El President
de la Generalitat de Catalunya
Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d’acord amb el que estableix l’article 33.2 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, promulgo la següent
LLEI
Preàmbul
Els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2003 s’articulen en funció de dos grans eixos bàsics. El primer té com a objectiu l’avenç en el progrés econòmic, estimulant i afavorint, en primer lloc, les iniciatives i els projectes provinents de la societat mateixa. En aquest apartat, juguen un paper important les línies d’actuació a càrrec dels organismes financers. De la mateixa manera, aquesta Llei impulsa decididament la inversió pública en sectors estratègics i, en particular, en les infraestructures socials i sanitàries més rellevants per a aconseguir més desenvolupament i millor equilibri territorial, apostant alhora per la innovació tecnològica, la recerca, la millora de les comunicacions i la societat del coneixement.
El segon eix té a veure amb les polítiques de benestar, entre les quals ocupen un lloc destinat i preeminent les polítiques orientades a la família que impacten en l’àrea social i sovint són pilotades per entitats i empreses del tercer sector. El suport i l’ajut a aquestes iniciatives i la voluntat d’assolir la universalització de les prestacions a la família i la llar esdevenen objectius prioritaris en aquest camp. Les polítiques de benestar s’adrecen també al treball i a la formació i l’educació, pilars bàsics per a avançar en l’objectiu de la plena ocupació i la qualitat del sistema educatiu. De la mateixa manera, i per a garantir el manteniment d’aquestes polítiques, és imprescindible continuar la tasca de consolidació d’un model sanitari potent i millorar progressivament la seguretat dels ciutadans des del doble vessant de l’enfortiment de la policia autonòmica, que ha de culminar el seu desplegament dins del territori, i la millora i la modernització de l’Administració de justícia.
Pel que fa a la seva estructura, aquesta Llei es divideix en set títols dedicats, respectivament, a l’aprovació del pressupost i el règim de les modificacions pressupostàries, a les normes sobre gestió pressupostària i despesa pública, a les despeses de personal, a les operacions financeres, a les línies d’actuació del crèdit públic, a les normes tributàries i a la participació dels ens locals en els ingressos de l’Estat i de la Generalitat. Les disposicions addicionals completen el marc jurídic pressupostari i les disposicions finals contenen les normes relatives a la pròrroga de disposicions, a l’habilitació per a les adaptacions tècniques com a conseqüència de reorganitzacions administratives i a l’entrada en vigor d’aquesta Llei.
Quant als continguts específics de la Llei, cal destacar, entre d’altres, les normes sobre modificacions pressupostàries que modulen el règim general de l’execució establert per la normativa sobre finances públiques de la Generalitat, el règim retributiu dels funcionaris i altre personal al servei del sector públic en correspondència amb la normativa estatal a aquest respecte, les autoritzacions sobre endeutaments i avals per a diversos tipus d’entitats i organismes, les diferents actuacions dels instruments del crèdit públic de la Generalitat i les normes tributàries sobre el gravamen de protecció civil i el cànon de l’aigua, i també les relatives a l’actualització de les taxes amb tipus de quantia fixa. Igualment, cal tenir en compte la nova regulació de la participació dels ens locals en els ingressos, que inclou previsions innovadores per al foment de la prestació supramunicipal de serveis i en relació amb els municipis petits i les entitats municipals descentralitzades.
TÍTOL I
Aprovació del pressupost i règim de les modificacions pressupostàries
Capítol I
Aprovació del pressupost
Article 1
Els crèdits inicials i llur finançament
1. S’aprova el pressupost de la Generalitat de Catalunya per a l’exercici del 2003, integrat pels estats de despeses i els estats d’ingressos de la Generalitat i dels ens següents que en depenen:
a) Les entitats autònomes de caràcter administratiu.
b) Les entitats autònomes de caràcter comercial, industrial, financer o anàleg.
c) El Servei Català de la Salut i les entitats gestores de la Seguretat Social, l’Institut Català de la Salut i l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials.
d) L’ens públic Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i les societats per a la gestió dels serveis públics de radiodifusió i televisió.
e) Les empreses a què fa referència l’article 4.2 del Decret legislatiu 9/1994, del 13 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya.
2. En l’estat de despeses de la Generalitat es concedeixen els crèdits necessaris per al compliment de les seves obligacions, per un import de 16.081.387.948,05 euros. Els ingressos que hom estima que s’han de liquidar durant l’exercici sumen un import de 16.081.387.948,05 euros.
3. En l’estat de despeses de les entitats autònomes de caràcter administratiu, els crèdits consignats per a atendre el compliment de llurs obligacions sumen un import total de 151.630.205,48 euros. Els drets que hom estima que han d’ésser liquidats per cada entitat autònoma de caràcter administratiu es detallen en els estats d’ingressos corresponents, per un import total de 151.630.205,48 euros.
4. En l’estat de despeses de les entitats autònomes de caràcter comercial, industrial, financer o anàleg, els crèdits consignats per a atendre el compliment de llurs obligacions sumen un import total de 100.502.878,84 euros. Els recursos estimats per a les entitats autònomes de caràcter comercial, industrial, financer o anàleg es detallen en l’estat d’ingressos corresponent, per un import total de 100.502.878,84 euros.
5. En l’estat de despeses del Servei Català de la Salut i de les entitats gestores de la Seguretat Social, l’Institut Català de la Salut i l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials, els crèdits consignats per a atendre llurs obligacions sumen un import total, un cop deduïdes les transferències internes del Servei Català de la Salut a l’Institut Català de la Salut, de 5.990.949.551,31 euros. Els drets econòmics que hom estima que aquests han de liquidar durant l’exercici sumen un import de 5.990.949.551,31 euros.
6. En l’estat de despeses de l’ens públic Corporació Catalana de Ràdio i Televisió es concedeixen les dotacions necessàries per a atendre el desenvolupament de les seves activitats, per un import total de 214.149.000 euros, i els recursos s’estimen en 214.149.000 euros.
7. Els estats de despeses i d’ingressos de les societats per a la gestió dels serveis públics de radiodifusió i televisió s’aproven amb el detall següent:
a) Televisió de Catalunya, SA, per un import total de dotacions de 315.171.675 euros, i de recursos de 315.171.675 euros.
b) Emissores de la Generalitat - Catalunya Ràdio, Servei de Radiodifusió de la Generalitat, SA, per un import total de dotacions de 31.222.819 euros, i de recursos de 31.222.819 euros.
c) TVC Edicions i Publicacions, SA, per un import total de dotacions de 2.360.609 euros, i de recursos de 2.360.609 euros.
d) CCRTV - Serveis Generals, SA, per un import total de dotacions de 9.994.856 euros, i de recursos de 9.994.856 euros.
e) TVC Multimèdia, SL, per un import total de dotacions de 341.326 euros, i de recursos de 341.326 euros.
f) CCRTV Interactiva, SA, per un import total de dotacions de 4.312.055 euros, i de recursos de 4.312.055 euros.
g) TVC Netmedia Audiovisual, SL, per un import total de dotacions de 4.554.108 euros, i de recursos de 4.554.108 euros.
8. Les dotacions i els recursos consolidats estimats de les entitats de dret públic sotmeses a l’ordenament jurídic privat en què la Generalitat participa directament, totalment o majoritàriament són els següents:
Entitats de dret públic sotmeses a l’ordenament jurídic privat
 |
Dotacions
|
Recursos
|
| Centre de Telecomunicacions | ||
| i Tecnologies de la Informació | ||
| de la Generalitat de Catalunya |
194.787.019,38
|
194.787.019,38
|
| Institut Català de Finances |
632.319.123,00
|
632.319.123,00
|
| Centre d’Alt Rendiment Esportiu |
8.871.062,63
|
8.871.062,63
|
| Institut Català de les Indústries Culturals |
14.066.245,38
|
14.066.245,38
|
| Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya |
154.254.951,90
|
154.254.951,90
|
| Institut Cartogràfic de Catalunya |
21.677.011,50
|
21.677.011,50
|
| Ports de la Generalitat |
20.730.822,92
|
20.730.822,92
|
| Institut Català del Sòl |
517.643.859,29
|
517.643.859,29
|
| Institut de Recerca i Tecnologia | ||
| Agroalimentàries |
20.500.130,00
|
20.500.130,00
|
| Centre d’Iniciatives per a la Reinserció |
12.717.274,62
|
12.717.274,62
|
| Centre d’Innovació i Desenvolupament | ||
| Empresarial |
21.279.326,00
|
21.279.326,00
|
| Laboratori General d’Assaigs i Investigacions |
17.080.364,00
|
17.080.364,00
|
| Institut d’Investigació Aplicada | ||
| de l’Automòbil |
11.567.932,76
|
11.567.932,76
|
| Institut Català d’Energia |
5.051.083,76
|
5.051.083,76
|
| Agència Catalana de l’Aigua |
487.608.655,00
|
487.608.655,00
|
| Junta de Residus |
85.131.927,00
|
85.131.927,00
|
| Centre de la Propietat Forestal |
6.953.349,44
|
6.953.349,44
|
| Aigües Ter - Llobregat |
83.448.348,77
|
83.448.348,77
|
| Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris | ||
| i de Recerca |
23.001.243,32
|
23.001.243,32
|
| Institut de Diagnòstic per la Imatge |
23.518.315,01
|
23.518.315,01
|
| Gestió de Serveis Sanitaris |
29.758.192,54
|
29.758.192,54
|
| Institut d’Assistència Sanitària |
59.998.671,10
|
59.998.671,10
|
| Gestió i Prestació de Serveis de Salut |
15.583.399,50
|
15.583.399,50
|
| Agència d’Avaluació de Tecnologia Mèdica |
2.522.385,47
|
2.522.385,47
|
| Institut Català d’Oncologia |
61.087.087,03
|
61.087.087,03
|
| Serveis Sanitaris | ||
| de Referència - C. de Transfusió | ||
| i Banc de Teixits |
24.418.686,16
|
24.418.686,16
|
| Parc Sanitari Pere Virgili |
22.272.297,92
|
22.272.297,92
|
| Servei Meteorològic de Catalunya |
7.697.985,00
|
7.697.985,00
|
| Agència Catalana Protecció de Dades |
2.217.701,08
|
2.217.701,08
|
| Ens d’Infraestructures Ferroviàries |
300.000,00
|
300.000,00
|
9. Les dotacions i els recursos estimats d’explotació i de capital de les empreses en què la Generalitat participa directament, totalment o majoritàriament són els que s’especifiquen en l’annex d’aquest article.
Article 2
Beneficis fiscals
Els beneficis fiscals que afecten els tributs estatals el rendiment dels quals és cedit a la Generalitat s’estimen en 1.378,07 milions d’euros.
Article 3
Vinculació de crèdits del pressupost
1. Els crèdits autoritzats en el pressupost del capítol 1 dels departaments i les entitats autònomes de la Generalitat tenen caràcter vinculant per article, llevat dels conceptes de l’article 15, "Incentius al rendiment i activitats extraordinàries", i del concepte 160, "Quotes de la Seguretat Social", en els quals és per concepte.
2. Els crèdits autoritzats en el pressupost de despeses del Servei Català de la Salut tenen caràcter vinculant per article, llevat dels casos següents:
a) Vinculació per concepte 160, "Quotes socials".
b) vinculació per partida 51.01.489.0001, "Farmàcia (receptes mèdiques)", i 51.03.226.0011, "Despeses derivades de la gestió de pagaments".
3. Els crèdits autoritzats en el pressupost de despeses de l’Institut Català de la Salut tenen caràcter vinculant per article, llevat del concepte 160, "Quotes socials", que té vinculació per concepte.
4. Els crèdits autoritzats en el pressupost de despeses de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials tenen caràcter vinculant per article, llevat dels conceptes 160, "Quotes socials", 471, "A empreses privades", i 487, "Prestacions socials", en què la vinculació és per concepte.
5. Independentment de la vinculació dels crèdits del pressupost de despeses, la classificació per conceptes i subconceptes i el compliment del principi d’eficiència s’ha d’utilitzar per al registre comptable de les operacions de despesa en el moment de l’execució del pressupost i en els expedients de modificacions pressupostàries dels departaments i de les entitats esmentades per aquest article.
Capítol II
Règim de les modificacions pressupostàries
Article 4
Principis generals
1. Les modificacions dels crèdits pressupostaris s’han d’ajustar al que disposa aquesta Llei i al que estableix sobre aquesta matèria el Decret legislatiu 9/1994, del 13 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, en els punts que no són modificats pels articles 5 i 6 d’aquesta Llei. En tots els casos, és preceptiu l’informe de l’òrgan competent de la Intervenció General.
2. S’autoritza el conseller o consellera d’Economia i Finances per a dictar les normes necessàries per a la modificació i el seguiment, inclòs el seguiment del compliment del principi d’eficiència, dels crèdits del Servei Català de la Salut i de les entitats gestores de la Seguretat Social, amb l’informe previ, segons que correspongui, del conseller o consellera de Sanitat i Seguretat Social o del conseller o consellera de Benestar i Família.
Article 5
Transferències de crèdit
1. Les transferències de crèdit no poden afectar, mitjançant minoracions, els crèdits que tenen la naturalesa d’ampliables, els crèdits nominatius, els crèdits extraordinaris i els suplements de crèdit concedits a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.
2. Correspon al Govern, a proposta del conseller o consellera d’Economia i Finances, d’autoritzar, amb les úniques limitacions que estableix l’apartat 1, les modificacions pressupostàries següents:
a) Les transferències de crèdit entre els crèdits consignats en els diversos departaments i organismes autònoms, llevat de les que proposin els departaments i les entitats autònomes a favor de la secció 32 per a finançar les adquisicions centralitzades que gestiona la Comissió Central de Subministraments.
b) Les transferències que afectin els crèdits destinats a despeses de personal que comportin increments de plantilla.
c) L’habilitació de crèdits mitjançant la creació dels conceptes pressupostaris que siguin procedents, en el supòsit que en l’execució del pressupost es plantegin necessitats que no hi hagin estat expressament recollides; amb aquesta finalitat, s’han d’efectuar les transferències de crèdit necessàries per a compensar, per un import igual, la dotació dels nous conceptes.
d) Les transferències, amb la sol·licitud prèvia del conseller o consellera de Benestar i Família, entre els crèdits consignats a favor de la secció 50 i la resta de les aplicacions pressupostàries de la secció 21 destinades a actuacions socials, les quals transferències no poden minorar els crèdits compromesos ni els afectats per ingressos finalistes. En funció del desplegament de la Llei 4/1994, del 20 d’abril, d’administració institucional, de descentralització, de desconcentració i de coordinació del sistema català de serveis socials, es poden autoritzar transferències entre les aplicacions pressupostàries del capítol 1 de les seccions 50 i 21.
3. El conseller o consellera d’Economia i Finances pot autoritzar, amb les úniques limitacions que estableix l’apartat 1, transferències de crèdit entre els crèdits consignats en un mateix departament o organisme autònom i entre els consignats entre un departament i els seus organismes autònoms, excepte les que afectin crèdits per a despeses de personal que comportin increments de plantilla.
4. El conseller o consellera d’Economia i Finances pot autoritzar, amb les úniques limitacions que estableix l’apartat 1, transferències de crèdit entre els crèdits consignats en els diversos departaments i organismes autònoms i la secció 32.03 per a finançar adquisicions i contractacions centralitzades de béns i serveis promogudes per la Comissió Central de Subministraments i per a atendre les despeses necessàries derivades de la contractació formal i les regularitzacions dels immobles de la Generalitat.
5. En les transferències de crèdit del Servei Català de la Salut i de les entitats gestores de la Seguretat Social, correspon al conseller o consellera d’Economia i Finances d’autoritzar la creació de conceptes, en el cas que corresponguin a crèdits amb vinculació per article.
6. Els titulars dels departaments i els presidents, directors o càrrecs assimilats dels organismes autònoms poden autoritzar transferències, amb les limitacions establertes per l’article 42 del Decret legislatiu 9/1994, del 13 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, entre els crèdits consignats en un mateix article del capítol 2 del pressupost, "Despeses de béns corrents i de serveis", excepte que comportin augment dels subconceptes del concepte 226, "Altres despeses diverses". Un cop la transferència ha estat autoritzada pels titulars dels departaments o els presidents, directors o càrrecs assimilats dels organismes autònoms i formalitzada comptablement per la Intervenció Delegada, s’ha de notificar a la Direcció General de Pressupostos i Tresor mitjançant còpia de la resolució que autoritza la transferència.
7. Els interventors delegats en els departaments i els organismes autònoms han d’informar, prèviament a l’autorització de les propostes de transferències de crèdit, sobre els punts següents:
a) El compliment de les limitacions aplicables en cada supòsit.
b) La suficiència dels crèdits pressupostaris que es pretén de minorar.
c) Qualssevol altres que derivin de la legislació aplicable.
Article 6
Generació de crèdits
1. S’han de generar en l’estat de despeses els crèdits necessaris per a atendre les obligacions derivades dels serveis que altres administracions traspassin a la Generalitat durant l’exercici del 2003. El límit dels crèdits generats no pot ésser superior a l’import de les transferències de fons acordades per a atendre els serveis traspassats.
2. Igualment han de generar crèdits en l’estat de despeses les transferències de fons efectives amb càrrec als pressupostos generals de l’Estat destinades a les corporacions locals per a finançar els dèficits provocats per la prestació de serveis que no corresponen a competències municipals, i també les corresponents a les despeses de capitalitat de l’Ajuntament de Barcelona.
3. En les generacions i les ampliacions de crèdits finançades amb ingressos procedents d’altres administracions o d’entitats públiques de la Generalitat, es pot dictar una resolució que ampliï o generi el crèdit a la vista dels convenis o altres documentacions justificatives del reconeixement de l’obligació per l’administració que ha de trametre els fons, però no es poden ordenar pagaments fins que no s’hagi produït efectivament l’ingrés, llevat que les ampliacions o les generacions siguin necessàries per a atendre les despeses de personal traspassat o les subvencions de naturalesa periòdica que tinguin per finalitat prestacions de caràcter personal o social, o que siguin necessàries per a assegurar el funcionament dels serveis transferits o en conveni, o que es tracti de programes finançats totalment o parcialment per la Unió Europea.
