LLEI 19/2000, de 29 de desembre, d’aeroports de Catalunya.
El President de la Generalitat de Catalunya
Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d’acord amb el que estableix l’article 33.2 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, promulgo la següent
LLEI
Preàmbul
I
El transport aeri ha esdevingut a les darreres dècades d’aquest segle una peça fonamental en el desenvolupament espectacular de les relacions comercials i d’oci, en un entorn cada cop més globalitzat.
L’element infraestructural d’aquesta modalitat de transport, els aeroports, constitueix un centre operatiu de primer ordre. Tant l’emplaçament com les capacitats dels aeroports són determinants per a l’operativa adequada del transport aeri.
II
Dins el marc competencial actual que estableixen els articles 9.15 i 11.8 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya i l’article 149.1.20 de la Constitució, Catalunya compta, d’una banda, amb un conjunt d’infraestructures aeroportuàries qualificades actualment d’interès general i, de l’altra, amb instal·lacions, generalment de titularitat privada, que no tenen atribuït aquest caràcter.
La necessitat de comptar amb un sistema aeroportuari que respongui adequadament a les necessitats de transport aeri en els vessants comercials i turístics requereix disposar d’una normativa pròpia reguladora d’aquesta competència assumida estatutàriament, que garanteixi que el trànsit aeri es dugui a terme amb la seguretat, la fluïdesa, la regularitat, l’eficàcia i l’economia que li són exigibles. S’exclou d’aquest àmbit de regulació un tipus d’aeròdrom, l’heliport, perquè compta amb una norma específica, la Llei 11/1998.
III
Aquesta Llei s’estructura en sis capítols, que abasten tots els aspectes que han d’ésser objecte de regulació per a assolir l’objectiu descrit.
El capítol I conté els aspectes generals, entre els quals cal destacar els principis de sostenibilitat, respecte al medi ambient i aplicabilitat de l’avaluació d’impacte ambiental que han d’ésser presents en totes les actuacions relatives al sistema aeroportuari. Així mateix, s’enuncien les definicions i les classificacions que contribueixen a fer comprensible la norma.
El capítol II està dedicat als aspectes relatius a la planificació, tant en l’aspecte urbanístic com en el propi i específic del sector aeroportuari, emmarcat en la figura del Pla d’aeroports de Catalunya, instrument d’ordenació territorial que té com a objecte la determinació de les grans línies d’ordenació i desenvolupament del sector, amb previsió de possibles emplaçaments de les instal·lacions.
En aquesta línia d’actuació, el capítol III descriu el Pla director amb què han de comptar els aeroports i aeròdroms a fi i efecte de delimitar-ne la zona de servei, tot establint quines superfícies i espais la componen i les activitats que s’hi poden dur a terme.
Un cop fixat el marc general, el capítol IV determina els requeriments per a l’establiment d’aeroports i aeròdroms, tant pel que fa al projecte corresponent com a la iniciativa pública i privada per a aquest tipus d’actuacions.
Un aspecte a destacar d’aquesta Llei, pel caràcter innovador, és el relatiu a la gestió dels aeroports i els aeròdroms. En aquest sentit, el capítol V de la Llei té un enunciat prou ampli que admet que aquestes infraestructures públiques puguin ésser gestionades en qualsevol de les formes de gestió directa o indirecta que estableix la legislació de contractes de les administracions públiques. És especialment destacable la previsió de la creació d’una entitat gestora de caràcter mercantil que assumiria la direcció, la gestió i l’administració de la instal·lació.
L’últim capítol es dedica a les qüestions relatives a la inspecció i el règim sancionador, i s’hi tipifiquen les diverses conductes que són infraccions als preceptes d’aquesta Llei.
De la part final de la Llei cal destacar la previsió que fa la disposició transitòria, que atorga als titulars d’aeroports i aeròdroms un termini d’un any per a adaptar les instal·lacions existents en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei als nous requeriments que estableix.
