LEY 25/1998, de 31 de diciembre, de medidas administrativas, fiscales y de adaptación al euro.

LEY 25/1998, de 31 de diciembre, de medidas administrativas, fiscales y de adaptación al euro.

EL PRESIDENTE

DE LA GENERALIDAD DE CATALUÑA

Sea notorio a todos los ciudadanos que el Parlamento de Cataluña ha aprobado y yo, en nombre del Rey y de acuerdo con lo que establece el artículo 33.2 del Estatuto de autonomía de Cataluña, promulgo la siguiente

LEY

Preámbulo

La doctrina constitucional establece que las leyes de presupuestos deben tener un contenido mínimo indispensable, relativo a las previsiones de ingresos y a la aprobación de los gastos, pero también pueden tener un contenido posible, donde pueden incluirse materias distintas de las indispensables, siempre que tengan una relación directa con los gastos e ingresos o con los criterios de política económica general. No obstante, existen otras disposiciones que, sin tener una relación directa con los gastos e ingresos o con los criterios de política económica general, mantienen una cierta relación de complementariedad con las disposiciones presupuestarias, en la medida en que facilitan en ocasiones, incluso, con la modificación sustancial de leyes anteriores el cumplimiento de aquellas que, por su propia naturaleza, tienen carácter y vigencia temporales.

Por tal motivo, y por segundo año consecutivo, se adopta la presente Ley de medidas, este año de medidas administrativas, fiscales y de adaptación al euro, que consta de un total de cincuenta y cuatro artículos, estructurados en tres títulos, referidos, respectivamente, a medidas administrativas, medidas fiscales y medidas de adaptación al euro, de acuerdo con el propio enunciado de la Ley, y de once disposiciones adicionales, cinco disposiciones transitorias, una disposición derogatoria y cuatro disposiciones finales.

En primer lugar, cabe destacar, desde el punto de vista de los contenidos de la Ley, que se incluyen determinadas normas que, con una clara vocación de permanencia, se venían reiterando en el articulado de la Ley de presupuestos y que deben hallar un encuadre más adecuado en la presente Ley de medidas administrativas, fiscales y de adaptación al euro, en la medida en que permiten su encaje estable dentro del conjunto del ordenamiento jurídico catalán, sin necesidad de tener que reiterarlas cada año. En concreto, y dentro de este paquete de medidas que han sido trasladadas de la Ley de presupuestos anual a la comúnmente denominada Ley de acompañamiento, destacan las relativas a los contratos administrativos o al régimen de concesión, seguimiento y control de las subvenciones y, muy particularmente, las normas sobre los impuestos, que constituyen la expresión del ejercicio de la capacidad normativa en los tributos cedidos.

Con respecto a las medidas administrativas, se incluyen disposiciones en materia de personal, disposiciones sobre la organización y el sector público, dentro de las cuales destaca la creación de la Agencia Catalana del Agua, que se configura como una entidad de derecho público sometida a derecho privado, que goza de personalidad jurídica propia y tiene capacidad para el cumplimiento de sus fines, así como disposiciones en relación con las finanzas de la Generalidad.

Dentro del título II, de medidas fiscales, en el marco de las competencias normativas asumidas por la Generalidad en materia de tributos cedidos a raíz de la modificación de la Ley orgánica de financiación de las comunidades autónomas y en virtud de la Ley del Estado 14/1996, de 30 de diciembre, de cesión de tributos del Estado a las comunidades autónomas y de medidas fiscales complementarias, y la Ley del Estado 31/1997, de 4 de agosto, de modificación del régimen de cesión de tributos del Estado a la Generalidad de Cataluña y fijación del alcance y condiciones de dicha cesión, la presente Ley contiene determinadas disposiciones tributarias en ejercicio de la capacidad normativa en los tributos cedidos, entre las cuales es necesario destacar el mantenimiento de la deducción por nacimiento de un segundo o ulterior hijo en el impuesto sobre la renta de las personas físicas, el incremento de determinadas reducciones de la base imponible, así como el cumplimiento del mandato del Parlamento expresado en la disposición final primera de la Ley 10/1998, de 15 de julio, de uniones estables de pareja, en el impuesto sobre sucesiones y donaciones y, en relación con el impuesto sobre transmisiones patrimoniales y actos jurídicos documentados, la fijación de un tipo reducido por las transmisiones patrimoniales onerosas de fincas afectadas por los incendios forestales producidos en Cataluña en el mes de julio de 1998, aplicable para los ejercicios 1999 y 2000, y para las escrituras públicas que documenten operaciones relacionadas con éstas.

En materia de imposición sobre el juego, se determinan los tipos tributarios y las cuotas fijas y se establecen las normas de devengo y pago de la tasa fiscal sobre los juegos de suerte, envite o azar. Con esta nueva regulación, y de acuerdo con lo establecido en la Ley de cesión de tributos, se produce la refundición de la tasa sobre los juegos de suerte, envite o azar, el recargo sobre la citada tasa y el impuesto sobre el bingo. Considerando que, en el marco de las competencias normativas asumidas, no es posible alterar el hecho imponible definido en la normativa estatal, la refundición se hace partiendo de esta definición.

Finalmente, destaca, como novedad de la presente Ley, el título III, de medidas de adaptación al euro, dirigido a incorporar al ordenamiento jurídico una serie de medidas dedicadas a adaptar las diferentes actuaciones administrativas que tienen contenido pecuniario a la conversión obligada al euro, que debe producirse a partir del 1 de enero de 1999.

TÍTULO I

Medidas administrativas

CAPÍTULO I

Medidas en materia de personal

Artículo 1

Modificación del texto refundido de la Ley de la función pública de la Generalidad de Cataluña, aprobado por el Decreto legislativo 1/1997, de 31 de octubre

1. Se añade una disposición adicional vigésimo cuarta al texto refundido de la Ley de la función pública de la Administración de la Generalidad de Cataluña, aprobado por el Decreto legislativo 1/1997, de 31 de octubre, con el siguiente texto:

"a) La Administración de la Generalidad, los entes locales situados en el territorio de Cataluña y las universidades catalanas, en lo que se refiere a los puestos de trabajo de administración y servicios, deben llevar a cabo las actuaciones necesarias para que, como mínimo, el 5 % de estos puestos de trabajo puedan ser provistos de personal de cualquiera de estas mismas administraciones, de acuerdo con las respectivas normas de organización y funcionamiento de aplicación, las necesidades de los servicios y lo dispuesto en las relaciones de puestos de trabajo correspondientes.

"b) Igualmente, pueden autorizarse permutas de puestos de trabajo entre las administraciones a que se refiere la letra a, siempre que los puestos tengan la misma categoría, tengan un destino definitivo y exista trato recíproco en estas administraciones con respecto al personal de la Administración de la Generalidad. Se autoriza al Gobierno para establecer por reglamento el procedimiento adecuado para hacer efectivas estas permutas, y, a tal efecto debe modificarse el Decreto 123/1997, de provisión de puestos de trabajo y promoción profesional de los funcionarios de la Administración de la Generalidad de Cataluña."

2. Se añade un párrafo al apartado 2 de la disposición adicional undécima del texto refundido de Ley de la función pública de la Administración de la Generalidad de Cataluña, aprobado por el Decreto legislativo 1/1997, de 31 de octubre, con el siguiente texto:

"También perciben el complemento establecido en el presente apartado en el momento de reingresar al servicio activo los funcionarios de carrera que durante más de dos años seguidos, o tres años con interrupción, hayan ejercido altos cargos en otra administración pública, según lo establecido en la normativa específica de la misma, y siempre que esta Administración, recíprocamente, reconozca un trato igual a sus funcionarios cuando reingresen, al servicio activo después de haber ejercido puestos de alto nivel en la Administración de la Generalidad."

3. Se modifica el artículo 76 del texto refundido de la Ley de la función pública de la Administración de la Generalidad de Cataluña, aprobado por el Decreto legislativo 1/1997, de 31 de octubre, que queda redactado del siguiente modo:

"Los funcionarios que sean removidos o cesados de un puesto de trabajo de acuerdo con la normativa vigente sin obtener ningún otro puesto por alguno de los sistemas de concurso, o de libre designación quedan a disposición del secretario o secretaria general del correspondiente departamento, que debe atribuirles provisionalmente un puesto en el mismo departamento y en la misma localidad. No obstante, si no existe ninguna vacante o lo justifican las necesidades de los servicios, puede adscribirse el funcionario o funcionaria a una localidad distinta, siempre que la misma esté a menos de cuarenta quilómetros del puesto anteriormente ocupado y, si ello tampoco es posible, dentro de la misma comarca. Lo establecido en este apartado no es de aplicación a los funcionados que hayan cesado como consecuencia de un expediente disciplinario."

4. Se modifica el apartado 2 del artículo 6 del texto refundido de la Ley de la función pública de la Administración de la Generalidad, que queda redactado del siguiente modo:

"2. Las competencias especificadas en el apartado 1 pueden ser ejercidas mediante la Secretaría General de Administración y Función Pública, que debe formar parte de la Comisión Técnica de la Función Pública."

Artículo 2

Personal de las universidades públicas de Cataluña

1. Al personal funcionario de administración y servicios de las universidades públicas de Cataluña es aplicable la Ley de la función pública de la Administración de la Generalidad de Cataluña, refundida por el Decreto legislativo 1/1997, de 31 de octubre, y, en especial, los preceptos relativos a la adquisición y pérdida de la condición de funcionario o funcionaria, las condiciones y los procedimientos de acceso, la provisión y la promoción, las situaciones administrativas, los derechos, los deberes y las responsabilidades y el régimen retributivo, con las adaptaciones necesarias a sus peculiaridades organizativas y de funcionamiento.

2. Los créditos destinados a complemento específico, complemento de productividad y gratificaciones por servicios extraordinarios deben ser los que resulten de restar del coste de personal funcionario de administración y servicios la suma de las cantidades que correspondan a dicho personal por los conceptos de retribuciones básicas, complemento de destino y, en su caso, complementos personales transitorios.

3. El personal funcionario de administración y servicios de las universidades públicas de Cataluña debe percibir las indemnizaciones por razón del servicio que corresponda, de acuerdo con la normativa y los importes aplicables al personal funcionario al servicio de la Administración de la Generalidad de Cataluña.

4. Cualquier minoración de la jornada de trabajo del personal de administración y servicios funcionario de las universidades públicas de Cataluña que se quiera efectuar a partir de la entrada en vigor de la presente Ley debe ser aprobada por el consejo social respectivo y debe comportar la reducción proporcional de las retribuciones, incluidos los trienios, al tiempo trabajado cuando la jornada resultante sea inferior a la establecida por reglamento para el personal funcionario al servicio de la Administración de la Generalidad de Cataluña.

Artículo 3

Modificación de la Ley 16/1991, de 10 de julio, de las policías locales

1. Se añade un apartado 2 al artículo 48 de la Ley 16/1991, de 10 de julio, de policías locales, con el siguiente texto:

"2. Asimismo, son faltas muy graves, de acuerdo con lo establecido en la Ley orgánica 4/1997, de 4 de agosto, por la que se regula la utilización de videocámaras por las fuerzas y cuerpos de seguridad en lugares públicos:

"a) La alteración, manipulación o destrucción de imágenes y sonidos grabados, siempre que no constituyan delito.

"b) La cesión, la transmisión, la revelación o el facilitar el acceso a terceras personas no autorizadas, por cualquier medio y con cualquier ánimo y finalidad, de los soportes originales de las grabaciones o sus copias, de forma íntegra o parcial.

"c) La reproducción de imágenes y sonidos grabados con finalidades distintas de las establecidas en la Ley orgánica 4/1997.

"d) La utilización de las imágenes y los sonidos grabados o de los medios técnicos de grabación afectos al servicio para finalidades distintas de las establecidas en la Ley orgánica 4/1997."

2. Se modifica la letra b del artículo 48, que queda redactada del siguiente modo:

"b) Toda actuación que signifique discriminación por razón de raza, sexo, orientación sexual, religión, lengua, opinión, lugar de nacimiento, vecindad o cualquier otra condición o circunstancia personal o social."

3. Se modifica la letra d del artículo 98, que queda redactada del siguiente modo:

"d) El infligir torturas, maltratos o penas crueles, inhumanas o degradantes, la instigación a cometer estos actos o su tolerancia o colaboración, así como cualquier actuación abusiva, arbitraria o discriminatoria que implique violencia física, psíquica o moral."

4. Se añade un apartado p) al artículo 49 de la Ley 16/1991, de 10 de julio, de policías locales, con el siguiente contenido:

p) Las conductas que contravengan ala Ley orgánica 4/1997, de 4 de agosto, por la que se regula la utilización de videocámaras por las fuerzas y cuerpos de seguridad en lugares públicos, y que no estén ya tipificadas como infracciones muy graves."

Artículo 4

Modificación de la Ley 511994, de 4 de mayo, de regulación de los servicios de prevención y extinción de incendios y de salvamentos de Cataluña

Se añade una disposición transitoria novena a la Ley 511994, de 4 de mayo, de regulación de los servicios de prevención y extinción de incendios y de salvamentos de Cataluña, con el siguiente texto:

"Novena. El personal que antes de la entrada en vigor de la presente disposición transitoria realizaba tareas operativas en el cuerpo de bomberos de la Generalidad de Cataluña y que no cumpla con el requisito de edad establecido en el artículo 17.4, puede presentarse a los tres primeros procesos selectivos para el acceso a la categoría de bombero de la escala básica del cuerpo de bomberos de la Generalidad que convoque el Departamento de Gobernación después de que entre en vigor la presente disposición transitoria, siempre que en aquel momento siga realizando estas tareas en el cuerpo de bomberos."

Artículo 5

Modificación de la Ley 511991, de 27 de marzo, de creación de la escala de inspectores financieros y de la escala, de inspectores tributarios en el cuerpo superior de Administración de la Generalidad

1. Se modifica la letra a del artículo 3 de la Ley 5/1991, de 27 de marzo, de creación de la escala de inspectores financieros y de la escala de inspectores tributarios en el cuerpo superior de Administración de la Generalidad, que queda redactada del siguiente modo:

"a) La inspección contable y financiera de las cajas de ahorro, de las cooperativas de crédito, de los mediadores de seguros y de las demás entidades de crédito o financieras de carácter privado, con la finalidad de poder determinar el estado de solvencia y la verificación del cumplimiento de la normativa que les es aplicable."

2. Se modifica el artículo 7 de la Ley 5/1991, de 27 de marzo, de creación de la escala de inspectores financieros y de la escala de inspectores tributarios en el cuerpo superior de Administración de la Generalidad, que queda redactado del siguiente modo:

"Los temarios de las fases de oposición, los méritos que es preciso tener en cuenta en las fases de concurso y el baremo que debe aplicarse; el contenido, la duración y las pruebas de los cursos selectivos de formación; el sistema de designación de los tribunales y las demás cuestiones específicas derivadas de los sistemas de acceso a la escala de inspectores financieros o a la escala de inspectores tributarios, regulados en el artículo 6, deben determinarse de acuerdo con lo establecido en la normativa en materia de función pública de la Administración de la Generalidad."

Artículo 6

Integración del personal laboral fijo del Instituto Catalán de la Salud

1. El personal laboral fijo de instituciones sanitarias del Instituto Catalán de la Salud que haya obtenido esta condición mediante la superación de procesos selectivos de carácter público, en categorías equivalentes a las correspondientes a personal sometido al Estatuto de personal no sanitario de instituciones sanitarias de la Seguridad Social, puede optar, mediante un proceso selectivo específico, por adquirir la condición de personal estatutario de la Seguridad Social en las categorías que en cada caso corresponda, de conformidad con las categorías laborales de origen, siempre que reúna los requisitos de titulación fijados en el Real decreto ley 3/1987, de 11 de setiembre, y las condiciones establecidas en el desarrollo reglamentario de esta disposición.

2. El personal que, de acuerdo con la presente disposición, adquiera la condición de personal estatutario de la Seguridad Social queda destinado al puesto de trabajo de personal estatutario en que se reconvierte el puesto que ocupaba, tiene todos los derechos y obligaciones inherentes a la categoría profesional, y debe reconocérsele la antigüedad, en la condición de personal estatutario.

3. El personal afectado por la presente disposición que no opte por la posibilidad a la que se refiere el apartado 2 debe mantener su vinculación como personal laboral fijo y debe seguir rigiéndose por la normativa que le sea de aplicación.

CAPITULO II

Medidas en materia de organización y sector público

Artículo 7

Modificación de la Ley 10/1989, de 10 de julio, del Patronato de la Montaña de Montserrat

1. Se añade una letra h) al artículo 7 de la Ley 10/1989, de 10 de julio, del Patronato de la Montaña de Montserrat, con el siguiente texto:

"h) Emitir informe previo de los anteproyectos de ley y de los proyectos de disposiciones de carácter general que afecten a su organización y régimen jurídico."

2. Se modifica el artículo 11 de la Ley 10/1989, de 10 de julio, del Patronato de la Montaña de Montserrat, que queda redactado del siguiente modo:

"Artículo 11. El presidente o presidenta del Patronato es el presidente o presidenta de la Generalidad de Cataluña."

3. Se modifica el artículo 12 de la Ley 10/1989, de 10 de julio, del Patronato de la Montaña de Montserrat, que queda redactado del siguiente modo:

"Artículo 12. El padre abad del monasterio de Santa María de Montserrat es el vicepresidente primero del Patronato y el consejero o consejera de la Presidencia de la Generalidad de Cataluña es el vicepresidente o vicepresidenta segundo."

4. Se modifica la letra a) del artículo 15 de la Ley 10/1989, de 10 de julio, del Patronato de la Montaña de Montserrat, que queda redactada del siguiente modo:

"a) El presidente o presidenta, nombrado libremente por el presidente o presidenta del Patronato de la Montaña de Montserrat.-

Artículo 8

Modificación de la Ley 27/1985, de 27 de diciembre, de la Escuela de Policía de Cataluña

1. Se modifican los apartados 1 y 2 del artículo 7 de la Ley 27/1985, de 27 de diciembre, de la Escuela de Policía de Cataluña, que quedan redactados del siguiente modo:

"1. El Consejo de Dirección de la Escuela está formado por el presidente o presidenta y por los doce vocales siguientes:

"a) El director o directora de la Escuela de Policía de Cataluña.

"b) El director o directora general de Seguridad Ciudadana.

"c) Cuatro miembros designados por el consejero o consejera de Gobernación.

"d) Cinco representantes de los ayuntamientos, designados por la entidad o entidades representativas de los municipios catalanes, teniendo en cuenta criterios de representación territorial.

"e) Un representante del Ayuntamiento de Barcelona.

"2. El director o directora de la Escuela y uno de los representantes de los municipios, escogido entre ellos, tienen la condición de vicepresidente o vicepresidenta primero y vicepresidente o vicepresidenta segundo, respectivamente, del Consejo de Dirección."

2. Se modifica el artículo 12 de la Ley 27/1985, de 27 de diciembre, de la Escuela de Policía de Cataluña, que queda redactado del siguiente modo:

"Artículo 12.

"1. La Escuela cuenta con un Consejo Pedagógico, presidido por el consejero o consejera de Gobernación. Actúa como vicepresidente o vicepresidenta el director o directora de la Escuela.

"2. El Consejo Pedagógico está compuesto, además, por miembros de solvencia técnica o pedagógica reconocida, nombrados por el Consejo de Dirección, a propuesta de las siguientes instituciones:

"a) Cinco miembros designados por el consejero o consejera de Gobernación.

"b) Tres miembros designados por las entidades representativas de los municipios catalanes, teniendo en cuenta criterios de representación territorial.

"c) Dos miembros designados por el Ayuntamiento de Barcelona.

"d) Tres miembros designados por el Consejo Interuniversitario de Cataluña, de acuerdo con lo establecido por reglamento.

"e) Dos miembros designados por las instituciones competentes en materia de tráfico y seguridad vial en Cataluña."

Artículo 9

Modificación de la Ley 711986, de 23 de mayo, de ordenación de las enseñanzas no regladas en el régimen educativo común y de creación del Instituto Catalán de Nuevas Profesiones

Se modifica el apartado 1 del artículo 30 de la Ley 7/1986, de 23 de mayo, de ordenación de las enseñanzas no regladas en el régimen educativo común y de creación del Instituto Catalán de Nuevas Profesiones, que queda redactado del siguiente modo:

"1. El cargo de secretario o secretaria general del Instituto Catalán de Nuevas Profesiones se provee con funcionarios de carrera, de acuerdo con lo establecido en la relación de puestos de trabajo."

Artículo 10

Modificación de la Ley 11/1984, de 5 de marzo, de creación del organismo autónomo Instituto Nacional de Educación Física de Cataluña

Se modifica el artículo 10 de la Ley 11/1984, de 5 de marzo, de creación del organismo autónomo Instituto Nacional de Educación Física de Cataluña, que queda redactado del siguiente modo:

"Artículo 10. El gerente depende del director o directora y cumple las funciones de gestión y administración del Instituto por delegación del director o directora."

Artículo 11

Modificación de la Ley 17/1990, de 2 de noviembre, de museos

1. Se modifica el artículo 22 de la Ley 17/1990, de 2 de noviembre, de museos, que queda redactado del siguiente modo:

"Artículo 22. Nombramiento de directores y administradores.

"Los directores y administradores de los museos nacionales son nombrados, a propuesta de la Junta de Museos, por el órgano que se especifique en los estatutos de la entidad que gestione el museo."

2. Se modifica la letra a) del artículo 42 de la Ley 17/1990, de 2 de noviembre, de museos, que queda redactada del siguiente modo:

"a) Aprobar las propuestas de nombramiento de los directores y administradores de los museos nacionales, presentadas por los órganos de gobierno respectivos, y dar traslado de las mismas al órgano competente que acuerde su nombramiento."

Artículo 12

Modificación de la Ley 8/1981, de 2 de noviembre, por la que se crea la Entidad Autónoma de Organización de Espectáculos y Fiestas

Se modifica el artículo 11 de la Ley 8/1981, de 2 de noviembre, por la que se crea la Entidad Autónoma de Organización de Espectáculos y Fiestas, que queda redactado del siguiente modo:

"Artículo 11. El gerente de la Entidad Autónoma tiene las siguientes atribuciones:

"a) Dirigir administrativamente la Entidad Autónoma.

"b) Ejecutar los acuerdos del Consejo de Administración.

"c) Gestionar, en nombre de la Entidad Autónoma, los contratos públicos y privados que sean necesarios, siempre dentro de las limitaciones que establecen las disposiciones vigentes.

"d) Ejercer la dirección del personal.

"e) Preparar el proyecto de actividades.

"f) Preparar el anteproyecto de presupuesto.

"g) Todas las demás que el Consejo de Administración le encomiende."

Artículo 13

Autorización al Gobierno para adscribir el Centro Nacional de Acuicultura al Instituto de Investigación y Tecnología Agroalimentarias (IRTA)

Se autoriza al Gobierno de la Generalidad para adscribir el Centro Nacional de Acuicultura, dependiente del Departamento de Agricultura. Ganadería y Pesca, al Instituto de Investigación y Tecnología Agroalimentarias (IRTA).

Artículo 14

Modificación de la Ley 1/1997, de 24 de marzo, de equipamientos comerciales

1. Se añade un apartado 3 al artículo 6 de la Ley 1/1997, de 24 de marzo, de equipamientos comerciales, con el siguiente texto:

"3. La asistencia a las sesiones de la Comisión de Equipamientos Comerciales da derecho a percibir las correspondientes dietas."

2. Se modifica el apartado 2 del artículo 16 de la Ley 1/1997, que queda redactado del siguiente modo:

"2. Son infracciones leves:

"a) En municipios de más de 25.000 habitantes, la apertura o el cambio de actividad de establecimientos comerciales con una superficie de venta de hasta 2.750 metros cuadrados o la ampliación de la superficie de venta de hasta un 10% de la ya existente.

"b) En municipios con una población de entre 10.000 y 25.000 habitantes, la apertura o el cambio de actividad de establecimientos comerciales con una superficie de venta de hasta 1.430 metros cuadrados o la ampliación de la superficie de venta hasta un 10% de la ya existente.

"c) En municipios de menos de 10.000 habitantes, la apertura o el cambio de actividad de establecimientos comerciales con una superficie de venta de hasta 1.100 metros cuadrados o la ampliación de la superficie de venta hasta un 10% de la ya existente.

"d) Las que afecten exclusivamente los parámetros de superficie edificada establecidos en el apartado 1 del artículo 3.

"3. Son infracciones graves:

"a) En municipios demás de 25.000 habitantes, la apertura o el cambio de actividad de establecimientos comerciales con una superficie de venta de entre 2.751 y 3.000 metros cuadrados o la ampliación de la superficie de venta hasta un 20% de la ya existente.

"b) En municipios con una población de entre 10.000 y 25.000 habitantes, la apertura o el cambio de actividad de establecimientos comerciales con una superficie de venta de entre 1.431 y 1.560 metros cuadrados o la ampliación de la superficie de venta hasta un 20% de la ya existente.

"c) En municipios de menos de 10.000 habitantes, la apertura o el cambio de actividad de establecimientos comerciales con una superficie de venta de entre 1.101 y 1.200 metros cuadrados o la ampliación de la superficie de venta hasta un 20% de la ya existente.

"d) La reincidencia en la comisión de infracciones leves.

"4. Son infracciones muy graves:

"a) En municipios de más de 25.000 habitantes, la apertura o el cambio de actividad de establecimientos comerciales con una superficie de venta superior a 3.000 metros cuadrados o la ampliación de la superficie de venta superior a un 20% de la ya existente.

"b) En municipios con una población de entre 10.000 y 25.000 habitantes, la apertura o el cambio de actividad de establecimientos comerciales con una superficie de venta superior a 1.560 metros cuadrados o la ampliación de la superficie de venta hasta un 20% de la ya existente.

"c) En municipios de menos de 10.000 habitantes, la apertura o el cambio de actividad de establecimientos comerciales con una superficie de venta superior a 1.200 metros cuadrados o la ampliación de la superficie de venta hasta un 20% de la ya existente.

"d) La reincidencia en la comisión de infracciones graves.

"5. Sin perjuicio de lo establecido en el artículo 17, a las infracciones tipificadas por los apartados 2, 3 y 4 se aplican las siguientes sanciones:

"a) A las infracciones leves, una multa de entre 1.000.000 y 5.000.000 de pesetas.

"b) A las infracciones graves, una multa de entre 5.000.001 y 50.000.000 de pesetas.

"c) A las infracciones muy graves, una multa de entre 50.000.001 y 100.000.000 de pesetas.

"6. Para graduar el importe de la sanción, es preciso tener en cuenta la superficie de venta del establecimiento, la cuantía del beneficio ilícito obtenido como consecuencia de la actuación infractora y la situación de predominio de la empresa infractora en el mercado."

CAPÍTULO III

La Agencia Catalana del Agua

Artículo 15

Creación de la Agencia Catalana del Agua

1. Se crea la Agencia Catalana del Agua (ACA), como entidad de derecho público de la Generalidad de Cataluña con personalidad jurídica propia y plena capacidad de obrar para el cumplimiento de sus funciones, que ajusta su actividad al derecho privado, con carácter general, salvo las excepciones que determina la presente Ley.

2. La Agencia se rige por la presente Ley, por la Ley 4/1985, de 29 de marzo, del Estatuto de la empresa pública catalana, por sus estatutos y por las demás leyes y disposiciones que le sean aplicables.

3. La Agencia goza de autonomía funcional y de gestión y queda adscrita al departamento competente en materia de medio ambiente, que debe ejercer el control de eficacia sobre su actividad.

Artículo 16

Competencias de la Agencia Catalana del Agua

1. La Agencia, como administración hidráulica de Cataluña, es la autoridad que ejerce las competencias de la Generalidad, de acuerdo con el Decreto legislativo 1/1988, de 28 de enero, y demás normativa de desarrollo y complementaria.

2. Corresponden ala Agencia, entre otras, las siguientes funciones:

a) En el ámbito de las cuencas internas de Cataluña, elaborar y revisar los planes, programas y proyectos hidrológicos, y realizar su seguimiento, administrar y controlar los aprovechamientos hidráulicos y los aspectos cualitativos y cuantitativos de las aguas y del dominio público hidráulico en general, incluido el otorgamiento de las autorizaciones y concesiones.

b) En relación, con las partes del territorio que corresponden a cuencas hidrográficas compartidas con otras comunidades autónomas, administrar y controlar los aprovechamientos hidráulicos, ejercer la función ejecutiva de policía del dominio público hidráulico y tramitar los expedientes que se refieren a dicho dominio, salvo el otorgamiento de concesiones de agua.

c) La promoción, construcción, explotación y mantenimiento de las obras hidráulicas de competencia de la Generalidad.

d) El control, vigilancia e inspección de la red básica Ter-Llobregat y de otras instalaciones hidráulicas que se le encomienden.

e) La intervención administrativa y el censo de los aprovechamientos de las aguas superficiales y subterráneas existentes y de los vertidos que puedan afectar a las aguas superficiales, subterráneas y marítimas.

f) El control de calidad de las playas y las aguas en general.

g) El control de la contaminación de las aguas mediante la aplicación de un enfoque combinado, utilizando un control de la contaminación en la fuente mediante la fijación de valores límite de emisión y objetivos de calidad del medio receptor.

h) La gestión, recaudación, administración y distribución de los recursos económicos que le atribuye la presente Ley y la elaboración de su presupuesto.

i) La acción concertada y, si procede, la coordinación de las actuaciones de las administraciones competentes en materia de abastecimiento y saneamiento en el territorio de Cataluña.

j) La promoción de entidades y asociaciones vinculadas al agua y el fomento de sus actividades.

k) La obtención de la información necesaria de las personas físicas y jurídicas, públicas o privadas, para el ejercicio de las competencias que se le atribuyan.

l) La ordenación de los servicios de abastecimiento en alta y de saneamiento.

m) La propuesta al Gobierno del establecimiento de limitaciones en el uso de las zonas inundables que se estimen necesarias para garantizar la seguridad de las personas y los bienes.

n) Las funciones y atribuciones que la legislación general otorga a los organismos de cuenca en los términos establecidos en la presente Ley.

3. La Agencia debe ser informada previamente a la realización de cualquier actuación que afecte el dominio público hidráulico de las cuencas hidrográficas internas y que, en el ejercicio de sus competencias, lleven a cabo las distintas administraciones públicas.

4. A efectos de lo dispuesto en el apartado 3, se entiende por actuaciones que afectan el dominio público hidráulico, además de las vinculadas a los bienes relacionados en el artículo 2 de la Ley del Estado 29/1985, de 2 de agosto, de aguas, las relativas a la flora y la fauna afectas a dicho dominio.

5. En la tramitación de planes generales, de normas subsidiarias y de planes parciales y especiales, una vez aprobados inicialmente, debe solicitarse informe de los mismos a la Agencia.

Artículo 17

El régimen jurídico de la Agencia Catalana del Agua

1. Los actos de la Agencia dictados en el ejercicio de sus funciones como poder público son actos administrativos.

2. Son actos administrativos, en particular, los siguientes:

a) Los actos de ordenación y gestión del dominio público hidráulico.

b) Los actos dictados en ejercicio de la potestad sancionadora.

c) Los actos de gestión, inspección y recaudación de los tributos de la Generalidad sobre el agua y demás ingresos de derecho público.

d) Los actos derivados de las relaciones de la Agencia con otros órganos y entes de la Generalidad y con terceros que impliquen un ejercicio de potestades públicas.

3. El régimen de contabilidad de la Agencia es el correspondiente al sector público. La contratación de la Agencia debe regirse por lo establecido en la Ley del Estado 13/1995, de 18 de mayo, de contratos de las administraciones públicas, y debe garantizar los principios de publicidad y libre concurrencia.

4. Los actos administrativos dictados por el Consejo de Dirección y por el director o directora de la Agencia pueden ser objeto de recurso ordinario ante el consejero o consejera titular del departamento competente en materia de medio ambiente. Los producidos en materia tributaria, pueden ser objeto de recurso por la vía económico-administrativa previa al control jurisdiccional.

5. Los actos sometidos al derecho civil o laboral de la Agencia son impugnables ante la jurisdicción correspondiente, previa reclamación ante el consejero o consejera del departamento competente en materia de medio ambiente, de acuerdo con la legislación aplicable.

6. La responsabilidad patrimonial de los órganos de la Agencia es exigible en los mismos casos y por el mismo procedimiento que la Administración de la Generalidad.

7. En los términos establecidos en la legislación básica sobre aguas y costas, la sanción de las infracciones leves y menos graves corresponde al director o directora de la Agencia; la de las graves, al director o directora de la Agencia, en el caso de que no exceda del 50% del importe máximo establecido, o al consejero o consejera del departamento competente en materia de medio ambiente, y la de las muy graves, al Gobierno de la Generalidad. El régimen de infracciones y sanciones en materia tributaria se rige por su normativa específica.

Artículo 18

El personal de la Agencia Catalana del Agua

1. El personal de la Agencia se rige por el derecho laboral, salvo las plazas que, con relación a la naturaleza de su contenido, queden reservadas a funcionarios públicos. La eventual adscripción de funcionarios a la Agencia tiene lugar de conformidad con lo establecido en la legislación sobre la función pública de la Administración de la Generalidad.

2. La selección de personal de la Agencia debe realizarse de acuerdo con los principios de mérito y capacidad.

Artículo 19

La organización de la Agencia Catalana del Agua

1. Los órganos de gobierno, gestión y asesoramiento de la Agencia son el Consejo de Dirección, el Consejo de Administración, el Consejo para el Uso Sostenible del Agua, el director o directora y el gerente.

2. Los demás órganos de gestión en régimen de participación se establecen por reglamento, de acuerdo con el régimen establecido en la legislación básica en materia de aguas.

3. El Gobierno de la Generalidad aprueba el Estatuto de la Agencia como desarrollo reglamentario de su estructura organizativa y del régimen de funcionamiento, de acuerdo con los principios de desconcentración de funciones y participación de las administraciones competentes, de los usuarios y de otras entidades representativas de intereses relacionados con el agua en el ámbito de una demarcación hidrográfica, una cuenca o una subcuenca.

4. El Consejo de Dirección tiene la alta dirección de la Agencia y ejerce las siguientes funciones:

a) Aplica las directrices de actuación que determina el Gobierno.

b) Somete a la aprobación del Gobierno la propuesta de planificación hidrológica y la correspondiente revisión.

c) Aprueba el anteproyecto de presupuesto de la Agencia.

d) Propone al Gobierno la constitución de sociedades filiales o participadas de la Agencia.

5. El Consejo de Dirección está integrado por un máximo de seis representantes de los departamentos con competencias en la materia, designados por sus titulares. Es su presidente el consejero o consejera del departamento competente en materia de medio ambiente, y actúa como vicepresidente o vicepresidenta el director o directora de la Agencia.

6. El Consejo de Administración es el órgano de gobierno en régimen de participación de la Agencia, integrado por representantes de la Generalidad, de los órganos o entidades de la Administración general del Estado que ejercen competencias en materia de aguas u obras hidráulicas en el territorio de Cataluña, de los entes locales y de los usuarios del agua.

7. Los usuarios del agua participan en el Consejo de Administración en un número no inferior a un tercio del total de sus miembros, mediante representantes de los usos domésticos, industriales, agrarios y ganaderos, escogidos de entre las organizaciones y asociaciones más representativas de sus intereses.

8. El presidente o presidenta del Consejo de Administración es el director o directora de la Agencia.

9. Corresponde al Consejo de Administración:

a) Elaborar y elevar al Gobierno de la Generalidad, a través del Consejo de Dirección, la propuesta de planificación hidrológica del distrito de cuenca fluvial de Cataluña y sus revisiones dentro de su ámbito de competencias, así como la propuesta de constitución de sociedades filiales y la participación en otras sociedades.

b) Elaborar el anteproyecto de presupuesto de la Agencia, y concertar créditos de acuerdo y con carácter previo a las autorizaciones que sean preceptivas en cada caso.

c) Aprobar el balance y demás documentos que resulten de la aplicación del Plan general de contabilidad pública.

d) Atribuir recursos económicos a los proyectos aprobados.

e) Aprobar convenios y proponer al Consejo de Dirección la aprobación de los programas de la Agencia.

f) Aprobar las ordenanzas y los estatutos de las comunidades de usuarios y de regantes en las cuencas hidrográficas internas de Cataluña.

g) Declarar la sobreexplotación de acuíferos y el establecimiento de perímetros de protección.

h) Ejercer las demás funciones que le otorguen las leyes o el Estatuto de la Agencia.

i) Tener conocimiento previo de la propuesta de nombramiento del director o directora de la Agencia.

10. El Consejo para el Uso Sostenible del Agua es el órgano deliberante y de asesoramiento de la Agencia en régimen de participación de la representación de los distintos intereses vinculados al ciclo hidrológico.

11. Integran el Consejo para el Uso Sostenible del Agua un número de vocales no superior a cincuenta, representantes de las entidades locales, de las entidades ecologistas, de las asociaciones de vecinos, de las organizaciones de consumidores y usuarios, de las organizaciones sindicales, de las universidades, de las entidades de abastecimiento y provisión de aguas, de los usos recreativos, de los usos industriales, de los usos agrarios y ganaderos del agua, escogidos de entre las organizaciones y asociaciones más representativas de sus intereses, y expertos en la materia.

12. Son funciones del Consejo para el Uso Sostenible del Agua:

a) El asesoramiento y la formulación de propuestas de actuación en materia hídrica.

b) El informe sobre la planificación y la programación hidrológica, y sus revisiones.

c) El informe sobre los proyectos de disposiciones generales que afecten el ámbito hidrológico.

d) Otras funciones que le otorgue el Estatuto de la Agencia.

13. La dirección es el órgano ejecutivo que dirige y representa a la Agencia, y le corresponden las siguientes funciones:

a) Otorgar las concesiones y las autorizaciones relativas al aprovechamiento y uso del agua y del dominio público hidráulico en general, y al vertido de aguas residuales de competencia de la Agencia.

b) Aprobar definitivamente los proyectos constructivos y decidir la prestación de servicios.

c) Aplicar el régimen fiscal del dominio público hidráulico que corresponde a la Agencia.

d) Ejercer la potestad sancionadora y ordenar, cuando sea procedente, la remisión de expedientes a la jurisdicción penal.

e) Firmar convenios con la Administración de la Generalidad u otras entidades.

f) Autorizar los actos de afectación y desafectación de los bienes de dominio público adscritos a la Agencia, así como los actos de disposición, enajenación o transacción de los demás bienes y derechos de la Agencia, con sujeción a lo establecido en el Estatuto de la empresa pública catalana.

g) Presentar anualmente al Consejo de Administración las propuestas de programas de actuación, de inversión y financiación, los balances y la memoria correspondiente.

h) Ejercerlas funciones de órgano de contratación y las que el Consejo de Administración le delegue.

i) Autorizar los gastos con cargo a créditos presupuestarios de la Agencia, dentro de los límites establecidos por reglamento.

j) Determinar, a propuesta del gerente, la plantilla de personal de la Agencia.

k) Cualquier otra función de la Agencia no atribuida expresamente a ningún otro órgano.

14. El Gobierno de la Generalidad nombra al director o directora de la Agencia a propuesta del consejero o consejera del departamento competente en materia de medio ambiente, una vez oído al Consejo de Administración.

15. La gerencia es el órgano de gestión y administración ordinarias de la Agencia, y le corresponden las siguientes funciones:

a) Ejercer la dirección superior de personal y de los servicios de la Agencia.

b) Autorizar gastos dentro de los límites establecidos por reglamento con cargo a los créditos presupuestarios de la Agencia y ordenar sus pagos.

c) Ejecutar los acuerdos del Consejo de Administración.

d) Cualquier otra función que determine el Estatuto de la Agencia.

16. El consejero o consejera del departamento competente en materia de medio ambiente nombra a la persona que ocupa la gerencia.

17. Las comunidades de usuarios titulares de aprovechamientos pertenecientes a las cuencas comprendidas íntegramente en el territorio de Cataluña quedan adscritas, a efectos administrativos, a la Agencia, quien ejerce todas las funciones y atribuciones que sobre esta materia asigna la legislación vigente al organismo de cuenca.

18. En relación con las comunidades de otras cuencas cuyos aprovechamientos estén situados en el territorio de Cataluña, la Agencia puede establecer relaciones de colaboración en cuanto a la construcción de obras hidráulicas y demás materias de competencia de la Generalidad.

