LLEI 17/2000, de 29 de desembre, d’equipaments comercials.

LLEI 17/2000, de 29 de desembre, d’equipaments comercials.

El President

de la Generalitat de Catalunya

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d’acord amb el que estableix l’article 33.2 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, promulgo la següent

LLEI

Preàmbul

La tendència a la globalització de les relacions econòmiques afecta, d’una manera molt profunda, la ràpida evolució d’un sector cabdal en l’economia catalana com és el de la distribució comercial.

Aquesta Llei, en els trets bàsics, segueix la línia fixada per la Llei 1/1997, de 24 de març, d’equipaments comercials, la majoria dels articles de la qual mantenen la seva vigència, tot tractant de reflectir tant els canvis experimentats en el sector com les modificacions derivades de l’experiència aportada per l’aplicació pràctica d’aquella norma.

Com aquella, aquesta nova Llei vol fomentar un sistema de distribució eficient que asseguri l’aprovisionament dels consumidors amb el millor nivell de serveis possible i el mínim cost de distribució i que permeti la millora continuada en els preus, en la qualitat i en les condicions d’oferta i de servei; un sistema de distribució eficient a partir de la lliure i lleial competència dels agents, en el qual les petites, les mitjanes i les grans empreses comercials puguin concórrer de manera equilibrada.

La nova Llei pretén la modernització del model de comerç urbà, com a eix de l’equilibri territorial de Catalunya en l’àmbit comercial. En l’aspecte espacial, a partir de la col·laboració entre el Govern de la Generalitat i els ajuntaments, que amplien la intervenció en la programació comercial de llur municipi. En l’aspecte econòmic, amb la introducció de noves mesures per tal d’evitar concentracions empresarials susceptibles de distorsionar la lliure i lleial competència entre les petites, les mitjanes i les grans empreses.

La Llei estableix l’obligació de sol·licitar una llicència comercial d’instal·lació dels grans establiments comercials i en condiciona l’atorgament a l’ordenació del comerç i a una anàlisi ponderada respecte a l’existència d’un equipament comercial en l’àrea d’influència en què es pretengui ubicar el nou establiment, l’oportunitat d’aquest d’acord amb la millora que l’obertura signifiqui per a la lliure competència i també els possibles efectes negatius que pugui representar per al petit comerç existent.

Aquesta Llei concep els equipaments comercials com el conjunt de l’oferta comercial existent en un municipi i el procediment de concessió de les llicències municipals i de la llicència comercial per a grans establiments comercials com un mitjà per a assolir-ne la reforma i la modernització dins un marc de llibertat d’empresa en competència lliure i lleial, segons assenyala l’article 1.

Els articles 2 i 3, respectivament, fan la definició genèrica dels establiments comercials i dels que són grans i mitjans establiments comercials als efectes del que estableix aquesta Llei, d’acord amb un esglaonament que té en compte la població del municipi de què es tracti. Com a innovació respecte a la legislació anterior, s’hi inclou, a l’efecte d’exigir-los la llicència comercial corresponent, la categoria d’establiment comercial mitjà.

L’article 4 fa esment de les llicències municipals, en general, i l’article 5 es refereix a la llicència comercial de la Generalitat, tot assenyalant els diferents supòsits en els quals cal disposar-ne abans de sol·licitar les llicències municipals. Aquest darrer article determina la consulta preceptiva a l’ajuntament en tots els casos de sol·licitud de llicència comercial i atorga una rellevància decisiva a la participació de l’ajuntament en el procediment de concessió de la llicència en considerar vinculant el seu informe quan és negatiu.

L’article 6 introdueix les mesures per a evitar els graus de concentració empresarial que puguin distorsionar la defensa de la competència en la distribució, que són prèvies a la concessió de les llicencies municipals.

L’article 7 recull els elements que s’han de valorar per a l’atorgament de les llicències comercials.

