Mitjançant la instància objecte de la qualificació impugnada se sol·licita va sol·licitar que s'anoti al marge de la inscripció d'una finca hipotecada la mort de dues de les tres deutores hipotecants (de les que s'acompanya el respectiu certificat de defunció) i la subsistència de la hipoteca constituïda sobre la mateixa respecte dels seus hereus i de la deutora no morta. El registrador fonamenta la seva negativa a la pràctica de l'assentament sol·licitat en què la hipoteca garanteix una obligació per un termini de tres anys per la qual cosa, transcorregut el termini assenyalat en la legislació aplicable per al seu compliment, queda prescrita l'obligació, resulta el dret real de hipoteca no vigent i pendent de cancel·lació. En el present cas resulta que es va constituir hipoteca en garantia de la devolució de determinat préstec per un termini de tres anys des de la data de l'escriptura (6 de març de 1953). Per això, és aplicable la normativa sobre la caducitat i s'ha d'entendre extingit el dret real d'hipoteca.