Capítol I
Aspectes generals
Article 1
Objecte i àmbit d’aplicació
1. L’objecte d’aquesta Llei és regular la planificació, la construcció, la gestió, la utilització i el règim de policia dels aeroports i els aeròdroms, tant pel que fa als serveis essencials com als complementaris, que són competència de la Generalitat de Catalunya, i definir els instruments adequats per a promoure l’establiment de nous aeroports i aeròdroms quan calgui.
2. Aquesta Llei és aplicable als aeròdroms i als aeroports que no tenen la qualificació estatal d’interès general.
Article 2
Principis
L’establiment i el desenvolupament dels elements que componen el sistema aeroportuari català són subjectes als principis de desenvolupament sostenible, de respecte al medi ambient, d’aplicabilitat de l’avaluació d’impacte ambiental i d’equitat territorial i social.
Article 3
Definicions
1. S’entén per aeròdrom una àrea definida de terreny, horitzontal o inclinat, o d’aigua, que inclou els edificis, les instal·lacions i els equipaments necessaris i que és destinada, totalment o parcial, a l’arribada, la sortida i el moviment en superfície d’aeronaus.
2. S’entén per aeroport l’aeròdrom dotat d’instal·lacions permanents i serveis a l’abast del públic per a atendre de manera regular el trànsit aeri, tot permetent l’estacionament i la reparació del material aeri a l’arribada i a la sortida de passatgers i de càrrega.
3. S’entén que formen part dels aeroports i els aeròdroms les infraestructures de caire aeronàutic que els donen servei de suport.
Article 4
Classificacions
1. Els aeroports i els aeròdroms que regula aquesta Llei es classifiquen, per raó de llur titularitat, en públics i privats.
2. Pel que fa a l’ús o la destinació, els aeroports i els aeròdroms regulats per aquesta Llei són d’ús general si qualsevol operador pot utilitzar-ne les instal·lacions mitjançant la contraprestació econòmica corresponent, i són d’ús privat si les instal·lacions només poden ésser utilitzades per llurs titulars o pels operadors específicament autoritzats per aquests.
Article 5
Elements i característiques tècniques
S’han de determinar per reglament, sens perjudici del que, amb caràcter general, disposa aquesta Llei, les característiques tècniques, els elements, els serveis i altres requisits que amb caràcter mínim han de tenir els aeroports i els aeròdroms regulats per aquesta Llei, en funció de llur naturalesa o llur destinació i sempre d’acord amb el que, respecte a això, estableix la normativa que els és aplicable.
Article 6
Autoritat aeroportuària de Catalunya
L’autoritat aeroportuària de Catalunya és l’ens que ha de determinar la política estratègica, els objectius i el pla de negoci aeroportuaris i ha d’informar del Pla d’aeroports de Catalunya.
Capítol II
La planificació
Article 7
Pla d’aeroports
1. El Pla d’aeroports de Catalunya és un instrument d’ordenació del sector aeroportuari català dins el marc de les directrius de l’ordenació territorial i té per objecte que el Govern de la Generalitat determini les grans línies de planificació, ordenació, promoció i desenvolupament del sector aeroportuari i la previsió dels emplaçaments dels aeroports i els aeròdroms, amb subjecció als principis de sostenibilitat i de respecte del medi ambient.
A aquest efecte, el Pla d’aeroports ha de definir les necessitats en funció de la demanda i determinar les prioritats d’actuació per a assolir un equilibri territorial, tot definint la dotació i el tipus d’equipament que correspon a cada àmbit territorial, les necessitats de sòl, els paràmetres i les dimensions que s’han de complir i els requeriments per a la localització. També ha d’incloure les previsions econòmiques corresponents.
2. El Pla d’aeroports de Catalunya té caràcter de pla territorial sectorial, conformement a la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial, i ha de tenir en compte les directrius d’ordenació del territori català. En la tramitació d’aquest Pla, és vinculant, pel que fa a les matèries de la seva competència, tant l’informe del Departament de Medi Ambient com el de l’autoritat aeronàutica estatal.
