
"2. Solípede equí:	0,601012
"3. Porquí
"3.1. Comercial de més de 25 kg
per canal:	0,312526
"3.2. Garrí de menys de 25 kg
per canal:	0,084142
"4. Oví, cabrum i altres remugants
"4.1. Amb més de 18 kg per canal:	0,078132
"4.2. Entre 12 i 18 kg per canal:	0,060101
"4.3. Menys de 12 kg per canal:	0,024040
"5. Aviram, conills i caça menor
"5.1. Aviram, conills i caça menor:	0,001503
"5.2. Guatlles, pollastrons i perdius:	0,000601

"2. La liquidació i l’ingrés de la taxa són efectuats pel subjecte passiu mitjançant autoliquidació en la forma i els terminis que s’estableix per reglament.

"3. Les persones obligades als pagaments de las taxes han de traslladar-les a les persones interessades, i n’han de carregar l’import total en les corresponents factures i practicar les liquidacions procedents d’acord amb el que estableixen els articles anteriors. Les liquidacions han d’ésser enregistrades en un llibre oficial habilitat a aquest efecte i autoritzat pel Departament de Sanitat i Seguretat Social. L’omissió d’aquest requisit dóna lloc a la imposició de les sancions d’ordre tributari que en l’ordre sanitari, corresponguin, amb independència de les que es puguin determinar en tipificar les conductes dels titulars de les explotacions.

"Article 162. Liquidació provisional d’ofici

"1. En els termes que s’estableixin per reglament, l’òrgan gestor ha de practicar la liquidació provisional d’ofici si el subjecte passiu no compleix la seva obligació d’autoliquidar la taxa en els terminis establerts i no atén el requeriment de l’Administració per a la presentació de l’autoliquidació esmentada, tot això sens perjudici de la incoació del corresponent expedient sancionador, si escau. Aquesta liquidació provisional determina el deute tributari estimat, tenint en compte les dades, els elements, els antecedents o els signes de què disposi l’Administració.

"2. La liquidació provisional d’ofici és immediatament executiva, sens perjudici dels recursos i de les reclamacions que s’hi puguin interposar. L’Administració pot efectuar ulteriorment la comprovació administrativa del fet imposable i de la valoració corresponent, i ha de practicar les liquidacions definitives que siguin procedents de conformitat amb els articles 120 i següents de la Llei general tributària.

"Article 163. Inspecció de la taxa

"Als efectes del que estableix l’article 14.1 en matèria d’inspecció, s’estableix la col·laboració del Departament de Sanitat i Seguretat Social en la funció inspectora de la taxa regulada per aquest capítol.

"Article 164. Prohibició de restitució

"L’import de la taxa corresponent no pot ésser objecte de restitució a terceres persones a causa de l’exportació de les carns, ja sigui de forma directa o indirecta.

"Article 165. Afectació de la taxa

"La taxa regulada per aquest capítol té caràcter finalista, per la qual cosa, de conformitat amb el que estableix l’article 3, els ingressos derivats de la taxa resten afectats al finançament del cost del servei prestat pel Departament de Sanitat i Seguretat Social.

"Capítol 5

"Taxa pels serveis de tramitació d’autoritzacions administratives i d’inspecció dels centres, dels serveis i dels establiments sanitaris

"Article 166. Fet imposable

"Constitueix el fet imposable de la taxa la prestació que fa el Departament de Sanitat i Seguretat Social dels serveis que consigna l’article 169.

"Article 167. Subjecte passiu

"Són subjectes passius de la taxa les persones físiques o jurídiques, públiques o privades, a les quals es presten els serveis.

"Article 168. Acreditament

"La taxa s’acredita amb la prestació dels serveis constitutius del fet imposable, però en pot ésser exigit el pagament en el moment que les persones interessades en fan la sol·licitud.

"Article 169. Quota

"La quota de la taxa és:

	euros
"1. Per l’estudi i l’informe establerts en la resolució dels expedients d’autorització
administrativa de creació, ampliació, modificació, permís de funcionament, trasllat
o tancament de centres, serveis i establiments
"1.1 Consultes prèvies:	45,36
"1.2 Hospitals i serveis hospitalaris:	193,90
"1.3 Altres centres, serveis i establiments extrahospitalaris:	110,13
"2. Per l’estudi i l’informe establerts en la resolució dels expedients de certificació sanitària
de transport sanitari
"2.1 Ambulàncies assistencials:	60,10
"2.2 Ambulàncies no assistencials:	48,08
"2.3 Transport sanitari col·lectiu:	36,06
"3. Per la inspecció prèvia a l’atorgament o la denegació del permís de funcionament
i per cada inspecció posterior, per inspecció o dia d’inspecció, quan en calgui més d’un:	63,48

"Capítol 6

"Taxa pels serveis administratius de tramitació de l’acreditament de centres, serveis i establiments sanitaris

"Article 170. Fet imposable

"Constitueix el fet imposable de la taxa el servei de tramitació fet pel Departament de Sanitat i Seguretat Social de l’acreditament dels centres, els serveis i els establiments sanitaris.

"Article 171. Subjecte passiu

"Són subjectes passius de la taxa les persones físiques o jurídiques, públiques o privades, titulars dels centres o els serveis que sol·liciten l’acreditament.

"Article 172. Acreditament

"La taxa s’acredita amb la prestació dels serveis constitutius del fet imposable, però en pot ésser exigit el pagament en el moment que les persones interessades en fan la sol·licitud.

"Article 173. Quota

"La quota de la taxa és:	Euros / llit
"1. Hospitals i serveis hospitalaris
"1.1 Per la primera vegada que se
sol·licita l’acreditament:	9,134182
"1.2 Per cada renovació de
l’acreditament:	4,628394
"2. Centres i serveis d’orientació
i planificació familiar extrahospitalaris:
"2.1 Per la primera vegada que se
sol·licita l’acreditament:	73,257365
"2.2 Per cada renovació
d’acreditament:	36,689986

"Capítol 7

"Taxa pels serveis de tramitació d’autoritzacions administratives i d’inspecció dels centres, els serveis i els establiments sociosanitaris

"Article 174. Fet imposable

"Constitueix el fet imposable de la taxa la prestació que fa l’Administració dels serveis que consigna l’article 177.

"Article 175. Subjecte passiu

"Són subjectes passius de la taxa les persones físiques o jurídiques, públiques o privades a les quals es presten els serveis.

"Article 176. Acreditament

"La taxa s’acredita amb la prestació dels serveis constitutius del fet imposable, però en pot ésser exigit el pagament en el moment que les persones interessades en fan la sol·licitud

"Article 177. Quota

"La quota de la taxa és:

"1  Per l’estudi i l’informe previs a la resolució dels expedients d’autorització administrativa de creació, ampliació, modificació, permís de funcionament, trasllat o tancament de centres i serveis

"1.1  Centres:	193,90
"1.2  Serveis:	110,13
"2  Per la inspecció prèvia a l’ator-
gament o la denegació del permís
de funcionament i per cada inspecció
posterior, per inspecció o dia
d’inspecció, quan en calgui més d’un	63,48

"Capítol 8

"Taxa pels serveis d’inspecció farmacèutica

"Article 178. Fet imposable

"Constitueix el fet imposable de la taxa la prestació que fa el Departament de Sanitat i Seguretat Social dels serveis consignats per l’article 181.

"Art 179. Subjecte passiu

"Són subjectes passius de la taxa les persones físiques o jurídiques, públiques o privades, a les quals es presten els serveis.

"Art 180. Acreditament

"La taxa s’acredita amb la prestació dels serveis constitutius del fet imposable, però en pot ésser exigit el pagament a la bestreta en el moment que les persones interessades en fan la sol·licitud.

"Art 181. Quota

"L’import de la quota és:

	euros
"1. Per inspecció-informe sobre condicions
dels locals, instal·lacions i utillatge
per a l’autorització d’obertura o el
trasllat de serveis farmacèutics
"1.1 Oficina de farmàcia:	43,95
"1.2 Farmaciola i dipòsit de medicament:	30,65
"1.3 Servei de farmàcia hospitalària:	62,31
"1.4 Magatzem de distribució:	305,90
"2 Per la presa de possessió del farma-
cèutic o farmacèutica titular,
del farmacèutic o farmacèutica substitut,
de qui la regenta o del copropietari o
copropietària:	27,16
"3. Per la presa de possessió del farma-
cèutic o farmacèutica adjunt:	20,20
"4. Per la presa de possessió del director
o directora tècnic o del director o
directora tècnica suplent d’un magat-
zem de distribució:	92,57
"5. Per les inspeccions de seguiment
o reinspeccions:	305,90
"6. Per inspecció farmacèutica
ordinària:	18,36

"Capítol 9

"Taxa pels serveis de tramitació i resolució de les sol·licituds d’autorització per a la creació, la construcció, la modificació, l’adaptació o la supressió de les oficines de farmàcia.

"Article 182. Fet imposable

"Constitueix el fet imposable de la taxa la prestació que fa el Departament de Sanitat i Seguretat Social dels serveis que consigna l’article 185.

"Article 183. Subjecte passiu

"Són subjectes passius de la taxa les persones físiques o jurídiques, públiques o privades a les quals es presten serveis.

"Article 184. Acreditament

"La taxa s’acredita amb la prestació dels serveis constitutius del fet imposable, però en pot ésser exigit el pagament en el moment que les persones interessades en fan la sol·licitud.

"Article 185. Quota

L’import de la quota és:

	euros
"1. Instal·lacions de noves oficines
de farmàcia
"1.1 Tramitació i resolució de la sol·licitud
d’autorització per a la instal·lació de
noves oficines de farmàcia:	196,17
"1.2 Amidament de distàncies entre
el local proposat per a la instal·lació i la
resta de les oficines de farmàcia ins-
tal·lades i els centres d’atenció primària:	31,42
"2. Trasllat.
"2.1 Tramitació i resolució de les
sol·licituds d’autorització per a
traslladar les oficines de farmàcia:	196,17
"2.2 Amidament de distàncies en el
supòsit de controvèrsies entre amida-
ments presentades per a la designació
d’un local en l’expedient de trasllat:	631,42
"3. Tramitació i resolució d’una sol·lici-
tud d’autorització per a la modificació
d’un local destinat a oficina de farmàcia:	36,78

"Article 186

"En cas de delegació als collegis de farmacèutics de Catalunya de l’exercici de la competència d’autorització per a crear, construir, modificar, adaptar o suprimir les oficines de farmàcia, d’acord amb la disposició addicional primera de la Llei 31/1991, de 13 de desembre, d’ordenació farmacèutica de Catalunya, i la resta de disposicions normatives que la facin efectiva, la taxa ha d’ésser exigida pels esmentats collegis de farmacèutics, als quals n’ha d’ésser cedit el rendiment com a ingrés propi per a rescabalar-se del cost del servei.

"Juntament amb la cessió del rendiment, es deleguen en els collegis de farmacèutics les competències de gestió i recaptació per la via voluntària de la taxa.

"Capítol 10

"Taxa per la prestació de serveis per l’Institut d’Estudis de la Salut

"Article 187. Fet imposable

"Constitueix el fet imposable de la taxa la inscripció en les convocatòries de les proves per a obtenir el diploma acreditatiu del nivell bàsic dels programes de formació en atenció sanitària immediata per al personal de transport sanitari.

"Article 188. Subjecte passiu

"Són subjectes passius de la taxa les persones que sol·liciten la inscripció en les convocatòries de les proves per a obtenir el diploma acreditatiu del nivell bàsic dels programes de formació en atenció sanitària immediata per al personal de transport sanitari.

"Article 189. Acreditament

"La taxa s’acredita en el moment de la inscripció, però el pagament corresponent ha d’ésser efectuat en el moment de fer la sol·licitud d’inscripció.

"Article 190. Quota

"L’import de la quota és:

	euros
"1. Prova de coneixements teòrics:	15,63
"2. Prova de coneixements pràctics:	62,47

"Article 191. Afectació de la taxa

"Aquesta taxa té caràcter finalista, per la qual cosa, de conformitat amb el que estableix l’article 3, els ingressos derivats de la taxa resten afectats al finançament del cost del servei prestat pel Departament de Sanitat i Seguretat Social.

"Capítol 11

"Taxa per altres actuacions sanitàries

"Article 192. Fet imposable

"Constitueix el fet imposable de la taxa la prestació del servei de reconeixement o examen de salut i el lliurament del certificat.

"Article 193. Subjecte passiu

"Són subjectes passius de la taxa les persones naturals a les quals es presten els serveis a què fa referència l’article 192.

"Article 194. Acreditament

"La taxa s’acredita amb la prestació del servei, però en pot ésser exigit el pagament a la bestreta en el moment que les persones interessades fan la sol·licitud dels serveis.

"Article 195. Quota

"La quota de la taxa pel reconeixement o l’examen de salut i el lliurament del certificat, sense incloure les taxes autoritzades per l’anàlisi o l’exploració especial i els impresos, és de 9,72 euros

"Capítol 12

"Taxa per auditar el compliment del programa de garantia de qualitat en les unitats de radiodiagnòstic, medicina nuclear i radioteràpia

"Article 196. Fet imposable

"Constitueix el fet imposable de la taxa la prestació dels serveis que es consignen en l’article 199.

"Article 197. Subjecte passiu

"Són subjectes passius de la taxa les persones físiques o jurídiques, públiques o privades, titulars dels centres inclosos en el pla d’auditoria dels programes de garantia de qualitat establert pel Departament de Sanitat i Seguretat Social als quals es realitza l’auditoria.

"Article 198. Acreditament

"La taxa s’acredita amb la prestació dels serveis constitutius del fet imposable, però se’n pot exigir el pagament en el moment en què es notifica al subjecte passiu la inclusió del centre en el pla d’auditoria dels programes de garantia de qualitat, en el qual cas l’ha de fer efectiu abans del dia programat per a l’inici de l’auditoria.

"Article 199. Quota

"L’auditoria periòdica consistent en l’avaluació, la verificació, l’informe i el registre de l’efectiva implantació del programa de garantia de qualitat elaborat pel centre, de la seva adequació als objectius previstos i del compliment de les disposicions reglamentàries d’aplicació a les unitats de radiodiagnòstic, radioteràpia i medicina nuclear.

L’import de la quota és:

	euros
"1. Unitats simples: aquelles en les
quals el radiodiagnòstic no és la
principal activitat del centre, si no
un mitjà de diagnòstic per a una
altra activitat:	214,56
"2. Unitat complexa: aquelles l’acti-
vitat principal de les quals és el diag-
nòstic per la imatge, la medicina nuclear
o la radioteràpia:	919,55

"Capítol 13

"Taxa per la verificació del compliment de les bones pràctiques de laboratori (BPL) d’un laboratori que fa estudis no clínics sobre medicaments o productes cosmètics i de la inspecció per a la verificació del compliment de les bones pràctiques de laboratori en l’elaboració d’estudis no clínics amb medicaments o productes cosmètics.

"Article 200. Fet imposable

"1. Constitueix el fet imposable de la taxa la prestació pel Departament de Sanitat i Seguretat Social dels serveis i les actuacions inherents a la inspecció per a la verificació del compliment de les bones pràctiques de laboratori (BPL) d’un laboratori que fa estudis no clínics sobre medicaments o productes cosmètics, amb la finalitat de determinar-ne els efectes en els éssers humans, els animals i el medi ambient, l’atorgament, si escau, de la certificació de conformitat i la inscripció d’aquests laboratoris en el registre corresponent, i també la realització de les inspeccions periòdiques pertinents.

"2. També constitueix el fet imposable de la taxa la prestació pel Departament de Sanitat i Seguretat Social dels serveis i les actuacions inherents a la verificació d’un estudi no clínic d’un medicament o un producte cosmètic amb l’objecte de determinar si s’hi han seguit els principis de bones pràctiques de laboratori, i també la inscripció de l’estudi efectuat en el registre corresponent.

"Article 201. Subjectes passius

"Són subjectes passius de la taxa els laboratoris que sol·liciten l’obtenció de la certificació de la conformitat de bones pràctiques de laboratori (BPL) i, per tant, la inclusió del laboratori en el programa de verificació del compliment de BPL, establert pel Departament de Sanitat i Seguretat Social, i els laboratoris que hagin promogut l’elaboració de l’estudi que s’ha de verificar.

"Article 202. Acreditament

"1. En la verificació del compliment de les bones pràctiques de laboratori (BPL) d’un laboratori que fa estudis no clínics sobre medicaments o productes cosmètics:

"a) La taxa s’acredita en el moment que s’inicia la prestació del servei. L’obligació del pagament sorgeix en el moment en què es presenta la sol·licitud d’obtenció de la certificació de la conformitat de bones pràctiques de laboratori al Departament de Sanitat i Seguretat Social i la incorporació del laboratori al programa de verificació del compliment del BPL establert. El nombre de dies que es programin per a dur a terme la inspecció han d’estar en funció de les dimensions del laboratori, i també del tipus i la varietat d’estudis preclínics que s’hi facin.

"b) El pagament de la taxa es fracciona mitjançant l’emissió de dues liquidacions, la primera de les quals es refereix a la inscripció del laboratori en el programa de verificació de compliment de BPL i s’ha de fer efectiva en el moment en què se’n presenti la sol·licitud; la segona liquidació es refereix a la realització de la inspecció, i se n’ha de fer efectiu el pagament abans del dia en què s’hagi programat l’inici d’aquesta inspecció, per la qual cosa l’import queda provisionalment fixat en el resultat de multiplicar la tarifa diària pel nombre de dies programats.

"2. En la inspecció per a la verificació del compliment de les bones pràctiques de laboratori en l’elaboració d’estudis no clínics amb medicament i productes cosmètics, la taxa s’acredita amb la prestació del servei. L’obligació del pagament sorgeix en el moment en què el subjecte passiu presenta la sol·licitud per a la realització d’aquesta verificació al Departament de Sanitat i Seguretat Social o quan aquesta verificació és sol·licitada per una autoritat sanitària reguladora davant la qual s’ha presentat aquest estudi, que forma part del dossier de registre d’un medicament o de la documentació d’un producte cosmètic. La taxa s’ha de fer efectiva abans del dia programat per a l’inici de la inspecció per a la realització de l’estudi.

"Article 203. Quota

"La quota de la taxa és:

	euros
"1. Verificació del compliment de les bones pràctiques de laboratori (BPL)
d’un laboratori que fa estudis no clínics sobre medicaments o productes cosmètics:
"1.1 Inscripció del laboratori en el registre de laboratoris inclosos en el programa de
verificació del compliment de bones pràctiques de laboratori (BPL), i visita de
preinscripció:	236,39
"1.2 Inspecció del laboratori per a verificar el compliment de les bones pràctiques
de laboratori (BPL), per dia:	387,681656
"1.3 Inspeccions ulteriors periòdiques per a avaluar el compliment de les bones
pràctiques de laboratori (BPL), per dia:	387,681656
"2. Inspecció per a la verificació del compliment de les bones pràctiques de laboratori
en la realització d’estudis no clínics amb medicaments i productes cosmètics, per la
inspecció, per l’atorgament de la certificació d’avaluació de conformitat i la inscripció
de l’estudi verificat en el registre corresponent, per dia:	387,681656

"Capítol 14

"Taxa per la inspecció i el control de la indústria farmacèutica

"Article 204. Fet imposable

"Constitueix el fet imposable de la taxa la realització pel Departament de Sanitat i Seguretat Social de les activitats següents:

"a) Serveis i actuacions inherents a la inspecció d’un laboratori farmacèutic per a la comprovació de l’adequació a les normes de fabricació correcta de medicaments de modificacions introduïdes en aquest laboratori que no impliquin un canvi de les condicions amb què fou autoritzat.

"b) Serveis i actuacions inherents a la presa de mostres reglamentàries d’especialitats farmacèutiques o de matèries primeres o de totes dues, de productes intermedis o material de condicionament emprat en la fabricació de medicaments i, si és procedent, el fet de trametre’ls a un laboratori oficial d’anàlisi.

"c) Serveis i actuacions inherents a la presa de possessió en el càrrec del director o directora tècnic o del director o directora tècnic suplent d’un laboratori farmacèutic.

"d) Serveis i actuacions inherents a l’emissió d’un certificat de compliment de les normes de fabricació correcta de medicaments.

"Article 205. Subjecte passiu

"Són subjectes passius de la taxa els laboratoris farmacèutics instal·lats a Catalunya que, amb l’autorització prèvia del Ministeri de Sanitat i Consum, inscrits en el registre unificat de laboratoris farmacèutics, establerts per la Llei de l’Estat 25/1990, del 20 de desembre, del medicament, fabriquin, importin, comercialitzin medicaments d’ús humà o en siguin titulars, o bé que participin en alguna de les seves fases, com són l’envasament, el condicionament i la presentació a la venda, i sol·licitin el servei establert per l’article 204.

"Article 206. Acreditament

"1. En la inspecció d’un laboratori farmacèutic per a la comprovació de l’adequació de les normes de fabricació correctes de modificacions introduïdes en aquest laboratori que no impliquin un canvi de les condicions amb que fou autoritzat, la taxa s’acredita en el moment que s’inicia la prestació del servei. L’obligació del pagament de la taxa sorgeix en el moment que el laboratori sol·licita la visita d’inspecció o bé que l’Administració notifica una visita d’inspecció de seguiment de l’aplicació de mesures correctores de desviacions detectades en actuacions inspectores prèvies. El pagament s’ha de fer efectiu abans del dia programat per a l’inici de la inspecció, per la qual cosa l’import queda fixat en el resultat de multiplicar la tarifa diària pel nombre de dies programats. El nombre de dies que es programin per a dur a terme la inspecció han d’estar en funció de la mida del laboratori i el tipus i el nombre de modificacions que s’hi hagin introduït.

"2. En la presa de mostres reglamentàries d’especialitats farmacèutiques o de matèries primeres, o de totes dues, i de productes intermedis i material de condicionament emprat en la fabricació de medicaments, la taxa s’acredita en el moment que s’inicia la prestació del servei. L’obligació del pagament de la taxa sorgeix des del moment que el laboratori farmacèutic presenta la sol·licitud de la presa de mostres reglamentàries. El pagament s’ha de fer efectiu abans del dia programat perquè un inspector farmacèutic es presenti al laboratori per a dur a terme la presa de mostres reglamentàries.

"3. En les actuacions relacionades amb la presa de possessió en el càrrec de director o directora tècnic o director o directora tècnic suplent d’un laboratori farmacèutic, la taxa s’acredita en el moment que s’inicia la prestació del servei. L’obligació del pagament de la taxa sorgeix des del moment en què el laboratori farmacèutic nomena un nou director o directora tècnic i presenta a l’Administració sanitària la documentació establerta per la normativa vigent. El pagament de la taxa s’ha de fer efectiu abans del dia programat per a dur a terme l’acte de presa de possessió en el càrrec de director o directora tècnic i l’aixecament de l’acta corresponent.

"4. En els serveis i les actuacions inherents a l’emissió d’un certificat de compliment de les normes de fabricació correcta de medicaments, la taxa s’acredita en el moment en què s’inicia la prestació del servei. L’obligació del pagament s’inicia quan el laboratori presenta la sol·licitud d’emissió del certificat. El pagament s’ha de fer efectiu en aquest moment.

