LLEI 31/2002, de 30 de desembre, de mesures fiscals i administratives.

El President

de la Generalitat de Catalunya

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d’acord amb el que estableix l’article 33.2 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, promulgo la següent

LLEI

Preàmbul

Per sisena vegada consecutiva es presenta, conjuntament amb la Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya, una llei de mesures fiscals i administratives que, en connexió amb el pressupost i complementant-ne algunes de les disposicions, constitueix l’instrument normatiu necessari per a aplicar determinades disposicions de la Llei de pressupostos, tant en l’àmbit fiscal com en altres sectors de l’activitat de la Generalitat.

Aquesta Llei s’estructura en dos títols; el primer és dedicat a les mesures fiscals i el segon, a les mesures administratives. En conjunt, la Llei conté un total de noranta-dos articles, als quals cal afegir les corresponents disposicions addicionals, transitòries, derogatòries i finals.

El títol I d’aquesta Llei inclou les mesures fiscals i és dividit en cinc capítols. Cal destacar, d’entrada, i pel que fa als tributs estatals cedits, que les normes d’aquesta Llei han estat dictades a l’empara de les competències assumides per la Generalitat en el marc del nou sistema de finançament i, concretament, en aplicació de la Llei de l’Estat 17/2002, de l’1 de juliol, del règim de cessió de tributs de l’Estat a la Generalitat de Catalunya i de fixació de l’abast i les condicions de la cessió.

El primer capítol recull diverses normes respecte als impostos directes. D’una banda, i quant a l’impost sobre la renda de les persones físiques, s’estableixen noves deduccions en el tram autonòmic de la quota: una deducció pel lloguer de l’habitatge habitual de famílies nombroses, de joves, d’aturats, de discapacitats i de vidus i vídues més grans de seixanta-cinc anys; una deducció per l’adquisició de l’habitatge habitual; una deducció pel pagament dels interessos de préstecs concedits per a l’estudi universitari de tercer cicle, i una deducció per la donació de quantitats a descendents per a l’adquisició de llur primer habitatge habitual.

També en el capítol I, per primer cop, s’aprova el mínim exempt aplicable als contribuents de Catalunya de l’impost sobre el patrimoni, i s’introdueix, a més, un mínim exempt incrementat (fins al doble del general), específic per als contribuents que pateixen una discapacitat en grau igual o superior al 65%.

Finalment, la secció tercera del capítol I inclou mesures en l’àmbit de l’impost sobre successions i donacions, de les quals destaquen, com a novetat, les següents: s’incrementen els imports de la reducció per parentiu corresponent al grup I (descendents menors de vint-i-un anys) i de la reducció per discapacitat del subjecte passiu en grau igual o superior al 65% (articles 4 i 5); s’aprova la tarifa que determina la quota íntegra de l’impost, una tarifa que comporta, respecte a l’exercici del 2002, una disminució lineal dels tipus de gravamen del 3%, i s’estableix una bonificació del 80% de la quota de l’impost per les donacions de fins a 18.000 euros a favor de descendents amb destinació específica a l’adquisició de llur primer habitatge habitual.

Quant als impostos indirectes, les mesures incloses en el capítol II afecten l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats. D’una banda, i quant a la modalitat de transmissions patrimonials oneroses, s’estableix un tipus reduït del 5% aplicable a l’adquisició de l’habitatge habitual per joves, i, de l’altra, es recondueix el tipus reduït del 2% per a les transmissions d’habitatges a favor de determinades empreses immobiliàries (aprovat per la Llei 25/1998, del 31 de desembre) a una bonificació del 70% de la quota, de manera que s’exerceix la competència normativa assumida en el marc del nou sistema de finançament per a crear bonificacions en la quota d’aquest impost; quant a la modalitat d’actes jurídics documentats, es modifica la quota gradual aplicable als documents notarials.

El capítol III recull dos preceptes relatius a la tributació del joc, pels quals es modifica la norma de meritament i el període impositiu de la taxa que grava les màquines escurabutxaques, que passa a ésser trimestral, i, consegüentment, es modifica l’import de les quotes fixes.

Les normes sobre tributs propis s’han agrupat dins el capítol IV, el qual es divideix en tres seccions. La secció primera, relativa a l’impost sobre grans establiments comercials, concreta el supòsit en què es perd la reducció de l’1% de la quota establerta per la domiciliació del pagament. La secció segona modifica els criteris de distribució dels ingressos provinents de l’impost sobre grans establiments comercials. La secció tercera recull, en primer terme, les modificacions establertes per la Llei 6/1999, del 12 de juliol, d’ordenació, gestió i tributació de l’aigua, entre les quals destaca, en relació amb el cànon de l’aigua, la supressió del paràmetre de contaminació "increment de temperatura (IT)", la modificació de coeficients que afecten el tipus aplicable als usos industrials i el desenvolupament del sistema de determinació de la quota aplicable als usos ramaders. D’altra banda, es preveu la possibilitat de pagament sense interessos dels imports en concepte d’increment de la tarifa de sanejament i del cànon d’infraestructura hidràulica recaptats per entitats subministradores i justificats com a impagats per aquestes amb posterioritat a l’1 de gener de 1999. Finalment, mitjançant aquesta Llei s’aclareix també la funció que ja tenen les entitats subministradores de col·laboració en la gestió i la recaptació del cànon de l’aigua, en nom i per compte de l’Agència Catalana de l’Aigua, i es garanteix la màxima transparència en la confecció de les factures.

La secció quarta d’aquest capítol IV està dedicada a les taxes que gestionen cada un dels departaments de la Generalitat. D’entre les taxes de nova creació, destaca la taxa per la formació de manipuladors d’aliments d’alt risc, la taxa pels permisos de caça major i menor de les reserves naturals nacionals de caça i reserves de caça, la taxa per l’ocupació de terrenys forestals que són propietat de la Generalitat de Catalunya i la taxa per la prestació de serveis per l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari Català, la qual dóna lloc a la introducció en la Llei de taxes d’un nou títol corresponent al Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació. També es modifiquen altres taxes, pertanyents als departaments d’Ensenyament, d’Economia i Finances, de Sanitat i Seguretat Social, de Política Territorial i Obres Públiques, d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, i de Treball, Indústria, Comerç i Turisme.

El darrer capítol de mesures fiscals conté normes relatives a la gestió tributària: la secció primera introdueix normes que afecten determinades obligacions formals, algunes de circumscrites a l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats i a l’impost sobre successions i donacions, i d’altres amb un abast més general, com la continguda en l’article 32 sobre la introducció de les noves tecnologies per a la presentació de documents i declaracions. La secció segona d’aquest capítol regula els acords de valoració prèvia vinculant a què es refereix l’article 9 de la Llei de l’Estat 1/1998, del 26 de febrer, de drets i garanties dels contribuents, en relació amb els dos impostos abans esmentats. Finalment, la secció tercera inclou un únic precepte, l’article 34, pel qual es determina la data inicial del còmput del termini de prescripció respecte a aquests mateixos impostos en el cas que el document hagi estat atorgat a l’estranger.

Completen el bloc de mesures fiscals dues disposicions addicionals. La primera autoritza el conseller o consellera d’Economia i Finances perquè, en el termini de sis mesos, a comptar a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, elabori i aprovi els models de contracte per a l’arrendament de béns immobles. I la segona, amb la finalitat de donar publicitat i també, per tant, més seguretat jurídica als ciutadans, disposa que cadascun dels departaments ha de publicar, dins el primer trimestre del 2003, la relació de les taxes que gestiona amb indicació concreta de llurs respectives quotes.

El títol II d’aquesta Llei tracta les mesures administratives i es divideix en quatre capítols, referits, respectivament a finances i patrimoni, sector públic, personal i altres mesures.

En el primer capítol s’inclou una important mesura en matèria de contractació, amb la qual es pretén fomentar, dins el marc de la normativa actualment vigent, la contractació pública amb centres d’inserció laboral de disminuïts i amb entitats sense ànim de lucre que tinguin per finalitat la integració de persones amb risc d’exclusió social.

En el capítol II s’estableixen un conjunt de mesures de contingut patrimonial per tal d’agilitar el funcionament de determinats ens públics de la Generalitat, que en gran part són continuació de les ja iniciades per la Llei de mesures fiscals i administratives per a l’any 2002. En primer lloc, en relació amb l’Institut Català de Finances, s’adeqüen determinats preceptes de la norma reguladora per tal de concretar les competències dels nous òrgans que conformen aquest Institut, a la vegada que, d’acord amb les modificacions legals introduïdes en el text de la Llei de l’Estat 44/2002, del 22 de novembre, de mesures de reforma del sistema financer, que afecten directament ens com l’esmentat Institut, se n’amplia l’àmbit d’actuació. En segon lloc, s’estableix el règim comptable del que tradicionalment s’ha considerat administració institucional, és a dir, dels organismes autònoms comercials, industrials i financers i dels ens públics.

En tercer lloc, i dins el mateix àmbit de les mesures sobre el sector públic, destaca la creació de dos nous ens: d’una banda, l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques, organisme autònom administratiu adscrit al departament competent en matèria de sanitat, i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, entitat de dret públic que ajusta la seva activitat al dret privat i és adscrita al departament competent en matèria de relacions exteriors.

Altres mesures que afecten igualment el sector públic són les relatives a l’empresa Gestió d’Infraestructures, SA i a l’Institut Català d’Energia. Així mateix, s’inclou una mesura tendent a millorar els mecanismes de finançament de l’ens Infraestructures Ferroviàries de Catalunya.

Addicionalment, s’introdueixen regulacions puntuals respecte a l’Institut Català d’Energia –amb relació al seu règim d’ingressos–, del Centre d’Informació i Desenvolupament Empresarials –el qual amplia el seu àmbit d’actuació–, i també del Centre de la Propietat Forestal, respecte al qual s’inclou una modificació que amplia i concreta el seu àmbit funcional, i també alguns aspectes orgànics i del règim de personal. Finalment, per a donar compliment al principi de reserva de llei, derivat de la Sentència 185/1995, del 14 de desembre, del Tribunal Constitucional, es regulen els preus públics que constitueixen prestacions patrimonials de caràcter públic de l’entitat Ports de la Generalitat.

El capítol III, relatiu a les mesures en matèria de personal, s’obre amb la creació d’una escala de tècnics d’administració de la hisenda de la Generalitat de Catalunya, que es planteja amb la voluntat explícita d’afavorir la professionalització i l’especialització dels funcionaris que hagin de dur a terme la direcció administrativa i la gestió de les finances públiques de la Generalitat. Com és preceptiu, aquesta Llei especifica les funcions, el sistema d’accés i estableix la plantilla d’aquesta nova escala dins el Cos Superior d’Administració de la Generalitat.

Així mateix, en l’àmbit del personal, s’estableixen determinades garanties retributives envers els exrectors de les universitats públiques catalanes, es regula el règim jurídic dels alts càrrecs del Servei Català de la Salut, s’introdueixen modificacions en el sistema d’ingrés a les diferents escales del Cos de Bombers i en l’accés a les diferents categories, i es regula el règim del personal que s’adscrigui a l’Institut Ramon Llull. També es modifiquen uns supòsits concrets per a possibilitar la integració en el Cos d’Advocacia de la Generalitat en determinats casos.

En relació amb les mesures de caràcter sectorial, que recull el capítol IV del títol II d’aquesta Llei, destaca, en primer lloc, la que fa referència a les caixes d’estalvis, mitjançant la qual s’introdueix una modificació en la normativa catalana de caixes respecte als òrgans de govern, per a adaptar-la a les disposicions de la legislació bàsica estatal, contingudes en la Llei de l’Estat 44/2002, i, en segon lloc, la que fa referència al Jurat d’Expropiació Forçosa de Catalunya, respecte al qual se’n modifica la composició, d’acord amb la doctrina del Tribunal Constitucional dictada a aquest efecte. En tercer lloc, amb relació al sector ferroviari, les mesures possibiliten, en els termes de la normativa de la Unió Europea, que s’encomani a l’ens Infraestructures Ferroviàries de Catalunya l’administració de la línia 9 del Metro de Barcelona. D’altra banda, en matèria de comerç, es concreten els àmbits d’actuació dels òrgans competents en matèria de concessió de llicències comercials envers els de defensa de la competència.

Les mesures en matèria de cooperatives defineixen el règim potestatiu de conciliació davant el Consell Superior de la Cooperació en la resolució de conflictes, i les mesures en relació amb les mutualitats de previsió social es concreten en una nova regulació del règim d’elecció dels compromissaris, per tal d’assegurar el principi d’igualtat i avançar el procés d’adaptació dels estatuts de les mutualitats a la nova normativa que es dicti en compliment del mandat del Parlament.

Del darrer bloc de mesures de caràcter sectorial, cal destacar les referides a la política territorial, amb l’establiment dels plans territorials com un instrument de planificació a escala territorial equiparable als plans directors urbanístics; al règim d’establiment i d’autoritzacions dels heliports eventuals; a la gestió de museus, i a la incorporació de noves infraccions en matèria de pesca marítima.

Finalment, cal destacar les modificacions que afecten la composició de la Comissió Jurídica Assessora, i també la potestat sancionadora del Consell Audiovisual de Catalunya.

En relació amb les disposicions addicionals, en primer lloc, cal destacar d’una manera molt especial l’establiment de mesures sobre el règim de subvencions als serveis prestats per entitats d’economia social sense ànim de lucre (tercer sector) i la creació d’una comissió de seguiment de l’aplicació d’aquestes mesures. En segon lloc, cal destacar també la inclusió d’una disposició per la qual es determinen les normes d’actuació dels representants de la Generalitat en consorcis, fundacions i altres entitats en què té participació la Generalitat. En tercer lloc, es possibilita que, per resolució del conseller o consellera competent, es defineixin marques turístiques sense que el nombre d’aquestes estigui limitat per llei. En quart lloc, es modifica la denominació de diversos cossos funcionarials de la Generalitat.

Pel que fa a les disposicions transitòries, convé destacar que regulen, d’una banda, l’aplicació de la nova normativa sobre els òrgans de les caixes d’estalvis fins al moment en què correspongui la renovació dels càrrecs i, d’altra banda, el règim d’elecció dels compromissaris de les entitats mutuals fins a l’aprovació de la nova llei del Parlament sobre mutualitats de previsió social.

Per acabar, dins les disposicions finals, s’estableix expressament que les modificacions de la normativa sobre caixes d’estalvis catalanes produeixin efectes des de l’entrada en vigor de la Llei de l’Estat 44/2002.

Títol I

Mesures fiscals

Capítol I

Impostos directes

Secció primera

Impost sobre la renda de les persones físiques

Article 1

Deduccions en la quota

Amb efectes des de l’1 de gener de 2003, en la part corresponent a la Generalitat de la quota íntegra de l’impost sobre la renda de les persones físiques, pot aplicar-se, juntament amb la reducció percentual que correspongui sobre l’import total de les deduccions de la quota establertes per la Llei de l’Estat reguladora de l’impost, les deduccions següents:

1. Deducció per lloguer de l’habitatge habitual

1.1  Els contribuents poden deduir el 10%, fins a un màxim de 300 euros anuals, de les quantitats satisfetes en el període impositiu en concepte de lloguer de l’habitatge habitual, sempre que compleixin els requisits següents:

a) Que es trobin en alguna de les situacions següents:

– Tenir trenta-dos anys o menys en la data de meritació de l’impost.

– Haver estat a l’atur cent vuitanta-tres dies o més durant l’exercici.

– Tenir un grau de discapacitat igual o superior al 65%.

– Ésser vidu o vídua i tenir seixanta-cinc anys o més.

b) Que llur base imposable no sigui superior a 20.000 euros anuals.

c) Que les quantitats satisfetes en concepte de lloguer excedeixin el 10% dels rendiments nets del subjecte passiu.

1.2  Els contribuents poden deduir el 10%, fins a un màxim de 600 euros anuals, de les quantitats satisfetes en el període impositiu en concepte del lloguer de l’habitatge habitual, sempre que en la data de meritació pertanyin a una família nombrosa i compleixin els requisits establerts per les lletres b i c de l’apartat 1.1.

1.3  En el cas de tributació conjunta, sempre que algun dels declarants es trobi en alguna de les circumstàncies especificades per la lletra a de l’apartat 1.1 i per l’apartat 1.2, l’import màxim de deducció és de 600 euros, i el de la base imposable de la unitat familiar, de 30.000 euros.

1.4  Aquesta deducció només es pot aplicar una vegada, amb independència del fet que en un mateix subjecte passiu puguin concórrer més d’una de les circumstàncies establertes per la lletra a de l’apartat 1.1.

1.5  Un mateix habitatge no pot donar lloc a l’aplicació d’un import de deducció superior a 600 euros. D’acord amb això, si en relació amb un mateix habitatge resulta que més d’un contribuent té dret a la deducció conforme a aquest precepte, cadascun d’ells podrà aplicar en la seva declaració una deducció per aquest concepte per l’import que s’obtingui de dividir la quantitat resultant de l’aplicació del 5% de la despesa total o el límit màxim de 600 euros, si escau, pel nombre de declarants amb dret a la deducció.

1.6  Aquesta deducció és incompatible amb la compensació per deducció en l’arrendament d’habitatge establerta per la lletra b de l’apartat 1 de la disposició transitòria quarta de la Llei de l’Estat 40/1998, del 9 de desembre, de l’impost sobre la renda de les persones físiques.

1.7  Són famílies nombroses les que defineix la Llei 25/1971, del 19 de juny, de protecció a la família nombrosa, tenint en compte les modificacions que d’aquest concepte han introduït les lleis de l’Estat 42/1994, del 30 de desembre, i 8/1998, del 14 d’abril.

1.8  Els contribuents han d’identificar l’arrendador o arrendadora de l’habitatge fent-ne constar el NIF en la declaració-liquidació corresponent .

1.9  Als efectes de l’aplicació d’aquesta deducció, i de conformitat amb l’article 112 de la Llei general tributària, les entitats gestores de la Seguretat Social han de facilitar la informació relativa a les persones que han estat a l’atur més de cent vuitanta-tres dies durant l’exercici.

2. Deducció per inversió en l’habitatge habitual

2.1  D’acord amb el que disposen la lletra c de l’article 38.1 de la Llei de l’Estat 21/2001, del 27 de desembre, per la que es regulen les mesures fiscals i administratives del nou sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú i ciutats amb estatut d’autonomia, i els articles 55.1 i 64 bis de la Llei de l’Estat 40/1998, s’estableixen els següents percentatges de deducció per inversió en habitatge habitual en el tram autonòmic:

a) Amb caràcter general, el 3,45%.

b) Quan s’utilitzi finançament aliè, els percentatges incrementats a què es refereix l’article 55.1.1.b) de la Llei de l’Estat 40/1998, de 9 de desembre, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, són del 6,75% i 5,10%, respectivament.

2.2  Els contribuents que es trobin en alguna de les circumstàncies que s’estableixen en l’apartat 2.3, poden aplicar percentatges de deducció següents:

a) Amb caràcter general el 6,45%.

b) Quan s’utilitzi finançament aliè, els percentatges incrementats a què es refereix l’article 55.1.1.b de la Llei de l’Estat 40/1998 són del 9,75% i el 8,10%, respectivament.

2.3  Només poden aplicar aquests percentatges els contribuents que compleixen alguna de les condicions següents:

a) Tenir trenta-dos anys o menys en la data de meritació de l’impost, sempre que la seva base imposable no sigui superior a 30.000 euros.

b) Haver estat a l’atur durant cent vuitanta-tres dies o més durant l’exercici.

c) Tenir un grau de discapacitat igual o superior al 65%.

d) Formar part d’una unitat familiar que inclogui almenys un fill en la data de meritació de l’impost .

2.4  Als efectes de l’aplicació d’aquesta deducció, de conformitat amb l’article 112 de la Llei general tributària, les entitats gestores de la Seguretat Social han de facilitar la informació relativa a les persones que han estat a l’atur més de cent vuitanta-tres dies durant l’exercici.

2.5  En el cas de despeses per a l’adequació de l’habitatge habitual a què es refereix l’apartat 4 del número 1 de l’article 55 de la Llei de l’Estat 40/1998, els percentatges de deducció són:

a) Amb caràcter general, el 6,45%.

b) Quan s’utilitzi finançament aliè, els percentatges incrementats a què es refereix l’article 55.1.1.b de la Llei de l’Estat 40/1998, són del 9,75% i el 8,10%, respectivament.

3. Deducció pel pagament d’interessos de préstecs a l’estudi universitari de tercer cicle

Els contribuents poden deduir l’import dels interessos pagats en el període impositiu corresponents als préstecs concedits per mitjà de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca per al finançament d’estudis universitaris de tercer cicle.

4. Deducció per la donació de quantitats a descendents per a l’adquisició del seu primer habitatge habitual

Els contribuents que durant l’exercici hagin efectuat una donació que hagi gaudit de la deducció del 80% de la quota de l’impost sobre successions i donacions establerta per l’article 8 d’aquesta Llei poden deduir l’1% de la quantitat donada.

5. Requisits per a l’aplicació de les deduccions

Les deduccions establertes pels apartats 1 a 4 resten condicionades a la justificació documental adequada i suficient dels pressupòsits de fet i dels requisits que en determinin l’aplicabilitat.

Secció segona

Impost sobre el patrimoni

Article 2

Mínim exempt

Amb efectes a partir de l’1 de gener de 2003, el mínim exempt en l’impost sobre el patrimoni es fixa en 108.200 euros. En el cas que el contribuent sigui una persona discapacitada física, psíquica o sensorial amb un grau de discapacitat igual o superior al 65%, el mínim exempt es fixa en 216.400 euros.

Secció tercera

Impost sobre successions i donacions

Article 3

Modificació de la reducció del grup I de la lletra a de l’article 2 de la Llei 21/2001, del 28 de desembre, de mesures fiscals i administratives

Es modifica la reducció del grup I regulada per la lletra a de l’article 2 de la Llei 21/2001, que resta redactada de la manera següent:

"Grup I: adquisicions per descendents i adoptats menors de vint-i-un anys: 18.000 euros, més 12.000 euros per cada any de menys de vint-i-un que tingui el causahavent, fins al límit de 114.000 euros."

Article 4

Modificació de la reducció per discapacitats establerta per la lletra b de l’article 2 de la Llei 21/2001

Amb efectes a partir de l’1 de gener de 2003, la reducció a què es refereix la lletra b de l’article 2 de la Llei 21/2001, quan el contribuent tingui un grau de discapacitat igual o superior al 65%, es fixa en 570.000 euros.

Article 5

Modificació de la lletra d de l’apartat segon de la lletra d de l’article 2 de la Llei 21/2001

Es modifica la lletra d de l’apartat segon de la lletra d de l’article 2 de la Llei 21/2001, que resta redactada de la manera següent:

"d) Que el causant hagués exercit efectivament funcions de direcció en l’entitat, tasca per la qual percebés una remuneració que representés més del 50% de la totalitat dels seus rendiments d’activitats econòmiques i del treball personal. Als efectes d’aquest càlcul, no s’han de computar entre els rendiments d’activitats econòmiques i del treball personal els rendiments de l’activitat econòmica a què es refereix l’apartat primer. Quan una mateixa persona sigui titular de participacions en diverses entitats en les quals desenvolupi tasques directives retribuïdes i sempre que hi concorrin les condicions establertes per les lletres a, b i c, per al càlcul del percentatge que representa la remuneració per les funcions directives exercides en cada entitat respecte a la totalitat dels rendiments del treball i per activitats econòmiques del causant, no s’hi han d’incloure els rendiments derivats de l’exercici de les funcions de direcció en les altres entitats. Si la participació en l’entitat és conjunta amb alguna o algunes de les persones a què es refereix la lletra c, les funcions de direcció i les remuneracions que en deriven han de complir-se almenys en una de les persones del grup de parentiu."

Article 6

Modificació de l’apartat novè de la lletra d de l’article 2 de la Llei 21/2001

Es modifica l’apartat novè de la lletra d de l’article 2 de la Llei 21/2001, que resta redactat de la manera següent:

"Novè. Quant a la reducció establerta per l’apartat cinquè, el gaudi definitiu d’aquesta resta condicionat al manteniment de la titularitat dels béns adquirits en el patrimoni de l’adquirent durant els cinc anys següents a la mort del causant, llevat que, al seu torn, morís l’adquirent dins aquest termini o els adquireixi la Generalitat."