Artículo 20

El patrimonio de la Agencia Catalana del Agita

1. Constituyen el patrimonio de la Agencia los bienes que le son adscritos y los bienes y derechos propios de cualquier naturaleza que adquiera por cualquier título.

2. Los bienes adscritos conservan su calificación jurídica originaria, sin que la adscripción implique transmisión del dominio ni su desafectación.

3. La gestión del patrimonio se ajusta a lo dispuesto en la Ley del Estatuto de la empresa pública catalana y la legislación de patrimonio de la Generalidad de Cataluña.

4. En ningún caso integran el patrimonio de la Agencia los bienes vinculados a la prestación del servicio que deban ser adscritos a las administraciones locales actuantes.

Artículo 21

Los recursos económicos de la Agencia Catalana del Agua

1. Los recursos económicos de la Agencia están integrados por:

a) El canon de infraestructura hidráulica, el canon de saneamiento y el incremento de tarifa de saneamiento.

b) El canon de utilización y ocupación del dominio público hidráulico.

c) El canon de regulación.

d) Las tasas, derechos y demás prestaciones patrimoniales que le correspondan.

e) El endeudamiento.

f) Los productos, rendimientos o incrementos derivados de su patrimonio.

g) Los ingresos obtenidos en el ejercicio de sus actividades.

h) Los ingresos provenientes de las sanciones.

i) Las transferencias que, si procede, se establezcan en los presupuestos de la Generalidad.

j) Las subvenciones, aportaciones y donaciones que sean otorgadas a su favor, procedentes de otras administraciones, de entes públicos o de particulares.

k) Cualquier otro recurso que pueda serle atribuido.

2. En relación con el canon de infraestructura hidráulica, el incremento de tarifa y el canon de saneamiento, se mantiene vigente la normativa reguladora actual, dando por supuesto que allí donde dice "Junta de Saneamiento" o "Junta de Aguas", debe entenderse "Agencia Catalana del Agua".

CAPÍTULO IV

Medidas en relación con las finanzas de la Generalidad

SECCIÓN PRIMERA

Medidas sobre contratación administrativa

Artículo 22

Órganos de contratación de la Administración de la Generalidad de Cataluña

1. Los consejeros son los órganos de contratación ordinarios de la Administración de la Generalidad de Cataluña y están facultados para adjudicar y formalizar en su nombre, y dentro del ámbito de las competencias de cada departamento, los correspondientes contratos. No obstante, la adjudicación de los contratos menores corresponde a los secretarios o secretarias generales o al órgano en que se delegue.

2. Los representantes legales de los organismos autónomos y de las demás entidades de derecho público son los órganos de contratación de unos y otros. Debe determinarse por reglamento la cuantía a partir de la cual es necesaria la autorización del consejero o consejera del departamento al que estén adscritos para la adjudicación y formalización de los contratos.

3. El órgano de contratación necesita la autorización del Gobierno de la Generalidad:

a) Si el presupuesto del contrato es igual o superior a 2.000 millones de pesetas, salvo lo establecido en la letra c).

b) En los contratos de carácter plurianual, si se modifica el número de anualidades establecidas en la Ley de finanzas públicas de Cataluña.

c) Si los contratos y convenios para el encargo de estudios y dictámenes son de un presupuesto superior a 5 millones de pesetas. La Administración de la Generalidad debe encargar la elaboración de dichos estudios y dictámenes a los departamentos o a los institutos de las universidades públicas catalanas, si el carácter del tema lo aconseja.

4. No obstante lo establecido en los apartados 1, 2 y 3, la Comisión Central de Suministros es el órgano de contratación de los productos o bienes que sean declarados de contratación centralizada. También es el órgano competente para la homologación de productos o bienes.

Artículo 23

Contratos menores

1. Tienen la consideración de contratos menores los que no excedan de la cuantía máxima, incluido el impuesto sobre el valor añadido (IVA), establecida para cada modalidad contractual en la Ley de contratos de las administraciones públicas.

2. La tramitación del expediente de los contratos menores exige, con carácter general:

a) El certificado de existencia de un crédito adecuado y suficiente, debidamente validado por los servicios de la Intervención, excepto en los contratos menores que estén exentos de fiscalización previa.

b) La fiscalización previa de la Intervención, salvo en los siguientes casos:

Primero. Los contratos menores de cuantía inferior o igual a 500.000 pesetas.

Segundo. Los supuestos del artículo 69 del Decreto legislativo 9/1994, de 13 de julio, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de finanzas públicas de Cataluña.

c) La aprobación del gasto.

d) La incorporación de la factura correspondiente que cumpla los requisitos establecidos por reglamento.

3. En los contratos menores de obras es necesario, adicionalmente, su presupuesto, sin perjuicio de que exista un proyecto si lo requieren normas específicas.

SECCIÓN SEGUNDA

Medidas patrimoniales

Artículo 24

Modificación de la Ley 11/1981, sobre el patrimonio de la Generalidad de Cataluña

1. Se modifica el apartado 1 del artículo 10 de la Ley 11/1981, de 7 de diciembre, sobre el patrimonio de la Generalidad de Cataluña, modificada por la Ley 13/1988, de 31 de diciembre, que queda redactado del siguiente modo:

"1. Los organismos autónomos y las empresas públicas de la Generalidad de Cataluña y las sociedades de capital público en las que la Generalidad de Cataluña tiene participación mayoritaria pueden solicitar al Departamento de Economía y Finanzas, mediante el departamento de quien dependan o al que estén vinculados, y para el cumplimiento de sus fines, la adscripción de bienes inmuebles patrimoniales de la Generalidad de Cataluña."

2. Se modifica el artículo 12 de la Ley 11/1981, de 7 de diciembre, sobre patrimonio de la Generalidad de Cataluña, que queda redactado del siguiente modo:

"1. La adquisición de bienes y derechos a título lucrativo debe aceptarse por acuerdo del Gobierno, a propuesta del Departamento de Economía y Finanzas. El valor global de las cargas o los gravámenes que afectan al bien o al derecho a adquirir, salvo las inversiones que sea procedente realizar en relación a su destino, no puede ultrapasar en ningún caso su valor intrínseco determinado mediante tasación pericial. Una vez formalizada en documento público la aceptación, deben publicarse los detalles de la adquisición lucrativa en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC).

"2. En cuanto a la adquisición lucrativa de bienes muebles y cantidades en dinero, ofrecidos por personas físicas o jurídicas, su aceptación corresponde al titular del departamento al que se hayan ofrecido, que debe destinarlos a lo determinado en el ofrecimiento o donación. Este departamento debe publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) los detalles de la adquisición lucrativa.

"3. La aceptación de herencias siempre debe entenderse realizada a beneficio de inventario."

3. Se modifica el apartado 4 del artículo 10 de la Ley 11/1981, de 7 de diciembre, de patrimonio de la Generalidad de Cataluña, que queda redactado del siguiente modo:

"4. Los organismos autónomos, las empresas públicas de la Generalidad y las sociedades de capital público en las que la Generalidad tiene participación mayoritaria y que reciban dichos bienes no adquieren su propiedad y deben utilizarlos exclusivamente para el cumplimiento de los fines que determina la adscripción, de forma directa o mediante la percepción de las rentas o frutos. En caso de que el bien adscrito no se dedique al cumplimiento de los fines previstos, debe incorporarse al patrimonio de la Generalidad, quien, previa tasación de su valor pericial, debe exigir sus detrimentos evaluados."

4. Se añade un nuevo apartado 3 al artículo 13 de la Ley 11/1981, de 7 de diciembre, de patrimonio de la Generalidad de Cataluña, con el siguiente texto:

"3. Tanto en el supuesto del apartado 1 como en el del apartado 2 pueden adquirirse solares con edificios en construcción o en proyecto para que puedan ser acabados o levantados por el transmitente y entregados a la Generalidad de Cataluña. En el supuesto de que sea el mismo transmitente quien acabe o levante el edificio y se obligue a su entrega a la Generalidad, la eficacia del contrato queda supeditada a la finalización de la construcción o del proyecto. En el supuesto de que sea el mismo transmitente quien acabe o levante los edificios en construcción o en proyecto, la Generalidad debe exigir cualquier garantía que, admitida en derecho, garantice la total finalización de la construcción y entrega del edificio a la Generalidad."

5. Se añade una disposición adicional a la Ley 11/1981, de 7 de diciembre, de patrimonio de la Generalidad de Cataluña, con el siguiente texto:

"La adscripción o cesión del derecho de uso de un inmueble propiedad de la Generalidad de Cataluña a favor de un organismo autónomo, de una empresa pública, de una entidad gestora de la Seguridad Social o de cualquier otro ente supone la asunción por los mismos del pago de las primas de seguro, correspondientes a los contratos de seguro del continente del bien cedido y de la responsabilidad civil derivada del inmueble, que se devengan desde la fecha de cesión o adscripción hasta su finalización."

SECCIÓN TERCERA

Medidas sobre la empresa pública catalana

Artículo 25

Modificación de la Ley 4/1985, de 29 de marzo, del Estatuto de la empresa pública catalana

Se añade un nuevo apartado al artículo 35 de la Ley 4/1985, de 29 de marzo, del Estatuto de la empresa pública catalana, con el siguiente texto:

"10. Cualquier variación del capital de las sociedades mercantiles en las que la Generalidad o cualquiera de las entidades a que se refiere el artículo 1 de la presente Ley o la Corporación Catalana de Radio y Televisión o el Servicio Catalán de la Salud tengan participación directa o indirecta mayoritaria necesita la aprobación del Gobierno para su formalización. Con carácter previo, se precisa el informe de la Dirección General del Patrimonio de la Generalidad, que debe emitirlo en el plazo máximo de quince días."

Artículo 26

Modificación de la Ley 2/1985, de 14 de enero, del Instituto Catalán de Finanzas

Se modifica el artículo 1 de la Ley 2/1985, de 14 de enero, del Instituto Catalán de Finanzas, que queda redactado del siguiente modo:

"Artículo 1.

"1. El Instituto Catalán de Finanzas es una entidad de derecho público de la Generalidad, que se rige por la presente Ley y por las disposiciones aplicables a las entidades que regula el artículo 1.b) y r) de la Ley 4/1985, de 29 de marzo, del Estatuto de la empresa pública catalana, y el artículo 4.2 del Decreto legislativo 9/1994, de 13 de julio, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de finanzas públicas de Cataluña. El Instituto tiene por finalidad contribuir al ejercicio de las competencias ejecutivas que el Estatuto de autonomía de Cataluña confiere a la Generalidad sobre el sistema financiero; y actúa como instrumento principal de la política de crédito público de la Generalidad.

"2. El Instituto Catalán de Finanzas goza de personalidad jurídica propia, de autonomía administrativa, económica y financiera, de un patrimonio propio y de plena capacidad de obrar para cumplir sus fines. En consecuencia, el Instituto puede adquirir, poseer, reivindicar, permutar, gravar o enajenar todo tipo de bienes, concertar créditos, realizar contratos y convenios de acuerdo con la normativa que le sea aplicable, obligarse, interponer recursos y ejecutar las acciones establecidas en las leyes.

"3. La actividad del Instituto Catalán de Finanzas se ajusta a las normas de derecho mercantil, civil o laboral que le son aplicables, sin perjuicio de que estén sometidas al derecho administrativo cuando corresponda según la legislación vigente, en especial en cuanto a las referentes a su relación de tutela con la Administración de la Generalidad."

SECCIÓN CUARTA

Control interno del gasto

Artículo 27

Modificación del Decreto legislativo 9/1994, de 13 de julio, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de finanzas públicas de Cataluña

Se añade un párrafo al artículo 69 del Decreto legislativo 9/1994, de 13 de julio, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de finanzas públicas, con el siguiente texto:

"La Intervención General puede establecer que en los actos, los documentos o los expedientes de naturaleza igual o similar derivados de gastos de personal o de subvenciones que se determine la intervención se efectúe por muestreo, de acuerdo con las instrucciones que dicte la propia Intervención General"

SECCIÓN QUINTA

Medidas sobre subvenciones

Artículo 28

Modificación del Decreto legislativo 9/1994, de 13 de julio, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de finanzas públicas de Cataluña

Se añade un nuevo capítulo al Decreto legislativo 9/1994, de 13 de julio, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de finanzas públicas de Cataluña, por el que se regula el régimen jurídico de las subvenciones y las transferencias de la Generalidad, con el siguiente texto:

"Capítulo IX. Las subvenciones y las transferencias de la Generalidad de Cataluña.

"Sección primera. Principios generales.

"Artículo 87.

"1. Se considera subvención toda ayuda que comporte una disposición de fondos públicos acordada por la Generalidad o sus entidades autónomas a cargo de sus presupuestos, que tenga por objeto una entrega dineraria entre los distintos órganos y unidades de la Administración pública de la Generalidad, o de éstos a otras entidades públicas o privadas y particulares, y que cumpla los siguientes requisitos:

"a) Que la entrega se realice sin contraprestación directa de los beneficiarios.

"b) Que la entrega esté afectada a un fin, un propósito, una actividad o un proyecto específicos, y exista la obligación del destinatario de cumplir las obligaciones o los requisitos que se hayan establecido.

"c) Que la finalidad responda al fomento de una actividad de utilidad pública o interés social o para la promoción de una finalidad pública.

"2. Las disposiciones de fondos públicos a los que se refiere el apartado 1 que no cumplan el requisito de la letra b tienen la consideración de transferencias.

"3. Cuando la subvención o la transferencia se realice en especies, debe regirse por lo establecido en la Ley 11/1981, de patrimonio de la Generalidad. Sin embargo, es aplicable lo establecido en este capítulo en el supuesto de que la finalidad de la subvención implique su ejecución por la propia administración, y a cargo de sus créditos presupuestarios destinados a transferencias o subvenciones.

"Artículo 88.

"1. Lo dispuesto en este capítulo es aplicable a las subvenciones que tramite la Administración de la Generalidad, sus entidades autónomas y otros entes públicos que dependen de la misma, así como, y siempre que estén financiadas con aportación del presupuesto de cualquiera de los anteriores, a las tramitadas por empresas públicas, consorcios y otros entes con participación mayoritaria de la Generalidad.

"2. El régimen económico financiero de las subvenciones es el establecido en la presente Ley, las leyes especiales aprobadas por el Parlamento y las respectivas leyes de presupuestos de la Generalidad, y son aplicables supletoriamente las normas de derecho administrativo y, en su defecto, las del derecho privado. No obstante, respecto a las líneas de subvenciones financiadas con fondos comunitarios y gestionadas por la Generalidad de Cataluña, prevalece la normativa de la Unión Europea.

"3. A las transferencias les es aplicable el mismo régimen económico y financiero que a las subvenciones, en todo aquello que no derive del carácter finalista de las mismas.

"Artículo 89.

"Lo establecido en el presente capítulo no es aplicable a las subvenciones que, otorgadas por otra Administración pública, deba entregar la Generalidad a un tercero, y en este caso es aplicable la normativa del ente concedente, sin perjuicio de la sujeción al régimen de contabilidad pública y control que corresponda.

"Artículo 90.

"1. La concesión de las subvenciones debe sujetarse a criterios de publicidad, concurrencia y objetividad, y deben ajustarse a la normativa de la Unión Europea y a las directrices emanadas de su Comisión en materia de ayudas públicas a empresas.

"2. La publicidad no es preceptiva:

"a) Si las subvenciones tienen asignación nominativa en los presupuestos de gastos.

"b) Si la concesión y la cuantía de las subvenciones derivan del cumplimiento de una ley.

"c) Si por la especificidad y características del beneficiario o de la actividad subvencionada no es posible, de forma objetivable, promover la concurrencia pública.

"d) Si los beneficiarios son corporaciones y entidades locales y el objeto de la subvención está incluido en planes o en programas previamente aprobados. En este supuesto, los citados planes sustituyen las bases reguladoras a las que se refiere el artículo 92.

"Artículo 91.

"Están sujetos al procedimiento de tramitación de las subvenciones:

"a) El ente concedente es el órgano que otorga la subvención, dentro del ámbito de su competencia, una vez establecida la consignación presupuestaria con esta finalidad.

"b) El beneficiario o el destinatario de los fondos públicos, quien debe realizar la actividad que fundamentó el otorgamiento de la subvención, o hallarse en la situación que legitime su concesión.

"c) Las entidades colaboradoras. A tal efecto las empresas y los entes públicos de la Generalidad, las corporaciones de derecho público y las fundaciones que estén bajo el protectorado de un ente de derecho público, así como las personas jurídicas que cumplan las condiciones de solvencia y eficacia que se establezcan, pueden, como entidades colaboradoras, actuar en nombre y por cuenta del ente concedente a todos los efectos relacionados con la subvención, entregando y distribuyendo los fondos públicos a los beneficiarios, cuando así se establezca en las bases reguladoras, sin que los citados fondos se consideren integrados en su patrimonio.

"Sección segunda. De las bases reguladoras, las convocatorias y la concesión

"Artículo 92.

"1. El ente concedente, con carácter previo al acuerdo de concesión, debe aprobar las bases reguladoras de la subvención, salvo que su objeto justificara la imposibilidad de la concurrencia.

"2. Las bases reguladoras deben concretar como mínimo:

"a) El objeto de la subvención y el período en que debe ejecutarse la actividad.

"b) Los requisitos de los beneficiarios y la forma de su acreditación.

"c) La posibilidad de intervención de entidades colaboradoras y las condiciones de solvencia y eficacia que deban cumplir.

"d) La forma en que el beneficiario o la entidad colaboradora deben justificar el cumplimiento de la finalidad para la cual se concedió la subvención y de la aplicación de los fondos percibidos, y el plazo para su realización.

"e) Los límites y requisitos para autorizar anticipos o ingresos a cuenta sobre la subvención concedida.

"f) La forma e importe de las garantías que, si procede, deban prestarse en caso de anticipos o ingresos a cuenta de la subvención.

"g) Los criterios que deben regir la concesión de la subvención, y la posibilidad de revisar las ya concedidas, en especial la posibilidad de modificación de la resolución de concesión en el caso de alteración de las condiciones o de la obtención concurrente de otras ayudas.

"h) La obligación del beneficiario de facilitar toda la información que le sea requerida por la Intervención General de la Generalidad, la Sindicatura de Cuentas u otros órganos competentes, de acuerdo con la presente Ley y otras normas aplicables.

"i) En el supuesto de subvenciones superiores a 1.000.000 de pesetas o el importe que se fije en la respectiva Ley de presupuestos, la obligación del beneficiario de aportar certificados acreditativos de estar al corriente de sus obligaciones tributarias, tanto estatales como autonómicas y de la Seguridad Social, y a declarar expresamente que no tiene contraída deuda alguna con la Administración de la Generalidad y sus entidades autónomas.

"3. Cuando los proyectos de bases reguladoras se refieran a supuestos fijados en la legislación de la Unión Europea, debe seguirse el procedimiento establecido por la normativa estatal, salvo lo establecido en el artículo 88.2.

"4. Las bases reguladoras deben someterse a informe del servicio jurídico de la intervención delegada del ente concedente, ser aprobadas por orden del correspondiente consejero o consejera, o del órgano competente, en los supuestos especificados en las letras b), c) y d) del artículo 93 de la presente Ley, y publicarse en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

"5. Las convocatorias de subvenciones deben concretar como mínimo:

"a) Las bases reguladoras de la subvención o indicación de la disposición donde se contienen.

"b) La aplicación presupuestaria a la que deben imputarse y la cantidad máxima destinada.

"c) El objeto, las condiciones, la finalidad de la subvención y los criterios de valoración de la petición, los requisitos para su solicitud, los documentos y la información que deben adjuntarse a la solicitud y el plazo para su presentación.

"d) Los órganos competentes para la tramitación y resolución del procedimiento y el plazo para su conclusión.

"e) El medio de notificación de la resolución, y si ésta agota o no la vía administrativa, con indicación de los recursos y los órganos ante los que pueden interponerse.

"6. Todas las convocatorias públicas de subvenciones deben incluir, entre los requisitos exigidos a las empresas, la justificación de que el solicitante cumple la cuota de reserva para la integración social de los minusválidos, establecida en la legislación vigente.

"7. Con carácter previo a la publicación de la convocatoria debe autorizarse el gasto derivado de la línea de ayudas convocada, En caso de que en la convocatoria se comprometan fondos públicos de ejercicios presupuestarios futuros, la autorización del gasto corresponde al Gobierno. En la convocatoria debe adjuntarse el certificado de la intervención que acredite que se ha efectuado la correspondiente reserva de crédito.

"Artículo 93.

"1. Son órganos competentes para la concesión de las subvenciones:

"a) En los departamentos de la Generalidad, el consejero o consejera titular, o el órgano correspondiente que determine la convocatoria.

"b) En las entidades autónomas de naturaleza administrativa, sus presidentes o directores, y los consejos de administración en las demás entidades autónomas, sin perjuicio de la facultad de delegación en los gerentes.

"c) En los demás entes, los órganos rectores, de acuerdo con lo establecido en sus leyes de creación o normativa específica, sin perjuicio de la posible delegación en los gerentes o figuras análogas.

"d) El Comisionado para Universidades e Investigación, en relación a las subvenciones en materia de universidades e investigación.

"Artículo 94.

"La concesión de las subvenciones debe ajustarse a las siguientes reglas:

"Primera. El procedimiento de concesión debe ser el de concurso; la resolución que ponga fin al mismo debe ser motivada y contener como mínimo:

"a) La identificación de la persona o personas solicitantes a quienes concede la subvención.

"b) El importe y, si procede, el porcentaje subvencionado del presupuesto de la actividad o proyecto singular y específico presentado por la persona solicitante, si el objeto de la subvención es de tal naturaleza.

"c) La justificación como condición, en el caso de que se autoricen anticipos, de la ejecución del objeto de la subvención.

"d) En el caso de que se autoricen anticipos, la forma y cuantía de las garantías que, si procede, debe presentar el beneficiario de la subvención.

"Segunda. Si desde la fecha del plazo de presentación de solicitudes y antes de la firma de la resolución de la concesión han transcurrido más de seis meses, la persona o personas solicitantes deben actualizar los justificantes presentados.

"Tercera. El importe de las subvenciones concedidas en ningún caso puede ser de una cuantía que, aisladamente o en concurrencia con subvenciones de otras entidades públicas o privadas, nacionales o internacionales, supere el coste de la actividad a desarrollar por el beneficiario.

"Cuarta. Excepcionalmente, si, de acuerdo con el informe del secretario o secretaria general del departamento u órgano asimilado en la estructura de las entidades autónomas, se acredita la imposibilidad de promover la concurrencia pública por las especificidades del subvencionado o de las actividades a desarrollar, se pueden conceder directamente por resolución del correspondiente consejero o consejera o por acuerdo del Gobierno, si el importe es superior a 50.000.000 de pesetas o lo determinado en la ley de presupuestos, y a instancia de parte, subvenciones innominadas o genéricas. La resolución de concesión que se debe firmar, una vez que la persona beneficiaria haya aportado las certificaciones a las que se refiere el artículo 92.2.i), debe concretar el objeto, el plazo y la forma de justificación de la aplicación del fondo, la posibilidad de anticipos, las garantías, en su caso, y la obligación de suministrar información a efectos de control.

"Quinta. En el supuesto de subvenciones nominativas, la resolución de la concesión debe contener los mismos puntos de la regla cuarta en lo que se refiere a las resoluciones de las subvenciones y los mismos requisitos para su concesión.

"Sexta. Excepcionalmente, la concesión se puede producir mediante acuerdos, pactos, convenios y contratos con entidades de derecho público o privado, si estos medios son más eficientes para lograr los objetivos fijados, y son exigibles los mismos requisitos establecidos en este capítulo.

"Séptima. Las entidades concedentes, salvo que se traten de subvenciones nominativas, deben publicar trimestralmente en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la relación de todas las subvenciones concedidas en cada período, con expresión de la entidad beneficiaria, la cantidad concedida, las finalidades de la subvención y el crédito presupuestario al que se han imputado.

"Octava. Las subvenciones que concedan los departamentos con carácter compensador de las cargas por operaciones financieras formalizadas por los perceptores pueden ser entregadas por su importe total al Instituto Catalán de Finanzas o al Instituto Catalán de Crédito Agrario, según la materia, para que procedan al pago periódico de estas subvenciones en los correspondientes ejercicios o a la amortización parcial del capital pendiente de las operaciones con subvención asociada.

"Artículo 95.

"Las obligaciones de la persona beneficiaria son:

"a) Realizar la actividad o adoptar el comportamiento que fundamenta la concesión de la subvención.

"b) Acreditar ante la entidad concedente o, si procede, la entidad colaboradora lo que determina la letra a, y cumplir con los requisitos y condiciones que determinen la concesión o el disfrute de la subvención, mediante los justificantes del gasto o la actividad que han de cubrir el importe financiado, o, si la subvención consiste en un porcentaje del coste de la actividad o inversión, el correspondiente coste total.

"c) Someterse a las actuaciones de comprobación de la entidad concedente o, si procede, de la entidad colaboradora, a las de control de la actividad económica financiera que correspondan a la Intervención General de la Generalidad, a la Sindicatura de Cuentas, u otros órganos competentes, y en particular a las derivadas de lo dispuesto en el artículo 97.

"d) Comunicar a la entidad concedente o, si procede, la entidad colaboradora la obtención de subvenciones para la misma finalidad, procedente de cualquiera de las administraciones o entidades públicas o privadas, nacionales o internacionales, y las alteraciones a que se refiere el artículo 92.2.

"e) Proponer al órgano concedente cualquier cambio que, dentro de la propia finalidad, pueda producirse en el destino de la subvención que, si procede, debe ser expresamente autorizado por el órgano concedente.

"Artículo 96.

"Las obligaciones de las entidades colaboradoras son:

"a)Entregar a los beneficiarios los fondos recibidos de acuerdo con los criterios establecidos en las normas reguladoras de la subvención.

"b) Verificar, si procede, el cumplimiento y efectividad de las condiciones determinantes para la concesión de las subvenciones.

"c) Justificar la aplicación de los fondos percibidos ante la entidad concedente y, si procede, entregar la justificación presentada por los beneficiarios.

"d) Someterse a las actuaciones de comprobación y a las de control establecidas en el artículo 97.

"Sección tercera. Control.

"Artículo 97.

"1. La Intervención General de la Generalidad, de acuerdo con la normativa aplicable y, en particular con lo dispuesto en el artículo 71, y de acuerdo con los planes de control aprobados por el consejero o consejera del Departamento de Economía y Finanzas, a propuesta de la Intervención General de la Generalidad, debe controlar las subvenciones públicas afectadas por la presente Ley para asegurar el cumplimiento de sus fines y de las disposiciones legales aplicables a las finanzas de la Generalidad.

"2. El control debe afectar a las entidades colaboradoras, los beneficiarios y las terceras personas relacionados con el objeto de la subvención, y quedan obligados a facilitar el ejercicio de las funciones que corresponden a la Intervención General, y, en Particular, debe afectar:

"a) La documentación justificativa y los antecedentes que se crean necesarios para comprobar la aplicación de la subvención, y la posibilidad de obtener copia.

"b) La ampliación del control a las personas físicas o jurídicas que intervengan en la justificación de los fondos públicos percibidos respecto a sus derechos fundamentales.

"c) El acceso a locales o al domicilio de la persona beneficiaria, previa autorización de la misma, o, en su defecto, de la del órgano judicial competente.

"3. Si, como consecuencia de los controles practicados, la Intervención General acredita que la persona beneficiaria ha incurrido en uno de los supuestos indicados en el artículo 99, debe elevar informe al órgano concedente y proponer que se inicie el procedimiento de revocación al objeto de obtener el reintegro total o parcial de la subvención; puede proponer al órgano concedente o a la Tesorería la adopción de la medida cautelar establecida en el artículo 98.2. Una vez efectuada la propuesta, el órgano concedente debe iniciar el expediente correspondiente de revocación y reintegro, del que debe formar parte el informe mencionado, salvo que, por el hecho de discrepar del mismo o de la propuesta, se acoja al procedimiento establecido en el artículo 67.

"4. De conformidad con el artículo 18.1 del texto refundido de la Ley general presupuestaria, con los reglamentos de la Unión Europea números 2064/97 y 4045/89 y con las otras normas aplicables, corresponde, en el ámbito de Cataluña, a la Intervención General de la Generalidad la elaboración y ejecución de los planes de control sobre beneficiarios de ayudas financiadas total o parcialmente con fondos comunitarios.

"Sección cuarta. Del reconocimiento de la obligación, las revocaciones y los pagos.

"Artículo 98.

"1. El reconocimiento de la obligación y pago posterior de la subvención al beneficiario se produce si éste ha justificado, a juicio del concedente y de acuerdo con la normativa aplicable, la realización de la totalidad del objeto de la subvención, el cumplimiento de las condiciones y sus finalidades. Excepcionalmente, si lo establecen las bases, previa justificación por razón del objeto de la subvención, pueden acordarse anticipos, con carácter previo a la justificación, o los ingresos a cuenta que comporten pagos parciales previa justificación del importe equivalente.

"2. Una vez acordado el inicio del procedimiento de revocación, o con carácter previo en el supuesto que indica el artículo 97.3, como medida cautelar, la Tesorería puede adoptar, a propuesta del órgano concedente o de la Intervención General, la retención de las cantidades pendientes de abonar al perceptor, sin ultrapasar, en ningún caso, el importe que fijen la propuesta o resolución de inicio del expediente, con los intereses de demora devengados hasta aquel momento. La imposición de éstos debe acordarse por resolución motivada, que debe notificarse a la persona beneficiaria, con indicación de los recursos pertinentes, siendo aplicable el siguiente régimen jurídico:

"a) Puede adoptarse, si existen indicios racionales que permitan prever la imposibilidad de obtener el resarcimiento, o si éste puede verse frustrado o gravemente dificultado, y, en especial, si el perceptor hace actos de ocultación, gravamen o disposición de sus bienes.

"b) Debe ser proporcional a la finalidad que se pretende conseguir, y en ningún caso debe adoptarse si puede producir efectos de reparación difícil o imposible.

"c) Debe mantenerse hasta que se dicte la resolución que pone fin al expediente de revocación, y no puede ultrapasar el período máximo que se fije para su tramitación. En el caso de prórroga del procedimiento de revocación, debe mantenerse la medida para un plazo equivalente.

"d) Debe levantarse en el caso de que la resolución que se dicte sea contraria a la revocación, que desaparezcan las circunstancias que la originaron o, en el caso del artículo 97.3, que haya transcurrido un mes desde la retención sin que se dicte la resolución de inicio del expediente. También debe levantarse si la persona beneficiaria propone la sustitución por una garantía que se considere suficiente.

"Artículo 99.

"1. Son causas de revocación:

"a) El incumplimiento de la obligación de justificación.

"b) La obtención de la subvención sin reunir las condiciones requeridas.

"c) El incumplimiento de la finalidad para la que la subvención fue concedida, total o parcialmente, al haber destinado las cantidades percibidas a finalidades distintas.

"d) El incumplimiento de las condiciones impuestas a los beneficiarios con motivo de la concesión de la subvención.

"e) En el supuesto indicado en el artículo 94.3, por el exceso obtenido sobre el coste de la actividad desarrollada.

"Artículo 100.

"1. Si el órgano concedente, como consecuencia de su actuación de comprobación, o en el caso del artículo 97.3, acredita que se ha producido alguna de las causas de revocación, debe iniciar la tramitación del expediente oportuno, de acuerdo con las siguientes reglas:

"a) El plazo para concluir el expediente es de seis meses, a contar desde la fecha en que se notifique la resolución de inicio del expediente, que debe ser dictada por el órgano que firmó la resolución de concesión. Puede prorrogarse, excepcionalmente y con motivación, y de acuerdo con lo determinado en las normas reguladoras del procedimiento administrativo común, este plazo por un período no superior a tres meses.

"b) El procedimiento se resuelve de acuerdo con lo determinado en las normas reguladoras del procedimiento administrativo común, y en todo caso debe reconocerse a las personas interesadas el derecho a efectuar alegaciones, proponer medios de prueba, y el preceptivo trámite de audiencia previo a la propuesta de resolución que ponga fin al expediente.

"2. Si la resolución establece que se ha producido una causa de revocación, debe acordarse, de acuerdo con la normativa reguladora de los ingresos de derecho público, el reintegro total, o Parcial de las cantidades percibidas y la exigencia de los intereses legales desde la fecha de pago de la subvención o, en el caso de que se hayan pagado anticipos, desde la fecha límite que se fijó a la persona beneficiaria para justificar el cumplimiento de la finalidad que motivó la, concesión, o desde que se efectuó el pago, si éste fuera posterior. En todo caso, el incumplimiento de la obligación de reintegro puede originar la ejecución de las garantías prestadas.

"3. Los beneficiarios, personas físicas o jurídicas, deben responder directamente de las cantidades a devolver; en cuanto a las personas jurídicas, son responsables de las mismas los administradores que votaron favorablemente los acuerdos que son causa del incumplimiento, no se opusieron o los consintieron, y, en el caso de que se hayan disuelto, de las obligaciones pendientes. La responsabilidad es solidaria para los socios o partícipes en el caso de disolución o de liquidación y hasta el límite de la cuota de liquidación."

TÍTULO II

Medidas fiscales

CAPÍTULO I

Impuestos directos

SECCIÓN PRIMERA

Impuesto sobre la renta de las personas físicas

Artículo 29

Deducción por nacimiento de hijos

1. En la parte correspondiente a la Comunidad Autónoma de la cuota íntegra del impuesto sobre la renta de las personas físicas puede aplicarse, junto a la reducción porcentual que corresponda sobre el importe total de las deducciones de la cuota establecidas en la Ley del Estado reguladora del impuesto, una deducción de 25.000 pesetas por el nacimiento o adopción de un segundo o ulterior hijo, sucedido durante el período impositivo. En la aplicación de la deducción, deben observarse las siguientes reglas:

a) Cada uno de los progenitores puede deducir, por el único hecho del nacimiento de un segundo o ulterior hijo, la cantidad de 12.500 pesetas. No es obstáculo para la aplicación de la deducción el hecho de que el primer hijo sea adoptado.

b) No es obstáculo para la aplicación de la deducción el hecho de que el hijo nacido tenga la condición de segundo o ulterior tan sólo para uno de los progenitores. En este último caso, se mantiene el derecho de los dos progenitores a aplicarse la deducción.

2. Esta deducción está condicionada a la justificación documental adecuada y suficiente del presupuesto de hecho y de los requisitos que determine la aplicabilidad.

SECCIÓN SEGUNDA

Impuesto sobre sucesiones y donaciones

Artículo 30

Reducciones de la base imponible

1. De acuerdo con lo dispuesto en el artículo 20.1 de la Ley 29/1987, de 18 de diciembre, del impuesto sobre sucesiones y donaciones, en las adquisiciones mortis causa, incluidas las de los beneficiarios de pólizas de seguros de vida, la base liquidable se obtiene mediante la aplicación sobre la base imponible de las siguientes reducciones:

a) La que corresponda de las incluidas en los siguientes grupos:

Grupo I, adquisiciones por descendientes y adoptados menores de veintiún años: 2.602.000 pesetas, más 650.500 pesetas por cada año menos de veintiuno que tenga el causahabiente, sin que la reducción pueda exceder de los 7.806.000 pesetas.

Grupo II, adquisiciones por descendientes y adoptados de veintiuno o más años, cónyuges, ascendientes y adoptantes: 2.602.000 pesetas.

Grupo III, adquisiciones por colaterales de segundo y tercer grado, ascendientes y descendientes por afinidad 1.303.000 pesetas.

Grupo IV en las adquisiciones por colaterales de cuarto grado, grados más distantes y extraños, no se aplica reducción alguna por razón de parentesco.

b) En las adquisiciones por personas con disminución física, psíquica o sensorial, se aplica una reducción de 25.000.000 de pesetas, junto a la que pudiera corresponder en función del grado de parentesco con el causante. A tales efectos, se consideran personas con disminución que da derecho a la reducción las que tengan consideración legal de persona con una minusvalía en grado igual o superior al 33%, de acuerdo con el baremo a que se refiere el artículo 148 del texto refundido de la Ley general de la Seguridad Social, aprobado por el Real decreto legislativo 1/1994, de 20 de junio.

c) Con independencia de las reducciones a que hacen referencia las letras a) y b), se aplica una reducción del 100%, con un límite de 1.500.000 pesetas, sobre las cantidades percibidas por los beneficiarios de contratos de seguros sobre la vida. cuando su parentesco con la persona contratante muerta sea el de cónyuge. ascendiente, descendiente, adoptante o adoptado. En el caso de seguros colectivos o contratados por las empresas en favor de sus trabajadores, debe atenderse el grado de parentesco entre la persona asegurada y la beneficiaria.

d) La reducción es única por sujeto pasivo, cualquiera que sea el número de contratos de seguros de vida de los que sea beneficiario, y no es aplicable cuando éste tenga derecho al régimen de bonificaciones y reducciones establecido en la disposición transitoria cuarta de la Ley del Estado 29/1987, de 18 de diciembre, del impuesto sobre sucesiones y donaciones.

e) Sin perjuicio de las reducciones que sean procedentes de acuerdo con las letras a), b), c) y d), en las adquisiciones mortis causa que correspondan al cónyuge, a los descendientes o adoptados del causante, puede aplicarse en la base imponible una reducción del 95% sobre el valor de los bienes y los derechos siguientes, en los términos y condiciones que se especifican:

Primero. El valor neto de los elementos patrimoniales afectos a una empresa individual o a una actividad profesional del causante. También se aplica la reducción respecto a los bienes del causante utilizados en el desarrollo de la actividad empresarial o profesional del cónyuge sobreviviente.

Segundo. Las participaciones en entidades a las que sea aplicable la exención regulada en el punto dos del apartado octavo del artículo 4 de la Ley del Estado 19/1991, de 6 de junio, del impuesto sobre el patrimonio, por la parte que corresponda a la proporción existente entre los activos necesarios para el ejercicio de la actividad, empresarial o profesional, minorados con el importe de las deudas que derivan de la misma, y el valor del patrimonio neto de la entidad. A efectos de la aplicación de esta reducción, y en relación con el requisito establecido en el artículo 4.8.2.c) de la Ley 19/1991, la participación del causante en el capital de la entidad debe ser al menos del 5% computado de forma individual, o del 20% conjuntamente con el cónyuge, los ascendientes, los descendientes o colaterales de segundo grado, sea el parentesco por consanguinidad, afinidad o adopción.

Tercero. La vivienda habitual del causante, con el límite de 20.000.000 de pesetas por cada sujeto pasivo. Además de los causahabientes indicados en esta letra c, también pueden gozar de esta reducción por adquisición de la vivienda habitual los ascendientes o adoptantes del causante, y el pariente colateral mayor de sesenta y cinco años que haya convivido con el causante durante los dos años anteriores a su muerte.

Cuarto. Las fincas rústicas de dedicación forestal que dispongan de un plan técnico de gestión y mejora forestal aprobado por el Departamento de Agricultura, Ganadería y Pesca. También se aplica la reducción si el citado plan forestal es aprobado dentro del plazo de presentación voluntaria establecido en el Reglamento del impuesto.

Quinto. En los casos indicados en los apartados primero, segundo y cuarto de esta letra c, cuando no haya descendientes o adoptados, puede aplicarse una reducción del 95% sobre las adquisiciones por ascendientes, adoptantes y colaterales hasta el tercer grado.

Sexto. Las reducciones establecidas en esta letra c se aplican en el caso de adquisición tanto de la plena o nuda propiedad como de cualquier otro derecho sobre los bienes afectados.

Séptimo. El disfrute definitivo de la reducción establecida en los apartados primero, segundo y tercero de esta letra c queda condicionado al mantenimiento de los bienes y derechos adquiridos en el patrimonio del sujeto pasivo durante los diez años siguientes a la muerte del causante, salvo que, a su vez, muriera el adquirente dentro de este plazo.

Octavo. En cuanto a la reducción establecida en el apartado cuarto, el disfrute definitivo de la misma queda condicionado al mantenimiento de la titularidad de la finca en el patrimonio del adquirente durante los cinco años siguientes a la muerte del causante, salvo que, a su vez, muriera el adquirente dentro de este plazo. El causahabiente no puede realizar actos de disposición y operaciones societarias que, directa o indirectamente, puedan dar lugar a una minoración sustancial del valor de la adquisición.