4. Els ingressos derivats d’acords que s’adoptin en l’àmbit de la sanitat són susceptibles de generar o ampliar crèdits en els estats de despeses de les seccions 15, 51 o 52.
5. Els crèdits generats sobre la base d’ingressos finalistes i que el darrer dia de l’exercici pressupostari no estiguin vinculats al compliment d’obligacions ja reconegudes poden ésser objecte d’incorporació, per acord del conseller o consellera d’Economia i Finances, a exercicis posteriors, fins que s’acompleixin els programes de despesa que motivaren els ingressos esmentats.
6. Els ingressos derivats d’acords i convenis subscrits per la Comissió Central de Subministraments poden generar crèdits en l’estat de despeses de la secció 32.03, sempre que es destinin a l’adquisició d’equipaments per a millorar les condicions de treball del personal al servei de l’Administració de la Generalitat.
Article 7
Crèdits ampliables
Es consideren crèdits ampliables fins a una suma igual a les obligacions que és preceptiu de reconèixer, amb el compliment previ de les normes legals pertinents i, en tots els casos, donant-ne compte trimestralment al Parlament, els crèdits inclosos en els pressupostos de la Generalitat i en els dels ens públics aprovats per aquesta Llei que es detallen a continuació:
1. Amb aplicació a totes les seccions dels pressupostos de la Generalitat i de les entitats autònomes i els ens públics:
a) Els crèdits destinats a les quotes de la Seguretat Social del personal al servei de l’Administració de la Generalitat, d’acord amb els preceptes en vigor, i també l’aportació de la Generalitat al règim de previsió social dels funcionaris públics de la Generalitat.
b) Els triennis derivats dels còmputs de temps de servei realment prestat a l’Administració pels funcionaris.
c) Els crèdits destinats a despeses de funcionament (capítol 2, "Despeses de béns corrents i de serveis") de serveis per als quals s’exigeixen taxes, exaccions parafiscals, cànons o preus. Aquests crèdits poden ésser ampliats per la diferència entre la recaptació inicialment prevista, entesa aquesta, si escau, com l’obtinguda el 2002, incrementada en un 3% i l’efectivament ingressada.
d) Els crèdits corresponents a serveis traspassats, si, per l’aplicació de la normativa vigent, cal reconèixer obligacions addicionals a les previstes inicialment, per l’import de les transferències de fons que per a compensar aquestes actuacions hagi de formalitzar l’administració corresponent.
e) Els crèdits destinats a satisfer les obligacions econòmiques derivades del compliment de sentències judicials fermes que declarin responsabilitats pecuniàries de la Generalitat de Catalunya, de conformitat amb les lleis.
2. Amb aplicació a les entitats autònomes de caràcter comercial, industrial, financer o anàleg i a les entitats de dret públic sotmeses a l’ordenament jurídic privat:
a) Els crèdits la quantia dels quals es determina en funció de recursos finalistes efectivament obtinguts.
b) Els crèdits corresponents a interessos, amortitzacions i menyscaptes en operacions de crèdits consignats en els pressupostos de les entitats, com a conseqüència d’operacions financeres autoritzades. En el supòsit que els ingressos pressupostats siguin insuficients per a atendre les obligacions produïdes per aquestes operacions, s’han d’ampliar els crèdits que per a aquestes entitats siguin consignats en les seccions corresponents del pressupost de la Generalitat.
3. Els crèdits consignats en el pressupost de la Generalitat i en el del Servei Català de la Salut que es destinen al pagament d’interessos, a l’amortització de principal i a les despeses derivades del deute, considerat aquest en els termes de l’article 16 del Decret legislatiu 9/1994, del 13 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya. Si cal, s’han de generar els crèdits pertinents per a atendre les obligacions, i els pagaments s’han d’aplicar, independentment de quin sigui el venciment a què corresponen, als crèdits respectius de l’exercici econòmic del 2003. En el supòsit de la formalització de les operacions de modificació, refinançament i substitució que autoritza l’article 35.3 d’aquesta Llei, el Departament d’Economia i Finances ha d’instrumentar les modificacions pressupostàries que siguin necessàries en el capítol 9 de l’estat d’ingressos i en el capítol 9 de l’estat de despeses, corresponents a variació de passius financers.
4. Amb aplicació a la secció 30 (Pensions):
Primer. Els crèdits relatius a obligacions de classes passives.
Segon. El crèdit 30.02.480.3000, "Indemnitzacions de les persones incloses en els supòsits previstos a la Llei 46/1977, del 15 d’octubre, de concessió d’amnistia".
Tercer. El crèdit 30.03.480.3001, "Complement pensions de viduïtat".
5. Amb aplicació a les seccions que s’indiquen, i amb l’acord previ del Govern, els crèdits següents:
a) En la secció 09 (Departament de Justícia i Interior):
Primer: Els crèdits corresponents a les aplicacions pressupostàries 09.05.440.0917 i 09.05.440.0918, en funció dels cost que es produeixi en els torns d’ofici d’advocats i procuradors, respectivament, determinat pels mòduls fixats per la Generalitat i pel nombre d’assumptes atesos.
Segon: Els crèdits corresponents a les aplicacions pressupostàries 09.06.226.0905, 09.06.261.0003, 09.06.261.0900 i 09.06.261.0901, proporcionalment a l’augment net d’infants tutelats per imperatius legals i judicials, sempre que no superin els mòduls unitaris de cost de l’any 2002.
Tercer. El crèdit 09.10.226.0911, per a afrontar les despeses extraordinàries en el cas de situacions d’emergències degudament aprovades pel Govern.
Quart. En el supòsit que l’Entitat Autònoma del Servei Català de Trànsit liquidi l’exercici pressupostari amb superàvit, un cop deduïdes totes les despeses d’explotació i les previstes per la Llei 14/1997, del 24 de desembre, de creació de l’Entitat Autònoma del Servei Català de Trànsit, aquest s’ha de destinar a finançar més despesa en matèria de trànsit.
b) En la secció 10 (Departament d’Economia i Finances): el crèdit 10.01.226.1014, fins a l’import necessari per a atendre el pagament dels interessos de demora resultants de la devolució d’ingressos tributaris i per a atendre el pagament de les retribucions del perit tercer en les taxacions pericials contradictòries, en els termes que determina la Llei general tributària de l’Estat.
c) En la secció 11 (Departament de Governació i Relacions Institucionals):
Primer. El crèdit 11.03.462.1100, per a afrontar el compromís econòmic que comporten les disposicions transitòries primera i tercera de la Llei 1/1994, del 22 de febrer, de creació del municipi de Badia.
Segon. El crèdit 11.02.226.0030 s’amplia en funció de la recaptació de les taxes derivades de la inscripció en les convocatòries per a la selecció de personal que ha d’accedir a la Generalitat convocades pel Departament de Governació i Relacions Institucionals.
Tercer. El crèdit 11.03.761.1101, per a afrontar les despeses extraordinàries derivades de danys catastròfics i situacions d’actuació urgent degudament aprovades pel Govern.
d) En la secció 15 (Departament de Sanitat i Seguretat Social), el crèdit 15.04.489.1500 destinat al pagament de vacunes.
e) En la secció 16 (Departament de Política Territorial i Obres Públiques), el crèdit 16.03.445.1600, en funció del contracte-programa a subscriure entre l’Autoritat del Transport Metropolità i les diferents administracions.
f) En la secció 18 (Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme):
Primer. Els crèdits destinats a atendre el cost de les accions que, dins els diferents objectius, siguin aprovades pel Fons social europeu.
Segon. El crèdit de l’aplicació pressupostària 18.05.483.1801, per a les prestacions econòmiques de la renda mínima d’inserció (RMI).
Tercer. El crèdit de l’aplicació pressupostària 18.03.471.1801, per a atendre el cost dels ajuts per a la reordenació i la reducció del temps de treball.
Quart. Els crèdits destinats a atendre el cost del desenvolupament del Pla de prevenció de riscos laborals.
Cinquè. Els crèdits de l’aplicació pressupostària 18.04.410.1801, per a atendre el cost de la implantació i el desenvolupament del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC).
Sisè. El crèdit de les aplicacions 18.04.470.1809 i 18.04.487.1800, en funció dels ingressos procedents del Forcem.
g) En la secció 21 (Departament de Benestar i Família), el crèdit 21.05.480.2102, "Programa d’ajuts a famílies".
h) En la secció 32 (Despeses diversos departaments), a proposta del conseller o consellera d’Economia i Finances:
Primer. El crèdit 32.01.226.0004, si mitjançant una sentència judicial ferma es declaren responsabilitats pecuniàries de la Generalitat i per les despeses jurídiques efectuades per la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya amb motiu del compliment d’obligacions legals derivades d’adquisicions hereditàries a favor de la Generalitat i, en general, amb motiu de la gestió dels immobles.
Segon. El crèdit 32.01.226.3210, corresponent als honoraris dels liquidadors de districte hipotecari en funció de la recaptació efectiva i al premi de cobrament de tributs.
Tercer. El crèdit 32.01.226.3203, corresponent a les despeses derivades de la gestió de pagaments.
Quart. El crèdit 32.01.460.3200, per un import igual al de les transferències de fons per a atendre les despeses generades pels serveis estatals que presta l’Ajuntament de Barcelona, consignats en els pressupostos generals de l’Estat.
Cinquè. El crèdit 32.03.224.0001 "Primes d’assegurances", fins a l’import necessari per a cobrir les despeses derivades de les pòlisses d’assegurances que subscrigui la Generalitat.
Sisè. El crèdit 32.03.226.3212 "Despeses per a diferències del canvi de pagaments en moneda estrangera".
Setè. El crèdit 32.03.610.3200, fins a l’import dels censos que calgui constituir.
Vuitè. El crèdit 32.05.460.3202 per al finançament de les competències transferides al Consell General d’Aran.
Novè. Els crèdits 32.05.226.3211 i 32.05.480.3201, corresponents a despeses electorals, en funció de la quantificació d’aquestes.
i) En la secció 34 (Fons de millora de la prestació de serveis públics), el crèdit 34.01.123.3400 "Retribucions que podrien ésser reconegudes a favor del personal".
j) En la secció 51 (Servei Català de la Salut), els crèdits de la partida 51.03.226.0011, "Despeses derivades de la gestió de pagaments".
6. En la secció 21 (Departament de Benestar i Família), els crèdits que s’hagin d’ampliar a partir dels ingressos que es produeixin en la Tresoreria de la Generalitat provinents dels resultats de l’Entitat Autònoma de Jocs i Apostes de la Generalitat com a conseqüència dels beneficis obtinguts de la recaptació total, un cop deduïts totes les despeses d’explotació, els premis i les altres despeses previstes per la Llei 5/1986, del 17 d’abril, de creació de l’Entitat Autònoma de Jocs i Apostes de la Generalitat, modificada per la Llei 32/1991, del 24 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 1992. L’import dels crèdits ampliats per aquest concepte s’ha de destinar al finançament d’inversions i de programes d’atenció social.
7. En la secció 51 (Servei Català de la Salut), el crèdit de la partida 51.01.489.0001, "Farmàcia (receptes mèdiques)". La instrumentació de les ampliacions es pot condicionar a les reserves de crèdit en altres partides del pressupost del Servei Català de la Salut.
8. En la secció 52, (Institut Català de la Salut), el crèdit de la partida 52.02.226.0004 "Jurídics i contenciosos", destinat al pagament de professionals que tenen encomanada la gestió de cobrament de l’assistència sanitària prestada a tercers, en la quantitat necessària per a atendre l’import dels honoraris meritats en funció de les quantitats ingressades en la partida 52.00.317.0020, "Prestació de serveis d’assistència sanitària", de l’estat d’ingressos de l’Institut Català de la Salut.
9. En l’Entitat Autònoma de Jocs i Apostes de la Generalitat, els crèdits consignats per a operacions corrents, i també els crèdits consignats en el capítol 6, "Inversions reals", en funció dels ingressos que, segons el que estableix l’article 7 de la Llei 5/1986, del 17 d’abril, de creació de la dita entitat, s’han de fixar mitjançant un decret del Govern.
Article 8
Retencions de saldos pressupostaris
En funció de l’execució de l’estat d’ingressos, el Govern, a proposta del conseller o consellera d’Economia i Finances, ha d’acordar la retenció de saldos pressupostaris corresponents a crèdits no vinculats a ingressos afectats dels departaments i les entitats del sector públic.
Article 9
Crèdits autoritzats a favor de les entitats del sector públic
1. L’import dels crèdits pressupostaris destinats a transferències corrents a favor de les entitats autònomes i de les empreses públiques regulades per la Llei 4/1985, del 29 de març, de l’estatut de l’empresa pública catalana, s’ha d’ajustar de manera que la liquidació de llurs pressupostos el 31 de desembre sigui equilibrada. Per a aconseguir aquest objectiu d’equilibri, també es poden aplicar les aportacions de capital a la compensació de pèrdues d’exercicis anteriors, amb l’acord previ del Govern.
2. A fi de determinar les despeses que s’han de tenir en compte en la liquidació dels pressupostos de les entitats autònomes i de les empreses públiques, s’hi ha d’incloure l’import de les obligacions reconegudes per a operacions corrents.
3. Si s’han lliurat fons en excés, s’han de minorar per l’import d’aquests els crèdits autoritzats a favor de les entitats autònomes i les empreses públiques en el pressupost per a l’exercici del 2004.
4. Les transferències corrents a favor de societats i qualsevol altre tipus d’entitats el capital de les quals pertanyi majoritàriament a la Generalitat, a les seves entitats autònomes o als ens de dret públic, tenen la naturalesa de subvenció d’explotació en la mesura necessària per a equilibrar el compte de pèrdues i guanys, exceptuant les dotacions per a amortitzacions, provisions i variacions d’existències, i tenen la naturalesa de lliuraments a compte de futures operacions de capital per a la resta, sens perjudici de les normes que pugui dictar el conseller o consellera d’Economia i Finances, a proposta de la Intervenció General. Per a aplicar els lliuraments a l’ampliació de capital de les societats cal, en tot cas, l’acord previ del Govern.
5. En el cas d’entitats que tinguin un contracte programa, aprovat pel Govern, que reguli aquest tractament, s’ha de seguir el que disposi el contracte programa.
Títol II
Normes sobre gestió pressupostària i despesa pública
Capítol I
Normes sobre gestió pressupostària
Article 10
Construcció i adquisició d’immobles
El Govern, a proposta del conseller o consellera d’Economia i Finances, pot autoritzar els departaments perquè adquireixin immobles per a substituir els que actualment ocupen en règim de lloguer o per a construir-hi nous edificis i, amb aquesta finalitat, pot acordar les modificacions pressupostàries que calguin.
Article 11
Vinculació d’immobles
1. S’autoritza el Govern a vincular els béns immobles de la Generalitat, qualsevol que en sigui l’afectació, al pagament d’una prestació periòdica de les regulades per la legislació civil catalana sobre el dret de cens.
2. El Servei Català de la Salut, mitjançant una autorització del Govern, pot vincular els béns immobles que formin part del seu patrimoni propi, qualsevol que en sigui l’afectació, al pagament d’una prestació periòdica de les regulades per la legislació civil catalana sobre el dret de cens. El capital obtingut s’ha de destinar a finançar les operacions relacionades amb els serveis sanitaris.
Article 12
Execució anticipada de projectes d’inversió
1. El Govern, a proposta conjunta del Departament d’Economia i Finances i del Departament d’Ensenyament o del Departament de Cultura, pot autoritzar que aquests estableixin convenis de col·laboració amb les entitats locals que permetin l’execució anticipada de projectes de construccions escolars, de biblioteques, de teatres o de centres poliesportius inclosos en els plans corresponents.
2. Les obres a què es refereix l’apartat 1 han d’ésser finançades i, si escau, adjudicades per les entitats locals. L’import d’aquestes obres ha d’ésser reintegrat en tot o en part per la Generalitat, d’acord amb les dotacions aprovades en cada exercici pressupostari per al finançament dels plans fixats pel departament corresponent i d’acord amb els convenis signats amb cada entitat local.
3. El Govern, a proposta conjunta del Departament d’Economia i Finances i del Departament de Sanitat i Seguretat Social o del Departament de Benestar i Família, pot autoritzar el Servei Català de la Salut o l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials a establir convenis de col·laboració amb entitats locals i altres entitats titulars de centres sanitaris que prestin serveis per compte del Servei Català de la Salut o de centres de serveis socials de la xarxa bàsica de serveis socials que permetin l’execució anticipada de projectes d’inversió en infraestructura sanitària o social.
4. Les inversions a què es refereix l’apartat 3 han d’ésser finançades i gestionades per les entitats esmentades sota la supervisió del Servei Català de la Salut o de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials. Aquest ha de reintegrar, en tot o en part, l’import d’aquestes inversions a les entitats que les facin, d’acord amb les dotacions aprovades en cada exercici pressupostari per al finançament dels plans fixats pel Servei Català de la Salut o per l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials i d’acord amb els convenis signats.
Article 13
Finançament del Programa d’inversions de les universitats
1. El finançament del Programa d’inversions de les universitats catalanes es fa amb càrrec als crèdits per a despeses consignats per a aquesta finalitat en el pressupost de cada any de la Generalitat.
2. Les obligacions derivades de l’apartat 1 es poden complir mitjançant la inversió directa de l’Administració, o mitjançant transferències de capital a favor de les universitats o amb subvencions per import de la càrrega financera per interès i amortització de les operacions de crèdit que el Govern els autoritzi per a l’execució del Programa.
3. Excepcionalment, el Govern pot autoritzar les universitats a anticipar les inversions previstes en el Programa, mitjançant operacions de crèdit de les universitats. En aquest cas, les amortitzacions han d’ésser subvencionades pel pressupost de la Generalitat, que també pot afrontar, totalment o parcialment, el pagament dels interessos.
4. El Govern, a proposta del conseller o consellera d’Economia i Finances, i amb l’informe previ del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, pot determinar la modificació, el refinançament i la substitució de les operacions d’endeutament de les universitats que siguin autoritzades pel Govern per a finançar inversions.
Article 14
Identificació dels projectes d’inversió
1. Els projectes d’inversió inclosos en l’annex d’inversions reals s’identifiquen mitjançant el codi d’actuació que tenen assignat, amb la finalitat d’establir-ne el seguiment pressupostari.