Article 7

Tarifa

Amb efectes des de l’1 de gener de 2003, l’article 3 de la Llei 21/2001 resta redactat de la manera següent:

"La quota íntegra de l’impost sobre successions i donacions s’obté aplicant a la base liquidable, calculada segons el que disposa l’article 2 d’aquesta Llei, l’escala següent:

Base liquidable	Quota íntegra	Resta base liquidable	Tipus
Fins a euros	Euros	Fins a euros	%
0,00	0,00	8.000,00	7,42
8.000,00	593,64	8.000,00	8,25
16.000,00	1.253,24	8.000,00	9,07
24.000,00	1.978,80	8.000,00	9,89
32.000,00	2.770,32	8.000,00	10,72
40.000,00	3.627,80	8.000,00	11,54
48.000,00	4.551,24	8.000,00	12,37
56.000,00	5.540,64	8.000,00	13,19
64.000,00	6.596,00	8.000,00	14,02
72.000,00	7.717,32	8.000,00	14,84
80.000,00	8.904,60	40.000,00	15,67
120.000,00	15.172,60	40.000,00	18,16
160.000,00	22.436,60	80.000,00	20,64
240.000,00	38.948,60	160.000,00	24,75
400.000,00	78.548,60	400.000,00	28,87
800.000,00	194.028,60	en endavant	32,98

Article 8

Deducció en la donació de quantitats destinades a l’adquisició del primer habitatge habitual del descendent

1. Amb efectes a partir de l’1 de gener de 2003, la donació als fills i descendents de quantitats destinades a l’adquisició del seu primer habitatge habitual dóna dret a l’aplicació d’una deducció del 80% de la quota tributària de l’impost sobre successions i donacions.

2. L’aplicació d’aquesta deducció queda sotmesa al compliment dels requisits següents:

a) La donació s’ha de formalitzar en escriptura pública en la qual s’expressi la voluntat que els diners donats es destinin a l’adquisició del primer habitatge habitual del donatari.

b) El donatari no pot tenir més de trenta-dos anys i la base imposable en la seva darrera declaració de l’impost sobre la renda de les persones físiques no pot ésser superior a 30.000 euros.

c) El donatari ha d’adquirir l’habitatge en el termini màxim de tres mesos des de la data de la donació, o des de la data de la primera donació si n’hi ha de successives. Aquesta deducció no és aplicable a donacions posteriors a l’adquisició de l’habitatge.

3. L’import màxim de la donació o donacions amb dret a deducció és de 18.000 euros. En el cas de contribuents discapacitats amb un grau de discapacitat igual o superior al 65%, aquest import màxim és de 36.000 euros.

4. Els límits establerts per l’apartat 3 són aplicables tant en el cas de donació única com en el cas de donacions successives, ja siguin provinents del mateix ascendent o de diferents ascendents, que són acumulables a aquests efectes. En aquest darrer cas, només tenen dret a gaudir de la bonificació, dins el límit quantitatiu assenyalat, aquelles que s’hagin efectuat dins el termini de tres mesos anteriors a l’adquisició de l’habitatge, d’acord amb el que estableix la lletra c de l’apartat 2.

5. Es considera habitatge habitual el que s’ajusta a la definició i als requisits establerts per la normativa de l’impost sobre la renda de les persones físiques.

6. S’entén per adquisició del primer habitatge habitual l’adquisició de la totalitat o de la meitat indivisa, en el cas de cònjuges, de l’habitatge en plena propietat.

7. No tenen dret a aquesta deducció els contribuents als quals correspongui l’aplicació d’un coeficient multiplicador superior a 1.

Article 9

Unions estables de parella

Es modifica, amb efectes de l’1 de gener de 2003, l’article 31 de la Llei 25/1998, del 31 de desembre, de mesures administratives, fiscals i d’adaptació a l’euro, que resta redactat de la manera següent:

"Article 31. Tractament fiscal de les unions estables de parella

"1. D’acord amb el que estableix la disposició final primera de la Llei 10/1998, del 15 de juliol, d’unions estables de parella, i dins l’àmbit de competències assumides per la Generalitat en el marc de la Llei de l’Estat 21/2001, els membres de les unions estables regulades per la dita Llei 10/1998 tenen, en relació amb l’impost de successions i donacions, l’assimilació als cònjuges.

"2. Als efectes del que estableix l’apartat 1, el subjecte passiu convivent en una unió estable de parella ha d’acreditar l’existència d’aquesta unió, d’acord amb el que especifiquen les lletres següents:

"a) En el cas d’unió de parella estable heterosexual, mitjançant l’escriptura pública de formalització de la convivència atorgada com a mínim dos anys abans de la mort del causant o de la donació, o bé mitjançant acta de notorietat de la convivència i del transcurs del període mínim de dos anys d’aquesta, als quals fa referència l’article 10 de la Llei 10/1998.

"b) En el cas d’unió de parella estable homosexual, mitjançant l’escriptura pública atorgada conjuntament, a què fa referència l’article 21 de la Llei 10/1998."

Capítol II

Impostos indirectes

Secció única

Impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats

Article 10

Tipus de gravamen en l’adquisició de l’habitatge habitual per joves

1. El tipus impositiu aplicable a la transmissió d’un immoble que hagi de constituir l’habitatge habitual del subjecte passiu és del 5% si en la data de meritament de l’impost aquest té trenta-dos anys o menys, sempre que la base imposable en la seva darrera declaració de l’impost sobre la renda de les persones físiques no excedeixi els 30.000 euros.

2. Es considera habitatge habitual el que s’ajusta a la definició i als requisits establerts per la normativa de l’impost sobre la renda de les persones físiques.

Article 11

Modificació de la lletra a de l’apartat 2 de l’article 5 de la Llei 21/2001, del 28 de desembre, de mesures fiscals i administratives

Es modifica la lletra a de l’apartat 2 de l’article 5 de la Llei 21/2001, que resta redactada de la manera següent:

"a) Són famílies nombroses les que defineix la Llei 25/1971, del 19 de juny, de protecció a la família nombrosa, tenint en compte les modificacions que d’aquest concepte han introduït les lleis de l’Estat 42/1994, del 30 de desembre, i 8/1998, del 14 d’abril."

Article 12

Modificació de la lletra c de l’article 7 de la Llei 21/2001

Es modifica la lletra c de l’article 7 de la Llei 21/2001, que resta redactada de la manera següent:

"c) Els altres documents tributen segons l’escala següent:

"Porció de base imposable (euros)	Tipus
"Fins a 30.000	0,5%
"De 30.000,01 i fins a 60.000	0,75%
"Més de 60.000	1%"

Article 13

Bonificació de la quota per la transmissió d’habitatges a empreses immobiliàries

1. La transmissió de la totalitat o d’una part d’un o més habitatges i els seus annexos a una empresa a la qual siguin aplicables les normes d’adaptació del Pla general de comptabilitat del sector immobiliari pot gaudir d’una bonificació del 70% de la quota de l’impost en la modalitat de transmissió patrimonial onerosa, sempre que compleixi els requisits següents:

a) Que incorpori aquest habitatge al seu actiu circulant amb la finalitat de vendre’l.

b) Que la seva activitat principal sigui la construcció d’edificis, la promoció immobiliària o la compravenda de béns immobles per compte propi.

2. L’aplicació d’aquesta bonificació és provisional, per a la qual cosa només cal que es faci constar en l’escriptura pública que l’adquisició de la finca s’efectua amb la finalitat de vendre-la a un particular per al seu ús com a habitatge. Per a l’elevació a definitiva, el subjecte passiu haurà de justificar la venda posterior de la totalitat de l’habitatge i els seus annexos bé a una empresa que compleixi els mateixos requisits de l’apartat 1, o bé a una persona física per a cobrir les seves necessitats d’allotjament, dins el termini de tres anys des de la seva adquisició.

3. Si no es produeix la transmissió a què es refereix l’apartat 2 dins el període assenyalat o, si es produeix però no s’ha efectuat a favor dels adquirents concrets que s’hi assenyalen, el subjecte passiu ha de presentar, dins el termini reglamentari de presentació, comptat des de l’endemà de la data final del termini de tres anys, o de la data de la venda posterior, respectivament, una autoliquidació complementària sense bonificació i amb deducció de la quota ingressada, amb aplicació dels interessos de demora corresponents.

4. Als efectes de l’aplicació de la bonificació, cal tenir en compte les regles especials següents:

a) Quan es transmetin habitatges que formin part d’una edificació sencera en règim de propietat vertical, la bonificació només és aplicable en relació amb la superfície que s’assigni com a habitatge en la divisió en propietat horitzontal posterior, i en resta exclosa la superfície dedicada a locals comercials.

b) La bonificació és aplicable a l’habitatge i al terreny en què es troba enclavat sempre que formin una mateixa finca registral i la venda posterior dins el termini dels tres anys comprengui la totalitat d’aquesta.

c) En el cas d’adquisició de parts indivises, el dia inicial del termini de tres anys a què fa referència l’apartat 2 és la data de l’adquisició de la primera part indivisa.

d) Queden expressament excloses de l’aplicació d’aquesta bonificació:

– Les adjudicacions d’immobles en subhasta judicial.

– Les transmissions de valors que incorrin en els supòsits a què es refereix l’article 17.2 del Text refós de la Llei de l’impost, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1993, del 24 de setembre.

5. El Govern ha d’aprovar per reglament les disposicions necessàries per a executar i desenvolupar aquest precepte.

Capítol III

Tributació sobre el joc

Secció única

Màquines recreatives i d’atzar

Article 14

Quota: modificació de l’article 8 de la Llei 21/2001, del 28 de desembre, de mesures fiscals i administratives

Amb efectes a partir de l’1 de gener de 2003, es modifica l’article 8 de la Llei 21/2001, que resta redactat de la manera següent:

"Article 8. Quotes fixes de les màquines recreatives i d’atzar

"Les quotes fixes de les màquines recreatives i d’atzar es fixen en les quantitats següents:

"1. En els supòsits d’explotació de màquines o aparells automàtics aptes per al joc, la quota aplicable s’ha de determinar en funció de la classificació de les màquines establerta pel Reglament de màquines recreatives i d’atzar, aprovat pel Decret 28/1997, del 21 de gener. D’acord amb aquesta classificació, són aplicables les quotes següents:

"a) Les màquines tipus "B" o recreatives amb premi: una quota trimestral de 887,25 euros. Si es tracta de màquines o aparells automàtics tipus "B" en què poden intervenir dos jugadors o més de manera simultània, sempre que el joc de cadascú sigui independent del d’altres jugadors, són aplicables les quotes següents:

"Màquines o aparells de dos jugadors: l’import que resulti de multiplicar per dos la quota fixada per la lletra a.

"Màquines o aparells de tres jugadors o més: 1.774 euros, més el resultat de multiplicar per 570 el producte del nombre de jugadors pel preu màxim autoritzat per a la partida.

"b) Per a les màquines tipus "C" o d’atzar, s’estableix una quota trimestral de 1.277,50 euros. Si es tracta de màquines o aparells automàtics tipus "C" en què poden intervenir dos jugadors o més de manera simultània sempre que el joc de cadascú sigui independent del d’altres jugadors, són aplicables les quotes següents:

"Màquines o aparells de dos jugadors: l’import que resulti de multiplicar per dos la quota fixada per la lletra b.

"Màquines o aparells de tres jugadors o més: 2.555 euros, més el resultat de multiplicar per 383,25 euros el nombre màxim de jugadors autoritzats.

"c) Per a les màquines tipus grua amb premis en espècie, s’estableix una quota trimestral de 625 euros.

"2. En el cas de modificació del preu màxim de 20 cèntims d’euro autoritzat per a la partida de màquines de tipus "B" o recreatives amb premi, la quota tributària de 887,25 euros a què es refereix l’apartat 1.a, s’ha d’incrementar de 16,40 euros per cada 5 cèntims d’euro en què el nou preu màxim autoritzat excedeixi 20 cèntims d’euro."

Article 15

Acreditació

Es modifica l’apartat 3 de l’article 34 de la Llei 25/1998, de 31 de desembre, de mesures administratives, fiscals i d’adaptació a l’euro, que resta redactat de la manera següent:

"3. En el cas de màquines o aparells automàtics aptes per a la realització de jocs d’atzar, la taxa és exigible per trimestres naturals i s’acredita el primer dia de cada trimestre pel que fa a les màquines o els aparells autoritzats en trimestres precedents. A aquests efectes, la taxa s’acredita sempre que no consti fefaentment que abans del primer dia de cada trimestre natural s’ha renunciat a l’autorització d’explotació de la màquina o s’ha revocat aquesta per qualsevol causa. En el cas de màquines de nova autorització, la data d’acreditació de la taxa coincideix amb la data de l’autorització, i s’ha de satisfer la taxa del trimestre en curs dins el termini que es fixi per reglament. En el cas de transmissió de la màquina abans del termini que el reglament estableixi per al pagament del trimestre en curs, es pot establir, també per reglament, l’avançament del seu pagament."

Capítol IV

Tributs propis

Secció primera

Impost sobre els grans establiments comercials

Article 16

Modificació de l’apartat 4 de l’article 17 de la Llei 16/2000, del 28 de desembre, de l’impost sobre grans establiments comercials

Es modifica l’apartat 4 de l’article 17 de la Llei 16/2000, que resta redactat de la manera següent:

"4. La domiciliació bancària del pagament del deute tributari dóna dret a una reducció de l’1% sobre la quota. Aquesta reducció es perd en el cas de manca de pagament del deute tributari en període voluntari."

Secció segona

Destinació dels ingressos de l’impost sobre grans establiments comercials

Article 17

Modificació de la disposició addicional cinquena de la Llei 15/2000, del 29 de desembre, de mesures fiscals i administratives

Es modifica la disposició addicional cinquena de la Llei 15/2000, que resta redactada de la manera següent:

"Disposició addicional cinquena. Criteris de distribució dels ingressos provinents de l’impost sobre grans establiments comercials

"Els ingressos obtinguts de l’impost sobre grans establiments comercials, que en cap cas no poden ésser destinats a ajuts específics per a empreses comercials, s’han de distribuir d’acord amb els criteris següents:

"a) Un mínim del 40% ha d’ésser destinat a infraestructures d’equipament municipal i urbanisme comercial.

"b) Un mínim del 30% ha d’ésser destinat a desenvolupament de plans d’actuació i dinamització comercial en àrees afectades pels emplaçaments de grans establiments comercials.

"c) Un mínim del 10% ha d’ésser destinat a desenvolupament de plans d’actuació mediambientals en àrees afectades pels emplaçaments de grans establiments comercials."

Secció tercera

Cànon de l’aigua

Article 18

Modificació de la Llei 6/1999, del 12 de juliol, d’ordenació, gestió i tributació de l’aigua

1. Es modifica l’apartat 3 de l’article 41 de la Llei 6/1999, que resta redactat de la manera següent:

"3. Les entitats subministradores tenen encomanada la gestió i la recaptació del cànon de l’aigua en els termes establerts per aquesta Llei. Així mateix, han de respondre solidàriament de l’ingrés de les quantitats que, en concepte de cànon de l’aigua, haguessin hagut d’exigir als usuaris, en els termes establerts pels articles 50 i 52.4. Les tasques atribuïdes a les entitats subministradores per aquesta Llei i els requisits formals necessaris per a dur-les a terme són les que es desenvolupen per reglament."

2. Se suprimeix el paràmetre "Increment de temperatura (IT)", en l’apartat 1 de l’article 47 de la Llei 6/1999.

3. Es modifica el paràgraf de l’apartat 7 de l’article 47 de la Llei 6/1999 que regula el coeficient de salinitat, el qual resta redactat de la manera següent:

"Ks: és el coeficient de salinitat; els abocaments fets en aigües superficials continentals amb cabals superiors a 100 metres cúbics per segon en èpoques d’estiatge resten afectats d’un coeficient de salinitat per al paràmetre de les sals solubles equivalent a 0,2."

4. Es modifica el paràgraf de l’apartat 7 de l’article 47 de la Llei 6/1999 que regula el coeficient d’abocament a sistema, el qual resta redactat de la manera següent:

"Ka: és el coeficient d’abocament a sistema; en relació amb abocaments efectuats a xarxes de clavegueram, col·lectors generals i emissaris públics corresponents a sistemes públics de sanejament, el tipus de gravamen específic determinat en funció de la càrrega contaminant abocada resta afectat pels coeficients següents:

"– coeficient 1,5, sempre que aquest tipus sigui inferior al previst, amb caràcter general, per als usos industrials. El tipus resultant no pot superar el previst per als usos industrials generals establerts pel primer paràgraf de l’article 47.1.

"– coeficient 1,25, sempre que el tipus de gravamen específic individualitzat sigui superior al previst amb caràcter general per als usos industrials."

5. Se suprimeix el coeficient de regulació (Cr), en l’apartat 7 de l’article 47 de la Llei 6/1999.

6. Es modifica l’apartat 3 de l’article 49 de la Llei 6/1999, que resta redactat de la manera següent:

"3. La determinació de la quota del cànon de l’aigua aplicable als usos ramaders d’aigua, segons el sistema de determinació objectiva a què fa referència l’apartat segon d’aquest article, es fa segons la fórmula següent, desenvolupada en l’annex 7 d’aquesta Llei, i que es basa en dades relatives al tipus d’explotació, de bestiar i al nombre de places, que han d’ésser declarades pel subjecte passiu:

"Q = nombre de places per euro / plaça."

7. Es modifica l’article 50 de la Llei 6/1999, que resta redactat de la manera següent:

"1. Les entitats subministradores resten obligades a cobrar als abonats, en nom i per compte de l’Agència Catalana de l’Aigua, l’import del cànon de l’aigua mitjançant la inclusió d’aquest en el mateix suport físic de la factura que documenta la contraprestació dels seus serveis, mentre l’Administració no faci ús de la facultat prevista en el número 5 d’aquest precepte.

"2. L’import del cànon de l’aigua s’ha de fer constar de manera diferenciada de qualsevol altre concepte dels inclosos en el document que incorpora la factura emesa per les entitats subministradores.

"3. L’entitat subministradora no està obligada a incloure en el document l’import del cànon de l’aigua quan s’acrediti la procedència d’alguna de les exempcions establertes per aquesta Llei.

"4. Les entitats subministradores han de declarar i ingressar, mitjançant autoliquidació, l’import recaptat en concepte de cànon de l’aigua a les entitats col·laboradores determinades per l’Agència Catalana de l’Aigua en la forma i els terminis establerts per reglament.

"5. L’Agència Catalana de l’Aigua pot, si es considera convenient, liquidar directament el cànon de l’aigua als usuaris.

"6. L’Agència Catalana de l’Aigua pot exigir a les entitats subministradores l’import del cànon de l’aigua que no s’hagués inclòs en el document que incorpora la factura emesa pel servei de subministrament d’aigua.

"7. Les quantitats que, incloses en el corresponent document en concepte de cànon de l’aigua, no s’haguessin satisfet pels usuaris han d’ésser comunicades i documentades per les entitats subministradores a l’Agència Catalana de l’Aigua en la forma i els terminis que es determinin per reglament. Aquestes quantitats han d’ésser directament exigibles als usuaris per l’Agència Catalana de l’Aigua d’acord amb la legislació tributària.

"8. L’exigibilitat del cànon de l’aigua coincideix, en el supòsit establert per l’apartat 7, amb la data d’expedició de les factures o dels rebuts pel subministrament d’aigua emesos però no pagats. En el cas de l’apartat 6, l’exigibilitat se situa en la data d’emissió de les factures que es determini per reglament.

"9. Les accions per l’eventual impagament del cànon de l’aigua són les que determina la legislació tributària vigent.

"10. L’Agència Catalana de l’Aigua comprova i investiga les activitats que integren o condicionen el rendiment del cànon de l’aigua, com ara el consum d’aigua, la facturació o la percepció d’aquest."

8. Es modifiquen els apartats 2, 4 i 6 de l’article 52 de la Llei 6/1999, que resten redactats de la manera següent:

"2. Els subjectes passius i els que col·laboren en la funció de gestió i de recaptació, als quals aquesta Llei imposa obligacions de caràcter material o formal en relació amb la percepció dels ingressos que s’hi regulen, resten subjectes a les determinacions que en matèria d’inspeccions i règim sancionador estableix la legislació tributària."

"4. En particular, la manca d’inclusió del cànon de l’aigua en el mateix document de la factura per les entitats subministradores d’aigua constitueix una infracció de caràcter greu sancionable amb una multa pecuniària del 50% al 150% de la quantia que s’hauria d’incloure en el document, a més d’haver de satisfer a l’Agència Catalana de l’Aigua l’import del cànon de l’aigua no inclòs en l’esmentat document."

"6. L’incompliment de les obligacions que aquesta normativa imposa als contribuents i als que col·laboren en la gestió i la recaptació de l’impost, quan no és constitutiva d’infracció greu, es qualifica d’infracció simple, sancionable amb una multa de 6 a 900 euros. En particular, constitueixen infraccions simples:

"a) L’omissió en les declaracions de dades que estiguin en poder del contribuent o de l’obligat a recaptar en nom de l’Agència, que ha d’ésser sancionada amb una multa de 6 a 900 euros per cada dada omesa quan es tracti de dades significatives per a la determinació del deute tributari i la identificació del contribuent, l’acreditació o el període de liquidació.

"b) L’exigència del cànon de l’aigua en un document separat de la factura del subministrament, que ha d’ésser sancionada amb una multa de 6 a 60 euros per document emès.

"c) La inclusió incorrecta del cànon de l’aigua per les empreses subministradores, que ha d’ésser sancionada amb una multa de 6 a 900 euros per cada factura amb un màxim del 3% de la facturació total de l’aigua subministrada en l’exercici immediatament anterior.

"d) La presentació de rebuts impagats de les empreses subministradores amb errors que afectin la identificació dels contribuents o la determinació del deute tributari, que ha d’ésser sancionada amb una multa de 30 a 60 euros per cada dada omesa o incorrecta.

"e) L’ingrés en entitats col·laboradores del deute tributari sense el lliurament simultani del full de liquidació, que ha d’ésser sancionat amb una multa de 150 euros per liquidació.

"f) La manca d’instal·lació d’aparells de mesurament per al càlcul de la base imposable segons el sistema d’estimació directe amb incompliment de l’obligació a què fan referència els apartats 5.a i 7 de l’article 42, que ha d’ésser sancionada amb una multa de 150 a 900 euros. Aquesta conducta no és constitutiva d’infracció quan el subjecte passiu hagi optat, amb caràcter previ, pels sistemes d’estimació objectiva per a determinar la base imposable."

9. Es modifica l’article 53 de la Llei 6/1999, que resta redactat de la manera següent:

"Article 53. Cànon de regulació i tarifa d’utilització

"1. Tenen també, particularment, la consideració d’ingrés propi de l’Agència Catalana de l’Aigua el cànon de regulació i la tarifa d’utilització establerts per l’article 114 del Reial decret legislatiu 1/2001, del 20 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’aigües, si la Generalitat explota i conserva les obres hidràuliques de regulació i específiques, per mitjà de l’Agència, amb càrrec al seu pressupost.

"2. Els beneficiats per les obres de regulació de les aigües superficials o subterrànies són els subjectes passius del cànon de regulació. I els beneficiats per altres obres hidràuliques específiques, incloses les de correcció del deteriorament del domini públic hidràulic, derivat de la seva utilització, són els subjectes passius de la tarifa d’utilització de l’aigua.

"3. L’Agència Catalana de l’Aigua liquida i recapta el cànon de regulació i la tarifa d’utilització d’acord amb el procediment establert per la normativa vigent en matèria d’aigües."

10. Es modifica l’article 54 de la Llei 6/1999, que resta redactat de la manera següent:

"Article 54. Cànon d’utilització de béns de domini públic hidràulic

"1. En l’àmbit de competències de la Generalitat, l’ocupació, la utilització i l’aprofitament dels béns de domini públic hidràulic a què fa referència l’article 112 del Reial decret legislatiu 1/2001, del 20 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’aigües, que requereixin autorització o concessió es graven amb un cànon destinat a protegir i millorar aquest domini, l’aplicació del qual fa pública l’Agència Catalana de l’Aigua. Els concessionaris d’aigües són exempts del pagament del cànon per l’ocupació o la utilització dels terrenys de domini públic necessaris per a dur a terme la concessió.

"2. La base imposable de l’exacció a què fa referència l’apartat 1 ha d’ésser la següent:

"a) En els casos d’ocupació de terrenys del domini públic hidràulic, pel valor dels terrenys ocupats prenent com a referència el valor de mercat dels terrenys contigus.

