LLEI 9/2000, de 7 de juliol, de regulació de la publicitat dinàmica a Catalunya.
El President
de la Generalitat de Catalunya
Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 33.2 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgo la següent
LLEI
Preàmbul
La Generalitat de Catalunya disposa, d’acord amb l’article 9.30 de l’Estatut d’autonomia, de competències exclusives en matèria de publicitat, sens perjudici de les normes dictades per l’Estat per a sectors i mitjans específics. Els ajuntaments de Catalunya poden exercir competències i funcions en aquesta matèria en virtut de les que els confereix la legislació municipal, molt especialment, en el marc que determinen les normes estatals i les autonòmiques respecte als diversos àmbits en els quals es desenvolupa l’activitat publicitària. La publicitat, com a mitjà de comunicació massiva d’informació, presenta diverses modalitats i té una regulació específica que ordena la conducta i les pautes amb què s’ha de dur a terme.
Aquesta Llei tracta de racionalitzar el dret a l’exercici d’una activitat econòmica legítima, que implica la comunicació duta a terme per persones físiques i jurídiques, públiques i privades, adreçada a promoure la contractació de béns o serveis amb la utilització preferent, per a posar-la en pràctica, de zones de domini públic, de vies i espais lliures públics i de zones privades de concurrència o ús públic.
La publicitat dinàmica és la modalitat de publicitat en què el contacte directe amb els consumidors té més importància, ja que es practica en zones i espais de domini públic i és utilitzada amb més freqüència que la resta. La publicitat dinàmica té una incidència especial en el medi ambient per la utilització de determinats materials de suport i per la contaminació i la brutícia que pot produir en l’entorn, si es fa d’una manera desordenada. D’altra banda, afecta els ciutadans d’una manera molt directa perquè envaeix carrers i espais públics, i també espais privats, per la qual cosa s’ha de tenir en compte i respectar el dret dels ciutadans quan no volen rebre aquest tipus de publicitat, per tal d’evitar la invasió d’actuacions, en aquest sentit, no desitjades.
L’existència prèvia de regulacions municipals sobre la publicitat dinàmica per raó de l’exercici de determinades competències eminentment pròpies dels ajuntaments com l’ús del domini públic i la seguretat, entre altres no ha d’obstaculitzar la intervenció normativa que ha de comportar aquesta Llei, que pretén l’establiment d’un marc normatiu comprenedor dels principis fonamentals que han de regir tota l’activitat en matèria de publicitat dinàmica a Catalunya.
En el títol I d’aquesta Llei es defineixen les diverses modalitats de publicitat dinàmica: la publicitat manual, el repartiment domiciliari de publicitat i la publicitat mitjançant l’ús de vehicles, la publicitat oral i la publicitat telemàtica. Aquesta Llei té en compte, per tant, activitats publicitàries tradicionals i activitats derivades de l’aplicació de les noves tecnologies de la comunicació, i defineix el contingut de cadascuna.
Així mateix, aquesta Llei estableix límits i exclusions pel que fa a l’exercici d’aquesta modalitat de publicitat i un règim de prohibicions quan pugui obstaculitzar la circulació de vianants o quan la utilització de construccions o elements per a dur-la a terme pugui repercutir negativament en aquests aspectes.
En el mateix títol I, aquesta Llei estableix el règim d’autorització administrativa i de llicències, i assenyala, com a administració competent, l’ajuntament en què l’activitat tracti de dur-se a terme, al qual atorga activitats de control i la potestat sancionadora en aquesta matèria. Els òrgans corresponents dels diversos departaments de la Generalitat també han d’exercir, d’acord amb llurs competències respectives, activitats de control i la potestat sancionadora.