2. Les modificacions dels programes d’inversió que impliquen l’inici de nous projectes requereixen l’assignació dels codis corresponents, d’acord amb el Departament d’Economia i Finances.
Article 15
Manaments de pagaments a justificar
Els lliuraments de fons per manaments de pagaments a justificar poden tenir el caràcter de renovables, d’acord amb les normes següents:
a) La renovació s’efectua per l’import justificat, de manera que la quantitat lliurada romangui fixa al llarg de l’exercici.
b) Abans del lliurament de fons, s’ha d’efectuar la retenció del crèdit en els conceptes pressupostaris per als quals se sol·licita.
c) El règim de funcionament i els conceptes pressupostaris a càrrec dels quals es poden lliurar fons a justificar de caràcter renovable han d’ésser fixats per ordre del Departament d’Economia i Finances.
Article 16
Liquidació dels pressupostos
1. Els organismes autònoms comercials, industrials i financers, les empreses públiques, estiguin constituïdes o no hi estiguin en forma de societat anònima, les universitats públiques finançades per la Generalitat i els patronats i els consorcis en els quals participa la Generalitat han de trametre a la Intervenció General de la Generalitat abans del 30 d’abril la liquidació del pressupost, els comptes anuals i la memòria de gestió de l’exercici anterior, i també han de trametre la mateixa documentació referida a les empreses en què participen. Sens perjudici del que estableix aquest apartat, la Sindicatura de Comptes ha de presentar anualment un informe de fiscalització al Parlament sobre les entitats esmentades quan llur pressupost anual superi els 150.250.000 euros.
2. Les entitats esmentades per l’apartat 1 poden establir òrgans propis de control econòmic i financer intern. Corresponen a la Intervenció General de la Generalitat les funcions de coordinació, inspecció, assessorament i impuls dels dits òrgans.
Article 17
Control financer
El control de caràcter financer a què fa referència l’article 71 del Decret legislatiu 9/1994, del 13 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, s’ha d’ajustar al pla anual que, per a cada exercici econòmic, ha d’aprovar el conseller o consellera d’Economia i Finances, a proposta de la Intervenció General. Les esmentades actuacions han de comprendre una auditoria financera i de regularitat a fi de comprovar que l’actuació de l’entitat s’ha ajustat a la legalitat vigent i a les directrius del Govern i del Departament d’Economia i Finances que hi siguin aplicables, i també que les transferències rebudes de la Generalitat s’han aplicat a les finalitats previstes; en cas contrari, poden proposar les mesures d’ajust i de compensació que siguin pertinents.
Capítol II
Normes sobre despesa pública
Article 18
Limitació de l’augment de la despesa
1. Durant l’exercici del 2003 el Govern és obligat a no prendre cap iniciativa legislativa o administrativa que comporti creixement de la despesa pública pressupostada, si no proposa alhora els recursos addicionals necessaris o les reduccions proporcionals de despesa amb l’especificació pressupostària corresponent.
2. Durant l’exercici del 2003 el Govern és obligat a oposar-se a qualsevol iniciativa legislativa que comporti creixement de la despesa pública pressupostada, si no es proposen alhora els recursos addicionals necessaris.
Article 19
Compromisos de despesa d’exercicis anteriors
1. Les obligacions reconegudes fins el 31 de desembre de 2002 que corresponguin a compra de béns, serveis, prestacions, obres o despeses en general, degudament adquirits pels departaments de la Generalitat i els organismes autònoms, es poden aplicar als crèdits del pressupost vigent.
2. El Departament d’Economia i Finances, a proposta d’un altre departament, amb l’informe previ de l’interventor o interventora delegat respectiu, pot determinar els crèdits amb càrrec als quals s’imputa el pagament de les obligacions a què es refereix l’apartat 1, que han d’ésser els adequats a la naturalesa de la despesa segons l’estructura pressupostària.
3. Pel que fa referència al Servei Català de la Salut i a les entitats gestores de la Seguretat Social, el Departament d’Economia i Finances pot autoritzar, a proposta dels directors respectius i amb l’informe previ de l’interventor o interventora delegat corresponent, l’aplicació als crèdits del pressupost vigent de les obligacions derivades de compromisos de despesa de l’exercici anterior.
Article 20
Recurrència de despeses en exercicis futurs
El Departament d’Economia i Finances ha d’emetre un informe preceptiu sobre qualsevol disposició normativa de caràcter general que impliqui recurrència de despeses en exercicis pressupostaris futurs, especialment pel que fa a les retribucions del personal dels diferents departaments i entitats.
Article 21
Comptabilització de compromisos anuals
1. Durant el mes següent a l’aprovació del pressupost, els departaments han d’efectuar l’autorització de despeses per l’import de l’anualitat del 2003 dels compromisos pluriennals de despesa i per l’import dels contractes o els convenis d’abast anual relatius al funcionament dels serveis.
2. El Departament d’Economia i Finances, amb l’informe previ de l’interventor o interventora delegat corresponent, pot efectuar una reserva de crèdit de les quantitats a què fa referència l’apartat 1 fins que es materialitzi l’autorització de despesa corresponent.
Títol III
Despeses de personal
Capítol I
Retribucions del personal
Article 22
Àmbit d’aplicació de les normes sobre despeses de personal
Les disposicions incloses en aquest títol s’apliquen a tot el personal al servei de:
a) L’Administració de la Generalitat i les seves entitats autònomes de caràcter administratiu.
b) Les entitats autònomes de caràcter comercial, industrial, financer o anàleg.
c) El Servei Català de la Salut i les entitats gestores de la Seguretat Social, l’Institut Català de la Salut i l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials.
d) L’ens públic Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i les societats per a la gestió dels serveis públics de radiodifusió i televisió.
e) Les empreses a què fa referència l’article 4.2 del Decret legislatiu 9/1994, del 13 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, que percebin aportacions de qualsevol naturalesa amb càrrec als pressupostos públics o amb càrrec als pressupostos dels ens o les societats amb participació de la Generalitat destinades a cobrir el dèficit d’explotació, llevat de les que disposin d’un contracte programa, si així ho determina expressament el Govern, amb l’informe previ del departament competent en matèria de funció pública i del Departament d’Economia i Finances.
f) Les altres entitats públiques amb participació majoritària de la Generalitat.
g) Les universitats públiques catalanes.
Article 23
Retribucions del personal no laboral
1. Per a l’exercici del 2003, les retribucions íntegres del personal en actiu no sotmès a la legislació laboral, incloent-hi els alts càrrecs, experimenten un augment del 2 % respecte a les fixades per a l’exercici del 2002.
2. El que estableix l’apartat 1 s’entén sens perjudici de l’adequació de les retribucions complementàries, si cal, per a assegurar que les assignades a cada lloc de treball mantenen la relació adequada amb el contingut d’especial dificultat tècnica, de dedicació, de responsabilitat, de perillositat o de penositat, amb l’informe favorable del departament competent en matèria de funció pública i del Departament d’Economia i Finances.
3. Les retribucions que tenen caràcter d’absorbibles, la indemnització per residència i les indemnitzacions per raó de serveis es regeixen per llur normativa específica i pel que disposa aquesta Llei, i no experimenten cap increment respecte a les fixades per a l’exercici del 2002.
Article 24
Retribucions del personal funcionari
1. Les retribucions a percebre el 2003 pels funcionaris, d’acord amb el sistema retributiu establert pel Decret legislatiu 1/1997, del 31 d’octubre, pel qual s’aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, són les següents:
a) El sou i els triennis, segons el grup en què es classifiquen els cossos i les escales, referents a dotze mensualitats:
| Grup |
Sou
|
Triennis
|
| A |
12.336,60
|
474,00
|
| B |
10.470,48
|
379,20
|
| C |
7.805,04
|
284,64
|
| D |
6.381,96
|
190,20
|
| E |
5.826,24
|
142,68
|
b) Les pagues extraordinàries, que són dues l’any i s’acrediten els mesos de juny i desembre, per un import d’una mensualitat de sou i triennis. Si un funcionari o funcionària ha prestat una jornada de treball reduïda durant els sis mesos anteriors als mesos de juny o desembre, l’import de la paga extraordinària ha d’ésser objecte de la reducció corresponent.
c) L’import del complement de destinació corresponent a cadascun dels nivells dels llocs de treball, que és el següent, referit a dotze mensualitats:
|
Nivell
|
Euros
|
Nivell
|
Euros
|
|
30
|
10.832,88
|
15
|
3.661,32
|
|
29
|
9.716,88
|
14
|
3.410,40
|
|
28
|
9.308,16
|
13
|
3.159,12
|
|
27
|
8.899,44
|
12
|
2.907,84
|
|
26
|
7.807,56
|
11
|
2.657,04
|
|
25
|
6.927,00
|
10
|
2.406,00
|
|
24
|
6.518,40
|
9
|
2.280,48
|
|
Nivell
|
Euros
|
Nivell
|
Euros
|
|
23
|
6.109,92
|
8
|
2.154,60
|
|
22
|
5.700,96
|
7
|
2.029,32
|
|
21
|
5.292,96
|
6
|
1.903,68
|
|
20
|
4.916,76
|
5
|
1.778,04
|
|
19
|
4.665,60
|
4
|
1.590,00
|
|
18
|
4.414,44
|
3
|
1.402,08
|
|
17
|
4.163,28
|
2
|
1.213,68
|
|
16
|
3.912,60
|
1
|
1.025,64
|
d) L’import del complement específic, que s’incrementa d’un 2% respecte als aprovats per al 2002, sens perjudici del que estableix l’article 23.2.
e) El complement de productivitat establert per l’article 103.1.c del Decret legislatiu 1/1997, del 31 d’octubre, que retribueix el rendiment especial, l’activitat i la dedicació extraordinàries, l’interès o la iniciativa amb què el funcionari o funcionària duu a terme el seu treball, d’acord amb els crèdits pressupostaris assignats per cada departament a aquest efecte, i que es regeix per les normes següents:
Primera. L’apreciació de la productivitat, als efectes del pagament d’aquest complement, s’ha de fer mitjançant una valoració individualitzada per a cada funcionari o funcionària dels factors especificats per l’article 103.1.c del Decret legislatiu 1/1997. Els complements de productivitat han d’ésser de coneixement públic per als altres funcionaris del departament o l’organisme interessat, i se n’ha de donar coneixement, així mateix, als representants sindicals.
Segona. Les quantitats assignades a complement de productivitat durant un període de temps determinat no poden originar drets individuals respecte a les valoracions o les apreciacions corresponents a períodes successius.
Tercera. Cada departament ha de donar compte al departament competent en matèria de funció pública i al Departament d’Economia i Finances de la quantia dels complements i dels criteris de distribució aplicats.
f) Les gratificacions per serveis extraordinaris, que han d’ésser concedides per cada departament o organisme autònom dins els crèdits assignats a aquesta finalitat. Aquestes gratificacions tenen caràcter excepcional i tan sols poden ésser reconegudes per serveis extraordinaris prestats fora de la jornada normal de treball, i en cap cas no en pot ésser fixa la quantia ni periòdic el guany.
g) Els complements personals transitoris reconeguts d’acord amb la disposició transitòria segona del Decret legislatiu 1/1997, del 31 d’octubre, que són absorbits, durant l’any 2003, d’acord amb les normes següents:
Primera. De l’increment de retribucions de caràcter general que estableix l’article 23.1, només se’n computa, a l’efecte de l’absorció, el 50% corresponent a les retribucions complementàries; de qualsevol altra millora retributiva, incloent-hi les derivades de canvis de llocs de treball i els increments de les retribucions no compresos en l’increment general establert per l’article 23.1, el complement personal transitori n’absorbeix el 100%.
Segona. En el cas que el canvi de lloc de treball determini una minva de les retribucions, es manté el complement personal transitori, al qual s’ha d’imputar qualsevol millora retributiva.
Tercera. No es consideren, a l’efecte de l’absorció del complement personal transitori, els triennis, les gratificacions per serveis extraordinaris ni el complement de productivitat regulat per la lletra e.
2. El càlcul de les retribucions que s’hagin de liquidar normativament per dies s’ha d’efectuar tenint en compte el nombre de dies naturals del mes corresponent.
3. Els funcionaris interins inclosos en l’àmbit d’aplicació del Decret legislatiu 1/1997, del 31 d’octubre, perceben el 100% de les retribucions bàsiques del cos en el qual ocupen la vacant, excloent-ne els triennis, i el 100% de les retribucions complementàries que corresponen al lloc de treball que ocupen, excloent-ne els complements vinculats a la condició de funcionari de carrera.
4. El personal contractat administratiu comprès en la disposició transitòria tercera del Decret legislatiu 1/1997, del 31 d’octubre, fins que no conclogui el procés d’extinció regulat pel mateix Decret legislatiu, percep el 100% de les retribucions bàsiques del cos en el qual ocupa la plaça i el 100% de les retribucions complementàries que corresponen al lloc de treball que ocupa, excloent-ne els triennis i els complements vinculats a la condició de funcionari de carrera.
5. El personal al qual no siguin aplicables les retribucions fixades per l’apartat 1 percep per a l’exercici del 2003 un increment del 2% sobre les retribucions del 2002.
6. Les retribucions bàsiques i complementàries del personal que, d’acord amb les directrius que el Govern estableix en aquesta matèria, sol·liciti reducció de la seva jornada de treball s’han de reduir en la mateixa proporció del temps de jornada.
Article 25
Acreditació de retribucions
Al personal no laboral al servei de l’Administració de la Generalitat inclòs en l’àmbit d’aplicació del Decret legislatiu 1/1997, del 31 d’octubre, li són aplicables les normes en matèria retributiva següents:
1. Les retribucions bàsiques i complementàries que s’acreditin amb caràcter fix i periodicitat mensual s’han de fer efectives per mensualitats completes i d’acord amb la situació dels funcionaris referida al primer dia hàbil del mes que correspongui. Només s’han de liquidar per dies en els casos següents:
a) En el mes de la presa de possessió de la primera destinació en un cos o escala, en el reingrés al servei actiu i en el d’incorporació per acabament de llicència sense dret a retribució.
b) En el mes d’inici de llicències sense dret a retribució.
c) En el mes de cessament en el servei actiu. No obstant això, quan el motiu del cessament sigui la mort, la jubilació o el retir del funcionari o funcionària inclòs en el règim de classes passives de l’Estat o qualsevol altre règim de pensions públiques que s’acrediten per mensualitats completes des del primer dia del mes següent del naixement del dret, la liquidació de les retribucions no s’ha d’efectuar pels dies de servei actiu, sinó que ha d’incloure el mes sencer en el qual s’ha produït el fet causant del cessament.
2. Les pagues extraordinàries s’han d’acreditar els mesos de juny i desembre i, d’acord amb la situació i els drets del funcionari o funcionària, els dies 1 de juny i 1 de desembre, excepte en els casos següents:
a) Quan el temps de serveis prestats sigui inferior a la totalitat del període corresponent a una paga extraordinària, aquesta paga s’ha d’abonar proporcionalment al temps de serveis efectivament prestats. Quan la jornada de treball durant els sis mesos immediatament anteriors als mesos de juny o desembre sigui de jornada reduïda, l’import de la paga extraordinària ha de tenir la corresponent reducció.
b) Per als funcionaris en servei actiu amb llicència sense dret a retribució, la paga extraordinària s’ha d’acreditar els mesos de juny i desembre, però amb la quantia proporcional al temps de serveis prestats en el període corresponent a cadascuna de les pagues.
c) En el cas de cessament en el servei actiu, la paga extraordinària s’ha d’acreditar el dia del cessament amb referència a la situació i els drets del funcionari o funcionària en aquella data, però proporcionalment al temps de serveis efectivament prestats.
d) Quan el cessament del servei actiu sigui per jubilació, per mort o per retir i es donin les circumstàncies especificades en el darrer punt de la lletra c de l’apartat 1, també s’ha de considerar, quant a la paga extraordinària, com a mes complet.
3. El període corresponent a cadascuna de les pagues extraordinàries comprèn els sis mesos immediatament anteriors als mesos de juny i desembre. Quan el temps de serveis efectivament prestats sigui inferior a sis mesos, els períodes, a l’efecte de liquidació, queden establerts de la manera següent:
a) Paga extraordinària de juny: període des de l’1 de desembre fins al 31 de maig immediatament anterior.
b) Paga extraordinària de desembre: període des de l’1 de juny fins al 30 de novembre immediatament anterior.
4. Els funcionaris de carrera que canviïn de lloc de treball dins el mateix cos o escala tenen dret, durant el termini de presa de possessió, a totes les retribucions de caràcter fix o mensual, les quals s’han de fer efectives per mensualitats completes d’acord amb la situació dels funcionaris referida al primer dia del mes que correspongui, seguint les directrius següents:
a) Si el termini per a la presa de possessió acaba dins el mateix mes del cessament, la dependència en què cessa s’ha de fer càrrec de tota la mensualitat, i a partir del primer dia del mes següent s’ha de fer càrrec de retribuir-lo la dependència on hagi estat destinat, d’acord amb la situació i els drets que té el funcionari o funcionària el primer dia del mes que correspongui.
b) Si el termini per a la presa de possessió comprèn dates de dos mesos diferents, la dependència en què cessa s’ha de fer càrrec de les retribucions fins al final del mes del cessament, i la dependència on va destinat el funcionari o funcionària s’ha de fer càrrec de les seves retribucions a partir del dia 1 del mes següent, independentment de si el funcionari o funcionària ha exhaurit o no el termini de presa de possessió, però d’acord amb la situació i els drets que té el funcionari o funcionària el primer dia del mes que correspongui.
Article 26
Retribucions del personal laboral
1. Per a l’exercici del 2003, la massa salarial del personal laboral no pot experimentar un augment global superior al 2%, respecte a la corresponent per a l’exercici del 2002, en termes d’homogeneïtat per als dos períodes objecte de comparació.