Noveno. En el caso de incumplimiento de los requisitos a que se refiere el apartado séptimo, el sujeto pasivo debe pagar la parte del impuesto que haya dejado de ingresar como consecuencia de la reducción practicada, junto a los intereses de demora devengados.

2. Si unos mismos bienes o derechos, en un período máximo de diez años, fueran objeto de dos o más transmisiones mortis causa en favor del cónyuge, de los descendientes, de los ascendientes, de los adoptantes o de los adoptados, en la segunda y ulteriores transmisiones debe practicarse en la base imponible, con carácter alternativo, la más favorable de las dos reducciones siguientes:

a) Una reducción en una cuantía equivalente al importe de las cuotas del impuesto sobre sucesiones y donaciones satisfechas por razón de las transmisiones mortis causa precedentes.

b) La reducción que resulte en función de la siguiente escala:

Primero. Reducción de un 50% del valor real de los bienes y derechos, cuando la segunda o ulterior transmisión se haya producido dentro del año natural siguiente contado desde la fecha de la primera o anterior transmisión.

Segundo. Reducción de un 30% del valor real de los bienes y derechos, cuando la segunda o ulterior transmisión mortis causa haya acaecido después del primer año y antes del transcurso de cinco años naturales contados desde la fecha de la primera o anterior transmisión.

Tercero. Reducción de un 10% del valor real de los bienes y derechos, cuando la segunda o ulterior transmisión se haya producido después de los cinco años naturales siguientes a la fecha de la primera o anterior transmisión mortis causa. En el caso de que estas reducciones recaigan sobre bienes y derechos a los que sea aplicable lo dispuesto en la letra c del apartado 1, el porcentaje de reducción sólo se aplica al remanente del valor del bien o derecho que no es objeto de la misma.

Cuarto. La aplicación de las reducciones a que hace referencia este apartado queda condicionada al hecho de que, por razón de la primera o anterior adquisición mortis causa, se haya producido una tributación efectiva en concepto del impuesto sobre sucesiones y donaciones, y se entiende sin perjuicio de las reducciones que procedan. En cualquier caso, se admite la subrogación de bienes o derechos siempre que se acredite fehacientemente.

Artículo 31

Trato fiscal de las uniones estables de pareja

1. De acuerdo con lo establecido en la disposición final primera de la Ley 10/1998, de 15 de julio, de uniones estables de pareja, y dentro del ámbito de competencias asumidas por la Generalidad en el marco de la Ley del Estado 14/1996, de 30 de diciembre, de cesión de tributos del Estado a las comunidades autónomas y de medidas fiscales complementarias, los miembros de las uniones estables reguladas por dicha Ley 10/1998 tienen, en relación al impuesto de sucesiones y donaciones y respecto a las adquisiciones mortis causa de uno de los convivientes en la herencia del otro, la asimilación a los cónyuges.

2. A efectos de lo establecido en el apartado 1, el conviviente superviviente debe acreditar la existencia de la unión estable de pareja, de acuerdo con lo especificado en las siguientes letras:

a) En el caso de unión de pareja estable heterosexual, mediante la escritura pública de formalización de la convivencia otorgada como mínimo dos años antes de la muerte del causante o bien mediante acta de notoriedad de la convivencia y del transcurso del período mínimo de dos años de la misma, a los que se hace referencia en el artículo 10 de la Ley 10/1998.

b) En el caso de unión de pareja estable homosexual, mediante la escritura pública otorgada conjuntamente, a que se hace referencia en el artículo 21 de la Ley 10/1998.

CAPÍTULO II

Impuestos indirectos

SECCIÓN ÚNICA

Impuesto sobre transmisiones patrimoniales y actos jurídicos documentados

Artículo 32

Tipo de gravamen en negocios sobre bienes inmuebles

1. Sin perjuicio de lo establecido en el apartado 2, y de acuerdo con lo dispuesto en el artículo 11.1.a) del Real decreto legislativo 1/1993, de 24 de setiembre, de aprobación del texto refundido de la Ley del impuesto sobre transmisiones patrimoniales y actos jurídicos documentados, la transmisión de inmuebles, y la constitución y cesión de derechos reales que recaigan sobre bienes inmuebles, salvo los derechos reales de garantía, tributa al tipo del 7%.

2. La segunda o ulterior transmisión de una vivienda y sus anexos a una empresa a la que sean aplicables las normas de adaptación del Plan general de contabilidad del sector inmobiliario, y siempre que incorporen esta vivienda a su activo circulante, tributa al tipo impositivo del 2%.

3. La aplicación del tipo impositivo reducido a que hace referencia el apartado 2 es provisional y, para su elevación a definitiva, el sujeto pasivo debe justificar la venta posterior de la finca dentro del plazo de dos años después de su adquisición. En el caso de que no se venda la finca dentro del plazo señalado, el sujeto pasivo debe presentar una autoliquidación complementaria con aplicación del tipo impositivo del 5% y los correspondientes intereses de demora contados desde la fecha final de vencimiento del período voluntario de presentación de la primera autoliquidación. El plazo de presentación de esta segunda autoliquidación es el reglamentario de presentación, contado desde el día siguiente de la fecha final del período de dos años señalado.

4. Deben establecerse por reglamento los medios de justificación de los requisitos y condiciones a que se sujeta la aplicación del tipo reducido a que hace referencia el apartado 2.

CAPÍTULO III

Tributación sobre el juego

SECCIÓN ÚNICA

Regulación de los tipos tributarios, las cuotas fijas, el devengo y el pago de la tasa fiscal sobre los juegos de suerte, envite o azar,

Artículo 33

Tipos tributarios y cuotas fijas

1. Tipos tributarios.

a) El tipo tributario general es del 28% sobre la base definida en el artículo 3.3 del Real decreto ley 16/1977, de 25 de febrero, por el que se regulan los aspectos penales, administrativos y fiscales de los juegos de suerte, envite o azar. Este tipo tributario se aplica a todos los juegos de suerte, envite o azar que no tengan señalado un tipo tributario específico.

b) A los casinos de juego se aplica la siguiente tarifa:

Porción de la base imponible comprendida entre: 0 y 220.000.000 ptas.

Tipo aplicable: 20.

Porción de la base imponible comprendida entre: 220.000.001 y 364.000.000 ptas.

Tipo aplicable: 35.

Porción de la base imponible comprendida entre: 364.000.001 y 726.000.000 ptas.

Tipo aplicable: 45.

Porción de la base imponible de más de 726.000.000 ptas.

Tipo aplicable: 55.

Esta tarifa es anual, pero se aplica trimestralmente a los ingresos acumulados.

2. Cuotas fijas: en los supuestos de explotación de máquinas o aparatos automáticos aptos para la realización de los juegos, la cuota aplicable debe determinarse en función de la clasificación de las máquinas establecida por el Reglamento de máquinas recreativas y de azar, aprobado por el Decreto 28/1997, de 21 de enero, del Consejo Ejecutivo de la Generalidad. De acuerdo con esta clasificación, son aplicables las siguientes cuotas:

a) Las máquinas tipo "B" o recreativas con premio: una cuota anual de 557.050 pesetas. Si se trata de máquinas o aparatos automáticos tipo "B" en que pueden intervenir dos o más jugadores de forma simultánea y siempre que el juego de cada uno sea independiente del realizado por los demás jugadores, son aplicables las siguientes cuotas:

Máquinas o aparatos de dos jugadores: el importe que resulte de multiplicar por dos la cuota fijada en la letra a.

Máquinas o aparatos de tres o más jugadores: 1.134.865 pesetas, más el resultado de multiplicar por 2.235 el producto del número de jugadores por el precio máximo autorizado para la partida.

b) Las máquinas tipo "C" o de azar: una cuota anual de 817.250 pesetas.

3. En el caso de modificación del precio máximo de 25 pesetas autorizado para la partida de máquinas de tipo "B" o recreativas con premio, la cuota tributaria de 557.050 pesetas a que se refiere el apartado 2.a) del presente artículo debe incrementarse en 10.500 pesetas por cada 5 pesetas en que el nuevo precio máximo autorizado exceda de 25.

4. Si la modificación a que se refiere el apartado 3 se produce con posterioridad al devengo de la tasa, los sujetos pasivos que explotan máquinas con permisos de fecha anterior a aquella en que se autoriza la subida deben autoliquidar e ingresar la diferencia de cuota que corresponda en la forma y plazos que fije el Departamento de Economía y Finanzas. No obstante, el ingreso sólo es del 50% de la diferencia, si la modificación del precio máximo autorizado para la partida se produce después del 30 de junio del año de que se trate.

5. Los tipos y cuotas fijas regulados en los apartados 1 y 2 pueden ser actualizados mediante ley de presupuestos de la Generalidad.

Artículo 34

Devengo

1. La tasa se devenga, con carácter general, en el momento de la autorización y, en su defecto, en el momento de la celebración u organización del juego.

2. En el caso del juego de la plena o bingo, la tasa se devenga en el momento del suministro de cartones a la entidad titular de la autorización administrativa correspondiente o a la empresa de servicios gestora del juego del bingo.

3. En el caso de máquinas o aparatos automáticos aptos para la realización de juegos de azar, la tasa es exigible por años naturales y se devenga a primero de enero de cada año en cuanto a las máquinas o aparatos autorizados en años precedentes. A tales efectos, se devenga la tasa siempre que no conste fehacientemente que, antes del 1 de enero de cada año natural, se ha renunciado a la autorización de explotación de la máquina o se ha revocado por cualquier causa.

4. En el primer año, el devengo debe coincidir con la autorización y deben satisfacerse, en la cuantía anual total, los importes fijados en el artículo 30.2, salvo que la autorización se otorgue después del 30 de junio de cada año, supuesto en el que debe satisfacerse sólo, por lo que se refiere a este año, el 50% de la tasa.

Artículo 35

Pago

Deben determinarse por reglamento los períodos temporales y los requisitos formales de acuerdo con los que debe hacerse efectivo el pago de la tasa que grava los juegos de suerte, envite o azar.

CAPÍTULO IV

Cánones

SECCIÓN ÚNICA

Cánones

Artículo 36

Modificación de la Ley 19/1991. de 7 de noviembre, de reforma de la Junta de Saneamiento, modificada por la Ley 7/1994, de 18 de mayo

1. Se modifica la letra f) del artículo 22 de la Ley 19/1991, de 7 de noviembre, de reforma de la Junta de Saneamiento, modificada por la Ley 7/1994, de 18 de mayo, que queda redactada del siguiente modo:

"f) Los parámetros de contaminación que se consideran en la determinación de la carga contaminante son los siguientes:

"1. Materias en suspensión (MES).

"2. Materias oxidables (MO).

"3. Materias inhibidoras (MI).

"4. Sales solubles (SOL).

"5. Incremento de temperaturas (IT) aplicable sólo cuando se superen los 3ºC.

"6. Nitrógeno (N).

"7. Fósforo total (P)."

2. Se modifica el apartado 2.c) del artículo 28 de la Ley 19/1991, de 7 de noviembre, de reforma de la Junta de Saneamiento, modificada por la Ley 7/1994, de 18 de mayo, que queda redactado del siguiente modo:

"c) La aplicación del coeficiente corrector de volumen, del coeficiente de punta, del coeficiente de regulación, del coeficiente de dilución por vertidos a mar, del coeficiente de salinidad, del coeficiente de refrigeración y del coeficiente de vertido a sistema, establecidos en los apartados 3, 4, 5, 7, 9 y 10, que pueden ser modificados por la Ley de presupuestos de la Generalidad."

3. Se modifica el apartado 4 del artículo 28 de la Ley 19/1991, de 7 de noviembre, modificada por la Ley 7/1994, de 18 de mayo, que queda redactado del siguiente modo:

"4. El coeficiente punta de cada parámetro expresa la relación que existe entre el valor de concentración de la contaminación media y los valores de concentración de contaminación máxima, obtenidos a partir de la declaración de carga contaminante presentada por la persona interesada o bien a partir de la medición efectuada por la Administración. Se entiende por valores de concentración de contaminación máxima el promedio de los que superen los valores medios. Este coeficiente punta se aplica a cada uno de los valores de los parámetros de contaminación, de acuerdo con lo establecido en el anexo 2."

4. Se modifica el apartado 7 del artículo 28 de la Ley 19/1991, de 7 de noviembre, modificada por la Ley 7/1994, de 18 de mayo, que queda redactado del siguiente modo:

"7. Los vertidos a mar efectuados mediante instalaciones de saneamiento privadas quedan afectados por los siguientes coeficientes, atendiendo a los distintos parámetros de contaminación especificados en el artículo 22.f):

"Parámetro: Coeficiente.

"Sales solubles: 0.

"Materias inhibidoras: 1.

"Nitrógeno: 0.

"Fósforo: 0.

"Demás parámetros: coeficiente de dilución.

"Los baremos de aplicación del coeficiente de dilución se indican en el anexo 4."

5. Se modifica el apartado 8 del artículo 28 de la Ley 19/1991, de 7 de noviembre, modificada por la Ley 7/1994, de 18 de mayo, que queda redactado del siguiente modo:

"8. El tipo de gravamen aplicable a los sujetos pasivos en relación a vertidos a redes de alcantarillado y colectores generales conectados a sistemas de saneamientos públicos, siempre que este tipo sea inferior al previsto para los usos domésticos del municipio, queda afectado por un coeficiente del 1,5. El tipo resultante no puede superar en ningún caso el previsto para los usos domésticos."

6. Se añade un apartado 10 al artículo 28 de la Ley 19/1991, de 7 de noviembre, de reforma de la Junta de Saneamiento, modificada por la Ley 7/1994, de 18 de mayo, con el siguiente texto:

"10. A los efectos especificados en el apartado 2, en el caso de uso del agua con destino a la refrigeración efectuado por centrales térmicas, con un volumen anual superior a 1.000 hectómetros cúbicos, se aplica, sobre la modalidad de tarifación por volumen, un coeficiente R=0.00046."

7. Se modifica el anexo de la Ley 7/1994, que queda redactado del siguiente modo:

"Anexo 2. Coeficiente punta.

"Tabla para la aplicación del coeficiente punta.

"Los coeficientes punta calculados para cada parámetro de contaminación en cada vertido o tipo de vertido se obtienen con los siguientes haremos (donde el valor RBA de cada parámetro de contaminación es igual a la relación entre la concentración máxima y la concentración media, Y C equivale al coeficiente punta de cada parámetro):

"Valores RBA "V, máximos/V. mínimos	(Coeficiente Punta parcial)
"Entre 1 y 1,1	1
"Entre 1,12 y 1,25	1,1
"Entre 1,26 y 1,50	1,2
"Entre 1,51 y 1,75	1,5
"Entre 1,76 y 2,00	1,7
"Entre 2,01 y 3,00	2,0
"Entre 3,01 y 4,00	2,5
"Entre 4,01 y 5,00	3,0
"Superior a 5,01	Igual a la relación entre v. máx./v. medios. Hasta un máximo de 10"

Artículo 37

Plazo de pago de cuotas impagadas por los conceptos de canon de infraestructura hidráulica y de incremento de tarifa de saneamiento

1. Se establece un plazo de pago en vía voluntaria, a contar a partir de la entrada en vigor de la presente Ley, para hacer efectivas las cuotas impagadas por los sujetos pasivos, por los conceptos de canon de infraestructura hidráulica y de incremento de tarifa de saneamiento correspondientes a los importes facturados por las entidades suministradoras de agua y justificadas al organismo gestor hasta la entrada en vigor de la presente Ley.

2. El sujeto pasivo, sin perjuicio de lo establecido en el apartado 1, puede solicitar otros fraccionamientos o aplazamientos de la deuda, de acuerdo con lo establecido en la normativa aplicable a los tributos propios de la Generalidad, si bien éstos no devengan intereses.

3. Para las deudas superiores a 10.000 pesetas, el plazo de pago en vía voluntaria es de cinco años, y puede efectuarse el pago en una sola vez durante el primer año o a partes iguales, sin intereses, dentro de los siguientes plazos:

Primer pago: del 1 al 31 de enero del año 2000.

Segundo pago: del 1 al 31 de enero del año 2001.

Tercer pago: del 1 al 31 de enero del año 2002.

Cuarto pago: del 1 al 31 de enero del año 2003.

Quinto pago: del 1 al 31 de enero del año 2004.

Si no se paga alguno de los plazos, deben declararse vencidos los demás plazos y debe iniciarse la vía de apremio, de acuerdo con lo establecido en la normativa vigente.

4. Sin perjuicio de lo establecido en el apartado 1, el sujeto pasivo puede optar por el fraccionamiento o el aplazamiento de la deuda, en cualquier caso sin intereses.

5. Los ingresos a que se refieren los apartados 1, 2, 3 y 4 deben efectuarse a través de la Agencia Catalana del Agua.

Artículo 38

Determinación de cuotas de los tributos sobre el agua

La determinación de las cuotas de los tributos de la Generalidad sobre el agua debe tener en cuenta el número de usuarios de agua por vivienda.

Artículo 39

Deducciones de la cuota del incremento de tarifa de saneamiento del canon de ínfraestructura hidráulica

1. La cuota del incremento de tarifa de saneamiento del canon de infraestructura hidráulica, en los supuestos de usos domésticos del agua, tiene las siguientes deducciones:

a) Familias numerosas: un 20%.

b) Unidades familiares con ingresos inferiores al salario mínimo interprofesional en cómputo anual: un 20%.

2. Los sujetos beneficiarios de las deducciones a que hace referencia el apartado 1 son los abonados al servicio de suministro.

3. Deben establecerse por reglamento los requisitos para la aplicación de las deducciones indicadas.

CAPÍTULO V

Tasas

SECCIÓN PRIMERA

Modificaciones de la Ley 15/1997, de 24 de diciembre, de tasas y precios públicos de la Generalidad de Cataluña

Artículo 40

Modificaciones del título 11 de la Ley 15/1997, de 24 de diciembre, de tasas y precios públicos de la Generalidad de Cataluña

1 - Se modifican el enunciado del capítulo II y el artículo 52 de la Ley 15/1997, que quedan redactados del siguiente modo:

"Capítulo II. Tasa por la adquisición, suscripción y publicación de anuncios en el DOGC, gestionado por la Entidad Autónoma del Diario Oficial y de Publicaciones de la Generalidad de Cataluña.

"Artículo 52. Hecho imponible.

"Constituyen el hecho imponible de la tasa la adquisición, suscripción y publicación de anuncios de la edición en papel del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC)."

2. Se modifica el artículo 53 de la Ley 15/1997, que queda redactado del siguiente modo:

"Artículo 53. Sujeto pasivo.

"Es sujeto pasivo de la tasa la persona física o jurídica que adquiere el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, edición papel, o se suscribe al mismo, o solicita la publicación de anuncios en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya."

3. Se suprime el apartado 3 del artículo 55 de la Ley 15/1997.

Artículo 41

Adición de un capítulo al título IV de la Ley 15/1997, de 24 de diciembre, de tasas y precios públicos de la Generalidad de Cataluña

Se introduce un nuevo capítulo III dentro del título IV de la Ley 15/1997, con el siguiente texto:

"Capítulo III. Tasa por la realización de valoraciones previas en el ámbito de los tributos que gestiona la Generalidad de Cataluña.

"Artículo 83 bis. Hecho imponible.

"Constituye el hecho imponible de la tasa la realización, por la Dirección General de Tributos, de la valoración de bienes inmuebles a solicitud de la persona interesada con carácter previo a la realización del correspondiente hecho imponible, en el ámbito del impuesto sobre transmisiones patrimoniales y actos jurídicos documentados y del impuesto sobre sucesiones y donaciones.

"Artículo 83 ter. Sujeto pasivo.

"Es sujeto pasivo de la tasa la persona física o jurídica que solicita la realización de la valoración o aquella en cuyo interés se realiza esta actividad.

"Artículo 83 quater. Devengo.

"La tasa se devenga con la realización de la valoración. Sin embargo, y en los términos que se establezcan por reglamento, puede exigirse su pago en el momento de presentar la solicitud de la valoración como condición previa para su admisión a trámite.

"Artículo 83 quinquies. Cuota.

"La cuota de la tasa se fija en 50.000 pesetas por cada bien inmueble valorado."

Artículo 42

Modificaciones del título V de la Ley 15/1997, de 24 de diciembre, de tasas y precios públicos de la Generalidad de Cataluña

1. Se añade un nuevo artículo 103 bis al capítulo IV de la Ley 15/1997, con el siguiente texto:

"Artículo 103 bis. Afectación.

"De conformidad con lo establecido en el artículo 3, los ingresos derivados de la tasa por la prestación de los servicios docentes de la Escuela Superior de Conservación y Restauración de Bienes Culturales de Cataluña quedan afectados a la financiación de los gastos de funcionamiento de este mismo centro."

2. Se modifica el artículo 107 del capítulo V de la Ley 15/1997, que queda redactado del siguiente modo:

"Artículo 107. Cuota.

"El importe de la cuota es:

"Inscripción: 14.000 ptas.

"Inscripción parcial: 10.000 ptas.

"Sólo pueden efectuar la inscripción parcial los alumnos que hayan aprobado una de las dos partes del examen y quieran volver a examinarse de la parte no aprobada, dentro del plazo que se establezca por reglamento."

Artículo 43

Modificaciones del título VI de la Ley 15/1997, de 24 de diciembre, de tasas y precios públicos de la Generalidad de Cataluña

Se añaden dos nuevos capítulos VIII y IX al título VI de la Ley 15/1997, con el siguiente texto:

"Capítulo VIII. Tasa por las reproducciones de documentos del Archivo Nacional de Cataluña.

"Artículo 137 bis. Hecho imponible.

"Constituyen el hecho imponible de la tasa la reproducción de documentos del Archivo Nacional de Cataluña y determinados usos de las reproducciones.

"Artículo 137 ter. Sujeto pasivo.

"Son sujetos pasivos de la tasa las personas físicas o jurídicas que solicitan los servicios que constituyen el hecho imponible de la tasa.

"Artículo 137 quater. Devengo.

"La tasa se devenga mediante la realización del hecho imponible, pero puede ser exigida en el momento de solicitar el servicio.

"Artículo 137 quinquies. Cuota.

"El importe de la cuota es:

"1. Reproducciones fotográficas en blanco y negro. "F1 F2 PTA
"Tamaño 9x13	450,00
"Tamaño 10x15	450,00
"Tamaño 13x18	550,00
"Tamaño 18x24	850,00
"Tamaño 24x30	1.200,00
"Hoja de contacto (35 mm o 6x7)	850,00
"Pueden hacerse ampliaciones si el negativo original es de hasta 9x12. En caso de negativos mayores, se hacen por contacto.
"1.2 Reproducciones.
"De 35 mm	800,00
"De 6x7	1.075,00
"1.3 Reproducciones en diapositiva.
"De cristal a diapositiva 35 mm	1.055,00
"De negativo a diapositiva 35 mm	900,00
"1.4 Duplicados.
"De 35 mm	2.500,00
"De 9x12 o 10x15	2.250,00
"2. Tarifas de reproducciones fotográficas en color:
"2.1 Copias de negativo.
"Tamaño 9x13 o 10x15	400,00
"Tamaño 13x18	550,00
"Tamaño 18x24	730,00
"Tamaño 20x30	1.075,00
"2.2 Copias de diapositiva.
"Tamaño 9x13 o 10x15	700,00
"Tamaño 13x18	875,00
"Tamaño 18x24	1.100,00
"Tamaño 20x30	1.385,00
"2.3 Reproducciones.
"En negativo de 35 mm	1.200,00
"En negativo de 6x7	2.265,00
"En diapositiva de 35 mm	1.780,00
"En diapositiva de 6x7	2.740,00
"2.4 Duplicados de diapositiva
"De 35 mm	850,00
"De 6x7	1.600,00
"3. Tarifas de reproducciones de microfilmes.
"1 fotograma	75,00
"Duplicado de un carrete	5.500,00
"Reproducción en papel DIN Á4	20,00
"Reproducción en papel DIN A3	40,00
"4. Tarifas de reproducciones de vídeos.
"Cinta de 30 minutos	6.000,00
"Cinta de 60 minutos	12.000,00
"Cinta de 120 minutos	18.000,00
"Cinta de 240 minutos	24.000,00
"5. Tarifas de reproducciones de grabaciones sonoras.
"Cinta de 30 minutos	2.400,00
"Cinta de 60 minutos	4.800,00
"Cinta de 90 minutos	7.200,00
"6. Tarifas para determinados usos de las reproducciones.
"Utilización de imágenes en productos editoriales	5.000 por imagen
"Utilización de imágenes en televisión y cine	10.000 por imagen
"Utilización de grabaciones sonoras y radio y otros medios	5.000 por minuto

"Capítulo IX. Tasa por la utilización de espacios en inmuebles adscritos al Departamento de Cultura o a las entidades que dependen del mismo.

"Artículo 137 sexties. Hecho imponible.

"Constituye el hecho imponible de la tasa la utilización de espacios en inmuebles adscritos al Departamento de Cultura o a las entidades que dependen del mismo.

"Artículo 137 septies. Sujeto pasivo.

"Son sujetos pasivos de la tasa las personas físicas o jurídicas que solicitan las utilizaciones que constituyen el hecho imponible de la tasa.

"Artículo 137 octies. Devengo.

"La tasa se devenga en el momento en que se autoriza la utilización del correspondiente espacio, pero el pago de la cuota puede diferirse al momento de la utilización efectiva.

"Artículo 137 novies. Cuota.

"1. El importe de la tasa debe resultar de la aplicación de los siguientes elementos y criterios:

"a) La relevancia cultural o social del espacio y la conexión del acto o actividad con las finalidades propias de la institución de la que depende el espacio.

"b) La incidencia en la difusión pública de los valores culturales y sociales de la institución.

"c) El predominio de las finalidades culturales y sociales o comerciales del acto o actividad que debe llevarse a cabo en el mismo.

"d) La duración, en horas por día, de la utilización del espacio.

"2. El establecimiento y modificación de las cuantías de la tasa se efectúan mediante orden del consejero o consejera de Cultura, de acuerdo con el procedimiento establecido en la Ley 13/1989, de 14 de diciembre, de organización, procedimiento y régimen jurídico de la Administración de la Generalidad de Cataluña, y previo informe favorable de la Intervención Delegada. En el expediente de elaboración de la orden debe constar una memoria económica, en la que se justifique que las cuantías propuestas resultan de la aplicación de los criterios establecidos en el apartado 1 y que cumplen el principio de equivalencia a que hace referencia el artículo 13. El incumplimiento de este requisito supone la nulidad de pleno derecho de la disposición."

Artículo 44

Modificación del título VII de la Ley 15/1997, de 24 de diciembre, de tasas v precios públicos de la Generalidad de Cataluña

1. Se añade un nuevo apartado al artículo 141 de la Ley 15/1997, en el capítulo I, relativo a la tasa por los servicios de autorización administrativa de funcionamiento, reforma o revalidación de locales, instalaciones, industrias, actividades, espectáculos y servicios, con el siguiente texto:

"3. Gozan de exención en el pago de la tasa por la inspección por libro de visitas de comedores colectivos los centros docentes de titularidad pública.

2. Se modifica el punto 1.3 del apartado 1 del artículo 145 de la Ley 15/1997, en el capítulo II, relativo a la tasa por los servicios de tramitación de autorizaciones administrativas y de comprobación técnica sanitaria en materia de policía sanitaria mortuoria, que queda redactado del siguiente modo:

"1.3. Conservación, embalsamado y tanatoplastia: 5.700 ptas."

3. Se modifica el apartado 3 del artículo 152 de la Ley 15/1997, en el capítulo IV, relativo a la tasa de inspección y control sanitario de animales y sus productos, que queda redactado del siguiente modo:

"Los sujetos pasivos deben trasladar la tasa y cargar su importe en la factura a las personas interesadas que hayan solicitado la prestación del servicio, o a las personas para quienes se efectúen las operaciones de sacrificio, despiece, almacenamiento o control de determinadas sustancias y residuos en animales y sus productos, descritas en el artículo 151, y deben efectuar su ingreso a favor de la Generalidad en la forma que se establezca por reglamento. En el caso de que la persona interesada, a su vez, haya adquirido el ganado vivo a una tercera persona puede exigirle, por sacrificio, el importe de la tasa correspondiente al concepto definido en la letra f) del artículo 151."

4. Se añade un nuevo punto al apartado 3 del artículo 156 de la Ley 15/1997, en la relación de cuotas de pesetas por canal según el tipo de animal, con el siguiente texto:

"355. Codornices, picantones y perdices: 0,40."

5. Se modifica el artículo 158 de la Ley 15/1997, del siguiente modo:

a) Se modifica el apartado 1, en la escala por unidades en investigación de residuos, que queda redactado del siguiente modo:

"1.5. Aves, conejos y caza menor.

"1.5.1. Aves, conejos y caza menor 0,35

"1.5.2. Codornices, picantones y perdices 0,20."

b) Se añade un párrafo al apartado 4, con el siguiente texto:

"No se paga la cuota cuando el volumen total de leche cruda utilizada como materia prima durante el plazo objeto de la liquidación sea inferior a los 350.000 litros."

c) Se añade un nuevo apartado 6, con el siguiente texto:

"6. Las operaciones de control de investigación de residuos pueden llevarse a cabo de forma aleatoria. El muestreo aleatorio puede ocasionar que, durante un período, en algunos establecimientos no se recojan muestras. Sin embargo, si la ejecución del plan establecido en la normativa vigente se hace efectiva con carácter general, el hecho imponible establecido en el artículo 151 se entiende producido."

6. Se modifica el artículo 159 de la Ley 15/1997, del siguiente modo:

a) Se modifica el apartado 1.5, con respecto a los costes de los suplidos máximos para auxiliares y ayudantes, con importes por unidad sacrificada, que queda redactado del siguiente modo:

"1.5 Aves, conejos y caza menor.

"1.5.1 Aves, conejos y caza menor 0,25

"1.5.2 Codornices, picantones y perdices 0,10."

b) Se modifica el apartado 3, que queda redactado del siguiente modo:

"3. Los obligados al pago de las tasas deben dar traslado de las mismas a las personas interesadas, y deben cargar su importe total en las correspondientes facturas y practicar las liquidaciones procedentes de acuerdo con lo establecido en los artículos anteriores. Las liquidaciones deben registrarse en un libro oficial habilitado al efecto y autorizado por el Departamento de Sanidad y Seguridad Social. La omisión de dicho requisito da lugar a la imposición de las sanciones de orden tributario que correspondan, con independencia de las que puedan determinarse al tipificar las conductas de los titulares de las explotaciones dentro del orden sanitario."

7. Se modifica el artículo 180 de la Ley 15/1997, dentro del capítulo IX, relativo a la tasa por los servicios de inscripción y anotación en registros oficiales, que queda redactado del siguiente modo:

"Artículo 180. Hecho imponible.

"Constituyen el hecho imponible de la tasa la inscripción y anotación efectuadas por el Departamento de Sanidad y Seguridad Social de las industrias, los establecimientos, los servicios, los productos o los laboratorios en los registros oficiales que se consignan en el artículo 183."

8. Se añade un nuevo apartado 3 al artículo 183 de la Ley 15/1997, con el siguiente texto:

"3. Por la inscripción en el Registro oficial de establecimientos y servicios plaguicidas: 9.000 ptas. Por la renovación en este Registro: 4.200 ptas."

9. Se modifica el capítulo XIII de la Ley 15/1997, los artículos 196 al 199, que queda redactado del siguiente modo:

"Capítulo XIII. Tasa por la verificación del cumplimiento de las buenas prácticas de laboratorio (BPL) de un laboratorio que realiza estudios no clínicos sobre medicamentos o productos cosméticos y de la inspección para la verificación del cumplimiento de las buenas prácticas de laboratorio en la elaboración de estudios no clínicos con medicamentos o productos cosméticos.

"Artículo 196. Hecho imponible.

"1. Constituye el hecho imponible de la tasa la prestación por el Servicio Catalán de la Salud de los servicios y actuaciones inherentes a la inspección para la verificación del cumplimiento de las buenas prácticas de laboratorio (BPL) de un laboratorio que realiza estudios no clínicos sobre medicamentos o productos cosméticos, con la finalidad de determinar sus efectos en los seres humanos, los animales y el medio ambiente, el otorgamiento, si procede, de la certificación de conformidad y la inscripción de dichos laboratorios, en el correspondiente registro, así como la realización de las inspecciones periódicas pertinentes.

"2. También constituye el hecho imponible de la tasa la prestación por parte del Servicio Catalán de la Salud de los servicios y actuaciones inherentes a la verificación de un estudio no clínico de un medicamento o un producto cosmético al objeto de determinar si se han seguido los principios de buenas prácticas de laboratorio, así como la inscripción del estudio verificado en el correspondiente registro.

"Artículo 197. Sujetos pasivos.

"Son sujetos pasivos de la tasa los laboratorios que solicitan la obtención de la certificación de la conformidad de buenas prácticas de laboratorio (BPL) y, por lo tanto, la inclusión del laboratorio en el programa de verificación del cumplimiento de BPL, establecido en el Servicio Catalán de la Salud, y los laboratorios que hayan promovido la elaboración del estudio que debe verificarse.

"Artículo 198. Devengo.

"1. En la tasa por la verificación del cumplimiento de las buenas prácticas de laboratorio (BPL) de un laboratorio que realiza estudios no clínicos sobre medicamentos o productos cosméticos:

"1.1. La tasa se devenga en el momento en que se inicia la prestación del servicio. La obligación del pago surge desde el momento en que se presenta la solicitud de obtención de la certificación de la conformidad de buenas prácticas de laboratorio al Servicio Catalán de la Salud y la incorporación del laboratorio en el programa de verificación del cumplimiento del BPL establecido. El número de días que se programen para llevar a cabo la inspección deben estar en función de las dimensiones del laboratorio, así como del tipo y la variedad de estudios preclínicos que se realicen en el mismo.

"1.2. El pago de la tasase fracciona mediante la emisión de dos liquidaciones, la primera de las cuales se refiere a la inscripción del laboratorio en el programa de verificación de cumplimiento de BPL y debe hacerse efectiva en el momento en que se presente la correspondiente solicitud; la segunda liquidación se refiere a la realización de la inspección, y el correspondiente pago debe hacerse efectivo antes del día en que se haya programado el inicio de dicha inspección, por lo que el importe queda provisionalmente fijado en el resultado de multiplicar la tarifa diaria por el número de días programados.

"2. En la inspección para la verificación del cumplimiento de las buenas prácticas de laboratorio en la elaboración de estudios no clínicos con medicamentos y productos cosméticos, la tasa se devenga con la prestación del servicio. La obligación del pago surge desde el momento en que el sujeto pasivo presenta la solicitud para la realización de esta verificación al Servicio Catalán de la Salud o cuando esta verificación sea solicitada por una autoridad sanitaria reguladora ante la que se ha presentado este estudio que forma parte del dossier de registro de un medicamento o de la documentación de un producto cosmético. La tasa debe hacerse efectiva antes del día programado para el inicio de la inspección para la verificación del estudio.

"Artículo 199. Cuota.

"La cuota de la tasa es:

"a) En la tasa por la verificación del cumplimiento de las buenas prácticas de laboratorio (BPL) de un laboratorio que realiza estudios no clínicos sobre medicamentos o productos cosméticos:

"Primero. Inscripción del laboratorio en el registro de laboratorios incluidos en el programa de verificación del cumplimiento de buenas prácticas de laboratorio (BPL), y visita de preinscripción: 37.800 ptas.

"Segundo. Inspección del laboratorio para verificar el cumplimiento de las buenas prácticas de laboratorio (BPL): 62.000 ptas./día.

"Tercero. Inspecciones ulteriores periódicas, para evaluar el cumplimiento de las buenas prácticas de laboratorio (BPL): 62.000 ptas./día,

"b) En la inspección para la verificación del cumplimiento de las buenas prácticas de laboratorio en la realización de estudios no clínicos con medicamentos y productos cosméticos, por la inspección, por el otorgamiento de la certificación de evaluación de conformidad y la inscripción del estudio verificado en el registro correspondiente es de 62.000 pesetas por día."

10. Se modifica el capítulo XIV, artículos 200 al 203, de la Ley 15/1997, que queda redactado del siguiente modo:

"Capítulo XIV Tasa por la inspección y control de la industria farmacéutica.

"Artículo 200. Hecho imponible.

"Constituye el hecho imponible de la tasa la prestación por el Servicio Catalán de la Salud de las siguientes actividades:

"a) Servicios y actuaciones inherentes a la inspección de un laboratorio farmacéutico para la comprobación de la adecuación a las normas de fabricación correcta de medicamentos de modificaciones introducidas en un laboratorio farmacéutico que no impliquen un cambio de las condiciones de su autorización.

"b) Servicios y actuaciones inherentes a la toma de muestras reglamentarias de especialidades farmacéuticas o de materias primas, o ambas, de productos intermedios o material de acondicionamiento utilizado en la fabricación de medicamentos y, si procede, el hecho de remitirlos a un laboratorio oficial de análisis.

"c) Servicios y actuaciones inherentes a la toma de posesión en el cargo del director o directora técnico o del director o directora técnico suplente de un laboratorio farmacéutico.

"d) Servicios y actuaciones inherentes a la emisión de un certificado de cumplimiento de las normas de fabricación correcta de medicamentos.

"Artículo 201. Sujetos pasivos.

"Son sujetos pasivos de la tasa los laboratorios farmacéuticos instalados en Cataluña que, previa autorización del Ministerio de Sanidad y Consumo, inscritos en el registro unificado de laboratorios farmacéuticos, establecido en la Ley del Estado 25/1990, de 20 de diciembre, del medicamento, fabriquen, sean titulares, importen o comercialicen medicamentos de uso humano o bien que participen en alguna de sus fases, tales como el envasado, el acondicionamiento y la presentación para su venta, y soliciten el servicio establecido en el artículo 200.

"Artículo 202. Devengo.

9. En la inspección de un laboratorio farmacéutico para la comprobación de la adecuación de las normas de fabricación correcta de modificaciones introducidas en un laboratorio farmacéutico que no impliquen un cambio de las condiciones de su autorización, la tasa se devenga en el momento en que se inicia la prestación del servicio. La obligación del pago de la tasa surge desde el momento en que el laboratorio solicita la visita de inspección o bien que, desde la Administración, se notifique una visita de inspección de seguimiento de la aplicación de medidas correctoras de desviaciones detectadas en actuaciones inspectoras previas. El pago debe hacerse efectivo antes del día programado para el inicio de la inspección, por lo cual el importe queda fijado en el resultado de multiplicar la tarifa diaria por el número de días programados. El número de días que se programen para llevar a cabo la inspección deben estar en función del tamaño del laboratorio, el tipo y el número de modificaciones introducidas en el laboratorio.

"2. En la toma de muestras reglamentarias de especialidades farmacéuticas o de materias primas, o de ambas, y de productos intermedios y material de acondicionamiento utilizado en la fabricación de medicamentos, la tasa se devenga en el momento en que se inicia la prestación del servicio. La obligación del pago de la tasa surge desde el momento en que el laboratorio farmacéutico presenta la solicitud de la torna de muestras reglamentarias. El pago debe hacerse efectivo antes del día programado para que un inspector farmacéutico se presente en el laboratorio para llevar a cabo la toma de muestras reglamentarias.

"3. En las actuaciones relacionadas con la toma de posesión en el cargo del director o directora técnico o del director o directora técnico suplente de un laboratorio farmacéutico, la tasa se devenga en el momento en que se inicia la prestación del servicio. La obligación del pago de la tasa surge desde el momento en que el laboratorio farmacéutico nombra a un nuevo director o directora técnico y presenta a la Administración sanitaria la documentación establecida en la normativa vigente. El pago de la tasa debe hacerse efectivo antes del día programado para llevar a cabo el acto de toma de posesión en el cargo de director o directora técnico el levantar el acta correspondiente.

"4. En los servicios y actuaciones inherentes a la emisión de un certificado de cumplimiento de las normas de fabricación correcta de medicamentos, la tasa se devenga en el momento en que se inicia la prestación del servicio. La obligación del pago se inicia cuando el laboratorio presenta la solicitud de emisión del certificado. El pago debe hacerse efectivo en este momento.

"Artículo 203. Cuota.

"La cuota de la tasa es:

"a) Por la inspección del laboratorio farmacéutico: 64.040 ptas./día.

"b) Por la toma de muestras: 41.700 ptas.