"Article 207. Quota

"La quota de la taxa és:

	euros
"1. Per la inspecció del laboratori
farmacèutic, per dia:	400,463380
"2. Per la presa de mostres:	260,75
"3. Per les actuacions relacionades
amb la presa de possessió
en el càrrec de director o directora
tècnic o de director o directora tècnic
suplent:	78,81
"4. Per l’emissió d’un certificat de
compliment de les normes de fabricació
correcta de medicaments:	78,81

"Capítol 15

"Taxa per la concessió de llicències i autoritzacions de productes sanitaris

"Article 208. Fet imposable

"Constitueix el fet imposable de la taxa la prestació dels serveis que consigna l’article 211.

"Article 209. Subjecte passiu

"Són subjectes passius de la taxa les persones físiques o jurídiques, públiques o privades, a les quals es presten els serveis.

"Article 210. Acreditament

"La taxa s’acredita amb la prestació dels serveis constitutius del fet imposable, però se’n pot exigir el pagament a la bestreta en el moment que les persones interessades en fan la sol·licitud.

"Article 211. Quota

"La quota de la taxa és:

	euros
"1. Llicència de fabricació de productes
sanitaris a mida.
"1.1 Llicència prèvia sanitària de funcio-
nament de la instal·lació de fabricació
de productes sanitaris a mida:	553,57
"1.2 Modificació de la llicència per
canvi de domicili o tipus d’activitat:	227,13
"1.3 Modificació de la llicència per
canvi del titular de l’establiment
o responsable tècnic:	92,57
"1.4 Revalidació quinquennal:	412,88
"2. Llicència de distribució de produc-
tes sanitaris
"2.1 Llicència prèvia sanitària de funcio-
nament de l’empresa distribuïdora de
productes sanitaris:	429,74
"2.2 Modificació de la llicència per
canvi de domicili o tipus d’activitat:	227,13
"2.3 Modificació de la llicència per
canvi del titular de l’establiment o el
responsable tècnic:	92,57
"2.4 Revalidació quinquennal:	227,13
"3. Autorització de la publicitat de
productes sanitaris adreçada al públic
i inserida en mitjans de difusió pública:	247,67

"Capítol 16

"Taxa per l’obtenció del llibre de control de residus sanitaris

"Article 212. Fet imposable

"Constitueix el fet imposable de la taxa l’obtenció del llibre de control de residus sanitaris.

"Article 213. Subjecte passiu

"Són subjectes passius de la taxa les persones físiques o jurídiques, públiques o privades, que sol·liciten el llibre de control de residus sanitaris.

"Article 214. Acreditament

"La taxa s’acredita amb la prestació dels serveis constitutius del fet imposable, però en pot ésser exigit el pagament en el moment que les persones interessades en fan la sol·licitud.

"Article 215. Quota

"La quota de la taxa es fixa en 28,57 euros"

Article 17

Modificació del títol 9 de la Llei 15/1997, de 24 de desembre, de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

1. Es modifica l’article 263 del capítol 1 del títol 9 de la Llei 15/1997, de 24 de desembre, de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que passa a tenir la redacció següent:

"Article 263. Quota

"La quota de la taxa es determina mitjançant les bases imposables i els tipus de gravamen següents:

"a) Pels expedients d’inscripció de noves instal·lacions, ampliació, trasllat o perfeccionament d’indústries: 94,96 euros.

"b) Per la inscripció d’instal·lacions que per llur escassa importància no necessiten projecte tècnic, s’aplica el 50% de la base."

2. Es modifica el punt 2.1.12 del quadre d’imports de l’article 275 del capítol 4 del títol 9 de la Llei 15/1997, que passa a tenir la redacció següent:

"2.1.12  Per cada document expedit per a altres animals i productes: 1,5 euros/document"

3. S’afegeix un nou punt 2.1.13 al quadre d’imports de l’article 275 del capítol 4 del títol 9 de la Llei 15/1997, amb la redacció següent:

"2.1.13  Estruços: 0,3 euros/unitat."

4. S’afegeix un article 275 bis al capítol 4 del títol 9 de la Llei 15/1997, amb la redacció següent:

"Article 275 bis. No-exigibilitat de la taxa

" La taxa no és exigible en els casos següents:

"a) En la prestació de serveis corresponents a l’extensió de la documentació sanitària que empari el trasllat de les espècies animals consignades pels punts 2.1.5, 2.1.6, 2.1.7, 2.1.8 i 2.1.13 del quadre d’imports de l’article 275 que es traslladin des d’explotacions integrades en entitats avícoles pertanyents al CESAC.

"b) En la prestació de serveis corresponents a l’extensió de la documentació sanitària que empari el trasllat d’animals reaccionats positius dins de les campanyes de sanejament ramader."

5. S’afegeix un punt 8 al quadre d’imports de l’article 279 del capítol 5 del títol 9 de la Llei 15/1997, amb la redacció següent:

"8. Anàlisi per a verificar l’estat sanitari de material vegetal a l’efecte de fer-ne la certificació: 30,05 euros/mostra."

6. Es modifica el punt 2 del quadre d’imports de l’article 298 del capítol 9 del títol 9 de la Llei 15/1997, que passa a tenir la redacció següent:

	euros
"2. Títols per a l’exercici de l’activitat professional nauticopes-
quera i de busseig i per a l’exercici de l’activitat nauticoesportiva
i subaquaticoesportiva.
"2.1 Drets d’examen
"2.1.1 Per a l’obtenció dels títols per a l’exercici de l’activitat
professional nauticopesquera i de busseig dels quals es requereix
un examen únic:	18
"2.1.2 Per a l’obtenció dels títols per a l’exercici de l’activitat
professional nauticopesquera i de busseig dels quals es requereix
un examen per assignatura o mòdul:	18
"2.1.3 Per a l’obtenció del títol per a l’exercici de l’activitat
nauticoesportiva de patró/ona de navegació bàsica (examen teòric):	36
"2.1.4 Per a l’obtenció del títol per a l’exercici de l’activitat
nauticoesportiva de patró/ona de navegació bàsica
(examen pràctic):	60
"2.1.5 Per a l’obtenció del títol per a l’exercici de l’activitat
nauticoesportiva de patró/ona d’embarcacions d’esbarjo
(examen teòric):	43
"2.1.6 Per a l’obtenció del títol per a l’exercici de l’activitat
nauticoesportiva de patró/ona d’embarcacions d’esbarjo
(examen pràctic):	60
"2.1.7 Per a l’obtenció del títol per a l’exercici de l’activitat
nauticoesportiva de patró/ona de iot (examen teòric):	55
"2.1.8 Per a l’obtenció del títol per a l’exercici de l’activitat
nauticoesportiva de patró/ona de iot (examen pràctic):	108
"2.1.9 Per a l’obtenció del títol per a l’exercici de l’activitat
nauticoesportiva de capità/ana de iot (examen teòric):	73
"2.1.10 Per a l’obtenció del títol per a l’exercici de l’activitat
nauticoesportiva de capità/ana de iot (examen pràctic):	108
"2.1.11 Exàmens per a l’obtenció dels títols subaquaticoesportius:	73
"2.2 Expedició de títols i targetes:
"2.2.1 Expedició de títols i targetes d’identitat professional
per a l’exercici de l’activitat nauticopesquera i de busseig:	31
"2.2.2 Expedició de títol i targeta d’acreditació de la titulació
per a l’exercici de l’activitat nauticoesportiva de patró/ona
de navegació bàsica:	36
"2.2.3 Expedició de títol i targeta d’acreditació de la titulació
per a l’exercici de l’activitat nauticoesportiva de patró/ona
d’embarcacions d’esbarjo:	36
"2.2.4 Expedició de títol i targeta d’acreditació de la titulació
per a l’exercici de l’activitat nauticoesportiva de patró/ona
de iot:	52
"2.2.5 Expedició de títol i targeta d’acreditació de la titulació
per a l’exercici de l’activitat nauticoesportiva de capità/ana
de iot:	52
"2.2.6 Expedició de títols i targetes d’acreditació de la titulació
per a l’exercici de l’activitat subaquaticoesportiva:	31
"2.3 Renovació de targetes:
"2.3.1 Renovació de targetes d’acreditació de la titulació
per a l’exercici de l’activitat nauticoesportiva, subaquatico-
esportiva (per caducitat, pèrdua, robatori i/o eliminació
de la nota restrictiva):	31
"2.3.2 Renovació de targetes d’acreditació de la titulació
per a l’exercici de l’activitat professional nauticopesquera
i de busseig professional (per caducitat, pèrdua, robatori i/o
eliminació de la nota restrictiva):	31
"2.4 Expedició de duplicats de certificats d’examen, de títol
(diplomes) i de targetes:
"2.4.1 Expedició de duplicats de certificats d’examen, de títols
per a l’exercici de l’activitat professional nauticopesquera
i de busseig i de duplicats de diplomes de qualsevol títol:	13
"2.5. Convalidació d’assignatures i títols
"2.5.1. Convalidació d’assignatures i títols nauticopesquers:	18"

7. Es modifica l’article 319 quinquies del capítol 15 del títol 9 de la Llei 15/1997, que passa a tenir la redacció següent:

"La quota de la taxa per producte emparat per als operadors productors inscrits i per a cada una de les diferents instal·lacions i/o dependències inscrites dels operadors/elaboradors és la següent:

	euros
"1.1. En l’obtenció de productes exclusivament ecològics, quan
el volum de facturació anual per la venda de producte no superi
els 12.000 euros:	75
"1.2. En l’obtenció de productes ecològics i convencionals
dins de la mateixa explotació, indústria i/o dependència, quan
el volum de facturació anual per la venda de producte ecològic
no superi els 12.000 euros:	110
"2.1. En l’obtenció de productes exclusivament ecològics, quan
el volum de facturació anual per la venda de producte estigui
comprés entre els 12.001 euros i els 30.000 euros:	150
"2.2. En l’obtenció de productes ecològics i convencionals
dins de la mateixa explotació, indústria o dependència, quan
el volum de facturació anual per la venda de producte ecològic
estigui comprés entre els 12.001 euros i els 30.000 euros:	275
"3.1. En l’obtenció de productes exclusivament ecològics, quan
el volum de facturació anual per la venda de producte sigui
comprès entre els 30.001 euros i 60.000 euros:	550
"3.2. En l’obtenció de productes ecològics i convencionals
dins de la mateixa explotació, indústria o dependència,
quan el volum de facturació anual per la venda de producte ecològic
sigui comprès entre els 30.001 euros i 60.000 euros:	780
"4.1. En l’obtenció de productes exclusivament ecològics,
quan el volum de facturació anual per la venda de producte
sigui comprès entre els 60.001 euros i 120.000 euros:	900
"4.2. En l’obtenció de productes ecològics i convencionals
dins de la mateixa explotació, indústria o dependència, quan
el volum de facturació anual per la venda de producte ecològic
sigui comprès entre els 60.001 euros i 120.000 euros:	1.150
"5.1. En l’obtenció de productes exclusivament ecològics, quan
el volum de facturació anual per la venda de producte sigui
comprès entre els 120.001 euros i els 241.000 euros:	1.150
"5.2. En l’obtenció de productes ecològics i convencionals
dins de la mateixa explotació, indústria o dependència, quan
el volum de facturació anual per la venda de producte ecològic
sigui comprès entre els 120.001 euros i els 241.000 euros:	1.400
"6.1. En l’obtenció de productes exclusivament ecològics,
quan el volum de facturació anual per la venda de producte sigui
comprès entre els 240.001 euros i els 360.000 euros:	1.800
"6.1. En l’obtenció de productes ecològics i convencionals
dins de la mateixa explotació, indústria o dependència, quan
el volum de facturació anual per la venda de producte ecològic
sigui comprès entre els 240.001 euros i els 360.000 euros:	2.100
"7.1. En l’obtenció de productes exclusivament ecològics,
quan el volum de facturació anual per la venda de producte
sigui comprès entre els 360.001 euros i els 480.000 euros:	2.500
"7.2. En l’obtenció de productes ecològics i convencionals dins
de la mateixa explotació, indústria o dependència, quan el
volum de facturació anual per la venda de producte ecològic sigui
comprès entre els 360.001 euros i els 480.000 euros:	3000
"8.1. En l’obtenció de productes exclusivament ecològics,
quan el volum de facturació anual per la venda de producte
sigui comprès entre els 480.001 euros i els 600.000 euros:	3.300
"8.2. En l’obtenció de productes ecològics i convencionals dins
de la mateixa explotació, indústria o dependència, quan el volum
de facturació anual per la venda de producte ecològic
sigui comprès entre els 480.001 euros i els 600.000 euros:	4.000
"9.1. En l’obtenció de productes exclusivament ecològics,
quan el volum de facturació anual per la venda de producte
ecològic sigui superior als 600.001 euros:	4.200
"9.2. En l’obtenció de productes ecològics i convencionals dins
de la mateixa explotació, indústria o dependència, quan el volum
de facturació anual per la venda de producte
ecològic sigui superior als 600.001 euros:	4.500 "

8. S’afegeix un nou capítol 16 al títol 9 de la Llei 15/1997, amb la redacció següent:

"Capítol 16

"Taxes del Consell Català de la Producció Integrada

"Article 319 sexties. Fet imposable

"1. Són taxes del Consell Català de Producció Integrada les següents:

"a) Taxa per inscripció i certificació de dades dels registres.

"b) Taxa per productes emparats.

"2. Constitueixen els fets imposables de la taxa establerta per l’apartat 1 a:

"a) La inscripció o l’ampliació de finques, indústries i empreses importadores en els registres establerts per la normativa vigent.

"b) L’emissió de la certificació de l’actualització anual de caràcter obligatori de les dades relatives a les finques, les indústries i les empreses importadores inscrites en els registres establerts per la normativa vigent.

"3. Constitueix el fet imposable de la taxa establerta per l’apartat 1 b la prestació dels serveis de supervisió necessaris que acreditin el compliment del sistema de control dels processos de producció, elaboració, conservació, emmagatzematge, envasament, transformació, comercialització i importació dels productes emparats

"Article 319 septies. Subjecte passiu

"1. Són subjectes passius de la taxa establerta per l’apartat 1 a de l’article 319 sexties, les persones següents:

"a) En la inscripció o l’ampliació de finques, indústries i empreses importadores en els registres, les persones físiques o jurídiques que en sol·licitin la inscripció.

"b) En l’emissió de la certificació de l’actualització anual, les persones físiques o jurídiques que estiguin obligades a l’actualització anual de dades en funció de la inscripció en els registres del Consell.

"2. Són subjectes passius de la taxa establerta per l’apartat 1 b de l’article 319 sexties, les persones físiques o jurídiques en interès de les quals es presten els serveis corresponents.

"Article 319 octies. Acreditament

"1. La taxa establerta per l’apartat 1 a de l’article 319 sexties s’acredita en el moment que la persona interessada sol·licita la inscripció o el certificat d’actualització de dades, però pot ésser exigida la justificació de l’ingrés de la taxa en el moment de la presentació de la sol·licitud.

"2. La taxa establerta per l’apartat 1 b de l’article 319 sexties s’acredita en el moment de la prestació del servei i és exigible anualment. No obstant això, es pot fer efectiva trimestralment, d’acord amb les condicions que es determinin per reglament.

"Article 319 novies. Quota

"1. La quota de la taxa establerta en l’apartat 1 a de l’article 319 sexties és:

	euros
"1. Per inscripció en els registres:
"1.1. Per als operadors productors,
per hectàrea inscrita i per una sola
vegada:	12
"1.2. Per als operadors elaboradors
o importadors
"1.2.1 Fins a 200.000 kg de volum
de producte comercialitzat
sota producció integrada:	12
"1.2.2. Per a quantitats superiors
a 200.000 kg:	24
"1.2 Per l’emissió del certificat
d’actualització de dades:	6 euros anuals
	per a tots
	els operadors.

"2. Quota de la taxa per productes emparats.

	euros
"2.1 Per als operadors productors:
2.1.1. Secà, per hectàrea, anualment:	15.63
2.1.2. Regadiu, per hectàrea, anualment:	18.63
"2. Per als operadors productors-ela-
boradors, elaboradors o importadors:
"2.1 En el cas d’elaboradors de produc-
tes emparats en el sistema de producció
agrària integrada exclusivament, quan
el volum de producte envasat no superi
els 200.000 Kg anuals, anualment:	180
"2.2 En el cas d’elaboradors de produc-
tes emparats en el sistema de producció
agrària integrada que també tenen
una línia d’elaboració de producte con-
vencional, quan el volum de producte
envasat superi els 200.000 Kg anuals,
anualment:	200
"2.3 En el cas d’elaboradors de produc-
tes emparats en el sistema de producció
agrària integrada exclusivament, quan el
volum de producte envasat superi
els 200.000 Kg anuals, anualment:	550
"2.4. En el cas d’elaboradors de produc-
tes emparats en el sistema de producció
agrària integrada que també tenen una
línia d’elaboració de producte conven-
cional, quan el volum de producte en-
vasat superi els 200.000 Kg anuals,
anualment:	600"

9. S’afegeix un nou capítol 17 al títol 9 de la Llei 15/1997, amb la redacció següent:

"Capítol 17

"Taxa per la verificació del compliment de les bones pràctiques de laboratori (BPL) d’un laboratori que fa estudis no clínics sobre productes agroalimentaris i de la inspecció per a la verificació del compliment de les bones pràctiques de laboratori en l’elaboració d’estudis no clínics amb productes agroalimentaris.

"Article 319 decies. Fet imposable.

"1. Constitueix el fet imposable de la taxa la prestació pel Servei del Laboratori Agroalimentari dels serveis i les actuacions inherents a la inspecció per a la verificació del compliment de les bones pràctiques de laboratori (BPL) d’un laboratori que fa estudis no clínics sobre productes agroalimentaris, amb la finalitat de determinar-ne els efectes en els éssers humans, els animals i el medi ambient, l’atorgament, si escau, de la certificació de conformitat i la inscripció d’aquests laboratoris en el registre corresponent, i també la realització de les inspeccions periòdiques pertinents.

"2. També constitueix el fet imposable de la taxa la prestació pel Servei del Laboratori Agroalimentari dels serveis i les actuacions inherents a la verificació d’un estudi no clínic sobre un producte agroalimentari a fi de determinar si s’hi han seguit els principis de bones pràctiques de laboratori, i també la inscripció de l’estudi efectuat al registre corresponent.

"Article 319 undecies Subjectes passius.

"Són subjectes passius de la taxa els laboratoris que sol·liciten l’obtenció de la certificació de la conformitat de bones pràctiques de laboratori (BPL) i, per tant, la inclusió del laboratori en el programa de verificació del compliment de BPL, establert pel Servei del Laboratori Agroalimentari, i els laboratoris que hagin promogut l’elaboració de l’estudi que s’ha d’efectuar.

"Article. 319 duodecies Acreditament.

"1. En la verificació del compliment de les bones pràctiques de laboratori (BPL) d’un laboratori que fa estudis no clínics sobre productes agroalimentaris:

"a) La taxa s’acredita en el moment que s’inicia la prestació del servei. L’obligació del pagament sorgeix des del moment en què es presenta la sol·licitud d’obtenció de la certificació de la conformitat de bones pràctiques de laboratori al Servei del Laboratori Agroalimentari i la incorporació del laboratori al programa de verificació del compliment del BPL establert. El nombre de dies que es programin per a dur a terme la inspecció han d’estar en funció de les dimensions del laboratori i també del tipus i la varietat d’estudis que s’hi facin.

"b) El pagament de la taxa es fracciona mitjançant l’emissió de dues liquidacions, la primera de les quals es refereix a la inscripció del laboratori en el programa de verificació de compliment de BPL i s’ha de fer efectiva en el moment que se’n presenti la sol·licitud; la segona liquidació es refereix a la realització de la inspecció, i se n’ha de fer efectiu el pagament abans del dia en què s’hagi programat l’inici d’aquesta inspecció, per la qual cosa l’import queda provisionalment fixat en el resultat de multiplicar la tarifa diària pel nombre de dies programats.

"2. En la inspecció per a la verificació del compliment de les bones pràctiques de laboratori en l’elaboració d’estudis no clínics, la taxa s’acredita amb la prestació del servei. L’obligació del pagament sorgeix des del moment en què el subjecte passiu presenta la sol·licitud per a la realització d’aquesta verificació al Servei del Laboratori Agroalimentari o quan aquesta verificació és sol·licitada per una autoritat reguladora davant la qual s’ha presentat aquest estudi, que forma part del dossier de registre d’un producte agroalimentari. La taxa s’ha de fer efectiva abans del dia programat per a l’inici de la inspecció per a efectuar l’estudi.

"Article 319 terdecies. Quota.

"La quota de la taxa és:

	euros
"1. En la verificació del compliment
de les bones pràctiques de laboratori
(BPL) d’un laboratori que fa estudis
no clínics sobre productes agroalimentaris:
"1.1 Inscripció del laboratori en el
registre de laboratoris inclosos en el
programa de verificació del compli-
ment de bones pràctiques de laboratori
(BPL) i visita de preinscripció:	227,18
"1.2 Inspecció del laboratori per a
verificar el compliment de les bones
pràctiques de laboratori (BPL), per
inspector i dia:	372,63
"1.3 Inspeccions ulteriors periòdiques,
per a avaluar el compliment de les bones
pràctiques de laboratori (BPL), per
inspector i dia:	372,63
"2. En la inspecció per a la verificació
del compliment de les bones pràctiques
de laboratori en la realització d’estudis
no clínics amb productes agroalimen-
taris, per a la inspecció, per l’atorga-
ment de la certificació d’avaluació de
conformitat i la inscripció de l’estudi
efectuat en el registre corresponent,
per inspector i dia:	372,63"

Article 18

Modificació del títol 12 de la Llei 15/1997, de 24 de desembre, de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

1. Es modifica l’apartat 4 de l’article 334 del Capítol 1 del Títol 12 de la Llei 15/1997, de 24 de desembre, de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que passa a tenir la redacció següent:

"4. En el cas que els serveis d’inspecció necessaris per a l’atorgament d’autorització o la inscripció d’instal·lacions o aparells subjectes a reglaments de seguretat industrial i normalització siguin prestats per entitats d’inspecció i control concessionàries de la Generalitat o, dins el seu àmbit d’actuació, per les concessionàries del servei d’inspecció tècnica de vehicles amb caràcter general, s’aplica la quota 3.1.1, i no les 2 i 3, als administrats".

2. S’afegeix un apartat 7 a l’article 334 del capítol 1 del Títol 12 de la Llei 15/1997, amb la redacció següent:

"7. L’exigibilitat de les taxes a la bestreta establerta per l’article 332, pot ser aplicada quan les companyies de subministrament energètic i altres de similars presentin un elevat nombre d’expedients o per motiu d’urgència raonada, sens perjudici del compliment dels terminis reglamentaris d’ingrés del deute tributari corresponent".

3. Es modifica el capítol 2 del títol 12 de la Llei 15/1997, que passa a tenir la redacció següent:

"Capítol 2

"Taxa per a la tramitació de la llicència comercial de la Generalitat per a grans establiments comercials

"Article 335. Fet imposable

"Constitueix el fet imposable de la taxa la tramitació, per qualsevol dels procediments ordinaris, d’expedients de sol·licitud de llicència comercial de la Generalitat per l’obertura, l’ampliació, el canvi d’activitat, el trasllat o qualsevol altre supòsit tramitat pel procediment ordinari per als quals la llei pertinent determini la subjecció a la llicència comercial de la Generalitat.