L’article 8 es refereix a la Comissió d’Equipaments Comercials i estableix els casos en què n’és preceptiu l’informe, de conformitat amb les novetats que incorpora la Llei.

L’article 9 al·ludeix al pagament de la taxa per la tramitació dels expedients de llicències comercials de la Generalitat, la regulació de la qual correspon a la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya. També preveu la possibilitat que els ajuntaments aprovin una taxa per la tramitació de llicències comercials municipals.

Els articles 10 a 15 regulen el Pla territorial sectorial d’equipaments comercials, de forma gairebé anàloga a la que establia la Llei 1/1997, i incorporen la possibilitat de revisar-lo anticipadament, de manera total o parcial, quan hi concorrin determinades circumstàncies.

L’article 16 regula els programes d’orientació per als equipaments comercials, tot ampliant la intervenció municipal en la programació comercial del municipi.

L’article 17 es refereix al planejament territorial i urbanístic, amb relació a la implantació de grans i mitjans establiments comercials. En aquest sentit, aquesta Llei disposa que el departament competent en matèria de comerç emeti un informe preceptiu en la tramitació del planejament territorial, pel que fa als usos comercials que s’hi estableixin. Es completa així el ventall d’actuacions que permet a l’administració comercial disposar d’una informació fidedigna per conèixer, en una fase inicial, les possibilitats d’implantació dels grans i mitjans establiments comercials.

L’article 18 reitera el contingut de la Llei anterior, quant a la facultat de què disposa el Govern per a promoure la creació de tributs propis i de convenis amb l’Administració general de l’Estat, amb la finalitat de fomentar la modernització dels equipaments comercials.

Alhora, el Pla de dinamització del comerç urbà s’ha de dotar amb la recaptació de tributs propis i de convenis amb altres administracions i s’ha de concretar en objectius anuals mitjançant la Llei de pressupostos de la Generalitat.

L’article 19 introdueix un nou aspecte, relatiu a la inspecció, i enllaça amb els articles següents, del 20 al 23, que regulen exhaustivament el règim d’infraccions i sancions, tot adequant-lo a la correlativa obligació de disposar de la llicència comercial corresponent.

Mitjançant sengles disposicions addicionals, es preveu, com ja es va fer en la Llei 1/1997, la possibilitat de tramitar modificacions del planejament general per a destinar a altres usos els àmbits que, inicialment, permetien la instal·lació de grans establiments comercials i que esdevenen vedats per les determinacions del Pla territorial sectorial d’equipaments comercials, i es crea el Servei de Competència en la Distribució Comercial, adscrit al departament competent en matèria de comerç, al qual s’assignen les funcions que aquesta Llei li atribueix i que ha de complir fins a la creació de l’òrgan competent en matèria de defensa de la competència a Catalunya.

Les disposicions transitòries regulen, d’una banda, la suspensió de l’atorgament de les llicències comercials de la Generalitat fins a l’aprovació del Pla territorial sectorial d’equipaments comercials i, de l’altra, les situacions en les quals es poden trobar les persones interessades en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei i, d’una manera especial, els tràmits en l’avaluació de llicències de supermercats sol·licitades als ajuntaments de Catalunya des del juny de 2000.

Finalment, la disposició derogatòria estableix que es mantingui la vigència de les normes de desplegament de la Llei 1/1997 en tot allò que no s’oposi a la nova Llei i fins que s’hagin dictat les normes de substitució corresponents.

Article 1

Objecte

Aquesta Llei té per objecte establir les directrius per a adequar els equipaments comercials dels municipis de Catalunya a les necessitats de consum i de compra, per a fomentar la reforma i la modernització dels equipaments comercials, tot millorant-los en qualitat, varietat i serveis, i per a determinar el règim jurídic dels grans i mitjans establiments comercials, en un marc de llibertat d’empresa en competència lliure i lleial.