En el títol II s’estableixen una sèrie de mesures cautelars, la finalitat de les quals és evitar danys i perjudicis generals a l’interès públic i en zones on es practica aquest tipus de publicitat. Les mesures es concreten en el comís de material de promoció o publicitat quan es tracti d’una activitat no permesa; la immobilització i la retirada d’elements que serveixin de suport a una activitat de promoció o de publicitat que infringeixi el contingut d’aquesta Llei, i es pot arribar a impedir l’activitat publicitària si es presumeix el caràcter greu o molt greu de la infracció o si pot produir danys i perjudicis a l’interès públic.
En el títol III es dicten normes específiques pel que fa a dues modalitats de publicitat dinàmica, motivades per la seva importància envers els ciutadans i envers les vies públiques: d’una banda, el repartiment domiciliari de publicitat, per al qual s’estableixen mecanismes perquè els ciutadans puguin manifestar i fer actiu el dret a no rebre aquesta publicitat, i, de l’altra, la publicitat mitjançant l’ús de vehicles en què la forma d’ocupació de les vies públiques pot incidir de manera negativa en els drets o els interessos protegibles dels ciutadans. Aquesta Llei tracta, per tant, de reforçar les garanties i d’establir mesures correctores d’acord amb la particularitat específica d’aquestes dues modalitats de publicitat dinàmica, ja que, entre els efectes negatius que poden produir, hi ha la repercussió en l’impacte ambiental, la repercussió en el trànsit i en la seguretat vial, i les molèsties que pot ocasionar el dipòsit indiscriminat de fullets publicitaris a les entrades, als vestíbuls o a les zones comunes dels immobles.
En el títol IV s’estableix el règim sancionador, que tipifica una sèrie d’infraccions d’acord amb la gravetat. Així mateix, s’estableix un règim de responsabilitats i la graduació de les sancions que es poden imposar, respectant els principis de proporcionalitat en la quantificació de les sancions, tal com estableix la jurisprudència. Així mateix, es determinen els òrgans competents que han d’imposar les sancions.
En aquest títol IV s’estableix també la possibilitat, sense que tingui el caràcter de sanció, de la suspensió, per un període màxim d’un any, i la revocació de les llicències, a més de la inhabilitació per a obtenir-ne una de nova de naturalesa similar per un període màxim de tres anys. Es tracta de mesures d’eficàcia dissuasiva provada.
Finalment, aquesta Llei estableix la possibilitat d’imposar multes coercitives reiterades per períodes de temps suficients per a complir les ordres de les administracions competents en benefici dels interessos públics que aquesta Llei tracta de tutelar.
Títol I
Disposicions generals
Article 1
Objecte de la Llei
1. L’objecte d’aquesta Llei és regular la publicitat dinàmica a Catalunya, establir els mecanismes de l’exercici d’aquesta activitat pel que fa als consumidors i la protecció del medi ambient i de les condicions en què aquesta es pot dur a terme.
2. Als efectes del que estableix aquesta Llei, s’entén per:
a) Publicitat dinàmica: la forma de comunicació duta a terme per persones físiques o jurídiques, públiques o privades, en l’exercici d’una activitat econòmica adreçada a promoure la contractació de béns o serveis de qualsevol classe, fins i tot drets i obligacions o la difusió de missatges de naturalesa social, cultural, política o qualsevol altra, feta mitjançant el contacte directe amb els possibles usuaris o clients i amb la utilització preferent, per a posar-la en pràctica, de zones de domini públic, vies i espais lliures públics i zones privades de concurrència o d’ús públic.
b) Destinataris: les persones a les quals es dirigeix el missatge publicitari.