"Article 336. Subjecte passiu

"Són subjectes passius de la taxa les persones físiques o jurídiques que sol·liciten la llicència comercial.

"Article 337. Base imposable i tipus de gravamen

"Constitueix la base imposable la superfície de venda total dels establiments, quan es tracti d’un nou establiment comercial, d’un trasllat o d’un canvi d’activitat, i només la superfície de venda afegida quan es tracti d’una ampliació. El tipus de gravamen s’estableix en 3 euros per metre quadrat de superfície de venda.

"Article 338. Acreditament

"1. La taxa s’acredita en el moment de presentar la sol·licitud de la llicència comercial. Atesa la possibilitat de desistiment del sol·licitant abans, durant o després de l’estudi de l’expedient per a l’atorgament de la llicència, la taxa es fracciona en dos pagaments:

"a) El 65% en el moment de presentar la sol·licitud, juntament amb la resta de documentació que s’estableix per reglament, pel procediment d’autoliquidació.

"b) El 35% una vegada finalitzat l’estudi de l’expedient abans de la proposta de resolució per a l’atorgament o no de la llicència comercial, pel procediment de notificació de la liquidació.

"2. La no-liquidació de la taxa en la fase assenyalada per l’apartat b anterior té les conseqüències següents:

" La no-acreditació del pagament del 65% en el moment de la sol·licitud té els mateixos efectes que la manca de qualsevol altra documentació preceptiva necessària per a iniciar la tramitació de l’expedient.

" La no-liquidació del pagament del 35% en el termini de quinze dies a comptar de la recepció de la corresponent notificació dóna lloc a la caducitat de l’expedient per a l’atorgament de la llicència comercial de la Generalitat.

"Article 338 bis. Exempcions

"Resten exemptes del pagament de la taxa les sol·licituds de llicència comercial de la Generalitat tramitades pel procediment abreujat.

"Article 338 ter. Afectació d’ingressos

"Els ingressos procedents de la recaptació de les taxes per la tramitació de la llicència comercial de la Generalitat s’afecten a la millora dels recursos dels serveis d’ordenament comercial adscrits a la Direcció General de Comerç."

4. S’afegeix un capítol 3 al títol 12 de la Llei 15/1997, amb el contingut següent:

"Capítol 3

"Taxa per a la tramitació de l’informe del Servei de Competència en la Distribució Comercial prescrit per la Llei 17/2000, de 29 de desembre, d’equipaments comercials.

"Article 338 quater. Fet imposable

"Constitueix el fet imposable de la taxa la prestació del servei d’investigació i tramitació de l’expedient de sol·licitud d’informe del Servei de Competència en la Distribució Comercial.

"Article 338 quinquies. Subjecte passiu

"Són subjectes passius de la taxa, les persones físiques o jurídiques que sol·liciten l’informe.

"Article 338 sexties. Base imposable i tipus de gravamen

"Constitueix la base imposable la superfície de venda total final dels establiments que requereixin aquest informe, d’acord amb la normativa vigent en matèria d’equipaments comercials. El tipus de gravamen s’estableix en 0,60 euros/metre quadrat de superfície de venda.

"Article 338 septies. Acreditament

"1. La taxa s’acredita en el moment de presentar la sol·licitud d’informe del Servei de Competència en la Distribució Comercial, juntament amb la resta de documentació que s’estableixi per reglament, pel procediment d’autoliquidació.

"2. La no-liquidació de la taxa en el moment de la presentació de la sol·licitud té els mateixos efectes que la manca de presentació de qualsevol altra documentació preceptiva necessària per a iniciar la tramitació de l’expedient.

"Article 338 octies. Afectació d’ingressos

"Els ingressos procedents de la recaptació de les taxes per la tramitació dels informes del Servei de Competència en la Distribució Comercial s’afecten a la millora dels recursos dels serveis d’ordenament comercial adscrits a la Direcció General de Comerç".

5. S’afegeix un capítol 4 al títol 12 de la Llei 15/1997, amb el contingut següent:

"Capítol 4

"Taxa per les actuacions del Registre de Grans i Mitjans Establiments Comercials

"Article 338 novies. Fet imposable

"Constitueixen el fet imposable de la taxa els tràmits d’inscripció registral, les modificacions de les inscripcions i el lliurament de les certificacions corresponents.

"Article 338 decies. Subjecte passiu

"Són subjectes passius de la taxa les persones físiques o jurídiques titulars dels establiments comercials mitjans i grans, d’acord amb l’article 3 de la Llei 17/2000, de 29 de desembre, d’equipaments comercials que sol·licitin la inscripció, la modificació d’inscripció o el lliurament de les corresponents certificacions.

"Article 338 undecies. Acreditament

"La taxa s’acredita en el moment de la sol·licitud de la inscripció inicial, la inscripció de la modificació o del lliurament de la certificació, pel procediment d’autoliquidació.

"Article 338 duodecies. Quota

"La quota de la taxa és:

	euros
"1. Inscripció:	30
"2. Modificacions d’assentaments
registrals:	10
"3. Certificacions d’assentaments
registrals:	10

"Article 338 terdecies. Afectació d’ingressos

"Els ingressos procedents de la recaptació de la taxa per la tramitació de les inscripcions, les modificacions i els lliurament de certificacions del Registre de Grans i Mitjans Establiments Comercials s’afecten a la millora dels recursos destinats a facilitar les actuacions en matèria de defensa de la competència."

Article 19

Modificació del títol 14 de la Llei 15/1997, de 24 de desembre, de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

1. Es modifica l’article 370 del capítol 2 del títol 14 de la Llei 15/1997, de 24 de desembre, de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que passa a tenir la redacció següent:

"Article 370. Quota

"1. La quota per cada sol·licitud de distintiu de garantia de qualitat ambiental en concepte de despeses de tramitació és de 360 euros. Si el subjecte passiu és una petita o mitjana empresa, segons la definició que en fa la Recomanació 96/280/CE de la Comissió, de 3 d’abril de 1996, la quota de sol·licitud es redueix del 50%.

"2. La quota anual per l’ús del distintiu de garantia de qualitat ambiental que han de satisfer el fabricant de productes o el distribuïdor amb marca pròpia o els titulars de serveis es determina per l’aplicació del percentatge del 0’1% sobre el volum anual de vendes del producte o servei amb un mínim de 180 euros i un màxim de 720 euros anuals.

"3. La xifra del volum anual de vendes a què es refereix l’apartat 2es basa en la facturació del producte o del servei amb distintiu i es calcula a partir dels preus de fàbrica quan el producte que ha obtingut el distintiu és un bé, i a partir del preu de lliurament quan es tracta de serveis.

"4. La quota anual d’ús pot ser objecte de les següents bonificacions, que són acumulables i aplicables a la quota resultant mínima i màxima:

"a) Reducció del 50%, si el subjecte passiu és una petita o mitjana empresa, segons la definició que en fa la Recomanació 96/280/CE de la Comissió, de 3 d’abril de 1996.

"b) Reducció del 10% als subjectes passius que acrediten disposar de la certificació EMAS o ISO 14001.

"5. Es dedueixen del preu dels productes els costos dels components que ja hagin estat subjectes al pagament d’una quota anual.

"6. El còmput del període de vigència a la quota anual s’inicia l’endemà del dia de publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de la resolució d’atorgament al sol·licitant del distintiu de garantia de qualitat ambiental."

2. Es modifica l’article 370 bis del capítol 2 del títol 14 de la Llei 15/1997, que passa a tenir la redacció següent:

"Article 370 bis. Exempcions

"1. Són exemptes de pagar les taxes fixades per l’article 370 les entitats públiques i les privades sense ànim de lucre i les entitats participades per un organisme autònom o empresa depenent de la Generalitat, sempre que aquesta participació superi el 50% del capital.

"2. Són exempts de pagar les taxes corresponents a les quotes anuals establertes per l’apartat 2 de l’article 370 els subjectes passius que disposen de l’etiqueta ecològica per als mateixos productes o serveis als quals s’atorga el distintiu de garantia de qualitat ambiental, sempre que s’acrediti el pagament de la quota corresponent.

"3. Són exempts durant dos anys de pagar les taxes fixades per l’apartat 2 de l’article 370 els subjectes passius per les categories de productes o serveis publicades a partir de l’1 de gener de 2001 que sol·licitin el distintiu de garantia de qualitat ambiental dins el primer any de vigència de la categoria corresponent."

3. Es modifica l’article 371 del capítol 3 del títol 14 de la Llei 15/1997, que passa a tenir la redacció següent:

"Article 371. Fet imposable

"Constitueixen el fet imposable de la taxa l’obtenció i l’ús de l’etiqueta ecològica comunitària."

4. Es modifica l’article 374 del capítol 3 del títol 14 de la Llei 15/1997, que passa a tenir la redacció següent:

"Article 374. Quota

"1. La quota per la sol·licitud d’etiqueta ecològica comunitària en concepte de despeses de tramitació és de 500 euros.

"2. Aquesta quota pot ésser objecte de les bonificacions següents, que són acumulables:

"a) Reducció del 35%, si el subjecte passiu és una petita o mitjana empresa, segons la definició que en fa la Recomanació 96/280/CE de la Comissió, de 3 d’abril de 1996.

"b) Reducció del 25%, si el subjecte passiu és fabricant de productes o prestador de serveis de països en desenvolupament.

"3. La quota anual per l’ús de l’etiqueta ecològica comunitària es determina aplicant el percentatge del 0’15% sobre el volum anual de vendes del producte o del servei en la Unió Europea, amb el mínim de 500 euros i el màxim de 25.000 euros anuals. La xifra del volum anual de vendes es basa en la facturació del producte o del servei amb etiqueta i es calcula a partir dels preus de fàbrica quan el producte que ha obtingut l’etiqueta és un bé, i a partir del preu de lliurament quan es tracta de serveis.

"4. La quota anual d’ús pot ser objecte de les bonificacions següents, que són acumulables i aplicables a la quota resultant mínima i màxima, sense excedir, en cap cas, el 50%:

"a) Reducció del 35%, si el subjecte passiu és una petita o mitjana empresa, segons la definició que en fa la Recomanació 96/280/CE de la Comissió, de 3 d’abril de 1996.

"b) Reducció del 25%, si el subjecte passiu és fabricant de productes o prestador de serveis de països en desenvolupament.

"c) Reducció del 15% als subjectes passius que acrediten disposar de la certificació EMAS o ISO 1400. Aquesta reducció resta subjecta a la condició que el subjecte passiu es comprometi, de forma expressa, a garantir que els seus productes amb etiqueta ecològica compleixen els criteris de l’etiqueta durant el període de validesa del contracte. Aquest compromís s’ha d’incorporar de forma adequada en els objectius mediambientals detallats en el sistema de gestió ambiental. Els subjectes passius que disposen de la certificació de conformitat amb la norma ISO 14001 han de demostrar cada any el compliment d’aquest compromís. Els subjectes passius que disposen de la certificació de conformitat amb el sistema EMAS han de presentar cada any davant l’òrgan ambiental competent una còpia de llur declaració mediambiental validada.

"d) Reducció del 25% als tres primers sol·licitants que, en el conjunt de l’Estat, obtinguin l’etiqueta ecològica per a una categoria de productes o serveis.

"5. Es dedueixen del preu dels productes els costos dels components que ja hagin estat subjectes al pagament d’una quota anual.

"6. El còmput del període de vigència de la quota anual d’ús s’inicia l’endemà del dia en què es notifica la resolució de concessió de l’etiqueta ecològica al sol·licitant."

5. Es modifica l’apartat c de l’article 379 del capítol 5 del títol 14 de la Llei 15/1997, que passa a tenir la redacció següent:

"c) Els relatius als procediments de revisió de l’autorització ambiental d’activitats i als procediments d’autorització ambiental d’activitats existents, d’acord amb el que estableixen, respectivament, l’article 37 i la Disposició Transitòria Primera de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental".

6. Es modifica l’apartat b de l’article 381 del capítol 5 del títol 14 de la Llei 15/1997, que passa a tenir la redacció següent:

"b) En el supòsit 3, quan s’inicia el procés de revisió de l’autorització, ja sigui d’ofici o a petició del titular de l’autorització, o quan, a sol·licitud del titular, s’inicia el procediment d’autorització ambiental de l’activitat existent".

7. Es modifiquen els apartats 1 i 2 de l’article 382 del capítol 5 del títol 14 de la Llei 15/1997, que passen a tenir la redacció següent:

"1. Per la prestació del servei del fet imposable del supòsit 1, es fixen les quotes següents:

"a) La quota de 2.800 euros per als codis d’activitat 11.1 de l’Annex I del Decret 136/1999, de 18 de maig, pel qual s’aprova el Reglament general de desplegament de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental.

"b) La quota de 3.725 euros per als restants codis d’activitat de l’Annex I del Decret 136/1999, de 18 de maig, anteriorment citat.

"2. Per a la prestació del servei del fet imposable dels supòsits 2 i 3, es fixen les quotes següents:

"a) La quota de 1.400 euros per als codis d’activitat 11.1 de l’Annex I del Decret 136/1999, de 18 de maig, pel qual s’aprova el Reglament general de desplegament de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental.

"b) La quota de 1.862,5 euros per als restants codis d’activitat de l’Annex I del Decret 136/1999, de 18 de maig, damunt citat."

8. S’afegeix un capítol 7 al títol 14 de la Llei 15/1997, amb la redacció següent:

"Capítol 7. Taxes de l’Agència Catalana de l’Aigua

"Article 389. Fet imposable

"Constitueix el fet imposable la prestació dels serveis següents de l’Agència Catalana de l’Aigua:

"a) L’elaboració d’informes tècnics, l’expedició de certificats i altres actuacions facultatives que s’han de fer en les tramitacions instades per entitats, empreses o particulars davant de l’Agència Catalana de l’Aigua, o quan s’han d’efectuar com a conseqüència de disposicions en vigor o dels termes mateixos de les concessions o les autoritzacions atorgades. No són sotmesos a aquesta taxa els informes motivats per línies elèctriques de baixa tensió o per autoritzacions en zona de policia i vigilància de les obres públiques, per a executar obres quan llur pressupost, en ambdós casos, sigui inferior a cent mil pessetes. S’exceptuen d’aquesta taxa els informes que tenen assenyalada específicament una taxa especial.

"b) Els treballs facultatius de redacció, taxació, confrontació i informes de projectes d’obres, serveis i instal·lacions d’entitats, empreses o particulars, i la taxació de les obres, els serveis i les instal·lacions.

"Article 390. Subjectes passius

"Són subjectes passius:

"a) En el supòsit definit per la lletra a de l’article 389, les persones físiques o jurídiques a les quals afecta la prestació del servei.

"b) En el supòsit definit per la lletra b de l’article 389, els titulars o peticionaris de concessions, autoritzacions administratives o taxacions davant de l’Agència Catalana de l’Aigua.

"Article 391. Exempcions

"Són exempts d’aquesta taxa els organismes i les entitats integrats en l’estructura de l’Estat, les comunitats autònomes o altres ens públics territorials o institucionals quan la sol·licitud del servei que és gravat per aquesta taxa la presentin aquests ens en el marc de la prestació d’un servei públic.

"Article 392. Acreditament

"1. La taxa s’acredita mitjançant la prestació del servei, però en el supòsit definit per la lletra a de l’article 389, pot ser exigida a la bestreta des del moment que se’n formula la sol·licitud.

"2. El fet imposable definit per la lletra b de l’article 389 és exigible:

"a) En el cas de petició de redacció de projectes, des del moment que la persona interessada accepta el pressupost formulat pel servei.

"b) En el cas de confrontació i informe, des del moment de la presentació del projecte que n’ha d’ésser objecte.

"c) En el cas de taxació, quan el servei admet la prestació facultativa de la taxació o en virtut dels preceptes que regulen aquesta matèria.

"Article 393. Base imposable

"En el supòsit definit per la lletra b de l’article 389, constitueix la base imposable l’import del pressupost total d’execució material del projecte d’obra, serveis o instal·lacions i, en el cas de taxació, el valor que en resulta.

"Article 394. Tipus de gravamen

"L’import de la taxa que correspon al fet imposable definit per la lletra b de l’article 389 s’obté multiplicant l’arrel cúbica del quadrat de la base pel coeficient que s’assenyala a continuació, és a dir, per l’aplicació de la fórmula:

"t = c p 2/3

"on p = pressupost del projecte i c = coeficient, amb els valors següents:

"a) En el cas de redacció de projectes d’obres, serveis i instal·lacions, s’aplica el coeficient c=2,7. La quantia de la taxa no pot ésser inferior a 112 euros.

"b) En el cas de confrontació i informe, s’aplica el coeficient c=0,8. La quantia de la taxa no pot ésser inferior a 56 euros.

"c) En el cas de taxacions d’obres, serveis i instal·lacions, i en el de taxacions de terrenys o edificis, s’aplica el coeficient c=0,5. La quantia de la taxa no pot ésser inferior a 47 euros.

"d) En el cas de projectes d’obres, serveis i instal·lacions, s’aplica el coeficient c=0,3. La quantia de la taxa no pot ésser inferior a 37 euros.

"Article 395. Quota

"La quota pel fet imposable definit per la lletra a de l’article 389 és:

	euros
"1. Per l’informe de caràcter facultatiu
per a la redacció del qual no cal prendre
dades de camp:	26
"2. Per l’informe de caràcter facultatiu
per a la redacció dels quals cal prendre
dades de camp:	111
"2.1. En el cas que calgués sortir més
dies al camp:	91
"2.2. En el cas que calgui fer fotografies,
per unitat:	2"

Article 20

Incorporació d’una nova disposició addicional a la Llei 15/1997, de 24 de desembre, de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

S’afegeix una nova disposició addicional a la Llei 15/1997, de 24 de desembre, de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, amb la redacció següent:

"Disposició addicional cinquena

"Taxes del Consell General d’Aran

"Són taxes del Consell General d’Aran les que la Generalitat pugui transferir-li com a conseqüència del traspàs de competències d’acord amb la normativa sobre el règim especial de la Vall d’Aran, d’una manera especial la Llei 16/1990, de 13 de juliol i les seves modificacions legals. Aquestes taxes es regeixen transitòriament, fins que no en sigui dictada la normativa pròpia, per les normes que ja les regulaven abans de la transferència."

Capítol V

Normes relatives a la introducció de l’euro en l’àmbit tributari

Article 21

Actes administratius de naturalesa tributària

1. Tots els actes administratius de naturalesa tributària que es dictin han d’emprar la unitat de compte euro d’acord amb el que disposen els articles 3 i 23 de la Llei 46/1998, de 17 de desembre, sobre introducció de l’euro.

2. En cas que es detectin errades en el procés de conversió a euros d’un instrument jurídic que pren com a valor de referència la pesseta, preval aquest valor i se n’ha de fer d’ofici la conversió d’acord amb el que estableix la normativa relativa a l’euro.

Article 22

Règim d’admissió de declaracions i autoliquidacions tributàries

No és admissible cap declaració o autoliquidació tributària que no sigui expressada en la unitat de compte del sistema monetari, l’euro, llevat que es tracti de la presentació d’autoliquidacions tributàries de l’impost sobre el patrimoni (model 714) corresponents a l’exercici 2000 o anteriors. No obstant això, són admissibles els documents notarials, judicials i administratius que siguin expressats en pessetes, sens perjudici del fet que la liquidació que es dicti o l’autoliquidació que s’efectuï s’hagi d’expressar en euros.

Títol II

Mesures administratives

Capítol I

Mesures en relació amb les finances i el patrimoni de la Generalitat

Secció primera

Modificacions del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 9/1994, de 13 de juliol

Article 23

Modificació de l’apartat 1 de l’article 15 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 9/1994, de 13 de juliol

Es modifica l’apartat 1 de l’article 15 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 9/1994, de 13 de juliol, que resta redactat de la manera següent:

"1. Si les lleis reguladores dels diferents recursos financers no ho disposen altrament, els drets de la Generalitat al reconeixement i a la liquidació dels crèdits a favor seu prescriuen quan compleixin quatre anys des de la data en què pogué exercir-los. No pot tampoc exigir-ne el cobrament passats quatre anys del reconeixement o la liquidació."

Article 24

Modificació de la lletra b de l’apartat 2 de l’article 36 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 9/1994, de 13 de juliol

Es modifica la lletra b de l’apartat 2 de l’article 36 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 9/1994, de 13 de juliol, que resta redactada de la manera següent:

"b) Transferències corrents derivades de normes de rang de llei o de convenis o de contractes programa que emparin actuacions d’abast plurianual."

Article 25

Modificacions del capítol IX del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 9/1994, de 13 de juliol

1. S’afegeix una nova lletra f a l’apartat 5 de l’article 92 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 9/1994, de 13 de juliol, amb la redacció següent:

"f) En el supòsit d’ajuts d’estat o subvencions a empreses susceptibles de tenir aquesta consideració i per donar compliment a la normativa de la Unió Europea, s’han d’especificar, en la convocatòria, les diverses finalitats a les quals va adreçada d’acord amb la tipologia que es fixi mitjançant una ordre del conseller o consellera d’Economia i Finances. S’ha de fer una reserva pressupostària per a cada una de les finalitats especificades o per a cada conjunt de finalitats que segueixin els criteris d’agrupació establerts a l’ordre"

2. Es modifica la regla quarta de l’article 94 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 9/1994, de 13 de juliol, que resta redactada de la manera següent:

"Quarta. Excepcionalment, si, d’acord amb la proposta motivada del secretari o secretària general o de l’òrgan competent del departament, o bé de l’òrgan assimilat en l’estructura de les entitats autònomes, s’acredita la impossibilitat de promoure la concurrència pública per les especificitats del subvencionat o de les activitats a desenvolupar, es poden concedir directament, a instància de part, per resolució del conseller o consellera corresponent, subvencions innominades o genèriques. Si l’import és superior a 300.000 euros o el que determini la llei de pressupostos, cal l’autorització prèvia del Govern. La resolució de concessió ha de concretar l’objecte, el termini i la forma de justificació de l’aplicació del fons, la possibilitat de bestretes, les garanties, si s’escauen, i l’obligació de subministrar informació a efectes de control."

3. Es modifica la regla setena de l’article 94 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 9/1994, de 13 de juliol, que resta redactada de la manera següent:

"Setena. Els ens concedents han de donar publicitat a les subvencions atorgades mitjançant l’exposició d’aquestes en el tauler d’anuncis designat a la convocatòria. Quan es tracta de subvencions per un import superior a 6.000 euros, s’han de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, tot indicant el beneficiari, la quantitat concedida, les finalitats de la subvenció i el crèdit pressupostari al qual s’han imputat. El que estableix aquest apartat no és aplicable a les subvencions nominatives."

4. Es modifica l’apartat 1 de l’article 97 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 9/1994, de 13 de juliol,, que resta redactat de la manera següent:

"1. La Intervenció General de la Generalitat, d’acord amb la normativa aplicable i, en particular, amb el que disposa l’article 71 i d’acord amb els plans de control aprovats pel conseller o consellera d’Economia i Finances, ha de controlar les subvencions públiques afectades per aquesta Llei per a assegurar el compliment de les seves finalitats i de les disposicions legals aplicables a les finances de la Generalitat. El personal que, ocupant llocs de treball en la Intervenció General, desenvolupi les esmentades funcions de control té, a tots els efectes legals, el caràcter d’agent de l’autoritat, i les autoritats públiques li han de prestar la protecció i l’auxili que aquell requereixi. Així mateix, les actes i les diligències esteses per l’esmentat personal en el marc dels procediments respectius, tenen la consideració de documents públics i fan prova dels fets que els motiven, llevat d’acreditació en contrari.