"b) En el cas d’utilització del domini públic hidràulic, pel valor de la dita utilització o del benefici obtingut amb aquesta.

"c) En el cas d’aprofitament de béns de domini públic hidràulic, pel valor dels materials consumits o la utilització que proporcioni el dit aprofitament.

"3. El tipus de gravamen anual és del 5% en els supòsits establerts per les lletres a i b de l’apartat 2, i del 100% en el supòsit establert per la lletra c, que s’ha d’aplicar sobre el valor de la base imposable resultant en cada cas.

"4. L’Agència Catalana de l’Aigua gestiona i recapta el cànon d’utilització de béns del domini públic hidràulic d’acord amb el procediment establert per la normativa vigent en matèria d’aigües."

11. Es modifica l’annex 3.b de la Llei 6/1999, que resta redactat de la manera següent:

"b) Canals amb totalitzadors en tots els punts d’abocament, que permetin el mesurament i el control de forma acumulada dels cabals abocats. Els canals han de complir les normes ISO 1438 (1980) i 4359 (1953) i estar instal·lats segons el que aquestes disposen; en el cas que no es compleixin aquestes normes, cal disposar de la documentació que descrigui la fórmula aplicable al canal instal·lat i les condicions d’utilització. En tot cas, cal disposar dels certificats de calibració i d’instal·lació correcta del canal emesos per la casa fabricant i per la casa instal·ladora, respectivament, o bé per un organisme oficial."

12. Se suprimeix l’annex 5 de la Llei 6/1999.

13. Es modifica l’annex 6 de la Llei 6/1999, que resta redactat de la manera següent:

"Annex 6. Coeficient de dilució

"Barem del coeficient de dilució, en funció dels valors de dilució inicial d’emissaris submarins.

"Valor de dilució	Coeficient per dilució
inicial:	(Kd)
"11.000 o més	0,60
"Entre 7.000 i menys d’11.000	0,65
"Entre 4.000 i menys de 7.000	0,70
"Entre 2.000 i menys de 4.000	0,75
"Entre 1.000 i menys de 2.000	0,75
"Entre 1.000 i menys de 2.000	0,80
"Entre 100 i menys de 1.000	0,85
"Menys de 100	1"

14. S’afegeix un annex 7 a la Llei 6/1999, amb el text següent:

"Annex 7. Sistemes de determinació de la quota per als establiments ramaders

"Tipus d’explotació
"Engreix d’ànecs	0,0185 euros /plaça
"Engreix de guatlles	0,003360 euros /10 places
"Engreix de pollastres	0,0185 euros /plaça
"Engreix de galls dindi	0,0361 euros /plaça
"Engreix de perdius	0,0076 euros /plaça
"Avicultura de posta	0,0403 euros /plaça
"Pollets de recria	0,007560 euros /plaça
"Cria de boví	0,6243 euros /plaça
"Engreix de vedells	1,7821 euros /plaça
"Vaques lleteres	4,1600 euros /plaça
"Boví de llet	5, 9429 euros /plaça
"Vedelles de reposició	2,9735 euros /plaça
"Cabrum de reproducció	0,5848 euros /plaça
"Cabrum de reposició	0,2919 euros /plaça
"Cabrum de sacrifici	0,1968 euros /plaça
"Producció de conill	0,3508 euros /plaça
"Bestiar equí	5,1940 euros /plaça
"Oví d’engreix	0,2447 euros /plaça
"Ovelles de reproducció	0,7344 euros /plaça
"Ovelles de reposició	0,3651 euros /plaça
"Porcí d’engreix	0,6832 euros /plaça
"Producció porcina	1,4245 euros /plaça
"Porcí de transició	0,3137 euros /plaça"

"El tipus de gravamen específic per usos ramaders s’afecta amb un coeficient 0, llevat que hi hagi contaminació de caràcter especial en naturalesa o en quantitat, comprovada pels serveis d’inspecció de l’Administració competent. "

Article 19

Terminis de pagament de quotes impagades pels conceptes del cànon d’infraestructura hidràulica i de l’increment de la tarifa de sanejament

1. Les quotes impagades pels subjectes passius de l’increment de la tarifa de sanejament i del cànon d’infraestructura hidràulica, corresponents a imports facturats a usuaris domèstics per entitats subministradores d’aigua, que han estat degudament justificades a l’organisme gestor amb posterioritat a l’1 de gener de 1999, s’han de fer efectives en els terminis establerts per la normativa vigent de recaptació.

2. Sens perjudici del que estableix l’apartat 1, els ajornaments i els fraccionaments de pagament del deute s’han de tramitar, de manera excepcional, sense interessos.

3. En el cas de manca de pagament o de pagament fora de termini d’alguna de les fraccions, es declaren vençuts la resta de terminis, que han d’ésser exigits per la via de constrenyiment, d’acord amb el que estableix la normativa aplicable als tributs de la Generalitat.

Secció quarta

Taxes

Article 20

Modificació del títol IV de la Llei 15/1997, del 24 de desembre, de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

1. Es modifica l’article 83 bis del capítol III del títol IV de la Llei 15/1997, que resta redactat de la manera següent:

"Constitueix el fet imposable de la taxa la realització, per la Direcció General de Tributs, de la valoració de rendes, productes, béns, despeses i altres elements del fet imposable a sol·licitud de la persona interessada amb caràcter previ a la realització del fet imposable corresponent, en l’àmbit de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats i de l’impost sobre successions i donacions."

2. Es modifica l’article 83 quinquies del capítol III del títol IV de la Llei 15/1997, que resta redactat de la manera següent:

"La quota de la taxa es fixa en 325 euros per cada bé valorat. Si la sol·licitud de valoració comporta valorar una pluralitat de béns, s’ha d’exigir, a més, la quota corresponent a la valoració de cadascun dels béns."

Article 21

Modificació del títol V de la Llei 15/1997

1. Es modifica l’article 97 del capítol III del títol V de la Llei 15/1997, que resta redactat de la manera següent:

"Article 97. Quota

"L’import de la quota és:

"1. Matrícula i serveis per a alumnes oficials: 132,43 euros

"2. Matrícula i drets d’examen del certificat de cicle elemental per a alumnes lliures: 49,06 euros

"3. Matrícula i drets d’examen del certificat d’aptitud per a alumnes lliures: 49,06 euros"

2. Es modifica el capítol IV del títol V de la Llei 15/1997, que resta redactat de la manera següent:

"Capítol IV. Taxa per la prestació dels serveis docents de l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya i per la prestació dels serveis docents que condueixen a l’obtenció del títol de Disseny de l’especialitat corresponent als ensenyaments de Disseny que estableix l’article 49 de la Llei orgànica 1/1990, del 3 d’octubre, d’ordenació general del sistema educatiu.

"Article 99. Fet imposable

"Constitueix el fet imposable de la taxa la prestació dels serveis docents de l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya i la prestació dels serveis docents que condueixen a l’obtenció del títol de Disseny de l’especialitat corresponent.

"Article 100. Subjecte passiu

"És subjecte passiu de la taxa qui sol·licita la prestació dels serveis docents a què es refereix aquest capítol.

"Article 101. Acreditament

"La taxa s’acredita mitjançant la realització del fet imposable, però pot ésser exigida en el moment de sol·licitar el servei.

"Article 102. Quota

"L’import de la quota és:

"1. Matrícula:

"1.1. Curs complet: 593,20 euros

"1.2. Assignatura anual (per cada hora setmanal de l’assignatura): 19,80 euros

"1.3. Assignatura quadrimestral (per cada hora setmanal de l’assignatura): 9,90 euros

"2. Proves d’accés: 47,50 euros

"3. Projecte final de carrera: 87,30 euros

"4. Secretaria:

"4.1. Expedient acadèmic, certificació acadèmica o trasllat acadèmic: 16,70 euros

"4.2. Compulsa de documents: 3,60 euros

"4.3. Expedició de targeta d’identitat d’estudiant al centre: 3,60 euros

"Article 103. Exempcions i bonificacions

"1. Als alumnes membres de famílies nombroses, els són aplicables les exempcions i les bonificacions establertes per la legislació vigent relativa a la protecció d’aquestes famílies.

"2. Són exempts del pagament de la taxa de matrícula de l’apartat 1 de l’article 102 els alumnes que tenen la condició de becaris amb càrrec als pressupostos de l’Estat. A l’efecte de formalització de la matrícula, els sol·licitants de beca poden fer la sol·licitud amb caràcter condicional, sense fer pagament previ de la quota. Els alumnes que no acreditin oportunament l’obtenció d’aquest benefici estan obligats al pagament immediat de la taxa, sense que calgui un requeriment previ de l’Administració. La manca de pagament, en aquest cas, comporta l’anul·lació de la matrícula condicional.

"Article 103 bis. Afectació

"Els ingressos derivats de la taxa, que es paga al mateix centre docent, resten afectats al finançament del foment de la conservació i la restauració de béns culturals i del disseny."

3. Es modifica el capítol VI del títol V de la Llei 15/1997, que resta redactat de la manera següent:

"Capítol VI. Taxa per la inscripció a la prova d’accés als cicles formatius de grau mitjà, i a la prova d’accés als cicles formatius de grau superior de formació professional específica i dels ensenyaments d’arts plàstiques i de disseny, i per la inscripció a les proves de caràcter específic per a l’accés als ensenyaments de règim especial de tècnic d’esport i tècnic superior d’esport

"Article 107 bis. Fet imposable

"Constitueix el fet imposable de la taxa la inscripció a la prova d’accés als cicles formatius de grau mitjà i a la prova d’accés als cicles formatius de grau superior de formació professional específica i dels ensenyaments d’arts plàstiques i de disseny, i també la inscripció a la prova de caràcter específic per a l’accés als ensenyaments de règim especial de tècnic d’esport i tècnic superior d’esport.

"Article 107 ter. Subjecte passiu

"Són subjectes passius de la taxa les persones que s’inscriuen a les proves.

"Article 107 quater. Acreditament

"La taxa s’acredita mitjançant la prestació del servei i s’exigeix en el moment de la inscripció.

"Article 107 quinquies. Quota

"L’import de la quota és:

"1. Prova d’accés als cicles formatius de grau mitjà de formació professional específica: 15,47 euros

"2. Prova d’accés als cicles formatius de grau mitjà dels ensenyaments d’arts plàstiques i disseny: 15,47 euros

"3. Prova d’accés als cicles formatius de grau superior de formació professional específica: 24,93 euros

"4. Prova d’accés als cicles formatius de grau superior dels ensenyaments d’arts plàstiques i disseny: 24,93 euros

"5. Prova de caràcter específic per a l’accés als ensenyaments de règim especial de tècnic d’esport o tècnic superior d’esport en qualsevol modalitat esportiva: 45 euros.

"Article 107 sexties. Exempcions i bonificacions

"1. A les persones membres de famílies nombroses, els són aplicables les exempcions i les bonificacions establertes per la legislació vigent relativa a la protecció d’aquestes famílies.

"2. Són exempts de pagar la taxa exigida, amb la justificació documental prèvia de llur situació, els subjectes passius que estiguin en situació d’incapacitat permanent total o absoluta.

"3. Són exempts de pagar la taxa exigida, amb la justificació documental prèvia de llur situació, els subjectes passius la renda anual total de la unitat familiar a la qual pertanyin, dividida pel nombre de membres que la integren, sigui inferior al 75% del salari mínim interprofessional, exclosa la part proporcional de pagues extraordinàries.

"4. Són exemptes de pagar la taxa exigida, amb la justificació documental prèvia de llur situació, les persones subjectes a mesures privatives de llibertat."

Article 22

Modificació del títol VII de la Llei 15/1997

1. Se suprimeix l’article 143 del capítol I del títol VII de la Llei 15/1997.

2. Se suprimeix l’apartat 3 de l’article 147 del capítol II del títol VII de la Llei 15/1997.

3. Es modifica l’apartat 1 de l’article 169 del capítol V del títol VII de la Llei 15/1997, que resta redactat de la manera següent:

"1. Per l’estudi i l’informe previs a la resolució dels expedients d’autorització administrativa o el registre de creació, ampliació, modificació, permís de funcionament, trasllat o tancament de centres, serveis i establiments."

4. Es modifiquen els articles 187, 188, 189 i 190 del capítol X del títol VII de la Llei 15/1997, que resten redactats de la manera següent:

"Article 187. Fet imposable

"Constitueix el fet imposable de la taxa la prestació que fa l’Institut d’Estudis de la Salut dels serveis consignats per l’article 190.

"Article 188. Subjectes passius

"Són subjectes passius de la taxa les persones a les quals es presten els serveis.

"Article 189. Acreditament

"La taxa s’acredita amb la prestació dels serveis constitutius del fet imposable, però en pot ésser exigit el pagament a la bestreta en el moment que les persones interessades en fan la sol·licitud.

"Article 190. Quota

"1. Inscripció en les convocatòries de les proves per a obtenir el diploma acreditatiu del nivell bàsic dels programes de formació en atenció sanitària immediata per al personal de transport sanitari.

"1.1. Prova de coneixements teòrics: 16,10 euros

"1.2. Prova de coneixements pràctics: 64,34 euros

"2. Per l’expedició del certificat que habilita personal no mèdic per a l’ús d’aparells desfibril·ladors externs automàtics, i també les successives renovacions d’aquest certificat: 4,25 euros."

5. S’afegeix un nou capítol XVII al títol VII de la Llei 15/1997, amb el text següent:

"Capítol XVII. Taxa per la formació higiènica dels manipuladors d’aliments d’alt risc.

"Article 215 bis. Fet imposable

"Constitueix el fet imposable de la taxa la prestació dels serveis consignats per l’article 215 quinquies, amb relació a la formació de manipuladors d’aliments d’alt risc.

"Article 215 ter. Subjecte passiu

"Són subjectes passius de la taxa les persones a les quals es presten els serveis.

"Article 215 quater. Acreditament

"La taxa s’acredita amb la prestació dels serveis constitutius del fet imposable, però en pot ésser exigit el pagament a la bestreta en el moment que les persones interessades en fan la sol·licitud.

"Article 215 quinquies. Quota

"Per la inscripció, la realització del curs de formació i l’expedició de la documentació acreditativa de l’assistència i l’aprofitament: 18 euros.

"Article 215 sexties. Afectació de la taxa

"Aquesta taxa té caràcter finalista, per la qual cosa, de conformitat amb el que estableix l’article 3, els ingressos derivats de la taxa resten afectats a actuacions tendents a la millora del control sanitari i la protecció de la salut."

6. S’afegeix un nou capítol XVIII al títol VII de la Llei 15/1997, amb el text següent:

"Capítol XVIII. Taxa per l’emissió del certificat de venda lliure de productes cosmètics

"Article 215 septies. Fet imposable

"Constitueix el fet imposable de la taxa la prestació dels serveis consignats per l’article 215 decies.

"Article 215 octies. Subjectes passius

"Són subjectes passius de la taxa les persones a les quals es presten els serveis.

"Article 215 novies. Acreditament

"La taxa s’acredita amb la prestació dels serveis constitutius del fet imposable, però en pot ésser exigit el pagament a la bestreta en el moment que les persones interessades en fan la sol·licitud.

"Article 215 decies. Quota

"Per l’emissió del certificat de venda lliure de productes cosmètics: 14 euros. Aquest import comprèn l’expedició del document per un màxim de 10 productes cosmètics, i 0,70 euros addicionals per cadascun dels productes cosmètics quan se sol·liciti un certificat amb més de 10 productes."

7. S’afegeix una disposició addicional sisena a la Llei 15/1997, amb el text següent:

"1. Quan en virtut de la normativa aplicable es transfereixin o deleguin a una altra administració pública o ens públic serveis del Departament de Sanitat i Seguretat Social gravats amb alguna de les taxes contingudes en el títol VII d’aquesta Llei, aquests tributs s’han de considerar ingressos propis de la mateixa administració pública o ens públic.

"2. Juntament amb el rendiment, la cessió de la taxa comprèn la gestió corresponent, les actuacions per a cobrar-ne l’import, tant per via voluntària com per via executiva; la revisió dels actes de naturalesa tributària, i la instrucció i la resolució del recurs de reposició previ a la reclamació econòmica administrativa davant la Junta Superior de Finances."

Article 23

Modificació del títol VIII de la Llei 15/1997

1. Es modifica el capítol III del títol VIII de la Llei 15/1997, que resta redactat de la manera següent:

"Capítol III. Taxa per l’expedició del títol de capacitació per a l’exercici de la professió de transportista per carretera, per a l’activitat de conseller o consellera de seguretat per al transport de mercaderies perilloses per carretera, per ferrocarril o per via navegable o del certificat de conductor o conductora per al transport de mercaderies o de viatgers per carretera

"Article 226. Fet imposable

"Constitueix el fet imposable de la taxa l’expedició del títol de capacitació per a l’exercici de la professió de transportista per carretera, per a l’activitat de conseller o consellera de seguretat per al transport de mercaderies perilloses per carretera, per ferrocarril o per via navegable o del certificat de conductor o conductora per al transport de mercaderies o de viatgers per carretera.

"Article 227. Subjectes passius

"Són subjectes passius de la taxa els qui sol·liciten el títol de capacitació per a l’exercici de la professió de transportista per carretera o per a l’activitat de conseller o consellera de seguretat per al transport de mercaderies perilloses per carretera, per ferrocarril o per via navegable o el certificat de conductor o conductora per al transport de mercaderies o de viatgers per carretera.

"Article 228. Acreditament

"La taxa s’acredita en el moment de la sol·licitud, però l’ingrés de la taxa s’ha de fer abans de l’expedició del certificat.

"Article 229. Quota

"La quota de la taxa per cada certificat és de 16,53 euros."

2. S’afegeix un nou paràgraf a l’apartat 2 de l’article 230 del capítol IV del títol VIII de la Llei 15/1997, amb el text següent:

"No estan sotmesos a aquesta taxa els informes emesos per les comissions territorials d’urbanisme dins els procediments per a l’aprovació del planejament urbanístic general o derivat establerts per la Llei 2/2002, del 14 de març, d’urbanisme, llevat dels supòsits establerts per l’article 233.7, 8 i 9."

3. S’afegeixen els apartats 7, 8 i 9 a l’article 233 del capítol IV del títol VIII de la Llei 15/1997, amb el text següent:

"7. Per informes de facultatius emesos dins els supòsits de subrogació establerts per l’article 88 de la Llei 2/2002, sempre que aquesta subrogació es produeixi a instància dels interessats en la tramitació de plans urbanístics derivats i dels projectes d’urbanització complementaris, en el cas de 10 hectàrees o fracció: 115,14 euros

"7.1  Per cada 10 hectàrees més o fracció: 62,10 euros

"7.2  En el cas que calgués sortir més dies al camp: 86,31 euros

"7.3  Més, si escau, el preu de les fotografies, per foto: 1,96 euros

"8. Per informes preceptius per autoritzacions d’usos i obres provisionals l’emissió dels quals correspon a la comissió territorial d’urbanisme que pertoqui, de conformitat amb l’article 54 de la Llei 2/2002: 41,61 euros.

"8.1. Si calgués sortir al camp: 86,31 euros.

"8.2. Més, si escau, el preu de les fotografies, per foto: 1,96 euros.

"9. Per informes de les comissions territorials d’urbanisme competents, en el supòsit establert per l’article 50 de la Llei 2/2002, relatiu a l’aprovació en sòl no urbanitzable de projectes de reconstrucció i rehabilitació de masies i cases rurals i de projectes d’activitats d’explotació de recursos naturals: 41,61 euros.

"9.1. Si calgués sortir al camp, per dia: 86,31 euros.

"9.1bis. Més, si s’escau, el preu de les fotografies, per foto: 1,96 euros."

4. Es modifiquen els coeficients dels apartats a, b, c i d de l’article 251 del capítol VIII del títol VIII de la Llei 15/1997, que resten redactats de la manera següent:

"a)

2,7
c =----------------	@ 0,50
5,5

"b)

0,8
c =--------------	@ 0,15
5,5

"c)

0,5
c =--------------	@ 0,10
5,5

"d)

0,3
c =---------------------	@ 0,05
5,5

5. S’afegeix un article 259 bis al capítol X del títol VIII de la Llei 15/1997, amb el text següent:

"Article 259 bis. Exempcions i bonificacions

"Són exempts de la taxa per l’ocupació de terrenys o la utilització de béns de domini públic i l’aprofitament dels seus materials en virtut de concessions o autoritzacions del Departament atorgades a administracions i ens públics, en l’àmbit de les seves competències en matèria de transport."

Article 24

Modificació del títol IX de la Llei 15/1997

1. S’afegeix un article 267 bis al capítol II del títol IX de la Llei 15/1997, amb el text següent:

"Article 267 bis. Afectació

"Aquesta taxa té caràcter finalista, per la qual cosa, de conformitat amb el que estableix l’article 3, els ingressos derivats de la taxa resten afectats a la conservació d’aquest recurs cinegètic a les partides corresponents del Departament de Medi Ambient."

2. S’afegeix un apartat 5 a l’article 271 del capítol III del títol IX de la Llei 15/1997, amb el text següent:

"5. Per l’autorització en relació amb la utilització confinada i l’alliberament voluntari d’organismes genèticament modificats (OGM) amb finalitats d’investigació i desenvolupament i qualsevol altra diferent de la comercialització.

"5.1. Sol·licitud d’autorització de la utilització confinada

"5.1.1. Per comunicació de primera utilització d’instal·lacions de risc nul o insignificant: 150 euros

"5.1.2. Per autorització de primera utilització d’instal·lacions per activitats confinades de risc baix o moderat: 300 euros

"5.1.3. Per autorització de primera utilització d’instal·lacions per activitats confinades amb risc alt: 600 euros

"5.2. Seguiment anual d’activitats de la utilització confinada

"5.2.1. Per comunicació d’activitats amb OGM en instal·lacions prèviament notificades de risc nul o insignificant: 225 euros

"5.2.2. Per autorització d’activitats amb OGM de risc baix o moderat en instal·lacions prèviament autoritzades per activitats d’aquests riscs o superiors: 450 euros

"5.2.3. Per autorització d’activitats amb OGM d’alt risc en instal·lacions prèviament autoritzades per activitats d’aquest risc: 1025 euros

"5.3. Alliberament: 995 euros"

3. S’afegeix un segon paràgraf al punt 2.1 del subapartat 2 de l’article 275 del capítol IV del títol IX de la Llei 15/1997, amb el text següent:

"Els ingressos procedents de la recaptació d’aquests imports s’afecten a la millora dels recursos destinats a facilitar les actuacions en matèria de salut dels animals."

4. Es modifica l’article 284 del capítol VI del títol IX de la Llei 15/1997, que resta redactat de la manera següent:

"Article 284. Quota

"La quota de la taxa per permisos de zones de pesca controlada és:

"	Salmònids amb mort / Salmònids sense mort
"Tarifa general	9 euros	6 euros
"Membre de la societat depescadors que gestiona la
zona o pescador o pescadora federat	4,80 euros	3,5 euros
"Membre de la societat de pescadors que gestiona la
zona i que, a més, és federat	1,8 euros	1,5 euros
"	Intensiu amb mort / Intensiu sense mort
"Tarifa general	12 euros	8 euros
"Membre de la societat de pescadors que gestiona la
zona o pescador o pescadora federat	9 euros	6 euros
"Membre de la societat de pescadors que gestiona la
zona i que, a més, és federat	4,5 euros	3 euros
	"Ciprínids (diari) / Ciprínids (anual)
"Tarifa general	2,5 euros	18,5 euros
"Membre de la societat de pescadors que gestiona la
zona o pescador o pescadora federat	1,7 euros	12 euros
"Membre de la societat de pescadors que gestiona la
zona i que, a més, és federat	0,5 euros	5 euros"

5. Es modifica l’article 285 del capítol VI del títol IX de la Llei 15/1997, que resta redactat de la manera següent:

"Són exempts d’aquesta taxa els subjectes passius que acreditin documentalment la situació d’incapacitat permanent total o absoluta, i les persones menors de catorze anys.

"Els subjectes passius que acreditin documentalment la condició de jubilat i que estiguin federats també són exempts del pagament d’aquesta taxa, de dilluns a dijous, sempre que aquests dies no siguin festius i vigílies de festius."

6. S’afegeix un article 294 bis al capítol VIII del títol IX de la Llei 15/1997, amb el text següent:

"Article 294 bis. Afectació de la taxa

"Aquesta taxa té caràcter finalista, per la qual cosa, de conformitat amb l’article 3, els ingressos derivats de la taxa resten afectats a la conservació d’aquest recurs piscícola a les partides corresponents del Departament de Medi Ambient i del Departament d’Agricultura Ramaderia i Pesca."

