La qüestió de fons basada en l'aplicació del dret civil especial de Catalunya, ha estat resolta per la Resolució de la Direcció General de Dret de 5 de setembre de 2019, la qual, confirmant la qualificació recorreguda, conclou el següent: L'article 569-5.3 de l'CCC no estableix, al regular la constitució del dret de retenció, l'abstenció o la negativa d'el propietari a atorgar l'escriptura de reconeixement del dret de retenció -que només ell pot atorgar-davant l'exigència del retenidor. Però no té per què fer-ho, perquè en aquest cas s'apliquen -com indica el registrador de la propietat- les normes corresponents a l'acompliment forçós de les obligacions que consisteixen en l'emissió d'una declaració de voluntat, d'acord amb les quals, quan el obligat es nega a emetre-la, el tribunal competent ha de resoldre tenir per emesa la declaració de voluntat (article 708 de la LEC). D'altra banda, així es desprèn de l'article 569-8.3.b) del CCC, que, en la tramitació de la realització del valor de l'immoble retingut, exigeix al retenidor aportar l'escriptura pública de la constitució del dret o, "si fos necessari , la resolució judicial corresponent ", que és, precisament, la dictada per l'autoritat judicial en els supòsits en què el propietari s'hagi negat a atorgar aquesta escriptura. És correcta i totalment ajustada a dret la decisió del registrador plasmada en la seva nota de qualificació, denegant l'inici de procediment registral respecte d'un títol que ja va ser objecte d'una qualificació negativa, confirmada íntegrament per la citada Resolució de la Direcció General de Dret.