2. Per a procedir a determinar o modificar les condicions retributives del personal laboral dels ens indicats pels apartats a, b, c, d i e de l’article 22, cal l’informe favorable conjunt del departament competent en matèria de funció pública i del Departament d’Economia i Finances, d’acord amb els criteris següents:
a) Es considera determinació o modificació de les condicions retributives la signatura de convenis col·lectius, les revisions, les adhesions o les extensions d’aquests, l’aplicació dels convenis col·lectius d’àmbit sectorial i dels pactes de millores que modifiquin les condicions del personal laboral i la fixació de retribucions mitjançant un contracte individual, si no són regulades mitjançant un conveni col·lectiu.
b) A l’efecte de l’emissió de l’informe corresponent, els departaments, els organismes autònoms i les entitats han de trametre el projecte de pacte o millora del conveni, proposta individual o projecte de conveni, abans que sigui signat, acompanyat d’una memòria amb la valoració de tots els aspectes econòmics i de llur incidència en exercicis futurs.
c) L’informe a què fa referència la lletra b ha d’ésser elaborat pel departament competent en matèria de funció pública i pel Departament d’Economia i Finances en el termini de quinze dies de la recepció de la proposta o projecte.
3. Són nuls de ple dret els acords adoptats en matèria de retribucions del personal laboral amb omissió del tràmit d’informe o en contra d’un informe desfavorable, i també els pactes que impliquin creixements salarials per a exercicis successius contraris al que determinin les futures lleis de pressupostos.
4. No es poden autoritzar les despeses derivades de l’aplicació de les retribucions per al 2003 si no es compleixen els requisits establerts per aquest article.
Article 27
Adequació d’acords, convenis o pactes
No es pot signar cap acord, conveni o pacte en contravenció al que estableix aquesta Llei. Els acords, els convenis o els pactes ja signats que impliquin creixements retributius s’han d’adequar al que estableix aquesta Llei, i esdevenen així inaplicables les clàusules que siguin contràries al que estableixen els articles 23, 24 i 26, que s’hi oposin o que hi resultin incompatibles.
Article 28
Pensions
1. Amb efectes des de l’1 de gener de 2003, la quantia de les pensions reconegudes pel Decret del 14 de novembre de 1978 i per la Llei 18/1984, del 20 de març, sobre el personal eventual, contractat i interí al servei de la Generalitat en el període anterior al 1939, s’incrementen del 2% amb relació a les de l’exercici del 2002.
2. Les pensions atorgades a l’empara de la Llei 2/1988, del 26 de febrer, sobre assignacions temporals i pensions als presidents del Parlament, en cessar, i a llurs familiars, es regeixen per llur normativa específica.
3. Els consellers de la Generalitat que deixin el càrrec durant l’any 2003 tenen dret a la pensió per un període màxim de divuit mesos. Tanmateix, deixen de percebre-la en el moment que obtenen una altra retribució amb càrrec a fons públics.
Capítol II
Altres disposicions en matèria de despeses de personal
Article 29
Limitació de l’augment de despeses de personal
Durant l’exercici del 2003 no es poden tramitar expedients d’ampliació de plantilla ni disposicions o expedients de creació o de reestructuració d’unitats orgàniques si l’increment de la despesa pública que en deriva no es compensa mitjançant la reducció del mateix import d’altres conceptes pressupostaris dels capítols de despesa corrents. Si l’ampliació i la creació de plantilles o la reestructuració d’unitats orgàniques deriven de l’entrada en funcionament de noves inversions, l’increment de la despesa resultant ha d’ésser finançat mitjançant la minoració dels crèdits per a inversions del departament o l’entitat que ho proposi. En qualsevol cas, no es poden minorar crèdits que tinguin la naturalesa d’ampliables.
Article 30
Contractació temporal de personal laboral
Els departaments i les entitats autònomes poden contractar temporalment personal laboral, d’acord amb la legislació vigent, per a executar obres i per a prestar serveis corresponents a alguna de les inversions incloses en el pressupost i a càrrec d’aquest. La contractació del personal laboral s’ha de fer mitjançant els serveis d’ocupació, amb prioritat per als treballadors sense subsidi d’atur. Els departaments i les entitats autònomes han de comunicar trimestralment al departament competent en matèria de funció pública les contractacions que hi hagi hagut, i també llurs característiques. El departament competent en matèria de funció pública ha de donar compte de tota la informació referent a aquest personal a les centrals sindicals considerades més representatives.
Article 31
Oferta pública d’ocupació
1. Per a l’exercici del 2003, l’oferta pública d’ocupació només pot incloure les places que el Govern, a proposta del departament competent en matèria de funció pública i amb l’informe previ del Departament d’Economia i Finances, consideri necessàries per al funcionament dels serveis públics essencials.
2. No obstant el que estableix l’apartat 1, el Govern pot aprovar una o diverses ofertes parcials d’ocupació pública de llocs de treball, dotats pressupostàriament i inclosos en les relacions de llocs de treball, que estiguin ocupats per interins o personal laboral temporal.
3. El que disposen els apartats 1 i 2 s’ha de subjectar, en qualsevol cas, als límits que puguin ésser aplicables al conjunt de les administracions públiques en virtut de les disposicions estatals de caràcter bàsic en la matèria.
Article 32
Relacions de llocs de treball
Corresponen al Govern, a proposta conjunta del departament competent en matèria de funció pública i del Departament d’Economia i Finances, sens perjudici de les facultats de delegació fixades pel Decret legislatiu 1/1997, del 31 d’octubre:
a) L’assignació dels nivells dels complements de destinació i dels complements específics corresponents a nous llocs de treball de les relacions de llocs de treball.
b) Les modificacions produïdes per la variació del nombre de llocs i les modificacions del grup, del complement de destinació i del complement específic dels llocs de treball inclosos en les relacions inicials.
Article 33
Integració en el treball
1. Per a complir els principis d’integració en el treball establerts per la Llei de l’Estat 13/1982, del 7 d’abril, d’integració social de minusvàlids, i pel Decret legislatiu 1/1997, del 31 d’octubre, pel qual s’aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, i amb la finalitat que el 2% de la plantilla orgànica de l’Administració de la Generalitat sigui cobert per persones amb disminució, es reserva el 5% de les places previstes en l’oferta pública d’ocupació.
2. Les empreses públiques de la Generalitat han de reservar el 5%, com a mínim, de les noves contractacions previstes per a l’exercici pressupostari del 2003 perquè siguin cobertes per persones amb disminució.
TÍTOL IV
Operacions financeres
Article 34
Avals
1. La Generalitat pot prestar avals durant l’exercici del 2003 per a les operacions de crèdit interior o exterior que concertin les entitats o les empreses que s’indiquen i fins als imports que s’assenyalen:
a) Gestió d’Infraestructures, SA, fins a 140.960.000 d’euros.
b) Regs de Catalunya, SA, fins a 4.809.000 euros.
c) Consorci de l’Auditori i l’Orquestra de Barcelona, fins a 2.404.048,42 euros, per a inversions.
d) Consorci del Museu Nacional d’Art de Catalunya, fins a 4.648.100 euros, per a inversions.
e) Consorci del Circuit de Catalunya, fins a 3.005.060,52 euros.
f) CAR de Sant Cugat, fins a 1.502.530,26 euros.
g) Institut Cartogràfic de Catalunya, fins a 2.000.000 d’euros per a finançar inversions.
2. Els avals a què fa referència l’apartat 1 han d’ésser autoritzats pel Govern, a proposta conjunta del conseller o consellera d’Economia i Finances i del conseller o consellera del departament interessat per raó de la matèria, i han d’ésser signats pel conseller o consellera d’Economia i Finances o per l’autoritat en qui delegui expressament.
3. El Govern pot determinar en cada cas el caràcter solidari o no solidari dels avals autoritzats.
4. S’autoritza l’Institut Català de Finances perquè pugui prestar durant l’exercici del 2003 les garanties següents, tant en forma de primer aval com en forma de segon aval, sobre les operacions de crèdit concertades per empreses o entitats:
a) En els termes que estableix la Llei de creació, fins a un import màxim de 300.000.000 d’euros.
b) Per a l’exercici del 2003, el límit a què fa referència l’article 11.4 de la Llei 2/1985, del 14 de gener, és del 3% de la quantitat global autoritzada (9.000.000 d’euros). Excepcionalment, el Govern pot acordar d’augmentar aquest límit.
c) Per a les operacions de crèdit destinades al finançament d’inversions i de despeses de reestructuració que concertin les entitats que, dins l’àmbit d’actuació del Servei Català de la Salut, tenen com a objectiu la gestió de serveis sanitaris, fins a un import total de 120.000.000 d’euros.
d) Per a finançar inversions en matèria d’assistència social i serveis socials, fins a un import total de 33.100.000 euros. S’inclouen en el dit límit altres operacions de risc efectuades per l’Institut Català de Finances a favor d’entitats de serveis socials.
e) S’autoritza l’Institut Català de Finances perquè pugui prestar, durant l’exercici 2003, garanties en forma d’aval sobre les operacions de crèdit concertades en el marc dels programes de finançament d’estudiants universitaris de tercer cicle i formació continuada de l’Agència per a la Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca, per un import màxim de 6.000.000 d’euros. L’Institut Català de Finances i l’Agència per a la Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca han de formalitzar els convenis corresponents per a promoure i gestionar les operacions concertades al respecte.
5. S’autoritza l’Institut Català del Crèdit Agrari, en els termes que estableix la Llei 4/1984, del 24 de febrer, de creació de l’Institut, perquè atorgui avals fins a un import màxim de 2.400.000 euros. Igualment s’autoritza l’Institut Català del Crèdit Agrari perquè dins l’exercici del 2003 pugui prestar avals per a garantir la part de les obres de recs de nova implantació o de millora dels recs existents a càrrec dels regants, fins a un import total de 30.000.000 d’euros.
6. Els instituts a què es refereixen els apartats 4 i 5 han de tenir necessàriament en compte, en els avals que puguin prestar, que en cap cas no s’han de fer càrrec dels interessos corrents de les operacions ni dels interessos de demora produïts per l’incompliment d’obligacions dels avalats.
7. En relació amb l’apartat 4, i pel que fa a les operacions de l’àmbit sanitari, el Govern, si escau, a proposta conjunta dels departaments d’Economia i Finances i de Sanitat i Seguretat Social, pot autoritzar el Servei Català de la Salut per a adoptar mesures amb la finalitat de garantir el compliment de les obligacions que derivin d’aquestes operacions de crèdit.
8. El Departament d’Economia i Finances ha d’inspeccionar les inversions finançades amb crèdits avalats per la Generalitat per a comprovar-ne l’aplicació i la rendibilitat i ha d’instrumentar, si escau, les mesures correctores que siguin pertinents.
9. S’autoritza el Govern per a concedir l’aval de la Generalitat a les operacions de crèdit formalitzades per les entitats de dret públic subjectes al dret privat i per la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, a l’empara de l’autorització concedida per l’article 35.
10. El conseller o consellera d’Economia i Finances ha de trametre trimestralment a la Comissió d’Economia, Finances i Pressupostos del Parlament una memòria explicativa sobre la concessió d’avals i préstecs per l’Institut Català de Finances i l’Institut Català del Crèdit Agrari, que ha d’incloure les característiques i el volum de les operacions realitzades, la incidència sectorial i territorial d’aquestes i els resultats de la gestió duta a terme pels instituts esmentats.
11. La Generalitat pot prestar el seu aval fins a una quantia màxima, el 2003, de 1.000.000.000 d’euros, amb l’objecte de garantir valors de renda fixa emesos per fons de titulització d’actius, constituïts conforme a les disposicions vigents, a l’empara dels convenis que, en cas de considerar-se oportú, subscriguin el Departament d’Economia i Finances i les societats gestores de fons de titulització d’actius inscrites en la Comissió Nacional del Mercat de Valors, amb l’objecte de millorar el finançament de l’activitat productiva empresarial de les petites i mitjanes empreses, per a projectes localitzats dins o fora de Catalunya, i de les corporacions locals catalanes.
Article 35
Operacions d’endeutament
1. S’autoritza el Govern perquè, a proposta del conseller o consellera d’Economia i Finances, emeti o contregui deute públic o faci ús de l’endeutament amb terminis de reemborsament superiors a l’any en qualsevol modalitat, tant en operacions a l’interior com a l’exterior, amb la limitació que el saldo de deute viu a 31 de desembre de 2003 no superi el corresponent saldo autoritzat a 31 de desembre de 2002 en més de 219.180.914,61 euros; addicionalment, l’endeutament autoritzat el 2002 i no formalitzat el 31 de desembre d’aquest any es pot instrumentar el 2003. El Govern ha de fixar les característiques de l’endeutament i la forma de representació del deute públic dins el marc establert en els acords de política fiscal i financera.
2. L’endeutament de la Generalitat es pot augmentar amb la finalitat d’amortitzar l’endeutament de les entitats públiques que es classifiquen en el sector Administracions Públiques pel mateix import que s’amortitzi, per a optimitzar la càrrega financera global.
3. S’autoritza el Govern perquè, a proposta del conseller o consellera d’Economia i Finances, modifiqui, refinanci i substitueixi les operacions d’endeutament de la Generalitat i de les seves entitats i empreses públiques, instrumentades en qualsevol de les modalitats que enumera l’article 16 del Decret legislatiu 9/1994, del 13 de juliol, i existents abans o concertades a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, amb novació del contracte o sense, per a obtenir un cost menor de la càrrega financera o prevenir els possibles efectes negatius derivats de fluctuacions en les condicions de mercat, dotar de més liquiditat les emissions en circulació o possibilitar l’emissió de nous tipus d’actius més adequats a les condicions actuals dels mercats financers. No obstant això, l’endeutament en qualsevol modalitat concertat per la Generalitat i els ens i les entitats que en depenen també es pot refinançar, amb novació del contracte o sense, a fi d’obtenir una millor estructura del deute en circulació.
4. En el cas de refinançament o substitució d’operacions d’endeutament amb un termini de reemborsament igual o inferior a un any, definides pels apartats 6 i 7, l’import màxim que es pot refinançar o substituir no pot ésser superior al deute viu existent en aquesta modalitat el 31 de desembre de 2002.
5. En el cas de modificació, refinançament o substitució d’operacions de les entitats o les empreses públiques, amb aval de la Generalitat o sense, s’autoritza el Govern perquè atorgui l’aval de la Generalitat a les operacions resultants de les modificacions, el refinançament o la substitució que es produeixin.
6. El límit d’endeutament viu per operacions d’endeutament amb termini de reemborsament igual o inferior a un any, referit, en conseqüència, tant a les disposades el 2002 com a les disposades el 2003, es manté en la quantitat resultant d’aplicar el percentatge establert per l’article 32.5 de la Llei 12/1994, del 28 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 1995, incrementat del 3,5% sobre l’estat de despeses del pressupost.
7. Addicionalment al límit assenyalat per l’apartat 6, i sense ultrapassar a fi d’exercici la xifra resultant d’aplicar l’article 33.6 de la Llei 20/1998, del 29 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 1999, incrementada del 6% del pressupost del Servei Català de la Salut per al 2003, es poden concertar operacions d’endeutament amb un termini de reemborsament igual o inferior a un any relacionades amb el finançament del dit organisme.
8. S’autoritza l’Institut Català de Finances perquè, sense ultrapassar el límit màxim d’endeutament viu de 1.500.000.000 d’euros, concerti durant el 2003 operacions d’endeutament, en qualsevol modalitat, destinades a finançar les operacions pròpies de l’Institut.
9. S’autoritza l’Institut Català de Finances perquè concerti durant el 2003 operacions d’endeutament a llarg termini per un import màxim de 18.000.000 d’euros destinades a subscriure línies de finançament d’accions i programes de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca adreçades a estudiants universitaris. L’Institut Català de Finances i l’Agència per a la Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca han de formalitzar els corresponents convenis per a promoure i gestionar les operacions concertades a aquest respecte.
10. S’autoritza l’Institut Català de Finances perquè concerti durant el 2003 operacions d’endeutament a llarg termini per un import màxim de 12.000.000 d’euros destinades a subscriure línies de finançament d’accions i programes de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca per a la creació o l’ampliació, per empreses, de laboratoris o instal·lacions de recerca a Catalunya. L’Institut Català de Finances i l’Agència per a la Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca han de formalitzar els convenis corresponents per a promoure i gestionar les operacions concertades a aquest respecte.
11. S’autoritza l’Institut Català del Crèdit Agrari perquè, sense ultrapassar el límit màxim d’endeutament viu de 175.000.000 d’euros, concerti durant el 2003 operacions d’endeutament, en qualsevol modalitat, destinades a finançar les operacions pròpies o autoritzades de l’Institut.
12. S’autoritza l’Institut Català del Sòl perquè concerti durant el 2003 les operacions d’endeutament següents:
a) Subscriure préstecs qualificats per a les actuacions de sòl residencial amb destinació preferent a habitatges subjectes a règims de protecció pública programades per l’Institut Català del Sòl, fins a un import nominal de 6.000.000 d’euros.
b) Addicionalment, l’endeutament autoritzat d’acord amb l’article 35.9 a de la Llei 20/2001 de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2002 i no formalitzat a 31 de desembre d’aquest any, es pot instrumentar el 2003, per a les finalitats especificades a la lletra a.
c) Préstecs hipotecaris, fins a un import màxim de 80.000.000 d’euros, per a finançar les obres de construcció que promogui. Aquest import correspon al total d’operacions a executar l’any 2003 per aquest concepte, del qual l’import a executar l’any 2003 és de 61.070.090 d’euros.
d) Línia de crèdit per un import de 2.404.040 euros, per a atendre necessitats transitòries derivades d’una operació destinada a finançar parcialment el Pla d’habitatge, la qual cosa consisteix en la cessió de crèdits de garantia hipotecària generats per l’alienació d’habitatges de promoció pública.
e) Línia de crèdit per un import màxim de 30.000.000 d’euros per a finançar necessitats transitòries de tresoreria. Aquestes operacions s’han d’amortitzar en funció de la liquidació pressupostària.
f) Operacions d’endeutament de qualsevol modalitat, per a afrontar l’adquisició i la urbanització de sòl, fins a un import màxim de 60.000.000 d’euros.
13. S’autoritza Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya perquè concerti una operació de crèdit per a finançar inversions pròpies, fins un import de 9.015.000 euros, sense aval de la Generalitat.
14. S’autoritza el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya perquè concerti, durant el 2003, les operacions d’endeutament a llarg termini, en qualsevol modalitat, per un import màxim de 52.416.893,70 euros destinades al finançament de les seves inversions.