Article 2

Els establiments comercials

1. Als efectes del que estableix aquesta Llei, són establiments comercials tots els locals i les instal·lacions, coberts o sense cobrir, oberts al públic que són a l’exterior o a l’interior d’una edificació on s’exerceix regularment la venda al detall. En resten exclosos els establiments dedicats exclusivament a la venda a l’engròs.

2. Els establiments poden ésser de caràcter individual o col·lectiu.

3. Els establiments de caràcter col·lectiu són integrats per un conjunt d’establiments individuals situats en un o diversos edificis, en els quals, amb independència que les activitats respectives puguin exercir-se d’una manera empresarialment independent, concorren tots o alguns dels elements següents: accés comú des de la via pública, d’ús exclusiu i preferent dels establiments o de llurs clients, aparcaments privats compartits o serveis comuns per als clients.

Article 3

Tipus d’establiments comercials

1. Són grans establiments comercials:

a) Els establiments individuals o col·lectius amb una superfície de venda igual o superior als 2.500 metres quadrats, en municipis de més de 240.000 habitants.

b) Els establiments individuals o col·lectius amb una superfície de venda igual o superior als 2.000 metres quadrats, en municipis amb una població de 25.001 a 240.000 habitants.

c) Els establiments individuals o col·lectius amb una superfície de venda igual o superior als 1.300 metres quadrats, en municipis amb una població de 10.001 a 25.000 habitants

d) Els establiments individuals o col·lectius amb una superfície de venda igual o superior als 800 metres quadrats, en municipis amb una població, com a màxim, de 10.000 habitants.

2. Amb independència del que estableix l’apartat 1, els establiments individuals dedicats, essencialment, a la venda d’automòbils i d’altres vehicles, de maquinària, de materials per a la construcció i articles de sanejament, de mobiliari, d’articles de ferreteria, i els centres de jardineria són grans establiments comercials quan tenen una superfície de venda superior a 2.500 metres quadrats. En el supòsit que els establiments d’aquestes característiques formin un establiment col·lectiu, sense superar individualment els 2.500 metres quadrats de superfície de venda, el conjunt és un gran establiment comercial si supera els 5.000 metres quadrats de superfície de venda.

3. Són establiments comercials mitjans:

a) Els establiments individuals o col·lectius amb una superfície de venda igual o superior als 1.300 metres quadrats, en municipis de més de 240.000 habitants.

b) Els establiments individuals o col·lectius amb una superfície de venda igual o superior als 700 metres quadrats, en municipis amb una població de 25.001 a 240.000 habitants.

c) Els establiments individuals o col·lectius amb una superfície de venda igual o superior als 500 metres quadrats, en municipis amb una població de 10.001 a 25.000 habitants.

d) Els establiments individuals o col·lectius amb una superfície de venda igual o superior als 400 metres quadrats, en municipis amb una població, com a màxim, de 10.000 habitants.

4. S’ha d’establir per reglament la determinació de la superfície de venda.

Article 4

Les llicències municipals

1. Per a obrir un establiment comercial dels que defineix l’article 3, s’ha d’obtenir prèviament la llicència de l’ajuntament corresponent, i, per a atorgar-la, aquest ha de tenir en compte els requisits fixats per als establiments comercials, les normes vigents de caràcter urbanístic, sanitari, ambiental i de seguretat i la resta de condicions exigides per reglament per a aquests establiments.

2. Es crea la llicència comercial municipal per als establiments comercials mitjans. Cal disposar d’aquesta llicència per a l’obertura, el canvi d’activitat, els trasllats i les ampliacions que impliquin superfícies de venda assenyalades per les lletres a), b), c) i d) de l’apartat 3 de l’article 3.

