L’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona (AHPB) és la secció del Col•legi de Notaris de Catalunya encarregada de la gestió i preservació dels registres, protocols i altra documentació relacionada, de més de cent anys, del districte notarial de la capital catalana, d’acord amb la normativa sectorial vigent (Decret de 2 de març de 1945).
Integrat en el Sistema d’Arxius de Catalunya, és el primer arxiu de l’Estat espanyol d’entre els notarials, tant per l’antiguitat com per la continuïtat i la transcendència dels seus fons, alhora que esdevé un dels principals centres d’investigació i estudi del país.
Talment com la resta dels arxius de protocols, la seva formació és molt posterior al naixement de la institució notarial, al segle XIII. De fet, a part dels dos intents no reeixits de formar un arxiu de protocols el 1598 i el 1816, cal esperar fins a la Llei Orgànica del Notariat de 1862, que regulà la globalitat de la institució, i especialment al Decret de 1869, la primera normativa explícita concernent aquest fons. D’ençà d’aleshores, els protocols antics foren recollits de diferents institucions, però sobretot de les cases dels notaris, que en tenien en quantitats molt importants.
L’Arxiu tingué diverses ubicacions provisionals fins que, a l’inici dels anys vuitanta del segle XIX, s’instal•là a la planta baixa del Col•legi, dipòsit que s’amplià el 1928 amb la casa adjunta del carrer Notariat. Tanmateix, fou després de la Guerra Civil de 1936-1939 que es donà l’impuls definitiu a l’Arxiu, sota la iniciativa de les diferents juntes directives i, sobretot, del notari Raimon Noguera, que el salvà físicament, dirigí la confecció de l’inventari, l’obrí a la investigació i potencià els estudis sobre els seus fons. I durant la dècada dels anys noranta del segle XX, se’l dotà d’unes instal•lacions modernes, amb les mesures pertinents de conservació i seguretat.