Article 2
Modalitats de publicitat dinàmica
1. La publicitat dinàmica s’exerceix per mitjà de:
a) Publicitat manual: és la publicitat que difon els missatges mitjançant el repartiment en mà o la col·locació de material imprès per mitjà del contacte directe entre el personal autoritzat per a repartir la publicitat i els receptors d’aquesta, amb caràcter gratuït i amb la utilització, per a aquesta finalitat, de les zones de domini públic, vies i espais lliures públics i zones privades de concurrència o d’ús públic.
b) Repartiment domiciliari de publicitat: és la distribució de qualsevol tipus de suport material de publicitat duta a terme mitjançant el lliurament directe als propietaris o als usuaris d’habitatges, oficines i despatxos, o mitjançant la introducció d’aquest material publicitari en les bústies individuals o a les porteries dels immobles.
c) Publicitat mitjançant l’ús de vehicles: és la publicitat duta a terme mitjançant l’ús d’elements de promoció o publicitat situats en vehicles, estacionats o en circulació, i la difusió dels missatges publicitaris pels mitjans audiovisuals que s’hi instal·lin.
d) Publicitat oral: és la publicitat que transmet els missatges de viva veu, si escau amb l’ajut de megafonia o d’altres mitjans auditius auxiliars, mitjançant el contacte directe entre el personal autoritzat i els possibles usuaris, i amb la utilització, per a l’exercici, de les zones de domini públic, vies i espais lliures públics i zones privades de concurrència o d’ús públic.
e) Publicitat telemàtica: és l’enviament de missatges publicitaris mitjançant la comunicació telefònica, per fax o per mitjà de l’anomenat correu electrònic o de qualsevol altre mitjà informàtic.
2. No es consideren publicitat, als efectes del que estableix aquesta Llei i, en particular, en allò que afecta aquest capítol, els rètols, els emblemes, les grafies o altres elements similars que facin referència a la identificació de la persona o a la raó social de l’empresa o l’activitat exercida i que es trobin situats en els establiments comercials o en vehicles de qualsevol classe dels quals sigui titular, per qualsevol títol, la persona física o jurídica de què es tracti.
Article 3
Requisits, limitacions i exclusions de l’activitat de publicitat dinàmica
1. L’exercici de l’activitat de publicitat dinàmica ha de respectar, pel que fa al contingut, la dignitat de les persones, impedint la vulneració dels valors reconeguts per la Constitució, especialment els relatius a la infància, la joventut i la dona, i també els relatius als sectors socials més marginats.
2. Tot el material imprès per a dur a terme qualsevol tipus de publicitat dinàmica ha d’ésser preferentment reciclat.
3. El material i el suport publicitaris consistents en paper han de dur obligatòriament una llegenda que n’aconselli el dipòsit en contenidors de recollida selectiva.
4. Queda expressament prohibida tota la publicitat que incorri en engany i deslleialtat o que contingui, tant en el text com en les imatges, qualsevol tipus de missatge subliminar.
5. L’exercici de determinades activitats publicitàries pot ésser prohibit, en determinats casos, d’acord amb el que estableix el títol II d’aquesta Llei.
6. No tenen la consideració d’activitats de publicitat dinàmica i, per tant, resten excloses de l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei les activitats següents:
a) La publicitat electoral, en els aspectes que són regulats per la legislació electoral.
b) Els missatges i els comunicats de les administracions públiques en matèries d’interès general, fins i tot quan la distribució o la comunicació als ciutadans en general o als interessats en particular es dugui a terme per mitjà d’empreses publicitàries independents d’aquelles.
c) Les comunicacions i els missatges relatius a les matèries de seguretat pública, protecció civil o emergències.
d) Les comunicacions que s’adrecin, únicament i exclusivament, a la materialització de l’exercici d’alguns dels drets fonamentals i de les llibertats públiques inclosos en la secció primera del capítol II del títol I de la Constitució, que, si escau, es regeixen per la normativa específica aplicable a aquests drets i llibertats.
e) La publicitat que es dugui a terme en les estacions de vehicles de transports públics, sempre que respongui a les necessitats d’informació de les empreses de servei públic.
Article 4
Autorització administrativa
L’exercici de l’activitat de publicitat dinàmica regulada per aquesta Llei resta sotmesa, amb caràcter general, a l’autorització administrativa, que s’ha de sol·licitar, s’ha de trametre i, si escau, s’ha d’atorgar de conformitat amb el que estableixen el títol II d’aquesta Llei i les normes reglamentàries que es dictin per a desenvolupar-la.