"El procediment de control es regeix per la normativa pròpia dels procediments administratius. En tot cas la seva durada no pot ultrapassar el termini d’un any, comptador a partir de l’endemà de la notificació de la resolució d’inici; a aquest efecte no són computables les dilacions notificades imputables a l’administrat, ni les derivades de causa de força major o del compliment de l’ordenament jurídic. L’esmentat termini es pot prorrogar motivadament per un altre d’equivalent."

5. Es modifica l’apartat 2 de l’article 97 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 9/1994, de 13 de juliol, que queda redactat de la manera següent:

"2. El control ha d’afectar les entitats col·laboradores, els beneficiaris i les terceres persones relacionades amb l’objecte de la subvenció, que resten obligades a facilitar l’exercici de les funcions que corresponen a la Intervenció General, i, en particular, ha d’afectar:

"a) La documentació justificativa i els antecedents que es creguin necessaris per a comprovar l’aplicació de la subvenció i la possibilitat d’obtenir-ne una còpia.

"b) L’ampliació del control a les persones físiques o jurídiques que intervinguin en la justificació dels fons públics percebuts amb respecte estricte de llurs drets fonamentals.

"c) L’accés a locals o al domicili de la persona física o jurídica beneficiària, amb l’autorització prèvia d’aquesta o, si no n’hi ha, amb la de l’òrgan judicial competent.

"2 bis. En el supòsit que es produeixi resistència al control, la Intervenció General ha de realitzar el que estableix l’apartat 3. A aquests efectes s’ha de considerar resistència al control tota conducta del subjecte controlat tendent a dilatar, entorpir o impedir les actuacions de control, i en particular:

"a) La no-presentació o la presentació parcial, per causa injustificada, de la informació requerida per la Intervenció General. Es considera no presentada la informació si en el termini de deu dies des del requeriment no es presenta o es presenta parcialment i, reiterada la sol·licitud, no s’obté en un nou termini d’igual durada.

"b) La negativa indeguda a permetre l’entrada o la permanència en finques i locals.

"c) Les coaccions o la manca de la consideració deguda al personal que efectua el control."

6. Es modifica l’apartat 3 de l’article 97 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 9/1994, de 13 de juliol, que queda redactat de la manera següent:

"3. Un cop realitzats els controls, la Intervenció General ha d’elevar a l’òrgan concedent un informe que n’inclogui els resultats. Si s’acredita que la persona beneficiària ha incorregut en algun dels supòsits definits per l’article 99, incloent-hi la resistència al control, l’informe ha de proposar l’inici del procediment de revocació, a fi d’obtenir el reintegrament total o parcial de la subvenció. Amb aquesta finalitat, la Intervenció General pot proposar també a l’òrgan concedent o a la Tresoreria l’adopció de la mesura cautelar establerta per l’article 98.2. En el supòsit de resistència al control de qualsevol dels subjectes a què es refereix l’apartat 2 d’aquest article, la Intervenció General ha de proposar, a més de la revocació, l’inici del procediment sancionador d’acord amb el que estableix en l’article 101. Un cop efectuades les propostes, l’òrgan concedent ha d’iniciar els expedients corresponents, dels quals ha de formar part el damunt dit informe, llevat que, pel fet de discrepar d’aquest o de la proposta, s’aculli al procediment establert per l’article 67. Si, com a resultat de l’expedient de revocació, la proposta de resolució difereix de la feta per la Intervenció General, cal donar-li audiència abans de la resolució de l’expedient, sens perjudici del dret d’audiència que igualment correspon a les persones beneficiàries, a les entitats col·laboradores i en general a qualsevol subjecte afectat per la damunt dita proposta."

7. Es modifica la lletra d) de l’article 99 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 9/1994, de 13 de juliol, que resta redactat de la manera següent:

"d) L’incompliment de les condicions imposades als beneficiaris amb motiu de la concessió de la subvenció, incloent-hi l’obstrucció de les actuacions de control o la resistència a permetre-les de manera que s’impedeixi comprovar l’acreditació d’haver realitzat l’objecte de la subvenció."

8. S’afegeix una nova Secció cinquena al capítol IX del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 9/1994, de 13 de juliol, amb la redacció següent:

"Secció cinquena

De les infraccions i de les sancions"

"Article 101

"1. Són infraccions administratives en matèria de subvencions:

"a) Dels beneficiaris:

"Primer. L’obtenció d’una subvenció falsejant les condicions requerides per a fer-ne la concessió o ocultant dades que n’haurien impedit o dificultat la concessió.

"Segon. La destinació de les quantitats percebudes, parcialment o totalment, a finalitats diferents per a les quals fou concedida la subvenció.

"Tercer. L’incompliment, per raons imputables al beneficiari, de les obligacions imposades per a la concessió de la subvenció.

"Quart. La negativa a permetre les actuacions d’inspecció, comprovació i control a efectuar per l’ens concedent o l’entitat col·laboradora, si és el cas, o bé per la Intervenció General i la resta d’ òrgans de control, o l’obstrucció d’aquelles actuacions.

"Cinquè. La manca de comunicació a l’ens concedent o l’entitat col·laboradora, si és el cas, de l’obtenció de subvencions o ajuts per a la mateixa finalitat procedents de qualsevol administració pública, i també la modificació de qualsevol circumstància que hagi servit com a fonament per a la concessió de la subvenció.

"Sisè. La manca de justificació, en tot o en part, de l’aplicació dels fons percebuts o la justificació fora del termini establert per a acreditar la realització de l’objecte de la subvenció.

"Setè. La manca d’acreditació davant l’administració concedent o l’entitat col·laboradora, si és el cas, del compliment de les obligacions imposades per a la concessió de la subvenció.

"b) De les entitats col·laboradores:

"Primer. La manca de lliurament als beneficiaris dels fons rebuts, d’acord amb els criteris establerts per les normes reguladores de les subvencions.

"Segon. La negativa a permetre les actuacions de comprovació i de control que, respecte a la gestió dels fons percebuts, puguin efectuar l’ens concedent o els òrgans de control, o l’obstrucció d’aquestes actuacions.

"Tercer. La manca de verificació, si escau, del compliment de les condicions determinades en l’atorgament de la subvenció.

"Quart. La manca de justificació davant l’ens concedent de l’aplicació dels fons percebuts o la manca de lliurament de la justificació presentada als beneficiaris.

"c) De terceres persones relacionades amb l’objecte de la subvenció: la negativa a permetre les actuacions de comprovació i de control que, respecte a l’acreditació de la realització de l’objecte de la subvenció, puguin efectuar els òrgans de control, o l’obstrucció d’aquestes actuacions.

"2. Les infraccions administratives tipificades per l’apartat 1 poden ésser molt greus, greus i lleus, d’acord amb la classificació següent:

"a) Tenen la consideració d’infraccions molt greus, en el cas dels beneficiaris, les definides pels punts primer, segon i tercer de la lletra a de l’apartat 1. En el cas de l’entitat col·laboradora, la infracció definida pel punt primer de la lletra b de l’apartat 1. Tant per al beneficiari com per a l’entitat col·laboradora, la reincidència, en l’espai de tres anys, en la comissió d’infraccions greus té la consideració d’infracció molt greu quan així hagi estat declarat per resolució ferma en la via administrativa.

"b) Tenen la consideració d’infraccions greus, en el cas dels beneficiaris, les definides pels punts quart i cinquè de la lletra a de l’apartat 1. En el cas d’entitat col·laboradora, les infraccions definides pels punt segon i tercer de la lletra b de l’apartat 1. En el cas d’un tercer, la infracció definida per la lletra c de l’apartat 1. Tant per al beneficiari i l’entitat col·laboradora com per a un tercer, la reincidència, en l’espai de tres anys, en la comissió d’infraccions lleus té la consideració d’infracció greu quan hagi estat declarat per resolució ferma en la via administrativa.

"c) Tenen la consideració d’infraccions lleus, en el cas dels beneficiaris, les definides pels punts sisè i setè de la lletra a de l’apartat 1. En el cas d’entitats col·laboradores, les definides pel punt quart de la lletra b de l’apartat 1.

"3. Són responsables de les infraccions els beneficiaris o beneficiàries, les entitats col·laboradores i els tercers que realitzin les conductes tipificades per aquest article.

"4. Les infraccions molt greus prescriuen als cinc anys, les greus als tres anys i les lleus a l’any. El termini de prescripció comença a comptar-se des del dia en el qual s’ha comès la infracció."

"Article 102

"1. Les infraccions administratives es sancionen d’acord amb la classificació següent:

"a) Infraccions molt greus

"Primer. Multa del doble al triple de la quantitat indegudament obtinguda o aplicada o, en el cas d’una entitat col·laboradora, dels fons rebuts. En el cas d’un tercer, multa de fins a la quantitat obtinguda pel beneficiari.

"Segon. Pèrdua pel beneficiari, per l’entitat col·laboradora i pels tercers, del dret a obtenir subvencions de la Generalitat, de les seves entitats autònomes i del seu sector públic durant el període de tres a cinc anys, i també, i durant el mateix període, pèrdua del dret a ésser designats entitat col·laboradora.

"Tercer. Prohibició durant el període de tres a cinc anys per a contractar amb l’Administració de la Generalitat, les seves entitats autònomes i el seu sector públic.

"b) Infraccions greus:

"Primer. Multa de fins al doble de la quantitat indegudament obtinguda o, en el cas d’una entitat col·laboradora, dels fons rebuts. En el cas d’un tercer, multa de fins a la quantitat obtinguda pel beneficiari.

"Segon. Pèrdua pel beneficiari, per l’entitat col·laboradora i pels tercers, del dret a obtenir subvencions de la Generalitat, de les seves entitats autònomes i del seu sector públic durant el període d’un any a tres anys, i també, i durant el mateix període, pèrdua del dret a ésser designats entitat col·laboradora.

"Tercer. Prohibició durant el període d’un any a tres anys per a contractar amb l’Administració de la Generalitat, les seves entitats autònomes i el seu sector públic.

"c) Infraccions lleus:

"Primer. Multa d’una quantitat igual a la percebuda indegudament o a la de l’import de la quantitat no justificada o, en el cas d’una entitat col·laboradora, dels fons percebuts.

"Segon. Pèrdua pel beneficiari, per l’entitat col·laboradora i pels tercers, del dret a obtenir subvencions de la Generalitat, de les seves entitats autònomes i del seu sector públic durant el període d’un any, i també, durant el mateix període, pèrdua del dret a ésser designats entitat col·laboradora.

"Tercer. Prohibició, durant el període d’un any per a contractar amb l’Administració de la Generalitat, les seves entitats autònomes i el seu sector públic.

"2. Per a la imposició de les sancions anteriors cal atendre a:

"a) L’existència d’intencionalitat o reiteració.

"b) La naturalesa dels perjudicis causats.

"3. Les sancions establertes són independents de l’exigència a l’infractor de la obligació de reintegrament establerta per aquesta Llei.

"4. Les sancions imposades per les infraccions molt greus prescriuen als quatre anys, les imposades per infraccions greus als tres anys i les imposades per infraccions lleus a l’any. El termini de prescripció comença a comptar-se des de l’endemà del dia en què tingui fermesa la resolució per la qual s’imposa la sanció.

"5. Les resolucions fermes per les quals s’imposin sancions s’han de notificar, i si escau publicar en el Diari Oficial de la Generalitat, en les condicions i en els supòsits establerts per la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener.

"Article 103

La responsabilitat subsidiària de la obligació de les sancions establertes per aquesta Llei es regeix pel que estableix l’article 100.3."

"Article 104

"1. El procediment per a la imposició de les sancions establertes per aquesta llei s’ha de tramitar d’acord amb el que disposa la normativa general del procediment sancionador aplicable a l’Administració de la Generalitat.

"2. Són òrgans competents per iniciar el procediment sancionador els que hagin formulat les propostes de resolució de concessió de subvencions. És competent per a la resolució del procediment sancionador, en les infraccions lleus i greus, el conseller o consellera del departament que hagi concedit la subvenció o al qual sigui adscrit l’ens concedent. La resolució de les infraccions molt greus és competència del Govern de la Generalitat."

"Article 105

"1. En el cas d’ajuts finançats amb càrrec als fons comunitaris, el règim d’infraccions i sancions és l’establert per la reglamentació comunitària específica. Amb caràcter subsidiari, hi són aplicables les normes establertes per aquesta Llei.

"2. Les sancions imposades en aplicació dels preceptes de la normativa comunitària, quan així s’estableixi, són imputables als fons estructurals corresponents."

Secció segona

Modificacions de la Llei 25/1998, de 31 de desembre, de mesures administratives, fiscals i d’adaptació a l’euro

Article 26

Modificació de l’article 22 de la Llei 25/1998, de 31 de desembre

1. Es modifica l’apartat 3 de l’article 22 de la Llei 25/1998, de 31 de desembre, de mesures administratives, fiscals i d’adaptació a l’euro, que resta redactat de la manera següent:

"3. L’òrgan de contractació necessita l’autorització del Govern:

"a) Si el pressupost del contracte és igual o superior a 12.020.242,09 euros, llevat del que estableix la lletra c.

"b) En els contractes de caràcter plurianual, si es modifica el nombre d’anualitats establertes per la Llei de finances públiques de Catalunya.

"c) Si els contractes i els convenis d’encàrrec d’estudis i dictàmens són d’un pressupost superior a 30.050,61 euros. L’Administració de la Generalitat ha d’encarregar preferentment l’elaboració d’aquests estudis i dictàmens als departaments o als instituts de les universitats públiques catalanes, si la matèria ho aconsella.

"d) Si el pagament dels contractes es concerta mitjançant el sistema d’arrendament financer o mitjançant el sistema d’arrendament amb opció de compra i el nombre d’anualitats és superior a quatre anys a comptar de l’adjudicació del contracte."

2. Es modifica l’apartat 4 de l’article 22 de la Llei 25/1998, de 31 de desembre, i s’hi afegeix un apartat 5, amb la redacció següent:

"4. Sens perjudici del que estableixen els apartats 1, 2 i 3, per ordre del conseller o consellera del departament corresponent poden constituir-se juntes de contractació amb competència d’òrgan de contractació per a l’adjudicació dels contractes menors d’obres, de subministraments i de serveis del departament. L’acord de constitució de les juntes de contractació n’ha de determinar la composició, en la qual hi ha d’haver necessàriament un interventor i un assessor jurídic de manera que els contractes menors adjudicats per aquestes juntes restin exempts de fiscalització prèvia.

"5. Sens perjudici també del que estableixen els apartats 1, 2, 3 i 4, la Comissió Central de Subministraments i Serveis és l’òrgan de contractació dels productes, els béns i els serveis que siguin declarats de contractació centralitzada. També és l’òrgan competent per a l’homologació de productes o béns."

Article 27

Modificació de l’article 23 de la Llei 25/1998, de 31 de desembre

Es modifica l’apartat 2 de l’article 23 de la de la Llei 25/1998, de 31 de desembre, de mesures administratives, fiscals i d’adaptació a l’euro, que resta redactat de la manera següent:

"2. La tramitació de l’expedient dels contractes menors exigeix, amb caràcter general:

"a) El certificat d’existència d’un crèdit adequat i suficient.

"b) La fiscalització prèvia de la Intervenció, llevat dels casos següents:

"Primer. Els contractes menors de quantia inferior o igual a 3.050,61 euros.

"Segon. Els supòsits de l’article 69 del Decret legislatiu 9/1994, de 13 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya.

"Tercer. Els supòsits en què actuï com a òrgan de contractació la junta de contractació del departament, vàlidament constituïda.

"c) L’aprovació de la despesa.

"d) La incorporació de la factura corresponent, que compleixi els requisits establerts per reglament."

Secció tercera

Finançament d’obres públiques

Article 28

Finançament d’obres públiques mitjançant la concessió de domini públic

1. La construcció i la conservació d’obres públiques que, per llur naturalesa i característiques, no puguin ésser susceptibles d’explotació econòmica, pot ésser objecte d’un contracte d’execució o manteniment d’obra pública, per al qual s’ha d’establir com a contraprestació total o parcial, una concessió de domini públic sobre la zona de serveis o àrea d’influència en la qual s’integra l’obra.

2. La part del cost de les obres que, si és el cas, no quedi compensada amb el dret d’explotació de la zona de serveis o àrea d’influència, pot ésser objecte d’un pagament ajornat fins al màxim de deu anys des de la finalització de les obres.

3. La preparació del contracte, les formes i els procediments de selecció dels contractistes, inclosa l’adjudicació, i el règim jurídic d’execució de les obres són els que la legislació de contractes de les administracions públiques estableix per als contractes d’obres.

Secció quarta

Mesures patrimonials

Article 29

Modificacions de la Llei 11/1981, de 7 de desembre, de patrimoni de la Generalitat

1. S’afegeix un nou apartat 3 a l’article 17 de la Llei 11/1981, de 7 de desembre, de patrimoni de la Generalitat, amb la redacció següent:

"3. Per a concórrer a les subhastes, els licitadors han de constituir, abans de l’obertura de la subhasta, una garantia equivalent al 25% de la quantitat fixada com a tipus de licitació, en la Caixa General de Dipòsits de la Generalitat, a disposició del conseller o consellera d’Economia i Finances. Igualment en el supòsit d’alienació directa, abans de l’aprovació de l’alienació, l’interessat ha d’haver dipositat en concepte de garantia, en la Caixa General de Dipòsits de la Generalitat, a disposició del conseller o consellera d’Economia i Finances, el 25% del preu de venda determinat per taxació pericial. Si, per causa o causes imputables a l’interessat, no s’arribés a formalitzar l’alienació, el dipòsit constituït s’aplica al Tresor de la Generalitat en concepte de penalitat. Els dipòsits es poden constituir en qualsevol de les formes establertes reglamentàriament. Si els dipòsits es constitueixen en metàl·lic, en cas de formalitzar-se l’alienació, aquests prenen la consideració de quantitat lliurada a compte del preu a satisfer per l’adquirent. Les alienacions de béns procedents d’herències intestades es regeixen per llur normativa específica."

2. S’afegeix un nou apartat 2 a l’article 19 de la Llei 11/1981, de 7 de desembre, de patrimoni de la Generalitat, amb la redacció següent:

"2. No obstant el que estableix l’article 17.3, quan l’alienació directa de béns mobles sigui procedent no es requereix l’establiment de cap garantia."

3. S’afegeix un nou apartat 3 a l’article 19 de la Llei 11/1981, de 7 de desembre, de patrimoni de la Generalitat, amb la redacció següent:

"3. El Departament d’Economia i Finances pot acordar la cessió gratuïta de béns mobles per a fins d’utilitat pública o d’interès social, a favor d’institucions o de corporacions públiques o privades sense ànim de lucre."

4. Es modifica l’article 21 de la Llei 11/1981, de 7 de desembre, que queda redactat de la manera següent:

"1. Mitjançant decret, el Govern, a proposta del Departament d’Economia i Finances, pot cedir gratuïtament el domini de béns patrimonials immobles de la Generalitat a favor d’altres administracions o institucions públiques o entitats privades sense ànim de lucre que hagin d’utilitzar-los per a fins d’utilitat pública o d’interès social. En els mateixos termes i condicions, el Govern, mitjançant acord, pot cedir gratuïtament l’ús de béns patrimonials immobles de la Generalitat.

"2. Les cessions autoritzades per l’apartat 1 requereixen la iniciació i la tramitació del expedient corresponent per la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat. En aquest expedient hi ha de figurar la descripció física i jurídica dels béns, la taxació pericial corresponent i l’informe de la dita direcció general, on consti que el bé a cedir no és necessari per a la Generalitat i que queda justificada l’adequació dels béns a l’ús i les finalitats que condicionen la cessió.

"3. El decret o l’acord de cessió sempre ha de consignar l’ús concret i les finalitats a què les entitats cessionàries han de destinar els béns, el termini per a complir els fins i per a ésser destinats els béns, i ha d’establir el dret de reversió automàtica de ple dret al patrimoni de la Generalitat, per al cas que els béns cedits no es destinin a l’ús determinat o deixin de ésser destinats en els terminis fixats.

"4. El dret de reversió a què és refereix l’apartat 3 produeix plens efectes en el mateix moment que s’acrediti, mitjançant acta notarial notificada en forma, que els béns cedits no es destinen a les finalitats previstes. El dret de reversió recau sobre els béns pròpiament cedits, i també sobre les construccions, les instal·lacions i les millores amb totes les seves pertinences i accessions existents en els dits béns, sense que l’ens cessionari tingui cap dret a ésser-ne indemnitzat, sens perjudici del dret de la Generalitat de rebre, havent-ne fet la taxació pericial, el valor dels danys i del detriment causat en els béns que són objecte de reversió.

"5. L’acord de cessió d’ús o la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya del decret de cessió del domini, porta implícita la desafectació dels béns objecte de cessió sense cap altre requisit."

Article 30

Modificacions de la Llei 6/1999, de 12 de juliol, d’ordenació, gestió i tributació de l’aigua

1. S’afegeixen els apartats 2 i 3 a l’article 14 de la Llei 6/1999, de 12 de juliol,, d’ordenació, gestió i tributació de l’aigua, amb la redacció següent:

"2. Com a mitjà de protecció de les instal·lacions de les xarxes bàsiques d’abastament, s’estableix una zona de servitud afecta al servei públic de les conduccions i altres elements subterranis que en formin part consistent en una franja de deu metres d’amplada mesurada de forma horitzontal i centrada sobre l’eix de les instal·lacions lineals, dins de la qual les activitats i els usos del sòl resten sotmesos a les limitacions següents:

"a) La prohibició d’edificar-hi o instal·lar-hi construccions permanents.

"b) La necessitat d’obtenir l’autorització de l’entitat titular o gestora del servei per a efectuar-hi moviments de terres o bé obres en la superfície o el subsòl.

"c) L’accés lliure i permanent del personal propi o designat per l’entitat titular o gestora del servei per a dur-hi a terme les tasques necessàries de vigilància, manteniment, reparació, fitament i renovació de les instal·lacions, i també el dipòsit de materials.

"d) La submissió de qualssevol altres activitats i operacions a l’autorització prèvia de l’entitat titular o gestora del servei, que n’ha de considerar la compatibilitat amb la seguretat de les instal·lacions i amb la garantia de la continuïtat del mateix servei.

"3. L’entitat titular o gestora del servei pot acordar o promoure l’expropiació forçosa dels drets i les facultats sobre béns de titularitat privada que resultin afectats per la definició de la zona de servitud establerta a l’apartat 2, en relació amb les instal·lacions actualment existents. Amb aquesta finalitat, la declaració d’utilitat pública i la necessitat d’ocupació s’entenen implícites en l’aprovació definitiva dels plans o projectes corresponents, segons el que estableix l’article 17.2 de la Llei d’expropiació forçosa."

