Mitjançant escriptura la qualificació és impugnada, dues persones casades en règim legal de guanys compren un immoble, una participació indivisa del 70% amb caràcter de guanys del matrimoni i una participació indivisa del 30% amb caràcter privatiu de l'esposa. Afegeixen que fent ús de la preferència del principi d'autonomia de la voluntat (arts. 4 i 125 de la Llei 5/2015, de el Dret Civil Basc, així com els arts. 1255 i 1355 de el Codi Civil), sobre el principi de subrogació real establert per les normes de el Codi Civil per a la societat de guanys consenten en l'adquisició de la finca amb caràcter privatiu de l'esposa sol·liciten que s'inscrigui la indivisa del 30% a nom de el cònjuge adquirent amb caràcter privatiu per haver estat adquirida amb aquest caràcter . A més manifesten, als únics efectes del que disposa l'article 1.358 de el Codi Civil, que els diners amb el qual s'ha efectuat l'adquisició del 30% és privatiu de l'esposa compradora. La Direcció General conclou que els cònjuges, per pacte, estan determinant el caràcter privatiu de la participació indivisa del bé comprada per l'esposa, abstracció feta de que no hagi pogut acreditar el caràcter privatiu d'aquesta participació mitjançant aplicació directa del principi de subrogació real per faltar la prova fefaent del caràcter privatiu dels diners emprats (a falta en el Dret comú d'una presumpció legal com l'establerta en l'article 213 de el Codi de Dret Foral d'Aragó), de manera que tots dos consorts, en exercici de la seva autonomia de la voluntat, exclouen el joc de la presumpció de guanys de l'article 1361 de el Codi Civil; i, com al·lega el recurrent, en l'escriptura qualificada queda explicitat el caràcter onerós del negoci entre els esposos, en el sentit que hi ha una perfecta commutativitat sinal·lagmàtica entre el caràcter de l'adquirit i els fons emprats en l'adquisició.