"c) Por las actuaciones relacionadas con la toma de posesión en el cargo del director o directora técnico o del director o directora técnico suplente: 12.600 ptas.

"d) Por la emisión de un certificado de cumplimiento de las normas de fabricación correcta de medicamentos: 12.600 ptas.

11. Se modifica el artículo 207 de la Ley 15/1997, en el capítulo XV, relativo a la tasa por la inspección previa a la expedición de certificados sanitarios para el comercio de productos alimenticios, que queda redactado del siguiente modo:

"Artículo 207. Cuota.

"El importe de la cuota es:
"1. Por partidas hasta 1.500 kg.	1.500 ptas.
"2. Por partidas de volumen superior a 1.500 kg. hasta 7.000 kg.	3.000 ptas.
"3. Por partidas de más de 7.000 kg.	7.500 ptas.

Artículo 45

Modificaciones del titulo IX de la Ley 15/1997, de 24 de diciembre, de tasas y precios públicos de la Generalidad de Cataluña

1. Se modifican los apartados 2 y 3 del artículo 267 de la Ley 15/1997, que quedan redactados del siguiente modo:

"2. Matrícula de áreas de caza. La cuota está constituida por un importe equivalente al 15% de la renta cinegética del área de caza, de acuerdo con los siguientes baremos:

"2.1 Arcas de caza integradas en los siguientes grupos:

"Grupo I: 75 ptas./ha y año.

"Caza mayor: una pieza cada 100 ha o inferior.

"Caza menor: 0,30 piezas por ha o inferior

"Grupo II: 115 ptas./ha y año.

"Caza mayor: más de 1 y hasta 2 piezas por cada 100 ha.

"Caza menor: más de 0,30 y hasta 0,80 piezas/ha.

"Grupo III: 250 ptas./ha y año.

"Caza mayor: más de 2 y hasta 3 piezas por cada 100 ha.

"Caza menor: más de 0,80 y hasta 1,50 piezas/ha.

"Grupo IV. 325 ptas./ha y año.

"Caza mayor: más de 3 piezas por cada 100 ha.

"Caza menor: más de 1,50 piezas/ha.

"Áreas de caza con reglamentación especial (por área entera): 500 ptas.

"Áreas de caza mayor cerradas: 400 ptas.

"En cualquier caso, la cuota no puede ser inferior a 35.000 pesetas.

"2.2 Para la caza de aves acuáticas, se aplican los siguientes haremos:

"Grupo I: 310 ptas./ha y año.

"Grupo II: 460 ptas./ha y año.

"Grupo III: 605 ptas./ha y año.

"2.3 Para las áreas de caza que tengan un aprovechamiento principal de caza menor y secundario de caza mayor o viceversa, se aplica la tarifa del grupo correspondiente al aprovechamiento principal, más la cantidad de 40 pesetas por hectárea y año del aprovechamiento secundario.

"2.4 Corresponde a los titulares de las áreas de caza el pago de la tasa. En el caso de que sean asociaciones sin ánimo de lucro de carácter deportivo, sólo deben pagar un 40% de la tasa.

"2.5 Quedan exentas de pago de matrícula las áreas privadas de caza que tengan una superficie afectada como mínimo en un 50% por los incendios forestales producidos durante el verano de 1998, según el inventario de la Dirección General del Medio Natural.

"3. Precinto de artes de caza y pesca: cuota de 100 ptas."

2. Se añade un subapartado 5 al apartado 2 del artículo 275 de la Ley 15/1997, con el siguiente texto:

"2.5 Por los servicios facultativos correspondientes a la identificación y registro específico de ganado bovino, en aplicación del Reglamento CE 820/97, del Consejo, de 21 de abril de 1997, por el que se establece un sistema de identificación y registro de los animales de la especie bovina y relativo al etiquetado de la carne de vacuno y de los productos a base de carne de vacuno. Los ingresos derivados de la aplicación de este tipo de gravamen quedan afectos a la financiación del coste de la adquisición del material de identificación por parte del Departamento de Agricultura, Ganadería y Pesca.

"2.5.1. Gestión y suministro de los elementos de identificación para animales nacidos en Cataluña: 50 ptas.

"2.5.2. Gestión y suministro de duplicados en caso de pérdida:

"2.5.2.1. Por la autorización de suministro de crótalos: 200 pesetas por solicitud de autorización.

"2.5.2.2. Por el suministro de nueva documentación individual: 500 pesetas por cada documentación solicitada y expedida.

"2.5.3. Suministro de documentación de animales procedentes de la Unión Europea:

"2.5.3.1. Por la comprobación de la documentación de la partida y la consulta de datos: 1.000 ptas.

"2.5.3.2. Por el suministro del documento individual: 50 ptas.

"2.5.4. Suministro de material de identificación de animales procedentes de países terceros:

"2.5.4.1. Por la comprobación de la documentación de la partida y la consulta de datos: 1.000 ptas.

"2.5.4.2. Por el suministro del elemento de identificación individual: 50 ptas."

3. Se modifican los apartados del artículo 279 de la Ley 15/1997, en el siguiente sentido:

a) En el apartado 1.1, donde dice "Recuento total, 2.500 ptas./muestra", debe decir: "Recuentos anaerobios, 2.500 ptas./muestra".

b) En el apartado 1.2, donde dice "Recuento de bacterias, 2.500 ptas./muestra", debe decir: "Recuentos acrobios, 2.500 ptas./muestra".

c) En el apartado 1.6, donde dice "Serotipo de un germen, 2.500 ptas./muestra", debe decir: "Serotipado de un microorganismo, 2.500 ptas./ muestra".

d) En el apartado 4.2, donde dice "Determinación in vitro, 29.700 ptas./muestra", debe decir: "Determinación in vivo, 29.700 ptas./muestra".

e) En el apartado 7, donde dice "Enzimoensayo PCR, 4.000 ptas./muestra", debe decir: "Enzimoinmunoensayo/PCR, 4.000 ptas./muestra".

f) En los apartados 3.8 y 3.9, donde dice "enzimoensayo", debe decir "enzimoinmurioensayo".

4. Se modifica el primer párrafo del apartado 1 del artículo 280 de la Ley 15/1997, que queda redactado del siguiente modo:

"1. No se aplica la tasa por los servicios de los laboratorios de sanidad ganadera cuando simultáneamente concurran las tres circunstancias siguientes:"

5. Se modifica el artículo 284 de la Ley 15/1997, que queda redactado del siguiente modo:

"Artículo 284. Cuota.

"La cuota de la tasa por permisos de zonas de pesca controlada gestionadas directamente por la Generalidad es:

PTA
"1. Zona de pesca controlada de truchas:
"Ribereña (habitantes de los municipios en las que está incluida la zona de pesca): 600
"No ribereña:	1.350
"2. Otras zonas de pesca controlada:
"Todos los pescadores:	250".

6. Se modifica el artículo 289 de la Ley 15/1997, que queda redactado del siguiente modo:

"Artículo 289. Cuota.

"La cuota de la tasa por la licencia para recolectar trufas es de 4.000 pesetas."

7. Se modifica el enunciado del capítulo VIII del título IX de la Ley 15/1997, que queda redactado del siguiente modo:

"Tasa por la licencia de pesca, la matrícula de embarcaciones y aparatos flotantes para la pesca y las autorizaciones de los concursos de pesca."

8. Se modifica el artículo 290 de la Ley 15/1997, que queda redactado del siguiente modo:

"Artículo 290. Hecho imponible.

"Constituye el hecho imponible de la tasa la prestación de los servicios inherentes a la expedición de las licencias, matrículas y autorizaciones que, de acuerdo con la legislación vigente, son necesarias para practicar la pesca o para dedicar embarcaciones o aparatos flotantes a la pesca y para la realización de concursos de pesca."

9. Se modifica el artículo 291 de la Ley 15/1997, que queda redactado del siguiente modo:

"Artículo 291. Sujeto pasivo.

"Son sujetos pasivos de las tasas las personas físicas o jurídicas que solicitan la expedición de licencias para la pesca, la matriculación de embarcaciones o aparatos flotantes para la pesca o la autorización para la realización de concursos de pesca."

10. Se modifica el artículo 293 de la Ley 15/1997, que queda redactado del siguiente modo:

"Artículo 293. Cuota.

"La cuota de la tasa es:

PTA
"1. Licencias de pesca deportiva:
"1.1. La licencia de pesca deportiva	1.500
"1.2. La licencia de pesca deportiva subacuática	1.500
"1.3 La licencia de pesca deportiva colectiva:
De menos de 10 pescadores diarios	25.000
De más de 10 pescadores diarios	50.000
"2. Licencias de pesca profesional:
"2.1. Coral, marisqueo	3.000
"2.2. Angula	5.000
"2.3. Gusanos de mar, esparavel	1.000
"3. Matrícula de embarcaciones y aparatos flotantes para la pesca en aguas continentales. Tienen vigencia de un año, y las clases e importes son:
"3.1. Clase 1ª: embarcaciones de motor	1.570
"3.2. CIase 2ª: embarcaciones a vela, remo, percha o cualquier otro procedimiento distinto del motor	655
"4. Por cada expediente de autorización de concurso de pesca	3.360.

11. Se modifica el artículo 294 de la Ley 15/1997, que queda redactado del siguiente modo:

"Artículo 294. Exenciones.

"Están exentos de pagar la tasa exigida por el concepto de expedición de la licencia de pesca deportiva los sujetos pasivos que acrediten decumentalmente la condición de jubilados y los que estén en situación de incapacidad permanente total o absoluta, o ambas a la vez, y las personas menores de catorce años."

12. Se modifica el apartado 2 del artículo 295 de la Ley 15/1997, que queda redactado del siguiente modo:

"2. Los derechos de examen para la obtención de títulos para el ejercicio de la actividad profesional náutico-pesquera y de buceo y para el ejercicio de la actividad náutico-deportiva y subacuático-deportiva. La expedición de títulos y tarjetas de identidad profesional para el ejercicio de la actividad náutico-pesquera y de buceo. La expedición de títulos y tarjetas de acreditación de la titulación para el ejercicio de la actividad náutico-deportiva y subacuático-deportiva. La renovación de tarjetas. La expedición de duplicados de certificados de examen, de títulos y tarjetas. La eliminación de la nota restrictiva de mando. Las convalidaciones de firmas y títulos. La autorización de apertura de escuelas deportivas náuticas, centros para la enseñanza de la navegación de recreo y centros de buceo."

13. Se modifica el apartado 2 del artículo 298 de la Ley 15/1997, que queda redactado del siguiente modo:

PTA
"2. Títulos para el ejercicio de la actividad profesional náutico-pesquera y de buceo y para el ejercicio de la actividad náutico-deportiva y subacuático-deportiva.
"2.1. Derechos de examen:
"2.1.1. Para la obtención de los títulos para el ejercicio de la actividad profesional náutico-pesquera y de buceo:
"2.1.1.1. Títulos para cuya obtención se requiere un examen único	2,000.
"2.1.1.2. Títulos para cuya obtención se requiere un examen por asignatura	700
"2.1.2. Para la obtención de los títulos para el ejercicio de la actividad náutico-deportiva y subacuático-deportiva:	1.500
"2.1.2.1. Patrón/ona de navegación básica:
"2.1.2.1.1. Examen teórico	5.000
"2.1.2.1.2. Examen práctico	7.000
"2.1.2.2. Patrón/ona de embarcaciones de recreo:
"2.1.2.2.1. Examen teórico	5.000
"2.1.2.2.2. Examen práctico	8.000
"2.1.2.3. Patrón/ona de yate:
"2.1.2.3.1. Examen teórico	7.000
"2.1.2.3.2. Examen práctico	9.000
"2.1.2.4. Capitán/ana de yate:
"2.1.2.4.1. Examen teórico	8.500
"2.1.2.4.2. Examen práctico	10.000
"2.1.2.5. Exámenes para la obtención de los títulos subacuático-deportivos	5.000
"2.2. Expedición de títulos y tarjetas:
"2.2.1. Expedición de títulos y tarjetas de identidad profesional para el ejercicio de la actividad náutico-pesquera y de buceo	2.000
"2.2.2. Expedición de títulos y tarjetas de acreditación de la titulación para el ejercicio de la actividad náutico deportiva y subacuático-deportiva	5.000
"2.3. Renovación de tarjetas	2.000
"2.4. Expedición de duplicados de certificados de examen, de títulos (diplomas) y de tarjetas2.000
"2.5. Eliminación de la nota restrictiva de mando	2.000
"2.6. Convalidaciones de asignaturas y títulos	2.000
"2.7. Autorizaciones de apertura:
"2.7.1. Escuelas deportivas náuticas	10.000
"2.7.2. Centros privados para la enseñanza de la navegación de recreo	10.000
"2.7.3. Centros de buceo	10.000".

14. Se suprime el artículo 299 de la Ley 15/1997.

15. Se modifica el artículo 308, del capítulo XII, dentro del título IX de la Ley 15/1997.

"Artículo 308. Hecho imponible.

"Constituye el hecho imponible de la tasa la prestación de los servicios administrativos inherentes a la expedición de la licencia que, de acuerdo con la legislación vigente, es necesaria para practicar la inmersión en la zona estrictamente protegida de las islas Medes. No están sujetos a la tasa estos servicios si son prestados por un concesionario del servicio público de actividad de submarinismo."

16. Se suprime el capítulo XIII del título IX de la Ley 15/1997.

Artículo 46

Adición de un capítulo al título XIV de la Ley 15/1997, de 24 de diciembre, de tasas y precios públicos de la Generalidad de Cataluña

Se añade un capítulo V al título XIV de la Ley 15/1997, con el siguiente texto:

"Capítulo V. Tasa por los servicios de autorización ambiental de actividades.

"Artículo 379. Hecho imponible.

"Constituye el hecho. imponible la prestación de los siguientes servicios administrativos:

"a) Los relativos a los procedimientos de autorización ambiental de actividades.

"b) Los relativos a los procedimientos de modificación de la autorización ambiental de actividades.

"c) Los relativos a los procedimientos de revisión de la autorización ambiental de actividades, de acuerdo con lo establecido en el artículo 37 de la Ley 3/1998, de 27 de febrero, de la intervención integral de la Administración ambiental.

"Artículo 380. Sujeto pasivo.

"Son sujetos pasivos de la tasa las personas físicas o jurídicas a las que se prestan los servicios especificados en el artículo 379.

"Artículo 381. Devengo.

"La tasa se devenga, según la naturaleza del hecho imponible:

"a) En los supuestos 1 y 2, cuando la Administración medioambiental declara, de acuerdo con el artículo 13.2.b) de la Ley 3/1998, de 27 de febrero, de la intervención integral de la Administración ambiental, que el proyecto de solicitud de autorización ambiental presentado es adecuado y suficiente.

"b) En el supuesto 3, cuando la Administración medioambiental inicie de oficio el proceso de revisión de la autorización o cuando, por solicitud del titular de la autorización, se inicia el proceso de revisión de la autorización.

"Artículo 382. Cuota.

"1. Por la prestación del servicio del hecho imponible del supuesto 1, se fija una cuota de 620.000 pesetas.

"2. Por la prestación del servicio del hecho imponible de los supuestos 2 y 3, se fija una cuota de 310.000 pesetas.

"3. En el supuesto de que la prestación del servicio incluya la evaluación y declaración del impacto ambiental de la actividad, la tasa debe incrementarse en la cantidad de 270.000 pesetas.

"Artículo 383. Exenciones.

"Quedan exentos de la tasa el Estado, la Generalidad de Cataluña y los entes locales de Cataluña.

"Artículo 384. Afectación.

"Esta tasa tiene carácter finalista, por lo cual, y de conformidad con lo establecido en el artículo 3 de la presente Ley, los ingresos derivados de la tasa quedan afectados a la financiación del coste del servicio prestado por el Departamento de Medio Ambiente."

SECCIÓN SEGUNDA

Otras modificaciones de normas legales con implicaciones fiscales

Artículo 47

Modificación de la Ley 14/1997, de 24 de diciembre, de creación del Servicio Catalán de Tráfico

1. Se añade un apartado 3 al artículo 7 de la Ley 14/1997, de 24 de diciembre, de creación del Servicio Catalán de Tráfico, con el siguiente texto:

"3. Los recursos económicos a que se refiere el apartado 1 deben ser destinados a cubrir los gastos del Servicio. En el supuesto de que los ingresos efectivamente obtenidos en el ejercicio sean superiores a los inicialmente previstos en el estado de ingresos del presupuesto del Servicio, el Gobierno debe acordar la ampliación de los créditos consignados al Departamento de Gobernación para atender la financiación de la policía de la Generalidad "mozos de escuadra".

2. Se añaden nuevas letras al apartado 1, relativo a las autoescuelas, y al apartado 2, relativo a otras tarifas, del artículo 16 de la Ley 14/1997, de 24 de diciembre, de creación del Servicio Catalán de Tráfico, con el siguiente texto:

"1. Autoescuelas:

"d) Inscripción en las pruebas de selección para los cursos para la obtención del certificado de aptitud de profesores y profesoras de formación vial: 2.000 pesetas.

"e) Inscripción en la fase de presencia de los cursos para la obtención del certificado de aptitud de profesores y profesoras de formación vial: 18.000 pesetas."

"2. Otras tarifas:

"g) Autorizaciones sin acompañamiento de transportes especiales, de pruebas deportivas, de transportes urgentes y demás autorizaciones especiales por tazón del vehículo o por la utilización de la carretera: 2.575 pesetas.

"h) Autorizaciones con acompañamiento de transportes especiales, de pruebas deportivas, de transportes urgentes y demás autorizaciones especiales por razón del vehículo o por la utilización de la carretera: 3.875 pesetas, y por quilómetro recorrido: motocicletas, 12 pesetas, y vehículos, 38 pesetas. Estas tarifas se entienden sin perjuicio del abono del coste de las medidas de seguridad que puedan generarse, que irá a cargo también del sujeto pasivo."

TÍTULO III

Medidas de adaptación al euro

CAPÍTULO ÚNICO

Medidas para la adaptación al euro de la actividad de la Administración de la Generalidad

Artículo 48

Derecho sancionador

1. Toda disposición sancionadora de contenido pecuniario que se dicte a partir del 1 de enero de 1999 necesariamente debe expresar su importe monetario tanto en euros como en pesetas.

2. Todos los expedientes sancionadores que se inicien a partir del 1 de enero de 1999 deben fijar la sanción, si ésta tiene un contenido pecuniario, tanto en euros como en pesetas. A tales efectos, la cuantificación en euros puede hacerse constar indicando que la misma es el resultado de aplicar al importe en pesetas el tipo de conversión establecido.

3. A los expedientes sancionadores iniciados con anterioridad al 1 de enero de 1999 cuya finalización se produzca con posterioridad les es aplicable lo establecido en el apartado 2.

4. Si el expediente se ha iniciado antes del 1 de enero de 1999 pero el pago de la deuda, en período voluntario o en ejecutivo, se ha producido con posterioridad a esta fecha, el importe correspondiente debe constar tanto en pesetas como en euros.

Artículo 49

Empresas públicas

1. Las empresas públicas mayoritariamente participadas por la Generalidad, ya sean sociedades anónimas o sociedades limitadas, que a 1 de enero de 1999 tengan su cifra de capital social expresada en pesetas pueden, sin la autorización preceptiva del Gobierno de la Generalidad, proceder a su redenominación en euros.

2. En el caso de que, como consecuencia del redondeo, se origine una reducción de la cifra de capital social, pero sin modificar la forma societaria, debe constituirse una reserva indisponible en los términos establecidos en la legislación aplicable.

3. Si, como consecuencia del redondeo, debe llevarse a cabo una ampliación del capital social, ésta puede realizarse sin la autorización del Gobierno y con cargo a las partidas del balance que legalmente se determinen. No obstante, y en el caso de que no existan reservas, los órganos de las sociedades deben remitir al Gobierno, para que, si procede, apruebe la propuesta de aportación económica que sea necesaria para efectuar esta ampliación de capital.

4. En relación con las empresas públicas en las que la posición de la Generalidad de Cataluña no sea mayoritaria, se autoriza a los representantes de la misma en sus órganos de administración y dirección a presentar, en la primera sesión que tengan después de la entrada en vigor de la presente Ley, una propuesta de acuerdo que tenga por objeto la redenominación en euros de la cifra de capital social. No obstante, cuando, como consecuencia de esta operación, se precise un incremento de capital social que no pueda efectuarse con cargo a las reservas de la sociedad en los términos legalmente establecidos, es preciso el acuerdo del Gobierno que autorice la aportación de los fondos necesarios para dicho incremento.

.5. Toda redenominación que se efectúe en cualquier empresa pública mayoritaria, minoritaria o indirecta nien te participada por la Generalidad debe ser notificada al departamento del que dependa y al Departamento de Economía y Finanzas. Al efecto, los órganos de dirección o, si procede, los representantes de la Generalidad en los mismos deben notificar a dichos departamentos, con carácter previo a su realización, las convocatorias de los órganos directivos o de administración en cuyo orden del día figure la redenominación del capital social. Asimismo, debe notificarse, en el plazo de quince días a contar desde la práctica correspondiente, la realización del asiento de presentación de la escritura en el Registro mercantil.

6. En las empresas públicas, participadas mayoritariamente por la Generalidad, sus órganos de gobierno pueden acordar llevar su contabilidad en euros, cosa que deben comunicar al Departamento de Economía y Finanzas. El inicio de la contabilización en euros debe coincidir con el inicio del año natural. Las empresas que hayan tomado dicho acuerdo pueden efectuar las declaraciones fiscales por los impuestos de sociedades y del valor añadido, en los términos legalmente establecidos, en esta unidad monetaria. Asimismo, se autoriza a los representantes de la Generalidad en las sociedades participadas minoritariamente a votar favorablemente cualquier acuerdo con este objeto.

7. Las empresas públicas que, en virtud de lo dispuesto en el apartado 7, acuerden llevar su contabilidad en euros, la información que deben remitir a la Intervención General, de acuerdo con lo dispuesto en la Ley de presupuestos de la Generalidad, debe estar expresada en euros y en pesetas, durante el período a que se refiere la disposición transitoria.

8. Lo establecido en el presente artículo es aplicable igualmente a las agrupaciones de interés económico en las que participe mayoritariamente, minoritariamente o indirectamente la Generalidad.

Artículo 50

Contratos

1. Los acuerdos de adjudicación de cualquier contra lo administrativo que deba producirse con posterioridad al 1 de enero de 1999 y hasta el 31 de diciembre de 2001 deben hacer constar el importe final tanto en pesetas como en euros, con independencia de que el inicio del expediente correspondiente se haya producido con anterioridad a esta fecha. Asimismo, en las prórrogas de dichos contratos, cuando tengan efecto con posterioridad a 1 de enero de 1999, es aplicable lo determinado en el presente apartado.

2. Lo establecido en el apartado 1 es aplicable a cualesquiera otros contratos que, en el ámbito de la Administración de la Generalidad, se firmen en el período a que se refiere el apartado 1.

Artículo 51

Procedimientos administrativos

1. Cualquier procedimiento administrativo que deba finalizar con una resolución que, de acuerdo con la normativa vigente, sea susceptible de ser inscrita, o anotada en el Registro de la Propiedad o cualquier otro registro público, debe contener el importe económico final tanto en pesetas como en euros.

2. Los expedientes administrativos que desde 1 de enero de 1999 se tramiten en el ámbito de la Generalidad o en el de los entes que dependen de la misma, cuando deban referirse a unidades monetarias, harán constar el importe final en pesetas. Asimismo, deberá constar su contravalor en euros, con indicación del importe correspondiente o mediante la fórmula establecida en los expedientes sancionadores.

3. Las declaraciones tributarias, ya sean referidas a tributos cedidos o propios, pueden ser efectuadas en el período comprendido entre 1 de enero de 1991) y 31 de diciembre del año 2001, con independencia de la fecha en que se produjo el hecho imponible, tanto en euros como en pesetas, en los términos que el consejero o consejera de Economía y Finanzas determine por reglamento.

Artículo 52

Deuda pública

1. Nuevas emisiones de deuda pública: a partir de 1 de enero de 1999, las emisiones de deuda pública que efectúe la Generalidad o sus organismos y empresas, de acuerdo con las disposiciones de la Ley de presupuestos de cada año, deben efectuarse en euros.

2. Redenominación de las emisiones en circulación: la deuda pública de la Generalidad en circulación a 1 de enero de 1999, registrado en el Servicio de Compensación y Liquidación de la Bolsa de Valores de Barcelona, representado en anotaciones en cuenta y denominado en pesetas, debe redenominarse en euros entre la fecha de entrada en vigor de la presente Ley y el primer día hábil para el mercado de deuda pública para 1999. La redenominación debe realizarse mediante la aplicación del tipo de conversión al saldo nominal de cada uno de los códigos valor de cada titular, según el cierre del mercado del día anterior. La cifra resultante debe redondearse al céntimo más próximo. Sin embargo, si el saldo nominal por código valor de un titular está constituido por más de un registro, la redenominación y el redondeo correspondientes deben efectuarse para cada uno de ellos y su suma debe ser el saldo nominal en euros. La suma total de los saldos así obtenidos constituye el saldo nominal de cada código valor.

3. Los saldos nominales pueden expresarse en céntimos de euro. El consejero o consejera de Economía y Finanzas puede establecer importes nominales mínimos de negociación de las emisiones redenominadas, a fin de facilitar la fungibilidad entre los importes emitidos en Euros y los redenominados.

4. El consejero o consejera de Economía y Finanzas debe fijar las demás condiciones relativas a la redenominación de las emisiones de deuda pública, así como el momento, el procedimiento y demás aspectos relativos a la redenominación de las emisiones denominadas en divisas distintas de la peseta que entren a formar parte de la Unión Monetaria Europea.

Artículo 53

Operaciones financieras

1. Créditos y avales: a partir del 1 de enero de 1999 el Gobierno puede autorizar la contratación de las operaciones de crédito y aval que lleven a cabo la Generalidad y sus organismos y empresas tanto en pesetas como en euros. Asimismo, el consejero o consejera de Economía y Finanzas puede autorizar, a partir del 1 de enero de 1999 y hasta el 31 de diciembre del 2001, la redenominación de pesetas a euros de los créditos y avales en circulación de la Generalidad y los organismos y las empresas que dependen de la misma. Las operaciones que no se hayan redenominado antes del 31 de diciembre del 2001 deben redenominarse automáticamente a 1 de enero del 2002.

2. Referencias de tipo de interés: se autoriza al director o directora general de Política Financiera a modificar las referencias de tipos de interés en las operaciones de crédito a tipos variables en vigor a partir del 1 de enero de 1999, si las circunstancias de mercado lo aconsejan. Asimismo, dicha Dirección General de Política Financiera debe emitir informe favorable de la sustitución de referencia de tipos de interés que lleven a cabo los organismos y las empresas de la Generalidad por los motivos ya indicados.

3. Operaciones con instrumentos de cobertura: se autoriza al director o directora general de Política Financiera a introducir las pertinentes modificaciones en las operaciones de cobertura de riesgo de tipos de interés y de cambio por efecto de la introducción del euro.

Artículo 54

Aportación de documentos por los administrados

Si se aportan, con cualquier finalidad, documentos justificativos o facturas cuyo importe esté nominado en euros, la Administración de la Generalidad de Cataluña y los entes que dependen de la misma no pueden oponerse a la aceptación de esta justificación.

DISPOSICIONES ADICIONALES

Primera

Modificación de la Ley 17/1997, de 24 de diciembre, de medidas administrativas y de organización

1. Se modifica el artículo 15 de la Ley 17/1997, que queda redactado del siguiente modo:

"Artículo 15. Licencia de pesca.

"Para obtener la licencia de pesca deportiva que otorga el Departamento de Agricultura, Ganadería y Pesca, los solicitantes deben tener suscrita una póliza de seguro que cubra la obligación de indemnizar los daños que puedan causarse a sí mismos y los, que puedan producir a terceras personas".

2. Se añade un apartado 5 a la disposición adicional de la Ley 17/1997, con el siguiente texto:

"5. Lo establecido en la presente disposición adicional es aplicable a las deudas derivadas de tributos propios de la Generalidad, así corno a las sanciones administrativas que a 31 de diciembre de 1997 habían contraído los entes a los cuales se refería la disposición adicional vigésimo primera de la Ley 9/1990, de 16 de mayo, con independencia de que en esta fecha no se haya iniciado un procedimiento de compensación.

Segunda

Enajenación de títulos de sociedades con participación de la Generalidad

1. La enajenación de títulos representativos del capital y de participaciones en empresas en que la Generalidad participe directa o indirectamente, incluso si esta enajenación supone la pérdida de la posición mayoritaria o la extinción de la participación directa o indirecta de la Generalidad, corresponde al Gobierno, quien, con posterioridad. debe dar cuenta al Parlamento.

2. En el supuesto de que a 31 de diciembre del correspondiente ejercicio no se haya podido llegar a culminar el proceso de enajenación iniciado, debe entenderse automáticamente prorrogado para el ejercicio inmediato siguiente al presupuesto de la empresa afectada, sin perjuicio del resultado final del proceso,

Tercera

Conversión en euros

1. Todas las operaciones que se efectúen para convertir en euros cualquier magnitud económica que a la entrada en vigor de la presente Ley aparezcan nominadas en pesetas deben efectuarse de acuerdo con la normativa aplicable que se determine.

2. Asimismo, cualquier autorización referida a la Junta de Aguas contenida en una norma vigente en la fecha de creación de la Agencia Catalana del Agua debe entenderse referida a la misma, y los expedientes que, al amparo de este precepto o del artículo 44.4 de la Ley 16/1997, de 24 de diciembre, haya iniciado la Junta de Aguas, puede concluirlos la Agencia Catalana del Agua, sin necesidad de nueva autorización.

Cuarta

Cambio de régimen jurídico del Instituto Catalán de Finanzas

Se autoriza al consejero o consejera de Economía y Finanzas para efectuar las modificaciones y adaptaciones presupuestarias que sean precisas para dar cumplimiento a lo dispuesto en el artículo 26.

Quinta

Financiación de las universidades

1. El Gobierno de la Generalidad debe promover la formalización de contratos programa con las universidades públicas catalanas, como instrumento preferente de financiación, a cargo de los presupuestos de la Generalidad de Cataluña de las actividades universitarias, como medida de fomento de la calidad de la docencia, la investigación y la gestión universitaria y de racionalización de los recursos disponibles.

2. A efectos de lo establecido en el apartado 1, el Gobierno de la Generalidad puede establecer por reglamento el marco normativo aplicable a la formalización de los contratos programa, y, especialmente, debe definir su tipología, contenidos mínimos y efectos del incumplimiento de las condiciones y los pactos de dichos contratos. En todo caso, esta regulación específica debe tener en cuenta las disponibilidades presupuestarias, los principios que informan la Programación universitaria de Cataluña y la introducción de indicadores de calidad y evaluación de los resultados por objetivos, respetando la autonomía universitaria.

Sexta

Modificación de la Ley 26/1984, de 19 de diciembre, de coordinación universitaria y de creación de consejos sociales

1. Se modifica el artículo 12.4 de la Ley 26/1984, que queda redactado del siguiente modo:

"Cuando se trata de empezar nuevos estudios, debe haber un período no inferior a ocho meses entre la fecha en que se ha aprobado la Programación universitaria de Cataluña y la del inicio de los nuevos estudios, de acuerdo con lo establecido en el artículo 15."

2. Se modifica el artículo 15 de la Ley 26/1984, que queda redactado del siguiente modo:

"Cuando las universidades quieran iniciar nuevos estudios conducentes a la obtención de títulos, de carácter oficial o no, deben incluirlos en la correspondiente programación con una anticipación de ocho meses como mínimo. Los estudios que no supongan la obtención de ningún título deben incluirse también en esta programación."

Séptima

Modificación de la Ley 12/1987, de 28 de mayo, de regulación del transporte de viajeros por carretera mediante vehículos de motor

Se modifica el artículo 58 de la Ley 12/1987, que queda redactado del siguiente modo:

"Artículo 58.

"1. Las infracciones muy graves, y las correspondientes sanciones, de la legislación reguladora del transporte de viajeros por carretera prescriben al cabo de tres años; las graves, al cabo de dos años, y las leves, al cabo de un año, en las condiciones que determine el apartado 2 del artículo 132 de la Ley del Estado 30/1992, de 26 de noviembre, de régimen jurídico de las administraciones públicas y del procedimiento administrativo común.

"2. El plazo máximo para tramitar y resolver el procedimiento sancionador es de un año desde la fecha de inicio, y es aplicable, si se excede dicho plazo, lo establecido en el apartado 4 del artículo 43 de la Ley del Estado 30/1992, de 26 de noviembre, de régimen jurídico de las administraciones públicas y del procedimiento administrativo común."

Octava

Ordenación y gestión del agua

En el plazo de seis meses a contar desde la entrada en vigor de la presente Ley, el Gobierno debe aprobar un anteproyecto de ley reguladora de ordenación y gestión del agua en Cataluña que recoja lo que determina el artículo 35.

Novena

Modificación de la Ley 2/1990, de 8 de enero

Se modifica el apartado 1 del artículo 7 de la Ley 2/1990, de 8 de enero, del Instituto de Investigación Aplicada del Automóvil (IDIADA), que queda redactado del siguiente modo:

"1. El Consejo de Administración es el órgano de dirección y control del Instituto. Está integrado por cinco vocales representantes de la Administración de la Generalidad de Cataluña, por un vocal representante de la Universidad Politécnica de Cataluña y por el director o directora general del Instituto. El Gobierno puede ampliar la composición del Consejo de Administración en un número máximo de cinco vocales más, representantes de las empresas o instituciones clientas del Instituto; el límite de cinco vocales representantes de las instituciones o empresas clientas del Instituto sólo puede alcanzarse si el Instituto es autosuficiente económicamente. Uno de los vocales ejerce de presidente o presidenta. El Consejo de Administración tiene también un vicepresidente o vicepresidenta, que auxilia al presidente y le sustituye en caso de ausencia o imposibilidad, El presidente y los vocales del Consejo de Administración son nombrados de acuerdo con lo establecido en el artículo 17 de la Ley 4/1985."

Décima

Carreteras de la Generalidad

Los ingresos procedentes de la recaudación por daños a las carreteras se afectan a los gastos por conservación de las propias carreteras de la Generalidad.

Undécima

Medidas en relación con las funciones de las oficinas liquidadoras de distritos hipotecarios

Dada la dependencia orgánica y funcional derivada de la relación administrativa con la Generalidad de los titulares de las oficinas liquidadoras de distritos hipotecarios en cuanto al ejercicio de sus funciones públicas de gestión y liquidación del impuesto de transmisiones patrimoniales y actos jurídicos documentados y de sucesiones y donaciones, en el ámbito territorial de Cataluña, se faculta al consejero o consejera de Economía y Finanzas para que adopte las medidas necesarias de dirección, coordinación e inspección de tales funciones.

DISPOSICIONES TRANSITORIAS

Primera

Personal funcionario y laboral de la Junta de Aguas y de la Junta de Saneamiento

1. El personal funcionario y laboral que esté ocupando puestos de trabajo en la Junta de Aguas de Cataluña y en la Junta de Saneamiento o tenga suspendida su relación jurídica con dichos organismos se integrará en la Agencia Catalana del Agua según las necesidades de personal de la misma y de acuerdo con la relación de puestos de trabajo que se apruebe, quedando vinculado a la misma por una relación sujeta a las normas de derecho administrativo o laboral que sean de aplicación. El personal que no se integre en la misma se adscribirá a otro puesto de trabajo de la Generalidad y quedará sometido a las normas sobre provisión de puestos de trabajo establecidas por la normativa vigente.

2. El personal funcionario que se acoja a la opción que se le otorgue para ocupar un puesto de trabajo previsto en la plantilla de personal laboral de la empresa quedará en situación de excedencia voluntaria establecida en el artículo 86.2.c) del Decreto legislativo 1/1997, de 31 de octubre en su cuerpo de origen, y se le reconocerá la antigüedad.

Segunda

Régimen transitorio de las comisiones de desembalse y de las juntas de obras y de explotación

Mientras no entre en vigor el Estatuto de la Agencia Catalana del Agua, se mantiene vigente con rango reglamentario la regulación de las comisiones de desembalse, y de las juntas de obras y de explotación, establecidas en el Decreto legislativo 1/1988, de 28 de enero.

Tercera

Bienes adscritos a la Junta de Aguas y a la Junta de Saneamiento

Los bienes que a la fecha de entrada en vigor de la presente Ley estén adscritos a la Junta de Aguas de Cataluña y a la Junta de Saneamiento pasan a estar adscritos a la Agencia Catalana del Agua, y no se modifica su condición jurídica originaria. Asimismo, la Agencia Catalana del Agua se subroga en las posiciones jurídicas de la Junta de Aguas de Cataluña y de la Junta de Saneamiento en cuanto a los bienes, derechos y obligaciones de todo tipo de que sean titulares, sin perjuicio de lo establecido para el personal.

Cuarta

Régimen transitorio para las subvenciones

1. En relación con lo determinado en el artículo 25 de la presente Ley, quedan vigentes las bases reguladoras de las líneas de subvenciones aprobadas con anterioridad a la entrada en vigor de la presente Ley hasta que finalice su período de vigencia, sin perjuicio de lo dispuesto en el artículo 93 del Decreto legislativo 9/1994, de 13 de julio, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de finanzas públicas de Cataluña, que es de aplicación inmediata.

2. Sin embargo, dichas bases pueden acogerse a lo establecido en el artículo 92 del Decreto legislativo a que hace referencia el apartado 1, siempre que no deriven perjuicios para los beneficiarios de las subvenciones.

Quinta

Impuesto sobre transmisiones patrimoniales y actos jurídicos documentados, tipo de gravamen

1. De acuerdo con lo dispuesto en el artículo 11.1.a) del Real decreto legislativo 1/1993, de 24 de septiembre, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley del impuesto sobre transmisiones patrimoniales y actos jurídicos documentados, el tipo impositivo correspondiente a las transmisiones patrimoniales onerosas de fincas afectadas por los incendios forestales de los días 18, 19, 20 y 21 de julio de 1998, así como la constitución y cesión de derechos reales que recaigan en las mismas, queda fijado para los ejercicios de 1999 y 2000 en el 1 %.

2. De acuerdo con el artículo 31.2 del Real decreto 1/1993, el tipo impositivo correspondiente al impuesto en la modalidad de actos jurídicos documentados por las primeras copias de escrituras públicas y actos notariales otorgadas durante los años 1999 y 2000 que documenten préstamos u otras operaciones relacionadas con los daños producidos por los incendios forestales de los días 18,19,20 y 21 de julio de 1998, se fija en el 0,01 %.

DISPOSICIÓN DEROGATORIA

1. Se derogan las siguientes disposiciones legales y reglamentarias:

a) Los artículos 2, 3, 4, 9 a 17, 22, 23, 28 y 31 del Decreto legislativo 1/1988, de 28 de enero, por el que se aprueba la refundición de los preceptos de la Ley 5/1981, de 4 de junio, y la Ley 17/1987, de 13 de julio, en un texto único.

b) Los artículos 1 al 13, ambos incluidos, de la Ley 19/1991, de 7 de noviembre, de reforma de la Junta de Saneamiento.

c) El artículo 1 de la Ley 7/1994, de 18 de mayo, de modificación de la Ley 19/1991, de reforma de la Junta de Saneamiento, en la parte relativa a los artículos de la Ley 19/1991 a que hace referencia la letra b).

d) El Decreto 332/1987. de 23 de noviembre, sobre representación provisional de los usos agrícolas en la Junta de Aguas de Cataluña.

2. Las derogaciones normativas recogidas por el apartado 1 entran en vigor cuando se apruebe el Estatuto de la Agencia Catalana del Agua y desarrolle sus efectos.

3. Las disposiciones del capítulo III del título II de la presente Ley sustituyen la Ley 2/1987, de 5 de enero, que establece un recargo sobre la tasa estatal que grava las máquinas tragaperras, y, a partir del 1 de abril de 1999, la Ley 21/1984, de 24 de octubre, del impuesto sobre el juego del bingo.

4. En general, se derogan cuantas disposiciones de rango igual o inferior se opongan a lo establecido en la presente Ley.