Article 5

La llicència comercial de la Generalitat

1. Cal disposar de la llicència comercial que atorga el departament de la Generalitat competent en matèria de comerç, prèviament a la sol·licitud de les llicències municipals, en els casos següents:

a) En l’obertura de grans establiments comercials.

b) En les ampliacions dels establiments comercials la superfície de venda dels quals superi, abans o després de l’ampliació, els límits que estableixen els apartats 1 i 2 de l’article 3, amb l’única excepció del supòsit especificat per l’apartat 7.

c) En els canvis d’activitat dels grans establiments comercials.

d) En els trasllats dels establiments comercials la superfície de venda dels quals superi, abans o després del trasllat, els límits que estableixen els apartats 1 i 2 de l’article 3. En aquest cas, l’efectivitat de la llicència queda condicionada al tancament efectiu de l’establiment inicial abans de l’obertura del nou.

2. Cal disposar de llicència comercial en la transmissió d’un gran establiment comercial o de les accions i les participacions de les societats que, directament o indirectament, en siguin titulars i estiguin obligades a consolidar llurs comptes, d’acord amb els articles 185 de la Llei de societats anònimes i 42 i següents del Codi de comerç. Resten exemptes de l’obligació de demanar llicència comercial les transmissions hereditàries.

3. Els mercats municipals no necessiten llicència comercial. Només es requereix la llicència comercial de la Generalitat en l’obertura, els canvis d’activitat, el trasllat i l’ampliació dels establiments individuals situats dins els mercats municipals si tenen una superfície de venda que supera els límits fixats per l’apartat 1 de l’article 3.

4. Els parcs temàtics només requereixen llicència comercial de la Generalitat per a llurs activitats comercials quan el conjunt de la superfície de venda superi els 5.000 metres quadrats, el 15% de la superfície edificada total o que els establiments individuals superin els límits que estableixen els apartats 1 i 2 de l’article 3. S’entén per activitats comercials del parc temàtic les de venda al detall de productes directament relacionats amb la seva activitat principal i dins el seu recinte.

5. S’han d’establir per reglament els requisits que han de complir les sol·licituds de la llicència comercial de la Generalitat: els procediments ordinari i abreujat d’aplicació segons els supòsits, el termini de vigència, les possibilitats de pròrroga i la caducitat.

6. En el tràmit de concessió de la llicència comercial de la Generalitat, n’ha d’emetre informe l’ajuntament del municipi en el terme del qual es pretén obrir, ampliar o traslladar un gran establiment o canviar-ne l’activitat. L’informe esmentat ha d’ésser aprovat pel ple de l’ajuntament i s’ha de motivar tenint en compte els criteris de valoració que estableix l’article 7, i, si és desfavorable, té caràcter vinculant.

7. Els grans establiments comercials situats als centres urbans amb una antiguitat superior als deu anys no requereixen la llicència comercial de la Generalitat per a les reformes que comportin una ampliació no superior als 5.000 metres quadrats de superfície de venda, sempre que aquest creixement sigui inferior al 30% de la superfície de venda preexistent. Entre les dues ampliacions que s’acullin a aquesta excepció ha de transcórrer un període mínim de vuit anys. El titular del gran establiment comercial ha de disposar de l’informe favorable del Servei de Competència en la Distribució Comercial i ha de comunicar-ho al departament competent en matèria de comerç. Als efectes del que estableix aquesta excepció, el reglament ha d’establir un règim especial que determini el criteri per a la consideració d’establiment situat al centre urbà.

Article 6

Grau de concentració empresarial

1. En la implantació dels establiments comercials s’ha de tenir en compte el grau de concentració empresarial en el mercat, segons la quota de mercat del grup d’empreses al qual pertanyi el seu sol·licitant. Als efectes del que estableix aquesta Llei, són un grup d’empreses les entitats compreses en la definició que estableix l’article 4 de la Llei de l’Estat 24/1988, del 28 de juliol, del mercat de valors.

2. En la tramitació de la llicència comercial és preceptiu l’informe del Servei de Competència en la Distribució Comercial. No s’ha d’atorgar cap informe favorable si el sol·licitant pertany a un grup d’empreses amb una quota del mercat rellevant superior al 25% dels metres quadrats existents en l’àmbit territorial de Catalunya, o al 35% de l’àrea d’influència de l’establiment projectat. En aquest cas, l’informe esmentat té caràcter vinculant en la denegació de la llicència sol·licitada.