7. Es modifiquen els apartats 2.1, 2.2, 2.3, 2.4 i 2.5 de l’article 298 del capítol X del títol IX de la Llei 15/1997, que queden redactats de la manera següent:

"2. Títols per a l’exercici de l’activitat professional nauticopesquera i de busseig i per a l’exercici de l’activitat nauticoesportiva i subaquaticoesportiva.

"2.1. Drets d’examen

"2.1.1. Per a l’obtenció dels títols per a l’exercici de l’activitat professional nauticopesquera i de busseig que requereix un examen únic: 20 euros

"2.1.2. Per a l’obtenció dels títols per a l’exercici de l’activitat professional nauticopesquera i de busseig que requereixen un examen per assignatura o mòdul: 20 euros

"2.1.3. Per a l’obtenció del títol per a l’exercici de l’activitat nauticoesportiva de patró/ona de navegació bàsica (examen teòric): 40 euros

"2.1.4. Per a l’obtenció del títol per a l’exercici de l’activitat nauticoesportiva de patró/ona de navegació bàsica (examen pràctic): 66 euros

"2.1.5. Per a l’obtenció del títol per a l’exercici de l’activitat nauticoesportiva de patró/ona d’embarcacions d’esbarjo (examen teòric): 47 euros

"2.1.6. Per a l’obtenció del títol per a l’exercici de l’activitat nauticoesportiva de patró/ona d’embarcacions d’esbarjo (examen pràctic): 66 euros

"2.1.7. Per a l’obtenció del títol per a l’exercici de l’activitat nauticoesportiva de patró/ona de iot (examen teòric): 60 euros

"2.1.8. Per a l’obtenció del títol per a l’exercici de l’activitat nauticoesportiva de patró/ona de iot (examen pràctic): 119 euros

"2.1.9. Per a l’obtenció del títol per a l’exercici de l’activitat nauticoesportiva de capità/ana de iot (examen teòric): 80 euros

"2.1.10. Per a l’obtenció del títol per a l’exercici de l’activitat nauticoesportiva de capità/ana de iot (examen pràctic): 119 euros

"2.1.11. Exàmens per a l’obtenció dels títols subaquaticoesportius: 80 euros

"2.1.12. Examen per a l’obtenció del títol de patró/ona de moto nàutica: 40 euros

"2.2. Expedició de títols i targetes:

"2.2.1. Expedició de títols i targetes d’identitat professional per a l’exercici de l’activitat nauticopesquera i de busseig: 34 euros

"2.2.2. Expedició de títol i targeta d’acreditació de la titulació per a l’exercici de l’activitat nauticoesportiva de patró/ona de navegació bàsica: 40 euros

"2.2.3. Expedició de títol i targeta d’acreditació de la titulació per a l’exercici de l’activitat nauticoesportiva de patró/ona d’embarcacions d’esbarjo: 40 euros

"2.2.4. Expedició de títol i targeta d’acreditació de la titulació per a l’exercici de l’activitat nauticoesportiva de patró/ona de iot: 57 euros

"2.2.5. Expedició de títol i targeta d’acreditació de la titulació per a l’exercici de l’activitat nauticoesportiva de capità/ana de iot: 57 euros

"2.2.6. Expedició de títols i targetes d’acreditació de la titulació per a l’exercici de l’activitat subaquaticoesportiva: 34 euros

"2.2.7. Expedició de títol i targeta d’acreditació de la titulació per a l’exercici de l’activitat nauticoesportiva de patró/ona de moto nàutica: 40 euros

"2.3. Renovació de targetes

"2.3.1. Renovació de targetes d’acreditació de la titulació per a l’exercici de l’activitat nauticoesportiva, subaquaticoesportiva (per caducitat, pèrdua, robatori i eliminació de la nota restrictiva): 34 euros

"2.3.2. Renovació de targetes d’acreditació de la titulació per a l’exercici de l’activitat professional nauticopesquera i de busseig professional (per caducitat, pèrdua, robatori i eliminació de la nota restrictiva): 34 euros

"2.4. Expedició de duplicats de certificats d’examen, de títol (diplomes) i de targetes

"2.4.1. Expedició de duplicats de certificats d’examen, de títols per a l’exercici de l’activitat professional nauticopesquera i de busseig i de duplicats de diplomes de qualsevol títol: 14 euros

"2.5. Convalidació d’assignatures i títols

"2.5.1. Convalidació d’assignatures i títols nauticopesquers: 20 euros"

8. Se suprimeixen els apartats 2.6, 2.6.1, 2.6.2 i 2.6.3 de l’article 298 que passen a constituir l’apartat 4 i els subapartats 4.1, 4.2 i 4.3 del mateix article del capítol X del títol IX de la Llei 15/1997.

9. Es modifiquen l’encapçalament i els articles 316, 317, 318, 319 del capítol XIV del títol IX de la Llei 15/1997, que resten redactats de la manera següent:

"Capítol XIV. Taxa per la inscripció, la certificació de les dades i l’ampliació en el Consell Català de la Producció Agrària Ecològica

"Article 316. Fet imposable

"Constitueix el fet imposable de la taxa la inscripció, la certificació de les dades o l’ampliació de finques, indústries, empreses importadores i comercialitzadores en els registres establerts per la normativa vigent.

"Article 317. Subjecte passiu

"Són subjectes passius de la taxa les persones físiques o jurídiques que sol·licitin els serveis corresponents a què fa referència l’article 316.

"Article 318. Acreditament

"La taxa s’acredita en el moment que la persona interessada sol·licita el servei, però pot ésser exigida la justificació de l’ingrés de la taxa en el moment de la presentació de la sol·licitud.

"Article 319. Quota

"La quota de la taxa establerta en aquest capítol és:

"1. Per inscripció en els registres: 150 euros

"2. Per l’emissió del certificat anual d’actualització de les dades: 150 euros

"3. Per l’ampliació de finques, indústries, empreses importadores i comercialitzadores: 48,08 euros"

10. Es modifica l’article 319 bis del capítol XVI del títol IX de la Llei 15/1997, que resta redactat de la manera següent:

"Constitueix el fet imposable de la taxa per productes emparats la prestació dels serveis de supervisió necessaris que acreditin el compliment del sistema de control establert en el Reglament (CEE) 2092/91."

11. Es modifica l’article 319 quinquies del capítol XVI del títol IX de la Llei 15/1997, que resta redactat de la manera següent:

"La quota de la taxa per producte emparat és:

"1. a) En el cas de l’obtenció de productes exclusivament ecològics, quan el volum de facturació anual per la venda de producte no superi els 12.000 euros: 30 euros

"b) En el cas de l’obtenció de productes ecològics i convencionals dins la mateixa explotació, indústria i dependència, quan el volum de facturació anual per la venda de producte ecològic no superi els 12.000 euros: 35 euros

"2. a) En el cas de l’obtenció de productes exclusivament ecològics, quan el volum de facturació anual per la venda de producte estigui comprès entre els 12.001 euros i els 30.000 euros: 125 euros.

"b) En el cas de l’obtenció de productes ecològics i convencionals dins la mateixa explotació, indústria i dependència, quan el volum de facturació anual per la venda de producte ecològic estigui comprès entre els 12.001 euros i els 30.000 euros: 150 euros.

"3. a) En el cas de l’obtenció de productes exclusivament ecològics, quan el volum de facturació anual per la venda de producte estigui comprès entre els 30.001 euros i els 60.000 euros: 270 euros.

"b) En el cas de l’obtenció de productes ecològics i convencionals dins la mateixa explotació, indústria i dependència, quan el volum de facturació anual per la venda de producte ecològic estigui comprès entre els 30.001 euros i els 60.000 euros: 325 euros.

"4. a) En el cas de l’obtenció de productes exclusivament ecològics, quan el volum de facturació anual per la venda de producte estigui comprès entre els 60.001 euros i els 90.000 euros: 450 euros.

"b) En el cas de l’obtenció de productes ecològics i convencionals dins la mateixa explotació, indústria i dependència, quan el volum de facturació anual per la venda de producte ecològic estigui comprès entre els 60.001 euros i els 90.000 euros: 540 euros.

"5. a) En el cas de l’obtenció de productes exclusivament ecològics, quan el volum de facturació anual per la venda de producte estigui comprès entre els 90.001 euros i els 120.000 euros: 735 euros.

"b) En el cas de l’obtenció de productes ecològics i convencionals dins la mateixa explotació, indústria i dependència, quan el volum de facturació anual per la venda de producte ecològic estigui comprès entre els 90.001 euros i els 120.000 euros: 880 euros.

"6. a) En el cas de l’obtenció de productes exclusivament ecològics, quan el volum de facturació anual per la venda de producte estigui comprès entre els 120.001 euros i els 180.000 euros: 1.200 euros.

"b) En el cas de l’obtenció de productes ecològics i convencionals dins la mateixa explotació, indústria i dependència, quan el volum de facturació anual per la venda de producte ecològic estigui comprès entre els 120.001 euros i els 180.000 euros: 1.440 euros.

"7. a) En el cas de l’obtenció de productes exclusivament ecològics, quan el volum de facturació anual per la venda de producte estigui comprès entre els 180.001 euros i els 240.000 euros: 1.890 euros.

"b) En el cas de l’obtenció de productes ecològics i convencionals dins la mateixa explotació, indústria i dependència, quan el volum de facturació anual per la venda de producte ecològic estigui comprès entre els 180.001 euros i els 240.000 euros: 2.270 euros.

"8. a) En el cas de l’obtenció de productes exclusivament ecològics, quan el volum de facturació anual per la venda de producte estigui comprès entre els 240.001 euros i els 360.000 euros: 3.000 euros.

"b) En el cas de l’obtenció de productes ecològics i convencionals dins la mateixa explotació, indústria i dependència, quan el volum de facturació anual per la venda de producte ecològic estigui comprès entre els 240.001 euros i els 360.000 euros: 3.600 euros.

"9. a) En el cas de l’obtenció de productes exclusivament ecològics, quan el volum de facturació anual per la venda de producte estigui comprès entre els 360.001 euros i els 480.000 euros: 4.200 euros.

"b) En el cas de l’obtenció de productes ecològics i convencionals dins la mateixa explotació, indústria i dependència, quan el volum de facturació anual per la venda de producte ecològic estigui comprès entre els 360.001 euros i els 480.000 euros: 5.040 euros.

"10. a) En el cas de l’obtenció de productes exclusivament ecològics, quan el volum de facturació anual per la venda de producte estigui comprès entre els 480.001 euros i els 600.000 euros: 5.400 euros.

"b) En el cas de l’obtenció de productes ecològics i convencionals dins la mateixa explotació, indústria i dependència, quan el volum de facturació anual per la venda de producte ecològic estigui comprès entre els 480.001 euros i els 600.000 euros: 6.480 euros.

"11. a) En el cas de l’obtenció de productes exclusivament ecològics, quan el volum de facturació anual per la venda de producte estigui comprès entre els 600.001 euros i els 1.200.000 euros: 9.000 euros.

"b) En el cas de l’obtenció de productes ecològics i convencionals dins la mateixa explotació, indústria i dependència, quan el volum de facturació anual per la venda de producte ecològic estigui comprès entre els 600.001 euros i els 1.200.000 euros: 10.800 euros.

"12. a) En el cas de l’obtenció de productes exclusivament ecològics, quan el volum de facturació anual per la venda de producte estigui comprès entre els 1.200.001 euros i els 1.800.000 euros: 15.000 euros.

"b) En el cas de l’obtenció de productes ecològics i convencionals dins la mateixa explotació, indústria o dependència, quan el volum de facturació anual per la venda de producte ecològic estigui comprès entre els 1.200.001 euros i els 1.800.000 euros: 18.000 euros.

"13. a) En el cas de l’obtenció de productes exclusivament ecològics, quan el volum de facturació anual per la venda de producte ecològic sigui superior als 1.800.001 euros: 20.000 euros.

"b) En el cas de l’obtenció de productes ecològics i convencionals dins la mateixa explotació, indústria o dependència, quan el volum de facturació anual per la venda de producte ecològic sigui superior als 1.800.001 euros: 24.000 euros."

Article 25

Modificació del títol XII de la Llei 15/1997

S’afegeix un apartat 5.3.4 a l’article 333 del capítol I del títol XII de la Llei 15/1997, amb el text següent:

"5.3.4. Per l’emissió d’informes previs, certificacions i consultes de bases de dades externes relatius al registre de patents i marques: 19 euros."

Article 26

Modificació del títol XIV de la Llei 15/1997

1. S’afegeix una lletra c a l’article 389 del capítol VII del títol XIV de la Llei 15/1997, amb el text següent:

"c) Les actuacions derivades del procediment d’ofici per a determinar el tipus del cànon de l’aigua, en els casos en què no es presenti la declaració de l’ús i la contaminació (DUCA) o la correcció d’ofici de les dades de la DUCA presentada."

2. S’afegeix una lletra c a l’article 390 del capítol VII del títol XIV de la Llei 15/1997, amb el text següent:

"c) En el supòsit definit per la lletra c de l’article 389, les persones físiques o jurídiques a les quals afecta la prestació del servei."

3. Es modifica l’article 391 del capítol VII del títol XIV de la Llei 15/1997, que resta redactat de la manera següent:

"Són exempts de les taxes que graven la prestació de serveis relacionats en els apartats a i b de l’article 390:

"a) Els organismes i les entitats integrats en l’estructura de l’Estat, les comunitats autònomes o altres ens públics territorials o institucionals quan la sol·licitud del servei gravat la presentin aquests ens en el marc de la prestació d’un servei públic.

"b) Els particulars que sol·licitin autorització per treballs forestals en zona de domini públic hidràulic, sempre que la sol·licitud del servei que és gravat la presentin en relació amb actuacions que, a criteri de l’Administració hidràulica, permetin millorar l’estat qualitatiu ambiental de la zona i ordenar hidràulicament aquest àmbit fluvial, o bé puguin ésser qualificades de model d’explotació forestal sostenible, d’acord amb la normativa vigent."

4. S’afegeix un apartat 3 a l’article 392 del capítol VII del títol XIV de la Llei 15/1997, amb el text següent:

"3. El fet imposable definit per la lletra c de l’article 389 s’acredita amb la prestació del servei."

5. S’afegeix un apartat 2 a l’article 395 del capítol VII del títol XIV de la Llei 15/1997, amb el text següent:

"2. La quota pel fet imposable definit en la lletra c de l’article 389 és:

"1. Aixecament d’acta d’una inspecció puntual: 80,32 euros

"2. Aixecament d’acta d’una inspecció de llarga durada: 278,03 euros

"3. Analítica bàsica (MES, DQO decantada, DQO no decantada, SOL, CL, pH): 71,67 euros

"4. Analítica de matèries en suspensió (MES): 18,54 euros/unitat

"5. Analítica de DQO decantada: 18,54 euros/unitat

"6. Analítica de DQO no decantada: 18,54 euros/unitat

"7. Analítica de sals solubles (SOL): 18,54 euros/unitat

"8. Analítica per cada paràmetre complementari: 18,54 euros/unitat

"9. Analítica nutrients: 43,25 euros/unitat

"– Nitrogen Kj (orgànic + amoniacal): 21,62 euros/unitat

"– Fòsfor total: 21,62 euros/unitat

"10. Analítica de matèries inhibidores: 59,16 euros/unitat

"11. Determinació de dissolvents per cromatografia: 118,56 euros/unitat

"12. TOC: 32,93 euros/unitat

"13. AOX: 98,85 euros/unitat"

6. S’afegeix un capítol VIII al títol XIV de la Llei 15/1997, amb el text següent:

"Capítol VIII. Taxa pels permisos de caça major i menor dins les reserves nacionals de caça i reserves de caça

"Article 396. Fet imposable

"Constitueix el fet imposable d’aquesta taxa l’atorgament de permisos de caça major i menor dins les reserves nacionals de caça i les reserves de caça del territori de Catalunya.

"Article 397. Subjecte passiu

"Són subjectes passius les persones a qui són adjudicats els permisos corresponents per a caçar dins les reserves nacionals de caça i les reserves de caça.

"Article 398. Acreditament

"La taxa s’acredita en els termes següents:

"– La quota fixa o d’entrada s’acredita en el moment de l’adjudicació del permís.

"– La quota variable o complementària s’acredita en el moment de ferir o abatre la peça.

"Article 399. Quota

"La quota fixa o d’entrada s’exigeix d’acord amb les tarifes següents:

"1.1. Caça menor i porc senglar: 6 euros

"1.2. Ocells aquàtics: 120 euros

"1.3. Cabirol:

"Caça selectiva: 30 euros

"Caça de trofeu: 150,25 euros.

"1.4. Isard:

"Caça selectiva: 60 euros.

"Caça de trofeu: 120 euros.

"1.5. Cabra salvatge:

"Caça selectiva:

"De femelles i cries: 30 euros

"De mascles: 270 euros.

"Caça de trofeu: 360 euros.

"1.6. Cérvol:

"Caça selectiva:

"De femelles: 6 euros.

"De mascles: 60 euros.

"Caça de trofeu: 300,50 euros.

"2. La quota variable o complementària s’exigeix d’acord amb les tarifes següents:

"2.1. Cabirol

"Cacera selectiva:

"Per peça cobrada o ferida: 60 euros

"Cacera de trofeu:

"Per peça ferida i no cobrada: 150 euros

"Per peça cobrada:

"punts	euros	punts	euros
"De 95 fins a 100	150	119	631
"101	168	120	667
"102	186	121	703
"103	204	122	739
"104	222	123	775
"105	240	124	811
"106	258	125	847
"107	276	126	883
"108	301	127	956
"109	325	128	1.028
"110	349	129	1.100
"111	373	130	1.172
"112	403	131	1.244
"113	433	132	1.316
"114	463	133	1.388
"115	493	134	1.460
"116	523	135	1.533
"117	559	més de 135	1.533, més 90 per punt
"118	595

"2.2  Isard

"Cacera selectiva:

"Per peça cobrada: 90 euros

"Si la peça supera els 75 punts s’ha de valorar com a trofeu

"Cacera de trofeu:

"Per peça ferida i no cobrada: 120 euros

"Per peça cobrada:

"punts	euros	punts	euros
"Fins a 75	120	91	457
"76	132	92	493
"77	144	93	529
"78	156	94	565
"79	168	95	601
"80	180	96	649
"81	192	97	697
"82	204	98	745
"83	216	99	793
"84	228	100	841
"85	240	101	902
"86	276	102	962
"87	313	103	1.022
"88	349	104	1.082
"89	385	105	1.142
"90	421	més de 105	més 72 per punt

"2.3. Cabra salvatge

"Cacera selectiva de femelles i cries:

"De femella o cria cobrada: 30 euros

"De femella o cria ferida i no cobrada: 30 euros

"Cacera selectiva de mascles selectius (més de 5 anys i fins a 204 punts):

"Per peça ferida i no cobrada: 270 euros

"Per peça cobrada:

"punts	euros	punts	euros
"165 o menys	301	185	481
"166	307	186	493
"167	313	187	505
"168	319	188	517
"169	325	189	529
"170	331	190	541
"171	337	191	553
"172	343	192	565
"173	349	193	577
"174	355	194	589
"175	361	195	601
"176	373	196	631
"177	385	197	661
"178	397	198	691
"179	409	199	721
"180	421	200	751
"181	433	201	781
"182	445	202	811
"183	457	203	841
"184	469	204	871
		"205 o més	Segons tarifes de trofeu

"Caça trofeu

"Per peça ferida i no cobrada: 360 euros

"Per peça cobrada:

"punts	euros	punts	euros
204	segons
o menys	tarifes
	mascle
	selectiu
"Bronze 205	962	233	3.366
"206	1.007	234	3.486
"207	1.052	235	3.606
"208	1.097	236	3.756
"209	1.142	237	3.907
"210	1.187	238	4.057
"211	1.232	239	4.207
"212	1.277	240	4.357
"213	1.322	241	4.508
"214	1.367	242	4.658
		243	4.808
"Plata 215	1.442	244	4.958
"216	1.533	245	5.109
"217	1.623	246	5.259
"218	1.713	247	5.409
"219	1.803	248	5.559
"220	1.893	249	5.710
"221	1.983	250	5.860
"222	2.073	251	6.010
"223	2.164	252	6.160
"224	2.254	253	6.311
		254	6.461
"Or 225	2.404	255	6.611
"226	2.524	256	6.761
"227	2.644	257	6.912
"228	2.765	258	7.062
"229	2.885	259	7.212
"230	3.005	260	7.362
"231	3.125	261	7.362, més 301
"232	3.245	en endavant	per punt

"2.4. Cérvol:

"Cacera selectiva de mascles:

"Per peça cobrada: 150 euros

"Per peça ferida i no cobrada: 60 euros

"Cacera selectiva de femelles:

"Per peça cobrada: 36 euros

"Per peça ferida i no cobrada: 12 euros

"Cacera de trofeu:

"Per peça ferida i no cobrada: 120 euros

"Per peça cobrada:

"punts	euros	punts	euros
"Fins a 140	301	152	445
"141	313	153	457
"142	325	154	469
"143	337	155	481
"144	349	156	493
"145	361	157	505
"146	373	158	517
"147	385	159	529
"148	397	160	541
"149	409	161	565
"150	421	162	589
"151	433	163	673
"164	697	189	1.683
"165	721	190	1.743
"166	745	191	1.839
"167	769	192	1.935
"168	793	193	2.031
"169	817	194	2.128
"170	841	195	2.224
"171	865	196	2.344
"172	950	197	2.464
"173	974	198	2.584
"174	998	199	2.705
"175	1.022	200	2.825
"176	1.046	201	3.005
"177	1.070	202	3.185
"178	1.094	203	3.366
"179	1.118	204	3.546
"180	1.142	205	3.726
"181	1.250	206	3.967
"182	1.298	207	4.207
"183	1.346	208	4.447
"184	1.394	209	4.688
"185	1.442	210	4.928
"186	1.503	Més de 210	4.928, més
"187	1.563		301 per punt
"188	1.623

"Article 400. Bonificacions

"1. Els caçadors locals tenen una bonificació del 50% de la quota fixa o d’entrada, excepte en la de la caça menor i la caça del porc senglar.

"2. Els caçadors locals tenen una bonificació del 80% de les tarifes de la quota variable o complementària establertes per a la cacera selectiva de totes les espècies i una bonificació del 40% de les tarifes de la quota variable o complementària establertes per a la cacera de trofeu de totes les espècies.

"3. Són caçadors locals, als efectes de l’aplicació d’aquesta taxa els que tenen el veïnatge administratiu en algun dels termes municipals a què pertany la reserva corresponent.

"Article 401. Afectació

"Aquesta taxa té caràcter finalista, per la qual cosa, de conformitat amb el que estableix l’article 3, els ingressos derivats de la taxa resten afectats a garantir un funcionament correcte de les reserves nacionals de caça i de les reserves de caça, i a establir un aprofitament cinegètic racional."

7. S’afegeix un capítol IX al títol XIV de la Llei 15/1997, amb el text següent:

"Capítol IX. Taxa per l’ocupació de terrenys forestals propietat de la Generalitat adscrits al Departament de Medi Ambient

"Article 402. Fet imposable

"Constitueix el fet imposable d’aquesta taxa l’ocupació de terrenys forestals propietat de la Generalitat de Catalunya adscrits al Departament de Medi Ambient en virtut de l’atorgament de les concessions o les autoritzacions pertinents.

"Article 403. Subjecte passiu

"Són subjectes passius de la taxa les persones que sol·liciten l’ocupació dels terrenys forestals.

"Article 404. Acreditament

"La taxa s’acredita en el moment que s’atorga la concessió o l’autorització per l’ocupació respecte a l’anualitat en curs. En les successives anualitats l’acreditament es produeix l’1 de gener de cada any.

"Article 405. Quota

"1. Per les ocupacions de fins a trenta anys s’ha de pagar una quota anual, i, per les ocupacions d’una durada superior a trenta anys, se satisfà una quota única.

"2. La quota de la taxa de les ocupacions de fins a trenta anys es determina aplicant els criteris de valoració següents:

"– Valoració del sòl: s’ha de tenir en compte el valor de substitució del sòl segons el preu de mercat del metre quadrat corresponent al terreny concret en què se situa la forest i s’ha de tenir en compte el valor dels terrenys contigus d’acord amb l’ús actual que tinguin.

"– Valoració dels danys i perjudicis dels productes forestals fusters i no fusters, com a conseqüència de l’ocupació dels terrenys.