Article 5
Administració competent
1. Els ajuntaments són l’Administració competent per a atorgar les autoritzacions relatives a l’exercici de les activitats de publicitat dinàmica si aquestes s’han de desenvolupar dins llur terme municipal, i també per a exercir les activitats de control i la potestat sancionadora en aquesta matèria.
2. Per a l’exercici de les funcions que comporten les competències assenyalades per aquest article cal seguir el que determini l’ordenança municipal corresponent, aprovada per l’ajuntament respectiu, i, si aquesta no és aprovada, el que estableix aquesta Llei.
3. Els òrgans competents dels diversos departaments de la Generalitat, d’acord amb llurs competències, exerceixen activitats de control i la potestat sancionadora en aquesta matèria, d’acord amb el que estableix el capítol I del títol IV d’aquesta Llei.
Títol II
Llicències
Article 6
Atorgament i durada
1. Correspon als ajuntaments d’atorgar les llicències que habiliten per a l’exercici de les activitats regulades per aquesta Llei. L’òrgan competent és el que determina la Llei 8/1987, del 15 d’abril, municipal i de règim local de Catalunya.
2. Les llicències es concedeixen per un termini determinat màxim de dos anys, i són renovables en les condicions que determinin les ordenances corresponents, i, si aquestes no hi són, s’han d’aplicar els requisits que estableix aquesta Llei.
3. Si la publicitat regulada per aquesta Llei es desenvolupa en més d’un terme municipal, és exigible la llicència municipal de cadascun dels ajuntaments on es dugui a terme l’activitat publicitària.
4. Si l’activitat de publicitat regulada per aquesta Llei es du a terme per mitjà de vehicles destinats al servei públic en recorreguts urbans i interurbans, com a complement de la seva activitat principal per a la qual disposen de la preceptiva autorització o la concessió administrativa de l’òrgan competent en matèria de transport, o de totes dues, aquest mateix òrgan ha d’atorgar, si escau, l’autorització per a efectuar l’activitat regulada per aquesta Llei, en la forma que s’estableixi per reglament. En aquest cas no és aplicable la limitació horària que estableix l’article 15.3.
Article 7
Requisits dels sol·licitants
1. Poden sol·licitar les llicències les persones físiques o jurídiques que pretenguin promoure la contractació o la difusió de missatges en els termes establerts per l’article 1.2.
2. També poden sol·licitar llicències les agrupacions o els col·lectius sense personalitat jurídica en els termes que determinin les ordenances corresponents.
3. Les sol·licituds de llicències s’han d’ajustar a les determinacions específiques que s’estipulin i s’ha acompanyar la documentació acreditativa de la identificació fiscal del sol·licitant, de l’alta en l’impost derivat de l’activitat econòmica, de la vigència de les llicències municipals exigibles i de la liquidació de la taxa municipal corresponent a l’activitat de publicitat dinàmica.
Article 8
Prohibicions de l’activitat
1. Es prohibeix la publicitat dinàmica:
a) En tots els llocs i els espais en què una normativa específica prohibeixi qualsevol tipus de publicitat.
b) En terrasses, en dependències o en espais de propietat privada o que siguin objecte de concessió o autorització administrativa, sempre que no s’obtingui el consentiment exprés dels propietaris o dels titulars de la concessió o l’autorització corresponent.
c) En els casos en què s’utilitzin animals com a instrument o complement de l’activitat publicitària.
d) Si l’exercici de l’activitat comporta la col·locació d’elements materials de qualsevol tipus, configuració o estructura en les vies i els espais públics, complementaris de l’activitat publicitària, siguin o no desmuntables.
e) Si pot implicar que es formin grups de persones que obstaculitzin la circulació de vianants o vehicles.
f) Si ocupa passos de vianants o accessos als passos o envaeix la calçada.
g) Si comporta la col·locació de material publicitari en els vidres o altres elements dels vehicles, llevat dels supòsits en què no afecti la seguretat de la circulació.
h) Si comporta el llançament de material publicitari en qualsevol forma a la via pública.
i) Si l’activitat es desenvolupa mitjançant suport acústic, llevat del que disposa el capítol II del títol III.