3. L’avaluació del desplegament i l’actualització, si escau, del Pla es fa cada cinc anys.
Article 8
El planejament urbanístic
El planejament urbanístic ha de qualificar els terrenys necessaris per a l’establiment d’un aeroport o aeròdrom, com a sistema general aeroportuari de titularitat pública o privada, segons que correspongui. Aquest ha de tenir en compte les superfícies a desenvolupar per un pla director, segons que estableix l’article 11 d’aquesta Llei.
Article 9
Previsions econòmiques i financeres del Pla director
El Pla d’aeroports ha d’establir les previsions econòmiques i financeres per a cada un dels equipaments existents i futurs, tant pel que fa a les despeses de capital com a les de funcionament. Aquestes previsions han de constar, si escau, en els pressupostos de la Generalitat de Catalunya.
Capítol III
El Pla director i la zona de servei
Article 10
El Pla director
Els aeroports i els aeròdroms han de comptar amb un pla director que ha de definir les grans directrius d’ordenació i desenvolupament de l’aeroport fins que assoleixi la màxima expansió previsible i ha de tenir per objecte la delimitació de la zona de servei de l’aeroport.
Article 11
L’elaboració i l’aprovació del Pla director
1. L’elaboració del Pla director correspon a l’autoritat aeroportuària de Catalunya o a la direcció general competent en la matèria, les quals han de comptar amb la participació dels ens locals afectats, segons que s’ha de determinar per reglament, si la iniciativa per a la construcció i l’explotació de l’aeroport o l’aeròdrom correspon a la Generalitat. Si la iniciativa correspon a una entitat local, és aquesta la que ha d’elaborar el Pla director.
2. En el procés d’elaboració del Pla director, s’han de sol·licitar els informes preceptius de les administracions competents en les matèries relacionades especialment amb la navegació aèria, el trànsit i el transport aeris, l’ordenació del territori, i l’urbanisme i el medi ambient. Si els informes esmentats no s’emeten en el termini de tres mesos a comptar de la recepció de la proposta, s’entén que són favorables, excepte en els casos en què sigui incompatible amb el planejament urbanístic i tenint en compte que l’informe de l’Administració general de l’Estat en matèria de navegació aèria, trànsit i transport aeris té caràcter vinculant.
3. L’aprovació del Pla director correspon al conseller del departament competent en la matèria.
4. L’aprovació dels plans directors dels aeroports porta implícita la declaració d’utilitat pública, als efectes expropiatoris, dels béns i els drets de titularitat privada compresos dins la delimitació de la zona de servei.
5. Els plans directors han de contenir informació sobre les servituds aeronàutiques, incloses les acústiques, per a poder ésser aprovades per l’Administració competent.
6. Els documents que han de conformar el Pla director i les especificacions d’aquest s’han de determinar per reglament.
Article 12
La zona de servei
1. El Pla director ha de definir una zona de servei que inclogui les superfícies necessàries per a dur a terme les activitats aeroportuàries i les tasques que en resultin complementàries, i també els espais de reserva que garanteixin la possibilitat de desenvolupament i creixement del conjunt.
2. La zona de servei es destina principalment a la prestació del servei aeroportuari. La utilització i l’explotació de la zona de servei s’han d’acomplir d’acord amb les prescripcions d’aquesta Llei i les normes que la desenvolupen i amb el planejament urbanístic.
Article 13
Delimitació de la zona de servei
El Pla director d’un aeroport o aeròdrom ha de contenir la delimitació concreta del perímetre de la respectiva zona de servei aeroportuària, amb els espais de reserva corresponents i en els termes següents:
a) Les superfícies necessàries per a dur a terme les activitats de trànsit i transport aeris i de moviment d’aeronaus, amb les àrees de seguretat corresponents; per a l’estada, la reparació i el subministrament de les aeronaus; per a les terminals i les instal·lacions de recepció o despatx de viatgers i mercaderies; per als serveis a passatgers i a empreses de transport aeri; per a les vies terrestres d’accés i les àrees d’estacionament de vehicles, les instal·lacions i la infraestructura necessàries per a les aeronaus destinades a l’extinció d’incendis forestals; per a la coordinació dels serveis de prevenció del risc en el recinte i, en general, per a totes les que calguin per a la millor gestió de l’aeroport.
b) Els espais de reserva que garanteixin la possibilitat de desenvolupament i expansió de la instal·lació i que han de comprendre tots els terrenys que previsiblement siguin necessaris per a garantir en un futur el desenvolupament correcte de l’activitat aeroportuària.