Article 31

Modificacions de diverses normes legals en matèria d’assegurances de contractació obligatòria

1. Es modifica l’apartat 3 de l’article 4 de la Llei 38/1991, de 30 de desembre, d’instal·lacions destinades a activitats amb infants i joves, que resta redactat de la manera següent:

"3. El titular de l’autorització té l’obligació de contractar una assegurança de responsabilitat civil general per a cobrir els riscs derivats de la utilització de la instal·lació davant d’usuaris i tercers, amb uns límits mínims de 150.253,03 euros per víctima i 1.202.024,21 euros per sinistre.

"La Generalitat pot actualitzar anualment aquests límits, mitjançant la llei de pressupostos"

2. Es modifica l’article 15 de la Llei 17/1997, de 24 de desembre, de mesures administratives i d’organització, modificat per la Llei 25/1998, de 31 de desembre i per la Llei 4/2000, de 31 de desembre, que resta redactat de la manera següent:

"Article 15. Llicència de pesca

"Per a l’exercici de la pesca recreativa, els pescadors n’han de tenir la llicència pertinent, que ha d’anar acompanyada del DNI o el NIF."

3. Es modifica l’apartat 4 de l’article 3 de la Llei 10/1999, de 30 de juliol, sobre la tinença de gossos considerats potencialment perillosos, que resta redactat de la manera següent:

"4. Com a condició indispensable per a la tinença i la posterior inclusió en el registre a què fa referència l’apartat 1, els propietaris de gossos potencialment perillosos han de contractar una pòlissa d’assegurances de responsabilitat civil derivada dels danys que pugui ocasionar el gos amb un mínim de 150.253,03 euros per sinistre. A la pòlissa contractada s’ha de fer constar el número d’identificació del gos.

" La Generalitat pot actualitzar anualment aquest límit, mitjançant la llei de pressupostos."

Article 32

Cessió de domini a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

S’autoritza el Govern a cedir gratuïtament a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya el domini de béns patrimonials de la Generalitat perquè siguin destinats a l’explotació ferroviària durant un termini de trenta anys. L’incompliment d’aquesta obligació dins el termini establert comporta la resolució de la cessió i els béns cedits han de revertir a la Generalitat, la qual té el dret a rebre el valor dels danys i detriments soferts pels béns objecte de reversió.

Capítol II

Mesures sobre el sector públic

Secció primera

Modificacions de la Llei 4/1985, de 29 de març, de l’estatut de l’empresa pública catalana

Article 33

Modificacions de l’article 35 de la Llei 4/1985, de 29 de març, de l’estatut de l’empresa pública catalana

1. Es modifica el punt 10 de l’article 35 de la Llei 4/1985, de 29 de març, que resta redactat de la manera següent:

"10. Qualsevol variació de capital de les societats mercantils en les quals la Generalitat, o qualsevol de les entitats a què es refereix l’article 1, o la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, o el Servei Català de la Salut tingui una participació directa o indirecta majoritària necessita l’aprovació del Govern per a formalitzar-la. Prèviament, cal l’informe de la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat, que ha d’emetre’l en el termini màxim de quinze dies."

2. Es modifica el punt 11 de l’article 35 de la Llei 4/1985, de 29 de març, que resta redactat de la manera següent:

"11. Abans de l’adopció de l’acord a què es refereixen els apartats 3, 4, 6, 7 i 9 d’aquest article, cal l’informe favorable del Departament d’Economia i Finances. Aquest requisit és exigible no tan sols per a les operacions que facin les entitats a les quals es refereix l’article 35.1, individualment considerades, sinó també quan actuïn en el marc de corporacions, unions d’empreses i entitats similars en què aquestes siguin incloses i en els supòsits en què siguin les esmentades corporacions, unions i entitats similars les que facin aquestes operacions."

Secció segona

Institut Català de Finances

Article 34

Modificacions de la Llei 2/1985, de 14 de gener, de l’Institut Català de Finances

1. Es modifica l’apartat 2 de l’article 3 de la Llei 2/1985, de 14 de gener, de l’Institut Català de Finances, que resta redactat de la manera següent:

"2. Amb aquesta finalitat l’Institut ha de vetllar per la coordinació de la seva activitat amb la dels òrgans i les institucions estatals i comunitàries responsables de la política econòmica i monetària."

2. Es modifica l’article 4 de la Llei 2/1985, de 14 de gener, que resta redactat de la manera següent:

"1. Per a complir les seves funcions, l’Institut Català de Finances pot utilitzar els instruments de dret públic i de dret privat adequats i signar convenis de col·laboració, concerts i protocols d’actuació amb qualsevol administració pública i qualsevol ens o institució públic o privat. La signatura d’aquests convenis, concerts i protocols d’actuació correspon al conseller o consellera d’Economia i Finances.

"2. Les operacions que en compliment de la seva activitat, realitzi l’Institut amb persones físiques i amb entitats jurídiques s’han de sotmetre a les normes de dret privat, en les condicions establertes per l’article 11."

3. Es modifica l’apartat 3 de l’article 11 de la Llei 2/1985, de 14 de gener, que resta redactat de la manera següent:

"3. Els crèdits i els avals que es concedeixin a les empreses privades s’han de destinar a construir noves instal·lacions, a ampliar o modificar les existents, a adquirir maquinària o altres mitjans de producció o de prestació de serveis, a potenciar-ne l’activitat productiva actual o futura, mitjançant l’adquisició o la subscripció d’accions o participacions d’entitats mercantils directament o indirectament relacionades amb la dita activitat o a construir obres públiques; en aquest darrer cas han de tenir la garantia de les certificacions lliurades per l’Administració. Quan s’hagin de destinar a altres finalitats cal l’autorització del Govern."

4. Es modifica l’apartat 5 de l’article 11 de la Llei 2/1985, de 14 de gener, que resta redactat de la manera següent:

"5 L’Institut Català de Finances concedeix els seus crèdits i avals per a activitats que s’han de realitzar a Catalunya i per a activitats que es desenvolupen fora d’aquest territori, però, en aquest últim cas, l’empresa o el beneficiari afectat ha de tenir les seva seu social a Catalunya. En la tramitació dels crèdits i els avals relacionats amb operacions que s’efectuen fora de Catalunya, l’Institut ha de valorar, als efectes de la conveniència d’aquestes autoritzacions, entre d’altres, el manteniment de l’activitat a Catalunya de l’empresa o beneficiari sol·licitant i els efectes positius que per a l’economia catalana pugui tenir l’activitat a desenvolupar."

5. S’afegeix un nou apartat 3 a l’article 12 de la Llei 2/1985, de 14 de gener, amb la redacció següent:

"3. En el marc de la normativa mercantil i en els termes i les condicions que s’estableixin reglamentàriament, l’Institut Català de Finances pot constituir societats amb la finalitat d’agrupar les participacions financeres i patrimonials que pertanyen a l’Administració de la Generalitat i als ens que en depenen, les quals societats poden igualment participar en fons de qualsevol tipus, ja siguin mobiliaris o immobiliaris, i també en societats i fons de garantia, i societats o fons de capital-risc. Així mateix, aquelles societats poden adquirir participacions en altres societats mercantils, ja siguin aquestes públiques o privades. Per acord del Govern, s’han de determinar els àmbits econòmics en els quals preferentment s’ha d’actuar o participar per mitjà dels esmentats ens".

6. Se suprimeix l’article 13 de la Llei 2/1985, de 14 de gener.

7. Es modifiquen els apartats 2 i 3 de l’article 18 de la Llei 2/1985, de 14 de gener, que queden redactats de la manera següent:

"2. El president o presidenta de la Junta de Govern és nomenat i separat lliurement pel Govern, a proposta del conseller o consellera d’Economia i Finances, i li correspon la representació ordinària de l’entitat en l’ordre judicial i en l’extrajudicial. En cas de vacant, absència o malaltia, les funcions del president o presidenta són exercides pel conseller delegat o consellera delegada de l’Institut.

"3. Integren la Junta com a vocals nats el conseller delegat o consellera delegada i el director o directora general de l’Institut, el secretari o secretària de Promoció Econòmica i els directors generals de Pressupostos i Tresor i de Política Financera del Departament d’Economia i Finances. Aquests vocals cessen com a membres de la Junta en el moment en què són separats dels càrrecs respectius."

8. Es modifica l’article 19 de la Llei 2/1985, de 14 de gener, que queda redactat de la manera següent:

"Són competències de la Junta de Govern:

"a) Elevar a l’aprovació del Govern, mitjançant el Departament d’Economia i Finances, les directrius d’actuació de l’Institut.

"b) Elevar a l’aprovació del Govern, mitjançant el Departament d’Economia i Finances, les propostes de pressupost, la memòria, el balanç i els comptes de l’entitat i les propostes d’aplicació de resultats.

"c) Proposar al Departament d’Economia i Finances l’aprovació de les condicions generals dels crèdits i dels avals que concedeix l’Institut.

"d) Aprovar els contractes i les operacions que signa l’Institut.

"e) Decidir sobre l’exercici dels drets patrimonials i econòmics de l’Institut, sobre les accions judicials que li corresponen i sobre el compliment de les seves obligacions.

"f) Prendre acords i donar instruccions generals sobre totes les qüestions relacionades amb l’organització, el funcionament i les relacions jurídiques de l’Institut.

"g) Conèixer la gestió del director o directora general i emetre’n opinió.

"h) Emetre els informes que, mitjançant el Departament d’Economia i Finances, li demanen el Govern o els departaments."

9. Es modifica l’article 21 de la Llei 2/1985, de 14 de gener, que queda redactat de la manera següent:

"1. La Junta de Govern pot constituir una o més comissions executives i delegar-hi totes o algunes de les competències a què fa referència l’article 19.4 i 6.

"2. La Junta de Govern pot delegar també aquestes facultats en el director o directora general, el qual ha de donar compte de l’exercici de les funcions delegades mitjançant el conseller delegat o consellera delegada.

"3. Amb dependència directa de la Junta de Govern, hi ha un conseller delegat o consellera delegada el qual, amb les funcions establertes per aquesta Llei, coordina l’execució dels acords i les directrius de la Junta i l’execució de les funcions que hagin estat delegades per la Junta en les comissions executives i en el director o directora general, dels resultats de la qual actuació ha de donar compte a la Junta."

10. Es modifica l’article 23 de la Llei 2/1985, de 14 de gener, que queda redactat de la manera següent:

"1. El conseller delegat o consellera delegada és nomenat i separat lliurament pel Govern, a proposta del conseller o consellera d’Economia i Finances.

"2. Són funcions del conseller delegat o consellera delegada:

"a) La direcció i el control de l’execució material dels acords i de les directrius d’actuació aprovats per la Junta.

"b) La coordinació i el control de l’exercici de les funcions delegades per la Junta en les comissions executives i en el director o directora general.

"c) El control i el seguiment de la gestió de les participacions en empreses de què sigui titular l’Institut.

"d) La preparació i la redacció dels documents a què es refereixen els apartats 1, 2 i 3 de l’article 19.

"e) L’exercici de les facultats que li siguin delegades per la Junta."

11. Es modifica l’article 24 de la Llei 2/1985, de 14 de gener, que queda redactat de la manera següent:

"1. El director o directora general és nomenat i separat lliurament pel Govern a proposta del conseller o consellera d’Economia i Finances.

"2. Pertoca al director o directora general:

"a) L’execució material dels acords de la Junta de Govern, d’acord amb les instruccions de coordinació del conseller delegat o consellera delegada.

"b) L’organització dels serveis de l’Institut, d’acord amb les directrius aprovades per la Junta."

12. Es modifica l’apartat 3 de l’article 25 de la Llei 2/1985, de 14 de gener, que queda redactat de la manera següent:

"3. El subdirector o subdirectora general o els subdirectors generals cessen en el càrrec si ho fa el director o directora general que els va proposar. També poden cessar per renúncia acceptada per la Junta de Govern o per acord d’aquesta."

13. Es modifica l’article 26 de la Llei 2/1985, de 14 de gener, que queda redactat de la manera següent:

"Els càrrecs de conseller delegat o consellera delegada, director o directora general, de subdirector o subdirectora general i de vocal de la Junta de Govern són subjectes al règim d’incompatibilitats establert per la legislació vigent.

"Poden formar part de la Junta de Govern alts càrrecs de la Generalitat, els quals no tenen dret a retribució, llevat de les dietes que s’acordin."

14. Es modifica l’article 27 de la Llei 2/1985, de 14 de gener, de l’Institut Català de Finances, que resta redactat de la manera següent:

En el termini de tres mesos, el Govern ha de constituir el Consell assessor de l’Institut Català de Finances.

"1. El Consell Assessor de l’Institut Català de Finances es compon de 15 vocals, dels quals 10 tenen caràcter electiu i la resta ho són per raó del càrrec.

"2. Del nombre total de vocals electius, 5 són designats pel Govern entre persones de competència reconeguda, procedents de l’àmbit financer, econòmic, social o universitari, i els altres 5 són designats pel Parlament entre persones de la mateixa procedència. A aquest efecte, cada grup parlamentari ha de designar un vocal.

"3. No obstant el que estableix l’apartat 2 d’aquest article, en el cas que el nombre de grups parlamentaris representats en el Parlament fos superior o inferior a 5, s’ha d’incrementar o reduir, respectivament, el nombre dels representants parlamentaris, i a aquest efecte s’entén com a incrementat o reduït en el mateix nombre el total de vocals del Consell Assessor.

"4. Els 5 vocals per raó del càrrec són el conseller o consellera d’Economia i Finances, que actua com a president o presidenta, el secretari o secretària general del Departament d’Economia i Finances, el secretari o secretària de Programació Econòmica, el director o directora general de Política Financera i el conseller delegat o consellera delegada de l’Institut.

"5. Els consellers electius són nomenats per un període de 5 anys, no renovables. En tot cas, són causes de finalització del mandat:

a) La finalització del període per al qual van ser designats.

b) La defunció.

c) La renúncia expressa, comunicada per escrit al conseller o consellera d’Economia i Finances o al president o presidenta del Parlament.

"6. En cas de vacant sobrevinguda com a conseqüència del que disposen les lletres b i c de l’apartat 5, el Govern o, si escau, el grup parlamentari corresponent han de designar, d’acord amb el que disposa l’apartat 2, un nou membre, el mandat del qual fineix en la data que hauria acabat el mandat del vocal substituït.

"7. El secretari o secretària del Consell Assessor, que no té dret de vot, és el de la Junta de Govern.

"8. El Consell Assessor pot constituir comissions per a l’estudi de qüestions determinades."

15. Es modifica l’apartat 2 de l’article 30 de la Llei 2/1985, de 14 de gener, que queda redactat de la manera següent:

"2. Emet també els informes que la Junta de Govern, el conseller delegat o consellera delegada o el director o directora general li demanin."

Secció tercera

Institut Català del Crèdit Agrari

Article 35

Modificacions de la Llei 4/1984, de 24 de febrer, de l’Institut Català del Crèdit Agrari

1. S’afegeix un nou paràgraf a l’article 1 de la Llei 4/1984, de 24 de febrer, amb la redacció següent:

"Les operacions a les quals es refereix aquest article es poden desenvolupar a Catalunya o fora del seu àmbit territorial, però en aquest darrer cas l’empresa o el beneficiari afectat ha de tenir la seu social a Catalunya. En la tramitació dels crèdits i els avals relacionats amb operacions que s’efectuïn fora de Catalunya, l’Institut ha de valorar, entre d’altres, als efectes de la conveniència d’aquestes autoritzacions, el manteniment de l’activitat a Catalunya de l’empresa o el beneficiari sol·licitant i els efectes positius que pugui tenir l’activitat a desenvolupar per a l’economia catalana ".

2. S’afegeix una nova lletra i bis a l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 4/1984, de 24 de febrer, amb la redacció següent:

"i bis) L’Institut Català del Crèdit Agrari pot igualment concedir préstecs o avals a persones físiques o jurídiques, públiques o privades, que desenvolupin activitats relacionades directament o indirectament amb el medi rural, i la seva explotació econòmica."

3. S’afegeix una nova lletra i) a l’article 16 de la Llei 4/1984, de 24 de febrer, amb la redacció següent:

"i) Un fons que l’Institut Català del Crèdit Agrari ha de dotar amb càrrec als excedents anuals, per a cobrir el major risc per l’aplicació de recursos públics per a afrontar la morositat produïda i prevista en l’exercici de les seves funcions."

Secció quarta

El Consell Català de la Producció Agrària Integrada

Article 36

Creació i funcions del Consell Català de la Producció Integrada

1. Es crea el Consell Català de la Producció Integrada, corporació de dret públic amb personalitat jurídica pròpia, autonomia econòmica i plena capacitat d’obrar per al compliment de les funcions derivades del règim jurídic aplicable a la producció agrària integrada.

2. Als efectes d’aquesta Llei, s’entén per "producció integrada" el sistema agrícola de producció d’aliments obtinguts mitjançant mètodes de producció en els quals s’aplica una combinació harmònica de factors biològics, agronòmics, químics i biotecnològics, amb la finalitat d’optimitzar la qualitat del producte amb un màxim respecte per al medi ambient.

3. El Consell Català de la Producció Integrada ajusta la seva activitat al dret privat amb caràcter general, llevat de l’actuació derivada de la inscripció en els registres establerts per la normativa vigent i de les funcions de supervisió i d’acreditació del compliment del sistema de control i del règim sancionador establert per l’article 38.

4. El Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca pot delegar en el Consell l’exercici d’altres funcions públiques necessàries per al compliment de les seves finalitats i exerceix sobre el Consell la tutela administrativa.

5. Els actes del Consell subjectes al dret administratiu poden ésser objecte de recurs, en el termini i amb els requisits que estableixen les normes del procediment administratiu.

5. Es faculta el Govern per a fer les adaptacions necessàries de la normativa vigent reguladora de la producció agrària integrada.

Article 37

Taxes del Consell Català de la Producció Integrada

1. Per la prestació dels serveis inherents al sistema de control de la producció integrada, els operadors que es vulguin acollir a aquest sistema de producció resten obligats al pagament de les taxes que regula la Llei 15/1997, de 24 de desembre, de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya.

2. Les taxes del Consell tenen caràcter finalista, per la qual cosa, d’acord amb el que estableix l’article 3 de l’esmentada Llei, els ingressos derivats de les taxes resten afectats al finançament del cost dels serveis prestats pel Consell Català de la Producció Integrada.

Article 38

Règim sancionador

1. Té la consideració d’infracció administrativa l’incompliment de les normes relatives a la producció, l’elaboració, la conservació, l’emmagatzematge, l’envasat, la transformació, la comercialització i la importació dels productes emparats pel sistema de producció agrària integrada.

2. Les infraccions es classifiquen en lleus, greus i molt greus, d’acord amb la tipificació següent:

a) Són infraccions lleus les actuacions o les omissions de caràcter administratiu que no impliquen cap variació en el mètode de producció agrària integrada i les que no poden ésser qualificades com a greus o molt greus.

b) Són infraccions greus les derivades de la manca de control propi o de precaució exigible en l’activitat, les instal·lacions o els processos de producció o elaboració i transformació, i també la reincidència en la comissió d’infraccions lleus durant el període d’un any.

c) Són infraccions molt greus les que impliquen prescindir totalment del mètode de producció agrària integrada i de la indicació d’aquest en els productes agraris alimentaris, i també la reincidència en la comissió d’infraccions greus durant el període d’un any.

3. Les infraccions són sancionades amb les multes següents, les quals s’han d’incrementar fins al total del benefici obtingut per l’infractor, en el cas que n’hi hagi hagut:

a) Les infraccions lleus, multa de fins a 300 euros.

b) Les infraccions greus, multa de 301 euros a 6.000 euros i retirada del dret a la utilització de la indicació del mètode de producció agrària integrada en tota la producció de l’operador infractor durant un període de tres mesos a un any.

c) Les infraccions molt greus, amb una multa de 6.001 euros a 30.000 euros i retirada del dret de la utilització de la indicació del mètode de producció agrària integrada en tota la producció de l’operador infractor durant un període mínim d’un any i màxim de cinc. En cas de reincidència en la comissió d’infraccions molt greus en el període de dos anys, l’infractor ha d’ésser donat de baixa d’ofici del registre corresponent.

4. Les sancions greus i molt greus poden anar acompanyades del decomís de la mercaderia o el producte afectat per la infracció. En aquest cas, les despeses que s’originin han d’ésser assumides per l’infractor.

5. Les sancions s’han de graduar d’acord amb la gravetat del fet constitutiu de la infracció tenint en compte el volum de producció o de vendes afectat, l’efecte perjudicial que la infracció hagi produït sobre els preus o sobre els mateixos sectors implicats, el nombre de consumidors o usuaris afectats i, en general, els danys i els perjudicis produïts.

6. Els ingressos derivats de la imposició de les sancions resten afectats al finançament del cost dels serveis prestats pel Consell Català de la Producció Agrària Integrada.

7. Són competents per a la imposició de les sancions els òrgans següents:

a) El president o presidenta del Consell Català de la Producció Agrària Integrada.

b) El conseller o consellera d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, en cas d’imposició de sancions de quantia superior a les molt greus, per raó del benefici més gran obtingut per l’infractor.

Secció cinquena

Institut Català del Sòl

Article 39

Modificació de la Llei 4/1980, de 16 de desembre, de creació de l’Institut Català del Sòl

Es modifica l’apartat 5 de l’article 1 de la Llei 4/1980, de 16 de desembre, de creació de l’Institut Català del Sòl, modificat per l’article 27 de la Llei 4/2000, de 26 de maig, de mesures fiscals i administratives, que resta redactat de la manera següent:

"5. L’objectiu de l’Institut Català del Sòl és la promoció de sòl urbanitzat, el foment de l’habitatge i la gestió d’equipaments públics, amb la finalitat d’atendre necessitats col·lectives, remodelacions urbanes, creació d’espais lliures i zones verdes, dotacions i equipaments."

Secció sisena

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

Article 40

Modificació de l’objecte social de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

1. Constitueix l’objecte de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya:

a) L’explotació, la gestió i l’administració de línies de ferrocarrils (incloent-hi les línies transferides a la Generalitat, les que, en virtut de la legislació vigent, li siguin transferides d’ara endavant, o d’altres que en el futur la Generalitat pugui legalment establir o assumir), de serveis de transport que puguin ser auxiliars, complementaris, alternatius o substitutius del ferrocarril, i també de qualsevol altre mitjà de transport que s’estableixi com a propi o de tercers encarregat per la Generalitat.

b) La construcció i, si escau, l’administració i la gestió d’infraestructures ferroviàries que siguin competència de la Generalitat i que expressament li atribueixi el Govern, a proposta del conseller o consellera de Política Territorial i Obres Públiques, i també llur ampliació, renovació, modificació, supressió i aixecament, sens perjudici de les funcions encomanades a l’Ens Gestor d’Infraestructures Ferroviàries.

c) La construcció d’obres i instal·lacions, llur ampliació, renovació o millora i llur explotació, tant les relacionades amb el transport com les relacionades amb la promoció urbanística, els serveis turístics, esportius, de lleure o oci.

d) La prestació de serveis d’enginyeria, d’assessorament tècnic i, en general, d’assistència tècnica o d’altres serveis d’assessorament empresarial generats per la seva pròpia gestió.

e) La construcció i l’explotació d’infraestructures i la prestació de serveis de telecomunicació o d’altres de vinculats o relacionats amb infraestructures ferroviàries.

f) La promoció urbanística i la prestació, la gestió, l’explotació i la comercialització de serveis turístics, esportius, de lleure o oci.