"– Valoració quantitativa de l’impacte ambiental derivat de l’ocupació dels terrenys: s’ha de tenir en compte l’estimació de l’impacte en la vida silvestre, el valor de protecció i els valors paisatgístics i recreatius.

"– Rendiment econòmic previsible de l’explotació que ha de permetre l’ocupació.

"L’establiment i la modificació dels paràmetres a utilitzar per fixar els criteris de valoració per a determinar la quantia de la quota de la taxa s’efectuen mitjançant ordre del conseller o consellera de Medi Ambient, d’acord amb el procediment establert per la Llei 13/1989, del 14 de desembre, d’organització, procediment i règim jurídic de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, i amb informe favorable de la Intervenció Delegada i del Departament d’Economia i Finances. En l’expedient d’elaboració de l’ordre, hi ha de constar una memòria econòmica, en la qual s’ha de justificar que les quanties proposades resulten de l’aplicació dels criteris establerts per l’apartat precedent i que compleixen el principi d’equivalència a què fa referència l’article 13. L’incompliment d’aquest requisit comporta la nul·litat de ple dret de la disposició.

"3. No obstant el que regula l’apartat 1, quan la quota anual resultant de l’ocupació de fins a trenta anys sigui inferior a 1.000 euros, s’ha de satisfer una quota única que es calcula capitalitzant les quotes anuals que correspondrien al tipus d’interès fixat pel Banc d’Espanya.

"4. La quota de la taxa de les ocupacions de durada superior a trenta anys es determina aplicant-hi els criteris de valoració de la Llei d’expropiació forçosa.

"5. Si, com a conseqüència de l’ocupació, es destrueixen o es deterioren els terrenys, els subjectes passius, sens perjudici del pagament de la taxa, estan obligats al reintegrament del cost total de les despeses de reconstrucció o reparació corresponents. Si els danys són irreparables, la indemnització ha de consistir en una quantia igual al valor dels béns destruïts o a l’import del deteriorament dels béns.

"Article 406. Afectació

"Aquesta taxa té caràcter finalista, per la qual cosa, de conformitat amb el que estableix l’article 3, els ingressos derivats de la taxa resten afectats a la protecció dels terrenys forestals que són propietat de la Generalitat de Catalunya adscrits al Departament de Medi Ambient o al Fons Forestal de Catalunya."

8. S’afegeix un capítol X al títol XIV de la Llei 15/1997, amb el text següent:

"Capítol X. Taxa per l’emissió de les declaracions d’impacte ambiental i les resolucions que determinen la no-necessitat de sotmetre un projecte al procediment d’avaluació d’impacte ambiental

"Article 407. Fet imposable

"Constitueix el fet imposable de la taxa l’emissió de les declaracions d’impacte ambiental i les resolucions que determinen la no-necessitat de sotmetre un projecte al procediment d’avaluació d’impacte ambiental d’un projecte de l’annex II del Reial decret legislatiu 1302/1986, del 28 de juny, d’avaluació d’impacte ambiental, modificat per la Llei 6/2001, del 8 de maig.

"No estan subjectes a aquesta taxa les actuacions que estan sotmeses també a la Llei 3/1998, del 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental.

"Article 408. Subjecte passiu

"Són subjectes passius de la taxa les persones físiques o jurídiques a les quals afecta la prestació del servei.

"Article 409. Acreditament

"La taxa s’acredita mitjançant la prestació del servei i és exigible a la bestreta des del moment en què es formula la sol·licitud.

"Article 410. Quota

"La quota de la taxa és la següent:

"Per l’emissió d’una declaració d’impacte ambiental: 200 euros + 40 euros (S o bé L) + (quantia estàndard del cost d’informació pública en el DOGC de l’estudi d’impacte: 90 euros) + (quantia estàndard del cost de publicació en el DOGC de la declaració d’impacte: 300 euros)

"Per l’emissió d’una resolució que determina la no-necessitat de sotmetre un projecte al procediment d’avaluació d’impacte ambiental d’un projecte de l’annex II: 120 euros + 25 euros (S o bé L) + (quantia estàndard del cost de publicació en el DOGC: 165 euros)

"S = superfície en hectàrees afectada per l’actuació en hectàrees.

"L = longitud en quilòmetres.

"L’aplicació d’un criteri o de l’altre depèn de la naturalesa lineal o no de l’actuació.

"Article 411. Afectació

"Aquesta taxa té caràcter finalista, per la qual cosa, de conformitat amb el que estableix l’article 3, els ingressos derivats de la taxa resten afectats a la Direcció General de Boscos i Biodiversitat per a la realització de les actuacions següents:

"a) Estudis amb la finalitat de poder determinar i caracteritzar llindars dels diferents tipus de projectes als efectes del que estableix l’article 1.2 in fine del Reial decret legislatiu 1302/1986, del 28 de juny, d’avaluació d’impacte ambiental, modificat per la Llei 6/2001.

"b) Actuacions de protecció i correcció mediambiental d’activitats realitzades amb anterioritat a l’entrada en vigor de la normativa d’impacte ambiental."

Article 27

Addició d’un nou títol XV a la Llei 15/1997

S’afegeix un títol XV a la Llei 15/1997, amb el text següent:

"Títol XV. Taxes del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació

"Capítol únic. Taxa per la prestació de serveis per l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari Català

"Article 412. Fet imposable

"Constitueix el fet imposable de la taxa la prestació que fa l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari Català de les activitats o els serveis que es consignen en l’article 415.

"Article 413. Subjecte passiu

"Són subjectes passius de la taxa les persones que sol·liciten l’emissió dels informes que constitueixen el fet imposable.

"Article 414. Acreditament

"La taxa s’acredita mitjançant la realització del fet imposable, però pot ésser exigida en el moment en què se sol·licita el servei.

"Article 415. Quota

"L’import de la quota és:

"1. Emissió dels informes pertinents per a la contractació de professorat lector i de professorat col·laborador: 10 euros

"2. Emissió de les acreditacions de recerca, per a accedir a la categoria de professorat agregat, o de recerca avançada, per a accedir a la categoria de catedràtic o catedràtica: 24 euros

"3. L’avaluació de l’activitat desenvolupada pels investigadors: 24 euros

"4. L’avaluació de l’activitat investigadora del personal docent i investigador de les universitats privades: 24 euros"

Capítol V

Normes de gestió

Secció primera

Obligacions formals

Article 28

Obligacions formals del subjecte passiu en l’impost sobre successions i donacions

En el cas de transmissions mortis causa, els subjectes passius estan obligats a presentar juntament amb la declaració tributària a què es refereix l’article 31 de la Llei de l’Estat 29/1987, del 18 de desembre, de l’impost sobre successions i donacions, un certificat emès per l’entitat financera corresponent per cada compte bancari de què fos titular el causant, en el qual han de constar els moviments efectuats en el període de l’any natural anterior a la seva mort.

Article 29

Obligacions formals de les empreses de subhastes i les altres entitats que fan subhastes de béns en l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats

Sens perjudici del deure general de col·laboració establert per la Llei de l’Estat 230/1963, general tributària, les entitats que fan subhastes de béns estan obligades a trametre a la Direcció General de Tributs, la primera quinzena de cada trimestre, una llista de les transmissions de béns en què han intervingut efectuades durant el trimestre anterior. Aquesta llista ha de comprendre les dades d’identificació del transmitent i de l’adquirent, la data de la transmissió, una descripció del bé subhastat i el preu final d’adjudicació.

Article 30

Obligacions formals de tramesa d’informació

1. Les obligacions formals dels notaris, establertes per l’article 52 del Text refós de la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1993 i per l’apartat 3 de l’article 32 de la Llei de l’Estat 29/1987, s’han de complir en el format que determini una ordre del conseller o consellera d’Economia i Finances. Aquesta informació es pot trametre en suport directament llegible per ordinador o per via teleinformàtica, d’acord amb les condicions i el disseny que aprovi una ordre del conseller o consellera d’Economia i Finances, la qual, a més, pot establir les circumstàncies i els terminis en què s’ha de presentar obligatòriament.

2. El compliment de qualsevol altra obligació legal de subministrament regular d’informació de contingut tributari també s’ha de trametre en suport directament llegible per ordinador o per via teleinformàtica, d’acord amb les condicions i el disseny que aprovi una ordre del conseller o consellera d’Economia i Finances, la qual, a més, pot establir les circumstàncies i els terminis en què aquesta informació s’ha de presentar obligatòriament.

Article 31

Subministrament d’informació relativa a l’impost sobre les vendes minoristes de determinats hidrocarburs

1. Els establiments de venda al públic al detall a què es refereix l’article 9.quatre.2 de la Llei de l’Estat 24/2001, del 27 de desembre, de mesures fiscals, administratives i de l’ordre social, estan obligats a presentar una declaració informativa a la Direcció General de Tributs, en els termes i les condicions que es fixin per reglament.

2. La declaració informativa ha de comprendre les quantitats que el declarant hagi venut de cadascun dels productes inclosos en l’àmbit objectiu de l’impost durant l’any natural.

3. Una ordre del conseller o consellera d’Economia i Finances ha d’aprovar les normes de gestió relatives a aquesta declaració informativa i els models i els terminis per a presentar-la, cosa que s’ha de poder fer en suport directament llegible per ordinador o per via teleinformàtica, d’acord amb les condicions i el disseny que s’hi estableixin.

Article 32

Presentació de declaracions i altres documents per via teleinformàtica

Amb la finalitat de facilitar el compliment de les obligacions dels contribuents, el Departament d’Economia i Finances ha de promoure la presentació teleinformàtica de declaracions, escriptures públiques i altres documents, desenvolupant els instruments jurídics i tecnològics necessaris en l’àmbit de la seva competència.

Secció segona

Comprovació de valors

Article 33

Acords de valoració prèvia vinculant

1. D’acord amb el que estableix l’article 9 de la Llei de l’Estat 1/1998, del 26 de febrer, de drets i garanties dels contribuents, els contribuents per l’impost sobre successions i donacions i per l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats poden sol·licitar a l’Administració tributària que determini, amb caràcter previ i vinculant, la valoració de rendes, productes, béns, despeses i altres elements del fet imposable, als efectes dels dits impostos.

2. Els contribuents han de presentar la sol·licitud per escrit abans que es produeixi el fet imposable i han d’adjuntar-hi una proposta de valoració motivada, signada per un tècnic o tècnica amb la titulació adequada segons la naturalesa del bé valorat, en la qual s’han de descriure de manera detallada el bé i les seves característiques.

3. L’Administració pot comprovar els elements de fet i les circumstàncies declarades pels contribuents, a qui pot requerir els documents i les dades que consideri pertinents als efectes de la identificació i la valoració correcta dels béns.

4. L’Administració ha de dictar l’acord de valoració per escrit indicant el seu caràcter vinculant, el bé valorat i l’impost en el qual té efectes, en el termini màxim de tres mesos des que s’hagi sol·licitat. La manca de contestació de l’Administració en el termini indicat implica l’acceptació dels valors proposats pel contribuent.

5. L’acord de valoració té un termini màxim de vigència de divuit mesos des de la data en què es dicta. L’Administració tributària ha d’aplicar al contribuent els valors establerts en aquest acord, llevat que es modifiqui la legislació o que canviïn de manera significativa les circumstàncies econòmiques que el fonamenten.

6. En el supòsit de realització del fet imposable amb anterioritat a la finalització del termini de tres mesos esmentat en l’apartat 4 sense que l’Administració tributària hagi dictat l’acord de valoració, cal considerar desistida la sol·licitud de valoració prèvia.

7. Contra l’acord de valoració no es pot interposar cap recurs, sens perjudici que els contribuents puguin fer-ho contra les liquidacions que, si escau, s’emetin amb posterioritat.

8. El Govern ha de regular per reglament les normes de procediment, les condicions i els requisits necessaris per a complir el que estableix aquest article.

Secció tercera

Prescripció

Article 34

Prescripció en l’impost sobre successions i donacions i en l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats

En el cas de documents atorgats a l’estranger, el còmput del termini de prescripció pel que fa a l’impost sobre successions i donacions i l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats s’inicia quan es presenta en qualsevol administració territorial de l’Estat espanyol. A aquests efectes, s’entén per administracions territorials les que estableixen l’apartat 1 de l’article 2 de la Llei de l’Estat 30/1992, del 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i les modificacions posteriors.

Títol II

Mesures administratives

Capítol I

Mesures amb relació a les finances i el patrimoni de la Generalitat

Secció primera

Mesures en matèria de contractació

Article 35

Foment dels objectius socials en la contractació

1. En els termes establerts per aquest article, els departaments, els organismes autònoms i les empreses públiques de la Generalitat han de reservar determinats contractes administratius d’obres, subministraments o serveis a centres d’inserció laboral de disminuïts i a entitats sense ànim de lucre que tinguin com a finalitat la integració de persones amb risc d’exclusió social, sempre que compleixin els requisits establerts per les normes de l’Estat i de la Generalitat que els siguin aplicables i que llur finalitat o llur activitat, d’acord amb llurs normes reguladores, estatuts o regles fundacionals, tingui relació directa amb l’objecte del contracte.

2. Els objectes contractuals susceptibles de reserva són les obres i els serveis de conservació i manteniment de béns immobles; els serveis de missatgeria, correspondència i distribució, d’arts gràfiques, de neteja i bugaderia, de restauració, de recollida i transport de residus, i també els serveis i els subministraments auxiliars per al funcionament de l’Administració. No obstant això, per acord del Govern es pot ampliar la reserva a altres objectes contractuals, depenent de l’adequació de les prestacions a les peculiaritats dels centres i les entitats a què es refereix aquest article.

3. Els contractes reservats són exclusivament els que s’adjudiquen com a contracte menor o per procediment negociat per raó de la quantia econòmica, d’acord amb els llindars establerts per la legislació de contractes de les administracions públiques. Amb els mateixos límits quantitatius aplicables als procediments negociats, els òrgans de contractació poden no utilitzar els procediments derivats del sistema de contractació centralitzada quan es pretengui adjudicar, mitjançant reserva social, alguna de les prestacions a què es refereix l’apartat 2.

4. En tot cas, els contractes reservats s’han de sotmetre al règim jurídic establert per la normativa vigent reguladora de la contractació pública, sense que en cap cas es pugui requerir la constitució de garanties provisionals o definitives.

5. Per a garantir l’efectivitat del que estableix aquest article, el Govern ha de fixar a l’inici de cada exercici un percentatge mínim de reserva, que s’ha d’aplicar sobre l’import total adjudicat l’exercici anterior mitjançant contractes menors o procediments negociats per raó de la quantia per cada departament, organisme o empresa en tots els seus contractes administratius. Aquest percentatge no ha de superar el 20% del dit import.

6. Les entitats que integren l’Administració local de Catalunya poden aplicar la reserva social establerta per aquest article en els termes que estableixi l’acord corresponent del ple de la corporació.

Secció segona

Mesures patrimonials

Article 36

Cessió de béns al patrimoni propi de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

1. Queden incorporats al patrimoni propi de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya:

a) Els béns mobles i immobles dels quals és titular la Generalitat afectats a l’explotació ferroviària.

b) Els béns mobles i immobles afectats a l’explotació de les línies que anteriorment depenien de Ferrocarrils de Via Estreta (Feve) i que actualment són explotades per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

2. Resten fora de l’àmbit d’aplicació d’aquest article els béns mobles i immobles que en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei no siguin afectats a l’explotació ferroviària.

3. Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya ha d’elaborar, en el termini màxim d’un any des de l’aprovació d’aquesta Llei, l’inventari complet dels béns a què es refereix l’apartat 1.

Article 37

Cessió de domini a l’Institut Català del Sòl

1. Queden incorporats al patrimoni propi de l’Institut Català del Sòl els habitatges dels parcs de maquinària de la Direcció General de Carreteres del Departament de Política Territorial i Obres Públiques.

2. L’Institut Català del Sòl pot alienar directament els habitatges dels parcs de maquinària cedits a les persones que en són beneficiàries. També pot alienar mitjançant concurs els habitatges que no siguin alienats pel sistema anterior, d’acord amb els requisits i les condicions que a aquest efecte s’estableixin. Els ingressos que es generin com a conseqüència de les alienacions resten afectats a les activitats pròpies de l’Institut Català del Sòl.

Capítol II

Mesures sobre el sector públic

Secció primera

Institut Català de Finances

Article 38

Modificació de la Llei 2/1985, del 14 de gener, de l’Institut Català de Finances

1. Es modifica l’apartat 8 de l’article 11 de la Llei 2/1985, que resta redactat de la manera següent:

"8. L’Institut Català de Finances, amb l’autorització del Govern, pot concedir i instrumentar operacions de finançament i garantia a favor d’altres subjectes i per a altres finalitats."

2. Es modifica l’apartat 3 de l’article 12 de la Llei 2/1985, que resta redactat de la manera següent:

"3. En el marc de la normativa mercantil i en els termes i les condicions que s’estableixin per reglament, l’Institut Català de Finances pot constituir societats anònimes dedicades al finançament d’empreses sota qualsevol modalitat i, així mateix, societats que agrupin les participacions financeres i patrimonials de l’Administració de la Generalitat i els ens que en depenen. Aquestes societats poden participar igualment en fons de qualsevol tipus, mobiliaris o immobiliaris; en societats i fons de garantia, i en societats o fons de capital de risc. Així mateix, poden adquirir participacions en altres societats mercantils, siguin públiques o privades. El Govern ha de determinar els àmbits econòmics preferents en els quals els dits ens han d’actuar o participar. L’Institut Català de Finances, amb l’autorització del Govern, pot concedir i instrumentar operacions de finançament i garantia a favor d’altres subjectes i per a altres finalitats."

3. Es modifica l’article 21 de la Llei 2/1985, que resta redactat de la manera següent:

"1. La Junta de Govern pot constituir una o més comissions executives, en les quals pot delegar algunes o totes les competències a què es refereixen les lletres d i f de l’article 19.

"2. La Junta de Govern o una comissió executiva que tingui competències delegades en aquest àmbit pot avocar l’exercici de la competència delegada al conseller o consellera delegat, en casos singulars i per raons d’índole tècnica, econòmica, jurídica o social, per a resoldre qüestions de quantia superior."

4. S’afegeix un apartat 3 a l’article 22 de la Llei 2/1985, amb el text següent:

"3. En cas de vacant, absència o malaltia del secretari o secretària designat per la Junta de Govern, l’ha de substituir la persona que designi en cada cas el president o presidenta de la Junta de Govern o de la comissió corresponent entre els membres respectius o entre el personal de l’Institut Català de Finances."

5. Es modifica l’apartat 2 de l’article 23 de la Llei 2/1985, que resta redactat de la manera següent:

"2. Són funcions del conseller o consellera delegat:

"a) La direcció superior de l’entitat sota les directrius emanades de la Junta de Govern i el control de l’execució de les funcions delegades per la Junta de Govern en qualsevol òrgan de l’Institut Català de Finances o en les comissions que es constitueixin.

"b) La representació ordinària de l’entitat en els àmbits judicial i extrajudicial quan no l’exerceixi el president o presidenta de la Junta de Govern, la qual comporta la signatura dels documents públics i privats necessaris per a la formalització de les operacions de finançament aprovades per qualsevol dels òrgans competents i per a constituir, substituir o cancel·lar les garanties acordades a favor de l’entitat. Aquesta representació comprèn les operacions passives de finançament que s’autoritzin dins els límits pressupostaris.

"c) La representació de l’Institut Català de Finances en les juntes generals de les societats mercantils en les quals participi directament o indirectament, sens perjudici de la representació del mateix Institut en els altres àmbits que s’acordin.

"d) La preparació i la redacció dels documents a què es refereixen les lletres a, b i c de l’article 19.

"e) La presentació, a la Junta de Govern i a les comissions executives corresponents, de les operacions de finançament de l’Institut Català de Finances i l’elevació de les corresponents propostes, sens perjudici de la facultat d’iniciativa que correspon al president o presidenta de la Junta de Govern en els òrgans de què forma part.

"f) La direcció superior i la contractació del personal de l’Institut Català de Finances.

"g) L’exercici de les facultats que li delegui la Junta de Govern."

6. Es modifica l’apartat 2 de l’article 24 de la Llei 2/1985, que resta redactat de la manera següent:

"2. Són funcions del director o directora general:

"a) La gestió ordinària de l’entitat.

"b) L’execució material dels acords de la Junta de Govern, d’acord amb les instruccions de coordinació del conseller o consellera delegat.

"c) L’organització dels serveis de l’Institut Català de Finances i la direcció del personal, d’acord amb les directrius aprovades per la Junta de Govern i amb les instruccions que les desenvolupen del conseller o consellera delegat.

"d) Qualsevol altra que li sigui delegada."

7. Es modifica l’article 25 de la Llei 2/1985, que resta redactat de la manera següent:

"1. El conseller o consellera delegat sotmet a l’aprovació de la Junta de Govern el nomenament i les retribucions dels subdirectors generals, els quals tenen les funcions que la dita Junta acordi.

"2. El president o presidenta de la Junta de Govern o, si no n’hi ha, el conseller o consellera delegat signa el nomenament del subdirector o subdirectora o dels subdirectors designats per la Junta de Govern."

Secció segona

Institut Català del Crèdit Agrari

Article 39

Modificació de la Llei 4/1984, del 24 de febrer, de l’Institut Català del Crèdit Agrari

Es modifica la lletra g de l’article 16 de la Llei 4/1984, que resta redactada de la manera següent:

"g) Els dipòsits d’altres institucions financeres i de les seccions de crèdit de les cooperatives agràries catalanes."

Secció tercera.

Comptabilitat dels organismes autònoms comercials, industrials i financers i de les entitats públiques

Article 40

Comptabilitat dels organismes autònoms comercials, industrials i financers i de les entitats públiques

Els organismes autònoms comercials, industrials i financers, les entitats de dret públic que han d’ajustar llur activitat al dret privat i les entitats amb participació majoritària de la Generalitat, exceptuant les que estiguin constituïdes en forma de societat anònima, han d’ajustar llur comptabilitat al que estableixen els corresponents plans parcials o especials que, de conformitat amb l’article 75.c del Decret legislatiu 9/1994, del 13 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovi la Intervenció General en desenvolupament del Pla general de comptabilitat pública de la Generalitat de Catalunya.

Secció quarta

Creació de l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques

Article 41

Creació i règim jurídic

1. Es crea l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques, com a organisme autònom de caràcter administratiu, adscrit al departament competent en matèria de sanitat.

2. L’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques es regeix pel que estableixen aquesta Llei, les disposicions reglamentàries que la despleguen, els seus estatuts i la legislació administrativa que hi sigui aplicable.

Article 42

Naturalesa jurídica

1. L’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques té personalitat jurídica pròpia, autonomia administrativa i financera i plena capacitat d’obrar en l’exercici de les seves funcions, d’acord amb el que estableixen aquesta Llei i les disposicions que hi siguin aplicables. En l’exercici de les seves funcions públiques, l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques ha d’actuar d’acord amb la Llei de l’Estat 30/1992, del 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú; la Llei 13/1989, del 14 de desembre, d’organització, procediment i règim jurídic de l’Administració de la Generalitat, i llurs modificacions. En la resta de la seva activitat, pot actuar subjectant-se al dret privat.

2. L’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques ha de disposar dels recursos suficients per a complir les seves finalitats. A aquest efecte, té pressupost propi, sens perjudici del que estableix el Decret legislatiu 9/1994, del 13 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya.

Article 43

Funcions

1. Correspon a l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques, sens perjudici de les competències atribuïdes a altres òrgans i entitats de l’Administració de la Generalitat i d’altres administracions públiques, l’exercici de les funcions següents:

a) Dur a terme el control, la inspecció, l’avaluació i el seguiment dels processos mèdics i sanitaris corresponents a les prestacions del sistema de la Seguretat Social en matèria d’incapacitats laborals.

b) Efectuar avaluacions mèdiques dels funcionaris dels diferents cossos o escales de l’Administració de la Generalitat que ocupen llocs de treball que requereixen unes condicions físiques o psíquiques especials, en els procediments d’assignació de llocs de treball de segona activitat, d’acord amb la normativa aplicable, i també dels treballadors amb possible incapacitat per a exercir adequadament les funcions pròpies de llur lloc de treball, si escau.

c) Efectuar avaluacions mèdiques dels treballadors amb possible incapacitat funcional per a exercir determinades activitats, d’acord amb la normativa sectorial aplicable.

d) Elaborar informes i dictàmens que avaluïn l’adequació de les actuacions sanitàries del sistema sanitari de cobertura pública a la bona pràctica professional, en el marc dels procediments de responsabilitat patrimonial.

e) Qualsevol altra que, dins l’àmbit de l’avaluació mèdica, li encarregui el departament competent en matèria de sanitat.