DISPOSICIONES FINALES

Primera

Autorización para la refundición de la normativa de protección del ambiente atmosférico

Se autoriza al Gobierno a refundir en un texto único, en el plazo de un año, la Ley 22/1983, de 21 de noviembre, de protección del ambiente atmosférico, y la Ley 6/1996, de 18 de junio, que la modifica; a regularizar, aclarar y armonizar dichas disposiciones, así como a incorporar en el mismo las determinaciones que resulten de la legislación comunitaria.

Segunda

Régimen aplicable a las actuaciones iniciadas al amparo de la disposición adicional décima, apartado 2, de la Ley 16/1997, de 24 de diciembre

Lo que establece, con carácter general, la disposición adicional segunda de la presente Ley es también aplicable a lo! procesos iniciados al amparo de la disposición adicional décima, apartado 2, de la Ley 16/1997, de 24 de diciembre, de presupuestos de la Generalidad para 1998.

Tercera

Introducción del euro

Las disposiciones contenidas en la presente Ley en relación a la introducción del euro son aplicables durante el período comprendido entre el 1 de enero de 1999 y el 31 de diciembre del 2001, y ello sin perjuicio de la posibilidad de efectuar pagos en pesetas a la Administración de la Generalidad hasta la fecha que se fije como límite para poder realizar el cambio de éstas por euros.

Cuarta

Entrada en vigor

La presente Ley entra en vigor el día 1 de enero de 1999. No obstante, en relación con el juego del bingo, la sustitución de la Ley 21/1984, de 24 de octubre, del impuesto sobre el juego del bingo, a que hace referencia la disposición derogatoria, y la aplicación del tipo tributario general establecido en el artículo 30.1.a) tienen efectos a partir del día 1 de abril de 1999.

Por tanto, ordeno que todos los ciudadanos a los que sea de aplicación esta Ley cooperen en su cumplimiento y que los tribunales y autoridades a los que corresponda la hagan cumplir.

Palacio de la Generalidad, 31 de diciembre de 1998

JORDI PUJOL

Presidente de la Generalidad de Cataluña

ARTUR MAS I GAVARRÓ

Consejero de Economía y Finanzas

(98.365.058)

LLEI

25/1998, de 31 de desembre, de mesures administratives, fiscals i d'adaptació a l'euro.

EL PRESIDENT

DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 33.2 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgo la següent

LLEI

Preàmbul

La doctrina constitucional estableix que les lleis de pressupostos han de tenir un contingut mínim indispensable, relatiu a les previsions d'ingressos i a l'aprovació de les despeses, però també poden tenir un contingut possible, on es poden incloure matèries diferents de les indispensables, sempre que tinguin una relació directa amb les despeses i els ingressos o amb els criteris de política econòmica general. Això no obstant, hi ha altres disposicions que, sense tenir una relació directa amb les despeses i els ingressos o amb els criteris de política econòmica general, mantenen una certa relació de complementarietat amb les disposicions pressupostàries, en la mesura que faciliten -en ocasions, fins i tot, amb la modificació substancial de lleis anteriors- el compliment de les que, per llur pròpia naturalesa, tenen caràcter i vigència temporals.

Per aquest motiu, i per segon any consecutiu, s'adopta aquesta Llei de mesures, aquest any de mesures administratives, fiscals i d'adaptació a l'euro, que consta d'un total de cinquanta-quatre articles, estructurats en tres títols, referits, respectivament, a mesures administratives, mesures fiscals i mesures d'adaptació a l'euro, d'acord amb el mateix enunciat de la Llei, i d'onze disposicions addicionals, cinc disposicions transitòries, una disposició derogatòria i quatre disposicions finals.

En primer lloc, cal destacar, des del punt de vista dels continguts de la Llei, que s'hi inclouen determinades normes que, amb una clara vocació de permanència, s'havien anat reiterant en l'articulat de la Llei de pressupostos i que han de trobar un enquadrament més adequat en aquesta Llei de mesures administratives, fiscals i d'adaptació a l'euro, en la mesura que en permeten l'encaix estable dins el conjunt de l'ordenament jurídic català, sense necessitat d'haver de reiterar-les cada any. En concret, i dins d'aquest paquet de mesures que han estat traslladades des de la Llei de pressupostos anual a la comunament denominada Llei d'acompanyament, destaquen les relatives als contractes administratius o al règim de concessió, seguiment i control de les subvencions i, molt particularment, les normes sobre els impostos, que constitueixen l'expressió de l'exercici de la capacitat normativa en els tributs cedits.

Respecte a les mesures administratives, s'inclouen disposicions en matèria de personal, disposicions sobre l'organització i el sector públic, dins les quals destaca la creació de l'Agència Catalana de l'Aigua, la qual es configura com una entitat de dret públic sotmesa a dret privat, que gaudeix de personalitat jurídica pròpia i té capacitat per al compliment de les seves finalitats, i disposicions en relació amb les finances de la Generalitat.

Dins el títol II, de mesures fiscals, en el marc de les competències normatives assumides per la Generalitat en matèria de tributs cedits arran de la modificació de la Llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes i en virtut de la Llei de l'Estat 14/1996, del 30 de desembre, de cessió de tributs de l'Estat a les comunitats autònomes i de mesures fiscals complementàries, i la Llei de l'Estat 31/1997, del 4 d'agost, de modificació del règim de cessió de tributs de l'Estat a la Generalitat de Catalunya i de fixació de l'abast i les condicions d'aquesta cessió, la present Llei conté determinades disposicions tributàries en exercici de la capacitat normativa en els tributs cedits, entre les quals cal destacar el manteniment de la deducció per naixement d'un segon o ulterior fill en l'impost sobre la renda de les persones físiques, l'increment de determinades reduccions de la base imposable, i també el compliment del manament del Parlament expressat en la disposició final primera de la Llei 10/1998, de 15 de juliol, d'unions estables de parella, en l'impost sobre successions i donacions i, en relació amb l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, la fixació d'un tipus reduït per les transmissions patrimonials oneroses de finques afectades pels incendis forestals produïts a Catalunya el mes de juliol de 1998, aplicable per als exercicis 1999 i 2000, i per a les escriptures públiques que documentin operacions relacionades amb aquestes.

En matèria d'imposició sobre el joc, es determinen els tipus tributaris i les quotes fixes i s'estableixen les normes de meritació i pagament de la taxa fiscal sobre els jocs de sort, envit o atzar. Amb aquesta nova regulació, i d'acord amb el que estableix la Llei de cessió de tributs, es produeix la refosa de la taxa sobre els jocs de sort, envit o atzar, el recàrrec sobre la taxa esmentada i l'impost sobre el bingo. Tot considerant que, en el marc de les competències normatives assumides, no és possible alterar el fet imposable definit en la normativa estatal, la refosa es fa partint d'aquesta definició.

Finalment, destaca, com a novetat d'aquesta Llei, el títol III, de mesures d'adaptació a l'euro, dirigit a incorporar a l'ordenament jurídic una sèrie de mesures dedicades a adaptar les diferents actuacions administratives que tenen contingut pecuniari a la conversió obligada a l'euro, que s'ha de produir a partir de 11 de gener de 1999.

TÍTOL I

Mesures administratives

CAPÍTOL I

Mesures en matèria de personal

Article 1

Modificació del text refós de la Llei de la funció pública de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre

1. S'afegeix una disposició addicional vint-i-quatrena al text refós de la Llei de la funció pública de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre, amb el text següent:

"a) L'Administració de la Generalitat, els ens locals situats en el territori de Catalunya i les universitats catalanes, pel que fa als llocs de treball d'administració i serveis, han de portar a terme les actuacions necessàries perquè, com a mínim, el 5% d'aquests llocs de treball puguin ésser proveïts amb personal de qualsevol d'aquestes mateixes administracions, d'acord amb les respectives normes d'organització i funcionament aplicables, les necessitats dels serveis i el que disposin les relacions de llocs de treball corresponents.

"b) Igualment, es poden autoritzar permutes de llocs de treball entre les administracions a que fa referència la lletra a, sempre que els llocs tinguin la mateixa categoria, tinguin una destinació definitiva i hi hagi un tracte recíproc en aquestes administracions respecte al personal de l'Administració de la Generalitat. S'autoritza el Govern a establir per reglament el procediment adequat per a fer efectives aquestes permutes, i a aquest efecte s'ha de modificar el Decret 123/1997, de provisió de llocs de treball i promoció professional dels funcionaris de l'Administració de la Generalitat de Catalunya.

2. S'afegeix un paràgraf a l'apartat 2 de la disposició addicional onzena del text refós de la Llei de la funció pública de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre, amb el text següent:

"També perceben el complement establert per aquest apartat en el moment de reingressar al servei actiu els funcionaris de carrera que durant més dos anys continuats, o tres anys amb interrupció, hagin exercit alts càrrecs en una altra administració pública, segons el que estableix la normativa específica d'aquesta, i sempre que aquesta Administració, recíprocament, reconegui un tracte igual als seus funcionaris quan reingressin al servei actiu després d'haver exercit llocs d'alt nivell en l'Administració de la Generalitat."

3. Es modifica l'article 76 del text refós de la Llei de la funció pública de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre, que queda redactat de la manera següent:

"Els funcionaris que siguin remoguts o fets cessar d'un lloc de treball d'acord amb la normativa vigent sense obtenir-ne un altre per algun dels sistemes de concurs o de lliure designació queden a disposició del secretari o secretària general del departament corresponent, que els ha d'atribuir provisionalment un lloc en el mateix departament i en la mateixa localitat. No obstant això, si no hi ha cap vacant o ho justifiquen les necessitats dels serveis, es pot adscriure el funcionari o funcionària a una localitat diferent, sempre que aquesta estigui a menys de quaranta quilometres del lloc anteriorment ocupat i, si això tampoc no es possible, dins la mateixa comarca. El que estableix aquest apartat no és aplicable als funcionaris que hagin cessat com a conseqüència d'un expedient disciplinari."

4. Es modifica l'apartat 2 de l'article 6 del text refós de la Llei de la funció pública de l'Administració de la Generalitat, que queda redactat de la manera següent:

"2. Les competències especificades en l'apartat 1 poden ésser exercides mitjançant la Secretaria General d'Administració i Funció Pública, la qual ha de formar part de la Comissió Tècnica de la Funció Pública."

Article 2

Personal de les universitats públiques de Catalunya

1. Al personal funcionari d'administració i serveis de les universitats públiques de Catalunya és aplicable la Llei de la funció pública de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, refosa pel Decret legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre, i, en especial, els preceptes relatius a l'adquisició i la pèrdua de la condició de funcionari o funcionària, les condicions i els procediments d'accés, la provisió i la promoció, les situacions administratives, els drets, els deures i les responsabilitats i el règim retributiu, amb les adaptacions necessàries a les seves peculiaritats organitzatives i de funcionament.

2. Els crèdits destinats a complement específic, complement de productivitat i gratificacions per serveis extraordinaris han d'ésser els que resultin de restar al cost de personal funcionari d'administració i serveis la suma de les quantitats que corresponguin a l'esmentat personal pels conceptes de retribucions bàsiques, complement de destinació i, si s'escau, complements personals transitoris.

3. El personal funcionari d'administració i serveis de les universitats públiques de Catalunya ha de percebre les indemnitzacions per raó del servei que correspongui, d'acord amb la normativa i els imports aplicables al personal funcionari al servei de l'Administració de a Generalitat de Catalunya.

4. Qualsevol minoració de la jornada de treball del personal d'administració i serveis funcionari de les universitats públiques de Catalunya que es vulgui efectuar a partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei ha d'ésser aprovada pel consell social respectiu i ha de comportar la reducció proporcional de les retribucions, inclosos els triennis, al temps treballat quan la jornada resultant sigui inferior a l'establerta per reglament per al personal funcionari al servei de l'Administració de la Generalitat de Catalunya.

Article 3

Modificació de la Llei 16/1991, de 10 de juliol, de les policies locals

1. S'afegeix un apartat 2 al article 48 de Llei 16/1991, de 10 de juliol, de les policies locals, amb el text següent:

"2. Així mateix, són faltes molt greus, d'acord amb el que estableix la Llei orgànica 4/1997, de 4 d'agost, per la qual es regula la utilització de videocàmeres per les forces i cossos de seguretat en llocs públics:

"a) L'alteració, la manipulació o la destrucció d'imatges i sons enregistrats, sempre que no constitueixin delicte.

"b) La cessió, la transmissió, la revelació o facilitar l'accés a terceres persones no autoritzades, per qualsevol mitjà i amb qualssevol ànim i finalitat, dels suports originals dels enregistraments o llurs còpies, de manera íntegra o parcial.

"c) La reproducció d'imatges i de sons enregistrats amb finalitats diferents de les establertes per la Llei orgànica 4/1997.

"d) La utilització de les imatges i dels sons enregistrats o dels mitjans tècnics d'enregistrament afectes al servei per a finalitats diferents de les establertes per la Llei orgànica 4/1997,"

2. Es modifica la lletra b de l'article 48, que queda redactada de la manera següent:

"b) Tota actuació que signifiqui discriminació per raó de raça, sexe, orientació sexual, religió, llengua, opinió, lloc de naixement, veïnatge o qualsevol altra condició o circumstància personal o social."

3. Es modifica la lletra d de l'article 98, que queda redactada de la manera següent:

"d) La inflicció de tortures, maltractaments o penes cruels, inhumanes o degradants, la instigació a cometre aquests actes o el fet de tolerar-los o col·laborar-hi, i també qualsevol actuació abusiva, arbitrària o discriminatòria que impliqui violència física, psíquica o moral. "

4. S'afegeix un apartat p a l'article 49 de la Llei 16/1991, de 10 de juliol, de les policies locals, amb el contingut següent:

"p) Les conductes que contravinguin a la Llei orgànica 4/1997, de 4 d'agost, per la qual es regula la utilització de videocàmeres per les forces i cossos de seguretat en llocs públics, i que no estiguin ja tipificades com a infraccions molt greus."

Article 4

Modificació de la Llei 5/1994, de 4 de maig, de regulació dels serveis de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments de Catalunya

S'afegeix una disposició transitòria novena a la Llei 5/1994, de 4 de maig, de regulació dels serveis de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments de Catalunya, amb el text següent:

"Novena. El personal que abans de l'entrada en vigor d'aquesta disposició transitòria acomplia tasques operatives en el Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya i que no compleix el requisit d'edat establert per l'article 17.4 pot presentar-se als tres primers processos selectius per a l'accés a la categoria de bomber de l'escala bàsica del Cos de Bombers de la Generalitat que convoqui el Departament de Governació després que entri en vigor aquesta disposició transitòria, sempre que en aquell moment continuï fent aquestes tasques al Cos de Bombers."

Article 5

Modificació de la Llei 5/1991, de 27 de març, de creació de l'escala d'inspectors financers i de l'escala d'inspectors tributaris dins el Cos Superior d'Administració de la Generalitat

1. Es modifica la lletra a de l'article 3 de la Llei 5/1991, de 27 de març, de creació de l'escala d'inspectors financers i de l'escala d'inspectors tributaris dins el Cos Superior d'Administració de la Generalitat, que queda redactada de la manera següent:

"a) La inspecció comptable i financera de les caixes d'estalvis, de les cooperatives de crèdit, dels mediadors d'assegurances i de les altres entitats de crèdit o financeres de caràcter privat, amb la finalitat de poder determinar l'estat de solvència i la verificació del compliment de la normativa que els és aplicable."

2. Es modifica l'article 7 de la Llei 5/1991, de 27 de març, de creació de l'escala d'inspectors financers i de l'escala d'inspectors tributaris dins el Cos Superior d'Administració de la Generalitat, que queda redactat de la manera següent:

"Els temaris de les fases d'oposició, els mèrits que cal tenir en compte en les fases de concurs i el barem que s'hi ha d'aplicar; el contingut, la durada i les proves dels cursos selectius de formació; el sistema de designació dels tribunals i les altres qüestions específiques derivades dels sistemes d'accés a l'escala d'inspectors financers o a l'escala d'inspectors tributaris, regulats per l'article 6, s'han de determinar d'acord amb el que estableix la normativa en matèria de funció pública de l'Administració de la Generalitat."

Article 6

Integració del personal laboral fix de l'Institut Català de la Salut

1. El personal laboral fix d'institucions sanitàries de l'Institut Català de la Salut que hagi obtingut aquesta condició mitjançant la superació de processos selectius de caràcter públic, en categories equivalents a les corresponents a personal sotmès a l'Estatut de personal no sanitari d'institucions sanitàries de la Seguretat Social, pot optar, mitjançant un procés selectiu específic, per adquirir la condició de personal estatutari de la Seguretat Social en les categories que en cada cas correspongui, de conformitat amb les categories laborals d'origen, sempre que compleixi els requisits de titulació fixats pel Reial decret llei 3/1987, d'1 de setembre, i les condicions que s'estableixin en el desplegament reglamentari d'aquesta disposició.

2. El personal que, d'acord amb aquesta disposició, adquireixi la condició de personal estatutari de la Seguretat Social queda destinat al lloc de treball de personal estatutari en què es reconverteix el lloc que ocupava, té tots els drets i les obligacions inherents a la categoria professional, i se li ha de reconèixer l'antiguitat, en la condició de personal estatutari.

3. El personal afectat per aquesta disposició que no opti per la possibilitat a què fa referència l'apartat 2 ha de mantenir la seva vinculació com a personal laboral fix i ha de continuar regint-se per la normativa que li sigui aplicable.

CAPÍTOL II

Mesures en matèria d'organització i sector públic

Article 7

Modificació de la Llei 10/1989, de 10 de juliol, del Patronal de la Muntanya de Montserrat

1. S'afegeix una lletra h a l'article 7 de la Llei 10/1989, de 10 de juliol, del Patronat de la Muntanya de Montserrat, amb el text següent:

"h) Emetre informe previ dels avantprojectes de Llei i dels projectes de disposicions de caràcter general que n'afectin l'organització i el règim jurídic."

2. Es modifica l'article 11 de la Llei 10/1989, de 10 de juliol, del Patronat de la Muntanya de Montserrat, que queda redactat de la manera següent:

"Article 11. El president o presidenta del Patronat és el president o presidenta de la Generalitat de Catalunya."

3. Es modifica l'article 12 de la Llei 10/1989, de 10 de juliol, del Patronat de la Muntanya de Montserrat, que queda redactat de la manera següent:

"Article 12. El pare abat del monestir de Santa Maria de Montserrat és el vicepresident primer del Patronat i el conseller o consellera de la Presidència de la Generalitat de Catalunya n'és el vicepresident o vicepresidenta segon.

4. Es modifica la lletra a de l'article 15 de la Llei 10/1989, de 10 de juliol, del Patronat de la Muntanya de Montserrat, que queda redactada de la manera següent:

"a) El president o presidenta, nomenat lliurement pel president o presidenta del Patronat de la Muntanya de Montserrat."

Article 8

Modificació de la Llei 27/1985, de 27 de desembre, de l'Escola de Policia de Catalunya

1. Es modifiquen els apartats 1 i 2 de l'article 7 de la Llei 27/1985, de 17 de desembre, de l'Escola de Policia de Catalunya, que queden redactats de la manera següent:

"1. El Consell de Direcció de l'Escola és format pel president o presidenta i pels dotze vocals següents:

"a) El director o directora de l'Escola de Policia de Catalunya.

"b) El director o directora general de Seguretat Ciutadana.

"c) Quatre membres designats pel conseller o consellera de Governació.

"d) Cinc representants dels ajuntaments, designats per l'entitat o les entitats representatives dels municipis catalans, tenint en compte criteris de representació territorial.

"e) Un representant de l'Ajuntament de Barcelona.

"2. El director o directora de l'Escola i un dels representants dels municipis, escollit entre ells, tenen la condició de vicepresident o vicepresidenta primer i vicepresident o vicepresidenta segon, respectivament, del Consell de Direcció."

2. Es modifica l'article 12 de la Llei 27/1985, de 27 de desembre, de l'Escola de Policia de Catalunya, que queda redactat de la manera següent:

"Article 12

"1. L'Escola compta amb un Consell Pedagògic, presidit pel conseller o consellera de Governació. Actua com a vicepresident o vicepresidenta el director o directora de l'Escola.

"2. El Consell Pedagògic és compost, a més, per membres de solvència tècnica o pedagògica reconeguda, nomenats pel Consell de Direcció, a proposta de les institucions següents:

"a) Cinc membres designats pel conseller o consellera de Governació.

"b) Tres membres designats per les entitats representatives dels municipis catalans, tenint en compte criteris de representació territorial.

"c) Dos membres designats per l'Ajuntament de Barcelona.

"d) Tres membres designats pel Consell Interuniversitari de Catalunya, d'acord amb el que és establert per reglament.

"e) Dos membres designats per les institucions competents en matèria de trànsit i seguretat viària a Catalunya."

Article 9

Modificació de la Llei 7/1986, de 23 de maig, d'ordenació dels ensenyaments no reglats en el règim educatiu comú i de creació de l'Institut Català de Noves Professions

Es modifica l'apartat 1 de l'article 30 de la Llei 7/1986, de 23 de maig, d'ordenació dels ensenyaments no reglats en el règim educatiu comú i de creació de l'Institut Català de Noves Professions, que queda redactat de la manera següent:

"1. El càrrec de secretari o secretària general de l'Institut Català de Noves Professions es proveeix amb funcionaris de carrera, d'acord amb el que estableixi la relació de llocs de treball."

Article 10

Modificació de la Llei 11/1984, de 5 de març, de creació de l'organisme autònom Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya

Es modifica l'article 10 de la Llei 11/1984, de 5 de març, de creació de l'organisme autònom, Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya, que queda redactat de la manera següent:

"Article 10. El gerent depèn del director o directora i compleix les funcions de gestió i administració de l'Institut per delegació del director o directora."

Article 11

Modificació de la Llei 17/1990, de 2 de novembre, de museus

1. Es modifica l'article 22 de la Llei 17/1990, de 2 de novembre, de museus, que queda redactat de la manera següent:

"Article 22. Nomenament de directors i administradors

"Els directors i els administradors dels museus nacionals són nomenats, a proposta de la Junta de Museus, per l'òrgan que s'especifiqui en els estatuts de l'entitat que gestioni el museu."

2. Es modifica la lletra a de l'article 42 de la Llei 17/1990, de 2 de novembre, de museus, que queda redactada de la manera següent:

"a) Aprovar les propostes de nomenament dels directors i els administradors dels museus nacionals, presentades pels òrgans de govern respectius, i traslladar-les a l'òrgan competent que n'acordi el nomenament."

Article 12

Modificació de la Llei 8/1981, de2 de novembre, que crea l'Entitat Autònoma d'Organització d'Espectacles i Festes

Es modifica l'article 11 de la Llei 8/1981, de 2 de novembre, que crea l'Entitat Autònoma d'Organització d'Espectacles i Festes, que queda redactat de la manera següent:

"Article 11

"El gerent de l'Entitat Autònoma té les atribucions següents:

a) Dirigir administrativament l'Entitat Autònoma.

"b) Executar els acords del Consell d'Administració.

"c) Gestionar, en nom de l'Entitat Autònoma, els contractes públics i privats que siguin necessaris, sempre dins les limitacions que estableixen les disposicions vigents.

"d) Exercir la direcció del personal.

"e) Preparar el projecte d'activitats.

"f) Preparar l'avantprojecte de pressupost.

"g) Totes les altres que el Consell d'Administració li encomani."

Article 13

Autorització al Govern per a adscriure el Centre Nacional d'Aqüicultura a l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA)

S'autoritza el Govern de la Generalitat a adscriure el Centre Nacional d'Aqüicultura, dependent del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, a l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA).

Article 14

Modificació de la Llei 1/1997, de 24 de març, d'equipaments comercials

1. S'afegeix un apartat 3 a l'article 6 de la Llei 1/1997, de 24 de març, d'equipaments comercials, amb el text següent:

"3. L'assistència a les sessions de la Comissió d'Equipaments Comercials dóna dret a percebre les dietes corresponents."

2. Es modifica l'apartat 2 de l'article 16 de la Llei 1/1997, que queda redactat de la manera següent:

"2. Són infraccions lleus:

"a) En municipis de més de 25.000 habitants, l'obertura o el canvi d'activitat d'establiments comercials amb una superfície de venda fins a 2.750 metres quadrats; o l'ampliació de la superfície de venda fins a un 10% de la ja existent.

"b) En municipis amb una població d'entre 10.000 i 25.000 habitants, l'obertura o el canvi d'activitat d'establiments comercials amb una superfície de venda fins a 1.430 metres quadrats o l'ampliació de la superfície de venda fins a un 10% de la ja existent.

"c) En municipis de menys de 10.000 habitants, l'obertura o el canvi d'activitat d'establiments comercials amb una superfície de venda fins a 1.100 metres quadrats o l'ampliació de la superfície de venda fins a un 10% de la ja existent.

"d) Les que afectin exclusivament els paràmetres de superfície edificada que estableix l'apartat 1 de l'article 3.

"3. Són infraccions greus:

la) En municipis de més de 25.000 habitants, l'obertura o el canvi d'activitat d'establiments comercials amb una superfície de venda d'entre 2.751 i 3.000 metres quadrats o l'ampliació de la superfície de venda fins a un 20% de la ja existent.

"b) En municipis amb una població d'entre 10.000 i 25.000 habitants, l'obertura o el canvi d'activitat d'establiments comercials amb una superfície de venda d'entre 1.431 i 1.560 metres quadrats o l'ampliació de la superfície de venda fins a un 20% de la ja existent.

"c) En municipis de menys de 10.000 habitants, l'obertura o el canvi d'activitat d'establiments comercials amb una superfície de venda d'entre 1.101 i 1.200 metres quadrats o l'ampliació de la superfície de venda fins a un 20% de la ja existent.

"d) La reincidència en la comissió d'infraccions lleus.

"4. Són infraccions molt greus:

"a) En municipis de més de 25.000 habitants, l'obertura o el canvi d'activitat d'establiments comercials amb una superfície de venda superior a 3.000 metres quadrats o l'ampliació de la superfície de venda superior a un 20% de la ja existent.

"b) En municipis amb una població d'entre 10.000 i 25.000 habitants, l'obertura o el canvi d'activitat d'establiments comercials amb una superfície de venda superior a 1.560 metres quadrats o l'ampliació de la superfície de Venda fins a un 20% de la ja existent.

"c) En municipis de menys de 10.000 habitants, l'obertura o el canvi d'activitat d'establiments comercials amb una superfície de venda superior a 1.200 metres quadrats o l'ampliació de la superfície de venda fins a un 20% de la ja existent.

"d) La reincidència en la comissió d'infraccions greus.

"5. Sens perjudici del que estableix l'article 17, a les infraccions tipificades pels apartats 2, 3 i 4 s'apliquen les sancions següents:

"a) A les infraccions lleus, una multa d'entre 1.000.000 i 5.000.000 de pessetes.

"b) A les infraccions greus, una multa d'entre 5.000.001 i 50.000.000 de pessetes.

"c) A les infraccions molt greus, una multa d'entre 50.000.001 i 100.000.000 de pessetes.

"6. Per a graduar l'import de la sanció, cal tenir en compte la superfície de venda de l'establiment, la quantia del benefici il·lícit obtingut com a conseqüència de l'actuació infractora i la situació de predomini de l'empresa infractora en el mercat."

CAPÍTOL III

L'Agència Catalana de l'Aigua

Article 15

Creació de l'Agència Catalana de l'Aigua

1. Es crea l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), com a entitat de dret públic de la Generalitat de Catalunya amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d'obrar per al compliment de les seves funcions, que ajusta la seva activitat al dret privat, amb caràcter general, llevat de les excepcions que determina aquesta Llei.

2. L'Agència es regeix per aquesta Llei, per la Llei 4/1985, de 29 de març, de l'Estatut de l'empresa pública catalana, pels seus estatuts i per les altres lleis i disposicions que li siguin aplicables.

3. L'Agència gaudeix d'autonomia funcional i de gestió i resta adscrita al departament competent en matèria de medi ambient, el qual exerceix el control d'eficàcia sobre la seva activitat.

Article 16

Competències de l'Agència Catalana de l'Aigua

1. L'Agència, com a administració hidràulica de Catalunya, és l'autoritat que exerceix les competències de la Generalitat, d'acord amb el Decret legislatiu 1/1988, de 28 de gener, i l'altra normativa de desenvolupament i complementària.

2. Corresponen a l'Agència, entre altres, les funcions següents:

a) En l'àmbit de les conques internes de Catalunya, elaborar i revisar els plans, els programes i els projectes hidrològics, i fer-ne el seguiment, administrar i controlar els aprofitaments hidràulics i els aspectes qualitatius i quantitatius de les aigües i del domini públic hidràulic en general, inclòs l'atorgament de les autoritzacions i les concessions,

b) En relació amb les parts del territori que corresponen a conques hidrogràfiques compartides amb altres comunitats autònomes, administrar i controlar els aprofitaments hidràulics, exercir la funció executiva de policia del domini públic hidràulic: i tramitar els expedients que es refereixen a aquest domini, llevat de l'atorgament de concessions d'aigua.

c) La promoció, la construcció, l'explotació i el manteniment de les obres hidràuliques de competència de la Generalitat.

d) El control, la vigilància i la inspecció de la xarxa bàsica Ter-Llobregat i d'altres instal·lacions hidràuliques que se li encomanin.

e) La intervenció administrativa i el cens dels aprofitaments de les aigües superficials i subterrànies existents i dels abocaments que puguin afectar les aigües superficials, subterrànies i marítimes.

f) El control de la qualitat de les platges i de les aigües en general.

g) El control de la contaminació de les aigües per mitjà de l'aplicació d'un enfocament combinat, utilitzant un control de la contaminació en la font mitjançant la fixació de valors límit d'emissió i objectius de qualitat del medi receptor.

h) La gestió, la recaptació, l'administració i la distribució dels recursos econòmics que li atribueix aquesta Llei i l'elaboració del seu pressupost.

i) L'acció concertada i, si escau, la coordinació de les actuacions de les administracions competents en matèria d'abastament i sanejament en el territori de Catalunya.

j) La promoció d'enfitats i associacions vinculades a l'aigua i el foment de llurs activitats.

k) L'obtenció de la informació necessària de les persones físiques i jurídiques, públiques o privades, per a l'exercici de les competències que se li atribueixin.

l) L'ordenació dels serveis d'abastament en alta i de sanejament.

m) La proposta al Govern de l'establiment de limitacions en l'ús de les zones inundables que s'estimen necessàries per a garantir la seguretat de les persones i els béns.

n) Les funcions i les atribucions que la legislació general atorga als organismes de conca en els termes que estableix aquesta Llei.

3. L'Agència ha d'ésser informada prèviament a la realització de qualsevol actuació que afecti el domini públic hidràulic de les conques hidrogràfiques internes i que, en exercici de llurs competències, duguin a terme les diverses administracions públiques.

4. Als efectes del que disposa l'apartat 3, s'entén per actuacions que afecten el domini públic hidràulic, a més de les vinculades als béns relacionats en l'article 2 de la Llei de l'Estat 29/1985, de 2 d'agost, d'aigües, les relatives a la flora i la fauna afectes a aquest domini.

5. En la tramitació de plans generals, de normes subsidiàries i de plans parcials i especials, un cop aprovats inicialment, se n'ha de demanar un informe a l'Agència.

Article 17

El règim jurídic de l'Agència Catalana de l'Aigua

1. Els actes de l'Agència dictats en l'exercici de les seves funcions com a poder públic són actes administratius.

2. Són actes administratius, en particular, els següents:

a) Els actes d'ordenació i de gestió del domini públic hidràulic.

b) Els actes dictats en exercici de la potestat sancionadora.

c) Els actes de gestió, inspecció i recaptació dels tributs de la Generalitat sobre l'aigua i altres ingressos de dret públic.

d) Els actes derivats de les relacions de l'Agència amb altres òrgans i ens de la Generalitat i amb tercers que impliquin un exercici de potestats públiques.

3. El règim de comptabilitat de l'Agència és el corresponent al sector públic. La contractació de l'Agència s'ha de regir pel que estableix la Llei de l'Estat 13/1995, de 18 de maig, de contractes de les administracions públiques, i ha de garantir els principis de publicitat i de lliure concurrència.

4. Els actes administratius dictats pel Consell de Direcció i pel director o directora de l'Agència poden ésser objecte de recurs ordinari davant el conseller o consellera titular del departament competent en matèria de medi ambient. Els produïts en matèria tributària poden ésser objecte de recurs per la via economicoadministrativa prèvia al control jurisdiccional.

5. Els actes sotmesos al dret civil o laboral de l'Agència són impugnables davant la jurisdicció corresponent, amb la reclamació prèvia davant el conseller o consellera del departament competent en matèria de medi ambient, d'acord amb la legislació aplicable.

6. La responsabilitat patrimonial dels òrgans de l'Agència és exigible en els mateixos casos i pel mateix procediment que a l'Administració de la Generalitat.

7. En els termes establerts per la legislació bàsica sobre aigües i costes, la sanció de les infraccions lleus i menys greus correspon al director o directora de l'Agència; la de les greus, al director o directora de l'Agència, en el cas que no excedeixi el 50% de l'import màxim establert, o al conseller o consellera del departament competent en matèria de medi ambient, i la de les molt greus, al Govern de la Generalitat. El règim d'infraccions i sancions en matèria tributària es regeix per la seva normativa específica.

Article 18

El personal de l'Agència Catalana de l'Aigua

1. El personal de l'Agència es regeix pel dret laboral, llevat de les places, que en relació amb la naturalesa de llur contingut, quedin reservades a funcionaris públics. L'adscripció eventual de funcionaris a l'Agència té lloc de conformitat amb el que estableix la legislació sobre la funció pública de l'Administració de la Generalitat.

2. La selecció de personal de l'Agència s'ha de fer d'acord amb els principis de mèrit i capacitat.

Article 19

L'organització de l'Agència Catalana de l'Aigua

1. Els òrgans de govern, gestió i assessorament de l'Agència són el Consell de Direcció, el Consell d'Administració, el Consell per a l'Ús Sostenible de l'Aigua, el director o directora i el gerent.

2. Els altres òrgans de gestió en règim de participació s'estableixen per reglament, d'acord amb el règim establert per la legislació bàsica en matèria d'aigües.

3. El Govern de la Generalitat aprova l'Estatut de l'Agència com a desplegament reglamentari de la seva estructura organitzativa i del règim de funcionament, d'acord amb els principis de desconcentració de funcions i participació de les administracions competents, dels usuaris i d'altres entitats representatives d'interessos a l'entorn de l'aigua en l'àmbit d'una demarcació hidrogràfica, una conca o una subconca.

4. El Consell de Direcció té l'alta direcció de l'Agència i exerceix les funcions següents:

a) Aplica les directrius d'actuació que determina el Govern.

b) Sotmet a l'aprovació del Govern la proposta de planificació hidrològica i la revisió corresponent.

c) Aprova l'avantprojecte de pressupost de l'Agència.

d) Proposa al Govern la constitució de societats filials o participades de l'Agència.

5. El Consell de Direcció és integrat per un màxim de sis representants dels departaments amb competències en la matèria, designats pels titulars d'aquests. N'és president el conseller o consellera del departament competent en matèria de medi ambient, i actua com a vicepresident o vicepresidenta el director o directora de l'Agència.

6. El Consell d'Administració és l'òrgan de govern en règim de participació de l'Agència, integrat per representants de la Generalitat, dels òrgans o les entitats de l'Administració general de l'Estat que exerceixen competències en matèria d'aigües o obres hidràuliques en el territori de Catalunya, dels ens locals i dels usuaris de l'aigua.

7. Els usuaris de l'aigua participen en el Consell d'Administració en un nombre no inferior a un terç del total dels seus membres, per mitjà de representants dels usos domèstics, industrials, agraris i ramaders, escollits d'entre les organitzacions i les associacions més representatives de llurs interessos.

8. El president o presidenta del Consell d'Administració és el director o directora de l'Agència.

9. Correspon al Consell d'Administració:

a) Elaborar i elevar al Govern de la Generalitat, per mitjà del Consell de Direcció, la proposta de planificació hidrològica del districte de conca fluvial de Catalunya i les seves revisions dins el seu àmbit de competències, i també la proposta de constitució de societats filials i la participació en altres societats.

b) Elaborar l'avantprojecte de pressupost de l'Agència, i concertar crèdits d'acord i amb caràcter previ a les autoritzacions que siguin preceptives en cada cas.

c) Aprovar el balanç i altres documents que resultin de l'aplicació del Pla general de comptabilitat pública.

d) Atribuir recursos econòmics als projectes aprovats.

e) Aprovar convenis i proposar al Consell de Direcció l'aprovació dels programes de l'Agència.

f) Aprovar les ordenances i els estatuts de les comunitats d'usuaris i de regants en les conques hidrogràfiques internes de Catalunya.

g) Declarar la sobreexplotació d'aqüífers i l'establiment de perímetres de protecció.

h) Exercir les altres funcions que li atorguin les lleis o l'Estatut de l'Agència.

i) Tenir coneixement previ de la proposta de nomenament del director o directora de l'Agència.

10. El Consell per a l'Ús Sostenible de l'Aigua és l'Òrgan deliberant i d'assessorament de l'Agència en règim de participació de la representació dels diferents interessos vinculats al cicle hidrològic.

11. Integren el Consell per a l'Ús Sostenible de l'Aigua un nombre de vocals no superior a cinquanta, representants de les entitats locals, de les entitats ecologistes, de les associacions de veïns, de les organitzacions de consumidors i usuaris, de les organitzacions sindicals, de les universitats, de les entitats d'abastament i proveïment d'aigües, dels usos recreatius, dels usos industrials, dels usos agraris i ramaders de l'aigua, escollits d'entre les organitzacions i les associacions més representatives de llurs interessos, i experts en la matèria.

12. Són funcions del Consell per a l'Ús Sostenible de l'Aigua:

a) L'assessorament i la formulació de propostes d'actuació en matèria hídrica.

b) L'informe sobre la planificació i la programació hidrològica, i les seves revisions.

c) L'informe sobre els projectes de disposicions generals que afectin l'àmbit hidrològic.

d) Altres funcions que li atorgui l'Estatut de l'Agència.

13. La direcció és l'òrgan executiu que dirigeix i representa l'Agència, i li corresponen les funcions següents:

a) Atorgar les concessions i les autoritzacions relatives a l'aprofitament i ús de l'aigua i del domini públic hidràulic en general, i a l'abocament d'aigües residuals de competència de l'Agència.

b) Aprovar definitivament els projectes constructius i decidir la prestació de serveis.

c) Aplicar el règim fiscal del domini públic hidràulic que correspon a l'Agència.

d) Exercir la potestat sancionadora i ordenar, quan sigui procedent, la tramesa d'expedients a la jurisdicció penal.

e) Signar convenis amb l'Administració de la Generalitat o altres entitats.

f) Autoritzar els actes d'afectació i desafectació dels béns de domini públic adscrits a l'Agència, i també els actes de disposició, alienació o transacció de la resta de béns i drets de l'Agència, amb subjecció al que estableix l'Estatut de l'empresa pública catalana.

g) Presentar anualment al Consell d'Administració les propostes de programes d'actuació, d'inversió i de finançament, els balanços i la membres corresponent.

h) Exercir les funcions d'òrgan de contractació i les que el Consell d'Administració li delegui.

i) Autoritzar les despeses amb càrrec a crèdits pressupostaris de l'Agència, dins els límits que s'estableixin per reglament.

j) Determinar, a proposta del gerent, la plantilla de personal de l'Agència.

k) Qualsevol altra funció de l'Agència no atribuïda expressament a cap altre òrgan.

14. El Govern de la Generalitat nomena el director o directora de l'Agència a proposta del conseller o consellera del departament competent en matèria de medi ambient, una vegada escoltat el Consell d'Administració.

15. La gerència és l'òrgan de gestió i administració ordinàries de l'Agència, i li corresponen les funcions següents:

a) Exercir la direcció superior de personal i dels serveis de l'Agència.

b) Autoritzar despeses dins els límits que s'estableixin per reglament amb càrrec als crèdits; pressupostaris de l'Agència i ordenar-ne els pagaments.

c) Executar els acords del Consell d'Administració.

d) Qualsevol altra funció que determini l'Estatut de l'Agència.

16. El conseller o consellera del departament competent en matèria de medi ambient nomena la persona que ocupa la gerència.

17. Les comunitats d'usuaris titulars d'aprofitaments pertanyents a les conques compreses íntegrament en el territori de Catalunya resten adscrites, a efectes administratius, a l'Agència, la qual exerceix totes les funcions i les atribucions que sobre aquesta matèria assigna la legislació vigent a l'organisme de conca.