2. Per a complir amb el seu objecte, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya pot actuar directament o per mitjà de la constitució de societats, empreses, o altres tipus d’entitats, o participant-hi directament o indirectament, o amb qualsevol altra forma de col·laboració empresarial.

3. Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya pot realitzar tots els actes de gestió i disposició per a complir amb el seu objecte, i totes les activitats mercantils, industrials i de serveis, d’investigació i de transferència de tecnologia que siguin necessàries.

Secció setena

Ports de Catalunya

Article 41

Modificacions de l’article 10 de la Llei 17/1996, de 27 de desembre, per la qual es fixen els preus públics que constitueixen prestacions patrimonials de caràcter públic

S’incrementen d’un 10,23% les quanties de les tarifes establertes pel punt a) de la tarifa C1, pel punt primer de la tarifa C2, pel punt b) de la tarifa A1, pel punt b) de la tarifa A2 i pel punt b) de la tarifa A3 de l’article 10 de la Llei 17/1996, de 27 de desembre, per la qual es fixen els preus públics que constitueixen prestacions patrimonials de caràcter públic.

Article 42

Modificacions de l’annex 1 de la Llei 5/1998, de 17 d’abril, de ports de Catalunya

1. S’incrementen d’un 3% les tarifes establertes pels apartats següents:

apartat 3.1.4 de la tarifa G-1

apartat 3.2.4 de la tarifa G-2

lletra a) de l’apartat 3.3.4 de la tarifa G-3

apartat 3.5.4 de la tarifa G-5

punt 1 de l’apartat 4.1.4 de la tarifa E-1

punt 3 de l’apartat 4.1.4 de la tarifa E-1

punt 1 de l’apartat 4.2.4 de la tarifa E-2

apartat 4.4.4 de la tarifa E-4

apartat 4.5.4 de la tarifa E-5

2. Es redueixen les quanties de la tarifa G-3, establertes per la lletra b) de l’apartat 3.3.4, pel que fa a les mercaderies dels grups segon, tercer, quart i cinquè, que queden establertes en 1,09 euros, 1,69 euros, 2,45 euros i 3,42 euros per tona mètrica, respectivament.

3. S’incrementa la tarifa E-1, establerta pel punt 2 de l’apartat 4.1.4, relativa a la utilització de la bàscula, que s’estableix en 3,31 euros pesada (personal inclòs).

4. S’incrementa la tarifa E-4, establerta en la lletra a) de l’apartat 4.4.4, relativa a la rampa d’avarada, que s’estableix en 6 euros per operació.

5. S’afegeix un nou apartat al punt 1 de l’apartat 4.1.4 (tarifa E-1):

"Hora de grua de més de 12 tones: 90,15 euros."

6. Se suprimeix el punt "estris de pesca" del punt 1 de l’apartat 4.2.4 (tarifa E-2).

Secció vuitena

Entitat Autònoma d’Organització d’Espectacles i Festes

Article 43

Nova denominació de l’Entitat Autònoma d’Organització d’Espectacles i Festes

L’Entitat Autònoma d’Organització d’Espectacles i Festes passa a denominar-se Entitat Autònoma de Difusió Cultural. Totes les referències a l’esmentada entitat que consten a la Llei 8/1981, de 2 de novembre i a tota altra legislació vigent queden substituïdes per la nova denominació.

Article 44

Modificacions de la Llei 8/1981, de 2 de novembre, que crea l’Entitat Autònoma d’Organització d’Espectacles i Festes

1. Es modifica l’article 3 de la Llei 8/1981, de 2 de novembre, el qual passa a tenir la redacció següent:

"Article 3

"L’Entitat Autònoma de Difusió Cultural té per funció d’organitzar espectacles, actuacions, exposicions i esdeveniments en els camps de la música, la dansa, les arts plàstiques, la creació artística i la cultura popular i tradicional, i de dur a terme altres activitats culturals programades en execució de les polítiques establertes pels òrgans competents del Departament de Cultura".

2. Es modifica l’apartat 2 de l’article 6 de la Llei 8/1981, de 2 de novembre, el qual passa a tenir la redacció següent:

"2. La composició del Consell d’Administració s’ha d’establir per reglament".

Capítol III

Mesures en matèria de personal

Secció primera

Modificacions del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre, pel qual s’aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública

Article 45

Modificacions del Text únic de la Llei de la funció pública de l’Administració de la Generalitat, aprovat pel Decret legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre

1. S’afegeixen dos nous apartats a l’article 82 del Text únic de la Llei de la funció pública de l’Administració de la Generalitat, aprovat pel Decret legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre, amb el redacció següent:

"En el supòsit que la situació de serveis especials s’hagi atorgat a funcionaris de l’Administració de la Generalitat o de les entitats locals per a ésser diputat o diputada al Parlament de Catalunya, diputat o diputada al Congrés, o senador o senadora o per nomenament mitjançant decret del Govern per a ocupar llocs amb rang orgànic igual o superior a director general, el temps transcorregut en l’exercici d’aquests càrrecs computa als efectes de la consolidació de grau personal, en la forma, els terminis i les condicions establertes per la normativa de la funció pública, respecte al nivell superior de classificació dins del grup al qual pertany el funcionari titular dels damunt dits llocs.

"Les disposicions de l’apartat d’aquest article també són aplicables als funcionaris que han exercit càrrecs executius en els ens públics als quals fan referència les lletres a i b de l’article 1, de la Llei 4/1985, de 29 de març, de l’estatut de l’empresa pública catalana".

2. S’afegeix un nou apartat 6 a l’article 97 del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre, amb la redacció següent:

"6. En els casos de naixements de fills prematurs o que, per qualsevol motiu, hagin de romandre hospitalitzats a continuació del part, la funcionària o el funcionari tenen dret a absentar-se del treball durant una hora. Així mateix, tenen dret a una reducció de la jornada de treball, fins a un màxim de dues hores, amb percepció de les retribucions íntegres. Mitjançant reglament, s’ha de regular la reducció de jornada per aquests motius.

En aquests supòsits, el permís de maternitat es pot computar, a instància de la mare o, si manca, del pare, a partir de la data de l’alta hospitalària. S’exclouen d’aquest còmput les primeres sis setmanes posteriors al part, de descans obligatori per a la mare.

3. S’afegeix un nou apartat 7 a l’article 97 del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre, amb la redacció següent:

"7. S’han de tenir en compte les necessitats especials dels empleats públics de les administracions de Catalunya que tenen fills amb discapacitació psíquica, física o sensorial, als quals s’ha de garantir, com a mínim, més flexibilitat horària, que els permeti conciliar els horaris dels centres d’educació especial o altres centres on rebi atenció el fill discapacitat amb els horaris dels propis llocs de treball, tenint en compte la situació del domicili familiar.

"7 bis. Als efectes del que determina l’apartat 7, els treballadors públics amb fills discapacitats gaudeixen de dues hores de flexibilitat horària diària. També es pot atorgar un permís retribuït per a assistir a reunions de coordinació ordinària amb finalitats psicopedagògiques amb el centre d’educació especial o d’atenció precoç on rebi tractament el fill o bé per acompanyar a aquest si ha de rebre suport addicional en l’àmbit sanitari.

"7 ter. En el supòsit que dues persones generin el mateix dret per un subjecte causant, només una d’elles en pot gaudir."

Article 46

D’addició d’un nou apartat a la disposició addicional onzena del Decret Legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre, pel qual s’aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública

S’afegeix un nou apartat 3 a la disposició addicional onzena del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre, pel qual s’aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, amb el text següent:

"3. Les garanties retributives establertes en l’apartat anterior també són aplicables, en els mateixos termes, als funcionaris de carrera que exerceixen o hagin exercit durant més de dos anys seguits o tres amb interrupcions un càrrec de caràcter executiu mitjançant un nomenament per decret del Govern, en els ens públics a què fan referència les lletres a i b de l’article 1 de la Llei 4/1985, de 29 de març, de l’estatut de l’empresa pública catalana.

Secció segona

Cos d’Advocats

Article 47

Modificació de la Llei 7/1996, de 5 de juliol, d’organització dels serveis jurídics de l’Administració de la Generalitat de Catalunya

Es modifica el primer incís de l’apartat 1 de la disposició addicional segona de la Llei 7/1996, de 5 de juliol, que resta redactada de la manera següent:

"Segona

"1. La plantilla d’advocats de la Generalitat es fixa en un màxim de cent trenta places."

Secció tercera

Modificació de la Llei 5/1994, de 4 de maig, de regulació dels serveis de prevenció i extinció d’incendis i salvaments de Catalunya

Article 48

Addició d’una disposició transitòria desena a la Llei 5/1994, de 4 de maig, de regulació dels serveis de prevenció i extinció d’incendis i salvaments de Catalunya

S’afegeix una disposició transitòria desena a la Llei 5/1994, de 4 de maig, amb la redacció següent:

"Desena

"En la primera convocatòria per a l’accés per promoció interna a la categoria de caporal de l’escala tècnica des de la categoria de bomber de primera no és exigible, excepcionalment, l’antiguitat mínima de tres anys en la categoria immediatament inferior."

Secció quarta

Modificació de la Llei 10/1994, d’11 de juliol, de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra

Article 49

Modificació de l’article 22 de la Llei 10/1994, d’11 de juliol, de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra

1. Es modifica l’apartat 1 de l’article 22 de la Llei 10/1994, d’11 de juliol, que resta redactat de la manera següent:

"1. L’accés a la categoria de mosso es fa pel sistema d’oposició lliure i, per als membres d’altres forces i cossos de seguretat si ho preveu la convocatòria corresponent, pel sistema de concurs-oposició."

2. S’afegeixen dos nous apartats a l’article 22 de la Llei 10/1994, d’11 de juliol, amb la redacció següent:

"2. L’accés pel sistema d’oposició lliure requereix, a més de la superació de les proves selectives que estableixi la convocatòria, la d’un curs selectiu que ha d’organitzar l’Escola de Policia de Catalunya i la d’un període de pràctiques, tots els quals s’han d’adequar al principi d’avaluació restringida als mèrits i les capacitats professionals. Són exempts del curs selectiu els aspirants que aportin un certificat d’haver superat el curs corresponent a l’Escola de Policia de Catalunya."

"3. L’accés pel sistema de concurs-oposició entre membres d’altres forces i cossos de seguretat requereix, a més de la superació de les proves selectives específiques establertes per la convocatòria, la d’un curs selectiu que ha d’organitzar l’Escola de Policia de Catalunya i, si escau, la d’un període de pràctiques, si ho preveu la convocatòria, tots els quals s’han d’adequar al principi d’avaluació assenyalat per l’apartat anterior. Són exempts del curs selectiu els aspirants que aportin un certificat d’haver superat un curs de similars característiques al que es realitza a l’Escola de Policia de Catalunya."

3. Els apartats 2 i 3 de l’article 22 de la Llei 10/1994, d’11 de juliol, de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra esdevenen els apartats 4 i 5.

Secció cinquena

Règim d’incompatibilitats de determinats cossos i escales

Article 50

Règim d’incompatibilitats de determinats cossos i escales

Els membres del cos d’interventors de la Generalitat i els membres de les escales d’inspectors financers i d’inspectors tributaris dins del Cos Superior d’Administració de la Generalitat, han de desenvolupar llurs funcions en règim de dedicació exclusiva, amb incompatibilitat respecte a qualsevol altra activitat professional. D’aquest règim s’exceptuen les activitats compatibles que estableix el capítol II de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del personal al servei de l’Administració de la Generalitat, les de professor universitari associat a temps parcial i les tasques docents a temps parcial en l’àmbit privat.

Capítol IV

Altres mesures

Secció primera

Mesures en matèria de pesca marítima

Article 51

Modificacions del títol 5 de la Llei 1/1986, de 25 de febrer, de pesca marítima de Catalunya

1. Es modifica l’incís segon de la lletra a de l’apartat 1 de l’article 20 de la Llei 1/1986, de 25 de febrer, que resta redactat de la manera següent:

"L’exercici del marisqueig o pesca sense portar els arts senyalitzats o amb més arts dels permesos."

2. Es modifica la lletra d de l’apartat 1 de l’article 20 de la Llei 1/1986, de 25 de febrer, que resta redactat de la manera següent.

"d) En matèria d’activitats nàutiques i subaquàtiques d’esbarjo."

3. S’afegeixen dos paràgrafs a la lletra e de l’apartat 1 de l’article 20 de la Llei 1/1986, de 25 de febrer, amb la redacció següent:

"Carregar productes pesquers fora dels llocs o ports fixats a aquest efecte."

"El retard o qualsevol incompliment de les obligacions d’informació a les administracions públiques que són perceptives."

4. Es modifica el paràgraf segon de la lletra a de l’apartat 2 de l’article 20 de la Llei 1/1986, de 25 de febrer, que resta redactat de la manera següent:

"Posseir, abans de la primera venda, d’espècies pesqueres o marisqueres de talla o pes antireglamentari.

"Extraure mol·luscs i altres invertebrats marins no autoritzats o prohibits segons les diferents zones declarades del litoral català."

5. Es modifica el paràgraf tercer de la lletra a de l’apartat 2 de l’article 20 de la Llei 1/1986, de 25 de febrer, que resta redactat de la manera següent:

"Pescar o mariscar en fons prohibits, en època o zona de veda o prohibida."

6. Es modifica el paràgraf dotzè de la lletra a de l’apartat 2 de l’article 20 de la Llei 1/1986, de 25 de febrer, que resta redactat de la manera següent:

"La utilització o la tinença d’arts, ormeigs o estris antireglamentaris o prohibits."

7. S’afegeixen tres paràgrafs a la lletra a de l’apartat 2 de l’article 20 de la Llei 1/1986, de 25 de febrer, amb la redacció següent:

"Pescar a l’arrossegament o mariscar amb rastell de cadenes i gàbies en zones d’alguer.

"Destruir les zones d’herbassars de fanerògames, llurs barbades o altres zones declarades de protecció pesquera degudament senyalitzades.

"Arrancar o destruir els senyals de delimitació dels espais de protecció pesquera.

"Pescar amb arts d’arrossegament o d’encerclament en zones d’esculls artificials."

8. Es modifica la lletra d de l’apartat 2 de l’article 20 de la Llei 1/1986, de 25 de febrer, que resta redactada de la manera següent.

"d) En matèria d’activitats nàutiques i subaquàtiques d’esbarjo."

9. S’afegeixen tres paràgrafs a la lletra e de l’apartat 2 de l’article 20 de la Llei 1/1986, de 25 de febrer, amb la redacció següent:

"L’exercici d’activitats professionals pesqueres sense estar en possessió de la titulació que acredita la capacitació i la formació professional nauticopesquera.

"La realització d’operacions de construcció o modernització de vaixells pesquers incomplint la normativa vigent.

"L’incompliment dels descansos de pesca establerts per la normativa vigent."

10. Se suprimeixen els paràgrafs segon, tercer, quart i cinquè de la lletra a) de l’apartat 3 de l’article 20.

11. Es modifica la lletra b) de l’apartat 3 de l’article 20 de la Llei 1/1986, de 25 de febrer, de pesca marítima de Catalunya, que resta redactada de la manera següent:

"b) En matèria d’activitats nàutiques i subaquàtiques d’esbarjo."

12. Es modifica l’article 21 de la Llei 1/1986, de 25 de febrer, que resta redactat de la manera següent:

"Article 21

"1. El Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca exerceix la inspecció de les activitats que són competència de la Direcció General de Pesca i Afers Marítims.

"2. Per a l’exercici de la funció inspectora de les matèries consignades per l’apartat 1, és imprescindible disposar d’una habilitació personal atorgada per la Direcció General de Pesca i Afers Marítims del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca segons s’estableix per via reglamentària."

13. Es modifica el número 1 de l’apartat 1 de l’article 22 de la Llei 1/1986, de 25 de febrer, que resta redactat de la manera següent:

"Infraccions lleus:

"Apercibiment o multa de 60 a 300 euros."

14. Es modifica el número 2 de l’apartat 1 de l’article 22 de la Llei 1/1986, de 25 de febrer, que resta redactat de la manera següent:

"Infraccions greus:

"Multa de 301 a 60.000 euros."

15. Es modifica el número 3 de l’apartat 3 de l’article 22 de la Llei 1/1986, de 25 de febrer, que resta redactat de la manera següent:

"Infraccions molt greus:

"Multa de 60.001 a 300.000 euros."

16. S’afegeix la lletra e a l’apartat 2 de l’article 22 de la Llei 1/1986, de 25 de febrer, amb la redacció següent:

"e) Decomís d’arts, estris i ormeigs."

17. S’afegeix la lletra e a l’article 22.bis de la Llei 1/1986, de 25 de febrer, amb la redacció següent:

"e) Característiques biològiques, la talla, el pes en quilograms de les espècies il·lícites objecte d’infracció."

Secció segona

Mesures en matèria d’infraestructures hidràuliques

Article 52

Modificacions de la Llei 5/1990, de 9 de març, d’infraestructures hidràuliques de Catalunya

1. Es modifica l’article 26 de la llei 5/1990, de 9 de març, que queda redactat de la manera següent:

"2. En el pressupost total de les inversions s’han d’incloure el cost dels treballs, els estudis i els projectes previs a l’execució de les obres i també el cost d’adquisició dels bens i els drets necessaris i de restitució, si escau, de les afeccions produïdes. El valor dels terrenys aportats pels beneficiaris s’ha de deduir, a la vista de la taxació feta per l’Administració, de l’aportació econòmica que s’hagi acordat.

"3. El cost de les obres de millora de regadius, d’ampliació de les zones regables i de regadius de nova implantació que s’abasteixin amb aigües procedents d’estacions depuradores ha d’anar el 30% a càrrec dels beneficiaris, llevat que es tracti de regadius de suport, en el qual cas la participació ha d’ésser del 15%, i el 70% restant a càrrec del departament competent en matèria de regadius. En aquest cas, quan es tracti d’obres d’infraestructura per a la reutilització i d’obres de substitució, l’Agencia Catalana de l’Aigua ha de participar conjuntament amb el departament competent en matèria de regadius en el finançament de les despeses. Excepcionalment, el Govern pot incrementar aquesta dotació en els casos en què no hi hagi un canvi substancial dels conreus actuals.

"4. Excepcionalment el Govern, per causes degudament justificades derivades de reparacions d’infraestructures de regadiu afectades per catàstrofes naturals, pot reduir els percentatges a càrrec dels beneficiaris establerts pels apartats 1, 2 i 3, a proposta del departament competent en matèria de regadius o a proposta conjunta d’aquests i del competent en matèria d’aigües, quan escaigui."

2. S’afegeix un nou apartat a l’article 27 de la llei 5/1990, de 9 de març, que queda redactat de la manera següent:

"Sens perjudici del que disposa aquest article el Govern, en circumstàncies degudament justificades, pot acordar altres sistemes per a garantir el compliment de les obligacions econòmiques a càrrec dels beneficiaris."

3. S’afegeix un nou paràgraf a la disposició transitòria primera de la Llei 5/1990, de 9 de març, que queda redactat de la manera següent:

"El règim d’aportacions fixat per l’article 26 per a les obres de millora de regadius existents o d’ampliació de zones regables també és aplicable a les actuacions a realitzar en les zones que abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei han estat declarades d’interès nacional, d’acord amb la legislació vigent en matèria de promoció de regatges; sens perjudici de les aportacions econòmiques que, en virtut d’aquella declaració, puguin fer altres administracions públiques".

4. S’afegeix un nou paràgraf a la disposició transitòria segona de la Llei 5/1990, de 9 de març, que queda redactada de la manera següent:

"No obstant el que disposa el paràgraf anterior els beneficiaris poden demanar al departament competent en matèria de regadius que els sigui aplicat el règim d’aportacions econòmiques establert per l’article 26".

Secció tercera

Mesures en matèria de comerç

Article 53

Modificacions del capítol IV del Decret Legislatiu 1/1993, de 9 de març, sobre comerç interior, pel qual s’aprova la refosa en un text únic dels preceptes de la Llei 1/1983, de 18 de febrer, i la Llei 23/1991, de 29 de novembre

1. Es modifica l’apartat 3 de la lletra a de l’article 45 del Decret Legislatiu 1/1993, que resta redactada de la manera següent:

"3. L’incompliment de l’obligació d’inscripció en el Registre corresponent."

2. Es modifica l’article 48 del Decret Legislatiu 1/1993, de 9 de març, sobre comerç interior, pel qual s’aprova la refosa en un text únic dels preceptes de la Llei 1/1983, de 18 de febrer, i la Llei 23/1991, de 29 de novembre, que resta redactat de la manera següent:

"Article 48. Sancions

"Les infraccions a què es refereix aquesta Llei se sancionen, amb instrucció prèvia de l’expedient administratiu corresponent, de la forma següent:

"a) Infraccions lleus: multa d’una quantia fins a 60.000 euros.

"b) Infraccions greus: multa d’una quantia compresa entre 60.000,01 i 300.500 euros.

"c) Infraccions molt greus: multa d’una quantia compresa entre 300.500,01 i 600.000 euros, la qual es pot ultrapassar fins a assolir el dècuple del valor dels productes o els serveis objecte de la infracció."

3. Es modifica la lletra e de l’article 49 del Decret Legislatiu 1/1993, de 9 de març, sobre comerç interior, pel qual s’aprova la refosa en un text únic dels preceptes de la Llei 1/1983, de 18 de febrer, i la Llei 23/1991, de 29 de novembre, que resta redactada de la manera següent:

"e) La situació de predomini de l’infractor en el mercat, encara que no es tracti de la primera empresa del sector en el mercat."

4. Es modifica la lletra a de l’apartat 1 de l’article 51 del Decret Legislatiu 1/1993, de 9 de març, sobre comerç interior, pel qual s’aprova la refosa en un text únic dels preceptes de la Llei 1/1983, de 18 de febrer, i la Llei 23/1991, de 29 de novembre, que resta redactada de la manera següent:

"a) 1 any, en els casos de sancions per infraccions lleus."

Article 54

Modificacions Llei 17/2000, de 29 de desembre, d’equipaments comercials

1. Es modifica l’apartat 1 de l’article 22 de la Llei 17/2000, de 29 de desembre, que resta redactat de la manera següent:

"1. A les infraccions tipificades per l’article 21, s’apliquen sens perjudici del que estableix l’article 23, les sancions següents:

"a) Infraccions lleus: multa de 6.000 a 60.000 euros.

"b) Infraccions greus: multa de 60.000,01 a 300.500 euros.

"c) Infraccions molt greus: multa de 300.500,01 a 600.000 euros."

2. Es modifica l’apartat 2 de l’article 23 de la Llei 17/2000, de 29 de desembre, que resta redactat de la manera següent:

"2. L’òrgan competent pot imposar multes coercitives fins a la quantitat de 3.005 euros per cada requeriment, si l’establiment no disposa de la llicència corresponent."