2. L’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques, per al desenvolupament de les seves funcions, pot establir convenis amb entitats col·laboradores de la Seguretat Social i amb altres entitats públiques o privades.

Article 44

Òrgans de govern

1. Els òrgans de govern de l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques són:

a) El Consell Rector.

b) El director o directora.

c) El Consell Assessor.

2. El Govern ha de determinar per reglament la composició, les funcions i el procediment de provisió del Consell Rector.

3. El director o directora és nomenat per decret del Govern, a proposta del conseller o consellera del departament competent en matèria de sanitat, i té rang de director o directora general.

4. El Govern ha de determinar per reglament la composició, les funcions i el procediment de provisió del Consell Assessor. Les funcions d’aquest Consell són consultives i d’assessorament, i hi han de participar els agents que intervenen en el compliment de les funcions que aquesta Llei atribueix a l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques.

Article 45

Recursos humans

1. Amb caràcter general el personal de l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques és funcionari. Excepcionalment pot ésser contractat en règim laboral d’acord amb la normativa de funció pública de l’Administració de la Generalitat.

2. En els termes que s’estableixin per reglament i d’acord amb les necessitats de l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques, aquest s’ha de dotar del personal del Departament de Sanitat i Seguretat Social i de l’Institut Català de la Salut vinculat a les funcions d’aquell Institut. El personal que s’hi adscrigui manté inicialment el règim de vinculació originari, amb subrogació dels contractes sotmesos al règim laboral, si escau.

Article 46

Patrimoni

1. Constitueixen el patrimoni de l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques:

a) Els béns que li són adscrits.

b) Els béns i els drets que adquireixi o rebi per qualsevol títol.

2. El règim del patrimoni de l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques es regula per la legislació sobre el patrimoni de l’Administració de la Generalitat.

Article 47

Recursos econòmics

Els recursos econòmics de l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques són:

a) Els que hi assignin els pressupostos de la Generalitat.

b) Els rendiments procedents dels béns i drets propis o adscrits.

c) Les compensacions acordades pel compliment de les seves funcions en col·laboració amb altres institucions, persones o entitats en general.

d) Els crèdits i els préstecs que li siguin concedits, amb l’autorització prèvia de l’òrgan competent del Departament d’Economia i Finances.

e) Les subvencions, les donacions i qualsevol altra aportació voluntària d’entitats i particulars.

f) Qualsevol altra assignació o altre ingrés autoritzat per la legislació vigent.

Article 48

Règim pressupostari i comptable

El règim pressupostari, economicofinancer, comptable i d’intervenció i control financer dels organismes autònoms és el que estableix el Decret legislatiu 9/1994.

Article 49

Recursos contra actes administratius

1. Els actes administratius i les resolucions del director o directora de l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques que no exhaureixin la via administrativa poden ésser objecte de recurs d’alçada davant el conseller o consellera competent en matèria de sanitat.

2. Els actes administratius i les resolucions dictats pel director o directora de l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques que exhaureixin la via administrativa són impugnables en via contenciosa administrativa, sens perjudici de la interposició de recurs potestatiu de reposició previ davant el mateix director o directora.

3. Els actes administratius i les resolucions dictats pels òrgans de l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques de rang inferior al director o directora poden ésser objecte de recurs d’alçada davant aquest, en els termes establerts per la legislació sobre el procediment administratiu comú.

Secció cinquena

Creació de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament

Article 50

Creació, naturalesa i règim jurídic

1. Es crea l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, com a entitat de dret públic de la Generalitat que ajusta la seva activitat al dret privat, amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d’obrar per al compliment de les seves funcions.

2. L’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament es regeix per les disposicions d’aquesta Llei; per la Llei 4/1985, del 29 de març, de l’estatut de l’empresa pública catalana; pels seus estatuts, i per la resta de l’ordenament jurídic aplicable. En l’exercici de les seves funcions públiques, l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament ha d’actuar d’acord amb la Llei de l’Estat 30/1992, del 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú; la Llei 13/1989, del 14 de desembre, d’organització, procediment i règim jurídic de l’Administració de la Generalitat, i llurs modificacions. En la resta de la seva activitat, pot actuar subjectant-se al dret privat.

3. L’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament és adscrita al departament competent en matèria de relacions exteriors, mitjançant la unitat directiva d’aquest departament que executa aquestes competències, el qual estableix les directrius i exerceix el control d’eficàcia i eficiència sobre la seva activitat.

Article 51

Funcions

1. L’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament té per objecte executar i gestionar la política de cooperació al desenvolupament de la Generalitat seguint les directrius establertes per l’òrgan competent en matèria de relacions exteriors de l’Administració de la Generalitat.

2. L’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament té atribuïdes les funcions següents:

a) Executar i gestionar la política de cooperació al desenvolupament, segons les directrius establertes per l’òrgan competent de l’Administració de la Generalitat.

b) Gestionar els recursos econòmics i materials destinats a la cooperació al desenvolupament.

c) Assessorar l’Administració de la Generalitat sobre la planificació de la política catalana de cooperació al desenvolupament.

d) Les que li atribueixin les disposicions vigents.

Article 52

Òrgans de govern

1. Els òrgans de govern de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament són:

a) El president o presidenta, que és el conseller o consellera del departament al qual és adscrita l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

b) El vicepresident o vicepresidenta, que és la persona titular de la unitat directiva del departament al qual és adscrita l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament que té atribuïdes les funcions de relacions exteriors.

c) El Consell d’Administració, del qual s’ha de determinar per reglament la composició i el sistema de provisió.

d) El director o directora, que és nomenat pel Govern a proposta del conseller o consellera del departament al qual és adscrita l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

2. Correspon al Govern aprovar, mitjançant decret, els estatuts de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, els quals han de determinar i regular les funcions dels òrgans de govern; la composició i el funcionament del Consell d’Administració i el nomenament dels seus membres, i l’estructura orgànica interna i el règim de funcionament de la dita Agència.

Article 53

Recursos humans

El personal de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament és contractat en règim laboral. Tanmateix, els llocs de treball que impliquen l’exercici de funcions o potestats públiques corresponen al personal funcionari adscrit a aquesta Agència.

Article 54

Patrimoni

1. Constitueixen el patrimoni de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament:

a) Els béns i els drets que hi són adscrits.

b) Els béns i els drets que adquireixi per qualsevol títol.

2. El patrimoni de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament afectat a l’exercici de les seves funcions té la consideració de domini públic com a patrimoni afectat a un servei públic i, com a tal, gaudeix de les exempcions tributàries corresponents.

3. La gestió del patrimoni de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament s’ha d’ajustar al que estableixen la Llei 4/1985 i la legislació sobre el patrimoni de la Generalitat.

Article 55

Recursos econòmics

Constitueixen els recursos econòmics de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament:

a) Les transferències que rebi anualment dels pressupostos generals de la Generalitat.

b) Qualsevol altra transferència que rebi per al compliment dels seus fins.

Article 56

Pressupost i contractació

1. El pressupost de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament es regeix pel que estableixen el Decret legislatiu 9/1994, del 13 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya; la Llei 4/1985, i les lleis de pressupostos de la Generalitat.

2. Els contractes que subscriu l’entitat s’han d’ajustar al que estableix la normativa reguladora dels contractes de les administracions públiques, amb les particularitats derivades de l’organització i el funcionament de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

Article 57

Règim d’impugnacions

1. Els actes dictats per l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament en l’exercici de les seves potestats administratives tenen la consideració d’actes administratius.

2. Els actes administratius i les resolucions dictats pel president o presidenta, el vicepresident o vicepresidenta o el director o directora de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament exhaureixen la via administrativa i són impugnables en via contenciosa administrativa, sens perjudici de la interposició de recurs potestatiu de reposició previ. Els actes administratius i les resolucions dictats per òrgans de rang inferior als anteriors poden ésser objecte de recurs d’alçada davant el director o directora, en els termes establerts per la legislació sobre el procediment administratiu comú.

Article 58

Control econòmic

El control financer de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament té per objecte comprovar-ne el funcionament economicofinancer i s’efectua pel procediment d’auditoria, el qual substitueix la intervenció prèvia de les operacions corresponents. L’auditoria ha d’ésser efectuada o bé directament per la Intervenció General de la Generalitat o bé sota la direcció d’aquesta.

Secció sisena

Gestió d’Infraestructures, SA

Article 59

Modificació de l’objecte social de l’empresa Gestió d’Infraestructures, SA

1. L’objecte social de l’empresa Gestió d’Infraestructures, SA, és:

a) Projectar, construir, conservar, explotar i promocionar tota mena d’infraestructures i edificacions que la Generalitat promogui o en les quals participi i els serveis que s’hi puguin instal·lar o desenvolupar.

b) Projectar i construir tota mena d’infraestructures i edificacions de tercers amb els quals la Generalitat n’hagi acordat la construcció.

2. Les activitats a les quals es refereix l’apartat 1 poden ésser dutes a terme per Gestió d’Infraestructures, SA, o per terceres persones, que poden actuar per encàrrec del Govern, en nom propi i per compte propi, o en nom propi i per compte de la Generalitat o de les dites terceres persones, segons els termes dels encàrrecs i els mandats d’actuació.

3. Aquestes activitats es poden dur a terme totalment o parcialment per mitjà de la participació, la qual és subjecta sempre a l’estatut de l’empresa pública catalana; la Llei 11/1981, del 7 de desembre, de patrimoni de la Generalitat, i el Reglament que la desplega, i qualsevol altra disposició que sigui aplicable pel caràcter d’empresa pública de la societat o en societats d’objecte idèntic o anàleg.

Secció setena

Infraestructures Ferroviàries de Catalunya

Article 60

Modificació de la Llei 19/2001, del 31 de desembre, de creació de l’ens Infraestructures Ferroviàries de Catalunya

1. Es modifica la lletra d de l’article 4 de la Llei 19/2001, que resta redactada de la manera següent:

"d) La percepció de les taxes, els cànons i els preus públics i privats derivats dels actes i els negocis jurídics que concerti en els termes d’aquesta Llei, tot mantenint l’equilibri financer dels contractes programa entre els operadors i els ens consorciats, sens perjudici de la possibilitat de cessió, penyora, titulització o qualsevol altre negoci anàleg admès en dret respecte als rendiments que en derivin."

2. Es modifica l’apartat 1 de l’article 6 de la Llei 19/2001, que resta redactat de la manera següent:

"1. El Consell d’Administració d’Infraestructures Ferroviàries de Catalunya és l’òrgan de direcció i control de l’ens i és integrat per un president o presidenta; pel nombre de vocalies que es determini per reglament, que no pot excedir de tretze, i per un secretari o secretària."

Secció vuitena

Institut Català d’Energia

Article 61

Modificació de la Llei 9/1991, del 3 de maig, de creació de l’Institut Català d’Energia (Icaen)

1. Es modifica la lletra h de l’article 15 de la Llei 9/1991, que resta redactada de la manera següent:

"h) Els ingressos procedents de sancions imposades pels òrgans competents del Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme en matèria de control, regularitat i qualitat del subministrament d’energia elèctrica a Catalunya."

2. S’afegeix una lletra i a l’article 15 de la Llei 9/1991, amb el text següent:

"i) Qualsevol altra aportació que li sigui atribuïda."

Secció novena

Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarials

Article 62

Modificació de la Llei 5/1985, del 16 d’abril, de creació del Centre d’Informació i Desenvolupament Empresarial (Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarials, segons la Llei 7/2000, del 19 de juny)

Es modifica la lletra b de l’article 4 de la Llei 5/1985, que resta redactada de la manera següent:

"b) Crear societats mercantils i qualssevol altres ens, públics o privats i amb ànim de lucre o sense, i participar-hi, amb finalitats de promoció industrial i tecnològica i per a altres activitats industrials i de prestació de serveis a la indústria.

"La participació del Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarials no ha de superar el 45% del capital, llevat d’un acord exprés del Govern en sentit contrari, que ha d’ésser comunicat al Parlament. Les societats en què el Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarials participi majoritàriament s’han de sotmetre al que estableix la Llei 4/1985, del 29 de març, de l’estatut de l’empresa pública catalana.

"El període màxim de participació del Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarials en qualsevol societat civil o mercantil no sotmesa a la Llei 4/1985 és de tres anys, prorrogable per tres anys més. No obstant això, si el capital social d’aquestes societats és majoritàriament públic, no s’aplica aquesta limitació temporal."

Secció desena

Centre de la Propietat Forestal

Article 63

Modificació de la Llei 7/1999, del 30 de juliol, del Centre de la Propietat Forestal

1. Es modifica la lletra c de l’article 3 de la Llei 7/1999, que resta redactada de la manera següent:

"c) Promoure i estendre el principi d’ordenació i planificació de les superfícies forestals de titularitat privada mitjançant la tramitació dels instruments d’ordenació forestal següents: projectes d’ordenació, plans tècnics de gestió i millora forestals, i plans simples de gestió forestal."

2. Es modifica la lletra h de l’article 3 de la Llei 7/1999, que resta redactada de la manera següent:

"h) Millorar la representació de l’Administració forestal, tot potenciant la integració dels propietaris forestals en el Centre de la Propietat Forestal."

3. Es modifica la lletra i de l’article 3 de la Llei 7/1999, que resta redactada de la manera següent:

"i) Adequar els plans tècnics de gestió i millora forestals a l’àmbit mínim de gestió, fixant la superfície mínima a ordenar en 25 hectàrees, atès que aquest és un àmbit que permet també la viabilitat tècnica i econòmica dels dits plans."

4. S’afegeix una nova lletra j a l’article 3 de la Llei 7/1999, amb el text següent:

"j) Fer possible l’ordenació de les finques privades amb una superfície inferior a 25 hectàrees mitjançant la creació de la figura del pla simple de gestió forestal. Les instruccions per a la redacció, l’aprovació i la revisió d’aquests plans han d’ésser establertes per ordre del conseller o consellera de Medi Ambient."

5. L’antiga lletra j de l’article 3 de la Llei 7/1999 passa a ésser la lletra k.

6. Es modifica la lletra c de l’article 4 de la Llei 7/1999, que resta redactada de la manera següent:

"c) Prestar suport tècnic i econòmic per a elaborar els instruments d’ordenació forestal i vetllar perquè s’executin."

7. Es modifica la lletra d de l’article 4 de la Llei 7/1999, que resta redactada de la manera següent:

"d) Tramitar i aprovar els instruments d’ordenació forestal que afectin exclusivament terrenys de titularitat privada."

8. Es modifica la lletra e de l’article 4 de la Llei 7/1999, que resta redactada de la manera següent:

"e) Vetllar per l’execució de les determinacions contingudes en els instruments d’ordenació forestal i controlar el compliment dels compromisos que s’hi estableixen."

9. Es modifica la lletra f de l’article 4 de la Llei 7/1999, que resta redactada de la manera següent:

"f) Confeccionar i elaborar les directrius i les instruccions tècniques dels instruments d’ordenació forestal per a les forests privades."

10. Es modifica la lletra i de l’article 4 de la Llei 7/1999, que resta redactada de la manera següent:

"i) Rebre les notificacions prèvies dels propietaris forestals de l’inici dels treballs i de les activitats forestals que s’executen en compliment dels instruments d’ordenació forestal."

11. Es modifica la lletra a de l’apartat 1 de l’article 5 de la Llei 7/1999, que resta redactada de la manera següent:

"a) Per a ésser membre de ple dret, a més d’ésser titular de terrenys forestals de propietat privada, cal tenir aprovat i vigent un instrument d’ordenació forestal."

12. Es modifica l’apartat 3 de l’article 7 de la Llei 7/1999, que resta redactat de la manera següent:

"3. El mandat dels membres del Consell Rector, que té una durada de sis anys amb un màxim de dos mandats, no és retribuït. No obstant això, tenen dret a percebre drets econòmics per l’assistència a reunions, d’acord amb el que estableix la normativa vigent."

13. Es modifica l’article 13 de la Llei 7/1999, que resta redactat de la manera següent:

"1. El personal del Centre de la Propietat Forestal es regeix pel dret laboral, llevat del personal que ocupa places reservades, per la naturalesa de llur contingut, a funcionaris públics. L’adscripció de funcionaris al dit Centre es regeix pel que determinen les normes reguladores de la funció pública de la Generalitat.

"2. La selecció del personal del Centre de la Propietat Forestal s’ha de fer d’acord amb els principis d’igualtat, publicitat, mèrit i capacitat."

14. Es modifica l’apartat 2 de l’article 15 de la Llei 7/1999, que resta redactat de la manera següent:

"2. Les compensacions que s’estableixin per la gestió sostenible dels boscos han de beneficiar els propietaris de terrenys forestals privats que es comprometin, mitjançant un instrument d’ordenació forestal aprovat, a executar els treballs de millora d’acord amb aquest instrument."

15. Es modifica l’article 19 de la Llei 7/1999, que resta redactat de la manera següent:

"Els titulars de forests que disposin d’un instrument d’ordenació forestal aprovat tenen prioritat per a accedir als ajuts i les mesures de foment destinats al sector forestal i gestionats pel Centre de la Propietat Forestal."

Secció onzena

Ports de la Generalitat

Article 64

Modificació de l’article 10 de la Llei 17/1996, del 27 de desembre, per la qual es fixen els preus públics que constitueixen prestacions patrimonials de caràcter públic, pel que fa a la quantia de les tarifes per concessions i autoritzacions administratives atorgades per Ports de la Generalitat

Es modifiquen les tarifes establertes per l’article 10 de la Llei 17/1996, que queden fixades en els imports següents:

C. Concessions administratives:

Tarifa C-1: Ocupació i utilització de terrenys i superfícies: 12,51 euros per metre quadrat per any.

Tarifa C-2: Utilització de locals i d’edificis: 36,49 euros per metre quadrat per any.

Utilització de naus de venda de peix: 6,74 euros per metre quadrat per any.

A. Autoritzacions administratives:

Tarifa A-1:

Utilització d’una zona d’aigua arrecerada:

Camp d’ancoratge: 0,37 euros per metre quadrat d’ocupació per any.

Palanques desmuntables: 40,55 euros per metre de palanca per any.

Zones annexes dels molls: 20,27 euros per metre de moll per any.

Tarifa A-2: Utilització d’una zona de varada dins la zona de servei del port: 4,05 euros per metre quadrat per any.

Tarifa A-3: Utilització d’espais coberts: 16,89 euros per metre quadrat per any.

Article 65

Modificació de l’annex 1 de la Llei 5/1998, del 17 d’abril, de ports de Catalunya

1. Es modifica la lletra a del punt 3 de l’apartat 3.2.5 de l’annex 1 de la Llei 5/1998, pel que fa a la tarifa G-2, atracada, que queda redactada de la manera següent:

"Els vaixells turístics locals inactius, els de servei interior del port i els que donen suport a l’aqüicultura que atraquin habitualment en determinats molls i que ho sol·licitin han de pagar mensualment set vegades l’import que, per aplicació de la tarifa general establerta, els correspongui. Els vaixells turístics locals en situació d’activitat han d’abonar mensualment quinze vegades l’import de la quantia de la tarifa."

2. Se suprimeix l’apartat 4.5 de l’annex 1 de la Llei 5/1998, relatiu a la tarifa per serveis específics E-5, aparcament de vehicles.

3. Es modifiquen els apartats següents de l’annex 1 de la Llei 5/1998, relatius a les quanties de les tarifes per serveis generals i específics que Ports de la Generalitat presta directament, que queden fixades en les quantitats següents:

Apartat 3.1.4 de la tarifa G-1, entrada i estada de vaixells: 10,71 euros per cada 100 tones de registre brut (o per cada 100 unitats d’arqueig) o fracció.

Apartat 3.2.4 de la tarifa G-2, atracada: 1,39 euros.

Apartat 3.3.4.a de la tarifa G-3, passatgers i vehicles:

Interior de la Unió Europea: passatge de cabines (bloc I), 2,20 euros; passatge de butaques i de coberta (bloc II), 0,79 euros; vaixell turístic local, 0,05 euros; motos i vehicles o remolcs de dues rodes, 1,26 euros; cotxes, turismes i altres vehicles automòbils, 3,47 euros; autocars i altres vehicles de transport col·lectiu, 15,79 euros.

Exterior de la Unió Europea: passatge de cabines (bloc I), 5,05 euros; passatge de butaques i de coberta (bloc II), 2,53 euros; motos i vehicles o remolcs de dues rodes, 1,90 euros; cotxes, turismes i altres vehicles automòbils, 4,42 euros; autocars i altres vehicles de transport col·lectiu, 25,26 euros.

Apartat 3.3.4.b de la tarifa G-3, mercaderies (preu en euros per tona mètrica): grup primer, 0,85 euros; grup segon, 1,11 euros; grup tercer, 1,72 euros; grup quart, 2,50 euros, i grup cinquè, 3,49 euros.

Mercaderies, règim simplificat: embarcament amb càrrega (euros per unitat de càrrega): contenidor menor de 20’, 26,36 euros; contenidor major de 20’, 43,52 euros; plataforma amb contenidor menor de 20’, 28,20 euros; plataforma amb contenidor major de 20’, 47,21 euros; semiremolc, 47,21 euros; camió amb caixa de fins a 6 metres, 29,43 euros; camió amb caixa de fins a 12 metres, 49,65 euros.

Mercaderies, règim simplificat: desembarcament amb càrrega (euros per unitat de càrrega): contenidor menor de 20’, 40,46 euros; contenidor major de 20’, 66,21 euros; plataforma amb contenidor menor de 20’, 42,30 euros; plataforma amb contenidor major de 20’, 69,89 euros; semiremolc, 69,89 euros; camió amb caixa de fins a 6 metres, 43,52 euros; camió amb caixa de fins a 12 metres, 72,34 euros.

Mercaderies, règim simplificat: buida (euros per unitat de càrrega): contenidor menor de 20’, 3,07 euros; contenidor major de 20’, 6,13 euros; plataforma amb contenidor menor de 20’, 4,91 euros; plataforma amb contenidor major de 20’, 6,13 euros; semiremolc, 6,13 euros; camió amb caixa de fins a 6 metres, 6,13 euros; camió amb caixa de fins a 12 metres, 12,26 euros.

Apartat 3.5.4 de la tarifa G-5, serveis (per metre quadrat i per períodes de 24 hores): utilització de l’aigua del port, 0,05 euros; ancoratge amb morts, 0,10 euros; atracada en punta, 0,12 euros; atracada de costat, 0,34 euros, i varada en zona de terra, 0,05 euros.

Serveis addicionals (per metre quadrat i per períodes de 24 hores): atracada amb amarra a mort, 0,03 euros; preses d’aigua, 0,03 euros; recollida d’escombraries, 0,02 euros; vigilància general de la zona, 0,02 euros; atracada o fondeig en instal·lacions exclusivament de temporada, 0,04 euros; preses d’energia elèctrica, 0,02 euros; cabrestants i escales en zones d’avarada, 0,02 euros, i personal d’ajuda en zones d’avarada, 0,04 euros.

Apartat 4.1.4, punt 1 de la tarifa E-1: hora de grua de menys de 6 tones, 53,67 euros; hora de grua de més de 6 tones, 69,45 euros, i hora de grua de més de 12 tones, 91,95 euros.

Apartat 4.1.4, punt 2 de la tarifa E-1, bàscula: pesada (personal inclòs), 3,38 euros.

Apartat 4.1.4, punt 3 de la tarifa E-1: carretons, 17,87 euros.

Apartat 4.2.4, punt 1 de la tarifa E-2: Mercaderies. Zones de trànsit. Superfície descoberta (per metre quadrat i per dia natural o fracció): de 4 a 10 dies, 0,02 euros; d’11 a 17 dies, 0,03 euros; de 18 en endavant, 0,08 euros; zona d’emmagatzematge, 0,02 euros.

Mercaderies. Zones de trànsit. Superfície coberta (per metre quadrat i per dia natural o fracció): d’1 a 3 dies, 0,03 euros; de 4 a 10 dies, 0,05 euros; d’11 a 17 dies, 0,10 euros; de 18 en endavant, 0,20 euros; zona d’emmagatzematge, 0,04 euros.

Altres utilitzacions: temporada alta (de l’1 de juny al 30 de setembre), 0,26 euros; temporada baixa, 0,12 euros.

