Les prohibicions de disposar no són veritables drets reals [cuya] inscripció perjudiqui a tercers adquirents, sinó restriccions que, sense atribuir un correlatiu dret al beneficiat per elles, limiten l'exercici de la facultat dispositiva («ius disponendi») del seu titular. Al no atribuir dret algun al beneficiat, no cap cancel·lació per renúncia d'aquell i ha de respectar-se la voluntat del causant que és la llei per la qual es regeix la successió (article 675 del Codi Civil). Això no impedeix que l'afectat per la prohibició de disposar pot sol·licitar autorització judicial per disposar si concorre una causa justa sobrevinguda.