2. Sens perjudici del que estableix l’apartat 1, el Departament d’Indústria, Comerç i Turisme o els ajuntaments, mitjançant l’ordenança corresponent, també poden prohibir o limitar la publicitat dinàmica en els casos en què afecti de forma rellevant els interessos públics generals o locals o pugui perjudicar els interessos dels consumidors.
Article 9
Mesures correctores
1. Els titulars de les llicències regulades en aquest títol resten obligats a adoptar les mesures correctores necessàries per tal d’evitar la brutícia en la zona d’actuació publicitària.
2. Si és previsible que la publicitat dinàmica pot afectar de forma rellevant la neteja de les vies i dels espais públics, l’òrgan municipal competent pot condicionar l’atorgament de la llicència corresponent a la prestació d’una garantia per un import màxim d’1.000.000 de pessetes, equivalent a 6.010,12 euros, en la forma que determini l’ordenança corresponent. S’han d’establir per reglament els criteris de la fiança, dins aquest àmbit competencial i fins a aquest límit màxim, segons les bases de població.
Article 10
Mesures cautelars
1. Són mesures cautelars, que no tenen caràcter de sanció i que es poden adoptar respecte a l’activitat de la publicitat dinàmica, les següents:
a) El comís del material de promoció o publicitat, si es tracta d’una activitat no permesa per la llicència corresponent o es considera que aquesta mesura resulta necessària per tal d’impedir-ne la comissió o la continuació, en el cas que s’hagi detectat una infracció.
b) La immobilització i la retirada dels vehicles o dels elements que serveixen de suport a una activitat de promoció o de publicitat que infringeix el que disposa aquesta Llei, sempre que, a més, es doni la circumstància de l’absència o la resistència del titular de l’activitat que hagi de cessar en la seva activitat il·lícita.
c) Si es comprova que es fa una activitat publicitària de la qual es pot presumir raonablement el caràcter d’infracció greu o molt greu i que pot produir danys i perjudicis a l’interès públic, es poden adoptar les mesures necessàries i imprescindibles per a impedir-la.
2. L’òrgan competent ha de determinar, una vegada iniciat l’expedient corresponent, el manteniment o la revocació de les mesures cautelars adoptades, tenint en compte la gravetat de l’actuació comesa i els efectes perjudicials que pot tenir sobre els sectors protegits per aquesta Llei.
Article 11
Rescabalament per danys
Els ajuntaments poden reclamar als responsables de les infraccions l’import de les despeses que derivin de les anomalies o dels danys causats per les actuacions infractores d’aquesta Llei, sempre que prèviament hi hagi la valoració justificativa pertinent.
Títol III
Normes especials
Capítol I
Repartiment domiciliari de publicitat
Article 12
Requisits específics
1. El repartiment domiciliari de publicitat, definit per l’article 2.1.b, és una modalitat de publicitat dinàmica, que ha de complir els requisits següents:
a) No es pot dipositar de forma indiscriminada o en desordre a les entrades, als vestíbuls o a les zones comunes dels immobles.
b) Les empreses distribuïdores de material publicitari s’han d’abstenir de dipositar publicitat en les bústies els propietaris de les quals assenyalin expressament llur voluntat de no rebre’n.
c) És aplicable a aquesta modalitat de publicitat dinàmica el que estableixen els articles 8 i 9, en tot allò que no resulti incompatible amb la seva naturalesa.