Apartat 4.4.4.a de la tarifa E-4: rampa d’avarada, 6,12 euros per dia d’utilització i per metre d’eslora.

Apartat 4.4.4.b de la tarifa E-4, carros d’avarada: hissada o avarada, 0,61 euros per metre lineal d’eslora per mànega; estada a la zona de reparació, 0,31 euros per dia i per metre lineal d’eslora per mànega.

Apartat 4.4.4.c de la tarifa E-4, pòrtics elevadors: hissada o avarada, 14,18 euros per metre d’eslora; immobilització, 18,94 euros l’hora; estada a la zona de reparació, 2,13 euros per dia i per metre lineal d’eslora.

Apartat 4.4.4.d de la tarifa E-4, grues fixes: operació amb grua fixa durant menys de 30 minuts, 18,39 euros; operació amb grua fixa durant més de 30 minuts, 9,20 euros per cada mitja hora o fracció d’excés; estada, 0,20 euros per metre quadrat i dia.

Apartat 4.4.4.e de la tarifa E-4, altres serveis: recollida de deixalles, 1,45 euros per metre d’eslora i per setmana o fracció; subministrament d’energia i aigua, 0,34 euros per metre d’eslora per dia; lloguer de màquina de neteja a pressió, 24,77 euros l’hora.

Secció dotzena

Agència Catalana de Certificació

Article 66

Agència Catalana de Certificació

1. L’Agència Catalana de Certificació pot subscriure convenis amb persones, entitats i corporacions que exerceixin funcions públiques en què s’estableixin les condicions que aquestes han de complir per a participar en els tràmits necessaris per a l’obtenció de certificats electrònics expedits per la dita Agència, en particular en la identificació i el registre dels sol·licitants dels certificats.

2. L’acreditació de la identitat de les persones interessades en el procediment d’expedició de certificats electrònics pot requerir llur compareixença en una oficina pública.

Capítol III

Mesures en matèria de personal

Secció primera

Escala de tècnics d’administració de la hisenda de la Generalitat de Catalunya

Article 67

Creació de l’escala de tècnics d’administració de la hisenda de la Generalitat de Catalunya

Es crea, dins el Cos Superior d’Administració de la Generalitat, l’escala de tècnics d’administració de la hisenda de la Generalitat de Catalunya.

Article 68

Funcions dels tècnics d’administració de la hisenda de la Generalitat de Catalunya

1. Corresponen als tècnics d’administració de la hisenda de la Generalitat de Catalunya les funcions de nivell superior inherents a l’àmbit competencial economicofinancer, sens perjudici de les que legalment tinguin atribuïdes altres cossos i escales, d’acord amb l’especialització següent:

a) La gestió tributària, excloent-ne la funció d’inspecció.

b) La fiscalització, el control financer i la comptabilitat pública, com a suport a la funció interventora de la Generalitat.

c) L’elaboració i l’execució pressupostàries i la gestió de la tresoreria.

d) L’ordenació i la tutela del sector financer, excloent-ne la funció d’inspecció.

e) L’anàlisi i la proposta de les línies bàsiques d’actuació del sector públic econòmic i altres tasques de contingut econòmic.

f) L’assessorament als departaments i els organismes de la Generalitat en matèria econòmica i financera, com a suport a la funció assessora de la Intervenció de la Generalitat.

g) L’emissió d’informes econòmics i financers a petició dels departaments i organismes de la Generalitat, com a suport a la funció que desenvolupa la Intervenció de la Generalitat.

2. El conseller o consellera d’Economia i Finances és l’òrgan competent per a concretar les funcions específiques de llur àmbit d’actuació que han de complir els membres de l’escala de tècnics d’administració de la hisenda de la Generalitat. Així mateix, a proposta del conseller o consellera d’Economia i Finances, s’han de fixar les condicions específiques de les places d’aquesta escala en la corresponent relació de llocs de treball del personal funcionari de l’Administració de la Generalitat.

Article 69

Accés a l’escala de tècnics d’administració de la hisenda de la Generalitat de Catalunya

1. S’ingressa a l’escala de tècnics d’administració de la hisenda de la Generalitat de Catalunya mitjançant la superació de les proves teòriques i pràctiques i del curs selectiu de formació exigits en la convocatòria pública pertinent, d’acord amb els procediments de selecció següents:

a) Oposició per al torn lliure.

b) Concurs oposició per al torn restringit de promoció interna.

2. Almenys un 50% de les places que es convoquin s’ha de proveir pel procediment d’oposició. En les convocatòries corresponents s’han d’establir, en tot cas, dos torns de promoció interna: un per als funcionaris de carrera amb una antiguitat mínima de dos anys en qualsevol dels cossos i escales del grup A i l’altre per als funcionaris de carrera amb una antiguitat mínima de dos anys en qualsevol dels cossos i escales del grup B. El contingut i la durada de les proves del primer torn poden estar subjectes a exempcions addicionals en funció dels llocs ocupats durant el temps exigit per a tenir accés al torn de promoció interna. Els funcionaris que pertanyin al grup B han de complir, en tot cas, els requisits de titulació per a accedir al grup A.

3. Per a ésser admès a les proves de selecció per a l’ingrés a l’escala de tècnics d’administració de les finances de la Generalitat de Catalunya, cal:

a) Tenir el títol de llicenciat o llicenciada, enginyer o enginyera o arquitecte o arquitecta, o bé estar en condicions d’obtenir-lo dins el termini de presentació de les sol·licituds per a prendre-hi part.

b) Complir, dins el termini de presentació de sol·licituds per a prendre-hi part, les condicions personals establertes per la normativa vigent en matèria de funció pública de la Generalitat.

4. S’han d’establir per reglament els temaris de les fases d’oposició, el contingut i la durada de les proves, els cursos selectius de formació, el sistema de designació dels tribunals i les altres qüestions específiques derivades dels sistemes d’accés. Així mateix, d’acord amb el que estableix l’article 68, les places es poden agrupar per àmbits funcionals, els quals poden tenir requisits de titulació i exercicis específics.

Article 70

Els tècnics d’administració de la hisenda de la Generalitat de Catalunya

1. Els funcionaris de l’escala de tècnics d’administració de la hisenda de la Generalitat de Catalunya depenen orgànicament i funcionalment del Departament d’Economia i Finances.

2. Els tècnics d’administració de la hisenda de la Generalitat de Catalunya han de complir llurs funcions en règim de dedicació exclusiva, amb incompatibilitat respecte a qualsevol altra activitat professional. D’aquest règim s’exceptuen les activitats compatibles que estableix el capítol II de la Llei 21/1987, del 26 de novembre, d’incompatibilitats del personal al servei de l’Administració de la Generalitat; les de professor o professora universitari associat a temps parcial, i les tasques docents a temps parcial en l’àmbit privat.

3. Els tècnics d’administració de la hisenda de la Generalitat de Catalunya estan subjectes a les obligacions que per als funcionaris en general estableixen les disposicions vigents. En particular, han de guardar rigorosament el secret professional de les dades, els fets i les circumstàncies de què tinguin coneixement en l’exercici de llur funció.

Article 71

Plantilla de l’escala de tècnics d’administració de la hisenda de la Generalitat de Catalunya

El nombre màxim de places de la plantilla de tècnics d’administració de la hisenda de la Generalitat de Catalunya es fixa en dues-centes. Aquest nombre pot ésser incrementat per la llei de pressupostos de la Generalitat.

Secció segona

Modificació del Decret legislatiu 1/1997, del 31 d’octubre, pel qual s’aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública

Article 72

Extensió de l’aplicació de la disposició addicional onzena del Decret legislatiu 1/1997

Als catedràtics de les universitats públiques catalanes que hi exerceixen o hi han exercit, durant més de dos anys seguits o tres amb interrupcions, el càrrec de rector o rectora, els és aplicable, en els mateixos termes, la garantia retributiva establerta per la disposició addicional onzena del text únic de la Llei de la funció pública de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 1/1997.

Secció tercera

Llocs directius del Servei Català de la Salut (CatSalut)

Article 73

Règim dels llocs directius de l’ens públic Servei Català de la Salut (CatSalut)

Els càrrecs de directors d’àrea, subdirectors i gerents de les estructures central i territorial de l’ens públic Servei Català de la Salut (CatSalut) mantenen una relació laboral amb aquest ens en la modalitat de contracte laboral d’alta direcció a l’empara del que estableix el Reial decret 1382/1985, de l’1 d’agost, que regula la relació laboral de caràcter especial del personal d’alta direcció.

Secció quarta

Cos de Bombers

Article 74

Modificació de la Llei 5/1994, del 4 de maig, de regulació dels serveis de prevenció i extinció d’incendis i salvaments de Catalunya

1. Es modifica l’apartat 2 de l’article 17 de la Llei 5/1994, que resta redactat de la manera següent:

"2. Per a ingressar a les diferents escales del Cos de Bombers de la Generalitat, cal posseir les titulacions exigides o complir els requisits establerts per l’article 18 bis, d’acord amb la gradació següent:

"a) Escala superior, titulació del grup A.

"b) Escala executiva, titulació del grup B.

"c) Escala tècnica, titulació del grup C.

"d) Escala bàsica, titulació del grup D."

2. Es modifica l’article 19 de la Llei 5/1994, que resta redactat de la manera següent:

"Els membres del Cos de Bombers de la Generalitat que tinguin un mínim de dos anys d’antiguitat de servei en actiu en la categoria immediatament inferior respectiva i que hagin superat o superin un curs de capacitació de caràcter selectiu impartit per l’Escola de Bombers i Seguretat Civil de Catalunya poden accedir a la categoria de caporal o caporala per promoció interna, mitjançant concurs."

3. Es modifica l’article 20 de la Llei 5/1994, que resta redactat de la manera següent:

"Els membres del Cos de Bombers de la Generalitat que tinguin un mínim de dos anys d’antiguitat de servei en actiu en la categoria immediatament inferior, que tinguin la titulació del grup C i que hagin superat o superin un curs de capacitació de caràcter selectiu impartit per l’Escola de Bombers i Seguretat Civil de Catalunya poden accedir a la categoria de sergent o sergenta per promoció interna, mitjançant concurs oposició."

4. S’afegeix un article 20 bis a la Llei 5/1994, amb el text següent:

"Els membres del Cos de Bombers de la Generalitat que tinguin un mínim de dos anys d’antiguitat de servei en actiu en la categoria immediatament inferior, que tinguin la titulació del grup C i que hagin superat o superin un curs de capacitació de caràcter selectiu impartit per l’Escola de Bombers i Seguretat Civil de Catalunya poden accedir a la categoria d’oficial o oficiala per promoció interna, mitjançant concurs."

Secció cinquena

Personal de l’Institut Ramon Llull

Article 75

Règim del personal adscrit a l’Institut Ramon Llull

1. El personal laboral que presti serveis a l’Administració de la Generalitat o en una entitat dependent de la Generalitat i que compleixi funcions que, d’acord amb els Estatuts de l’Institut Ramon Llull i amb la normativa que s’estableixi, siguin assumides pel dit Institut s’hi integra per aplicació del mecanisme de successió d’empresa. Si es tracta de personal laboral fix, se li ha de reconèixer amb caràcter general l’antiguitat reconeguda per l’Administració de la Generalitat.

2. El personal funcionari que presti serveis a l’Administració de la Generalitat o en una entitat dependent de la Generalitat i que compleixi funcions que, d’acord amb els Estatuts de l’Institut Ramon Llull i amb la normativa que s’estableixi, siguin assumides pel dit Institut pot optar per:

a) Integrar-se a l’Institut Ramon Llull com a personal laboral, amb reconeixement amb caràcter general de l’antiguitat reconeguda per l’Administració de la Generalitat, i restar en aquesta en situació d’excedència voluntària per incompatibilitat.

b) Mantenir la condició de funcionari o funcionària a l’Institut Ramon Llull i ocupar-hi un lloc de treball a extingir. Aquest lloc s’extingeix quan el funcionari o funcionària obté una altra plaça amb caràcter definitiu o quan resta vacant per qualsevol causa que no comporti reserva de lloc.

En tot cas s’extingeixen els llocs que el dit personal funcionari ocupava a la Generalitat.

Secció sisena

Cos d’Advocacia de la Generalitat

Article 76

Modificació de la Llei 7/1996, del 5 de juliol, d’organització dels serveis jurídics de l’Administració de la Generalitat de Catalunya

1. Es modifiquen els supòsits especificats per la disposició transitòria segona de la Llei 7/1996, en la redacció donada per la Llei 4/2000, del 26 de maig, de mesures fiscals i administratives, de la manera següent:

a) També es poden acollir al que estableix l’apartat 1 de la disposició transitòria segona de la Llei 7/1996 els qui, en data 20 de juliol de 1996, tenien la condició de funcionaris de carrera de la Generalitat del grup A, llicenciats en dret, que haguessin complert funcions d’assessorament jurídic en assessories jurídiques generals dels departaments de la Generalitat durant els quatre anys anteriors a la data esmentada i que les que les hagin continuat complint de manera ininterrompuda.

b) El Govern ha d’obrir, en el termini màxim de tres mesos, el procediment corresponent.

2. Es modifica l’incís primer de l’apartat 1 de la disposició addicional segona de la Llei 7/1996, en la redacció donada per la Llei 21/2001, del 28 de desembre, de mesures fiscals i administratives, que resta redactat de la manera següent:

"1. La plantilla d’advocats de la Generalitat es fixa en un màxim de cent seixanta places."

Capítol IV

Altres mesures

Secció primera

Mesures en matèria de caixes d’estalvis

Article 77

Modificació del Decret legislatiu 1/1994, del 6 d’abril, pel qual s’aprova la refosa de les lleis 15/1985, d’1 de juliol, 6/1989, de 25 de maig, i 13/1993, de 25 de novembre, de caixes d’estalvis de Catalunya

1. Se suprimeix el tercer paràgraf de la lletra b de l’article 17 del Decret legislatiu 1/1994.

2. S’afegeix un segon paràgraf a l’article 17 del Decret legislatiu 1/1994, amb el text següent:

"La representació de les administracions públiques i de les entitats i les corporacions de dret públic en els òrgans de govern de les caixes d’estalvis, fins i tot quan tenen la condició d’entitat fundadora, no ha de superar en conjunt el 50% dels drets de vot en cadascun dels dits òrgans."

3. S’afegeix una lletra f a l’apartat 1 de l’article 20 del Decret legislatiu 1/1994, amb el text següent:

"f) Els qui hagin exercit durant més de vint anys, en la mateixa caixa o en una altra, els càrrecs de membre del consell d’administració o de director o directora general. A aquests efectes, s’ha d’acumular el temps d’exercici en ambdós càrrecs encara que no s’hagin exercit continuadament."

4. S’afegeix un apartat 3 a l’article 27 del Decret legislatiu 1/1994, amb el text següent:

"3. La renovació dels òrgans de govern es produeix dins el primer semestre natural de l’exercici que correspongui en l’assemblea general ordinària o en l’assemblea extraordinària tinguda a continuació de l’anterior."

5. S’afegeix una lletra f a l’apartat 1 de l’article 40 del Decret legislatiu 1/1994, amb el text següent:

"f) L’establiment del límit d’edat màxim per a ésser elegit membre del consell d’administració i de la comissió de control. Mentre no s’estableixi, aquest límit és de setanta anys."

6. S’afegeix un apartat 2 a l’article 40 del Decret legislatiu 1/1994, amb el text següent:

"2. El mandat dels membres dels òrgans de govern és de quatre anys. Mentre no s’hagi complert el mandat per al qual van ésser designats i llevat dels casos establerts per l’article 22, el nomenament dels consellers generals és irrevocable."

7. Es modifica l’apartat 2 de l’article 43 del Decret legislatiu 1/1994, que resta redactat de la manera següent:

"2. Les inscripcions corresponents en el Registre d’Alts Càrrecs de les Caixes d’Estalvis de Catalunya són un requisit previ per a l’efectivitat dels càrrecs subjectes a inscripció. S’entén que la inscripció es produeix automàticament un cop transcorreguts vint dies hàbils des de la comunicació del nomenament a l’òrgan competent sense que aquest l’hagi denegada motivadament. Els actes atorgats per les persones nomenades conserven la validesa fins a la inscripció en el dit Registre."

8. S’afegeix un incís a la lletra d de l’article 47 del Decret legislatiu 1/1994, amb el text següent:

"A aquests efectes, les propostes de la Federació han d’ésser informades prèviament per la comissió mixta integrada per representants de la Generalitat i de la mateixa Federació que es reguli per reglament."

9. Es modifica l’apartat 1 de l’article 33 del Decret legislatiu 1/1994, que resta redactat de la manera següent:

"1. El consell d’administració nomena entre els seus membres el president o presidenta, el qual ho és alhora de l’entitat, per majoria de dos terços, i un vicepresident o vicepresidenta o més, que el substitueixen per ordre. Nomena també un secretari o secretària, el qual pot ésser membre del consell d’administració. En el cas de caixes d’estalvis fundades per una entitat pública, els estatuts poden atribuir-ne la presidència a un o una vocal del consell d’administració designat per aquesta entitat."

Secció segona

Jurat d’Expropiació de Catalunya

Article 78

Modificació de la Llei 6/1995, del 28 de juny, del Jurat d’Expropiació de Catalunya

Es modifiquen els apartats 2 i 3 de l’article 2 de la Llei 6/1995, que resten redactats de la manera següent:

"2. Cada secció del Jurat d’Expropiació de Catalunya es compon dels membres següents:

"a) El president o presidenta i el seu suplent, que han d’ésser juristes de reconegut prestigi amb més de set anys d’exercici professional.

"b) Els quatre vocals següents:

"– Un advocat o advocada del Cos d’Advocacia de la Generalitat de Catalunya.

"– Un tècnic o tècnica superior, designat pel departament de la Generalitat que correspongui en funció de la naturalesa del bé expropiat. En el cas de les corporacions locals, aquest tècnic o tècnica ha d’ésser designat per la corporació local interessada.

"– Un o una representant de les cambres, els col·legis, les organitzacions empresarials o les associacions representatives de la propietat en funció del bé expropiat, designat per la cambra, el col·legi, l’organització o l’associació corresponents.

"– Un notari o notària, designat pel col·legi notarial corresponent.

"c) Un secretari o secretària, que ha d’ésser funcionari, designat pel Departament de Governació i Relacions Institucionals.

"3. El Departament de Governació i Relacions Institucionals ha de prestar al Jurat d’Expropiació de Catalunya el suport administratiu necessari per al seu funcionament."

Secció tercera

Mesures sobre el sector ferroviari

Article 79

Prestació del servei

La Generalitat, com a titular del servei de transport públic subterrani de viatgers de Barcelona, d’acord amb el que estableix la normativa de la Unió Europea, en concret la directiva reguladora de l’administració en l’àmbit del transport ferroviari, pot encomanar a l’ens Infraestructures Ferroviàries de Catalunya l’administració de la línia 9 del ferrocarril metropolità. Aquest ens ha de sotmetre a procediments de publicitat i concurrència la prestació del servei d’aquesta línia i té dret a percebre el corresponent cànon de concessió.

Article 80

Autorització d’aval

La Generalitat ha d’avalar les operacions de crèdit concertades per cobrir les necessitats transitòries de tresoreria derivades del desfasament entre els cobraments i els pagaments originats com a conseqüència de la construcció de les infraestructures de la línia 9 del ferrocarril metropolità de Barcelona.

Article 81

Modificació de l’article 59 de la Llei 21/2001, del 28 de desembre, de mesures fiscals i administratives

Es modifica l’article 59 de la Llei 21/2001, que resta redactat de la manera següent:

"Article 59. Control urbanístic municipal previ de determinades obres ferroviàries

"Les obres de construcció, reparació, conservació, millora o ampliació de les infraestructures i les supraestructures ferroviàries promogudes per la Generalitat, les seves entitats autònomes i les entitats de dret públic que hi són adscrites no estan subjectes a llicència urbanística municipal ni a cap altre control urbanístic municipal previ, sens perjudici de l’informe que puguin emetre sobre l’adequació de les obres al planejament urbanístic. S’entén que l’informe és favorable si transcorre un mes des de la recepció de la documentació sense que s’hagi emès de manera expressa."

Secció quarta

Mesures en matèria de comerç

Article 82

Modificació de la Llei 17/2000, del 29 de desembre, d’equipaments comercials

1. Es modifica la disposició addicional segona de la Llei 17/2000, que resta redactada de la manera següent:

"Als efectes de l’exercici de les competències establertes pels articles 5.7, 6.2, 6.3 i 6.4, en substitució del Servei d’Ordenació de la Competència en la Distribució Comercial, es crea el Servei d’Ordenació Comercial, dependent del departament competent en matèria de comerç."

2. S’afegeix una disposició addicional cinquena a la Llei 17/2000, amb el text següent:

"Els municipis situats en un pas fronterer pels quals passa una carretera o una autopista per la qual accedeixin anyalment a Catalunya més de 5 milions de visitants poden afegir un increment de 5.000 metres quadrats de superfície de venda al resultat del dimensionament que els atorga el Pla territorial sectorial d’equipaments comercials (PTSEC) vigent quan entri en vigor aquesta disposició. No es poden acollir a aquest increment els projectes que estableixin la implantació de grans establiments comercials alimentaris ni els projectes d’establiments col·lectius en els quals la superfície de venda alimentària del conjunt de llurs establiments individuals superi els 1.300 metres quadrats."

Article 83

Modificació del Decret legislatiu 1/1993, del 9 de març, sobre comerç interior

S’afegeixen les lletres j i k a l’article 45 del Decret legislatiu 1/1993, amb el text següent:

"j) Pel que fa a la venda en liquidació, l’incompliment dels supòsits i els requisits que estableix la normativa vigent.

"k) Pel que fa a la venda de saldos, l’incompliment dels requisits i les condicions que estableix la normativa vigent."

Secció cinquena

Mesures en matèria de cooperatives

Article 84

Modificació de la Llei 18/2002, del 5 de juliol, de cooperatives

Es modifica el segon incís de l’apartat 1 de l’article 157 de la Llei 18/2002, que resta redactat de la manera següent:

"Les qüestions que es plantegin –que siguin objecte d’aquesta Llei i de les normes que la despleguen– entre cooperatives, entre algun soci o sòcia i la cooperativa a la qual pertany, entre socis d’alguna cooperativa o entre una cooperativa i la federació en què s’agrupa poden ésser plantejades a conciliació al Consell Superior de la Cooperació, o bé directament a la jurisdicció ordinària, d’acord amb el que estableix l’article 158. El procediment de conciliació s’estableix per reglament."

Secció sisena

Mesures en matèria de mutualitats

Article 85

Modificació de la Llei 28/1991, del 13 de desembre, de les mutualitats de previsió social

1. S’afegeix un article 24 bis a la Llei 28/1991, amb el text següent:

"Article 24 bis. Assemblees de compromissaris

"1. L’assemblea general pot ésser substituïda per una assemblea de compromissaris. Els requisits per a ésser compromissari o compromissària són els determinats pels estatuts, si bé en tot cas cal ésser major d’edat i tenir almenys un any d’antiguitat com a soci o sòcia. Els membres de la junta directiva tenen la condició de compromissaris.

"2. Quan la mutualitat tingui més de deu mil socis, la designació de compromissaris s’ha de portar a terme davant notari o notària mitjançant sorteig, el qual s’ha de fer per qualsevol mitjà, incloent-hi els informàtics, entre els socis amb dret de vot.

"3. El mandat dels compromissaris té una durada mínima de dos anys i màxima de quatre anys, comptadors a partir de la data de la designació.

"4. Els compromissaris han de complir llur mandat en representació de l’entitat sense possibilitat de renunciar a la designació.

"5. És aplicable a l’assemblea de compromissaris, en tot allò que no en contradigui les característiques, el que disposen els articles anteriors respecte a l’assemblea general.

"6. Els estatuts han de fixar el nombre de compromissaris que han de compondre l’assemblea general, que ha d’estar comprès entre un mínim de 100 i un màxim de 250.

"7. Els assembleistes poden delegar llur vot en un altre compromissari o compromissària, sense que cap compromissari o compromissària pugui tenir un nombre de delegacions de vot superior a tres per a assistir a l’assemblea general."

