Sense desconèixer que un sector de la doctrina advoca pel caràcter necessari del tràmit, atès que el principi de rogació queda complert amb la sol·licitud d'inici d'un expedient, que és de jurisdicció voluntària, els tràmits dels quals no queden a l'arbitri de les parts, sinó que han de ser impulsats per l'operador jurídic competent, entenent que l'adverbi «si és el cas» de l'article 203 es refereix al registrador i no al notari autoritzant i que l'anotació preventiva completa literàriament l'alerta registral a què fa referència la regla setena del article 203.1 de la Llei Hipotecària.