Article 55

Modificació del capítol XIII Llei 1/1990, de 8 de gener, sobre disciplina del mercat i de defensa dels consumidors i dels usuaris

Es modifica la lletra c de l’article 29 de la Llei 1/1990, de 8 de gener, que resta redactada de la manera següent:

"c) Les corporacions locals, en l’àmbit de llur competència segons la legislació de règim local vigent, per a la imposició de sancions fins a un límit màxim de 60.000 euros. Per reglament s’han d’establir dins d’aquest àmbit competencial i fins aquest límit màxim, les que correspon imposar a les corporacions locals segons les bases de població i el tipus d’infraccions."

Secció quarta

Mesures sobre el règim sancionador del joc

Article 56

Modificació de la Llei 1/1991, de 27 de febrer, reguladora del règim sancionador en matèria de joc

1. Es modifica l’apartat 2 de l’article 2 de la Llei 1/1991, de 27 de febrer, que resta redactat de la manera següent:

"2. Quan un mateix fet, comès per un mateix subjecte, pot ésser considerat com a constitutiu d’infraccions administratives diferents, només s’imposa la sanció que correspon al tipus d’infracció més greu i les altres infraccions es consideren com a circumstàncies agreujants per a fer-ne la graduació, llevat que hi hagi infracció administrativa tributària."

2. Es modifica la lletra c de l’article 3 de la Llei 1/1991, de 27 de febrer, que resta redactada de la manera següent:

"c) Incomplir les mesures cautelars adoptades per l’Administració en els procediments sancionadors."

3. Es modifica la lletra n de l’article 3 de la Llei 1/1991, de 27 de febrer, que resta redactada de la manera següent:

"n) Modificar unilateralment o incomplir qualsevol de les condicions en funció de les quals han estat concedides les autoritzacions preceptives o específiques."

4. Es modifica la lletra g de l’article 4 de la Llei 1/1991, de 27 de febrer, que resta redactada de la manera següent:

"g) No disposar de registres de visitants i de persones que tenen prohibit l’accés en els locals autoritzats per al joc, o tenir-los incomplets o inexactes, d’acord amb el que s’estableixi per reglament."

5. Es modifica l’article 5 de la Llei 1/1991, de 27 de febrer, que resta redactat de la manera següent:

"Article 5

Infraccions lleus

"Tenen la consideració de faltes lleus les infraccions que suposin l’incompliment, per acció o per omissió, de les obligacions, els requisits o les prohibicions establerts per aquesta Llei i per les normes reglamentàries que la desenvolupin i concretin, quan no siguin tipificades com a faltes molt greus o greus."

6. Es modifica l’article 17 de la Llei 1/1991, de 27 de febrer, que resta redactat de la manera següent:

"Article 17

"Règim de recursos

"1. Contra les resolucions dels delegats del Govern es pot interposar recurs d’alçada davant el director o directora general del Joc i d’Espectacles.

"2. Contra les resolucions del director o directora general del Joc i d’Espectacles, llevat de les resolutòries de recurs, es pot interposar recurs d’alçada davant el conseller o consellera d’Interior.

"3. Les resolucions del conseller o consellera d’Interior i les del Govern, que esgoten la via administrativa, poden ésser impugnades d’acord amb el que estableix la legislació de la jurisdicció contenciosa administrativa."

7. S’afegeix una disposició addicional tercera a la Llei 1/1991, de 27 de febrer, reguladora del règim sancionador en matèria de joc, amb el text següent:

"3 Totes les referències que aquesta Llei fa al Departament de Governació o al conseller o consellera de Governació, s’han d’entendre referides al Departament d’Interior o al conseller o d’Interior."

8. S’afegeix una disposició addicional quarta a la Llei 1/1991, de 27 de febrer, reguladora del règim sancionador en matèria de joc, amb el text següent:

"Quarta. Es preveu la cessió de dades a les empreses titulars d’autoritzacions en matèria de casinos i bingos de la base de dades de la Direcció General del Joc i d’Espectacles, relativa a les persones que tenen prohibida l’entrada a bingos i casinos, segons que estableixen l’article 30 del Decret 147/2000, d’11 d’abril i l’article 21 del Decret 204/2001, de 24 de juliol"

Secció cinquena

Mesures en matèria de carreteres i autopistes

Article 57

Modificacions de la Llei 7/1993, de 30 de setembre, de carreteres

1. Es modifica l’apartat 2 de l’article 6 de la Llei 7/1993, de 30 de setembre, que queda redactat de la manera següent:

"2. Correspon al Govern, a proposta del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, aprovar el Catàleg de carreteres de la Generalitat. Un cop aprovat, el conseller o consellera de Política Territorial i Obres Públiques l’ha de presentar a la comissió corresponent del Parlament.

2. Es modifica l’apartat 2 de l’article 12 de la Llei 7/1993, de 30 de setembre, que queda redactat de la manera següent:

"2. Els estudis i els projectes a què es refereix l’article 13.2, un cop aprovats definitivament, tenen la condició de xarxa viària bàsica, als efectes de planejament urbanístic, i prevalen sobre les determinacions d’aquest."

3. Es modifica l’apartat 2 de l’article 13 de la Llei 7/1993, de 30 de setembre, que queda redactat de la manera següent:

"2. L’elaboració de l’estudi informatiu previ és preceptiva, llevat que es tracti d’executar actuacions que tinguin per objecte el condicionament, l’eixamplament de plataforma o millores puntuals de traçat de la carretera existent en una longitud inferior a 10 km, o la millora o la modificació d’un nus, intersecció o enllaç existent, o qualsevol altra actuació relacionada amb la millora i conservació del ferm, la senyalització de la via o l’execució d’elements tècnics complementaris. En aquests supòsits, en funció de l’abast de l’actuació, el projecte es pot sotmetre a audiència dels afectats. Això no obstant, en el cas que per la naturalesa o les circumstàncies de l’actuació, en comptes d’un estudi informatiu previ es redacti un projecte de traçat, aquest últim resta subjecte a la mateixa tramitació i a les mateixes conseqüències que si es tractés d’un estudi informatiu".

4. Es modifica l’apartat 2 de l’article 14 de la Llei 7/1993, de 30 de setembre, que queda redactat de la manera següent:

"2. Els estudis informatius previs i, si escau, els projectes de traçat que s’hagin de sotmetre a informació pública han d’incorporar, com a document diferenciat, un estudi d’impacte ambiental, amb el contingut que determina la legislació vigent d’avaluació d’impacte ambiental. Així mateix, han de preveure les afeccions que comportarà la realització dels treballs topogràfics i els estudis geotècnics necessaris per a la redacció del projecte constructiu."

5. Es modifica l’article 15 de la Llei 7/1993, de 30 de setembre, que queda redactat de la manera següent:

"1. L’estudi informatiu previ o, si escau, el projecte de traçat i el corresponent estudi d’impacte ambiental s’han de sotmetre durant un termini de trenta dies hàbils a informació pública, mitjançant un anunci que s’ha de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya perquè els interessats puguin formular al·legacions sobre l’interès general de la carretera, la concepció global del seu traçat i la seva compatibilitat mediambiental. Aquesta informació pública és independent de la prescrita pel procediment d’expropiació forçosa.

"2. Simultàniament a la informació pública, l’estudi informatiu previ o, si escau, el projecte de traçat s’ha de sotmetre a informe de les administracions locals afectades. Si havent transcorregut el termini fixat per l’aparta 1, les administracions pertinents no han emès, aquest es considerarà favorable.

"3. Si una carretera no és prevista en el planejament urbanístic vigent o és incompatible amb les determinacions d’aquest planejament i els ens locals afectats manifesten llur disconformitat amb l’estudi o el projecte, la qual necessàriament ha d’ésser motivada, l’expedient ha d’ésser elevat al Govern, que ha de decidir si és procedent aprovar-lo i executar-lo, i en aquest cas ha d’ordenar la modificació o la revisió del planejament urbanístic afectat.

"4. La resolució d’aprovació dels estudis informatius previs i, si escau, dels projectes de traçat es publica al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i es notifica a les entitats locals afectades, a les quals s’ha de trametre una còpia íntegra de l’estudi i del projecte, a efectes urbanístics i de coordinació administrativa."

6. Es modifica l’article 16.1 de la Llei 7/1993, de 30 de setembre, de carreteres, que queda redactat de la manera següent:

"1. L’estudi informatiu previ o el projecte de traçat a què fa referència l’article 13.2 s’han de sotmetre al procediment d’avaluació d’impacte ambiental quan ho determini la normativa ambiental vigent."

Article 58

Sistema d’aportacions públiques per al finançament d’autopistes i vies en règim de concessió

1. La Generalitat pot contribuir a finançar la construcció o l’explotació de noves autopistes, de vies en règim de concessió i de perllongacions de les existents mitjançant aportacions públiques quan concorrin singulars exigències derivades del fi públic o l’interès general.

2. Als efectes de la determinació de l’import de l’aportació pública, s’ha d’elaborar, prèviament, en cada cas, el corresponent estudi econòmic de viabilitat on s’analitzin, entre d’altres aspectes, les diferents hipòtesis d’aportació en relació amb el marc econòmic de referència de la concessió i el seu estudi de trànsit.

3. Els plecs de clàusules particulars i, si escau, el decret d’adjudicació de la concessió han de determinar:

a) L’aportació màxima, la seva naturalesa i, si escau, el concepte pressupostari al qual s’han d’aplicar.

b) El sistema de quantificació i determinació de l’aportació, d’acord amb l’estudi econòmic previ, els estudis de trànsit i el pla econòmic i financer de la concessió.

c) En el supòsit d’aportació temporal o periòdica, la previsió o no-previsió del seu reembossament total o parcial quan el compte de resultats anual del concessionari sigui positiu o es doni qualsevol altra circumstància que s’especifiqui.

d) El termini de percepció, que en cap cas no pot ésser superior al termini de la concessió.

4. La Intervenció General de la Generalitat i el Departament d’Economia i Finances han d’informar preceptivament sobre els plecs de clàusules particulars i llurs modificacions posteriors, pel que fa al sistema d’aportació i el seu termini.

Secció sisena

Llicències urbanístiques

Article 59

No subjecció a llicència urbanística de determinades obres ferroviàries

No són subjectes a llicència urbanística municipal o a qualsevol altre control urbanístic previ municipal les obres de construcció, reparació, conservació, millora o ampliació de les infraestructures i supraestructures ferroviàries promogudes per la Generalitat, les seves entitats autònomes i les entitats de dret públic que hi són adscrites.

Secció setena

Mesures en matèria d’habitatge

Article 60

Modificació de la Llei 24/1991, de l’habitatge

Es modifica l’article 39 de la Llei 24/1991, de l’habitatge, modificat per la Llei 7/1998, de 8 de juny, que queda redactat de la manera següent:

"Article 39. Composició

"1. La composició del Consell Assessor de l’Habitatge de Catalunya ha d’ésser determinada pel Govern.

"2. En el Consell Assessor de l’Habitatge de Catalunya hi ha d’haver representants, a més de l’Administració de la Generalitat i de l’Administració local, els consumidors i usuaris, els joves, els agents socials de caràcter sindical, les entitats veïnals, els col·lectius professionals i empresarials vinculats amb el sector de la construcció i de la promoció d’habitatges i els que intervenen en el tràfic immobiliari, i les entitats integrades per propietaris de finques urbanes subjectes a la tutela administrativa de la Generalitat.

"3. El president del Consell Assessor de l’Habitatge de Catalunya és el conseller o consellera de Política Territorial i Obres Públiques."

Article 61

Modificació de la Llei 13/1996, de 29 de juliol, del registre i el dipòsit de fiances dels contractes de lloguer de finques urbanes i de modificació de la Llei 24/1991, de l’habitatge

1. Es modifica l’apartat 3 de l’article 8 de la Llei 13/1996, de 29 de juliol, que queda redactat de la manera següent:

"3. Són infraccions lleus: l’incompliment dels requisits formals que es fixin per reglament, l’incompliment de l’obligació establerta per l’article 5 i el dipòsit de les fiances fora del termini establert per l’article 3.1 llevat que es regularitzi d’acord amb l’article 12 bis".

2. Se suprimeix l’apartat 3 de l’article 9 de la Llei 13/1996, de 29 de juliol.

3. S’afegeix un nou article 12 bis a la Llei 13/1996, de 29 de juliol, amb la redacció següent:

"Article 12 bis

"En el supòsit que les fiances es dipositin fora del termini establert sense requeriment previ de la Inspecció, s’aplica un recàrrec del 10% de l’import de la fiança, amb exclusió de les sancions que altrament es puguin exigir i dels interessos de demora. Si el dipòsit de la fiança s’efectua fora del termini establert, després del requeriment de la Inspecció, el recàrrec és del 20% de l’import de la fiança, amb exclusió de les sancions que altrament es puguin exigir i dels interessos de demora. En ambdós supòsits, l’import màxim del recàrrec és de 300 euros".

Secció vuitena

Mesures en matèria d’ordenació farmacèutica

Article 62

Modificacions de la Llei 31/1991, de 13 de desembre, d’ordenació farmacèutica de Catalunya

Es modifica l’article 6 de la Llei 31/1991, de 31 de desembre, d’ordenació farmacèutica de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

"La planificació a què es refereix l’article 5 s’ha d’ajustar als criteris següents:

"a) S’han de prendre com a base de la planificació les àrees bàsiques de salut en què, d’acord amb la Llei 15/1990, de 9 de juliol, d’ordenació sanitària de Catalunya, s’ordena el territori català, les quals als efectes d’aquesta Llei, es classifiquen en:

"Primer. Àrees bàsiques urbanes: les àrees la delimitació territorial de les quals és compresa en un sol terme municipal o les àrees el 90% de la població de les quals resideix en un mateix terme municipal.

"Segon. Àrees bàsiques de muntanya: les àrees compreses totalment en les comarques de muntanya o en les zones de muntanya determinades per la Llei 2/1983, de 9 de març, d’alta muntanya i els decrets que la desenvolupen.

"Tercer. Àrees bàsiques rurals i semiurbanes: les àrees no compreses en les definicions anteriors.

"b) Si una àrea bàsica entra, als efectes d’aquesta Llei, tant en la definició d’àrea de muntanya, com en la d’urbana, ha de prevaler aquesta última condició.

"c) A les àrees bàsiques urbanes, el nombre d’oficines de farmàcia ha d’ésser, com a màxim, d’una per cada 4.000 habitants, per cada àrea bàsica, llevat que s’ultrapassi aquesta proporció en 2.000 habitants, supòsit en el qual es pot instal·lar una oficina de farmàcia més en l’àrea bàsica de salut de què es tracti, o llevat que s’hagi d’aplicar el que estableix l’apartat 5.

"d) A les àrees bàsiques de muntanya i a les àrees bàsiques rurals i semiurbanes, el nombre d’oficines de farmàcia ha d’ésser, com a màxim, d’una per cada 2.500 habitants, per cada àrea bàsica.

"e) Per al còmput dels habitants, s’ha de tenir en compte, en tots els casos, la població de l’àrea bàsica resultant del nombre d’habitants inscrits en els padrons dels municipis que la integren al moment de presentar la sol·licitud, segons la certificació lliurada pels secretaris dels ajuntaments dels municipis corresponents, a la qual s’ha de sumar el 10% dels allotjaments turístics amb què compti l’àrea bàsica, entenent per "allotjaments turístics" els habitatges de segona residència a computar quatre places per habitatge, les places hoteleres i les places de càmping, degudament provats, en el primer cas, per qualsevol dels mitjans admesos en dret i, en els dos restants, per certificació del Departament d’Indústria, Comerç i Turisme. El mateix criteri s’ha de seguir en tots els supòsits en què aquesta Llei fa referència al còmput de població, tant si es tracta de la referida a l’àrea bàsica com al municipi.

"f) Si una àrea bàsica de salut urbana comprèn també un o més municipis de comarques o zones de muntanya, per al còmput global de les oficines de farmàcia de l’àrea, s’ha de tenir en compte la proporció de la població corresponent a aquests municipis, d’acord amb el criteri poblacional establert per l’apartat 3. En aquest cas, el nombre d’oficines de farmàcia s’obté sumant el resultat de dividir per 4.000 el nombre d’habitants de l’àrea bàsica no compresos en el municipi o els municipis de comarques o zones de muntanya amb el resultat de dividir per 2.500 els habitants del municipi o els municipis de les comarques o zones de muntanya. Si a una àrea bàsica urbana li és aplicable el que estableix aquesta lletra, la fracció de 2.000 habitants, establerta per la lletra a, a partir de la qual es pot obrir una nova oficina de farmàcia, s’ha de computar igualment tenint en compte la proporció general de 4.000 habitants per oficina de farmàcia.

g) Si, d’acord amb els criteris establerts per les lletres a, b, c, d, e i f, s’autoritza una nova oficina de farmàcia, el seu emplaçament ha de respectar les determinacions següents:

"Primer. A les àrees bàsiques de salut de muntanya i rurals i semiurbanes, la nova oficina de farmàcia s’ha d’emplaçar seguint els dos criteris següents aplicats per ordre de prioritat, l’aplicació dels quals no confereix drets indemnitzatoris:

"1) Al municipi de l’àrea en què la proporció habitants per oficina de farmàcia sigui superior a 2.500 habitants, comptabilitzant-hi l’oficina de farmàcia sol·licitada. En cas que hi hagi més d’un municipi en aquestes condicions, al municipi en què la proporció sigui superior a la dels altres municipis, comptabilitzant-hi en tot cas, l’oficina de farmàcia sol·licitada en cadascun de municipis.

"2) En un municipi sense oficina de farmàcia o en al municipi de l’àrea bàsica en què la proporció d’habitants per oficina de farmàcia sigui superior a la dels altres municipis que la conformen, comptabilitzant-hi l’oficina de farmàcia sol·licitada en cadascun dels municipis.

"Segon. En tots els casos, l’emplaçament de la nova oficina de farmàcia ha de guardar una distància de dos-cents cinquanta metres de l’oficina de farmàcia més propera, sigui o no sigui de la mateixa àrea bàsica de salut. Igualment, les oficines de farmàcia no es poden establir a menys de dos-cents vint-i-cinc metres d’un centre d’atenció primària que sigui capçalera d’àrea bàsica. En el supòsit que l’oficina s’estableixi en un municipi que no disposi d’oficina de farmàcia, la distància a guardar respecte al centre d’atenció primària ha d’ésser de cent vint-i-cinc metres. El procediment per a amidar les distàncies s’ha d’establir per reglament."

Secció novena

Composició del Consell de Comunitats Catalanes

Article 63

Modificació de la Llei 18/1986, de 27 de desembre, de relacions amb les comunitats catalanes a l’exterior

Es modifica la lletra c) de l’apartat 1 de l’article 17 de la Llei 18/1996, de 27 de desembre, que queda redactat de la forma següent:

"c) Fins a 12 representants dels departaments de la Generalitat que determini el Govern."

secció desena

Mesures en matèria de ports

Article 64

Modificacions de la Llei 5/1998, de 17 d’abril, de Ports de Catalunya

1. Es modifica l’apartat 2 de l’article 12 de la Llei 5/1998, de 17 d’abril, que queda redactat de la manera següent:

"2. El vicepresident o vicepresidenta substitueix el president o presidenta en cas de vacant, absència o malaltia i exerceix les funcions que li són encomanades o delegades pel president o presidenta."

2. Es modifica l’article 14 de la Llei 5/1998, de 17 d’abril, que queda redactat de la manera següent:

"Article 14. La presidència i la vicepresidència

"El president o presidenta i el vicepresident o vicepresidenta de l’ens són nomenats pel Govern, a proposta del conseller o consellera de Política Territorial i Obres Públiques."

Disposicions addicionals

Primera

Impost sobre grans establiments comercials

1. Els subjectes passius que siguin titulars d’establiments oberts abans de la data d’entrada en vigor de la Llei 16/2000, de 29 de desembre, han de presentar durant el mes de juny de 2002 la declaració inicial de dades.

2. Els subjectes passius que siguin titulars d’establiments oberts entre l’1 de gener i el 31 de desembre de 2001, han de presentar també la declaració inicial de dades el mes de juny de 2002.

3. En els dos supòsits anteriors, s’ha de presentar una declaració inicial per cadascun dels establiments de què sigui titular el subjecte passiu.

Segona

Subministrament de cartons de bingo amb valor facial en euros

En el cas de cartons de bingo amb valor facial fixat en euros que hagin estat lliurats anticipadament al subjecte passiu abans de l’1 de gener de 2002, s’entén que el subministrament ha tingut lloc en aquesta data.

Tercera

Cens d’entitats de foment de la llengua catalana

En el termini de sis mesos, el Departament de Cultura ha d’elaborar el cens d’entitats a què es refereix l’article 1, el qual cens ha d’ésser objecte d’actualització anual.

Quarta

Taxa per l’obtenció de l’etiqueta ecològica comunitària

Els contractes relatius a la utilització de l’etiqueta ecològica formalitzats abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, s’han d’adequar, en l’exercici del 2002, a la nova regulació de la taxa per l’obtenció de l’etiqueta ecològica comunitària que estableixen en els apartats 3 i 4 de l’article 19.

Cinquena

Taxes de l’Agència Catalana de l’Aigua

L’exempció establerta per l’article 391 del capítol 7 que és addicionat al títol 14 de la Llei 15/1997, de 24 de desembre, mitjançant l’apartat 8 de l’article 19 d’aquesta Llei, s’ha d’aplicar retroactivament a les liquidacions que hagués emès la Junta d’Aigües o que hagi emès l’Agència Catalana de l’Aigua en aplicació dels capítols 4 i 8 del Títol 8 de la Llei 15/1997, de 24 de desembre, sempre que no hagin guanyat fermesa.

Sisena

Assegurances per responsabilitat civil en matèria d’intervenció integral de l’Administració ambiental

Mentre no s’aprovi la directiva comunitària que regula la responsabilitat en matèria ambiental, no s’aplica la lletra g de l’apartat 1 de l’article 22 de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental.

Setena

Funcions de l’Institut Català de Finances

El Govern ha de dictar les normes de desenvolupament i ha de prendre els acords que siguin necessaris per a donar compliment al que disposa l’apartat 5 de l’article 34.

Vuitena

Adscripció de la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya

1. La Filmoteca de la Generalitat de Catalunya, fins ara adscrita a l’Entitat Autònoma d’Organització d’Espectacles i Festes, s’adscriu a l’Institut Català de les Indústries Culturals.

2. Al personal que, en la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, presti serveis a l’Entitat Autònoma d’Organització d’Espectacles i Festes, adscrit bàsicament a funcions de preservació, documentació, difusió i gestió, pròpies de la Filmoteca, li és aplicable la disposició transitòria de la Llei 20/2000, de 29 de desembre, de creació de l’Institut Català de les Indústries Culturals.

3. El personal a què es refereix l’apartat 2 que tingui la condició de laboral s’integra a l’Institut Català de les Indústries Culturals per aplicació del mecanisme de successió d’empresa. A aquest personal laboral que tingui la condició de fix se li reconeix a tots els efectes l’antiguitat reconeguda per l’Administració de la Generalitat.