2. Es modifiquen les lletres a i b de l’apartat 1 de l’article 51 de la Llei 28/1991, que resten redactades de la manera següent:

"a) Requerir la mutualitat a presentar un pla de rehabilitació, aprovat per la junta directiva, en el qual es proposin les mesures administratives, financeres o d’un altre tipus que calguin; es formuli previsió dels resultats, i es fixin els terminis per a executar-les, a fi de superar la situació que va donar origen al requeriment. L’òrgan de control ha d’aprovar o denegar el pla, i, si escau, ha de fixar la periodicitat amb què la mutualitat ha de donar compte del desenvolupament d’aquest pla.

"b) Requerir la mutualitat a presentar un pla de sanejament a curt termini, aprovat per la junta directiva, en el qual es concretin la forma, la quantia i la periodicitat de les aportacions de nous recursos per a superar la situació que hagi donat lloc al requeriment. L’òrgan de control ha d’aprovar o denegar el pla, i, si escau, ha de fixar la periodicitat amb què la mutualitat ha de donar compte del desenvolupament del pla."

Secció setena

Mesures en matèria de política territorial

Article 86

Modificació de la Llei 23/1983, del 21 de novembre, de política territorial

S’afegeix un capítol IV bis a la Llei 23/1983, amb el text següent:

"Capítol IV bis. Els plans directors territorials

"Article 19 bis

"1. Els plans directors territorials concreten les directrius generals del planejament contingudes en el Pla territorial general de Catalunya o en els plans territorials parcials en les àrees i per als aspectes sobre els quals incideixen.

"2. L’àmbit territorial dels plans directors territorials ha d’ésser inferior als àmbits de planificació establerts per la Llei 1/1995, del 16 de març, per la qual s’aprova el Pla territorial general de Catalunya, d’acord amb el text establert per la Llei 24/2001, del 31 de desembre, de reconeixement de l’Alt Pirineu i Aran com a àrea funcional de planificació, mitjançant la modificació de l’article 2 de la Llei 1/1995, per la qual s’aprova el Pla territorial general de Catalunya, i, com a mínim, ha de tenir caràcter supramunicipal. L’àmbit territorial pot comprendre, així mateix, municipis pertanyents a diferents àmbits de planificació.

"3. Els plans directors territorials s’han d’adaptar al Pla territorial general de Catalunya i als plans territorials parcials.

"4. Els plans d’ordenació urbanística han d’ésser coherents amb les determinacions dels plans directors territorials.

"Article 19 ter

"1. El contingut dels plans directors territorials ha de desenvolupar, com a mínim, una de les determinacions contingudes en l’article 13.1 d’aquesta Llei.

"2. Les determinacions dels plans directors territorials s’han de concretar en els documents següents:

"a) Els estudis i els plànols d’informació.

"b) La memòria explicativa del pla.

"c) Els plànols d’ordenació i, eventualment, les normes.

"Article 19 quater

"1. L’acord de formulació dels plans directors territorials ha d’ésser adoptat pel conseller o consellera de Política Territorial i Obres Públiques, amb l’informe previ de la Comissió de Coordinació de Política Territorial, i ha de determinar, com a mínim, l’àmbit territorial, els aspectes que ha de desenvolupar i la unitat orgànica responsable de la seva tramitació.

"2. En l’elaboració dels plans directors territorials s’ha de garantir la participació de totes les institucions públiques afectades.

"3. L’aprovació inicial i provisional dels plans directors territorials correspon al conseller o consellera de Política Territorial i Obres Públiques, i l’aprovació definitiva, al Govern.

"4. Els plans directors territorials, un cop aprovats inicialment, s’han de sotmetre a informació pública."

Secció vuitena

Mesures en matèria forestal

Article 87

Modificació de la Llei 6/1988, del 30 de març, forestal de Catalunya

S’afegeix un segon paràgraf a l’apartat 1 de l’article 5 de la Llei 6/1988, amb el text següent:

"Amb relació als terrenys forestals de propietat pública que pertanyen al patrimoni de la Generalitat i els béns immobles que hi són situats i que són directament afectats a l’explotació, a la gestió i a la conservació d’aquests, correspon al departament que té al seu càrrec l’administració forestal l’exercici de les facultats dominicals, llevat de l’alienació del domini per un títol diferent del de la permuta per altres terrenys forestals. Dels actes dictats en exercici d’aquestes facultats, cal donar-ne compte al Departament d’Economia i Finances."

Secció novena

Mesures en matèria de pesca

Article 88

Modificació de la Llei 1/1986, del 25 de febrer, de pesca marítima de Catalunya

S’afegeixen dos nous paràgrafs a la lletra a de l’apartat 2 de l’article 20 de la Llei 1/1986, amb el text següent:

"No dur instal·lat a bord el dispositiu de control via satèl·lit o de qualsevol altra naturalesa establert per la normativa vigent per al control de l’activitat pesquera.

"Manipular, alterar o malmetre els dispositius de control via satèl·lit o de qualsevol altra naturalesa establerts pel paràgraf anterior, i també interferir, impedir o produir qualsevol tipus de pertorbació en les comunicacions."

Secció desena

Mesures en matèria d’heliports

Article 89

Modificació de la Llei 11/1998, del 5 de novembre, d’heliports

1. Es modifica l’apartat 2 de l’article 2 de la Llei 11/1998, que resta redactat de la manera següent:

"2. S’entén per heliport eventual la superfície de terreny que compleix les condicions mínimes de seguretat per a ésser utilitzada pels helicòpters de manera temporal o ocasional i l’establiment de la qual obeeix a necessitats transitòries motivades per operacions de prevenció, vigilància i extinció d’incendis, realització de treballs aeris, activitats recreatives o de transport o altres d’anàlogues."

2. Es modifica l’article 7 de la Llei 11/1998, que resta redactat de la manera següent:

"Article 7. Establiment d’heliports eventuals

"1. Els heliports eventuals han d’ésser autoritzats pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques, amb l’informe previ preceptiu de l’ajuntament afectat. En l’autorització s’ha de fixar el termini de validesa.

"2. No es pot autoritzar un heliport com a eventual quan ja ha estat autoritzat com a eventual tres vegades en el decurs del mateix any. En aquest cas, l’heliport ha d’obtenir la corresponent autorització d’heliport permanent, amb l’acreditació prèvia del compliment dels requisits exigits als heliports permanents.

"3. Per a l’establiment d’heliports eventuals en sòl no urbanitzable situats fora de l’espai aeri controlat dels aeroports d’interès general, cal disposar de la documentació acreditativa de la lliure disposició del terreny i d’un estudi d’impacte ambiental si l’heliport se situa confrontant amb espais d’especial interès natural o zones d’especial protecció dels ocells.

"4. Per a l’establiment d’heliports eventuals en sòl no urbanitzable dins l’esmentat espai aeri controlat a què es refereix l’apartat 3, cal disposar, a més, del certificat de compatibilitat de l’espai aeri de la instal·lació projectada emès per l’administració aeronàutica competent.

"5. Per a autoritzar l’establiment d’heliports eventuals en sòl urbà o urbanitzable, cal acreditar el compliment dels requisits establerts pels apartats anteriors i dels altres que es determinin per reglament.

"6. El termini per a dictar una resolució és d’un mes des de la presentació de la sol·licitud, un cop transcorregut el qual, si no s’ha dictat resolució expressa, s’ha d’entendre que és estimada."

Secció onzena

Mesures en matèria de museus

Article 90

Modificació de la Llei 17/1990, del 2 de novembre, de museus

Es modifica l’apartat 3 de la disposició addicional segona de la Llei 17/1990, que resta redactat de la manera següent:

"3. L’Entitat Autònoma Museus d’Arqueologia, adscrita al Departament de Cultura, té per objecte la gestió del Museu d’Arqueologia de Catalunya i del Museu Arqueològic de Tarragona."

Secció dotzena

Composició de la Comissió Jurídica Assessora

Article 91

Modificació del Text refós de les lleis 3/1985, del 15 de març, i 21/1990, del 28 de desembre, de la Comissió Jurídica Assessora, aprovat pel Decret legislatiu 1/1991, del 25 de març

1. Es modifica l’apartat 2 de l’article 6 del Text refós de les lleis 3/1985 i 21/1990, aprovat pel Decret legislatiu 1/1991, que resta redactat de la manera següent:

"2. Cada quatre anys, el mes d’octubre, el Govern renova la composició de la Comissió Jurídica Assessora i en nomena el president o presidenta. En tot cas, pot confirmar els membres anteriors."

2. Es modifica l’article 9 del Text refós de les lleis 3/1985 i 21/1990, aprovat pel Decret legislatiu 1/1991, que resta redactat de la manera següent:

"Article 9. Composició de la Permanent

"La Permanent és formada pel president o presidenta i per deu membres més, com a màxim, que són designats pel Ple, d’entre els seus membres, en la proporció adequada entre llurs especialitats jurídiques i les funcions de la Permanent."

Secció tretzena

Potestat sancionadora del Consell de l’Audiovisual de Catalunya

Article 92

Modificació de la Llei 2/2000, del 4 de maig, del Consell de l’Audiovisual de Catalunya

S’afegeix un segon paràgraf a l’article 11 de la Llei 2/2000, amb el text següent:

"Sens perjudici del que estableix el paràgraf anterior, en el marc de les competències del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, la desatenció dels requeriments formulats en virtut del que estableix la lletra h de l’article 10 d’aquesta Llei és una infracció lleu i ha d’ésser sancionada d’acord amb el que estableix l’apartat 2 de l’article 82 de la Llei de l’Estat 11/1998, del 24 d’abril, general de telecomunicacions."

Disposicions addicionals

Disposició addicional primera

Models de contracte d’arrendament de béns immobles

D’acord amb el que estableix l’article 41.1.a de la Llei de l’Estat 21/2001, s’autoritza el conseller o consellera d’Economia i Finances perquè, en el termini de sis mesos, a comptar a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, elabori i aprovi els models de contracte per a l’arrendament de béns immobles.

Disposició addicional segona

Publicació informativa de les taxes vigents

1. Durant el primer trimestre de 2003, cada un dels departaments de la Generalitat ha de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), mitjançant l’ordre del conseller o consellera competent, i només amb efectes informatius, una relació de les taxes vigents que gestionen, en què s’identifiquin els serveis i les activitats que meriten cadascuna d’elles i la quota corresponent.

2. La relació de taxes vigents ha d’ésser exposada en totes les dependències i les oficines del departament corresponent i ha d’estar a disposició dels contribuents que la sol·licitin.

3. La relació de taxes vigents ha d’ésser objecte d’actualització en la mesura que les taxes que contingui poden ésser objecte de modificació o de supressió o se’n poden crear de noves.

Disposició addicional tercera

Subvencions a serveis prestats per entitats d’economia social o de tercer sector

1. En els termes establerts en el capítol IX del Decret legislatiu 9/1994, del 13 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, una vegada aprovats el corresponent acord de pluriennalitat i l’ordre posterior de convocatòria i amb els informes favorables previs de la Direcció General de Pressupostos i Tresor i de la Intervenció General del Departament d’Economia i Finances, s’autoritzen els titulars dels departaments i els de les entitats gestores de serveis socials per a poder subscriure, amb càrrec al capítol IV del seu pressupost, dins els límits de les respectives lleis de pressupostos, els convenis previstos en la dita ordre, amb un abast pluriennal i per un termini màxim de tres anys. L’objecte dels convenis ha d’ésser el finançament dels serveis relacionats amb l’economia social i la gestió dels serveis socials especialitzats que prestin les entitats sense ànim de lucre que, per acord del Govern i a proposta del conseller o consellera d’Economia i Finances, es determinin. L’acord també ha de contenir les mesures de coordinació necessàries per a fer efectiva l’aplicació d’aquesta disposició.

2. El conseller o consellera d’Economia i Finances, en el marc de la normativa aplicable en matèria de subvencions, ha d’establir els procediments de pagament, mitjançant una bestreta mensual, i també les formes de justificació de l’aplicació del fons.

3. S’ha de determinar, per ordre del conseller o consellera d’Economia i Finances, la composició i les funcions específiques d’una comissió encarregada de fer el seguiment de l’aplicació de les mesures establertes per aquesta disposició. En aquesta comissió hi han d’haver representants, a més del Departament d’Economia i Finances, dels altres departaments afectats i de les entitats representatives del tercer sector social a Catalunya.

Disposició addicional quarta

Adscripció de mitjans a l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques

En els termes que s’estableixi per reglament, s’han d’adscriure a l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques els mitjans materials adscrits al Departament de Sanitat i Seguretat Social i a l’Institut Català de la Salut vinculats a les funcions que s’atribueixen a l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques.

Disposició addicional cinquena

Adscripció de personal a l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament

1. El personal laboral que, en la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, presti serveis a la Secretaria de Relacions Exteriors del Departament de la Presidència i que compleixi les funcions que, d’acord amb la present Llei i amb la normativa que la desplegui, siguin assumides per l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament s’ha d’integrar a l’Agència per aplicació del mecanisme de successió d’empresa.

2. El personal funcionari que, en la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, presti serveis a la Secretaria de Relacions Exteriors del Departament de la Presidència i compleixi les funcions que, d’acord amb la present Llei i amb la normativa que la desplegui, siguin assumides per l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament pot optar per:

a) Integrar-se a l’Agència com a personal laboral, amb reconeixement amb caràcter general de l’antiguitat reconeguda per l’Administració de la Generalitat i restar en aquesta en situació d’excedència voluntària per incompatibilitat.

b) Mantenir la seva condició de funcionari o funcionària a l’Agència i ocupar-hi un lloc a extingir. Aquest lloc ha de quedar extingit quan el funcionari o funcionària obtingui una altra plaça amb caràcter definitiu o quan el lloc quedi vacant per qualsevol altra causa que no comporti reserva del lloc.

Disposició addicional sisena

Normes d’actuació dels representants de la Generalitat en consorcis, fundacions i altres entitats

1. Els representants de la Generalitat en els òrgans de decisió dels consorcis, les fundacions i altres entitats de qualsevol forma jurídica admesa en dret en què participa la Generalitat, als quals pertoqui d’aprovar les operacions d’endeutament o d’aval per un import superior al 50% del fons patrimonial o dels recursos propis de l’entitat en qüestió o per un import que sobrepassi la participació de la Generalitat, han de sol·licitar, per mitjà del conseller o consellera respectiu, l’autorització prèvia corresponent del Govern. Si es tracta d’operacions d’endeutament o d’aval d’un import inferior, els representants de la Generalitat han de sol·licitar l’autorització prèvia al Departament d’Economia i Finances.

2. Els representants de la Generalitat en els òrgans de decisió dels consorcis, les fundacions i altres entitats de qualsevol forma jurídica admesa en dret en què participa la Generalitat, als quals pertoqui d’aprovar o simplement votar l’adquisició onerosa o gratuïta o l’alienació de títols representatius del capital d’una altra societat, han de sol·licitar, amb anterioritat a l’atorgament de llur aprovació o vot, l’autorització del Govern, que, si s’escau, ha d’ésser adoptada a proposta conjunta del conseller o consellera d’Economia i Finances i del conseller o consellera competent per raó de la matèria. També han de sol·licitar l’autorització del Govern quan hagin d’aprovar o votar la disminució del capital social de la societat participada majoritàriament directament o indirectament.

Disposició addicional setena

Marques turístiques

De conformitat amb el que disposa l’article 28 de la Llei 13/2002, del 21 de juny, de turisme de Catalunya, el departament competent en matèria de turisme ha d’articular les promocions de caràcter zonal mitjançant el nombre de marques turístiques que es defineixi per mitjà d’una resolució del conseller o consellera del mateix departament, amb la consulta prèvia als municipis que componen cadascuna de les marques turístiques. En tot cas, a les ja existents s’incorporen les marques Terres de l’Ebre i Vall d’Aran.

Disposició addicional vuitena

Canvi de denominació de cossos, categories i escales funcionarials de la Generalitat

1. Es modifica la denominació dels cossos funcionarials de la Generalitat, que resta redactada de la manera següent:

a) El Cos d’Interventors, creat per la Llei 16/1984, del 20 de març, de l’Estatut de la funció interventora: Cos d’Intervenció.

b) El Cos de Titulats Superiors, creat per la Llei 9/1986, del 10 de novembre, de cossos de funcionaris de la Generalitat de Catalunya: Cos de Titulació Superior.

c) El Cos de Diplomats, creat per la Llei 9/1986: Cos de Diplomatura.

d) El Cos de Tècnics Especialistes, creat per la Llei 9/1986: Cos Tècnic d’Especialistes.

e) El Cos d’Auxiliars Tècnics, creat per la Llei 9/1986: Cos Auxiliar Tècnic.

f) L’Escala d’Inspectors Financers, creada per la Llei 5/1991, del 27 de març, de creació de l’escala d’inspectors financers i de l’escala d’inspectors tributaris dins el cos superior d’Administració de la Generalitat: Escala d’Inspecció Financera.

g) L’Escala d’Inspectors Tributaris, creada per la Llei 5/1991: Escala d’Inspecció Tributària.

h) El Cos d’Advocats de la Generalitat, creat per la Llei 7/1996, del 5 de juliol, d’organització dels serveis jurídics de l’Administració de la Generalitat de Catalunya: Cos d’Advocacia de la Generalitat.

2. Les categories i les escales professionals del Cos de Mossos d’Esquadra, creat per la Llei 10/1994, d’11 de juliol, de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra, es denominen "Mossos d’Esquadra, personal facultatiu, Mossos d’Esquadra / Escala superior intendent/a; Mossos d’Esquadra / Escala superior - comissari/ària; Mossos d’Esquadra / Escala superior - major; Mossos d’Esquadra, personal tècnic; Mossos d’Esquadra / Escala executiva - inspector/a; Mossos d’Esquadra / Escala intermèdia - sergent/a; Mossos d’Esquadra / Escala intermèdia - sotsinspector/a; Mossos d’Esquadra / Escala bàsica - mosso/a; Mossos d’Esquadra / Escala bàsica - caporal/a".

3. Les categories i les escales professionals del Cos de Bombers de la Generalitat, creat per la Llei 5/1994, es denominen "Bombers / Escala superior - inspector/a; Bombers / Escala executiva - sotsinspector/a; Bombers / Escala tècnica - caporal/a; Bombers / Escala tècnica - bomber/a de primera; Bombers / Escala tècnica - oficial/a; Bombers / Escala tècnica - sergent/a; Bombers / Escala bàsica - caporal/a; Bombers / Escala bàsica bomber/a".

4. La Secretaria d’Administració i Funció Pública i la Direcció General de Política Lingüística, amb l’informe previ de l’Institut Català de la Dona i l’assessorament terminològic del Centre de Terminologia Termcat, han d’aprovar, mitjançant una resolució conjunta, la denominació de les especialitats dels cossos funcionarials de la Generalitat i de les categories i dels llocs del col·lectiu de personal laboral que s’especifiquen en el conveni col·lectiu, en aquest cas, amb la negociació prèvia que correspon, per a adaptar-la al llenguatge no androcèntric.

Disposicions transitòries

Disposició transitòria primera

Caixes d’estalvis

1. Els actuals membres dels òrgans de govern de les caixes d’estalvis afectats per la causa d’incompatibilitat regulada per la lletra f de l’apartat 1 de l’article 20 del Decret legislatiu 1/1994, del 6 d’abril, o per la pèrdua del requisit que en condiciona l’elegibilitat, establert per la lletra f de l’apartat 1 de l’article 40 del mateix text normatiu, poden continuar en l’exercici de llurs càrrecs fins a la renovació que correspongui per compliment del termini de durada del mandat vigent.

2. Les vacants que per qualsevol altra causa es produeixin en els òrgans de govern de les caixes d’estalvis a partir de l’entrada en vigor de l’article 8 de la Llei de l’Estat 44/2002, del 22 de novembre, de mesures de reforma del sistema financer, han d’ésser cobertes provisionalment d’acord amb el sistema normativament establert fins a la renovació que correspongui per compliment del termini de durada de l’actual mandat vigent. Si es produeix una vacant en el càrrec de president o presidenta, l’ha d’ocupar el membre del Consell d’Administració que aquest designi per majoria de dos terços dels seus membres fins a la renovació que correspongui per compliment del termini de durada del mandat vigent. A manca d’acord, n’ha de complir les funcions un dels vicepresidents, per ordre, o, en absència d’aquests, el vocal de més edat fins que tingui lloc la primera renovació del Consell d’Administració que correspongui.

Disposició transitòria segona

Mutualitats de previsió social

Les entitats mutuals a què es refereix la Llei de l’Estat 28/1991, del 13 de desembre, de mutualitats de previsió social, que, en la data d’entrada en vigor de la present Llei, hagin optat pel règim d’assemblea de compromissaris, d’acord amb el que estableix l’article 24.3 de la dita Llei, han de fer un nou sorteig per al nomenament de compromissaris en el termini màxim de tres mesos, a comptar des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, sempre que tots o una part dels compromissaris actuals faci quatre o més anys que exerceixen llur càrrec, als efectes que l’assemblea així elegida aprovi els estatuts que han d’ésser elaborats d’acord amb la nova normativa que dicti el Parlament, en compliment del que estableix la disposició final quarta de la Llei 21/2001. Aquest termini de tres mesos pot ésser prorrogat, a sol·licitud de l’entitat, pel Departament d’Economia i Finances per un altre període màxim de tres mesos.

Disposició derogatòria única

1. En el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, resten derogats:

a) Els apartats 2 i 3 de l’article 32 de la Llei 25/1998, del 31 de desembre, de mesures administratives, fiscals i d’adaptació a l’euro.

b) La disposició addicional primera de la Llei 15/2000, del 29 de desembre, de mesures fiscals i administratives.

c) L’apartat 3 de l’article 24 de la Llei 28/1991, del 13 de desembre, de les mutualitats de previsió social.

2. Resten derogades totes les altres disposicions de rang igual o inferior que contradiguin el que estableix aquesta Llei, s’hi oposin o hi resultin incompatibles.

Disposicions finals

Disposició final primera

Entrada en funcionament de l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques

1. L’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques entra en funcionament en el moment de l’entrada en vigor del decret de desenvolupament, a què fa referència la secció quarta del capítol II del títol II d’aquesta Llei.

2. El Govern de la Generalitat ha d’elaborar, en el termini màxim de sis mesos, el decret de desplegament de l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques.

3. Es faculta el Govern per a dur a terme la regularització del règim de vinculació del personal que passi a prestar serveis a l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques, d’acord amb el que estableix l’apartat 1 de l’article 44.

Disposició final segona

Aprovació dels estatuts de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament

En el termini màxim de sis mesos a comptar de l’endemà de la publicació d’aquesta Llei en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), el Govern ha d’aprovar mitjançant decret els estatuts de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, amb la deliberació i el dictamen previs dels òrgans consultius establerts per la Llei 26/2001, del 31 de desembre, de cooperació al desenvolupament.

Disposició final tercera

Dotació de les places de l’escala de tècnics d’administració de la hisenda de la Generalitat de Catalunya

S’autoritza el Govern perquè efectuï les transferències de crèdit necessàries en els conceptes pressupostaris corresponents del capítol I a fi de dotar econòmicament les places creades de l’escala de tècnics d’administració de la hisenda de la Generalitat de Catalunya.

Disposició final quarta

Nou termini per a la refosa de la normativa d’aigües de la Generalitat de Catalunya

S’autoritza el Govern perquè, en el termini d’un any comptador a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, refongui en un text únic la Llei 6/1999, del 12 de juliol, d’ordenació, gestió i tributació de l’aigua, les disposicions relatives a la creació de l’Agència Catalana de l’Aigua, establertes per la Llei 25/1998, del 31 de desembre, de mesures administratives, fiscals i d’adaptació a l’euro, i els preceptes vigents de la Llei 4/1990, del 9 de març, d’ordenació de l’abastament d’aigua a l’àrea de Barcelona, la Llei 5/1990, del 9 de març, d’infraestructures hidràuliques de Catalunya, i la Llei 19/1991, del 7 de novembre, de reforma de la Junta de Sanejament, que integri les modificacions incorporades per altres lleis. La refosa ha de comprendre també la regularització, l’aclariment i l’harmonització d’aquestes disposicions.

Disposició final cinquena

Entrada en vigor

Aquesta Llei entra en vigor l’1 de gener de 2003, però la modificació del Decret legislatiu 1/1994, del 6 d’abril, d’acord amb el que estableix l’article 77, produirà efectes des de l’entrada en vigor de l’article 8 de la Llei de l’Estat 44/2002, del 22 de novembre, de mesures de reforma del sistema financer.

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d’aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

Palau de la Generalitat, 30 de desembre de 2002

Jordi Pujol

President de la Generalitat de Catalunya

Francesc Homs i Ferret

Conseller d’Economia i Finances