18. En relació amb les comunitats d'altres conques els aprofitaments de les quals estiguin situats en el territori de Catalunya, l'Agència pot establir relacions de col·laboració pel que la a la construcció d'obres hidràuliques i altres matèries de competència de la Generalitat.

Article 20

El patrimoni de l'Agència Catalana de l'Aigua

1. Constitueixen el patrimoni de l'Agència els béns que li són adscrits i els béns i els drets propis de qualsevol naturalesa que adquireixi per qualsevol títol.

2. Els béns adscrits conserven llur qualificació jurídica originaria, sense que l'adscripció impliqui transmissió del domini ni llur desafectació.

3. La gestió del patrimoni s'ajusta al que disposa la Llei de l'Estatut de l'empresa pública catalana i la legislació de patrimoni de la Generalitat de Catalunya.

4. En cap cas no integren el patrimoni de l'Agència els béns vinculats a la prestació del servei que hagin d'ésser adscrits a les administracions locals actuants.

Article 21

Els, recursos econòmics de l'Agència Catalana de l'Aigua

1. Els recursos econòmics de l'Agència son integrats per:

a) El cànon d'infraestructura hidràulica, el cànon de sanejament i l'increment de tarifa de sanejament.

b) El cànon d'utilització i ocupació del domini públic hidràulic.

c) El cànon de regulació.

d) Les taxes, els drets i altres prestacions patrimonials que li corresponguin.

e)L'endeutament.

f) Els productes, els rendiments o els increments derivats del seu patrimoni.

g) Els ingressos obtinguts en l'exercici de les seves activitats.

h) Els ingressos provinents de les sancions.

i) Les transferències que, si escau, s'estableixin en els pressupostos de la Generalitat.

j) Les subvencions, les aportacions i les donacions que siguin atorgades a favor seu, procedents d'altres administracions, d'ens públics o de particulars.

k) Qualsevol altre recurs que se li pugui atribuir.

2. En relació amb el cànon d'infraestructura hidràulica, l'increment de tarifa i el cànon de sanejament, es manté vigent la normativa reguladora actual, amb el benentès que allà on diu "Junta de Sanejament o "Junta d'Aigües", s'ha d'entendre "Agència Catalana de l'Aigua".

CAPÍTOL IV

Mesures en relació amb les finances de la Generalitat

SECCIÓ PRIMERA

Mesures sobre Contractació administrativa

Article 22

Òrgans de contractació de l'Administració de. la Generalitat de Catalunya

1. Els consellers són els òrgans de contractació ordinaris de l'Administració de la Generalitat de Catalunya i estan facultats per a adjudicar i formalitzar en el seu nom, i dins l'àmbit de les competències de cada departament, els contractes corresponents. No obstant això, l'adjudicació dels contractes menors correspon als secretaris o secretàries generals o l'òrgan en qui es delegui.

2. Els representants legals dels organismes autònoms i de la resta d'entitats de dret públic són els òrgans de contractació d'uns i altres. S'ha de determinar per reglament la quantia a partir de la qual cal l'autorització del conseller o consellera del departament al qual estiguin adscrits per a l'adjudicació i la formalització dels contractes.

3. L'òrgan de contractació necessita l'autorització del Govern de la Generalitat:

a) Si el pressupost del contracte és igual o superior a 2.000 milions de pessetes, llevat del que estableix la lletra c.

b) En els contractes de caràcter plurianual, si es modifica el nombre d'anualitats establertes per la Llei de finances públiques de Catalunya.

c) Si els contractes i els convenis per a l'encàrrec d'estudis i dictàmens són d'un pressupost superior a 5 milions de pessetes. L'Administració de la Generalitat ha d'encarregar l'elaboració d'aquests estudis i dictàmens als departaments o als instituts de les universitats públiques catalanes, si el caràcter del tema ho aconsella.

4. No obstant el que estableixen els apartats 1, 2 i 3, la Comissió Central de Subministraments és l'òrgan de contractació dels productes o béns que siguin declarats de contractació centralitzada. També és l'òrgan competent per a l'homologació de productes o béns.

Article 23

Contractes menors

1. Tenen la consideració de contractes menors els que no excedeixin la quantia màxima, inclòs l'impost sobre el valor afegit (IVA), establerta per a cada modalitat contractual en la Llei de contractes de les administracions públiques.

2. La tramitació de l'expedient dels contractes menors exigeix, amb caràcter general:

a) El certificat d'existència d'un crèdit adequat i suficient, degudament validat pels serveis de la Intervenció, excepte en els contractes menors que estiguin exempts de fiscalització prèvia.

b) La fiscalització prèvia de la Intervenció, llevat dels casos següents:

Primer. Els contractes menors de quantia inferior o igual a 500.000 pessetes.

Segon. Els supòsits de l'article 69 del Decret legislatiu 9/1994, de 13 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya.

c) L'aprovació de la despesa.

d) La incorporació de la factura corresponent que compleixi els requisits establerts per reglament.

3. En els contractes menors d'obres cal, addicionalment, el pressupost d'aquestes, sens perjudici que hi hagi un projecte si ho requereixen normes específiques.

SECCIÓ SEGONA

Mesures patrimonials

Article 24

Modificació de la Llei 11/1981, de patrimoni de la Generalitat

1. Es modifica l'apartat 1 de l'article 10 de la Llei 11/1981, de 7 de desembre, de patrimoni de la Generalitat de Catalunya, modificada per la Llei 13/1988, del 31 de desembre, que queda redactat de la manera següent:

"1. Els organismes autònoms i les empreses públiques de la Generalitat de Catalunya i les societats de capital públic en què la Generalitat de Catalunya té participació majoritària poden sol·licitar al Departament d'Economia i Finances, mitjançant el departament de qui depenguin o al qual estiguin vinculats, i per al compliment de llurs fins, l'adscripció de béns immobles patrimonials de la Generalitat de Catalunya."

2. Es modifica l'article 12 de la Llei 11/1981, de 7 de desembre, de patrimoni de la Generalitat de Catalunya, que queda redactat de la manera següent:

"1:L'adquisició de béns i drets a títol lucratiu s'ha d'acceptar per acord del Govern, a proposta del Departament d'Economia i Finances. El valor global de les càrregues o els gravàmens que afectin el bé o el dret a adquirir, llevat de les inversions que sigui procedent de fer en relació amb la seva destinació, no en pot ultrapassar en cap cas el valor intrínsec determinat mitjançant taxació pericial. Un cop formalitzada en document públic l'acceptació, s'han de publicar els detalls de l'adquisició lucrativa en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC).

"2. Quant a l'adquisició lucrativa de béns mobles i quantitats en diners, oferts per persones físiques o jurídiques, llur acceptació correspon al titular del departament al qual s'hagin ofert, que els ha de destinar a allò determinat en l'oferiment o la donació. Aquest departament ha de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) els detalls de l'adquisició lucrativa.

"3. L'acceptació d'herències sempre s'ha d'entendre que és feta a benefici d'inventari."

3. Es modifica l'apartat 4 de l'article 10 de la Llei 11/1981, de 7 de desembre, de patrimoni de la Generalitat de Catalunya, que queda redactat de la manera següent:

"4. Els organismes autònoms, les empreses públiques de la Generalitat i les societats de capital públic en què la Generalitat té participació majoritària i que rebin els dits béns no n'adquireixen la propietat i han d'utilitzar-los exclusivament per al compliment dels fins que determina l'adscripció, d'una manera directa o mitjançant la percepció de les rendes o els fruits. En el cas que el bé adscrit no es dediqui al compliment de les finalitats previstes, s'ha d'incorporar al patrimoni de la Generalitat, la qual, amb la taxació prèvia del seu valor pericial, n'ha d'exigir els detriments avaluats."

4. S'afegeix un nou apartat 3 a l'article 13 de la Llei 11/1981, de 7 de desembre, de patrimoni de la Generalitat de Catalunya, amb el text següent:

"3. Tant en el supòsit de l'apartat 1 com en el de l'apartat 2 poden adquirir-se solars amb edificis en construcció o en projecte perquè puguin ésser acabats o aixecats pel transmetent i lliurats a la Generalitat de Catalunya. En el supòsit que sigui el mateix transmetent el qui acabi o aixequi l'edifici i s'obligui a lliurar-lo a la Generalitat, l'eficàcia del contracte queda supeditada a la finalització de la construcció o del projecte. En el supòsit que sigui el mateix transmetent el qui acabi o aixequi els edificis en construcció o en projecte, la Generalitat ha d'exigir qualsevol garantia que, admesa en dret, garanteixi la total finalització de la construcció i el lliurament de l'edifici a la Generalitat."

5. S'afegeix una disposició addicional a la Llei 11/1981, de 7 de desembre, de patrimoni de la Generalitat de Catalunya, amb el text següent:

"L'adscripció o la cessió del dret d'ús d'un immoble propietat de la Generalitat de Catalunya a favor d'un organisme autònom, d'una empresa pública, d'una entitat gestora de la Seguretat Social o de qualsevol altre ens comporta l'assumpció per aquests del pagament de les primes d'assegurança, corresponents als contractes d'assegurança del continent del bé cedit i de la responsabilitat civil derivada de l'immoble, que es meritin des de la data de la cessió o l'adscripció fins que finalitzin."

SECCIÓ TERCERA

Mesures sobre l'empresa pública catalana

Article 25

Modificació de la Llei 4/1985, de 29 de març, de l'estatut de l'empresa pública catalana

S'afegeix un nou apartat a l'article 35 de la Llei 4/1985, de 29 de març, de l'estatut de l'empresa pública catalana, amb el text següent:

"10. Qualsevol variació del capital de les societats mercantils en les quals la Generalitat o qualsevol de les entitats a què es refereix l'article 1 d'aquesta Llei o la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió o el Servei Català de la Salut tinguin participació directa o indirecta majoritària necessita l'aprovació del Govern per a formalitzar-ho. Amb caràcter previ, cal l'informe de la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat, que l'ha d'emetre en el termini màxim de quinze dies."

Article 26

Modificació de la Llei 2/1985, de 14 de gener, de l'Institut Català de Finances

Es modifica l'article 1 de la Llei 2/1985, de 14 de gener, de l'Institut Català de Finances, que queda redactat de la manera següent:

"Article 1

"1. L'Institut Català de Finances és una entitat de dret públic de la Generalitat, que es regeix per aquesta Llei i per les disposicions aplicables a les entitats que regula l'article 1.b i r de la Llei 4/1985, de 29 de març, de l'Estatut de l'empresa pública catalana, i l'article 4.2 del Decret legislatiu 9/1994, de 13 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya. L'Institut té per finalitat contribuir a l'exercici de les competències executives que l'Estatut d'autonomia de Catalunya confereix a la Generalitat sobre el sistema financer, i actua com a instrument principal de la política de crèdit públic de la Generalitat.

"2. L'Institut Català de Finances gaudeix de personalitat jurídica pròpia, d'autonomia administrativa, econòmica i financera, d'un patrimoni propi i de plena capacitat d'obrar per a complir les seves finalitats. En conseqüència, l'Institut pot adquirir, posseir, reivindicar, permutar, gravar o alienar tota mena de béns, concertar crèdits, fer contractes i convenis d'acord amb la normativa que li sigui aplicable, obligar-se, interposar recursos i executar les accions establertes per les lleis.

"3. l'activitat de l'Institut Català de Finances s'ajusta a les normes de dret mercantil, civil o laboral que li són aplicables, sens perjudici que estiguin sotmeses al dret administratiu quan correspongui segons la legislació vigent, en especial pel que fa a les referents a la seva relació de tutela amb l'Administració de la Generalitat."

SECCIÓ QUARTA

Control intern de la despesa

Article 27

Modificació del Decret legislatiu 9/1994, de 13 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya

S'afegeix un paràgraf a l'article 69 del Decret legislatiu 9/1994, de 13 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de finances públiques, amb el text següent:

"La Intervenció General pot establir que en els actes, els documents o els expedients de naturalesa igual o similar derivats de despeses de personal o de subvencions que es determini la intervenció s'efectuï per mostreig, d'acord amb les instruccions que dicti la mateixa Intervenció General."

SECCIÓ CINQUENA

Mesures sobre subvencions

Article 28

Modificació del Decret legislatiu 9/1994, de 13 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya

S'afegeix un nou capítol al Decret legislatiu 9/1994, de 13 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, pel qual es regula el règim jurídic de les subvencions i les transferències de la Generalitat, amb el text següent:

"Capítol IX Les subvencions i les transferències de la Generalitat de Catalunya

"Secció primera. Principis generals

"Article 87

"1. Es considera subvenció tot ajut que comporti una disposició de fons públics acordada per la Generalitat o les seves entitats autònomes a càrrec dels seus pressupostos, que tingui per objecte un lliurament dinerari entre els diferents òrgans i unitats de l'Administració pública de la Generalitat, o d'aquests a altres entitats públiques o privades i particulars, i que compleixi els requisits següents:

"a) Que el lliurament es faci sense contraprestació directa dels beneficiaris.

"b) Que el lliurament estigui afectat a un fi, un propòsit, una activitat o un projecte específics, i hi hagi l'obligació del destinatari de complir les obligacions o els requisits que s'hagin establert.

"c) Que la finalitat respongui al foment d'una activitat d'utilitat pública o interès social o per a la promoció d'una finalitat pública.

"2. Les disposicions de fons públics als quals es refereix l'apartat 1 que no compleixen el requisit de la lletra b tenen la consideració de transferències.

"3. Quan la subvenció o la transferència es faci en espècie, s'ha de regir pel que estableix la Llei 11/1981, de patrimoni de la Generalitat. Nogensmenys, és aplicable el que estableix aquest capítol en el supòsit que la finalitat de la subvenció n'impliqui l'execució per la mateixa administració, i a càrrec dels seus crèdits pressupostaris destinats a transferències o subvencions.

"Article 88

"1. El que disposa aquest capítol és aplicable a les subvencions que tramiti l'Administració de la Generalitat, les seves entitats autònomes i altres ens públics que en depenen, i també, i sempre que estiguin finançades amb aportació del pressupost de qualsevol dels anteriors, a les tramitades per empreses públiques, consorcis i altres ens amb participació majoritària de la Generalitat.

"2. El règim econòmic financer de les subvencions és el que estableixen aquesta Llei, les lleis especials aprovades pel Parlament i les respectives lleis de pressupostos de la Generalitat, i són aplicables supletòriament les normes de dret administratiu i, si no n'hi ha, les del dret privat. No obstant això, respecte a les línies de subvencions finançades amb fons comunitaris i gestionades per la Generalitat de Catalunya, preval la normativa de la Unió Europea.

"3. A les transferències els és aplicable el mateix règim econòmic i financer que a les subvencions, en tot allò que no derivi del caràcter finalista d'aquestes.

"Article 89

"El que estableix aquest capítol no és aplicable a les subvencions que, atorgades per una altra Administració pública, hagi de lliurar la Generalitat a un tercer, i en aquest cas és aplicable la normativa de l'ens concedent, sens perjudici de la subjecció al règim de comptabilitat pública i control que correspongui.

"Article 90

"1. La concessió de les subvencions s'ha de subjectar a criteris de publicitat, concurrència i objectivitat, i s'han d'ajustar a la normativa de la Unió Europea i a les directrius emanades de la seva Comissió en matèria d'ajuts públics a empreses.

"2. La publicitat no és preceptiva:

"a) Si les subvencions tenen assignació nominativa en els pressupostos de despeses.

"b) Si la concessió i la quantia de les subvencions deriven del compliment d'una llei.

"c) Si per l'especificitat i les característiques del beneficiari o de l'activitat subvencionada no és possible, d'una forma objectivable, promoure la concurrència pública.

"d) Si els beneficiaris són corporacions i entitats locals i l'objecte de la subvenció és inclòs en plans o en programes prèviament aprovats. En aquest supòsit, els esmentats plans substitueixen les bases reguladores a les quals es refereix l'article 92.

"Article 91

"Són subjectes en el procediment de tramitació de les subvencions:

"a) L'ens concedent és l'òrgan que atorga la subvenció, dins l'àmbit de la seva competència, un cop establerta la consignació pressupostària amb aquesta finalitat.

"b) El beneficiari o el destinatari dels fons públics, el qual ha de realitzar l'activitat que va fonamentar l'atorgament de la subvenció, o trobar-se en la situació que en legitimi la concessió.

"c) Les entitats col·laboradores. A aquest efecte les empreses i els ens públics de la Generalitat, les corporacions de dret públic i les fundacions que estiguin sota el protectorat d'un ens de dret públic, i també les persones jurídiques que compleixen les condicions de solvència i eficàcia que s'estableixin, poden, com a entitats col·laboradores, actuar en nom í per compte de l'ens; concedent a tots els efectes relacionats amb la subvenció, lliurant i distribuint els fons públics als beneficiaris, quan així s'estableixi en les bases reguladores, sense que els fons esmentats es considerin integrats en el seu patrimoni.

"Secció segona. De les bases reguladores, les convocatòries i la concessió

"Article 92

"1. L'ens concedent, amb caràcter previ a l'acord de concessió, ha d'aprovar les bases reguladores de la subvenció, llevat que l'objecte d'aquesta justifiqués la impossibilitat de la concurrència.

"2. Les bases reguladores han de concretar com a mínim:

"a) 1:objecte de la subvenció i el període en què s'ha d'executar l'activitat.

"b) Els requisits dels beneficiaris i la manera d'acreditar-los.

"c) La possibilitat d'intervenció d'entitats col·laboradores i les condicions de solvència i eficàcia que hagin de reunir.

"d) La forma en què el beneficiari o l'entitat col·laboradora han de justificar el compliment de la finalitat per a la qual es va concedir la subvenció i de l'aplicació dels fons percebuts, i el termini per a efectuar-la.

"e)Els límits i els requisits per a autoritzar bestretes o ingressos a compte sobre la subvenció concedida,

"f) La forma i l'import de les garanties que, si escau, s'hagin de prestar en cas de bestretes o ingressos a compte de la subvenció.

"g) Els criteris que han de regir-la concessió de la subvenció, i la possibilitat de revisar-les ja concedides, en especial la possibilitat de modificació de la resolució de concessió en el cas d'alteració de les condicions o de l'obtenció concurrent d'altres ajuts.

"h) L'obligació del beneficiari de facilitar tota la informació que li sigui requerida per la Intervenció General de la Generalitat, la Sindicatura de Comptes o altres òrgans competents, d'acord amb aquesta Llei i altres normes aplicables.

"i) En el supòsit de subvencions superiors a 1.000.000 de pessetes o l'import que es fixi en la respectiva Llei de pressupostos, l'obligació del beneficiari d'aportar certificats acreditatius d'estar al corrent de les seves obligacions tributàries, tant estatals com autonòmiques i de la Seguretat Social, i a declarar expressament que no té contret cap deute amb l'Administració de la Generalitat i les seves entitats autònomes.

"3. Quan els projectes de bases reguladores es refereixin a supòsits fixats per la legislació de la Unió Europea, s'ha de seguir el procediment establert per la normativa estatal, llevat del que estableix l'article 88.2.

"4. Les bases reguladores s'han de sotmetre a informe del servei jurídic i de la intervenció delegada de l'ens concedent, s'han d'aprovar per ordre del conseller o consellera corresponent, o de l'òrgan competent, en els supòsits especificats per les lletres b), c) i d) de l'article 93 d'aquesta Llei, i s'han de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

"5. Les convocatòries de subvencions han de concretar com a mínim:

"a)Les bases reguladores de la subvenció o indicació de la disposició on es contenen.

"b) L'aplicació pressupostària a la qual s'han d'imputar i la quantitat màxima destinada.

"c) L'objecte, les condicions, la finalitat de la subvenció i els criteris de valoració de la petició, els requisits per a sol·licitar-la, els documents i la informació que s'han d'adjuntar a la sol·licitud i el termini per a presentar-la.

"d) Els òrgans competents per a la tramitació i la resolució del procediment i el termini per a la conclusió d'aquest.

"e) El mitjà de notificació de la resolució i, si aquesta exhaureix o no la via administrativa, amb indicació dels recursos i els òrgans davant els quals es poden interposar.

"6. Totes les convocatòries públiques de subvencions han d'incloure, entre els requisits exigits a les empreses, la justificació que el sol·licitant compleix la quota de reserva per a la integració social dels minusvàlids, establerta per la legislació vigent.

"7. Amb caràcter previ a la publicació de la convocatòria s'ha d'autoritzar la despesa derivada de la línia d'ajuts convocada. En el cas que en la convocatòria es comprometin fons públics d'exercicis pressupostaris futurs, l'autorització de la despesa correspon al Govern. En la convocatòria s'ha d'adjuntar el certificat de la intervenció que acrediti que s'ha efectuat la reserva de crèdit corresponent.

"Article 93

"1. Són òrgans competents per a la concessió de les subvencions:

"a) En els departaments de la Generalitat, el conseller o consellera titular, o l'òrgan corresponent que determini la convocatòria.

"b) En les entitats autònomes de naturalesa administrativa, llurs presidents o directors, i els consells d'administració en la resta d'entitats autònomes, sens perjudici de la facultat de delegació en els gerents.

"c) En els ens restants, els Òrgans rectors, d'acord amb el que estableixen llurs lleis de creació o normativa específica, sens perjudici de la possible delegació en els gerents o figures anàlogues.

"d) El Comissionat per a Universitats i Recerca, en relació amb les subvencions en matèria d'universitats i recerca.

"Article 94

"La concessió de les subvencions s'ha d'ajustar a les regles següents:

"Primera. El procediment de concessió ha d'ésser el de concurs; la resolució que hi posi fi ha d'ésser motivada i ha de contenir com a mínim:

"a) La identificació de la persona o persones sol·licitants a les quals es concedeix la subvenció.

"b) L'import i, si escau, el percentatge subvencionat del pressupost de l'activitat o projecte singular i específic presentat per la persona sol·licitant, si l'objecte de la subvenció és d'aquesta naturalesa.

"c) La justificació com a condició, en el cas que s'autoritzin bestretes, de l'execució de l'objecte de la subvenció.

"d) En el cas que s'autoritzin bestretes, la forma i la quantia de les garanties que, si escau, ha de presentar el beneficiari de la subvenció.

"Segona. Si des de la data de termini de presentació de sol·licituds i abans de la signatura de la resolució de la concessió han transcorregut més de sis mesos, la persona o persones sol·licitants han d'actualitzar els justificants presentats.

"Tercera. L'import de les subvencions concedides en cap cas no pot ésser d'una quantia que, aïlladament o en concurrència amb subvencions d'altres entitats públiques o privades, nacionals o internacionals, superi el cost de l'activitat a desenvolupar pel beneficiari.

"Quarta. Excepcional ment, si, d'acord amb l'informe del secretari o secretària general del departament o l'òrgan assimilat en l'estructura de les entitats autònomes, s'acredita la impossibilitat de promoure la concurrència pública per les especificitats del subvencionat o de les activitats a desenvolupar, es poden concedir directament per resolució del conseller o consellera corresponent o per acord del Govern, si l'import és superior a 50.000.000 de pessetes o el que es determini per llei de pressupostos, i a instància de part, subvencions innominades o genèriques. La resolució de concessió que s'ha de signar, una vegada la persona beneficiària hagi aportat les certificacions a les quals es refereix l'article 92.2J), ha de concretar l'objecte, el termini i la forma de justificació de l'aplicació del fons, la possibilitat de bestretes, les garanties, si hi escauen, i l'obligació de subministrar informació a efectes de control.

"Cinquena. En el supòsit de subvencions nominatives, la resolució de la concessió ha de contenir els mateixos punts de la regla quarta pel que fa les resolucions de les subvencions i els mateixos requisits per a ésser concedides.

"Sisena. Excepcionalment, la concessió es pot produir mitjançant acords, pactes, convenis i contractes amb entitats de dret públic o privat, si aquests mitjans són més eficients per a assolir els objectius fixats, i són exigibles els mateixos requisits que s'estableixen en aquest capítol.

"Setena. Les entitats concedents, llevat que es tractin de subvencions nominatives, han de publicar trimestralment en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la relació de totes les subvencions concedides en cada període, amb expressió de l'entitat beneficiària, la quantitat concedida, les finalitats de la subvenció i el crèdit pressupostari al qual s'han imputat.

"Vuitena. Les subvencions que concedeixin els departaments amb caràcter compensador de les càrregues per operacions financeres formalitzades pels perceptors poden ésser lliurades per llur import total a l'Institut Català de Finances o a l'Institut Català de Crèdit Agrari, segons quina sigui la matèria, perquè procedeixin al pagament periòdic d'aquestes subvencions en els exercicis corresponents o a l'amortització parcial del capital pendent de les operacions amb subvenció associada.

"Article 95

"Les obligacions de la persona beneficiària són:

"a) Realitzar l'activitat o adoptar el comportament que fonamenta la concessió de la subvenció.

"b) Acreditar davant l'entitat concedent o, si escau, de l'entitat col·laboradora el que determina la lletra a), i complir els requisits i les condicions que determinin la concessió o el gaudiment de la subvenció, mitjançant els justificants de la despesa o l'activitat que han de cobrir l'import finançat, o, si la subvenció consisteix en un percentatge del cost de l'activitat o la inversió, el cost total corresponent.

"c) Sotmetre's a les actuacions de comprovació de l'entitat concedent o, si escau, de l'entitat col·laboradora, a les de control de l'activitat econòmica financera que corresponguin a la Intervenció General de la Generalitat, a la Sindicatura de Comptes, o altres òrgans competents, i en particular a les derivades del que disposa l'article 97.

"d) Comunicar a l'entitat concedent o, si escau, l'entitat col·laboradora l'obtenció de subvencions per a la mateixa finalitat, procedent de qualsevol de les administracions o entitats públiques o privades, nacionals o internacionals, i les alteracions a les quals es refereix l'article 92.2.

"e) Proposar a l'òrgan concedent qualsevol canvi que, dins la mateixa finalitat, es pugui produir en la destinació de la subvenció que, si s'escau, ha d'ésser expressament autoritzat per l'òrgan concedent.

"Article 96

"Les obligacions de les entitats col·laboradores són:

"a) Lliurar als beneficiaris els fons rebuts d'acord amb els criteris establerts per les normes reguladores de la subvenció.

"b) Verificar, si escau, el compliment i l'efectivitat de les condicions determinants per a la concessió de les subvencions.

"c) Justificar l'aplicació dels fons percebuts davant l'entitat concedent i, si s'escau, lliurar la justificació presentada pels beneficiaris.

"d) Sotmetre's a les actuacions de comprovació i a les de control que estableix l'article 97.

"Secció tercera, Control

"Article 97

"1. La Intervenció General de la Generalitat, d'acord amb la normativa aplicable i, en particular amb el que disposa l'article 71, i d'acord amb els plans de control aprovats pel conseller o consellera del Departament d'Economia i Finances, a proposta de la Intervenció General de la Generalitat, ha de controlar les subvencions públiques afectades per aquesta Llei per a assegurar el compliment de les seves finalitats i de les disposicions legals aplicables a les finances de la Generalitat.

."2. El control ha d'afectar les entitats col·laboradores, els beneficiaris i les terceres persones relacionats amb l'objecte de la subvenció, que resten obligats a facilitar l'exercici de les funcions que corresponen a la Intervenció General, i, en particular, ha d'afectar:

"a) La documentació justificativa i els antecedents que es creguin necessaris per a comprovar l'aplicació de la subvenció, i la possibilitat d'obtenir-ne una còpia.

"b) L'ampliació del control a les persones físiques o jurídiques que intervinguin en la justificació dels fons públics percebuts respecte a llurs drets fonamentals.

"c) L'accés a locals o al domicili de la persona beneficiària, amb l'autorització prèvia d'aquesta,, o, si no n'hi ha, amb la de l'òrgan judicial competent.

"3. Si, com a conseqüència dels controls practicats, la Intervenció General acredita que la persona beneficiària ha incorregut en un dels supòsits indicats per l'article 99, ha d'elevar informe a l'òrgan concedent, ha de proposar que s'iniciï el procediment de revocació amb l'objecte d'obtenir el reintegrament total o parcial de la subvenció i pot proposar à l'òrgan concedent o a la Tresoreria l'adopció de la mesura cautelar establerta per l'article 98.2. Un cop efectuada la proposta, l'òrgan concedent ha d'iniciar l'expedient corresponent de revocació í reintegrament, del qual ha de formar part l'informe esmentat, llevat que, pel fet de discrepar d'aquest o de la proposta, s'aculli al procediment establert per l'article 67.

"4. De conformitat amb l'article 18.1 del text refós de la Llei general pressupostària, amb els reglaments de la Unió Europea números 2064/97 i 4045/89 i amb les altres normes aplicables, correspon, en l'àmbit de Catalunya, a la Intervenció General de la Generalitat l'elaboració i l'execució dels plans de control sobre beneficiaris d'ajudes finançades totalment o parcialment amb fons comunitaris.

"Secció quarta. Del reconeixement de l'obligació, de les revocacions i dels pagaments

"Article 98

"1. El reconeixement de l'obligació i el pagament posterior de la subvenció al beneficiari es produeix si aquest ha justificat, a judici del concedent i d'acord amb la normativa aplicable, la realització de la totalitat de l'objecte de la subvenció, el compliment de les condicions, i les seves finalitats. Excepcionalment, si ho estableixen les bases, i amb la justificació prèvia per raó de l'objecte de la subvenció, es poden acordar bestretes, amb caràcter previ a la justificació, o els ingressos a compte que comportin pagaments parcials, amb la justificació prèvia de l'import equivalent.

"2. Un cop acordat l'inici del procediment de revocació, o amb caràcter previ en el supòsit que indica l'article 97.3, com a mesura cautelar, la Tresoreria pot adoptar, a proposta de l'òrgan concedent o de la Intervenció General, la retenció de les quantitats pendents d'abonar al perceptor, sense ultrapassar, en cap cas, l'import que fixin la proposta o la resolució d'inici de l'expedient, amb els interessos de demora meritats fins aquell moment. La imposició d'aquests s'ha d'acordar per resolució motivada, que s'ha de notificar a la persona beneficiària, amb indicació dels recursos pertinents, i és aplicable el règim jurídic següent:

, "a) Es pot adoptar, si hi ha indicis racionals que permetin preveure la impossibilitat d'obtenir el rescabalament, o si aquest es pot veure frustrat o greument dificultat, i, en especial, si el perceptor fa actes d'ocultació, gravamen o disposició dels seus béns.

"b) Ha d'ésser proporcional a la finalitat que es pretén aconseguir, i en cap cas no s'ha d'adoptar si pot produir efectes de reparació difícil o impossible.

"c) S'ha de mantenir fins que es dicti la resolució que posa fi a l'expedient de revocació, i no pot ultrapassar el període màxim que es fixa per a tramitar-lo. En el cas de pròrroga del procediment de revocació, s'ha de mantenir la mesura per a un termini equivalent.

"d) S'ha d'aixecar en el cas que la resolució que es dicti sigui contrària a la revocació, que desapareguin les circumstàncies que la van originar o, en el cas de l'article 97.3, que hagi transcorregut un mes des de la retenció sense que es dicti la resolució d'inici de l'expedient. També s'ha d'aixecar si la persona beneficiària proposa la substitució per una garantia que es consideri suficient.

"Article 99

"1. Són causes de revocació:

"a)L'incompliment de l'obligació de justificació.

"b) L'obtenció de la subvenció sense reunir les condicions requerides.

"c)L'incompliment de la finalitat per a la qual la subvenció fou concedida, totalment o parcialment, en haver destinat les quantitats percebudes a finalitats diferents.

"d) L'incompliment de les condicions imposades als beneficiaris amb motiu de la concessió de la subvenció.

"e) En el supòsit indicat per l'article 94.3, per l'excés obtingut sobre el cost de l'activitat desenvolupada.

"Article 100

"1. Si l'òrgan concedent, com a conseqüència de la seva actuació de comprovació, o en el cas de l'article 97.3, acredita que s'ha produït alguna de les causes de revocació, ha d'iniciar la tramitació de l'expedient oportú, d'acord amb les regles següents:

"a) El termini per a concloure l'expedient és de sis mesos, a comptar des de la data en què es notifiqui la resolució d'inici de l'expedient, que ha d'ésser dictada per l'òrgan que va signar la resolució de concessió. Es pot prorrogar, excepcionalment i amb motivació, i d'acord amb el que determinen les normes reguladores del procediment administratiu comú; aquest termini per un període no superior a tres mesos.

"b) El procediment es resol d'acord amb el que determinen les normes reguladores del procediment administratiu comú, i en tot cas s'ha de reconèixer a les persones interessades el dret a efectuar al·legacions, proposar mitjans de prova, i el preceptiu tràmit d'audiència previ a la proposta de resolució que posi fi a l'expedient.

"2. Si la resolució estableix que s'ha produït una causa de revocació, s'ha d'acordar, d'acord amb la normativa reguladora dels ingressos de dret públic, el reintegrament total o parcial de les quantitats percebudes i l'exigència dels interessos legals des de la data de pagament de la subvenció o, en el cas que s'hagin pagat bestretes, des de la data límit que es va fixar a la persona beneficiària per a justificar el compliment de la finalitat que va motivar la concessió, o des que es va efectuar el pagament, si aquest fos posterior. En tot cas, l'incompliment de l'obligació de reintegrament pot originar l'execució de les garanties prestades.

"3. Els beneficiaris, persones físiques o jurídiques, han de respondre directament de les quantitats a retornar; pel que fa a les persones jurídiques, en són responsables els administradors que van votar favorablement els acords que són causa de l'incompliment, o no s'hi van oposar o els van consentir, i, en el cas que s'hagin dissolt, de les obligacions pendents. La responsabilitat és solidària per als socis o partícips en el cas de dissolució o de liquidació i fins al límit de la quota de liquidació."

TÍTOL II

Mesures fiscals

CAPÍTOL I

Impostos directes

SECCIÓ PRIMERA

Impost sobre la renda de les persones físiques

Article 29

Deducció per naixement de fills

1. En la part corresponent a la Comunitat Autònoma de la quota íntegra de l'impost sobre la renda de les persones físiques pot aplicar-se, juntament amb la reducció percentual que correspongui sobre l'import total de les deduccions de la quota establertes per la Llei de l'Estat reguladora de l'impost, una deducció de 25.000 pessetes pel naixement o adopció d'un segon o ulterior fill, esdevingut durant el període impositiu. En l'aplicació de la deducció, s'han d'observar les regles següents:

a) Cadascun dels progenitors pot deduir, pel sol fet del naixement d'un segon o ulterior fill, la quantitat de 12.500 pessetes. No és obstacle per a l'aplicació de la deducció el fet que el primer fill sigui adoptat.

b) No és obstacle per a l'aplicació de la deducció el fet que el fill nascut tingui la condició de segon o ulterior tan sols per a un dels progenitors. En aquest darrer cas, es manté el dret de tots dos progenitors a aplicar-se la deducció,

2. Aquesta deducció és condicionada a la justificació documental adequada i suficient del pressupòsit de fet i dels requisits que determini l'aplicabilitat.

SECCIÓ SEGONA

Impost sobre successions i donacions

Article 30

Reduccions de la base imposable

1. L'acord amb el que disposa l'article 20.1 de la Llei 29/1987, de 18 de desembre. de l'impost sobre successions i donacions, en les adquisicions mortis causa, incloses les dels beneficiaris de pòlisses d'assegurances de vida, la base liquidable s'obté mitjançant l'aplicació sobre la base imposable de les reduccions següents:

a) La que correspongui de les incloses als grups següents:

Grup I, adquisicions per descendents, i adoptats menors de vint-i-un anys: 2.602.000 pessetes, més 650.500 pessetes per cada any menys de vint-i-un que tingui el causahavent, sense que la reducció pugui excedir els 7.806.000 pessetes.

Grup II, adquisicions per descendents i adoptats de vint-i-un o més anys, cònjuges, ascendents i adoptants: 2.602.000 pessetes.

Grup III, adquisicions per col·laterals de segon i tercer grau, ascendents i descendents per afinitat: 1.303.000 pessetes.

Grup IV.- en les adquisicions per col·laterals de quart grau, graus més distants i estranys, no s'aplica cap reducció per raó de parentiu.

b) En les adquisicions per persones amb disminució física, psíquica o sensorial, s'aplica una reducció de 25.000.000 de pessetes, juntament amb la que pogués correspondre en funció de] grau de parentiu amb el causant. A aquests efectes, es consideren persones amb disminució que dóna dret a la reducció les que tinguin consideració legal de persona amb una minusvalidesa en un grau igual o superior al 33%, d'acord amb el barem a què es refereix l'article 148 del text refós de la Llei general de la Seguretat Social, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1994, de 20 de juny.

c) Amb independència de les reduccions a què fan referència les lletres a) i b), s'aplica una reducció del 100%, amb un límit de 1.500.000 pessetes, sobre les quantitats percebudes pels beneficiaris de contractes d'assegurances sobre la vida, quan llur parentiu amb la persona contractant morta sigui el de cònjuge, ascendent, descendent, adoptant o adoptat. En el cas d'assegurances col·lectives o contractades per les empreses en favor de llurs treballadors, s'ha d'atendre el grati de parentiu entre la persona assegurada i la beneficiària.

d) La reducció és única, per subjecte passiu, qualsevol que sigui el nombre de contractes d'assegurança de vida dels quals sigui beneficiari, i no és aplicable quan aquest tingui dret al règim de bonificacions i reduccions que estableix la disposició transitòria quarta de la Llei de l'Estat 29/1987, de 18 de desembre, de l'impost sobre successions i donacions.

e) Sens perjudici de les reduccions que siguin procedents d'acord amb les lletres a), b), c) i d), en les adquisicions mortis causa que corresponguin al cònjuge, als descendents o adoptats del causant, es pot aplicar en la base imposable una reducció del 95% sobre el valor dels béns i els drets següents, en els termes i les condicions que s'especifiquen:

Primer. El valor net dels elements patrimonials afectes a una empresa individual o a una activitat professional del causant. També s'aplica la reducció respecte als béns del causant utilitzats en el desenvolupament de l'activitat empresarial o professional del cònjuge sobrevivent.

Segon. Les participacions en entitats a les quals sigui aplicable l'exempció regulada en el punt dos de l'apartat vuitè de l'article 4 de la Llei de l'Estat 19/1991, de 6 de juny, de l'impost sobre el patrimoni, per la part que correspongui a la proporció existent entre els actius necessaris per a l'exercici de l'activitat empresarial o professional, minorats amb l'import dels deutes que en deriven, i el valor del patrimoni net de la entitat. Als efectes de l'aplicació d'aquesta reducció, i en relació amb el requisit establert per ]'article 4.8.2.c) de la Llei 19/1991, la participació del causant en el capital de l'entitat ha d'ésser almenys del 5 % computat de forma individual, o del 20% conjuntament amb el cònjuge, els ascendents, els descendents o col·laterals de segon grau, sigui el parentiu per consanguinitat, per afinitat o per adopció.

Tercer. L'habitatge habitual del causant, amb el límit de 20.000.000 de pessetes per cada subjecte passiu. A més dels causahavents indicats en aquesta lletra e), també poden gaudir d'aquesta reducció per adquisició de l'habitatge habitual els ascendents o els adoptants del causant, i el parent col·lateral més gran de seixanta-cinc anys que hagi conviscut amb el causant durant els dos anys anteriors a la seva mort.

Quart. Les finques rústiques de dedicació forestal que disposin d'un pla tècnic de gestió i millora forestal aprovat pel Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. També s'aplica la reducció si el pla forestal esmentat és aprovat dins el termini de presentació voluntària establert pel Reglament de l'impost.

Cinquè. En els casos indicats en els apartats primer, segon i quart d'aquesta lletra e), quan no hi hagi descendents o adoptats, es pot aplicar una reducció del 95% sobre les adquisicions per ascendents, adoptants i col·laterals fins al tercer grau.

Sisè. Les reduccions establertes per aquesta lletra e) s'apliquen en el cas d'adquisició tant de la plena o nua propietat com de qualsevol altre dret sobre els béns afectats.

Setè. El gaudi definitiu de la reducció establerta pels apartats primer, segon i tercer d'aquesta lletra c) resta condicionat al manteniment dels béns i els drets adquirits en el patrimoni del subjecte passiu durant els deu anys següents a la mort del causant, llevat que, al seu torn, morís l'adquirent dins aquest termini.