2. Si els propietaris o els arrendataris dels immobles no volen rebre publicitat a llurs bústies, ho han de fer constar de manera expressa, sense cap altre requisit, i hi queda, per tant, prohibit el dipòsit de publicitat. Amb aquesta finalitat, els ajuntaments poden repartir uns adhesius als interessats, en què s’ha de fer constar la negativa a rebre qualsevol tipus de publicitat.
Capítol II
Publicitat mitjançant l’ús de vehicles
Article 13
Supòsits especials
Als efectes del que estableix aquest capítol i sens perjudici del que estableix l’article 2.1.c, la publicitat mitjançant l’ús de vehicles inclou també la modalitat anomenada «caravana publicitària», tant si es tracta d’activitat principal com si és complementària.
Article 14
Supòsits objecte d’autorització
La publicitat mitjançant l’ús de vehicles només es pot autoritzar si:
a) Els grups polítics, sindicals o representatius de diferents sectors socials practiquen activitats que no són incloses en les lletres b, c i d de l’apartat 6 de l’article 3, de forma temporal o circumstancial i amb subjecció, en qualsevol cas, al que disposa la legislació electoral o la normativa que sectorialment hi pugui ésser aplicable.
b) Les activitats que siguin determinades per normes o reglamentacions específiques, en la forma que s’estableixi.
Article 15
Requisits de les llicències
1. L’autorització administrativa per a l’exercici de la publicitat dinàmica mitjançant l’ús de vehicles correspon als ajuntaments, en els termes establerts en el títol II.
2. L’atorgament de la llicència corresponent al que estableix l’apartat 1 té, en aquest cas, caràcter discrecional. Per a atorgar aquesta llicència s’ha de valorar l’impacte ambiental i la repercussió en el trànsit i en la seguretat vial que pot tenir l’activitat.
3. No s’ha de concedir cap llicència que permeti l’activitat de publicitat mitjançant l’ús de vehicles des de les dues del migdia fins a les cinc de la tarda, ni des de les deu de la nit fins a les nou de l’endemà al matí.
4. Si l’activitat publicitària mitjançant l’ús de vehicles es pot dur a terme en diversos municipis, només cal la llicència del municipi on es pagui l’impost de circulació.
Títol IV
Règim sancionador
Capítol I
Infraccions i sancions
Article 16
Infraccions
1. Són infraccions administratives les accions o les omissions tipificades per aquesta Llei, que poden ésser desenvolupades mitjançant les ordenances municipals corresponents. Les infraccions es classifiquen en lleus, greus i molt greus:
2. Són infraccions lleus:
a) L’incompliment de les condicions formals establertes per la llicència corresponent.
b) L’incompliment dels deures establerts per aquesta Llei o les ordenances municipals, quan per l’escassa transcendència no constitueixin infracció greu o molt greu.
3. Són infraccions greus:
a) L’exercici de les activitats publicitàries regulades per aquesta Llei sense complir les condicions materials establertes per la llicència corresponent.
b) L’exercici de les activitats publicitàries regulades per aquesta Llei sense la llicència municipal corresponent.
c) L’incompliment de les prohibicions establertes per l’article 8.
d) L’exercici de l’activitat fora de les zones d’actuació permeses o sense respectar les zones i els horaris d’actuació exclusiva reservats a altres subjectes.
e) La manca d’adopció de les mesures correctores establertes per l’article 9.
f) L’incompliment de la regla establerta per l’article 12, relativa al repartiment domiciliari de publicitat.
g) La reincidència en la comissió d’infraccions lleus en el període d’un any.
4. Són infraccions molt greus:
a) La distribució de material publicitari o la difusió de missatges publicitaris que atemptin contra la dignitat de la persona o vulnerin els valors i els drets reconeguts per la Constitució, especialment en allò que fa referència a la infància, la joventut, la dona i els sectors socials més marginats, o que puguin comportar un risc per a la salut i la seguretat dels consumidors.
b) La falsedat o l’ocultació dels documents o les dades exigits per l’Administració per tal d’autoritzar o controlar les activitats publicitàries.
c) La reincidència en la comissió d’infraccions greus en el període de dos anys.