3. Per als establiments especificats a l’apartat 3 de l’article 3, prèviament a la llicència comercial municipal, s’ha d’obtenir l’informe del Servei de Competència en la Distribució Comercial. També han d’obtenir aquest informe els establiments dedicats a la venda al detall de productes alimentaris i de gran consum en règim d’autoservei amb una superfície de més de 400 metres quadrats i els de menys de 400 metres quadrats que pertanyin a grups empresarials amb una facturació anual de més de 500.000 milions de pessetes. No s’ha d’atorgar cap informe favorable si el sol·licitant pertany a un grup d’empreses amb una quota en aquest mercat superior al 25% dels metres quadrats de venda existents a Catalunya, o al 35% de l’àrea d’influència de l’establiment projectat. En aquest cas, l’informe esmentat té caràcter vinculant en la denegació de la llicència sol·licitada.

4. Les quotes de mercat establertes per aquest article tenen el mateix període de vigència que l’establert pel Pla territorial sectorial d’equipaments comercials. Qualsevol modificació d’aquestes quotes s’ha d’establir per llei, amb l’informe previ del Servei de Competència en la Distribució Comercial.

5. S’han d’establir per reglament els criteris per a mesurar el grau de concentració empresarial en el mercat i per a definir l’àrea d’influència d’un gran establiment comercial.

Article 7

Elements per a l’atorgament de les llicències comercials

L’atorgament o la denegació de la llicència comercial de la Generalitat i de la llicència comercial municipal per als establiments especificats a l’apartat 3 de l’article 3 s’han d’acordar tenint en compte que el projecte s’adeqüi al Pla territorial sectorial d’equipaments comercials. En el cas que el projecte s’hi adeqüi, s’han de valorar els elements següents:

a) El fet que ja hi hagi un equipament comercial adequat en l’àrea d’influència afectada pel nou emplaçament. S’entén que un àmbit territorial està dotat d’un equipament comercial adequat quan aquest garanteix a la població de la zona, i a la prevista a mitjà termini, una oferta d’articles en condicions de qualitat, varietat i servei, conformes amb la situació actual i amb les tendències de desenvolupament i modernització del comerç al detall.

b) Els efectes sobre l’estructura comercial de la zona, els quals s’han de valorar atenent la innovació i la millora del servei als consumidors que l’obertura d’un nou gran establiment comporti per a la lliure competència i els efectes negatius per al petit comerç de la zona.

c) La localització de l’establiment i, en especial, la relació d’aquest amb la trama urbana i la incidència que hi pot tenir.

d) Les característiques qualitatives i les condicions de seguretat del projecte, i també la integració de l’establiment a l’entorn urbà i la incidència en el medi ambient, especialment pel que fa a les mesures establertes pel projecte relatiu al compliment de la normativa vigent sobre el tractament de residus, envasos i embalatges.

e) L’impacte en el territori, tenint en compte la incidència en la xarxa viària, l’accessibilitat a l’establiment comercial i la dotació d’aparcament i d’altres serveis.

f) La contribució del projecte a la revitalització de les àrees comercials ja consolidades en l’àrea d’influència.

g) La reversió de les plusvàlues que es generin a favor de la millora i la modernització de les estructures comercials de l’àrea d’influència i, en especial, les destinades a la revitalització del comerç en els centres urbans.

h) Els efectes sobre el nivell i la qualitat de l’ocupació en l’àrea d’influència.

i) L’adequació del projecte a les previsions del planejament urbanístic vigent.

j) La contribució del projecte al reequilibrament territorial.

k) L’adequació del projecte a les disposicions del Programa d’orientació per als equipaments comercials del municipi, si n’hi ha.

