La literatura especialitzada dedicada a la resolució de problemes tant teòrics com pràctics de la disciplina notarial, iniciada pels mestres bolonyesos al segle XIII, rep el nom d’ "Ars notariae". L’AHPB, com a secció del Col•legi de Notaris de Catalunya que té encarregat vetllar pel seu patrimoni documental històric, pretén també difondre el valor històric i cultural que al llarg de la història ha tingut el Notariat, amb especial atenció al cas català, així com dotar l’usuari d’un coneixement més precís dels seus elements tècnics més significatius. Reprenent, doncs, l’esperit d’aquells tractats notarials, hem dividit la nostra particular "Ars notariae" en quatre apartats.
La institució notarial se centra en els orígens i evolució de la figura del notari com a fedatari públic (antecedents, àmbits geogràfics, context social, requisits o accés a la professió).
La corporació notarial té com a objecte repassar el vessant col•legial del notariat: les primeres "societates", els "collegia" baixmedievals i d’època moderna, l’evolució paral•lela als canvis de règim, els conflictes entre diferents cossos.
Els arxius de protocols s’ocupa de la història dels llibres notarials (concepte, orígens, tipus) i la dels arxius històrics de protocols (formació, marc normatiu, dades més significatives).
Diplomàtica notarial, finalment, analitzarà els principals tipus documentals notarials des de la perspectiva diplomàtica. L’objectiu és ajudar l’usuari a identificar els diferents instruments que anirà consultant i que pugui aprofitar-los plenament per a la seva recerca.