Vuitè, Quant a la reducció establerta per l'apartat quart, el gaudi definitiu d'aquesta resta condicionat al manteniment de la titularitat de la finca en el patrimoni de l'adquirent durant els cinc anys següents a la mort del causant, llevat que, al seu torn, morís l'adquirent dins aquest termini. El causahavent no pot fer actes de disposició i operacions societàries que, directament o indirectament, puguin donar lloc a una minoració substancial del valor de l'adquisició.

Novè. En el cas d'incompliment dels requisits a què es refereix l'apartat setè, el subjecte passiu ha de pagar la part de l'impost que s'hagi deixat d'ingressar com a conseqüència de la reducció practicada, juntament amb els interessos de demora meritats.

2. Si uns mateixos béns o drets, en un període màxim de deu anys, fossin objecte de dues o més transmissions mortis causa en favor del cònjuge, dels descendents, dels ascendents, dels adoptants o dels adoptats, en la segona i ulteriors transmissions s'ha de practicar en la base imposable, amb caràcter alternatiu, la més favorable de les dues reduccions següents:

a) Una reducció en una quantia equivalent a l'import de les quotes de l'impost sobre successions i donacions satisfetes per raó de les transmissions mortis causa precedents.

b) La reducció que resulti en funció de l'escala següent:

Primer. Reducció d'un 50% del valor real dels béns i els drets, quan la segona o la ulterior transmissió s'hagi produït dins l'any natural següent comptat des de la data de la primera o l'anterior transmissió.

Segon. Reducció d'un 30% del valor real dels béns i els drets, quan la segona o la ulterior transmissió mortis causa hagi esdevingut després del primer any i abans del transcurs de cinc anys naturals comptats des de la data de la primera o l'anterior transmissió.

Tercer. Reducció d'un 10% del valor real dels béns i els drets, quan la segona o la ulterior transmissió s'hagi produït després dels cine anys naturals següents a la data de la primera o l'anterior transmissió mortis causa. En el cas que aquestes reduccions recaiguin sobre béns i drets als quals sigui aplicable el que disposa la lletra c) de l'apartat 1, el percentatge de reducció només s'aplica al romanent del valor del bé o el dret que no n'és objecte.

Quart. L'aplicació de les reduccions a què fa referència aquest apartat queda condicionada al fet que, per raó de la primera o l'anterior adquisició mortis causa, s'hagi produït una tributació efectiva en concepte de l'impost sobre successions i donacions, i s'entén sens perjudici, de les reduccions que hi escaiguin. En qualssevol cas, s'admet la subrogació de béns o drets sempre que s'acrediti fefaentment.

Article 31

Tractament fiscal de les unions estables de parella

1. D'acord amb el que estableix la disposició final primera de la Llei 10/1998, de 15 de juliol, d'unions estables de parella, i dins l'àmbit de competències assumides per la Generalitat en el marc de la Llei de l'Estat 14/1996, de 30 de desembre. de cessió de tributs de l'Estat a les comunitats autònomes i de mesures fiscals complementàries, els membres de les unions estables regulades per la dita Llei 10/1998 tenen, en relació amb l'impost de successions i donacions i respecte a les adquisicions mortis causa d'un dels convivents en l'herència de l'altre, l'assimilació als cònjuges.

2. Als efectes del que estableix l'apartat 1, el convivent supervivent ha d'acreditar l'existència de la unió estable de parella, d'acord amb el que especifiquen les lletres següents:

a) En el cas d'unió de parella estable heterosexual, mitjançant l'escriptura pública de formalització de la convivència atorgada com a mínim dos anys abans de la mort del causant o bé mitjançant acta de notorietat de la convivència i del transcurs del període mínim de dos anys d'aquesta, als quals fa referència l'article 10 de la Llei 10/1998.

b) En el cas d'unió de parella estable homosexual, mitjançant l'escriptura pública atorgada conjuntament, a què fa referència l'article 21 de la Llei 10/1998.

CAPÍTOL II

Impostos indirectes

SECCIÓ ÚNICA

Impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats

Article 32

Tipus de gravamen en negocis sobre béns immobles

1. Sens perjudici del que estableix l'apartat 2, i d'acord amb el que disposa l'article 11.1.a) del Reial decret legislatiu 1/1993, de 24 de setembre, d'aprovació del text refós de la Llei de l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, la transmissió d'immobles, i la constitució i la cessió de drets reals que recaiguin sobre béns immobles, llevat dels drets reals de garantia, tributa al tipus del 7%.

2. La segona o ulterior transmissió d'un habitatge i els seus annexos a una empresa a la qual siguin aplicables les normes d'adaptació del Pla general de comptabilitat del sector immobiliari, i sempre que incorporin aquest habitatge al seu actiu circulant, tributa al tipus impositiu del 2%.

3. L'aplicació del tipus impositiu reduït a què fa referència l'apartat 2 és provisional i, per a elevar-la a definitiva, el subjecte passiu ha de justificar la venda posterior de la finca dins el termini dels dos anys després d'adquirir-la. En el cas que no es vengui la finca dins el termini assenyalat, el subjecte passiu ha de presentar una autoliquidació complementària amb aplicació del tipus impositiu del 5% i els corresponents interessos de demora comptats des de la data filial de venciment del període voluntari de presentació de la primera autoliquidació. El termini de presentació d'aquesta segona autoliquidació és el reglamentari de presentació, comptat des de l'endemà de la data final del període de dos anys assenyalat.

4. S'han d'establir per reglament els mitjans de justificació dels requisits i les condicions a què se subjecta l'aplicació del tipus reduït a què fa referència l'apartat 2.

CAPÍTOL III

Tributació sobre el joc

SECCIÓ ÚNICA

Regulació dels tipus tributaris, les quotes fixes, la meritació i el pagament de la taxa fiscal sobre els jocs de sort, envit o atzar

Article 33

Tipus tributaris i quotes fixes

1. Tipus tributaris.

a) El tipus tributari general és del 28% sobre la base definida per l'article 3.3r del Reial decret llei 16/1977, de 25 de febrer, pel qual es regulen els aspectes penals, administratius i fiscals dels jocs de sort, envit o atzar. Aquest tipus tributari s'aplica a tots els jocs de sort, envit o atzar que no tinguin assenyalat un tipus tributari específic.

b) Als casinos de joc s'aplica la tarifa següent:

Porció de la base imposable compresa entre: 0 i 220.000.000 ptes.

Tipus aplicable: 20.

Porció de la base imposable compresa entre: 220.000.001 i 364.000.000 ptes.

Tipus aplicable: 35.

Porció de la base imposable compresa entre: 364.000.001 i 726.000.000 ptes.

Tipus aplicable:45.

Porció de la base imposable de més de 726.000.000.

Tipus aplicable: 55.

Aquesta tarifa és anual, però s'aplica trimestralment als ingressos acumulats.

2. Quotes fixes: en els supòsits d'explotació de màquines o aparells automàtics aptes per a la realització dels jocs, la quota aplicable s'ha de determinar en funció de la classificació de les màquines establerta pel Reglament de màquines recreatives i d'atzar, aprovat pel Decret 28/1997, de 21 de gener, del Consell Executiu de la Generalitat. D'acord amb aquesta classificació, són aplicables les quotes següents:

a) Les màquines tipus "'B" o recreatives amb premi: una quota anual de 557.050 pessetes. Si es tracta de màquines o aparells automàtics tipus "B" en què poden intervenir dos o més jugadors de manera simultània i sempre que el joc de cadascú sigui independent del fet pels altres jugadors, són aplicables les quotes següents:

Màquines o aparells de dos jugadors: l'import que resulti de multiplicar per dos la quota fixada per la lletra a).

Màquines o aparells de tres o més jugadors: 1.134.865 pessetes, més el resultat de multiplicar per 2.135 el producte del nombre de jugadors pel preu màxim autoritzat per a la partida.

b) Les màquines tipus "C" o d'atzar: una quota anual de 817.250 pessetes.

3. En el cas de modificació del preu màxim de 25 pessetes autoritzat per a la partida de màquines de tipus "B" o recreatives amb premi, la quota tributària de 557.050 pessetes a què es refereix l'apartat 2.a) d'aquest article s'ha d'incrementar en 10.500 pessetes per cada 5 pessetes en què el nou preu màxim autoritzat excedeixi de 25.

4. Si la modificació a què es refereix l'apartat 3 es produeix amb posterioritat a la meritació de la taxa, els subjectes passius que exploten màquines amb permisos de data anterior a aquella en què s'autoritza la pujada han d'autoliquidar i ingressar la diferència de quota que correspongui en la forma i els terminis que fixi el Departament d'Economia i Finances. No obstant això, l'ingrés és només del 50% de la diferència, si la modificació del preu màxim autoritzat per a la partida es produeix després del 30 de juny de l'any de què es tracti.

1 5. Els tipus i les quotes fixes regulats pels apartats 1 i 2 poden ésser actualitzats mitjançant la llei de pressupostos de la Generalitat.

Article 34

Meritació

1. La taxa es merita, amb caràcter general, en el moment de l'autorització i, si aquesta no hi és, en el moment de la celebració o l'organització del joc.

2. En el cas del joc de la plena o bingo, la taxa es merita en el moment del subministrament de cartons a l'entitat titular de l'autorització administrativa corresponent o a l'empresa de serveis gestora del joc del bingo.

3. En el cas de màquines o aparells automàtics aptes per a la realització de jocs d'atzar, la taxa és exigible per anys naturals i es merita el primer de gener de cada any pel que fa a les màquines o els aparells autoritzats en anys precedents. A aquests efectes, es metita la taxa sempre que no consti fefaentment que, abans de l'1 de gener de cada any natural, s'ha renunciat a l'autorització d'explotació de la màquina o s'ha revocat aquesta per qualsevol causa.

4. En el primer any, la meritació i ha de coincidir amb l'autorització i s'han de satisfer, en la quantia anual total, els imports fixats per l'article 30.2, llevat que l'autorització s'atorgui després del 30 de juny de cada any, supòsit en el qual s'ha de satisfer només, pel que fa a aquest any, el 50% de la taxa.

Article 35

Pagament

S'han de determinar per reglament els períodes temporals i els requisits formals d'acord amb els quals s'ha de fer efectiu el pagament de la taxa que grava els jocs de sort, d'envit o d'atzar.

CAPÍTOL IV

Cànons

SECCIÓ ÚNICA

Cànons

Article 36

Modificació de la Llei 19/1991, de 7 de novembre, de reforma de la Junta de Sanejament, modificada per la Llei 7/1994, de 18 de maig

1. Es modifica la lletra f) de l'article 22 de Ja Llei 19/1991,de 7 de novembre, de reforma de la Junta de Sanejament, modificada per la Llei 7/1994, de 18 de maig, que queda redactada de la manera següent:

"f) Els paràmetres de contaminació que es consideren en la determinació de la càrrega contaminant són els següents:

"1 Matèries en suspensió (MES)

"2. Matèries oxidables (MO)

"3. Matèries inhibidores (MI)

"4. Sals solubles (SOL)

"5. Increment temperatura (IT) aplicable només quan es superin els 3ºC

"6. Nitrogen (N)

"7. Fòsfor total (P)"

2. Es modifica l'apartat 2.c) de l'article 28 de la Llei 19/1991, de 7 de novembre, de reforma de la Junta de Sanejament, modificada per la Llei 7/1994, de 18 de maig, que queda redactat de la manera següent:

"c) L'aplicació del coeficient corrector de volum, del coeficient de punta, del coeficient de regulació, del coeficient de dilució per abocaments a mar, del coeficient de salinitat, del coeficient de refrigeració i del coeficient d'abocament a sistema, establerts pels apartats 3, 4, 5, 7, 9 i 10. que poden ésser modificats per la Llei de pressupostos de la Generalitat."

3. Es modifica l'apartat 4 de l'article 28 de la Llei 19/1991, de 7 de novembre, modificada per la Llei 7/1994, de 18 de maig, que queda redactat de la manera següent:

"4. El coeficient punta de cada paràmetre expressa la relació que hi ha entre el valor de concentració de la contaminació mitjana i els valors de concentració de contaminació màxima, obtinguts a partir de la declaració de càrrega contaminant presentada per la persona interessada o bé a partir del mesurament fet per l'Administració. S'entén per valors de concentració de contaminació màxima la mitjana dels que superen els valors mitjans. Aquest coeficient punta s'aplica a cadascun dels valors dels paràmetres de contaminació, d'acord amb el que estableix l'annex 2."

4. Es modifica l'apartat 7 de l'article 28 de la Llei 19/1991, de 7 de novembre, modificada per la Llei 7/1994, de 18 de maig, que queda redactat de la manera següent:

"7. Els abocaments a mar efectuats mitjançant instal·lacions de sanejament privades resten afectats pels coeficients següents, atenent els diferents paràmetres de contaminació especificats per l'article 22.f):

"Paràmetre: Coeficient

"Sals solubles: 0

"Matèries inhibidores: 1

"Nitrogen: 0

"Fòsfor: 0

"Resta de paràmetres: Coeficient de dilució

"Els barems d'aplicació del coeficient de dilució s'indiquen en l'annex 4."

5. Es modifica l'apartat 8 de l'article 28 de la Llei 19/1991, de 7 de novembre, modificada per la Llei 7/1994, de 18 de maig, que queda redactat de la manera següent:

"8. El tipus de gravamen aplicable als subjectes passius en relació amb abocaments a xarxes de clavegueram i col·lectors generals connectats a sistemes de sanejaments públics, sempre que aquest tipus sigui inferior al previst per als usos domèstics del municipi, resta afectat per un coeficient d'1,5. El tipus resultant no pot superar en cap cas el previst per als usos domèstics."

6. S'afegeix un apartat 10 a l'article 28 de la Llei 19/1991, de 7 de novembre, de reforma de la Junta de Sanejament, modificada per la Llei 7/1994, de 18 de maig, amb el text següent:

"10. Als efectes especificats per l'apartat 2, en el cas de l'ús de l'aigua amb destinació a la refrigeració efectuat per centrals tèrmiques, amb un volum anual superior a 1.000 hectàmetres, cúbics, s'aplica, sobre la modalitat de tarifació per volum, un coeficient R= 0,00046."

7. Es modifica l'annex 2 de la Llei 7/1994, que queda redactat de la manera següent:

"Annex 2. Coeficient punta.

"Taula per a l'aplicació del coeficient punta.

"Els coeficients punta calculats per a cada paràmetre de contaminació en cada abocament o tipus d'abocament s'obtenen amb els barems següents (ori el valor RBA de cada paràmetre de contaminació és igual a la relació entre la concentració màxima i la concentració mitjana, i C equival al coeficient punta de cada paràmetre):

"Valors RBA "V Màxims/V. Mínims	(Coeficient punta parcial)
"Entre 1 i 1,1	1
"Entre 1,12 i 1,25	1,1
"Entre 1,26 i 1,50	1,2
"Entre 1,51 i 1,75	1,5
"Entre 1,76 i 2,00	1,7
"Entre 2,01 i 3,00	2,0
"Entre 3,01 i 4,00	2,5
"Entre 4,01 i 5,00	3,0
"Superior a 5,01	Igual a la relació entre V. màx/V. mitjans. Fins a un màxim de 10"

Article 37

Termini de pagament de quotes impagades pels conceptes de cànon d'infraestructura hidràulica i d'increment de tarifa de sanejament

1. S'estableix un termini de pagament en via voluntària, a comptar a partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, per a fer efectives les quotes impagades pels subjectes passius, pels conceptes de cànon d'infraestructura hidràulica i d'increment de tarifa de sanejament corresponents als imports facturats per les entitats subministradores d'aigua, i justificades a l'organisme gestor fins a l'entrada en vigor d'aquesta Llei.

2. El subjecte passiu, sens perjudici del que estableix l'apartat i, pot sol·licitar altres fraccionaments o ajornaments del deute, d'acord amb el que estableix la normativa aplicable als tributs propis de la Generalitat, si bé aquests no meriten interessos.

3. Per als deutes superiors a 10.000 pessetes, el termini de pagament en via voluntària és de cinc anys, i es pot fer el pagament en una sola vegada durant el primer any o en parts iguals, sense interessos, dins els terminis següents:

Primer pagament: de 11 al 31 de gener de l'any 2000.

Segon pagament: de 11 al 31 de gener de l'any 2001.

Tercer pagament: de 11 al 31 de gener de l'any 2002.

Quart pagament: de 11 al 31 de gener de l'any 2003.

Cinquè pagament: de 11 al 31 de gener de l'any 2004.

Si no es paga algun dels terminis, s'han de declarar venguts la resta de terminis i s'ha d'iniciar la via de constrenyiment, d'acord amb el que, estableix la normativa vigent.

4. Sens perjudici del que estableix l'apartat 1, el subjecte passiu pot optar pel fraccionament o l'ajornament del deute, en qualsevol cas sense interessos.

5. Els ingressos a què es refereixen els apartats 1, 2, 3 i 4 s'han de fer per mitjà de l'Agència Catalana de l'Aigua.

Article 38

Determinació de quotes dels tributs sobre l'aigua

La determinació de les quotes dels tributs de la Generalitat sobre l'aigua ha de tenir en compte el nombre d'usuaris de l'aigua per habitatge.

Article 39

Deduccions de la quota de l'increment de tarifa de sanejament i del cànon d'infraestructura hidràulica

1. La quota de l'Increment de tarifa de, sanejament i del cànon d'infraestructura hidràulica, en els supòsits d'usos domèstics de l'aigua, té les deduccions següents:

a) Famílies nombroses: un 20%.

b) Unitats familiars amb ingressos inferiors al salari mínim interprofessional en còmput anual: un 20%.

2. Els subjectes beneficiaris de les deduccions a què fa referència l'apartat 1 són els abonats al servei de. subministrament.

3. S'han d'establir per reglament els requisits per a l'aplicació de les deduccions indicades.

CAPÍTOL V

Taxes

SECCIÓ PRIMERA

Modificacions de la Llei 15/1997, de24dedesembre, de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

Article 40

Modificacions del títol, 11 de la Llei 15/1997, de 24 de desembre, de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

1. Es modifiquen l'enunciat del capítol 11 i l'article 52 de la Llei 15/1997, que queden redactats de la manera següent:

"Capítol II. Taxa per l'adquisició, la subscripció i la publicació d'anuncis al DOGC, gestionat per l'Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions de la Generalitat de Catalunya

"Article 52. Fet imposable

"Constitueixen el fet imposable de la taxa l'adquisició, la subscripció i la publicació d'anuncis de l'edició en paper del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC)."

2. Es modifica l'article 53 de la Llei 15/1997, que queda redactat de la manera següent:

"Article 53. Subjecte passiu

"És subjecte passiu de la taxa la persona física o jurídica que adquireix el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, edició en paper, o s'hi subscriu, o sol·licita la publicació d'anuncis en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya."

3. Se suprimeix l'apartat 3 de l'article 55 de la Llei 15/1997.

Article 41

Addició d'un capítol al títol /V de la Llei 15/1997, de 24 de desembre, de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

S'introdueix un nou capítol III dins el títol IV de la Llei 15/1997, amb el text següent:

"Capítol III. Taxa per la realització de valoracions prèvies en l'àmbit dels tributs que gestiona la Generalitat de Catalunya

"Article 83 bis. Fet imposable

"Constitueix el fet imposable de la taxa la realització, per la Direcció General de Tributs, de la valoració de béns immobles a sol·licitud de la persona interessada amb caràcter previ a la realització del fet imposable corresponent, en l'àmbit de l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats i de l'impost sobre successions i donacions.

"Article 83 ter. Subjecte passiu

"És subjecte passiu de la taxa la persona física o jurídica que sol·licita la realització de la valoració o en interès de la qual es fa aquesta activitat,

"Article 83 quater. Acreditament

"La taxa s'acredita amb la realització de la valoració. Tanmateix, i en els termes que s'estableixin per reglament, pot exigir-se'n el pagament en el moment de presentar la sol·licitud de la valoració i com a condició prèvia per a admetre-la a tràmit.

"Article 83 quinquies. Quota

"La quota de la taxa es fixa en 50.000 pessetes per cada bé immoble valorat."

Article 42

Modificacions del títol V de la Llei 15/1997, de 24 de desembre, de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

1. S'afegeix un nou article 103 bis al capítol IV de la Llei 15/1997, amb el text següent:

"Article 103 bis. Afectació

"De conformitat amb el que estableix l'article 3, els ingressos derivats de la taxa per la prestació dels serveis docents de l'Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya resten afectats al finançament de les despeses de funcionament d'aquest mateix centre."

2. Es modifica l'article 107 del capítol V de la Llei 15/1997, que queda redactat de la manera següent:

"Article 107. Quota

"L'import de la quota és:

"Inscripció: 14.000 ptes.

"Inscripció parcial: 10.000 ptes.

"Només poden fer la inscripció parcial els alumnes que hagin aprovat una de les dues parts de l'examen i vulguin tornar a examinar-se de la part no aprovada, dins el termini que s'estableixi per reglament."

Article 43

Modificacions del títol VI de la Llei 15/1997, de 24 de desembre, de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

S'afegeixen dos nous capítols VIII i IX al títol VI de la Llei 15/1997, amb el text següent:

"Capítol VIII. Taxa per les reproduccions de documents de l'Arxiu Nacional de Catalunya

"Article 137 bis. Fet imposable

"Constitueixen el fet imposable de la taxa la reproducció de documents de l'Arxiu Nacional de Catalunya i unes utilitzacions determinades de les reproduccions.

"Article 137 ter. Subjecte passiu

"Són subjectes passius de la taxa les persones físiques o jurídiques que sol·liciten els serveis que constitueixen el fet imposable de la taxa.

"Article 137 quater. Acreditament

"La taxa s'acredita mitjançant la realització del fet imposable, però pot ésser exigida en el moment de sol·licitar el servei.

"Article 137 quinquies. Quota

"L'import de la quota és:

"1. Reproduccions fotogràfiques en blanc i negre.
"F1, F2	PTA
"Mida 9x13	450,00
"Mida 10x15	450,00
"Mida 13x18	550,00
"Mida 18x24	850,00
"Mida 24x30	1.200,00
"Full de contacte (35 mm o 6x7)	850,00
"Es poden fer ampliacions si el negatiu original és fins a 9x12.
En cas de negatius més grans, es fan per contacte.
"1.2 Reproduccions.
"De 35 mm.	800,00
"De 6x7	1.075,00
"1.3 Reproduccions en diapositiva.
"De vidre a diapositiva 35 mm.	1.055,00
"De negatiu a diapositiva 35 mm.	900,00
"1.4. Duplicats.
"De 35 mm.	2.500,00
"De 9x12 o 10x15	2.250,00
"2. Tarifes de reproduccions fotogràfiques en color.
"2.1. Còpies de negatiu.
"Mida 9x13 o 10x15	400,00
"Mida 13x18	550,00
"Mida 18x24	730,00
"Mida 20x30	1.075,00
"2.2. Còpies de diapositiva.
"Mida 9x13 o 10x15	700,00
"Mida 13x18	875,00
"Mida 18x24	1.100,00
"Mida 20x30	1.385,00
"2.3. Reproduccions.
"En negatiu de 35 mm.	1.200,00
"En negatiu de 6x7	2.265,00
"En diapositiva de 35 mm.	1.780,00
"En diapositiva de 6x7	2.740,00
"2.4. Duplicats de diapositiva.
"De 35 mm.	850,00
"De 6x7	1.600,00
"3. Tarifes de reproduccions de microfilms.
"1 fotograma	75,00
"Duplicat d'un rodet	5.500,00
"Reproducció en paper DIN A4	20,00
"Reproducció en paper DIN A3	40,00
"4. Tarifes de reproduccions de vídeos.
"Cinta de 30 minuts	6.000,00
"Cinta de 60 minuts	12.000,00
"Cinta de 120 minuts	18.000,00
"Cinta de 240 minuts	24.000,00
"5. Tarifes de reproduccions d'enregistraments sonors.
"Cinta de 30 minuts	2.400,00
"Cinta de 60 minuts	4.800,00
"Cinta de 90 minuts	7.200,00
"6. Tarifes per a determinades utilitzacions de les reproduccions.
"Utilització d'imatges en productes editorials	5.000 per imatge
"Utilització d'imatges en televisió i cinema	10.000 per imatge
"Utilització d'enregistraments sonors i ràdio i altres mitjans	5.000 per minut

"Capítol IX. Taxa per la utilització d'espais en immobles adscrits al Departament de Cultura o a les entitats que en depenen.

"Article 137 sexties. Fet imposable.

"Constitueix el fet imposable de la taxa la utilització d'espais en immobles adscrits al Departament de Cultura o a les entitats que en depenen.

"Article 137 septies. Subjecte passiu.

"Són subjectes passius de la taxa les persones físiques o jurídiques que sol·liciten les utilitzacions que constitueixen el fet imposable de la taxa.

"Article 137 octies. Acreditament.

"La taxa s'acredita en el moment que s'autoritza la utilització de l'espai corresponent, però el pagament de la quota es pot diferir al moment de la utilització efectiva.

"Article 137 novies. Quota

"1. L'import de la taxa ha de resultar de l'aplicació dels elements i els criteris següents:

"a) La rellevància cultural o social de l'espai i la connexió de l'acte o l'activitat amb les finalitats pròpies de la institució de què depèn l'espai.

"b) La incidència en la difusió pública dels valors culturals i socials de la institució.

"c) El predomini de les finalitats culturals i socials o comercials de l'acte o l'activitat que s'hi ha de dur a terme.

"d) La durada, en hores per dia, de la utilització de l'espai.

"2.L'establiment i la modificació de les quanties de la taxa s'efectuen mitjançant ordre del conseller o consellera de Cultura, d'acord amb el procediment establert per la Llei 13/1989, del 14 de desembre, d'organització, procediment, i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, i amb l'informe previ favorable de la Intervenció Delegada. En l'expedient d'elaboració de l'ordre ha de constar una memòria econòmica, en la qual s'ha de justificar que les quanties proposades resulten de l'aplicació dels criteris establerts per l'apartat 1 i que compleixen el principi d'equivalència a què fa referència l'article 13. L'incompliment d'aquest requisit comporta la nul·litat de ple dret de la disposició."

Article 44

Modificació del títol VII de la Llei 15/1997, de 24 de desembre, de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

1. S'afegeix un nou apartat a l'article 141 de la Llei 15/1997, al capítol 1, relatiu a la taxa pels serveis d'autorització administrativa de funcionament, reforma o revalidació de locals, instal·lacions, indústries, activitats, espectacles i serveis, amb el text següent:

"3. Gaudeixen d'exempció en el pagament de la taxa per la inspecció per llibre de visites de menjadors col·lectius els centres docents de titularitat pública."

2. Es modifica el punt 1.3 de l'apartat 1 de l'article 145 de la Llei 15/1997, al capítol II, relatiu a la taxa pels serveis de tramitació d'autoritzacions administratives i de comprovació tècnica sanitària en matèria de policia sanitària mortuòria, que queda redactat de la manera següent:

"1.3 Conservació, embalsamament i tanatoplàstia: 5.700 ptes."

3. Es modifica l'apartat 3 de l'article 152 de la Llei 15/1997, al capítol IV, relatiu a la taxa d'inspecció i control sanitari d'animals i llurs productes, que queda redactat de la manera següent:

"Els subjectes passius han de traslladar la taxa i carregar-ne l'import en la factura a les persones interessades que hagin sol·licitat la prestació del servei, o a les persones per a qui es facin les operacions de sacrifici, especejament, emmagatzematge o control de determinades substàncies i residus en animals i llurs productes, descrites en l'article 151, i han de fer-ne l'ingrés a favor de la Generalitat en la forma que s'estableixi per reglament. En el cas que la persona interessada, a la vegada, hagi adquirit el bestiar viu a una tercera persona pot exigir-li, per sacrifici, l'import de la taxa corresponent al concepte definit en la lletra f) de l'article 151."

4. S'afegeix un nou punt a l'apartat 3 de l'article 156 de la Llei 15/1997, en la relació de quotes de pessetes per canal segons el tipus d'animal, amb el text següent:

"3.5.5. Guatlles, pollastrons i perdius

0,14"

5. Es modifica l'article 158 de la Llei 15/1997, de la manera següent:

a) Es modifica l'apartat 1, en l'escala per unitats en investigació de residus, que queda redactat de la manera següent:

"1.5 Aviram, conills i caça menor
"1.5.1. Aviram, conills i caça menor	0,35
"1.5.2. Guatlles, pollastrons i perdius	0,20"

b) S'afegeix un paràgraf a l'apartat 4, amb el text següent:

"No es paga la quota quan el volum total de llet crua utilitzada com a matèria primera durant el termini objecte de la liquidació sigui inferior als 350.000 litres."

c) S'afegeix un nou apartat 6, amb el text següent:

"6. Les operacions de control i investigació de residus poden portar-se a terme de manera aleatòria. El mostreig aleatori pot ocasionar que, durant un període, en alguns establiments no es recullin mostres, Malgrat això, si l'execució del pla establert per la normativa vigent es fa efectiva amb caràcter general, el fet imposable establert per l'article 151 s'entén que és produït."

6. Es modifica l'article 159 de la Llei 15/1997, de la manera següent:

a) Es modifica l'apartat 1.5, respecte als costos de les bestretes màximes per a auxiliars i ajudants, amb imports per unitat sacrificada, que queda redactat de la manera següent:

"1.5 Aviram, conills i caça menor
"1.5.1 Aviram, conills i caça menor	0,25
"1.5.2 Guatlles, pollastrons i perdius	0,10"

b) Es modifica l'apartat 3, que queda redactat de la manera següent:

"3. Els obligats al pagament de les taxes han de traslladar-les a les persones interessades, i n'han de carregar l'import total en les corresponents factures i practicar les liquidacions procedents d'acord amb el que estableixen els articles anteriors. Les liquidacions han d'ésser enregistrades en un llibre oficial habilitat a aquest efecte i autoritzat pel Departament de Sanitat i Seguretat Social. L'omissió d'aquest requisit dóna lloc a la imposició de les sancions d'ordre tributari que corresponguin, amb independència de les que es puguin determinar en tipificar les conductes dels titulars de les explotacions dins l'ordre sanitari»"

7. Es modifica l'article 180 de la Llei 15/1997, dins el capítol IX, relatiu a la taxa pels serveis d'inscripció i anotació en registres oficials, que queda redactat de la manera següent:

"Article 180. Fet imposable

"Constitueixen el fet imposable de la taxa la inscripció i l'anotació fetes pel Departament de Sanitat i Seguretat Social de les indústries, els establiments, els serveis, els productes o els laboratoris en els registres oficials que consigna l'article 183."

8. S'afegeix un nou apartat 3 a l'article 183 de la Llei 15/1997, amb el text següent:

"3. Per la inscripció al Registre Oficial d'Establiments i Serveis Plaguicides: 9.000 ptes. Per la renovació en aquest Registre: 4.200 ptes."

9. Es modifica el capítol XIII de la Llei 15/1997, els articles 196 a 199, que queda redactat de la manera següent:

"Capítol XIII. Taxa per la verificació del compliment de les bones pràctiques de laboratori (BPL) d'un laboratori que fa estudis no clínics sobre medicaments o productes cosmètics i de la inspecció per a la verificació del compliment de les bones pràctiques de laboratori en l'elaboració d'estudis no clínics amb medicaments o productes cosmètics

"Article 196. Fet imposable

"1. Constitueix el fet imposable de la taxa la prestació pel Servei Català de la Salut dels serveis i les actuacions inherents a la inspecció per a la verificació del compliment de les bones practiques de laboratori (BPL) d'un laboratori que fa estudis no clínics sobre medicaments o productes cosmètics, amb la finalitat de determinar-ne els efectes en els éssers humans, els animals i el medi ambient, l'atorgament, si escau, de la certificació de conformitat i la inscripció d'aquests laboratoris al registre corresponent, i també la realització de les inspeccions periòdiques pertinents.

"2. També constitueix el fet imposable de la taxa la prestació pel Servei Català de la Salut dels serveis i les actuacions inherents a la verificació d'un estudi no clínic d'un medicament o un producte cosmètic amb l'objecte de determinar si s'hi han seguit els principis de bones pràctiques de laboratori, i també la inscripció de l'estudi verificat al registre corresponent.

"Article 197. Subjectes passius

"Són subjectes passius de la taxa els laboratoris que sol·liciten l'obtenció de la certificació de la conformitat de bones pràctiques de laboratori (BPL) i, per tant, la inclusió del laboratori en el programa de verificació del compliment de BPL, establert pel Servei Català de la Salut, i els laboratoris que hagin promogut l'elaboració de l'estudi que s'ha de verificar.

"Article 198. Acreditament

"1. En la taxa perla verificació del compliment de les bones pràctiques de laboratori (BPL) d'un laboratori que fa estudis no clínics sobre medicaments o productes cosmètics:

"1.1. La taxa s'acredita en el moment que s'inicia la prestació del servei. L'obligació del pagament sorgeix des del moment en que es presenta la sol·licitud d'obtenció de la certificació de la conformitat de bones pràctiques de laboratori al Servei Català de la Salut i la incorporació del laboratori al programa de verificació del compliment del BPL establert. El nombre de dies que es programin per a dur a terme la inspecció han d'estar en funció de les dimensions del laboratori, í també del tipus i la varietat d'estudis preclínics que s'hi facin.

"1.2. El pagament de la taxa es fracciona mitjançant l'emissió de dues liquidacions, la primera de les quals es refereix a la inscripció del laboratori en el programa de verificació de compliment de BPL i s'ha de fer efectiva en el moment en què es presenti la sol·licitud corresponent; la segona liquidació es refereix a la realització de la inspecció, i el pagament corresponent s'ha de fer efectiu abans del dia en què s'hagi programat l'inici d'aquesta inspecció, per la qual cosa l'import queda provisionalment fixat en el resultat de multiplicar la tarifa diària pel nombre de dies programats.

"2. En la inspecció per a la verificació del compliment de les bones pràctiques de laboratori en l'elaboració d'estudis no clínics amb medicaments i productes cosmètics, la taxa s'acredita amb la prestació del servei. L'obligació del pagament sorgeix des del moment en què el subjecte passiu presenta la sol·licitud per a la realització d'aquesta verificació al Servei Català de la Salut o quan aquesta verificació sigui sol·licitada per una autoritat sanitària reguladora davant la qual s'ha presentat aquest estudi que forma part del dossier de registre d'un medicament o de la documentació d'un producte cosmètic. La taxa s'ha de fer efectiva abans del dia programat per a l'inici de la inspecció per a la verificació de l'estudi.

"Article 199. Quota

"La quota de la taxa és:

"a) En la taxa per la verificació del compliment de les bones pràctiques de laboratori (BPL) d'un laboratori que fa estudis no clínics sobre medicaments o productes cosmètics:

"Primer. Inscripció del laboratori en el registre de laboratoris inclosos en el programa de verificació del compliment de bones pràctiques de laboratori (BPL), i visita de preinscripció 37.800 ptes.

"Segon. Inspecció del laboratori per a verificar el compliment de les bones pràctiques de laboratori (BPL): 62.000 PTA/dia.

"Tercer. Inspeccions ulteriors periòdiques, per a avaluar el compliment de les bones pràctiques de laboratori (BPL): 62.000 PTA/dia.

"b) En la inspecció per a la verificació del compliment de les bones pràctiques de laboratori en la realització d'estudis no clínics amb medicaments i productes cosmètics, per la inspecció, per l'atorgament de la certificació d'avaluació de conformitat i la inscripció de l'estudi verificat en el registre corresponent és de 62.000 pessetes per dia."

10. Es modifica el capítol XIV, articles 200 a 203, de la Llei 15/1997, que queda redactat de la manera següent:

"Capítol XIV Taxa per la inspecció i el control de la indústria farmacèutica

"Article 200. Fet imposable

"Constitueix el fet imposable de la taxa la prestació pel Servei Català de la Salut de les activitats següents:

"a) Serveis i actuacions inherents a la inspecció d'un laboratori farmacèutic per a la comprovació de l'adequació a les normes de fabricació correcta de medicaments de modificacions introduïdes en un laboratori farmacèutic que no impliquin un canvi de les condicions de la seva autorització.

"b) Serveis i actuacions inherents a la presa de mostres reglamentàries d'especialitats farmacèutiques o de matèries primeres, o de totes dues, de productes intermedis o material de condicionament emprat en la fabricació de medicaments i, si és procedent, el fet de trametre'ls a un laboratori oficial d'anàlisi.

"c) Serveis i actuacions inherents a la presa de possessió en el càrrec del director o directora tècnic o del director o directora tècnic suplent d'un laboratori farmacèutic.

"d) Serveis i actuacions inherents a l'emissió d'un certificat de compliment de les normes de fabricació correcta de medicaments.

"Article 201. Subjectes passius

"Són subjectes passius de la taxa els laboratoris farmacèutics instal·lats a Catalunya que, amb l'autorització prèvia del Ministeri de Sanitat i Consum, inscrits en el registre unificat de laboratoris farmacèutics, establert per la Llei de l'Estat 25/1990, del 20 de desembre, del medicament, fabriquin, siguin titulars, importin o comercialitzin medicaments d'ús humà o bé que participin en alguna de les seves fases, com són l'envasament, el condicionament i la presentació per a la venda, i sol·licitin el servei establert per l'article 200.

"Article 202. Acreditament

"1. En la inspecció d'un laboratori farmacèutic per a la comprovació de l'adequació de les normes de fabricació correcta de modificacions introduïdes en un laboratori farmacèutic que no impliquin un canvi de les condicions de la seva autorització, la taxa s'acredita en el moment que s'inicia la prestació del servei. L'obligació del pagament de la taxa sorgeix des del moment que el laboratori sol·licita la visita d'inspecció o bé que, des de l'Administració, es notifiqui una visita d'inspecció de seguiment de l'aplicació de mesures correctores de desviacions detectades en actuacions inspectores prèvies. El pagament s'ha de fer efectiu abans del dia programat per a l'inici de la inspecció, per la qual cosa l'import queda fixat en el resultat de multiplicar la tarifa diària pel nombre de dies programats. El nombre de dies que es programin per a dur a terme la inspecció han d'estar en funció de la mida del laboratori, el tipus i el nombre de modificacions introduïdes al laboratori.

"2. En la presa de mostres reglamentàries d'especialitats farmacèutiques o de matèries primeres, o de totes dues, i de productes intermedis i material de condicionament emprat en la fabricació de medicaments, la taxa s'acredita en el moment que s'inicia la prestació del servei. L'obligació del pagament de la taxa sorgeix des del moment en què el laboratori farmacèutic presenta la sol·licitud de la presa de mostres reglamentàries. El pagament s'ha de fer efectiu abans del dia programat perquè un inspector farmacèutic es presenti al laboratori per a dur a terme la presa de mostres reglamentàries.

"3. En les actuacions relacionades amb la presa de possessió en el càrrec de director o directora tècnic o director o directora tècnic suplent d'un laboratori farmacèutic, la taxa s'acredita en el moment que s'inicia la prestació del servei. L'obligació del pagament de la taxa sorgeix des del moment en què el laboratori farmacèutic nomena un nou director o directora tècnic i presenta a l'Administració sanitària la documentació establerta per la normativa vigent. El pagament de la taxa s'ha de fer efectiu abans del dia programat per a dur a terme l'acta de presa de possessió en el càrrec de director o directora tècnic i l'aixecament de l'acta corresponent.

"4. En els serveis i les actuacions inherents a l'emissió d'un certificat de compliment de les normes de fabricació correcta de, medicaments, la taxa s'acredita en el moment en què s'inicia la prestació del servei. L'obligació del pagament s'inicia quan el laboratori presenta la sol·licitud d'emissió del certificat. El pagament s'ha de fer efectiu en aquest moment.

"Article 203. Quota

"La quota de la taxa és:

"a) Per la inspecció del laboratori farmacèutic: 64.040 PTA/dia.

"b) Per la presa de mostres: 41.700 ptes.

"c) Per les actuacions relacionades amb la presa de possessió en el càrrec del director o directora tècnic o del director o directora tècnica suplent: 12.600 ptes.

"d) Per l'emissió d'un certificat de compliment de les normes de fabricació correcta de medicaments: 12.600 ptes.