Article 14
Altres usos i instal·lacions
El Pla director pot incloure dins la zona de servei, sens perjudici del que disposen els articles 11 i 12 per a la utilització i l’explotació d’aquesta, usos i instal·lacions que comporten el desenvolupament d’altres activitats complementàries, comercials, industrials, hoteleres, culturals i de formació, esportives, lúdiques i recreatives, sempre que la localització dels dits usos i instal·lacions dins l’aeroport sigui justificada o convenient en relació amb el trànsit aeroportuari, per la naturalesa dels serveis que presten als usuaris de l’aeroport, pel volum del trànsit aeri que hi hagi, i també espais destinats a equipaments.
Capítol IV
Establiment i modificació d’aeroports i d’aeròdroms
Article 15
La formulació i l’execució de projectes
1. L’establiment, les ampliacions i les modificacions rellevants d’aeroports i aeròdroms, tant de titularitat pública com privada i tant d’ús general com particular, requereix la formulació del projecte corresponent.
A aquest efecte es considera com a modificació rellevant la transformació d’un aeròdrom en aeroport, el canvi de la clau de referència OACI, la conversió de la pista de vol visual en instrumental i l’increment de les superfícies edificades en els percentatges que s’han de determinar per reglament.
2. El projecte ha d’incloure, en tots els casos:
a) L’acreditació de la compatibilitat de la instal·lació en relació amb l’espai aeri, emesa per l’autoritat aeronàutica estatal i la compatibilitat amb l’ordenació del territori i el planejament urbanístic municipal.
b) Les condicions tècniques, en especial les relatives a la zona de servei, sobre servituds aeronàutiques, instal·lacions i dimensions de les superfícies delimitadores d’obstacles exigibles per la normativa aplicable en aquesta matèria.
c) Un estudi d’impacte ambiental.
d) El contingut del pla d’autoprotecció, tal com estableix la Llei 4/1997, de protecció civil de Catalunya, i els altres documents que s’han de determinar per reglament.
3. Els projectes han de preveure la incidència de les obres aeroportuàries en les zones immediates i l’estudi de l’accessibilitat de les instal·lacions.
4. S’ha d’establir per reglament el procediment per a tramitar i aprovar els nous aeroports i aeròdroms o per a ampliar o modificar de manera rellevant els existents. En qualsevol cas, s’ha de tenir en compte, com a mínim, un tràmit d’informació pública, l’informe de les administracions locals afectades i de les altres administracions amb competències sobre aquesta matèria i l’avaluació d’impacte ambiental.
5. Correspon al Govern de la Generalitat l’aprovació definitiva dels projectes que comportin la construcció de nous aeroports i aeròdroms, i també la dels projectes d’ampliació o modificació rellevant dels existents.
6. El conjunt d’edificacions que es construeixin a la zona de servei aeroportuària i les que tinguin relació amb les activitats comercials, culturals, esportives, lúdiques o recreatives a què es refereix l’article 13 estan sotmeses a la llicència municipal prèvia, d’acord amb la legislació urbanística.
7. Les obres d’infraestructura i de superestructura dels aeroports i dels aeròdroms públics no estan sotmeses als actes de control preventiu municipal a què es refereix l’article 220 de la Llei 8/1987, de 5 d’abril, municipal i de règim local de Catalunya. L’execució d’aquestes obres, sempre que es faci d’acord amb els projectes aprovats, només pot ésser suspesa per l’autoritat judicial.