Article 17
Responsables
1. Són responsables de les infraccions tipificades per aquesta Llei les persones que en resultin autores per acció o per omissió.
2. Sens perjudici del que estableix l’article 16, la quantia de la sanció es gradua de conformitat amb:
a) Els danys i els perjudicis causats a tercers, i també els que en derivin per raó de la conservació i la neteja dels llocs i els espais públics o de l’equipament i el mobiliari urbans.
b) El nombre de consumidors i usuaris afectats.
c) La quantia del benefici il·lícit obtingut.
d) La reiteració de conductes que hagin estat objecte de sanció en matèria de publicitat dinàmica.
Article 18
Sancions
1. Les infraccions a què es refereix aquesta Llei són sancionades mitjançant l’aplicació de les mesures següents:
a) Les infraccions lleus, amb una multa de fins a 500.000 pessetes (3.005,06 euros).
b) Les infraccions greus, amb una multa d’entre 500.001 pessetes i 5.000.000 de pessetes (3.005,07 euros a 30.050,60 euros).
c) Les infraccions molt greus, amb una multa d’entre 5.000.001 pessetes i 100.000.000 de pessetes (30.050,61 euros a 601.012,10 euros).
Article 19
Òrgans competents per a imposar sancions
1. Correspon a les corporacions locals imposar les sancions establertes per aquesta Llei fins a un límit màxim d’1.000.000 de pessetes (6.010,12 euros). Sempre que les ordenances no ho disposin altrament, l’òrgan competent per a incoar els procediments sancionadors en la matèria objecte d’aquesta Llei, i també per a imposar les sancions corresponents, és l’alcalde o l’òrgan en qui aquest delegui.
2. Són competents per a imposar les sancions establertes per aquesta Llei, a més de l’especificat per l’apartat 1, els òrgans dels diversos departaments de la Generalitat en tot allò que fa referència al contingut del missatge publicitari i, en concret, el que estableix l’article 16.4.a, si els ajuntaments, davant infraccions molt greus o greus, atesa llur capacitat sancionadora, inhibeixen llurs actuacions.
Article 20
Suspensió de les llicències
Els titulars de les llicències regulades per aquesta Llei poden ésser sancionats, amb caràcter accessori, amb la suspensió de la llicència per un període màxim d’un any i amb la revocació de la llicència i la inhabilitació per a obtenir-ne una de nova de naturalesa similar, per un període màxim de tres anys.
Article 21
Atenuació de les sancions
L’òrgan competent pot atenuar la sanció administrativa en els casos en què la persona expedientada justifiqui, abans que la sanció sigui ferma per la via administrativa, que els perjudicats han estat compensats, satisfactòriament, dels perjudicis causats, tant si es tracta de particulars com dels municipis on es du a terme l’activitat.
Article 22
Prescripció
1. Les infraccions tipificades en aquest títol prescriuen al cap de dos anys d’haver estat comeses; llevat de les infraccions molt greus, que prescriuen al cap de cinc anys.
2. Les sancions fixades en aquest títol prescriuen al cap d’un any; llevat de les imposades per infraccions molt greus, que prescriuen al cap de dos anys.
Capítol II
Procediment sancionador
Article 23
Procediment aplicable
1. L’exercici de la potestat sancionadora en la matèria objecte d’aquesta Llei s’ha de sotmetre al procediment establert per l’ordenança municipal corresponent que reguli les activitats de publicitat dinàmica.
2. En tot allò que no estableixen les ordenances municipals, és aplicable el Decret 278/1993, de 9 de novembre, sobre el procediment sancionador d’aplicació als àmbits de competència de la Generalitat.
