La qüestió plantejada es refereix a la negativa de l'registrador a cancel·lar les càrregues posteriors a l'anotació preventiva d'embargament i la seva nota marginal d'expedició de la certificació de títol i càrregues com a conseqüència de l'decret dictat el dia 21 de març de 2019 pel Jutjat primera Instància número 1 de Terrassa en procediment d'execució de títols judicials nombre 207/2013, en el qual es va travar aquesta anotació, atès que aquesta anotació preventiva havia caducat abans que la documentació qualificada fos presentada en el Registre de la Propietat. En l'àmbit de la qualificació, els registradors de la propietat han d'atendre al que estableix l'article 86 de la Llei Hipotecària, i només poden cancel·lar (en els termes que preveuen els articles 674 de la Llei d'Enjudiciament Civil i 175.2.a de el Reglament hipotecari), les càrregues inscrites o anotades amb posterioritat a l'anotació d'embargament practicada a resultes del procediment d'execució de què deriva el manament cancelatori, quan la referida anotació preventiva d'embargament estigui vigent, per no haver transcorregut el termini de quatre anys de vigència que fixa l'esmentat article 86, o el de les seves successives pròrrogues, a el temps en què, al menys el decret d'adjudicació, hagi estat presentat en el Registre de la Propietat. Havent adequat el registrador seva actuació a aquesta doctrina, no hi acollir favorablement el recurs interposat contra la seva qualificació.