Extingint el cens per les causes generals d'extinció dels drets reals (vid. Article 565-11 del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya, relatiu als drets reals) i extingint-se els drets reals, entre altres causes, per la «pèrdua del bé »(vid. article 532-1 del mateix Codi), supòsit a què el propi recurrent assimila com a cas anàleg el de la impossibilitat de localització de la finca, no és possible sostenir al temps, generant així un oxímoron lògic, una proposició frontalment contrària a l'anterior (la del no perjudici del censalista i la possibilitat de subsistència de la inscripció dels censalistes), la qual cosa condueix necessàriament a la desestimació del recurs. En cas d'oposició per part dels censalistes a la cancel·lació, aquesta controvèrsia s'ha de residenciada davant els tribunals, sense perjudici del possible exercici d'altres facultats d'autotutela administrativa, inclòs el possible exercici de la potestat expropiatòria si concorre una causa habilitant per a això, sense que per contra sigui la seu registral l'adequada per poder dilucidar tal controvèrsia.