4. El personal a què es refereix l’apartat 2 que tingui la condició de funcionari s’integra a l’Institut Català de les Indústries Culturals i pot elegir entre les dues opcions d’integració que estableix l’apartat 2 de la disposició transitòria de la Llei 20/2000, de 29 de desembre. En tot cas, queden extingits els llocs que l’esmentat personal ocupava a l’Entitat Autònoma d’Organització d’Espectacles i Festes. Aquest personal ha de manifestar, de manera expressa i per escrit, l’opció d’integració a l’Institut que elegeix. El termini per a manifestar l’opció elegida és d’un mes a comptar de l’acabament dels tràmits a què fa referència l’apartat 5. Les persones que optin per mantenir la condició de funcionari o funcionària poden modificar en el futur, sense subjecció a cap termini, l’opció i acollir-se a la integració com a personal laboral establerta per l’apartat 2.a de la disposició transitòria de la Llei 20/2000, sempre d’acord amb les necessitats de la plantilla de l’Institut.

5. El Departament de Governació i Relacions Institucionals, el Departament d’Economia i Finances i el Departament de Cultura han de fer els tràmits necessaris per a fer efectiva l’adscripció a l’Institut Català de les Indústries Culturals del personal a què fa referència aquesta disposició addicional.

6. No obstant el que estableixen els apartats 2, 3, 4 i 5, els drets derivats del procés d’integració del personal a l’Institut Català d’Indústries Culturals queden subjectes, si escau, al resultat dels processos de promoció, provisió i selecció pendents de resolució en la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei.

7. Als béns destinats a la Filmoteca els és aplicable la disposició addicional tercera del Decret 100/2001, de 3 d’abril, d’aprovació dels Estatuts de l’Institut Català de les Indústries Culturals.

Novena

Adscripció de personal a l’Entitat Autònoma de Difusió Cultural

El Departament de Cultura pot acordar l’adscripció a l’Entitat Autònoma de Difusió Cultural de personal del departament adscrit a funcions que, en virtut d’aquesta Llei, assumeixi la damunt dita entitat autònoma.

Desena

Modificació de l’article 16.2.h de la Llei 14/1997, de 24 de desembre, de creació del Servei Català de Trànsit

Es modifica la lletra h de l’apartat 2 de l’article 16 de la Llei 14/1997, de 24 de desembre, de creació del Servei Català de Trànsit, que queda redactada de la manera següent:

"h) Autoritzacions de transports especials amb acompanyament, de proves esportives, de transports urgents i altres autoritzacions especials per raó del vehicle o per la utilització de la carretera: 24,24 euros. Aquesta tarifa s’entén sens perjudici de l’abonament del cost de la prestació de serveis de seguretat, que ha d’anar a càrrec també del subjecte passiu."

Onzena

Control financer permanent

La fiscalització prèvia aplicable a cadascuna de les fases de tramitació administrativa en l’àmbit de les sancions imposades i tramitades pel Servei Català del Trànsit, en exercici de les seves competències, pot ésser substituïda pel control financer permanent a càrrec de la Intervenció General de la Generalitat. A aquest efecte, s’autoritza el conseller o consellera d’Economia i Finances perquè, a proposta de l’interventor o interventora general, desplegui aquest precepte tot determinant-ne l’abast, els procediments i la normativa reguladora.

Dotzena

Creació dels òrgans de defensa de la competència de la Generalitat

1. S’autoritza el Govern perquè pugui crear i regular els òrgans de defensa de la competència de la Generalitat, dins el marc jurídic que aprovi l’Estat per tal de determinar el règim de distribució de competències entre aquest i les comunitats autònomes.

2. Els òrgans a què es refereix l’apartat 1 s’han d’adscriure al Departament d’Economia i Finances. L’òrgan equivalent al Tribunal de Defensa de la Competència que es creï ha de tenir el caràcter d’organisme públic amb personalitat jurídica pròpia, autonomia de gestió i plena independència.

Tretzena

Règim de comunicació dels ajuts públics

Als efectes del compliment de la normativa de la Unió Europea en matèria d’ajuts d’Estat, els ens als quals es refereix la Llei 4/1985, de 29 de març, de l’empresa pública catalana, o els ens que, tot i ésser regulats per una llei específica, adoptin qualsevol de les tipologies definides per la dita Llei 14/1985, restaran obligats a notificar al Departament d’Economia i Finances, en els termes i d’acord amb la tipologia que el conseller o consellera titular fixi per ordre, les actuacions que hagin portat a terme i que, d’acord amb aquesta ordre, siguin susceptibles de tenir aquesta consideració. El Departament d’Economia i Finances, sobre la base de la informació obtinguda, ha d’elaborar i mantenir una base de dades, la qual no té el caràcter de registre en els termes previstos per la normativa de procediment administratiu, i a la qual únicament poden accedir, en els termes i les condicions establerts per l’ordenament jurídic en matèria d’ajuts d’Estat, els òrgans de l’Administració de l’Estat o els de la Unió Europea.

Catorzena

Afectació d’ingressos

Els ingressos de dret públic no tributari que es derivin de l’exercici de la potestat sancionadora dels òrgans de l’Administració de la Generalitat i dels ens que en depenen, s’afecten, en els termes i les condicions que estableix el conseller o consellera d’Economia i Finances, al finançament dels serveis que exerceixin aquella potestat. En resten exclosos els expedients sancionadors propis de l’àmbit tributari i els que tramita el Servei Català del Trànsit.

Quinzena

Extensió del règim d’autonomia de gestió econòmica als serveis educatius del Departament d’Ensenyament

1. L’autonomia de gestió econòmica es pot aplicar als centres de recursos pedagògics, als camps d’aprenentatge, als equips d’assessorament i orientació psicopedagògica, als centres de recursos educatius per a deficients auditius, al Centre de Documentació i Experimentació en Ciències i Tecnologia i a altres serveis educatius que es puguin crear en el futur i s’ha d’exercir en els termes que estableixen la Llei 4/1988, de 28 de març, reguladora de l’autonomia de gestió econòmica dels centres docents públics no universitaris de la Generalitat de Catalunya i la normativa que la desplega, amb les adaptacions següents:

a) Les funcions atribuïdes al consell escolar en matèria de gestió econòmica de centres docents han d’ésser exercides per la comissió d’ordenació educativa de la delegació territorial a la qual sigui adscrit cada servei educatiu i, si no hi ha aquesta adscripció, pel director general d’Ordenació i Innovació Educativa.

b) Les funcions atribuïdes al director i al secretari-administrador del centre docent en matèria de gestió econòmica han d’ésser exercides pel director de cada servei educatiu.

c) Les referències als centres docents fetes per la Llei 4/1988, de 28 de març, reguladora de l’autonomia de gestió econòmica dels centres docents públics no universitaris de la Generalitat de Catalunya, i la seva normativa de desplegament, s’entenen fetes també als serveis educatius.

2. Per ordre del Departament d’Ensenyament, s’han de determinar els serveis educatius que de manera progressiva s’han d’acollir al règim d’autonomia de gestió econòmica.

Setzena

Règim d’autonomia econòmica de la Llibreria Blanquerna

1. Es faculta el Govern per a establir que la Llibreria Blanquerna del Departament de la Presidència tingui règim d’autonomia econòmica.

2. El règim d’autonomia econòmica a què es refereix l’apartat 1 té per objecte gestionar tots els ingressos obtinguts com a resultat de la gestió de la Llibreria Blanquerna, i també les transferències de la Generalitat, de les altres administracions públiques o d’altres entitats.

3. L’òrgan responsable de la gestió en règim d’autonomia econòmica de la Llibreria Blanquerna ha de presentar anualment al Departament de la Presidència, la justificació dels ingressos i el compte de gestió econòmica, els quals queden a disposició de la Intervenció General, de la Sindicatura de Comptes de Catalunya i, si escau, del Tribunal de Cuentas.

4. Per decret del Govern, s’ha de determinar la normativa que ha de regir la gestió de la Llibreria Blanquerna.

Dissetena

Les garanties retributives establertes per la disposició addicional onzena del Decret Legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre, pel qual s’aprova la refosa en un Text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública i per la disposició addicional segona de la Llei 15/2000, de 29 de desembre, de mesures fiscals i administratives, són també aplicables al personal estatutari i al personal docent.

Divuitena

Control de la utilització de fons públics

En el termini de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, el Govern ha d’adoptar les iniciatives pertinents per a assegurar que les tasques de control de la utilització de fons públics que du a terme la Intervenció General de la Generalitat es puguin fer amb mitjans personals específics, garantint alhora, tant pel que fa a la titulació com als coneixements exigits en el procés de selecció i en el sistema de provisió dels llocs, la deguda especialització tècnica d’aquest personal.

Dinovena.

1. La quota de l’increment de tarifa de sanejament i del cànon d’infraestructura hidràulica pendents de pagament en els supòsits d’usos domèstics de l’aigua té una deducció del 60% quan els subjectes beneficiaris gaudeixin d’uns ingressos inferiors a 1,5 vegades el salari mínim interprofessional en còmput anual.

2. Es declaren extingides les obligacions fiscals pendents de pagament envers l’Agència Catalana de l’Aigua pels mateixos conceptes i usos a què es refereix l’apartat anterior, quan els subjectes obligats gaudeixin d’uns ingressos inferiors al salari mínim interprofessional

Vintena.

Es modifica l’apartat 4 de l’article 6 de la Llei 15/1993, de 28 de desembre, per la qual es crea el Centre de Telecomunicacions de la Generalitat de Catalunya, que queda redactat de la manera següent:

"El conseller o consellera titular del departament al qual sigui adscrit el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació, o la persona que aquest designi, és, per raó del càrrec, el president del Consell d’Administració".

"Vint-i-unena.

Excepcionalment, l’any 2002 els llicenciats en dret a què es refereix la lletra a de la disposició transitòria primera de la llei 7/1996, de 5 de juliol, d’organització dels serveis jurídics de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, en la redacció donada per l’article 21 de la Llei 4/2000, de 26 de maig, de mesures fiscals i administratives, poden participar en una prova de promoció interna basada en dos casos pràctics sobre els coneixements requerits fins a la data per al desenvolupament de les seves funcions.

"2. Les places a proveir no poden superar el nombre de 30.

"3. El tribunal ha d’ésser format pel director del Gabinet Jurídic de la Generalitat, un secretari general, un catedràtic d’universitat especialista en la matèria corresponent i un advocat en cap de l’assessoria jurídica d’un departament de la Generalitat.

Vint-i-unena

En aplicació d’aquesta Llei, el Govern ha de promoure l’homogeneïtzació de les tarifes d’abastament en alta, i també l’equiparació dels tributs de l’aigua del Camp de Tarragona amb els de la resta de Catalunya, de manera que l’efecte sobre l’usuari sigui neutre.

Disposicions transitòries

Primera

Procediment de control de subvencions

Les modificacions que l’article 25 d’aquesta Llei fa als articles 92, 94, 97 i 99 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 9/1994, de 13 de juliol, són aplicables als procediments de control que tinguin per objecte expedients de concessió iniciats després de l’1 de gener de 2002.

Segona

Sancions en matèria de joc

Els procediments sancionadors en matèria de joc que s’hagin incoat abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei per incompliment dels manaments o les prohibicions continguts en les autoritzacions específiques, s’entenen inclosos en la lletra n de l’article 3 de la Llei 1/1991, de 27 de febrer, reguladora del règim sancionador en matèria de joc.

Tercera

Ordenació farmacèutica

La modificació de l’article 6 de la Llei 31/1991, de 13 de desembre, d’ordenació farmacèutica de Catalunya, feta per l’article 62 d’aquesta Llei, és aplicable als procediments pendents de resolució administrativa en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei i als procediments en què s’hagi dictat resolució desfavorable al sol·licitant i aquesta no hagi esdevingut ferma per la via administrativa o per la judicial. Les resolucions adoptades a l’empara d’aquesta disposició transitòria han de tenir en compte exclusivament les oficines de farmàcia autoritzades en el moment en què es dictin, respectant en qualsevol cas la prioritat temporal de la data de presentació de la sol·licitud d’aquestes farmàcies autoritzades i d’aquelles que tenen la sol·licitud per resoldre.

Quarta

Afectació d’ingressos per sancions

El que estableix la disposició addicional catorzena és aplicable als expedients sancionadors que s’iniciïn a partir de l’1 de gener de 2002, o als que es cloguin per una resolució dictada a partir d’aquesta data, amb independència del moment en el qual s’hagin iniciat.

Cinquena

Integracions en el Cos d’Advocats

1. El termini per a exercir la facultat atribuïda per l’apartat 3 de la disposició transitòria segona de la Llei 7/1996, de 5 de juliol, d’organització dels serveis jurídics de l’Administració de la Generalitat, és d’un any a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei i és aplicable:

a) Als funcionaris de la Generalitat, llicenciats en dret, que en data primer de gener de 1996 eren catedràtics o professors d’universitat titulars o associats en facultats de dret, sempre que, en aquella data haguessin impartit en la universitat durant quatre cursos, com a mínim, alguna de les assignatures següents, directament relacionades amb les tasques atribuïdes al Cos d’Advocats de la Generalitat: dret civil, dret mercantil, dret administratiu, dret tributari, dret penal, dret laboral o dret constitucional.

b) Als funcionaris de la Generalitat, llicenciats en dret, que a l’entrada en vigor de la Llei 7/1996, prestaven llurs serveis com a lletrats en el Parlament de Catalunya o en els altres organismes estatutaris, sempre que hi hagin complert funcions d’assessorament o representació i defensa jurídica durant dos anys consecutius o tres anys d’alterns com a mínim, i també els que, reunint aquests requisits, hagin complert aquelles funcions i es trobin en la situació de serveis especials. L’experiència a valorar és la corresponent als serveis prestats en la respectiva institució.

c) Als funcionaris de la Generalitat, llicenciats en dret, dels quals depenguin les assessories jurídiques generals dels departaments de la Generalitat d’acord amb el que estableix l’article 2.4 de la Llei 7/1996, sempre que compleixin els requisits d’antiguitat determinats per la lletra b.

2. En tots els casos definits per l’apartat 1, els funcionaris han de desenvolupar, efectivament, com a mínim durant tres anys, comptadors des de llur incorporació, funcions pròpies del Cos d’Advocats de la Generalitat. En cas que no s’exerceixin aquestes funcions, el funcionari afectat perd el dret a la integració.

3. En tots els supòsits, la integració en el Cos d’Advocats de la Generalitat s’ha de dur a terme mitjançant la convocatòria d’un procediment, l’únic objectiu del qual ha de consistir a proposar el nomenament dels aspirants a la integració que compleixin els requisits establerts per aquesta disposició.

4. En el termini d’un any a comptar de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, el Govern pot fer ús de la facultat atribuïda per la disposició transitòria tercera de la Llei 7/1996.

Disposició derogatòria única

1. A l’entrada en vigor d’aquesta Llei, resten derogats:

a) L’article 29 i 30 i els apartats 2 i 3 de l’article 33 de la Llei 25/1998, de 31 de desembre, de mesures administratives, fiscals i d’adaptació a l’euro.

b) La disposició addicional cinquena de la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya.

c) Els apartats 3 i 4 de l’article 6 de la Llei 8/1981, de 2 de novembre, que crea l’Entitat Autònoma d’Organització d’Espectacles i Festes.

2. Quan sigui efectiva la dissolució de l’Institut Català de la Mediterrània d’Estudis i Cooperació, restaran automàticament derogades la Llei 1/1989, de 16 de febrer, de creació de l’Institut Català d’Estudis Mediterranis i la Llei 10/1995, de 27 de juliol, de modificació del nom i l’àmbit de les funcions de l’Institut Català d’Estudis Mediterranis.

3. En general, resten derogades totes les altres disposicions de rang igual o inferior que contradiguin, s’oposin o resultin incompatibles amb el que estableix aquesta Llei.

Disposicions finals

Primera

Sancions del Consell Català de Producció Agrària Integrada i del Consell de Producció Agrària Ecològica

S’autoritza el Govern a actualitzar, mitjançant decret, d’acord amb les variacions de l’índex de preus al consum:

a) Les quanties de les sancions fixades per l’article 38 d’aquesta Llei.

b) Les quanties de les sancions fixades per l’article 21 de la Llei 15/2000, de 29 de desembre, de mesures fiscals i administratives.

Segona

Autoritzacions de refosa de lleis

1. S’autoritza el Govern perquè, en el termini màxim d’un any des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, elabori un nou text refós de la Llei 10/1982, de 12 de juliol, de finances públiques de Catalunya, incorporant-hi les modificacions que s’hi introdueixen mitjançant aquesta Llei i les introduïdes per les lleis de pressupostos posteriors a l’entrada en vigor del seu primer text refós, aprovat pel Decret legislatiu 9/1994, de 13 de juliol, i per les lleis següents:

Llei 9/1997, de 23 de juny, sobre la participació de la Generalitat en societats mercantils i civils i de modificació de les lleis 11/1981, 10/1982 i 4/1985.

Llei 17/1997, de 24 de desembre, de mesures administratives i d’organització.

Llei 25/1998, de 31 de desembre, de mesures administratives, fiscals i d’adaptació a l’euro.

Llei 4/2000, de 26 de maig, de mesures fiscals i administratives.

Llei 15/2000, de 29 de desembre, de mesures fiscals i administratives.

L’autorització per a la refosa inclou també la facultat de regularitzar, aclarir i harmonitzar aquestes disposicions. En tots els casos, els imports a què fan referència les disposicions que han d’integrar el futur text refós ha d’ésser degudament convertits a la unitat monetària euro.

2. S’autoritza el Govern perquè, en el termini màxim d’un any des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, elabori un text refós de la Llei 4/1985, de 29 de març, de l’estatut de l’empresa pública de Catalunya, incorporant-hi les modificacions que s’hi introdueixen mitjançant aquesta Llei i les introduïdes per les lleis de pressupostos posteriors a l’entrada en vigor de l’esmentada Llei, i per les disposicions següents:

Decret legislatiu 5/1986, de 25 de setembre, de modificació de la Llei 4/1985, de 29 de març.

Decret legislatiu 9/1994, de 13 de juliol, d’aprovació del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya.

Llei 9/1997, de 23 de juny, sobre la participació de la Generalitat en societats mercantils i civils i de modificació de les Lleis 11/1981, 10/1982 i 4/1985.

Llei 17/1997, de 24 de desembre, de mesures administratives i d’organització.

Llei 25/1998, de 31 de desembre, de mesures administratives, fiscals i d’adaptació a l’euro.

Llei 4/2000, de 26 de maig, de mesures fiscals i administratives.

Llei 15/2000, de 29 de desembre, de mesures fiscals i administratives.

L’autorització per a la refosa inclou també la facultat de regularitzar, aclarir i harmonitzar aquestes disposicions. En tots els casos, els imports a què fan referència les disposicions que han d’integrar el futur text refós han d’ésser degudament convertits a la unitat monetària euro.

3. S’autoritza el Govern perquè, en el termini màxim d’un any des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, elabori un text refós de la Llei 11/1981, de 7 de desembre, de patrimoni de la Generalitat de Catalunya, incorporant-hi les modificacions que s’hi introdueixen mitjançant aquesta Llei i les introduïdes per les lleis de pressupostos posteriors a l’entrada en vigor de l’esmentada Llei, i per les disposicions següents:

Decret Legislatiu 15/1994, de 26 de juliol, pel qual s’adequa la Llei 11/1981, de 7 de desembre, de patrimoni de la Generalitat, a la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

Llei 9/1997, de 23 de juny, sobre la participació de la Generalitat en societats mercantils i civils i de modificació de les Lleis 11/1981, 10/1982 i 4/1985.

Llei 17/1997, de 24 de desembre, de mesures administratives i d’organització.

Llei 25/1998, de 31 de desembre, de mesures administratives, fiscals i d’adaptació a l’euro.

Llei 4/2000, de 26 de maig, de mesures fiscals i administratives.

Llei 15/2000, de 29 de desembre, de mesures fiscals i administratives.

L’autorització per a la refosa inclou també la facultat de regularitzar, aclarir i harmonitzar aquestes disposicions. En tot cas, els imports a què fan referència les disposicions que han d’integrar el futur text refós han d’ésser degudament convertits a la unitat monetària euro.

4. S’autoritza el Govern perquè, en el termini màxim d’un any des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, elabori un text refós de la Llei 2/1985, de 14 de gener, de l’Institut Català de Finances incorporant-hi les modificacions que s’hi introdueixen mitjançant aquesta Llei i les introduïdes per les lleis de pressupostos posteriors a l’entrada en vigor de l’esmentada llei, així com per les lleis següents:

Llei 5/1996, de 20 de maig, de modificació de la Llei 2/1985, de 14 de gener.

Llei 25/1998, de 31 de desembre, de mesures administratives, fiscals i d’adaptació a l’euro.

Llei 15/2000, de 29 de desembre, de mesures fiscals i administratives.

L’autorització per a la refosa inclou també la facultat de regularitzar, aclarir i harmonitzar aquestes disposicions. En tot cas, els imports a què fan referència les disposicions que han d’integrar el futur text refós han d’ésser degudament convertits a la unitat monetària euro.

Tercera

Refosa de tarifes portuàries

S’autoritza el Govern a aprovar i publicar un text refós de les tarifes portuàries aprovades per l’article 10 de la Llei 17/1996, de 27 de desembre, per la qual es fixen els preus públics que constitueixen prestacions patrimonials de caràcter públic; per l’annex 1 de la Llei 5/1998, de 17 d’abril, de ports de Catalunya, que hi va ésser addicionat per l’article 31 de la Llei 4/2000, de 26 de maig, de mesures fiscals i administratives, i posteriorment modificat pels articles 27 i les disposicions addicionals tercera i onzena de la Llei 15/2000, de 29 de desembre, de mesures fiscals i administratives, i per les aprovades en aquesta Llei.

Quarta

Adaptacions legislatives en matèria de mutualisme

Dins el primer semestre del 2002, el Govern ha de trametre al Parlament de Catalunya un projecte de llei que inclogui les adaptacions legals de l’ordenament del mutualisme que siguin necessàries per a adequar-lo als canvis introduïts per la normativa bàsica estatal. Aquestes adaptacions han de determinar les especificitats legals o reglamentàries que han de complir les mútues d’àmbit local i les de petita dimensió, i llur procés d’adaptació al nou marc normatiu.

Cinquena

Dissolució de l’Institut Català de la Mediterrània d’Estudis i Cooperació

S’autoritza el Govern per a procedir, una vegada constituït el consorci Institut Català de la Mediterrània, a la dissolució de l’Institut Català de la Mediterrània d’Estudis i Cooperació. El decret de dissolució ha de disposar que els béns i els drets que formen part del patrimoni de dit Institut passin a integrar-se en el patrimoni del dit consorci, el qual ha de quedar subrogat en tots els drets i obligacions de l’institut dissolt.

Sisena

Refosa de la Llei 5/1990, de 9 de març, d’infraestructures hidràuliques de Catalunya.

S’autoritza el Govern perquè, en el termini màxim d’un any des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, elabori una refosa del títol II de la Llei 5/1990, de 9 de març, d’infraestructures hidràuliques de Catalunya, que incorpori les modificacions que hi introdueix aquesta Llei i les incorporades per altres iniciatives legislatives aprovades. Aquesta autorització inclou també la facultat de regularitzar, aclarir i harmonitzar aquestes disposicions.

Setena

Entrada en vigor

Aquesta Llei entra en vigor el dia 1 de gener de 2002.

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d’aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

Palau de la Generalitat, 28 de desembre de 2001

Jordi Pujol

President de la Generalitat de Catalunya

Francesc Homs i Ferret

Conseller d’Economia i Finances