Article 8

La Comissió d’Equipaments Comercials

1. La Comissió d’Equipaments Comercials, les funcions, la composició i el funcionament de la qual s’han d’establir per reglament, ha d’emetre informe pel que fa a:

a) L’atorgament de la llicència comercial de la Generalitat.

b) Els programes d’orientació per a l’equipament comercial.

c) L’elaboració, el grau de compliment i les propostes per a la revisió del Pla territorial sectorial d’equipaments comercials, establert per l’apartat 1 de l’article 10.

d) La tramitació del planejament urbanístic quan possibiliti la implantació d’un gran establiment comercial.

2. La composició de la Comissió d’Equipaments Comercials, en tot cas, ha d’assegurar la representació municipal, tenint en compte les entitats municipalistes, i la de les associacions representatives de comerciants i de consumidors.

3. Els membres de la Comissió d’Equipaments Comercials poden percebre els drets d’assistència corresponents.

Article 9

Taxes per la tramitació de les llicències comercials

1. La tramitació dels expedients de sol·licitud de la llicència comercial de la Generalitat és subjecta al pagament d’una taxa, d’acord amb el que estableix la Llei 33/1991, del 24 de desembre, de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya.

2. Els ajuntaments poden aprovar, en llurs ordenances fiscals, una taxa per la tramitació dels expedients de sol·licitud de la llicència comercial municipal

Article 10

El Pla territorial sectorial d’equipaments comercials

1. L’instrument per a ordenar la localització dels equipaments comercials en l’àmbit territorial de Catalunya és el Pla territorial sectorial d’equipaments comercials, a les directrius del qual s’ha d’adequar el planejament urbanístic.

2. El Pla territorial sectorial d’equipaments comercials té caràcter vinculant per a les administracions públiques en general i, en especial, per a l’Administració de la Generalitat, les administracions locals, les persones promotores i les empreses comercials.

Article 11

Objectiu del Pla territorial sectorial d’equipaments comercials

1. L’objectiu general del Pla territorial sectorial d’equipaments comercials és l’ordenació de les implantacions comercials subjectes a llicència comercial, a fi d’assolir un nivell d’equipament comercial equilibrat entre les diferents formes de distribució i satisfer les necessitats de compra dels consumidors.

2. D’acord amb el criteri general especificat per l’apartat 1, per a elaborar i executar el Pla han de constituir-ne objectius específics:

a) Avaluar l’oferta comercial disponible a Catalunya, tant pel que fa al nombre d’establiments com a la superfície total de venda, desglossada per comarques o àmbits territorials d’actuació i per sectors d’activitat.

b) Avaluar la despesa comercialitzable del conjunt de la població catalana, igualment desglossada per comarques o àmbits territorials d’actuació i per epígrafs de despesa.

c) Establir els dèficits i els superàvits d’equipament comercial en cada àmbit territorial, a partir de paràmetres contrastats de facturació, la qual cosa ha de permetre confrontar l’oferta i la demanda.

3. D’acord amb les prescripcions que el Pla territorial general estableix per als plans sectorials, són també objectius del Pla territorial sectorial d’equipaments comercials:

a) La potenciació de determinats centres o subcentres comarcals.

b) La potenciació dels centres o les polaritats comercials escollits en el Pla territorial general per a corregir desequilibris territorials.

c) La correcció dels dèficits d’equipaments comercials, que permeti evitar desplaçaments de la població, especialment pel que fa a la compra quotidiana.

d) L’establiment de criteris i la quantificació de les reserves de sòl per a l’equipament comercial a l’efecte del planejament urbanístic, tant en la fase d’elaboració com en la de revisió.

4. Sens perjudici que el Pla territorial sectorial d’equipaments comercials consideri la comarca com una unitat bàsica d’actuació, el fet que hi hagi polaritats comercials d’àmbit diferent pot comportar la consideració d’àmbits proporcionals a aquestes polaritats. En tot cas, cal tenir en compte el que disposa el Pla territorial general quant a àmbits d’actuació.