15. S’amplia a l’exercici del 2003 l’autorització d’endeutament feta pels apartats 11 i 12 de l’article 35 de la Llei 20/2001, del 28 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a 2002, a favor del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya, per la quantitat no formalitzada el 31 de desembre de 2002.
16. S’autoritza l’Agència Catalana de l’Aigua a concertar noves operacions d’endeutament a llarg termini en qualsevol modalitat, per un import màxim de 125.517.860 euros, destinades a operacions de capital.
17. S’autoritza al Servei Meteorològic de Catalunya, d’acord amb el que estableix la lletra g de l’article 11 de la Llei 15/2001, del 14 de novembre, de meteorologia, a concertar operacions d’endeutament en qualsevol modalitat per un import màxim de 1.562.632 euros, destinades a operacions de capital.
18. S’autoritza l’Institut d’Assistència Sanitària perquè concerti, durant el 2003, operacions d’endeutament en qualsevol modalitat, per un import màxim de 8.720.685,63 euros, destinades a operacions de capital.
19. S’autoritza l’empresa pública Sistema d’Emergències Mèdiques, SA perquè concerti, durant el 2003, operacions d’endeutament en qualsevol modalitat, per un import màxim de 472.187,37 euros, destinades a operacions de capital.
20. S’autoritza l’empresa pública Gestió de Serveis Sanitaris perquè concerti, durant el 2003, operacions d’endeutament en qualsevol modalitat, per un import màxim de 2.080.256,84 euros, destinades a operacions de capital.
21. S’autoritza l’empresa pública Parc Sanitari Pere Virgili perquè concerti, durant el 2003, operacions d’endeutament en qualsevol modalitat, per un import màxim de 12.655.157,95 euros, destinades a operacions de capital.
22. S’autoritza la Junta de Residus perquè concerti, durant el 2003, operacions d’endeutament, en qualsevol modalitat, per un import de 7.813.157 euros, destinades a operacions de capital.
23. S’amplia a l’exercici del 2003 l’autorització d’endeutament feta per l’apartat 19 de l’article 35 de la Llei 20/2001, del 28 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2002, a favor de Centre Integral de Mercaderies i Activitats Logístiques, S.A. (CIMALSA), per la quantitat no formalitzada el 31 de desembre de 2002.
24. S’amplia a l’exercici del 2003 l’autorització d’endeutament feta per l’apartat 20 de l’article 35 de la Llei 20/2001, del 28 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2002, a favor de Ports de la Generalitat, per la quantitat no formalitzada el 31 de desembre de 2002.
25. S’amplia a l’exercici del 2003 l’autorització d’endeutament feta per l’apartat 21 de l’art. 35 de la Llei 20/2001, del 28 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2002, a favor de l’empresa pública Turisme Juvenil de Catalunya, SA (Tujuca, SA) per la quantitat no formalitzada el 31 de desembre de 2002.
26. S’autoritza l’empresa Administració, Promoció i Gestió, SA (Adigsa) perquè concerti, durant el 2003, les operacions d’endeutament següents:
a) Per a finançar parcialment les obres de rehabilitació previstes en el parc d’habitatges de titularitat de la Generalitat, d’acord amb els compromisos adquirits en el Pla director d’obres, fins a un import màxim de 12.020.000 euros, els ingressos procedents del patrimoni transferit a la Generalitat de Catalunya en virtut dels reials decrets 1009/1985, del 5 de juny, i 238/1985, de, 23 de juliol, resten afectats al finançament de l’endeutament autoritzat.
b) Subscriure préstecs hipotecaris fins a un import nominal de 21.240.000 euros, per a finançar les adquisicions d’habitatges en el mercat secundari.
27. S’autoritza l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries a executar, durant el 2003, operacions d’endeutament, en qualsevol modalitat, per un import màxim de 856.500 euros, destinades a finançar operacions de capital.
28. S’autoritza el Servei Català de Trànsit perquè concerti, durant el 2003, operacions d’endeutament a curt termini, en qualsevol modalitat, per un import màxim de 5.400.000 euros, destinades a atendre les necessitats transitòries de tresoreria que es produeixin per l’ampliació dels mitjans personals, materials i pressupostaris traspassats per l’Estat a la Generalitat. Aquestes operacions s’han d’amortitzar en funció de la liquidació pressupostària.
29. S’autoritza la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió perquè concerti, durant el 2003, operacions d’endeutament en qualsevol modalitat, destinades a finançar les operacions pròpies de l’ens, amb la limitació que el saldo de deute viu a 31 de desembre de 2003 no superi el saldo de deute autoritzat a 31 de desembre de 2002 en més de 84.149.000 euros.
30. S’autoritza la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió a subrogar-se en els préstecs a llarg termini, avalats per la Generalitat, formalitzats per les seves empreses filials Televisió de Catalunya, SA i Catalunya Ràdio, SRG, SA com a prestatàries. Els dits avals s’estenen a garantir, en els mateixos termes, el compliment de les obligacions de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, un cop subrogada.
31. Durant el mes següent a l’aprovació del pressupost, els organismes autònoms no financers i les entitats públiques han de trametre al Departament d’Economia i Finances els projectes d’inversió previstos en llurs pressupostos respectius que es proposin finançar amb el producte de les operacions d’endeutament autoritzades per aquest article, i també el programa d’execució d’aquells.
32. Els organismes autònoms no financers i les entitats públiques han d’informar el Departament d’Economia i Finances de les disposicions que efectuïn de les operacions d’endeutament formalitzades, i també de l’aplicació d’aquestes.
33. Les característiques de les operacions d’endeutament assenyalades per aquest article han d’ésser fixades pel Govern, a proposta del conseller o consellera d’Economia i Finances, llevat de les característiques de les operacions a què fan referència els apartats 6 i 7, que poden ésser determinades per aquest mateix conseller o consellera.
34. S’autoritza el Govern perquè acordi la transformació dels títols representatius del deute públic actualment en circulació en anotacions en compte, sempre que es respecti la resta de les característiques de l’emissió corresponent.
35. El Govern, a proposta del conseller o consellera d’Economia i Finances, pot establir les actuacions que s’han de dur a terme en el curs de l’exercici del 2003 encaminades a cobrir el tipus d’interès i de tipus de canvi de les operacions d’endeutament existents abans o concertades a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, mitjançant la utilització dels diferents instruments financers de cobertura de risc existents als mercats. La contractació de les operacions concretes, dins el marc esmentat, correspon al conseller o consellera d’Economia i Finances, el qual pot delegar aquesta facultat en la Direcció General de Política Financera.
36. Les operacions d’endeutament autoritzades per aquesta Llei a favor de les entitats públiques que, segons el Sistema Europeu de Comptes 95, són integrades en el sector de les administracions públiques, únicament poden formalitzar-se en el supòsit que l’augment d’endeutament viu del conjunt del dit sector no superi el previst en aquests pressupostos. Als efectes d’assegurar el compliment d’aquest precepte, a l’inici de l’exercici del 2003 el Departament d’Economia i Finances ha d’instrumentar els ajustos necessaris i ha d’autoritzar, si escau, les formalitzacions de les operacions d’endeutament oportunes i, conseqüentment, la disposició dels crèdits reservats a aquests efectes en l’estat de despeses.
Article 36
Informació del Govern al Parlament en matèria d’endeutament
El Govern ha de trametre al Parlament, amb periodicitat trimestral i dins els tres mesos següents, conjuntament amb la tramesa de l’estat d’execució del pressupost a què es refereix l’article 79 del Decret legislatiu 9/1994, del 13 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, la informació sobre l’evolució de l’endeutament, classificada en:
a) Crèdits i préstecs bancaris a llarg termini.
b) Emissions de deute a llarg termini.
c) Crèdits i préstecs a curt termini.
d) Emissions de deute a curt termini.
Article 37
Tramesa d’informació al Departament d’Economia i Finances
1. Els organismes autònoms, les entitats públiques i les societats mercantils amb participació majoritària de la Generalitat han de trametre mensualment al Departament d’Economia i Finances un estat de llur situació financera, d’acord amb l’estructura que aquest determini.
2. Correspon al Departament d’Economia i Finances de vetllar per la coordinació de la gestió de tresoreria dels organismes autònoms i les empreses de la Generalitat.
Títol V
Línies d’actuació del crèdit públic
Article 38
Fons patrimonial de l’Institut Català de Finances
1. El fons patrimonial de l’Institut Català de Finances es fixa en 97.375.000 euros. A aquest efecte, la Generalitat ha d’aportar a l’Institut, durant l’exercici del 2003, 32.561.854 euros en concepte de capital.
2. S’autoritza l’Institut Català de Finances a fer operacions de cobertura de risc de crèdit de les seves operacions actives, tant de préstecs com d’avals.
Article 39
Autorització a ICF Holding, Societat Anònima
S’autoritza la companyia ICF Holding, Societat Anònima, en el capital de la qual l’Institut Català de Finances participa íntegrament, a participar en la constitució d’una societat de garantia recíproca amb un màxim del 50% del capital d’aquesta. El Govern ha de determinar el capital de la societat i aprovar-ne els estatuts, amb caràcter previ a la constitució.
Article 40
Titulització d’actius Ftgencat
1. S’autoritza el Departament d’Economia i Finances, per mitjà de la Direcció General de Política Financera, a constituir fons de titulització d’actius que permetin l’atorgament de línies de finançament a petites empreses i treballadors autònoms amb bonificació del tipus d’interès.
2. S’autoritza l’Institut Català de Finances a atorgar l’aval, fins a un 50% del seu import, a les operacions de crèdit a petites i mitjanes empreses contractades amb entitats de crèdit que hagin participat com a entitats cedents en el fons de titulització d’actius Ftgencat per un import conjunt màxim igual al 50% de la liquidesa obtinguda per l’entitat com a conseqüència del procés de titulització. Per a gaudir d’aquest aval cal que la petició s’ajusti a les condicions que s’estableixin reglamentàriament i que respecti les condicions i les garanties exigides amb caràcter general pel dit Institut.
Article 41
Foment a les empreses per a la creació o l’ampliació de laboratoris de recerca
El Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació ha de potenciar les subvencions i els instruments de finançament per a la creació o l’ampliació, per empreses, de laboratoris o instal·lacions de recerca a Catalunya, establint, mitjançant convenis amb entitats financeres, línies de crèdit amb interès preferent i subvencionat fins al límit admès per la Unió Europea i amb la intervenció de l’Institut Català de Finances, si fos procedent.
Article 42
Foment del sector audiovisual
En el marc dels convenis signats amb les associacions de productors del sector audiovisual de Catalunya, l’Institut Català de Finances ha de prestar suport al dit sector, durant el 2003, en forma de crèdit fins a un import màxim de 150.000.000 d’euros.
Article 43
Foment del sectors d’innovació tecnològica i de l’audiovisual
La Generalitat, per mitjà de l’Institut Català de Finances, ha de dotar la societat ICF Holding, Societat Anònima, en la qual participa, dels recursos necessaris per a ampliar les seves inversions en la promoció de capital risc, preferentment en els sectors d’innovació tecnològica i en el sector audiovisual. Com a mínim, el capital d’ICF Holding, SA s’ha d’ampliar en 14.000.000 d’euros amb aquesta finalitat.
Article 44
Fira 2000, Societat Anònima
1. El Govern ha de promoure les accions necessàries perquè es puguin dur a terme les inversions d’ampliació del recinte destinat a la Fira de Barcelona a la zona de Gran Via / Pedrosa en un termini no superior a cinc anys.
2. Així mateix, en l’àmbit de competències que li és propi, el Govern ha d’adoptar les mesures adients per a facilitar que la comunicació entre els recintes de Montjuïc i la Gran Via s’acabi en un termini inferior als dos anys.
Article 45
Foment de l’habitatge
1. L’Institut Català de Finances ha d’obrir una línia de crèdit o un aval per al finançament dels promotors que s’acullin al Pla català de l’habitatge, publicat en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya número 3658, del 17 de juny de 2002, aplicant les condicions i les garanties exigides amb caràcter general per l’Institut, sempre que les dites promocions compleixin els requisits establerts pel Pla.
2. L’Institut Català de Finances ha de prestar suport en forma de crèdit o aval al finançament de la rehabilitació i el lloguer d’habitatges per a joves, en la quantia, els termes i les condicions que estableixi el Govern.
Article 46
Ajuts per a persones discapacitades
1. El Departament d’Economia i Finances ha de promoure amb les caixes d’estalvis catalanes i amb l’Institut Català de Finances les actuacions necessàries per a obrir unes línies de crèdit preferents per a afavorir les persones discapacitades, amb les condicions següents:
a) Accessibilitat: la línia de crèdit ha de tenir per finalitat el finançament de les obres necessàries per a l’eliminació de barreres arquitectòniques en habitatges, equipaments socials i altres edificis.
b) Autonomia personal: la línia de crèdit ha de tenir per finalitat el finançament d’ajudes tècniques per a fomentar l’autonomia personal de les persones discapacitades, com l’adquisició i l’adaptació de vehicles, l’adquisició de pròtesis i ortopèdies no cobertes públicament i altres ajudes tècniques.
2. El Departament d’Economia i Finances ha de finançar l’adquisició d’equipaments per a ajudes tècniques a entitats sense afany de lucre.
Article 47
Finançament de projectes d’interès general dels ens locals
L’Institut Català de Finances ha de col·laborar amb el Departament de Governació i Relacions Institucionals en el finançament de projectes d’interès general dels ens locals en matèria d’implantació i desenvolupament de la societat de la informació, reequilibrament territorial i desenvolupament social i cultural. Així mateix, l’Institut Català de Finances pot finançar actuacions dirigides a superar els efectes produïts per causes naturals o altres supòsits semblants, amb caràcter complementari dels programes de cooperació econòmica del Departament de Governació i Relacions Institucionals i d’acord amb les línies d’actuació establertes per aquest.
Article 48
Línies de finançament de l’Institut Català del Crèdit Agrari
Durant l’exercici del 2003, l’Institut Català del Crèdit Agrari ha de desenvolupar, entre d’altres, les noves línies de finançament següents:
a) Millora del finançament per al tractament adequat de purins.
b) Finançament d’inversions per a la protecció contra pedregades.
c) Foment de l’ocupació de discapacitats en el món rural.
d) Finançament de la producció ecològica.
e) Foment de l’aprofitament adequat de la silvicultura.
TÍTOL VI
Normes tributàries
Article 49
Desplegament de l’article 59.3 de la Llei 4/1997, del 20 de maig, de protecció civil de Catalunya
Als efectes del càlcul del gravamen al qual són sotmeses les empreses afectades pel Pla especial de protecció civil establert per l’article 59.3 de la Llei 4/1997, del 20 de maig, i tenint en compte que el cost dels respectius plans especials de protecció civil és superior als límits fixats per l’apartat 2 del dit article, s’estableix que la quota del gravamen per a les empreses de l’apartat 3 per a l’exercici del 2003, d’acord amb llur volum anual de facturació, s’ha d’ajustar a l’escala següent:
| Facturació (Euros) |
Quota (Euros)
|
| Fins a 3.005.060,52 euros |
6.010,12
|
| Facturació de més de 3.005.060,52 euros i fins a 12.020.242,08 euros |
15.025,30
|
| Facturació de més de 12.020.242,08 euros i fins a 30.050.605,21 euros |
30.050,60
|
| Facturació de més de 30.050.605,21 euros |
60.101,21
|
Article 50
Cànon de l’aigua
Durant l’any 2003 els valors de base per volum per a usos domèstics i industrials i el valor de cada unitat de paràmetre de contaminació del cànon de l’aigua, a l’efecte de la determinació del tipus de gravamen específic d’una manera individualitzada, són els següents:
| Concepte | Any 2003 |
| Domèstica | 0,2928 euros/m3 |
| Industrial general | 0,0927 euros/m3 |
| Industrial específica | 0,3633 euros/m3 |
| Matèries en suspensió | 0,2807 euros/kg |
| Matèries oxidables | 0,5615 euros/kg |
| Sals solubles | 4,4921 euros/Sm3/cm |
| Matèries inhibidores | 5,6150 euros/Kequitox |
| Nitrogen | 0,3594 euros/kg |
| Fòsfor | 0,7189 euros/kg |
Aquests valors no inclouen l’impost sobre el valor afegit.
Article 51
Actualització de les taxes amb tipus de quantia fixa
1. Els tipus de quantia fixa de les taxes vigents de la Generalitat de Catalunya s’eleven, per a l’any 2003, fins a la quantitat que resulti de l’aplicació del coeficient 1,03 a la quantia exigida l’any 2002. Són tipus de quantia fixa els que no es determinen per un percentatge sobre la base.
2. La xifra que resulti de l’aplicació de l’increment a què es refereix l’apartat 1 s’arrodoneix de la manera següent:
a) La xifra de les unitats de cèntim d’euro compreses entre l’1 i el 5 s’arrodoneixen al 5.
b) La xifra de les unitats de cèntim d’euro compreses entre el 6 i el 9, s’arrodoneixen al 0 amb l’augment d’una unitat en la xifra de les desenes de cèntim d’euro.
c) En el cas que es tracti de taxes recaptades mitjançant efectes timbrats, l’import resultant de l’aplicació de l’increment s’arrodoneix, a l’alça o a la baixa, a la xifra múltiple de 25 cèntims d’euro més propera.
3. Resten exceptuades de l’augment fixat per l’apartat 1 les tarifes següents:
a) La taxa fiscal sobre els jocs de sort, envit o atzar.
b) La taxa regulada pel capítol IV del títol VII de la Llei 15/1997, del 24 de desembre.
Títol VII
Participació dels ens locals en els ingressos de l’Estat i de la Generalitat
Article 52
Participació en els ingressos
1. El Fons de cooperació local de Catalunya és integrat pels conceptes i per les quantitats següents:
a) La participació que correspon als ens locals de Catalunya en els ingressos de l’Estat.
b) La participació en els ingressos de la Generalitat per un import de 62.967.576 euros, dels quals 25.774.000 euros consignats en l’aplicació 11.03.461.1101, "Fons de cooperació local de Catalunya, consells comarcals", s’han de distribuir entre les comarques; 30.943.576 euros, consignats en l’aplicació 11.03.463.1100, "Fons de cooperació local de Catalunya, ajuntaments", s’han de distribuir entre els municipis; 6.000.000 d’euros, consignats a l’aplicació 11.03.463.1101, "Fons de cooperació local extraordinari, municipis petits", s’han de distribuir entre els municipis de menys de 1.000 habitants, i 250.000 euros, consignats en l’aplicació 11.03.463.1102, "Fons de cooperació local de Catalunya, entitats municipals descentralitzades", s’han de distribuir entre les entitats municipals descentralitzades.