8. En el cas dels aeroports i els aeròdroms privats, tant les obres d’infraestructura i superestructura com les edificacions estan sotmeses a la llicència municipal prèvia, d’acord amb la legislació urbanística.
Article 16
Iniciativa pública
1. El Govern de la Generalitat, d’acord amb els criteris del Pla d’aeroports de Catalunya i el planejament urbanístic, construeix i explota els aeroports i els aeròdroms, i també els serveis complementaris, per ell mateix o en col·laboració amb altres entitats públiques o privades, en qualsevol de les formes permeses per la llei. En els mateixos termes, les entitats locals poden construir i explotar aeroports i aeròdroms, conformement a les condicions fixades en cada cas pel Govern de la Generalitat.
2. El Govern de la Generalitat pot adoptar totes les formes diverses de participació, promoció pública i foment en matèria aeroportuària.
Article 17
Convocatòria de concursos
1. El Govern de la Generalitat i els ens locals, d’acord amb el que disposa el Pla d’aeroports de Catalunya, poden convocar concursos públics amb els objectes següents:
a) La selecció de projectes de construcció d’aeroports i aeròdroms.
b) L’atorgament d’una concessió per a la construcció o per a la construcció i l’explotació d’un aeroport o d’un aeròdrom, i també dels seus serveis complementaris.
2. La tramitació dels concursos a què es refereix l’apartat 1 s’ha de fer d’acord amb el que estableix la normativa reguladora de la contractació de les administracions públiques.
Article 18
Iniciativa privada
1. El Govern de la Generalitat, d’acord amb el Pla d’aeroports de Catalunya, pot atorgar autoritzacions administratives per a construir, explotar, gestionar i ampliar aeroports i aeròdroms a persones físiques o jurídiques, amb subjecció al que disposen aquesta Llei, els seus reglaments i les condicions específiques que es fixen en l’autorització.
2. Per a atorgar aquesta autorització a què es refereix l’apartat 1, els promotors han de presentar el projecte constructiu, ajustat al que estableix l’article 14, les llicències municipals corresponents i la resta de documents que es determinin per via reglamentària.
3. S’ha d’establir per reglament el procediment per a atorgar l’autorització a què es refereix l’apartat 1, que ha de tenir en compte, com a mínim, un tràmit d’informació pública, l’informe dels ens locals afectats i les administracions amb competències aeronàutiques i mediambientals i l’avaluació d’impacte ambiental.
4. L’autorització a què es refereix l’apartat 1 ha d’introduir, si escau, les mesures correctores i preventives necessàries relatives a l’impacte ambiental i ha de fixar les condicions necessàries per al desenvolupament adequat de la instal·lació.
5. El termini per a emetre la resolució d’autorització corresponent és de sis mesos des de l’acceptació de tota la documentació necessària sol·licitada per l’ens competent. Un cop transcorregut aquest termini, si no s’ha dictat resolució expressa, s’entén que és estimada.
Capítol V
La gestió dels aeroports i els aeròdroms
Article 19
Formes de gestió
1. Els aeroports i els aeròdroms de titularitat pública objecte d’aquesta Llei, i els serveis complementaris de l’activitat d’aquests, són gestionats en qualsevol de les formes de gestió directa o indirecta permeses per la legislació de contractes de les administracions públiques.
2. Els aeroports i els aeròdroms de titularitat privada són gestionats pels propietaris respectius, en la forma que estimin pertinent, amb subjecció a les condicions fixades en l’autorització corresponent i en el Pla director.
Article 20
Entitat gestora
1. El Govern de la Generalitat, d’acord amb el que estableix l’article 18, pot encomanar la gestió dels aeroports i els aeròdroms de titularitat pública i dels seus serveis complementaris a una entitat gestora de caràcter mercantil, en la forma que estimi pertinent i en els termes establerts per la legislació aplicable en matèria de contractes de les administracions públiques. En aquesta entitat gestora, hi ha d’ésser representades les entitats locals afectades que hagin expressat llur voluntat en aquest sentit i també hi poden ésser representades les cambres oficials de Comerç, Indústria i Navegació de Catalunya i altres entitats vinculades amb l’activitat aeroportuària i el territori.