Article 12

Aprovació del Pla territorial sectorial d’equipaments comercials

1. El Pla territorial sectorial d’equipaments comercials és impulsat i aprovat pel Govern de la Generalitat a proposta del conseller o consellera competent en matèria de comerç.

2. El Pla territorial sectorial d’equipaments comercials s’ha de sotmetre a informació pública i n’han d’emetre informe previ el Departament de Política Territorial i Obres Públiques i la Comissió d’Equipaments Comercials.

Article 13

Execució del Pla territorial sectorial d’equipaments comercials

El Pla territorial sectorial d’equipaments comercials s’ha d’executar mitjançant:

a) L’aprovació i la revisió dels instruments de planejament urbanístic: plans generals, normes subsidiàries, plans parcials, plans especials, programes d’actuació urbanística o figures que els substitueixin.

b) L’atorgament de les llicències comercials, d’acord amb el que estableix la legislació vigent.

Article 14

Vigència del Pla territorial sectorial d’equipaments comercials

1. La vigència del Pla territorial sectorial d’equipaments comercials és indefinida.

2. El Pla territorial sectorial d’equipaments comercials s’ha de revisar cada quatre anys. No obstant això, si s’esdevenen circumstàncies que modifiquen substancialment l’estructura de l’oferta o de la demanda comercials, se’n pot fer una revisió anticipada, general o parcial.

3. Per a la revisió del Pla territorial sectorial d’equipaments comercials, cal tenir en compte especialment:

a) L’evolució dels hàbits de compra i de consum de la població.

b) L’evolució, en la composició de l’oferta comercial, de les diferents tipologies d’establiments.

c) L’evolució de la concentració empresarial del sector de la distribució comercial.

d) L’impacte produït per la implantació de grans superfícies en el comerç intraurbà, especialment en els centres històrics tradicionals, per a evitar, específicament, el fenomen de la desertització comercial.

Article 15

Suspensió de llicències

El Govern pot suspendre l’atorgament de les llicències comercials de la Generalitat, pel període d’un any, prorrogable per sis mesos més, en la forma que s’estableixi per reglament, si s’elabora o es revisa el Pla territorial sectorial d’equipaments comercials.

Article 16

Programes d’orientació per als equipaments comercials

1. En el marc d’aquesta Llei, correspon als ajuntaments l’elaboració del Programa d’orientació per als equipaments comercials, per tal d’adaptar l’equipament comercial de les poblacions respectives a les necessitats dels consumidors. Amb aquesta finalitat, s’han d’adoptar les mesures de foment oportunes perquè l’equipament comercial ja existent al municipi s’adapti al model que es desprengui del programa elaborat.

2. L’aprovació inicial del programa d’orientació per als equipaments comercials correspon al ple de cada ajuntament. L’aprovació definitiva correspon al departament competent en matèria de comerç, amb l’informe previ de la Comissió d’Equipaments Comercials.

3. Els programes d’orientació per als equipaments comercials són obligatoris per a la instal·lació de grans establiments comercials de més de:

a) 20.000 metres quadrats de superfície de venda en municipis de més de 100.000 habitants.

b) 10.000 metres quadrats de superfície de venda en municipis de 25.001 a 100.000 habitants.

c) 5.000 metres quadrats de superfície de venda en municipis de 10.000 a 25.000 habitants.

d) 3.000 metres quadrats de superfície de venda en municipis de menys de 10.000 habitants.

4. Els programes d’orientació per als equipaments comercials han de tenir una vigència màxima de quatre anys. S’han de determinar per reglament les situacions de transitorietat en el moment d’una revisió del Pla territorial sectorial d’equipaments comercials.

Article 17

El planejament territorial i urbanístic

1. En la tramitació del planejament general, de les normes subsidiàries, dels plans parcials, dels plans especials, dels programes d’actuació urbanística o de les figures que els substitueixin i en la de les modificacions respectives, una vegada aprovats inicialment, se n’ha de demanar informe al departament competent en matèria de comerç respecte a les reserves de sòl per a usos comercials, quan aquestes possibilitin la implantació dels establiments comercials objecte d’aquesta Llei. Aquest informe, si és desfavorable, té caràcter vinculant.