3. Pel que fa als òrgans competents dels diversos departaments de la Generalitat, és aplicable el Decret a què fa referència l’apartat 2, si no disposen d’una normativa específica pròpia.
Capítol III
Multa coercitiva
Article 24
Competència de l’Administració
L’Administració pot imposar una multa coercitiva en els casos tipificats per l’article 99 de la Llei de l’Estat 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, un cop fet el requeriment d’execució de les resolucions i dels actes administratius destinats al compliment del que disposa aquesta Llei.
Article 25
Comunicació i compliment del requeriment
L’òrgan competent ha de cursar per escrit el requeriment a què fa referència l’article 24, tot advertint el destinatari o destinatària del termini de què disposa per a complir-lo i de la quantia de la multa que, en cas d’incompliment, li pot ésser imposada. El termini assenyalat ha d’ésser, en qualsevol cas, suficient per al compliment de l’obligació de què es tracta, i la multa no pot excedir el 1.000.000 de pessetes (601,01 euros).
Article 26
Reiteració de les multes
1. Si l’Administració comprova l’incompliment del que ha ordenat, pot reiterar les multes, amb subjecció al que estableix l’article 25, per períodes de temps que siguin suficients per a complir-ho, sense que els terminis puguin ésser inferiors a l’assenyalat en el primer requeriment.
2. Les multes a què fa referència l’apartat 1 són independents de les que es poden imposar en concepte de sanció, i hi són compatibles.
Disposicions addicionals
Primera
Mentre els ajuntaments no regulin l’exercici de les activitats de publicitat dinàmica, mitjançant l’ordenança corresponent, s’ha d’aplicar directament el que disposa aquesta Llei, d’acord amb les regles següents:
a) Les normes de procediment aplicables són, per a les autoritzacions, les establertes amb caràcter general per la legislació del règim municipal de Catalunya.
b) Les normes de procediment aplicables són, per a la tramitació dels procediments sancionadors, les establertes pel Decret 278/1993, de 9 de novembre, sobre el procediment sancionador d’aplicació als àmbits de competència de la Generalitat.
Segona
Les corporacions locals han d’afavorir, estimular i fomentar l’ús de la llengua catalana en totes les modalitats de publicitat dinàmica, d’acord amb les mesures establertes per l’apartat 2 de l’article 37 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística.
Tercera
Pel que fa a la capacitat sancionadora dels ajuntaments, s’ha d’aplicar l’article 11 del Decret 108/1997, de 29 d’abril, pel qual s’estableixen els òrgans competents en la imposició de sancions i altres mesures en matèria de defensa dels consumidors i usuaris.
Quarta
Pel que fa a les competències sancionadores dels diversos òrgans de la Generalitat, s’ha d’aplicar, si escau, el règim sancionador establert per cada normativa sectorial i, amb caràcter supletori, el contingut d’aquesta Llei en tot el que no prevegi l’esmentada normativa.
Disposició transitòria
1. Els ajuntaments que, abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, hagin regulat l’exercici de les activitats de publicitat dinàmica mitjançant les ordenances corresponents, les han d’adequar, en el termini de sis mesos, als principis i les regles establerts per aquesta Llei.
2. Durant aquest període transitori, les disposicions municipals s’han d’aplicar en allò que no contradiguin aquesta Llei, que, quant a la resta, s’ha d’aplicar directament.
Disposicions finals
Primera
S’autoritza el Govern de la Generalitat a desenvolupar aquesta Llei en allò que sigui de competència de la Generalitat i, particularment, a actualitzar per decret la quantia de les sancions establerta per l’article 18.
Segona
Aquesta Llei entra en vigor al cap de tres mesos d’haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als qual pertoqui la facin complir.
Palau de la Generalitat, 7 de juliol de 2000
Jordi Pujol
President de la Generalitat de Catalunya
Antoni Subirà i Claus
Conseller d'Indústria, Comerç i Turisme