2. L’entitat gestora de l’aeroport o l’aeròdrom de titularitat pública assumeix les funcions de dirigir, gestionar i administrar la instal·lació, per a la qual cosa compta amb les atribucions següents:
a) Elaborar projectes.
b) Executar, dirigir i controlar les inversions en infraestructures aeroportuàries, i també explotar i conservar les instal·lacions de l’aeroport o l’aeròdrom.
c) Coordinar, explotar i gestionar els serveis de seguretat aeroportuària i també altres dependències i instal·lacions de navegació aèria en l’àmbit aeroportuari, sense perjudici de les competències de l’Administració general de l’Estat.
d) Proposar l’aprovació de les taxes de drets aeroportuaris.
e) Qualsevol altra que li sigui atribuïda per la Generalitat de Catalunya.
f) Proposar al departament competent en aquesta matèria l’establiment de servituds aeronàutiques.
g) Proposar al departament competent en aquesta matèria l’atorgament de les concessions i les autoritzacions per a utilitzar el domini públic aeroportuari.
h) Vetllar pel compliment de les normes de seguretat fixades per l’OACI.
3. L’entitat gestora de l’aeroport o l’aeròdrom assumeix les obligacions següents:
a) Assegurar que les instal·lacions aeroportuàries siguin construïdes, conservades i renovades d’acord amb les necessitats del transport aeri.
b) Prendre les mesures necessàries per a salvaguardar la seguretat de les persones i els béns afectats pel seu servei.
c) Dur a terme les inspeccions dels seus propis serveis per tal d’assegurar-ne l’eficàcia.
d) Mantenir les instal·lacions aeroportuàries en les condicions adequades de respecte al medi ambient i d’acord amb la normativa relativa a la contaminació acústica.
e) Qualsevol altra que li sigui imposada pel Govern de la Generalitat.
Article 21
Comitè d’usuaris
Els aeroports de Catalunya han de comptar amb un comitè d’usuaris, format per representants dels usuaris o de llurs organitzacions representatives. A aquest efecte, té la consideració d’usuari qualsevol persona física o jurídica que transporti per via aèria viatgers, correu o càrrega, amb origen o destinació a l’aeroport de què es tracti i, en general, la que desenvolupi activitats econòmiques significatives dins l’aeroport.
També han d’integrar el Comitè d’usuaris els representants dels ens locals afectats per la instal·lació i, si escau, els representants d’entitats associatives vinculades amb l’activitat aeroportuària.
Article 22
Registre d’aeroports i aeròdroms
1. El Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha de disposar d’un registre d’aeroports i aeròdroms de Catalunya, en el qual ha de figurar la informació tècnica aeronàutica corresponent a cadascuna de les instal·lacions existents.
2. Les inscripcions que figurin en el Registre d’Aeroports i Aeròdroms s’han de comunicar a l’autoritat aeronàutica estatal i a l’ens local corresponent.
Article 23
Taxes de drets aeroportuaris
El Departament de Política Territorial i Obres Públiques, a proposta de l’entitat gestora d’un aeroport o aeròdrom, ha d’analitzar les taxes de drets aeroportuaris i n’ha de fixar els màxims, tenint en compte l’equilibri territorial i les possibilitats de desenvolupament de l’aeroport o aeròdrom.
Capítol VI
Inspecció i règim sancionador
Article 24
Inspecció
El Departament de Política Territorial i Obres Públiques exerceix l’actuació inspectora per garantir les disposicions establertes per aquesta Llei, mitjançant l’òrgan que la tingui atribuïda per via reglamentària. A aquest efecte, ha de comptar amb la col·laboració del municipi competent en el territori on es troba la instal·lació aeroportuària.
Article 25
Infraccions
1. Són infraccions administratives les accions i les omissions que contravenen a les obligacions que estableix aquesta Llei.