11. Es modifica l'article 207 de la Llei 151 1997, al capítol XV, relatiu a la taxa per la inspecció prèvia a l'expedició de certificats sanitaris per al comerç de productes alimentaris, que queda redactat de la manera següent:

"Article 207. Quota

"L'import de la quota és:

"1.Per partides fins a 1.500 kg	1.500 PTA
"2.Per partides de volum superior a 1.500kg. fins a 7.000kg	3.000 PTA
"3. Per partides de més de 7.000 kg.	7.500 PTA

Article 45

Modificacions del títol IX de la Llei 15/1997, de 24 de desembre, de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

1. Es modifiquen els apartats 2 i 3 de l'article 267 de la Llei 15/1997, que queden redactats de la manera següent:

"2. Matrícula d'àrees de caga. La quota és constituïda per un import equivalent al 15 % de la renda cinegètica de l'àrea de cala, d'acord amb els barems següents:

"2.1 Àrees de caça integrades en els grups següents:

"Grup I: 75 PTA/ha i any.

"Caça major: una pega cada 100 ha o inferior.

"Caça menor: 0,30 peces per ha o inferior.

"Grup II: 115 PTA/ha i any.

"Caça major: més d'1 i fins a 2 peces per cada 100 ha.

"Caça menor: més de 0,30 i fins a 0,80 peces/ha.

"Grup III: 250 PTA/ha i any.

Caça major: més de 2 i fins a 3 peces per cada 100 ha.

Caça menor: més de 0,80 i fins a 1,50 peces/ha.

"Grup IV: 325 PTA/ha i any.

"Caça major: més de 3 peces per cada 100 ha.

"Caça menor: més de 1,50 peces/ha.

"Àrees de caga amb reglamentació especial (per tota l'àrea): 500 ptes.

Àrees de caça major tancades: 400 ptes.

"En qualsevol cas, la quota no pot ésser inferior a 35.000 pessetes.

"2.2 Per a la cara d'ocells aquàtics, s'apliquen els barems següents:

"Grup I: 310 PTA/ha i any,

"Grup II: 460 PTA/ha i any.

"Grup III: 605 PTA/ha i any.

"2.3 Per a les àrees de caça que tinguin un aprofitament principal de caça menor i secundari de caça major o viceversa, s'aplica la tarifa del grup corresponent a l'aprofitament principal, més la quantitat de 40 pessetes per hectàrea i any de l'aprofitament secundari.

"2.4 Correspon als titulars de les àrees de caça el pagament de la taxa. En el cas que siguin associacions sense ànim de lucre de caràcter esportiu, només han de pagar un 40% de la taxa.

"2.5 Queden exemptes de pagament de matrícula les àrees privades de caça que tinguin una superfície afectada com a mínim en un 50% pels incendis forestals produïts durant l'estiu de 1998, segons l'inventari de la Direcció General del Medi Natural.

"3. Precinte d'arts de caga i pesca: quota de 100 ptes. "

2. S'afegeix un subapartat 5 a l'apartat 2 de l'article 275 de la Llei 15/1997, amb el text següent:

"2.5 Pels serveis facultatius corresponents a la identificació i el registre específic de bestiar boví, en aplicació del Reglament CE 820197, de Consell, de 21 d'abril de 1997, pel qual s'estableix un sistema d'identificació i registre dels animals de l'espècie bovina i relatiu a l'etiquetatge de la carn de vacum i dels productes a base de carn de vacum. Els ingressos derivats de l'aplicació d'aquest tipus de gravamen queden afectes al finançament del cost de l'adquisició del material d'identificació per part del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca.

"2.5.1 Gestió i subministrament dels elements d'identificació per a animals nascuts a Catalunya: 50 ptes.

"2.5.2 Gestió i subministrament de duplicats en cas de pèrdua:

"2.5.2.1 Per l'autorització de subministrament de cròtals: 200 pessetes per sol·licitud d'autorització.

"2.5.2.2 Pel subministrament de nova documentació individual: 500 pessetes per cada documentació sol·licitada i expedida.

"2.5.3 Subministrament de documentació d'animals procedents de la Unió Europea.

"2.5.3.1 Per la comprovació de la documentació de la partida i la consulta de dades: 1.000 ptes.

"2.5.3.2 Pel subministrament del document individual: 50 ptes.

"2.5.4 Subministrament de material d'identificació d'animals procedents de països tercers:

"2.5.4.1 Per la comprovació de la documentació de la partida i la consulta de dades: 1.000 ptes.

"2.5.4.2 Pel subministrament de l'element d'identificació individual: 50 ptes.-

3. Es modifiquen els apartats de l'article 279 de la Llei 15/1997, en el sentit següent:

a) A l'apartat II, on diu "Recompte total, 2.500 PTA/mostra" ha de dir: "Recomptes anaerobis, 2.500 PTA/mostra".

b) A l'apartat 1.2, on diu "Recompte de bacteris, 2.500 PTA/mostra", ha de dir:

aerobis. 2.500 PTA/mostra".

c) A l'apartat 1.6, on diu "Serotip d'un germen, 2.500 PTA/mostra", ha de dir: "Serotipat d'un microorganisme, 2.500 PTA/mostra".

d) A l'apartat 4.2, on diu "Determinació in vitro, 29.700 PTA/mostra", ha de dir: "Determinació in vivo, 29.700 PTA/mostra".

e) A l'apartat 7, on diu "Enzimoassaig PCR, 4.000 PTA/mostra"', ha de dir: "Enzimimmunoassaig/PCR, 4.000 PTA/mostra".

f) Als apartats 3.8 i 3.9, on diu "enzimoassaig" ha de dir: "enzimimmunoassaig".

4. Es modifica el primer paràgraf de l'apartat 1 de l'article 280 de la Llei 15/1997, que queda redactat de la manera següent:

"1. No s'aplica la taxa pels serveis dels laboratoris de sanitat ramadera quan simultàniament concorren les tres circumstàncies següents

5. Es modifica l'article 294 de la Llei 15/1997, que queda redactat de la manera següent:

"Article 284. Quota

"La quota de la taxa per permisos de zones de pesca controlada gestionades directament per la Generalitat és:

	" PTA
"1. Zona de pesca controlada de truites:
"Riberenca (habitants dels municipis en que és inclosa la zona de pesca)	600
"No riberenca	1.350
"2. Altres zones de pesca controlada:
"Tots els pescadors	250"

6. Es modifica l'article 289 de la Llei 15/1997, que queda redactat de la manera següent:

"Article 289. Quota

"La quota de la taxa per la llicència per a recol·lectar tòfones és de 4.000 pessetes."

7. Es modifica l'enunciat del capítol VIII del títol IX de la Llei 15/1997, que queda redactat de la manera següent:

"Taxa per la llicència de pesca, la matrícula d'embarcacions i aparells flotants per a la pesca i les autoritzacions dels concursos de pesca."

8. Es modifica l'article 290 de la Llei 15/1997, que queda redactat de la manera següent:

"Article 290. Fet imposable

"Constitueix el fet imposable de la taxa la prestació dels serveis inherents a l'expedició de les llicències, les matrícules i les autoritzacions que, d'acord amb la legislació vigent, són necessàries per a practicar la pesca o per a dedicar embarcacions o aparells flotants a la pesca i per a la realització de concursos de pesca."

9. Es modifica l'article 291 de la Llei 15/1997, que queda redactat de la manera següent:

"Article 291. Subjecte passiu

"Són subjectes passius de les taxes les persones físiques o jurídiques que sol·liciten l'expedició de llicències per a la pesca, la matriculació d'embarcacions o aparells flotants per a la pesca o l'autorització per a la realització de concursos de pesca."

10. Es modifica l'article 293 de la Llei 151 1997, que queda redactat de la manera següent:

"Article 293. Quota

"La quota de la taxa és:

"PTA
" 1. Llicències de pesca esportiva:
"1.1 La llicència de pesca esportiva	1.500
"1.2 La llicència de pesca esportiva subaquàtica	1.500
"1.3 La llicència de pesca esportiva col·lectiva:
"De menys de 10 pescadors diaris	25.000
"De més de 10 pescadors diaris	50.000
" PTA
"2 Llicències de pesca professional:
"2.1 Corall, marisqueig	3.000
"2.2 Angula	5.000
"2.3 Cucs de mar, ral	1.000
"3. Matrícula d'embarcacions i aparells flotants per a la pesca en aigües continentals. Tenen vigència d'un any, i les classes i els imports són:
"3.1. Classe 1a: embarcacions de motor	1.570
"3.2. Classe 2a: embarcacions per vela, rem, perxa o qualsevol altre procediment diferent del motor	655
"4. Per cada expedient d'autorització de concurs de pesca	3.360"

11. Es modifica l'article 294 de la Llei 15/1997, que queda redactat de la manera següent:

"Article 294. Exempcions

"Són exempts de pagar la taxa exigida pel concepte d'expedició de la llicència de pesca esportiva els subjectes passius que acreditin documentalment la condició de jubilats i els que estiguin en situació d'incapacitat permanent total o absoluta, o totes dues alhora, i les persones menors de catorze anys."

12. Es modifica l'apartat 2 de l'article 295 de la Llei 15/1997, que queda redactat de la manera següent:

"2. Els drets d'examen per a l'obtenció de títols per a l'exercici de l'activitat professional nauticopesquera i de busseig i per a l'exercici de l'activitat nauticoesportiva i subaquaticoesportiva. L'expedició de títols i targetes d'identitat professional per a l'exercici de l'activitat nauticopesquera i de busseig. L'expedició de títols i targetes d'acreditació de la titulació per a l'exercici de l'activitat nauticoesportiva i subaquaticoesportiva. La renovació de targetes. L'expedició de duplicats de certificats d'examen, de títols i targetes. L'eliminació de la nota restrictiva de comandament. Les convalidacions d'assignatures i títols. L'autorització d'obertura d'escoles esportives nàutiques, centres per a l'ensenyament de la navegació d'esbarjo i centres de busseig."

13. Es modifica l'apartat 2 de l'article 298 de la Llei 15/1997, que queda redactat de la manera següent:

"2. Títols per a l'exercici de l'activitat professional nauticopesquera i de busseig i per a l'exercici de l'activitat nauticoesportiva i subaquaticoesportiva.

	"PTA
"2.1 Drets d'examen:
"2.1,1 Per a l'obtenció dels títols per a l'exercici de l'activitat professional nauticopesquera i de busseig:
"2.1.1.1 Títols per a l'obtenció dels quals es requereix un examen únic	2.000
"2.1.1.2 Títols per a l'obtenció dels quals es requereix un examen per assignatura	700
"2.1.2 Per a l'obtenció dels títols per a l'exercici de l'activitat nauticoesportiva i subaquaticoesportiva:
"2.1.2.1 Patrò/ona de navegació bàsica:
"2.1.2.1.1 Examen teòric	5.000
"2.1.2.1.2 Examen pràctic	7.000
"2.1.2.2 Patrò/ona d'embarcacions d'esbarjo:
"2.1.2.2.1 Examen teòric	5.000
" PTA
"2.1.2.2.2 Examen pràctic	8.000
"2.1.2.3 Patrò/ona de iot:
"2.1.2.3.1. Examen teòric	7.000
"2.1.2.3.2. Examen pràctic	9.000
"2.1.2.4 Capità/ana de iot:
"2.1.2.4.1 Examen teòric	8.500
"2.1.2.4.2 Examen pràctic	10.000
"2.1.2.5 Exàmens per a l'obtenció dels títols subaquaticoesportius	5.000
"2.2 Expedició de títols i targetes:
"2.2.1 Expedició de títols i targetes d'identitat professional per a l'exercici de l'activitat nauticopesquera i de busseig	2.000
"2.2.2 Expedició de títols i targetes d'acreditació de la titulació per a l'exercici de l'activitat nauticoesportiva i subaquaticoesportiva	5.000
"2.3 Renovació de targetes	2.000
"2.4 Expedició de duplicats de certificats d'examen, de títols (diplomes) i de targetes	2.000
"2.5 Eliminació de la nota restrictiva de comandament	2.000
"2.6 Convalidacions d'assignatures i títols	2.000
"2.7 Autoritzacions d'obertura:
"2.7.1 Escoles esportives nàutiques.	10.000
"2.7.2 Centres privats per a l' ensenyament de la navegació d'esbarjo	10.000
"2.7.3 Centres de busseig	10.000".

14. Se suprimeix l'article 299 de la Llei 151 1997.

15. Es modifica l'article 308, del capítol XII, dins el títol 13~ de la Llei 15/1997.

"Article 308. Fet imposable

"Constitueix el fet imposable de la taxa la prestació dels serveis administratius inherents a l'expedició de la llicència que, d'acord amb la legislació vigent, és necessària per a practicar la immersió en la zona estrictament protegida de les illes Medes. No estan subjectes a la taxa aquests serveis si són prestats per un concessionari del servei públic d'activitat de submarinisme."

16. Se suprimeix el capítol XIII del títol IX de la Llei 15/1997.

Article 46

Addició d'un capítol al títol XIV de la Llei 151 1997, de 24 de desembre, de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

S'afegeix un capítol V al títol XIV de la Llei 15/1997, amb el text següent:

"Capítol V Taxa pels serveis d'autorització ambiental d'activitats

"Article 379. Fet imposable

"Constitueix el fet imposable la prestació dels serveis administratius següents:

"a) Els relatius als procediments d'autorització ambiental d'activitats.

"b) Els relatius als procediments de modificació de l'autorització ambiental d'activitats.

"c) Els relatius als procediments de revisió de l'autorització ambiental d'activitats, d'acord amb el que estableix l'article 37 de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l'Administració ambiental.

"Article 380. Subjecte passiu

"Són subjectes passius de la taxa les persones físiques o jurídiques a les quals es presten els serveis especificats per l'article 379.

"Article 381. Acreditament

"La taxa s'acredita, segons la naturalesa del fet imposable:

,la) En els supòsits 1 i 2 quan l'Administració mediambiental declara, d'acord amb l'article 13.21) de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l'Administració ambiental, que el projecte de la sol·licitud d'autorització ambiental presentat és adequat i suficient.

"b) En el supòsit 3 quan l'Administració mediambiental iniciï d'ofici el procés de revisió de l'autorització o quan, per sol·licitud del titular de l'autorització, s1nicia el procés de revisió de l'autorització.

"Article 382. Quota

"1. Per la prestació del servei del fet imposable del supòsit 1, es fixa una quota de 620.000 pessetes.

"2. Per la prestació del servei del fet imposable dels supòsits 2 i 3, es fixa una quota de 310.000 pessetes.

"3. En el supòsit que la prestació del servei inclogui l'avaluació i la declaració de l'impacte ambiental de l'activitat, la taxa s'ha d'incrementar en la quantitat de 270.000 pessetes.

"Article 383. Exempcions

"Queden exempts de la taxa l'Estat, la Generalitat de Catalunya i els ens locals de Catalunya,

"Article 384. Afectació

"Aquesta taxa té caràcter finalista, per la qual cosa, i de conformitat amb el que estableix l'article 3 d'aquesta Llei, els ingressos derivats de la taxa resten afectats al finançament del cost del servei prestat pel Departament de Medi Ambient."

SECCIÓ SEGONA

Altres modificacions de normes legals amb implicacions fiscals

Article 47

Modificació de la Llei 14/1997, de 24 de desembre, de creació del Servei Català del Trànsit

1. S'afegeix un apartat 3 a l'article 7 de la Llei 14/1997, de 24 de desembre, de creació del Servei Català de Trànsit, amb el text següent:

"3. Els recursos econòmics a que fa referència l'apartat 1 s'han de destinar a cobrir les despeses del Servei. En el supòsit que els ingressos efectivament obtinguts en l'exercici siguin superiors als inicialment previstos en l'estat d'ingressos del pressupost del Servei, el Govern ha d'acordar l'ampliació dels crèdits consignats al Departament de Governació per a atendre el finançament de la Policia de la Generalitat -Mossos d'Esquadra".

2. S'afegeixen noves lletres a l'apartat 1, relatiu a les autoescoles, i a l'apartat 2, relatiu a altres tarifes, de l'article 16 de la Llei 14/1997, de 24 de desembre, de creació del Servei Català del Trànsit, amb el text següent:

"1. Autoescoles:

"d) Inscripció a les proves de selecció per als cursos per a l'obtenció del certificat d'aptitud de professors i professores de formació viària: 2.000 pessetes.

"e) Inscripció a la fase de presència dels cursos per a l'obtenció del certificat d'aptitud de professors i professores de formació viària: 18.000 pessetes".

"2. Altres tarifes:

"g) Autoritzacions sense acompanyament de transports especials, de proves esportives, de transports urgents i d'altres autoritzacions especials per raó del vehicle o per la utilització de la carretera: 2.575 pessetes.

"h) Autoritzacions amb acompanyament de transports especials, de proves esportives, de transports urgents i d'altres autoritzacions especials per raó del vehicle o per la utilització de la carretera: 3.875 pessetes, i per quilòmetre recorregut: motocicletes, 12 pessetes, i vehicles, 38 pessetes. Aquestes tarifes s'entenen sens perjudici de l'abonament del cost de les mesures de seguretat que es puguin generar, que anirà a càrrec també del subjecte passiu."

TÍTOL III

Mesures d'adaptació a l'euro

CAPÍTOL ÚNIC

Mesures per a l'adaptació a l'euro de l'activitat de l'Administració de la Generalitat

Article 48

Dret sancionador

1. Tota disposició sancionadora de contingut pecuniari que es dicti a partir de l'1 de gener de 1999 necessàriament ha d'expressar el seu import monetari tant en euros com en pessetes.

2. Tots els expedients sancionadors que s'iniciïn a partir de l'1 de gener de 1999 han de fixar la sanció, si aquesta té un contingut pecuniari, tant en euros com en pessetes. A aquests efectes, la quantificació en euros es pot fer constar indicant que aquesta és el resultat d'aplicar a l'import en pessetes el tipus de conversió establert.

3. Als expedients sancionadors iniciats amb anterioritat a l'1 de gener de 1999 l'acabament dels quals es produeixi amb posterioritat, els és aplicable el que estableix l'apartat 2.

4. Si l'expedient s'ha iniciat abans de l'1 de gener de 1999 però el pagament del deute, en període voluntari o en executiu, s'ha produït amb posterioritat a aquesta data, l'import corresponent ha de constar tant en pessetes com en euros.

Article 49

Empreses públiques

1. Les empreses públiques majoritàriament participades per la Generalitat, ja siguin societats anònimes o societats limitades, que l'1 de gener de 1999 tinguin llur xifra de capital social expressada en pessetes poden, sense l'autorització preceptiva del Govern de la Generalitat, redenominar-la en euros.

2. En el cas que, com a conseqüència de l'arrodoniment, s'origini una reducció de la xifra de capital social, però sense modificar la forma societària, s'ha de constituir una reserva indisponible en els termes establerts per la legislació aplicable.

3. Si, com a conseqüència de l'arrodoniment, s'ha de portar a terme una ampliació del capital social, aquesta es pot fer sense l'autorització del Govern i amb càrrec a les partides del balanç que legalment es determinin. No obstant això, i en el cas que no hi hagi reserves, els òrgans de la societat han de trametre al Govern perquè, si escau, l'aprovi, la proposta d'aportació econòmica que calgui per a efectuar aquesta ampliació de capital.

4. En relació amb les empreses públiques en les quals la posició de la Generalitat de Catalunya no sigui majoritària, s'autoritza els representants d'aquesta en els seus òrgans d'administració i direcció a presentar, en la primera sessió que tinguin després de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, una proposta d'acord que tingui per objecte la redenominació en euros de la xifra de capital social. No obstant això, quan, com a conseqüència d'aquesta operació, calgui un increment de capital social que no es pugui efectuar amb càrrec a les reserves de la societat en els termes legalment establerts, cal l'acord del Govern que autoritzi l'aportació dels fons necessaris per aquest increment.

5. Tota redenominació que s'efectuï en qualsevol empresa pública majoritària, minoritària o indirectament participada per la Generalitat ha d'ésser notificada al departament del qual depengui i al Departament d'Economia i Finances. A aquest efecte, els òrgans de direcció o, si escau, els representants de la Generalitat en aquests han de notificar als esmentats departaments, amb caràcter previ a la seva realització, les convocatòries dels òrgans directius o d'administració en l'ordre del dia de les quals figuri la redenominació del capital social. Així mateix, s'ha de notificar, en el termini de quinze dies a comptar de la pràctica corresponent, la realització de l'assentament de presentació de l'escriptura en el Registre Mercantil.

6. En les empreses públiques, participades majoritàriament per la Generalitat, els seus òrgans de govern poden acordar de portar llur comptabilitat en euros, cosa que han de fer avinent al Departament d'Economia i Finances. L'inici de la comptabilització en euros ha de coincidir amb l'inici de l'any natural. Les empreses que hagin pres aquest acord poden efectuar les declaracions fiscals pels impostos de societats i del valor afegit, en els termes legalment establerts, en aquesta unitat monetària. Així mateix, s'autoritza els representants de la Generalitat en les societats participades minoritàriament a votar favorablement qualsevol acord amb aquest objecte.

7. Les empreses públiques que, en virtut del que disposa l'apartat 7, acordin portar llur comptabilitat en euros, la informació que han de trametre a la Intervenció General, d'acord amb el que disposa la Llei de pressupostos de la Generalitat, ha d'estar expressada en euros i en pessetes, durant el període a què es refereix la disposició transitòria.

8. El que estableix aquest article és aplicable igualment a les agrupacions d'interès econòmic en les quals participi majoritàriament, minoritàriament o indirectament la Generalitat.

Article 50

Contractes

1. Els acords d'adjudicació de qualsevol contracte administratiu que s'hagi de produir amb posterioritat a l'1 de gener de 1999 i fins el 31 de desembre del 2001 han de fer constar l'import final tant en pessetes com en euros, amb independència que l'inici de ponent s'hagi produït amb anterioritat a aquesta data. Així mateix, en les prorrogues dels esmentats contractes, quan tinguin efecte amb posterioritat a l'1 de gener de 1999, es aplicable el que determina aquest apartat.

2. El que estableix l'apartat 1 és aplicable a qualssevol altres contractes que, en l'Àmbit de l'Administració de la Generalitat, se signin en el període a que fa referència l'apartat 1.

Article 51

Procediments administratius

1. Qualsevol procediment administratiu que hagi de finalitzar amb una resolució que, d'acord amb la normativa vigent, sigui susceptible d'ésser inscrita o anotada en el Registre de la Propietat o qualsevol altre registre públic, ha de contenir l'import econòmic final tant en pessetes com en euros.

2. Els expedients administratius que des de l'1 de gener de 1999 es tramitin en l'àmbit de la Generalitat o en el dels ens que en depenen, quan hagin de fer esment a unitats monetàries, han de fer constar l'import final en pessetes. Així mateix, se n'ha de fer constar el contravalor en euros, amb indicació de l'import corresponent o mitjançant la fórmula establerta pels expedients sancionadors.

3. Les declaracions tributàries ja siguin referides a tributs cedits o propis, poden ésser efectuades en el període comprés entre l'1 de gener de 1999 i el 31 de desembre de l'any 2001, amb independència de la data en que es va produir el fet imposable, tant en euros com en pessetes, en els termes que el conseller o consellera d'Economia i Finances determini per reglament.

Article 52

Deute públic

1. Noves emissions de deute públic: a partir de l'1 de gener de 1999, les emissions de deute públic que faci la Generalitat o els seus organismes i empreses, d'acord amb les disposicions de la Llei de pressupostos de cada any, s'han de fer en euros.

2. Redenominació de les emissions en circulació: el deute públic de la Generalitat en circulació l'1 de gener de 1999, enregistrat al Servei de Compensació i Liquidació de la Borsa de Valors de Barcelona, representat en anotacions en compte i denominat en pessetes, s'ha de redenominar en euros entre la data d'entrada en vigor d'aquesta Llei i el primer dia hàbil per al mercat de deute públic per al 1999. La redenominació s'ha de fer mitjançant l'aplicació del tipus de conversió al saldo nominal de cadascun dels codis valor de cada titular, segons el tancament del mercat del dia anterior. La xifra resultant s'ha d'arrodonir al cèntim més pròxim. Tanmateix, si el saldo nominal per codi valor d'un titular és constituït per més d'un registre, la redenominació i l'arrodoniment corresponents s'han de fer per a cadascun d'ells i la seva suma ha d'ésser el saldo nominal en euros. La suma total dels saldos així obtinguts constitueix el saldo nominal de cada codi valor.

3. Els saldos nominals es poden expressar en cèntims d'euro. El conseller o consellera d'Economia i Finances pot establir imports nominals mínims de negociació de les emissions redenominades, per tal de facilitar la fungibilitat entre els imports emesos en euros i els redenominats.

4. El conseller o consellera d'Economia i Finances ha de fixar la resta de condicions relatives a la redenominació de les emissions de deute públic, i també el moment, el procediment i altres aspectes relatius a la redenominació de les emissions denominades en divises distintes de la pesseta que entrin a formar part de la Unió Monetària Europea.

Article 53

Operacions financeres

1. Crèdits i avals: a partir de l'1 de gener de 1999 el Govern pot autoritzar la contractació de les operacions de crèdit i aval que duguin a terme la Generalitat i els seus organismes i empreses tant en pessetes com en euros. Així mateix, el conseller o consellera d'Economia i Finances pot autoritzar, a partir de l'1 de gener de 1999 i fins al 31 de desembre del 2001, la redenominació de pessetes a euros dels crèdits i els avals en circulació de la Generalitat i els organismes i les empreses que en depenen. Les operacions que no s'hagin redenominat abans del 31 de desembre del 2001 s'han de redenominar automàticament l'1 de gener del 2002.

2. Referències de tipus d'interès: s'autoritza el director o directora general de Política Financera a modificar les referències de tipus d'interès en les operacions de crèdit a tipus variables en vigor a partir de l'1 de gener de 1999, si les circumstàncies de mercat ho aconsellen. Així mateix, aquesta Direcció General de Política Financera ha d'emetre informe favorable de la substitució de referències de tipus d'interès que duguin a terme els organismes i les empreses de la Generalitat pels motius ja indicats.

3. Operacions amb instruments de cobertura: s'autoritza el director o directora general de Política Financera a introduir les modificacions convenients a les operacions de cobertura de risc de tipus d'interès i de canvi per efecte de la introducció de l'euro.

Article 54

Aportació de documents pels administrats

Si s'aporten, amb qualsevol finalitat, documents justificatius o factures l'import de les quals estigui nominat en euros, l'Administració de la Generalitat de Catalunya i els ens que en depenen no poden oposar-se a l'acceptació d'aquesta justificació.

DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera

Modificació de la Llei 17/1997, de 24 de desembre, de mesures administratives i d'organització

1. Es modifica l'article 15 de la Llei 17/1997, que queda redactat de la manera següent:

"Article 15. Llicència de pesca

"Per a obtenir la llicència de pesca esportiva que atorga el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, els sol·licitants han de tenir subscrita una pòlissa d'assegurança que cobreixi l'obligació d'indemnitzar els danys que es puguin causar ells mateixos i els que puguin produir a terceres persones".

2. S'afegeix un apartat 5 a la disposició addicional de la Llei 17/1997, amb el text següent:

"5. El que estableix aquesta disposició addicional és aplicable als deutes derivats de tributs propis de la Generalitat, i a les sancions administratives que el 31 de desembre de 1997 havien contret els ens als quals es referia la disposició addicional vint-i-unena de la Llei 9/1990, del 16 de maig, amb independència que aquesta data no s'hagi iniciat un procediment de compensació.

Segona

Alienació de títols de societats amb participació de la Generalitat

1. L'alienació de títols representatius del capital i de participacions en empreses en que la Generalitat participi directament o indirectament, fins i tot si aquesta alienació comporta la pèrdua de la posició majoritària o l'extinció de la participació directa o indirecta de la Generalitat, correspon al Govern, el qual, amb posterioritat, n'ha de donar compte al Parlament.

2. En el supòsit que el 31 de desembre de l'exercici corresponent no s'hagi pogut arribar a culminar el procés d'alienació iniciat, s'ha d'entendre que és automàticament prorrogat per a l'exercici immediat següent el pressupost de l'empresa afectada, sens perjudici del resultat final del procés.

Tercera

Conversió en euros

1. Totes les operacions que s'efectuïn per a convertir en euros qualsevol magnitud econòmica que a l'entrada en vigor d'aquesta Llei apareguin nominades en pessetes s'han de fer d'acord amb la normativa aplicable que es determini.

2. Així mateix, qualsevol autorització referida a la Junta d'Aigües continguda en una nòmina vigent en la data de creació de l'Agència Catalana de l'Aigua s'ha entendre que és referida a aquesta, i els expedients que, a l'empara d'aquest precepte o al de l'article 44.4 de la Llei 16/1997, de 24 de desembre, hagi iniciat la Junta d'Aigües, els pot concloure l'Agència Catalana de l'Aigua, sense necessitat d'una nova autorització.

Quarta

Canvi de règim jurídic de l'Institut Català de Finances

S'autoritza el conseller o consellera d'Economia i Finances per a efectuar les modificacions i les adaptacions pressupostàries que calguin per a donar compliment al que disposa l'article 26.

Cinquena

Finançament de les universitats

1. El Govern de la Generalitat ha de promoure la formalització de contractes programa amb les universitats públiques catalanes, com a instrument preferent de finançament, a càrrec dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya, de les activitats universitàries, com a mesura de foment de la qualitat de la docència, la recerca i la gestió universitària i de racionalització dels recursos disponibles.

2. Als efectes del que estableix l'apartat 1, el Govern de la Generalitat pot establir per reglament el marc normatiu aplicable a la formalització dels contractes programa, i, especialment, n'ha de definir la tipologia, els continguts mínims i els efectes de l'incompliment de les condicions i els pactes d'aquests contractes. En tot cas, aquesta regulació específica ha de tenir en compte les disponibilitats pressupostàries, els principis que informen la Programació universitària de Catalunya i la introducció d'indicadors de qualitat i l'avaluació dels resultats per objectius, tot respectant l'autonomia universitària.

Sisena

Modificació de la Llei 26/1984, de 19 de desembre, de coordinació universitària i de creació de consells socials

1. Es modifica l'article 12.4 de la Llei 26/1984, que queda redactat de la manera següent:

"Quan es tracta de començar nous estudis, hi ha d'haver un període no inferior a vuit mesos entre la data en què s'ha aprovat la Programació universitària de Catalunya i la del començament dels nous estudis, d'acord amb el que estableix l'article 15."

2. Es modifica l'article 15 de la Llei 26/1984, que queda redactat de la manera següent:

"Quan les universitats vulguin començar nous estudis conduents a l'obtenció de títols, de caràcter oficial o no, els han d'incloure en la programació corresponent amb una anticipació de vuit mesos com a mínim. Els estudis que no comporten l'obtenció de cap títol s'han d'incloure també en aquesta programació."

Setena

Modificació de la Llei 12/1987, de 28 de maig, de regulació del transport de viatgers per carretera mitjançant vehicles de motor

Es modifica l'article 58 de la Llei 12/1987, que queda redactat de la manera següent:

"Article 58

"1. Les infraccions molt greus, i les sancions corresponents, de la legislació reguladora del transport de viatgers per carretera prescriuen al cap de tres anys; i les greus, al cap de dos anys, i les lleus, al cap d'un any, en les condicions que determina l'apartat 2 de l'article 132 de la Llei de l'Estat 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

"2. El termini màxim pera tramitar i resoldre el procediment sancionador és d'un any des de la data d'inici, i és aplicable, si s'excedeix aquest termini, el que estableix l'apartat 4 de l'article 43 de la Llei de l'Estat 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú."

Vuitena

Ordenació i gestió de l'aigua

En el termini de sis mesos a comptar de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, el Govern ha d'aprovar un avantprojecte de llei reguladora d'ordenació i gestió de l'aigua a Catalunya que reculli el que determina l'article 35.

Novena

Modificació de la Llei 2/1990, de 8 de gener

Es modifica l'apartat 1 de l'article 7 de la Llei 2/1990, de 8 de gener, de l'Institut d'Investigació Aplicada de l'Automòbil (ldiada), que queda redactat de la manera següent:

"1. El Consell d'Administració és l'òrgan de direcció i control de l'Institut. És integrat per cinc vocals representants de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, per un vocal representant de la Universitat Politècnica de Catalunya i pel director o directora general de l'Institut. El Govern pot ampliar la composició del, Consell d'Administració en un nombre màxim de cinc vocals més, representants de les empreses o les institucions clientes de l'Institut; el límit de cinc vocals representants de les institucions o les empreses clientes de l'institut només pot assolir-se si l'Institut és autosuficient econòmicament. Un dels vocals exerceix de president o presidenta. El Consell d'Administració té també un vicepresident o vicepresidenta, que auxilia el president i el substitueix en cas d'absència o d'impossibilitat. El president i els vocals del Consell d'Administració són nomenats d'acord amb el que estableix l'article 17 de la Llei 4/1985."

Desena

Carreteres de la Generalitat

Els ingressos procedents de la recaptació per danys a les carreteres s'afecten a les despeses per conservació de les mateixes carreteres de la Generalitat.

Onzena

Mesures en relació amb les funcions de les oficines liquidadores de districtes hipotecaris.

Atesa la dependència orgànica i funcional derivada de la relació administrativa amb la Generalitat dels titulars de les oficines liquidadores de districtes hipotecaris pel que fa a l'exercici de les seves funcions públiques de gestió i liquidació de l'impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats i de successions i donacions, en l'àmbit territorial de Catalunya, es faculta el conseller o consellera d'Economia i Finances perquè adopti les mesures necessàries de direcció, coordinació i inspecció d'aquestes funcions.

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Primera

Personal funcionari i laboral de la Junta d'Aigües i de la Junta de Sanejament

1. El personal funcionari i laboral que estigui ocupant llocs de treball en la Junta d'Aigües de Catalunya i en la Junta de Sanejament o tingui suspesa la seva relació jurídica amb aquests organismes s'integrarà en l'Agència Catalana de l'Aigua segons les necessitats de personal d'aquesta i d'acord amb la relació de llocs de treball que s'aprovi, i hi restarà vinculat per una relació subjecta a les normes de dret administratiu o laboral que hi siguin aplicables. El personal que no s'hi integri s'adscriurà a un altre lloc de treball de la Generalitat i quedarà sotmès a les normes sobre provisió de llocs de treball establertes per la normativa vigent.

2. El personal funcionari que s'aculli a l'opció que se li atorgui per a ocupar un lloc de treball previst a la plantilla de personal laboral de l'empresa restarà en situació d'excedència voluntària -establerta per l'article 86.2.c) del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre- en el seu cos d'origen, i se li reconeixerà l'antiguitat.

Segona

Règim transitori de les comissions de desembassament i de les juntes d'obres i d'explotació

Mentre no entri en vigor l'Estatut de l'Agència Catalana de l'Aigua, es manté vigent amb rang reglamentari la regulació de les comissions de desembassament, i de les juntes d'obres i d'explotació, establertes pel Decret legislatiu 1/1988, de 28 de gener.

Tercera

Béns adscrits a la Junta d'Aigües i a la Junta de Sanejament

Els béns que en la data d'entrada en vigor d'aquesta Llei estiguin adscrits a la Junta d'Aigües de Catalunya i a la Junta de Sanejament passen a ésser adscrits a l'Agència Catalana de l'Aigua, i no se'n modifica la condició jurídica originària. Així mateix, l'Agència Catalana de l'Aigua se subroga en les posicions jurídiques de la Junta d'Aigües de Catalunya i de la Junta de Sanejament pel que fa als béns, els drets i les obligacions de tot tipus de que siguin titulars, sens perjudici del que s'estableix per al personal.

Quarta

Règim transitori per a les subvencions

1. En relació amb el que determina l'article 25 d'aquesta Llei, resten vigents les bases reguladores de les línies de subvencions aprovades amb anterioritat a l'entrada en vigor d'aquesta Llei fins que en finalitzi el període de vigència, sens perjudici del que disposa l'article 93 del Decret legislatiu 9/1994, de 13 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, que és d'aplicació immediata.

2. Nogensmenys, les esmentades bases poden acollir-se al que estableix l'article 92 del Decret legislatiu a que fa referència l'apartat 1, sempre que no en derivin perjudicis per als beneficiaris de les subvencions.

Cinquena

Impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, tipus de gravamen

1. D'acord amb el que disposa l'article 11.1.a del Reial decret legislatiu 1/1993, de 24 de setembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, el tipus impositiu corresponent a les transmissions patrimonials oneroses de finques afectades pels incendis forestals dels dies 18, 19,20 i 21 de juliol de 1998, i també la constitució i la cessió de drets reals que hi recaiguin, queda fixat per als exercicis de 1999 i 2000 en 11 %.

2. D'acord amb l'article 31.2 del Reial decret 1/1993, el tipus impositiu corresponent a l'impost en la modalitat d'actes jurídics documentats per les primeres còpies d'escriptures públiques i actes notarials atorgades durant els anys 1999 i 2000 que documentin préstecs o altres operacions relacionades amb els danys produïts pels incendis forestals dels dies 18, 19,20 i 21 de juliol de 1998 es fixa en el 0,01%.

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

1. Es deroguen les disposicions legals i reglamentàries següents:

a) Els articles 2, 3, 4, 9 a 17, 22, 23, 28 i 31 del Decret legislatiu 1/1988, de 28 de gener, pel qual s'aprova la refosa dels preceptes de la llei 5/1981, de 4 de juny, i la Llei 17/1987, de 13 de juliol, en un text únic,

b) Els articles 1 al 13, ambdós inclosos, de la Llei 19/1991, de 7 de novembre, de reforma de la Junta de Sanejament.

c) L'article 1 de la Llei 7/1994, del 18 de maig, de modificació de la Llei 19/1991, de reforma de la Junta de Sanejament, en la part relativa als articles de la Llei 19/1991 a que fa referència la lletra b).

d) El Decret 332/1987, de 23 de novembre, sobre representació provisional dels usos agrícoles en la Junta d'Aigües de Catalunya.

2. Les derogacions normatives recollides per l'apartat 1 entren en vigor quan s'aprovi l'Estatut de l'Agència Catalana de l'Aigua i desplegui els seus efectes.

3. Les disposicions del capítol III del títol II d'aquesta Llei substitueixen la Llei 2/1987, de 5 de gener, que estableix un recàrrec sobre la taxa estatal que grava les màquines escurabutxaques, i, a partir de 11 d'abril de 1999, la Llei 21/1984, de 24 d'octubre, d'impost sobre el joc, de la plena o bingo.

4. En general, es deroguen totes les disposicions de rang igual o inferior que s'oposin al que estableix aquesta Llei.

DISPOSICIONS FINALS

Primera

Autorització per a la refosa de la normativa de protecció de l'ambient atmosfèric

S'autoritza el Govern a refondre en un text únic, en el termini d'un any, la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l'ambient atmosfèric, i la Llei 6/1996, de 18 de juny, que la modifica; a regularitzar, aclarir i harmonitzar aquestes disposicions, i a incorporar-hi les determinacions que resultin de la legislació comunitària.

Segona

Règim aplicable a les actuacions iniciades a l'empara de la disposició addicional desena, apartat 2, de la Llei 16/1997, de 24 de desembre

El que estableix, amb caràcter general, la disposició addicional segona d'aquesta Llei és també aplicable als processos iniciats a l'empara de la disposició addicional desena, apartat 2, de la Llei 16/1997, de 24 de desembre, de pressupostos de la Generalitat per al 1998.

Tercera

Introducció de l'euro

Les disposicions contingudes en aquesta Llei en relació amb la introducció de l'euro són aplicables durant el període comprés entre l'1 de gener de 1999 i el 31 de desembre del 2001, i això sens perjudici de la possibilitat d'efectuar pagaments en pessetes a l'Administració de la Generalitat fins a la data que es fixi com a límit per a poder fer el canvi d'aquestes per euros.

Quarta

Entrada en vigor

Aquesta Llei entra en vigor el dia 1 de gener de 1999. No obstant això, en relació amb el joc del bingo, la substitució de la Llei 21/1984, de 24 d'octubre, de l'impost sobre el joc: de la plena o bingo, a què fa referència la disposició derogatòria, i l'aplicació del tipus tributari general establert per l'article 30.1.a tenen efectes a partir del dia 1 d'abril de 1999.

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir

Palau de la Generalitat, 31 de desembre de 1998

JORDI PUJOL

President de la Generalitat de Catalunya

ARTUR MAS I GAVARRÓ

Conseller d'Economia i Finances

(98.365.058)