La qüestió que es planteja en el present expedient fa referència a l'abast de la qualificació registral de dos poders atorgats a l'estranger, i que el notari espanyol jutja suficients per a l'autorització d'una escriptura pública, amb expressió del judici exigit en l'article 98 de la Llei 24/2001. En el supòsit de fet que dóna lloc al present recurs, l'escriptura pública presentada a inscripció ressenya el conjunt d'aspectes dels documents estrangers que són necessaris per qualificar la seva eficàcia formal ja que resulten no només les dades d'identificació del document sinó també el fet que es troben redactats en doble columna en idioma anglès i espanyol, així com que resulten postil·lats. I l'escriptura qualificada expressament conté un judici notarial de suficiència dels poders exhibits, per la qual cosa s'ha de considerar sota responsabilitat del notari que aquest els ha jutjat equivalents. A més, en la mateixa escriptura el notari espanyol testimonia íntegrament els poders estrangers sense que la registradora hagi emès cap judici sobre la manca d'equivalència de tals documents que contradigui el referit judici notarial.