2. Les infraccions de la normativa reguladora dels aeroports es classifiquen en molt greus, greus i lleus.
3. Són infraccions molt greus:
a) L’establiment d’aeroports o aeròdroms sense l’autorització preceptiva.
b) L’incompliment de les condicions que s’estableixen en l’autorització destinades a garantir la seguretat de la instal·lació.
c) L’incompliment de les condicions que s’estableixen en l’autorització destinades a garantir la preservació del medi ambient, sempre que no estiguin ja tipificades com a infracció administrativa en altres normes.
d) Les modificacions en les instal·lacions sense l’autorització preceptiva.
e) La negativa o l’obstrucció, degudament acreditades, a l’actuació de la inspecció que impedeixi l’exercici de les funcions que tingui atribuïdes per llei o per reglament.
4. Són infraccions greus:
a) L’incompliment de les condicions fixades per l’autorització, llevat que s’hagin de qualificar de molt greus.
b) L’estat de conservació inadequat de les instal·lacions autoritzades si n’afecta el funcionament correcte.
c) La negativa o l’obstrucció, degudament acreditades, a l’actuació de la inspecció quan no es donin les circumstàncies definides per l’apartat 3.e).
5. És una infracció lleu la manca de conservació de les instal·lacions autoritzades, si no n’afecta el funcionament correcte.
Article 26
Sancions
1. Les infraccions molt greus són sancionades amb multes de 3.000.001 pessetes (18.030,37 euros) fins a 30.000.000 de pessetes (180.303,63 euros). Les infraccions greus són sancionades amb multes de 250.001 pessetes (1.502,54 euros) fins a 3.000.000 de pessetes (18.030,36 euros). Les infraccions lleus són sancionades amb multes de fins a 250.000 pessetes (1.502,53 euros).
2. La comissió de les infraccions molt greus pot implicar, a més de la sanció pecuniària que correspongui, la clausura de la instal·lació i, si escau, la revocació de l’autorització.
3. Les sancions es graduen atenent la incidència en la seguretat, el dany causat, la intencionalitat i la reincidència.
4. El procediment per a imposar les sancions fixades en aquest capítol s’ha d’ajustar al que estableixen les normes de procediment administratiu aplicables a la Generalitat.
5. La competència per a imposar les sancions a què es refereix aquesta Llei correspon al Departament de Política Territorial i Obres Públiques, que l’ha d’exercir mitjançant els òrgans que la tinguin atribuïda per via reglamentària.
6. Les infraccions i les sancions de la legislació reguladora dels aeroports prescriuen d’acord amb el que estableix l’article 132 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
Disposicions transitòries
Primera
Els titulars d’aeroports o aeròdroms existents en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei disposen d’un termini màxim d’un any per a regularitzar-ne la situació.
Segona
En el termini d’un mes, el Govern de la Generalitat ha de fer pública la relació de les instal·lacions aeroportuàries de Catalunya, àrea on és aplicable aquesta Llei, i llur classificació segons els termes de l’article 4 d’aquesta Llei.
Disposicions finals
Primera
Es faculten el Govern i el conseller o la consellera del departament competent en aquesta matèria a adoptar les disposicions necessàries per a desplegar i aplicar aquesta Llei.
Segona
Aquesta Llei entra en vigor al cap d’un mes d’haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Tercera
1. El Govern i el conseller o la consellera del departament competent en aquesta matèria han d’adoptar les disposicions necessàries per a desplegar i aplicar aquesta Llei en el termini de sis mesos de l’entrada en vigor.
2. El Pla d’aeroports de Catalunya ha d’ésser aprovat inicialment en el termini màxim d’un any a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.
3. El desplegament reglamentari d’aquesta Llei ha de tenir en compte, especialment, les condicions tècniques de les instal·lacions destinades a protegir el medi ambient, en el marc de les competències de l’Administració de la Generalitat.
Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d’aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.
Palau de la Generalitat, 29 de desembre de 2000
Jordi Pujol
President de la Generalitat de Catalunya
Pere Macias i Arau
Conseller de Política Territorial
i Obres Públiques