2. Les participacions en els ingressos de l’Estat s’han de distribuir d’acord amb el que estableixen l’article 48.2 de l’Estatut d’autonomia i la normativa que hi sigui aplicable.
3. Els crèdits consignats en la secció 33 (Participació dels ens locals de Catalunya en els ingressos de l’Estat) s’han d’ajustar, quant a llur quantia definitiva, al resultat de la distribució que se’n faci d’acord amb els criteris establerts per la normativa que hi sigui aplicable. La gestió pressupostària d’aquests crèdits ha d’ésser efectuada per la Direcció General de Pressupostos i Tresor.
4. D’acord amb el que disposa la Llei 16/1990, del 13 de juliol, sobre el règim especial d’Aran, s’estableix un percentatge de participació en els ingressos de la Generalitat a favor d’Aran del 1,86% de l’aplicació pressupostària 11.03.461.1101 del Departament de Governació i Relacions Institucionals. El 98,14% restant de la dita aplicació pressupostària s’ha de distribuir entre la resta de les comarques d’acord amb els criteris següents:
a) Atenent el nombre d’habitants de la comarca:
Primer. En funció de la població, agrupada per intervals, 510.220,50 euros per a les comarques amb població superior a 75.000 habitants o una densitat de població superior a 100 habitants/km2 i 413.693 euros en els altres casos.
Segon. En funció de la població comarcal, 2.532.502,80 euros.
Tercer. En funció de la població comarcal ponderada per la inversa de la renda comarcal, 2.532.502,80 euros.
b) Atenent el principi de solidaritat interterritorial, 1.378.993 euros distribuïts en proporció directa a la superfície de cada comarca i 565.390 euros distribuïts en funció del nombre de municipis de cada comarca, ponderant amb el factor 2 els municipis fins a 500 habitants, amb el factor 1,5 els compresos entre els 501 i els 2.000 habitants, i amb el factor 1 la resta.
5. L’aplicació 11.03.463.1100, del pressupost del Departament de Governació i Relacions Institucionals, en concepte de participació dels municipis en els ingressos de la Generalitat, s’ha de distribuir:
a) Al municipi de Barcelona, la quantitat de 3.447.480 euros.
b) A la resta de municipis de Catalunya, la quantitat de 24.136.520 euros. D’aquesta quantitat, 6.506.797.50 euros a repartir, com a quantitat fixa, en parts iguals entre tots els municipis. La resta de la dotació es reparteix de la manera següent:
Primer. Atenent la població com a indicador de despesa: 15.866.647,50 euros, distribuïts en proporció directa al nombre d’habitants del municipi.
Segon. Atenent la major despesa associada al fet de tenir més d’un nucli, 1.410.400 euros, distribuïts entre els municipis de menys de 50.000 habitants amb nuclis de població diferenciats fora de l’entitat capital de municipi, i de la manera següent: 705.200 euros en proporció al nombre de nuclis de població habitats, llevat dels existents a l’entitat capital de municipi I 705.200 euros en proporció a la població en nuclis de fora de l’entitat capital de municipi, amb un màxim de 1.000 habitants per nucli.
Tercer. Atenent la major despesa associada a la capitalitat comarcal, una quantitat fixa de 3.450 euros per a cada capital i 214.675 euros distribuïts en proporció a la població comarcal fora de la capital. Terrassa i Sabadell es distribueixen la quantitat corresponent en funció de la població respectiva.
c) Per al foment de la prestació supramunicipal de serveis es distribueixen entre els municipis 3.359.576 euros proporcionalment a la quantitat calculada per a cada un d’acord amb els apartats anteriors. Els ajuntaments, mitjançant acord del Ple, han de distribuir percentualment llur assignació per aquest concepte entre les mancomunitats i les comunitats de municipis legalment constituïdes i inscrites al Registre d’Ens Locals de Catalunya en les quals participen i el consell comarcal corresponent. La decisió municipal s’ha de comunicar a la Direcció General d’Administració Local abans del 30 de juny de 2003 perquè gestioni les transferències d’acord amb la distribució que hagin fet els ajuntaments. En el cas dels municipis que no notifiquin la destinació dels fons abans de la data indicada, s’entén que s’ha fet en favor del consell comarcal corresponent.
6. L’aplicació 11.03.463.1101 "Fons de cooperació local de Catalunya extraordinari, municipis petits", amb una dotació de 6.000.000 d’euros, de caràcter extraordinari i complementària a llur participació en el Fons calculada d’acord amb l’apartat 5, es distribueix, entre els municipis de menys de 1.000 habitants de la manera següent: 6.000 euros per municipi i la resta en proporció directa al nombre d’habitants del municipi.
7. L’aplicació 11.03.463.1102, "Fons de cooperació local de Catalunya, entitats municipals descentralitzades", dotada amb 250.000 euros, es distribueix entre les entitats municipals descentralitzades de Catalunya existents el dia 1 de gener de 2003, de la manera següent:
a) Una quantitat fixa, d’acord amb els trams de població següents: 3.000 euros per a cada entitat municipal descentralitzada amb població igual o inferior a 100 habitants, 5.000 euros per a cada entitat municipal descentralitzada amb població compresa entre 101 i 500 habitants, 8.000 euros per a cada entitat municipal descentralitzada amb població compresa entre 501 i 1.000 habitants i 12.000 euros per a cada entitat municipal descentralitzada amb població superior a 1.000 habitants.
b) La quantitat restant es distribueix en proporció al nombre d’habitants de cada entitat municipal descentralitzada.
8. Les dades de població i l’estructura de nuclis són les corresponents al padró del 2000. Per a les entitats municipals descentralitzades s’utilitzen les dades de població existents en el Registre d’Entitats Locals de Catalunya.
Disposicions addicionals
Primera
Parlament de Catalunya
1. La Comissió de Govern Interior del Parlament ha d’incorporar els romanents de crèdit de la secció 01 del pressupost per al 2002 als mateixos capítols del pressupost per al 2003.
2. Les dotacions pressupostàries de la secció 01 s’han de lliurar en ferm i periòdicament a nom del Parlament, a mesura que aquest les demani.
3. La Comissió de Govern Interior del Parlament pot acordar modificacions de crèdit entre conceptes de la secció 01 sense limitacions, la qual cosa ha de fer avinent al Departament d’Economia i Finances.
Segona
Consell Consultiu
Les dotacions de la secció 02 s’han de lliurar en ferm, per quartes parts, a nom del Consell Consultiu, el president o presidenta del qual és qui ordena els pagaments propis d’aquest organisme.
Tercera
Sindicatura de Comptes de Catalunya
1. Les dotacions pressupostàries de la secció 03 s’han de lliurar en ferm, i per quartes parts, a nom de la Sindicatura de Comptes de Catalunya, el síndic o síndica major de la qual és l’ordenador dels pagaments propis d’aquest organisme.
2. La Comissió de Govern de la Sindicatura de Comptes pot acordar transferències de crèdits entre conceptes de la secció 03 amb les limitacions establertes per l’article 5.1, la qual cosa ha de fer avinent al Departament d’Economia i Finances.
Quarta
Consell de l’Audiovisual de Catalunya
1. Les dotacions pressupostàries de la secció 05 s’han de lliurar en ferm, i per quartes parts, a nom del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, el president o presidenta del qual és l’ordenador dels pagaments propis d’aquest organisme.
2. El Ple del Consell de l’Audiovisual de Catalunya pot acordar transferències de crèdits entre conceptes de la secció amb les limitacions establertes per l’article 5.1, la qual cosa ha de fer avinent al Departament d’Economia i Finances.
Cinquena
El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya
1. Les dotacions pressupostàries de la secció 06 s’han de lliurar en ferm, i per quartes parts, a nom del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, el president o presidenta del qual és l’ordenador dels pagaments propis d’aquest organisme.
2. La Comissió Executiva del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya pot acordar transferències de crèdits entre conceptes de la secció amb les limitacions establertes per l’article 5.1, la qual cosa ha de fer avinent al Departament d’Economia i Finances.
Sisena
Pressupostos de les diputacions provincials
Al pressupost de la Generalitat s’uneixen els pressupostos de les diputacions provincials de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona corresponents a l’exercici del 2002.
Setena
Interès de demora
1. Fins al 31 de desembre de 2003, l’interès legal del diner és el fixat per la Llei de pressupostos generals de l’Estat per al 2003.
2. Fins al 31 de desembre de 2003, l’interès de demora aplicable a les quantitats degudes a les finances de la Generalitat és del 5,50%.
Vuitena
Romanents de crèdit
1. El Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca pot lliurar a l’Institut Català del Crèdit Agrari els romanents de crèdit de la partida 17.01.731.17.01, "Ajuts per a millorar les condicions econòmiques de les línies de foment", existents el 31 de desembre de 2002. L’Institut Català del Crèdit Agrari ha de destinar aquestes quantitats a cobrir el major cost derivat de garantir els seus préstecs amb societats de garantia i assegurances quan ho estimi convenient per raó de les característiques de determinades operacions actives, i també a minorar el cost de les garanties acordades pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca dels préstecs atorgats per l’Institut Català del Crèdit Agrari.
2. S’autoritza el Departament d’Economia i Finances perquè els romanents dels crèdits no utilitzats de la partida "Dotació fons d’acció social", del pressupost del Departament de Governació i Relacions Institucionals, s’incorporin a l’aplicació corresponent de l’exercici del 2003 per tal de donar compliment a les finalitats establertes en els acords sindicals, i també als projectes interdepartamentals en matèria de personal.
3. S’autoritza el Departament d’Economia i Finances perquè incorpori a l’aplicació corresponent de l’exercici del 2003 els romanents dels crèdits existents el 31 de desembre del 2002 de la partida "Dotació fons d’acció social", del pressupost del Servei Català de la Salut corresponent al seu personal laboral, per tal de donar compliment a les finalitats establertes en el seu conveni col·lectiu.
4. No es poden incorporar els romanents de crèdits pressupostaris del capítol 1, "Remuneracions del personal", en el pressupostos de despeses per a l’any 2003, i s’han d’aplicar als crèdits del pressupost vigent, en el moment d’expedició dels manaments de pagament, les obligacions que resultin de la liquidació d’endarreriments a favor del personal.
Novena
No-liquidació o anul·lació i baixa de liquidacions
S’autoritza el conseller o consellera d’Economia i Finances perquè pugui disposar la no-liquidació o, si escau, l’anul·lació i la baixa en la comptabilitat, de totes les liquidacions de les quals resulten deutes inferiors a la quantia que es fixa com a insuficient per a cobrir el cost que l’exacció i la recaptació d’aquests comporten.
Desena
Informació sobre l’evolució del dèficit i de les desviacions pressupostàries
Trimestralment, dins els tres mesos següents i conjuntament amb la tramesa de l’estat d’execució del pressupost a què es refereix l’article 79 del Decret legislatiu 9/1994, del 13 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, s’ha d’enviar al Parlament la informació completa i necessària sobre l’evolució del dèficit de la Generalitat i els seus organismes autònoms, amb l’anàlisi, si escau, de les desviacions que hi hagués en relació amb les previsions d’aquest pressupost.
Onzena
Gestió tributària
1. Els honoraris dels liquidadors de districte hipotecari meritats com a conseqüència de llur intervenció en la gestió, la liquidació i la recaptació dels tributs cedits, i les quantitats convingudes en concepte de premi de cobrança per la recaptació d’ingressos públics de la Generalitat, i també la quantitat corresponent a la confecció dels efectes timbrats de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, s’han de fer efectius per minoració de la quantia total de la recaptació dels tributs corresponents.
2. Es faculta el conseller o consellera d’Economia i Finances perquè, mitjançant una ordre, determini i reguli els períodes i els procediments de liquidació dels honoraris o de les quantitats a què fa referència l’apartat 1.
Dotzena
Tributació del joc
1. Per tal de destinar les quantitats obtingudes del joc a compensar despeses sanitàries, s’autoritza el Govern per a acordar la cessió a tercers, qualsevol que en sigui la modalitat, fins i tot per a incorporar-los a un fons de titulació d’actius, dels ingressos presents o futurs que derivin de la tributació del joc i que hagi de percebre la Generalitat.
2. En el cas de supressió o modificació del règim jurídic d’un tribut o més d’un els rendiments dels quals se cedeixen, incloent-hi, pel que fa als de titularitat estatal, la modificació dels termes de la cessió o la supressió d’aquesta i la modificació del règim jurídic substantiu, fiscal o administratiu del joc, s’han d’adaptar, en el cas que es produeixin perjudicis al fons o als fons, les mesures necessàries, en especial les de caire pressupostari, per a compensar-los, en un pagament o més d’un, de tots els perjudicis produïts, amb la finalitat de restablir-los a la situació inicial, fins i tot, si escau, amb l’abonament a aquests dels interessos de demora corresponents.
3. S’autoritza el Govern a adoptar les mesures reglamentàries per al desenvolupament d’aquesta disposició i, en especial en relació amb l’exclusió de la fiscalització prèvia de les transferències dels ingressos al fons, a adoptar qualsevol tipus de compromís de pluriennalitat de la despesa que sigui necessari i la fixació del contingut dels contractes de cessió.
Tretzena
Despeses d’aval
Els deutes derivats de les indemnitzacions per despeses d’aval i els interessos que en derivin es poden fer efectius per la via de la minoració d’ingressos en els termes que el Departament d’Economia i Finances determini.
Catorzena
Alienació de béns immobles de la Generalitat
1. Es faculta el Govern perquè, durant el 2003, pugui aprovar els expedients d’alienació de béns immobles de la Generalitat o de les seves entitats autònomes de valor pericial superior a 6.010.121,04 euros la utilització dels quals no es consideri necessària. Així mateix, el Govern pot aprovar l’alienació directa de béns immobles, qualsevol que en sigui el valor, que temporalment hagin de continuar utilitzant per a la prestació de serveis. El corresponent acord d’alienació d’aquests immobles pot autoritzar la formalització de contractes d’arrendament o l’arrendament financer d’aquests.
2. Dels expedients d’alienació de béns immobles de valor superior a 12.020.242,09 euros, se n’ha de donar compte al Parlament.
Quinzena
Adequació i reforma en immobles destinats a ús administratiu
Els projectes d’adequació per a la primera ocupació d’immobles destinats a ús administratiu adscrits a serveis dels departaments de la Generalitat i els seus organismes autònoms, i també els d’obres de reforma dels ja ocupats, amb un pressupost de licitació superior a 300.506,05 euros, han de comptar, per a llur execució, amb un informe favorable previ de la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, tant en els aspectes qualitatius com en els quantitatius, que té caràcter de vinculant i que ha d’ésser emès en el termini d’un mes a comptar de la data de la sol·licitud.
Setzena
Cessió de domini al Servei Català de la Salut
1. S’autoritza el Govern a cedir al Servei Català de la Salut el domini dels béns immobles on hi ha edificats centres de prestació de serveis sanitaris de la seva titularitat, als efectes d’unificar-ne i racionalitzar-ne la gestió i amb la tramitació prèvia establerta per la legislació patrimonial de la Generalitat. Les cessions de domini resten condicionades al manteniment de la finalitat de prestació del servei sanitari.
2. Es faculta el Departament d’Economia i Finances perquè, mitjançant la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat, dugui a terme els actes i formalitzi els documents necessaris per a fer efectives les cessions a què es refereix l’apartat 1.
Dissetena
Cooperació al desenvolupament
El Govern ha de destinar un import total de 24.962.827 euros a la cooperació al desenvolupament, que es desglossa de la manera següent:
a) 13.919.230 euros són consignats en la partida pressupostària, 08.05.480.0809 "Cooperació i solidaritat internacional".
b) 11.043.597 euros corresponen a accions a fer en els àmbits de la solidaritat internacional i de la cooperació al desenvolupament, ja sigui directament des de diversos departaments i organismes autònoms de la Generalitat, o bé mitjançant el suport a entitats que actuen en aquest àmbit. S’autoritza el Govern perquè habiliti les partides pressupostàries necessàries, tot compensant l’import d’aquestes dotacions amb la minoració d’altres crèdits pressupostaris, per a les actuacions que no tenen cabuda en les partides pressupostàries previstes pels diferents departaments.
Divuitena
Cooperació econòmica amb els ens locals
1. Durant l’exercici pressupostari del 2003, el Departament de Governació i Relacions Institucionals, mitjançant la Direcció General d’Administració Local, ha de redactar un informe sobre totes les partides d’aquest pressupost destinades a entitats locals, indicant en cada cas la finalitat, els criteris i els procediments d’assignació o de distribució als ens locals destinataris d’aquestes partides i l’òrgan responsable de fer-ne el seguiment i la gestió.
2. Mitjançant la Comissió de Cooperació Local de Catalunya s’instrumenta la participació dels ens locals en la formulació dels programes de subvencions destinats a llurs inversions finançades amb càrrec a aquest pressupost. Les bases reguladores d’aquests programes han d’incorporar l’emissió d’informe de la Comissió com a tràmit previ a la resolució corresponent.
Dinovena
Modificacions dels concerts educatius
S’autoritza el Departament d’Ensenyament, amb els informes previs favorables del Departament d’Economia i Finances i el Departament de Governació i Relacions Institucionals, a aprovar les modificacions dels concerts educatius necessàries per a aplicar l’Acord sobre reestructuració de centres docents privats concertats i l’analogia retributiva del professorat, signat amb les organitzacions patronals i sindicals representatives dels sectors de l’ensenyament privat i de l’educació especial.
Vintena
Convenis amb les administracions locals per al finançament de centres docents
S’autoritza el conseller o consellera d’Ensenyament, amb l’informe previ vinculant del Departament d’Economia i Finances, a subscriure convenis d’abast pluriennal amb les administracions locals per a col·laborar en el sosteniment del funcionament ordinari de centres docents de titularitat d’aquestes administracions que imparteixin ensenyaments dels regulats per la Llei orgànica 1/1990, del 3 d’octubre, d’ordenació general del sistema educatiu. Els esmentats convenis es regeixen per les clàusules que hi són incloses, les quals n’han de determinar també el règim de seguiment i control.
Vint-i-unena
Supressió de barreres arquitectòniques als centres d’ensenyament infantil, de primària i de secundària
El Govern ha d’incrementar progressivament els recursos destinats a la supressió de barreres arquitectòniques, en especial en els centres d’ensenyament infantil, de primària i de secundària per una quantia que, com a mínim, sigui igual a l’excés ingressat sobre la prevista en el pressupost.
Vint-i-dosena
Fons de garantia per a activitats de producció cinematogràfica
S’autoritza el Govern a ampliar la destinació del Fons de garantia per a activitats de producció cinematogràfica, constituït en virtut de la disposició addicional dotzena de la Llei 12/1994, del 28 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 1995, i ampliat en anys successius. A partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, l’esmentat Fons pot ésser destinat a l’establiment, en col·laboració amb entitats financeres, d’una línia especial o de diverses línies complementàries de crèdit per a inversions empresarials en l’àmbit de la cultura.
Vint-i-tresena
Convenis de l’Institut Català de la Salut i de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials
S’autoritza l’Institut Català de la Salut i l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials a l’intercanvi de prestacions vinculades a l’àmbit sanitari i al de serveis socials, mitjançant l’establiment de convenis amb la resta de proveïdors del Servei Català de la Salut i de l’ICASS en el marc de les regions sanitàries creades per la Llei 15/1990, del 9 de juliol, d’ordenació sanitària de Catalunya, i del Decret Legislatiu 17/1994, del 16 de novembre, pel qual s’aprova la refosa de les lleis 12/1983, del 14 de juliol, 26/1985, del 27 de desembre, i 4/1994, del 20 d’abril, en matèria d’assistència i serveis socials.
Vint-i-quatrena
Ingressos propis en matèria de serveis sanitaris
Els ingressos per la prestació de serveis sanitaris a què fa referència l’article 7.1 del Decret 167/1992, del 20 de juliol, de traspàs de serveis, mitjans i recursos de les diputacions de Girona, Lleida i Tarragona a l’Administració de la Generalitat en matèria sanitària, han d’ésser considerats com a ingressos propis de les empreses públiques adscrites al Servei Català de la Salut que gestionen els serveis traspassats en virtut del damunt dit Decret. En el cas que aquests serveis traspassats siguin gestionats pel Servei Català de la Salut, els ingressos han d’ésser considerats com a ingressos propis del Servei Català de la Salut.
Vint-i-cinquena
Generació de crèdits per ingressos procedents de l’alienació de béns adquirits mitjançant l’expropiació forçosa
D’acord amb l’article 44 del Decret legislatiu 9/94, del 13 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, els ingressos derivats dels expedients d’alienació i de cessió d’ús a títol onerós de béns adquirits mitjançant expropiació forçosa generen crèdits en els capítols d’operacions de capital del pressupost del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, per una quantia igual a l’excés ingressat sobre la prevista en el pressupost. Aquests ingressos queden afectats a l’adquisició de terrenys necessaris per a l’execució d’infraestructures d’aquest Departament.
Vint-i-sisena
Obres d’edificació
1. Es faculta l’Institut Català del Sòl per a concertar operacions d’endeutament de qualsevol modalitat a fi d’adquirir i promoure la construcció d’edificis, locals o instal·lacions per a llur explotació posterior com a béns destinats a la prestació de serveis públics, o per a finançar obres d’edificació o destinades a les polítiques de millora i de rehabilitació de barris degradats i a la remodelació de nuclis urbans antics o amb una problemàtica social o urbanística específica, que promogui per compte del Govern, fins a un import màxim de 50.000.000 d’euros.
2. Addicionalment, l’endeutament autoritzat d’acord amb les disposicions addicionals vint-i-cinquena de la Llei 20/2001, del 28 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2002; trenta-dosena de la Llei 14/2000, del 29 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2001, i trenta-quatrena de la Llei 3/2000, del 19 de maig, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2000, i no formalitzat a 31 de desembre de 2002, es pot instrumentar el 2003, per a les finalitats especificades per l’apartat 1.
3. El Govern ha d’autoritzar la disposició d’aquest endeutament amb l’informe previ del Departament d’Economia i Finances.
Vint-i-setena
Pagament a la bestreta de les pensions per cessament en l’activitat agrària
S’autoritza el Govern a pagar a la bestreta tot l’import de les pensions de cessament anticipat de l’activitat agrària, a l’efecte de pal·liar el retard del cofinançament procedent d’altres administracions públiques.
Vint-i-vuitena
Aplicació del Programa de desenvolupament rural i de l’instrument financer d’orientació de la pesca
En l’àmbit del fons FEOGA - Garantia i de l’instrument financer d’orientació de la pesca, i per a les línies d’ajut que s’hagin d’executar en l’exercici del 2004, es poden tramitar anticipadament les convocatòries d’ajut de les mesures incloses en els programes, si bé la resolució de concessió s’ha de produir en el moment en què es disposi del crèdit adequat i suficient.
Vint-i-novena
Pla de riscos laborals
Les actuacions que derivin de l’aplicació de la Llei de l’Estat 31/1995, del 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals, han de comportar les corresponents transferències de crèdits a les partides pressupostàries específiques previstes a aquest efecte.
Trentena
Ajuts a les petites i les mitjanes empreses que contractin treballadors segons uns requisits determinats
El Govern ha d’instrumentar les actuacions necessàries per a promoure ajuts a les petites i mitjanes empreses de Catalunya que contractin treballadors que compleixin els requisits següents: persones demandants de primer lloc de treball, persones aturades que faci més d’un any que siguin inscrites al Servei Català de Col·locació, persones més grans de quaranta anys, persones menors de vint-i-cinc anys i persones discapacitades.
Trenta-unena
Règim d’autonomia econòmica dels centres penitenciaris
1. Es faculta el Govern per a establir que els centres penitenciaris de Catalunya tinguin règim d’autonomia econòmica.
2. El règim d’autonomia econòmica a què es refereix l’apartat 1 té per objecte gestionar tots els ingressos obtinguts com a resultat dels economats, i també les transferències de la Generalitat, de les altres administracions públiques o d’altres entitats.
3. L’òrgan responsable de la gestió en règim d’autonomia econòmica de cada centre penitenciari ha de presentar anualment al Departament de Justícia i Interior la justificació dels ingressos i el compte de gestió econòmica, els quals resten a disposició de la Intervenció General, de la Sindicatura de Comptes i, si escau, del Tribunal de Comptes.
4. Per decret del Govern, s’han de determinar els centres penitenciaris que s’acullen al que estableixen aquesta disposició i la normativa que n’ha de regir la gestió.
Trenta-dosena
Programa de gestió dels residus municipals
El Govern, dins les previsions pressupostàries per al 2003 i amb la col·laboració dels ens locals, ha de promoure les infraestructures de tractament i valorització de residus municipals necessàries per a l’assoliment dels objectius de minimització i recollida selectiva fixats pel Programa de gestió dels residus municipals a Catalunya, de conformitat amb la Llei 6/1993, del 15 de juliol, reguladora dels residus.
Trenta-tresena
Pressupostos de les universitats catalanes
Prèviament a l’aprovació dels pressupostos de les universitats, el Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació ha d’elaborar la proposta de la despesa del personal funcionari docent i no docent i la del personal contractat de les universitats que es financi amb càrrec al pressupost de la Generalitat, i l’ha d’elevar al Govern, amb l’informe previ del Departament d’Economia i Finances, perquè l’autoritzi.
Trenta-quatrena
Pla de recerca de la Generalitat 2001-2004
En el marc del Pla de recerca de la Generalitat 2001-2004, i amb l’autorització prèvia del Govern, es poden efectuar despeses d’abast pluriennal per als programes de beques, ajuts i subvencions que s’hi incloguin.
Trenta-cinquena
Supressió de barreres arquitectòniques
Els departaments de la Generalitat han de destinar, per a l’any 2003, un mínim del 2% de llurs partides pressupostàries d’inversió directa en els edificis d’ús públic de titularitat de la Generalitat o en els edificis el dret d’ús dels quals, per qualsevol títol, correspon a la Generalitat, a suprimir-ne les barreres arquitectòniques.
Trenta-sisena
Adscripció a Administració, Promoció i Gestió, SA (Adigsa) de determinats habitatges de promoció pública
S’autoritza el Govern per a adscriure a Administració, Promoció i Gestió, SA (Adigsa) els habitatges de promoció pública transferits per l’Administració general de l’Estat a la Generalitat de Catalunya mitjançant el Reial decret 2626/1982, de l’1 d’octubre, i el Reial decret 1009/1985, del 5 de juny, que actualment es troben sota el control i la dependència de l’Institut Català del Sòl.
Trenta-setena
Ciutat judicial de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat
S’autoritza el Govern per a constituir una empresa sota qualsevulla de les formes establertes per la Llei 4/1985, del 29 de març, de l’estatut de l’empresa pública catalana, amb la finalitat de projectar, construir, conservar i explotar i promocionar, directament o per terceres persones, la futura ciutat judicial de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat, incloent-hi els serveis que s’hi puguin instal·lar o desenvolupar.
Trenta-vuitena
Fons per al control de les incapacitats temporals
Per tal de coadjuvar a garantir l’assoliment dels objectius fixats en l’Acord de finançament autonòmic en relació amb el fons dotat per al control de les incapacitats temporals, es faculta els departaments d’Economia i Finances i de Sanitat i Seguretat Social a establir els convenis de col·laboració que escaiguin amb els agents socials que tenen implantació i més representativitat a Catalunya.
Trenta-novena
Promoció de les emissions en aranès
D’acord amb les previsions pressupostàries, el Govern ha de fomentar la utilització de l’aranès en les emissions radiofòniques.
Quarantena
Gestió de les subvencions vinculades a la política d’habitatges
1. L’Institut Català del Sòl ha de gestionar i abonar directament, amb subjecció al que disposa el capítol IX del Decret legislatiu 9/1994, del 13 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de Finances públiques de Catalunya, les subvencions reconegudes pels òrgans competents del Departament de Política Territorial i Obres Públiques vinculades a les polítiques d’adquisició i rehabilitació d’habitatges o a qualsevol altra relativa a l’habitatge i al sòl que es recullen en la normativa reguladora d’aquesta matèria.
2. S’autoritza l’Institut Català del Sòl perquè contracti, durant el 2003, operacions d’endeutament, per un import màxim de 17.430.000 euros, destinades a finançar els pagaments indicats per l’apartat 1.
3. El Govern ha d’incloure en els pressupostos anuals les partides pressupostàries suficients per a transferir a l’Institut Català del Sòl l’import de les amortitzacions i els interessos meritats anualment per a l’endeutament contret amb la finalitat a què fa referència l’apartat 1.
4. El Govern ha d’autoritzar la disposició d’aquest endeutament amb l’informe previ del Departament d’Economia i Finances.
Quaranta-unena
Digitalització dels sistemes d’emissió de ràdio i televisió
1. El Govern ha d’impulsar, durant el 2003, la implantació dels sistemes d’emissió de ràdio i televisió digitals en els mitjans de comunicació dependents de la Generalitat.
2. El Govern ha de finançar el que estableix l’apartat 1 amb càrrec a les seves disponibilitats pressupostàries i pot autoritzar, amb l’informe previ del Departament d’Economia i Finances, a les entitats i les empreses dependents competents per raó de la matèria, la concertació d’operacions d’endeutament en qualsevol modalitat amb l’aval corresponent, fins un import màxim de 18.000.000 d’euros.
Quaranta-dosena
Ajuts complementaris a les pensions de viduïtat
1. Com a complement de les pensions de viduïtat legalment reconegudes, el Govern ha d’elaborar, per al període 2003-2005, un programa d’ajuts tendent a la protecció dels cònjuges supervivents.
2. El pla d’ajuts a què fa referència l’apartat 1 ha d’ésser consolidable i ha d’incorporar, en tot cas, els criteris d’aplicació, les limitacions i els compromisos de despesa ja previstos per a l’exercici 2003 per aquesta Llei. A aquests efectes, gaudeixen de la condició de beneficiaris les persones que no obtenen rendiments per raó de treball o, si perceben altres rendes, aquestes no són de quantia superior a la que, dins dels límits que la Llei de l’impost sobre la renda de les persones físiques estableix en relació amb l’obligació de declarar, es determini reglamentàriament.
3. El pla d’ajuts ha de preveure per a l’exercici del 2003 un import anual de 289 euros, sense que en cap cas el beneficiari pugui obtenir per aquest ajut, juntament amb d’altres de qualsevol tipus, un import superior a 7.213 euros anuals.
4. Per als exercicis del 2004 i el 2005 el pla ha de preveure uns imports anuals que, d’acord amb les previsions pressupostàries per a cada un dels dits exercicis, no superi per a l’exercici del 2004 els 361 euros, i per a l’exercici del 2005 els 433 euros.
Quaranta-tresena
Finançament d’Aran
1. Un cop aprovats els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2003, el Govern ha d’incrementar fins a 9.508.652,33 euros la partida pressupostària 32.05.460.3202, "Finançament competències transferides al Consell General d’Aran", per a finançar les competències que la Generalitat ha transferit al Consell General, i que inicialment són consignades en els departaments competents en cada matèria.
2. En el marc del que estableix el nou règim de finançament d’Aran, el Govern es compromet a estudiar la introducció de noves mesures normatives de caràcter finalista perquè el Consell General d’Aran pugui augmentar els seus recursos propis, i a establir instruments de col·laboració financera entre l’Institut Català de Finances i el Consell General per al finançament d’inversions.
Quaranta-quatrena
Projectes transfronterers en matèria hidrològica
Dins del marc europeu de foment de projectes transfronterers, i d’acord amb els estudis tècnics realitzats, el Govern ha d’impulsar les accions necessàries perquè els recursos procedents del Roine s’incorporin al sistema hidrològic espanyol.
Quaranta-cinquena
Promoció internacional del sector audiovisual de Catalunya
S’autoritza el Govern a constituir una empresa amb participació mixta en el capital, amb la finalitat de contribuir a la promoció internacional de la producció i de l’activitat del sector audiovisual de Catalunya.
Quaranta-sisena
Increment de recursos a la salut mental
El Govern ha d’incrementar d’un 15% respecte a l’exercici del 2002 els recursos destinats a la salut mental, amb la finalitat de reforçar el Pla de salut mental vigent establint recursos assistencials alternatius a l’hospitalització, millorant les infraestructures assistencials i desplegant els serveis d’urgències psiquiàtriques a tot el territori, i també promoure convenis de col·laboració amb les associacions d’autoajuda a les famílies amb malalts psiquiàtrics.
Quaranta-setena
Dinamització del sector dels fruits secs
El Govern ha de destinar els recursos necessaris a finançar, juntament amb el Govern de l’Estat, un programa de dinamització del sector productiu dels fruits secs.
Quaranta-vuitena
Polítiques d’ajut a les famílies
La Secretaria de la Família del Departament de Benestar i Família ha d’elaborar, durant el 2003, un estudi per a analitzar els supòsits econòmics que el Govern pot portar a terme en polítiques d’ajut directe a les famílies, tenint en compte el nombre i les edats dels fills a partir dels tres anys.
Quaranta-novena
Retribucions del personal sanitari
El Govern ha d’incrementar, dins les previsions pressupostàries i d’acord amb els agents socials, els recursos per a garantir els concerts sanitaris homogeneïtzant progressivament les retribucions laborals dels professionals del sector concertat de la xarxa sanitària d’utilització pública i la xarxa d’atenció primària a les de la resta del personal de la sanitat pública.
Cinquantena
Subvenció de les adopcions i els acolliments internacionals
El Govern ha de promoure la creació d’un programa especial per a subvencionar part de les despeses ocasionades pels tràmits a les famílies que portin a terme una adopció o un acolliment internacional, d’acord amb els termes que es fixin reglamentàriament.
Cinquanta-unena
Aprenentatge de llengües estrangeres en l’ensenyament primari
El Govern ha d’impulsar, a partir del curs escolar 2003-2004, un pla de millora de l’aprenentatge de llengües estrangeres en l’ensenyament primari
Cinquanta-dosena
Rehabilitació de la biblioteca de l’Ateneu Barcelonès
El Govern ha de col·laborar amb l’Ateneu Barcelonès per a rehabilitar i dotar d’equipaments la biblioteca d’aquesta entitat.
Cinquanta-tresena
Obres de reforma en dos centres d’ensenyament de Vielha (Vall d’Aran)
El Govern ha d’iniciar les obres de millora i condicionament del col·legi públic Garona i l’institut d’ensenyament secundari Vielha, a Vielha (Vall d’Aran).
Cinquanta-quatrena
Obres Construcció d’un centre sociocultural a l’Ametlla de Mar (Baix Ebre)
El Govern ha de redactar el projecte per a iniciar les obres d’un centre sociocultural polivalent a l’Ametlla de Mar (Baix Ebre).
Cinquanta-cinquena
Adjudicació del projecte executiu del Metro de Barcelona
El Govern, dins el primer trimestre de 2003, ha d’acabar d’adjudicar el projecte executiu de la línia 9 del Metro de Barcelona.
Cinquanta-sisena
Pacte per al desenvolupament de la societat de la informació
El Govern ha de destinar, com a mínim, els mateixos recursos que els destinats l’exercici del 2002 per a desenvolupar les polítiques de la societat de la informació en les administracions públiques, en compliment del pacte per al desenvolupament de la societat de la informació.
Cinquanta-setena
Dotació del Servei Català d’Ocupació
El Govern ha de garantir, dins la reestructuració del nou Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme, una dotació pressupostària de 4.800.000 euros per al Servei Català d’Ocupació.
Cinquanta-vuitena
Ajut per a les famílies amb fills
El Govern ha d’establir un ajut de 525 euros per a les famílies amb fills en edats compreses entre zero i tres anys, i de 600 euros per a les famílies nombroses amb fills en el tram d’edat comprès entre els zero i els sis anys d’edat.
Cinquanta-novena
Millora de l’accessibilitat i la inserció de persones amb discapacitat
El Govern ha d’incrementar en 1.000.000 d’euros, respecte a l’any 2002, les partides per a la promoció de la millora de l’accessibilitat i la promoció de la inserció de les persones amb discapacitat.
Seixantena
Lluita contra la sinistralitat laboral
El Govern ha d’incrementar en 1.000.000 d’euros, respecte a l’any 2002, les partides destinades a la lluita contra la sinistralitat laboral.
Seixanta-unena
Programa especial destinat a persones amb discapacitats físiques provocades per malalties neuromusculars
El Govern ha de donar prioritat, dins les disponibilitats pressupostàries per al 2003, a l’execució del programa especial destinat a les persones amb discapacitats físiques provocades per malalties neuromusculars que depenen d’una tercera persona, i destinar-hi un mínim de 3.000.000 d’euros.
Seixanta-dosena
Restauració de l’amfiteatre i el circ romans de Tarragona
El Govern ha de destinar un mínim de 300.000 euros a executar els treballs de restauració de l’amfiteatre i el circ romans de Tarragona.
Seixanta-tresena
Increment del Fons de cooperació local de Catalunya
El Govern ha d’incrementar en un mínim de 6.000.000 d’euros el Fons de cooperació local de Catalunya.
Seixanta-quatrena
Projecte Administració Oberta de Catalunya
El Govern ha de destinar un import de 6.000.000 d’euros, en concepte de transferències de capital a les corporacions locals, per al projecte Administració Oberta de Catalunya. Aquests imports han d’ésser finançats pel Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació, per la qual cosa s’autoritza el Govern perquè habiliti les partides pressupostàries necessàries, tot compensant, si escau, l’import d’aquesta dotació amb la minoració d’altres crèdits pressupostaris.
Seixanta-cinquena
Remodelació de la façana marítima de Tarragona
El Govern ha de destinar un mínim de 1.000.000 euros a remodelar la façana marítima de la ciutat de Tarragona.
Seixanta-sisena
Soterrament de la via dels Ferrocarrils de la Generalitat en l’accés a Igualada
El Govern, al llarg de l’any 2003, ha d’elaborar el projecte constructiu de les obres de soterrament de la via dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, en l’accés al municipi d’Igualada, i les ha de licitar a continuació.
Seixanta-setena
Conclusió del procés de traspàs de competències segons la Llei 16/1990, sobre el règim especial de la Vall d’Aran
El Govern, en el marc de les competències atribuïdes per l’Estatut d’autonomia, ha de concloure el procés de traspàs de les competències establertes per la Llei 16/1990, del 13 de juliol, sobre el règim especial de la Vall d’Aran, abans de finalitzar l’any 2003.
Seixanta-vuitena
Suport al sector del taxi
El Govern ha de donar suport al sector del taxi mitjançant l’establiment d’ajuts, amb l’objectiu d’adequar-lo a les disposicions vigents del dret comunitari.
Seixanta-novena
Tarifes especials d’aigua, gas, electricitat i telèfon
El Govern ha de promoure convenis amb les companyies subministradores d’aigua, gas, electricitat i telèfon, per a l’aplicació de tarifes especials a les famílies nombroses i a les persones grans que cobrin la pensió mínima de viduïtat.
Setantena
Campanyes de prevenció d’accidents de trànsit
El Govern ha d’elaborar, durant el 2003, un programa destinat a les campanyes de prevenció d’accidents de trànsit.
Setanta-unena
Remodelació de l’Auditori de la Parròquia de la Mare de Déu dels Desemparats, a l’Hospitalet de Llobregat
El Govern ha de col·laborar, durant el 2003, a l’acabament de les obres de remodelació, ja iniciades, de l’auditori de la parròquia de la Mare de Déu dels Desemparats, a l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès).
Setanta-dosena
Projecte del nou edifici de l’escola Vilarnau, a Sant Sadurní d’Anoia
El Govern ha d’iniciar, durant el 2003, la redacció del projecte del nou edifici de l’escola Vilarnau, a Sant Sadurní d’Anoia (Alt Penedès).
Setanta-tresena
Projecte d’una nova carretera entre Berga i Sant Llorenç de Morunys
El Govern ha de portar a terme el projecte de construcció d’una nova carretera entre les poblacions de Berga i Sant Llorenç de Morunys.
Setanta-quatrena
Estudi d’ampliació del port de Blanes
El Govern ha de portar a terme, durant el 2003, un estudi d’ampliació del port de Blanes (Selva).
Setanta-cinquena
Construcció del tercer pont sobre l’Ebre a Tortosa
El Govern ha d’iniciar les obres d’execució del tercer pont sobre l’Ebre entre el barri de Remolins i l’entitat municipal descentralitzada de Jesús, a Tortosa (Baix Ebre).
Setanta-sisena
Estudi de les variants de la carretera C-13
El Govern ha d’iniciar, durant el 2003, els estudis informatius de les variants de la carretera C-13 entre Lleida i Balaguer, amb les variants corresponents als municipis de Vilanova de la Barca, Térmens i Alcoletge.
Setanta-setena
Obres de millora i condicionament de la carretera entre Clariana i Solsona
El Govern ha d’iniciar les obres de millora i condicionament de la carretera entre Clariana i Solsona, a la comarca del Solsonès.
Setanta-vuitena
Obres d’arranjament de la carretera entre Lloret de Mar i Vidreres
El Govern ha d’iniciar les obres d’arranjament de la carretera entre Lloret de Mar i Vidreres, a la comarca de la Selva.
Setanta-novena
Estudi de la Ronda Sud d’Igualada
El Govern ha de redactar, durant el 2003, l’estudi informatiu de la ronda Sud d’Igualada (Anoia).
Vuitantena
Obres de condicionament de la carretera T-331
El Govern ha de portar a terme les obres de condicionament de la carretera T-331 a les travessies d’Ulldecona, Santa Bàrbara i Vinallop, a la comarca del Montsià.
Vuitanta-unena
Obres del port esportiu de les Cases d’Alcanar
El Govern ha d’iniciar les obres del port esportiu de les Cases d’Alcanar (Montsià).
Vuitanta-dosena
Projecte de modificació de la intersecció de les carreteres C-31 i C-246
El Govern ha de portar a terme la redacció del projecte de modificació de la intersecció de la carretera C-31 amb l’antiga C-246, en l’accés del coll de Calafell, al Vendrell (Baix Penedès).
Vuitanta-tresena
Obres d’il·luminació de la carretera C-14
El Govern ha de portar a terme les obres d’il·luminació de la carretera C-14 entre Reus i Salou.
Vuitanta-quatrena
Ampliació de l’edifici de l’associació Aspanide
El Govern ha de portar a terme les obres d’ampliació de l’edifici de l’associació Aspanide.
Vuitanta-cinquena
Construcció d’un edifici multifuncional a Bassella
El Govern ha de participar, juntament amb l’Ajuntament de Bassella (Alt Urgell), en el finançament de la construcció d’un edifici multifuncional per al dit municipi.
Vuitanta-sisena
Construcció d’un edifici multifuncional a Torregrossa
El Govern ha de participar financerament en la construcció d’un edifici multifuncional a Torregrossa (Pla d’Urgell).
Vuitanta-setena
Construcció d’una sala polivalent a l’Escala
El Govern ha de participar financerament en la construcció d’una sala polivalent a l’Escala (Alt Empordà).
Vuitanta-vuitena
Obres d’adequació de l’edifici Sindicat, a Cervera
El Govern ha de participar, juntament amb l’Ajuntament de Cervera (Segarra), en el finançament de les obres d’adequació de l’edifici Sindicat, de la dita població.
Vuitanta-novena
Ajuts a les associacions de dones emprenedores
El Govern ha de garantir els ajuts a les associacions de dones emprenedores de Catalunya.
Norantena
Línia d’ajuts a la restauració comercial urbana
El Govern ha de crear una línia d’ajuts vinculada als plans de dinamització comercial territorial destinats únicament a la restauració comercial urbana, per a la rehabilitació, la informatització, la retolació i la conservació dels establiments del dit sector.
Noranta-unena
Dotació per a les tasques del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya
El Govern ha d’incrementar les dotacions per a les tasques d’estudi i anàlisi dels sectors econòmics i socials de Catalunya que porta a terme el Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya.
Noranta-dosena
Increment dels recursos per a programes d’atenció domiciliària
El Govern ha de prioritzar, dins les disponibilitats pressupostàries per al 2003, l’increment dels recursos per a implantar a tot el territori els programes d’atenció domiciliària programada amb equips de suport, especialment els destinats a les persones amb malalties cròniques, les persones immobilitzades i la gent gran.
Noranta-tresena
Suport a la psicooncologia
El Govern ha de prioritzar, dins les disponibilitats pressupostàries per al 2003, el suport especialitzat en psicooncologia en els centres de referència oncològica de Catalunya.
Noranta-quatrena
Pla per a reduir les llistes d’espera en la reproducció assistida
El Govern ha de dotar dels recursos suficients el Pla per a reduir les llistes d’espera en els programes de tractament de reproducció humana assistida.
Noranta-cinquena
Transport per a persones amb discapacitats
El Govern ha de dotar el fons destinat al foment del finançament del transport especial per a persones amb discapacitats.
Noranta-sisena
Fons de garantia de pensions de separació o divorci
El Govern ha d’incloure en la Llei de família la regulació i la dotació del Fons de garantia de pensions per manca de pagament de les pensions de separació o divorci en els casos de famílies monoparentals amb menors a llur càrrec i establir límits de renda per a percebre-les.
Noranta-setena
Pla de xoc d’habitatge per a joves
El Govern ha d’aprovar un pla de xoc d’habitatge per a joves que inclogui els punts següents:
a) L’establiment d’acords amb els ajuntaments per a gestionar borses d’habitatges de lloguer per a la gent jove.
b) La concessió d’avals i crèdits per a menors de trenta-dos anys amb una renda màxima equivalent a tres vegades i mitja el salari mínim interprofessional per al primer pagament per compra d’habitatges amb els preus màxims de protecció oficial regulats pel Decret 157/2002, de l’11 de juny.
Noranta-vuitena
Unificació dels telèfons d’emergències
El Govern ha de fer les gestions oportunes per a unificar els diferents telèfons d’emergència existents i ha d’elaborar un pla de promoció i difusió del telèfon unificat d’emergències 112.
Noranta-novena
Programa d’actuacions en l’àmbit de les ludopaties
El Govern ha d’elaborar, durant el 2003, un programa d’actuacions destinat a les associacions que treballen en l’àmbit de les ludopaties.
Centena
Programa d’actuacions en l’àmbit de les drogues
El Govern ha d’elaborar, durant el 2003, un programa d’actuacions destinat a les associacions que treballen en l’àmbit de les drogues.
Cent unena
Programa d’actuacions en l’àmbit de la lluita contra la sida
El Govern ha d’elaborar, durant el 2003, un programa d’actuacions destinat a les associacions que treballen en l’àmbit de la lluita contra la sida.
Cent dosena
Promoció de l’associacionisme en l’àmbit de la família
El Departament de Benestar i Família, en la convocatòria per al 2003 de subvencions a entitats per a programes de serveis socials i benestar social, ha d’incloure un programa destinat a promoure l’associacionisme en l’àmbit de la família, amb la dotació pressupostària corresponent.
Cent tresena
Pla de xoc d’habitatge per a les famílies nombroses
El Govern ha d’aprovar, durant el 2003, un pla de xoc d’habitatge per a famílies nombroses que inclogui els punts següents:
a) L’establiment d’acords amb els ajuntaments per a gestionar borses d’habitatges de lloguer per a famílies nombroses.
b) La concessió d’avals i crèdits per a les famílies nombroses amb una renda màxima equivalent a tres vegades i mitja el salari mínim interprofessional per al primer pagament per compra d’habitatges amb preus màxims de protecció oficial regulats pel Decret 157/2002, de l’11 de juny.
Cent quatrena
Habilitació de l’hospital geriàtric de Sant Feliu de Guíxols
El Govern ha de participar financerament en l’habilitació de l’hospital geriàtric del municipi de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
Cent cinquena
Increment dels recursos per a la prevenció i l’extinció d’incendis
El Govern ha d’incrementar els recursos destinats a la prevenció i l’extinció d’incendis dins el Pla director de bombers.
Cent sisena
Adequació de la riera de Foix
El Govern ha d’emprendre les actuacions necessàries per a adequar la riera de Foix en el terme de Pontons (Alt Penedès).
Cent setena
Construcció d’una planta potabilitzadora al Pont de Suert
El Govern ha d’iniciar les obres de construcció d’una planta potabilitzadora d’aigua al Pont de Suert (Alta Ribagorça).
Cent vuitena
Obres d’arranjament del rec del Molí, a Castelló d’Empúries
El Govern ha d’iniciar les obres de la segona fase d’arranjament del rec del Molí, a Castelló d’Empúries (Alt Empordà).
Cent novena
Foment de la música a les escoles
El Govern ha d’elaborar un programa per a fomentar l’ensenyament de la música a les escoles, incloent-hi ajuts a les d’iniciativa privada.
Cent desena
Pla director de l’ensenyament especial
El Govern ha d’incloure, en les partides pressupostàries adequades, els recursos necessaris perquè en el curs escolar 2003-2004 s’iniciï l’aplicació del Pla director de l’ensenyament especial a Catalunya.
Cent onzena
Projecte de construcció del CEIP Torres Jonama, a Mont-ras
El Govern ha d’iniciar, durant el 2003, el projecte de construcció del CEIP Torres Jonama, a Mont-ras (Baix Empordà), amb l’objectiu de substituir els mòduls prefabricats que hi ha actualment.
Cent dotzena
Construcció d’un edifici multifuncional a Tremp
El Govern ha de participar, juntament amb l’Ajuntament de Tremp (Pallars Jussà), en el finançament de la construcció d’un edifici multifuncional per a la dita població.
Disposicions finals
Primera
Pròrroga de disposicions
Es prorroga per a l’exercici del 2003 el contingut de la disposició addicional dissetena de la Llei 9/1990, del 16 de maig, de pressupost de la Generalitat de Catalunya, de les seves entitats autònomes i de les entitats gestores de la Seguretat Social per al 1990, relativa a la percepció de les pensions determinades per al personal eventual, el contractat i l’interí al servei de la Generalitat en el període anterior al 1939.
Segona
Adaptacions tècniques com a conseqüència de reorganitzacions administratives
S’autoritza el Departament d’Economia i Finances perquè faci, en les seccions del pressupost de despeses de la Generalitat i de les seves entitats autònomes, les adaptacions tècniques que calguin, com a conseqüència de reorganitzacions administratives, per a crear les seccions, els serveis i els conceptes pressupostaris necessaris i per a autoritzar les transferències de crèdits corresponents. Aquestes operacions no poden donar lloc en cap cas a un increment de crèdit dins el pressupost.
Tercera
Entrada en vigor
Aquesta Llei entra en vigor l’1 de gener de 2003.
Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d’aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.
Palau de la Generalitat, 30 de desembre de 2002
Jordi Pujol
President de la Generalitat de Catalunya
Francesc Homs i Ferret
Conseller d’Economia i Finances
Annex
a l’article 1.9 de la Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2003
|
Pressupost d’explotació
|
Pressupost de capital
|
|||
| Empreses |
Recursos
|
Dotacions
|
Recursos
|
Dotacions
|
| Turisme Juvenil de Catalunya, SA |
11.149.864,00
|
11.149.864,00
|
5.889.918,00
|
5.889.918,00
|
| Agència de Patrocini i Mecenatge, SA |
804.704,00
|
804.704,00
|
60.141,00
|
60.141,00
|
| Teatre Nacional de Catalunya, SA |
11.892.961,00
|
11.892.961,00
|
2.229.755,00
|
2.229.755,00
|
| Ferrocarrils de Muntanya de Grans Pendents, SA |
1.267.280,63
|
1.267.280,63
|
966.427,10
|
966.427,10
|
| Túnels i Accessos de Barcelona, SAC |
21.859.050,66
|
21.859.050,66
|
22.095.883,17
|
22.095.883,17
|
| Gestió d’Infraestructures, SA |
65.440.909,23
|
65.440.909,23
|
988.105.391,55
|
988.105.391,55
|
| Equacat, SA |
1.155.800,00
|
1.155.800,00
|
271.621,21
|
271.621,21
|
| Centre Integral de Mercaderies i Activitats Logístiques, SA |
4.292.680,00
|
4.292.680,00
|
33.070.142,00
|
33.070.142,00
|
| Túnel del Cadí, SAC |
16.006.053,19
|
16.006.053,19
|
4.480.028,34
|
4.480.028,34
|
| Administració, Promoció i Gestió, SA |
49.847.972,89
|
49.847.972,89
|
21.552.526,00
|
21.552.526,00
|
| Promotora d’Exportacions Catalanes, SA |
1.412.378,03
|
1.412.378,03
|
0,00
|
0,00
|
| Regs de Catalunya, SA |
7.714.945,00
|
7.714.945,00
|
74.328.451,00
|
74.328.451,00
|
| Empresa de Promoció i Localització Industrial de Catalunya, SA |
1.100.000,00
|
1.100.000,00
|
2.202.024,21
|
2.202.024,21
|
| Eficiència Energètica, SA |
335.697,74
|
335.697,74
|
0,00
|
0,00
|
| Sanejament Energia, SA |
105.843,00
|
105.843,00
|
0,00
|
0,00
|
| Centre per a l’Empresa i per al Medi Ambient, SA |
2.453.727,21
|
2.453.727,21
|
28.500,00
|
28.500,00
|
| Forestal Catalana, SA |
12.996.960,68
|
12.996.960,68
|
3.133.741,93
|
3.133.741,93
|
| Energètica d’Instal·lacions Sanitàries, SA |
650.715,00
|
650.715,00
|
0,00
|
0,00
|
| Sistema d’Emergències Mèdiques, SA |
56.997.682,40
|
56.997.682,40
|
652.491,00
|
652.491,00
|
| Reg Sistema Segarra-Garrigues, SA |
378.152,00
|
378.152,00
|
0,00
|
0,00
|
| Portal Salut i Qualitat de Vida, SA |
4.551.303,00
|
4.551.303,00
|
1.545.154,00
|
1.545.154,00
|
(Vegeu annexos DOGC)