2. El departament de la Generalitat competent en matèria de comerç ha de participar en la tramitació del planejament territorial parcial pel que fa als usos comercials d’acord amb el que estableix l’article 14 de la Llei 23/1983, del 21 de novembre, de política territorial.

Article 18

Modernització dels equipaments comercials

1. Per a fomentar la modernització dels equipaments comercials a Catalunya i per a desenvolupar plans d’actuació en àrees afectades pels emplaçaments de grans establiments comercials, el Govern pot promoure la creació de tributs propis i de convenis amb altres administracions.

2. La recaptació que s’obtingui dels tributs a què fa referència l’apartat 1 s’ha de destinar a la modernització, la innovació i la millora del comerç urbà. Les prioritats i els objectius s’han de determinar en el Pla de dinamització del comerç urbà, que s’ha d’aprovar simultàniament al Pla territorial sectorial d’equipaments comercials i té el mateix període de vigència. La concreció dels objectius anuals del Pla de dinamització s’ha de fer mitjançant la Llei de pressupostos de la Generalitat.

Article 19

Inspecció

1. Els inspectors adscrits al departament competent en matèria de comerç poden accedir, si ho consideren necessari, en l’exercici de llurs funcions, a la documentació industrial i mercantil de les empreses que són objecte de la inspecció i, si escau, amb l’autorització prèvia de la direcció general competent en matèria de comerç, a la documentació comptable. Les informacions obtingudes són, en tots els casos, confidencials.

2. Si els inspectors aprecien algun fet que pot ésser constitutiu d’infracció, n’han d’estendre l’acta corresponent, en la qual han de fer constar les dades personals del presumpte infractor, les dades relatives a l’empresa inspeccionada i el fet de què es tracti.

Article 20

Infraccions

1. És una infracció del que estableix aquesta Llei el fet de no disposar de la llicència comercial de la Generalitat, amb caràcter previ a la sol·licitud de les llicències municipals, en els supòsits següents:

a) L’obertura de grans establiments comercials.

b) Les ampliacions dels establiments comercials la superfície de venda dels quals superi, abans o després de l’ampliació, els límits que estableixen els apartats 1 i 2 de l’article 3.

c) Els canvis d’activitat dels grans establiments comercials.

d) Els trasllats dels establiments comercials la superfície de venda dels quals superi, abans o després del trasllat, els límits que estableixen els apartats 1 i 2 de l’article 3.

e) La transmissió d’un gran establiment comercial o de les accions o les participacions de les societats que, directament o indirectament, en siguin titulars i estiguin obligades a consolidar-ne els comptes, d’acord amb els articles 185 de la Llei de societats anònimes i 42 i següents del Codi de comerç, llevat de les transmissions hereditàries.

f) L’obertura, l’ampliació, el canvi d’activitat i el trasllat dels establiments individuals situats dins els mercats municipals quan llur superfície de venda superi els límits que estableix l’apartat 1 de l’article 3.

2. Són també infraccions del que estableix aquesta Llei l’obertura, els canvis d’activitat, els trasllats i les ampliacions que no disposin de la llicència comercial municipal, si aquesta és preceptiva, d’acord amb el que disposa l’article 4.

3. Altres infraccions són:

a) Negar-se o resistir-se a subministrar dades o a facilitar la informació que requereixen les autoritats competents o llurs agents per complir les funcions d’informació, investigació i inspecció en les matèries objecte d’aquesta Llei, i també subministrar informació inexacta.

b) Resistir-se als funcionaris facultats per a l’exercici de la funció d’investigació, de vigilància o d’inspecció, actuar-hi en represàlia o fer-ne la temptativa.

Article 21

Classificació de les infraccions

1. Són infraccions lleus:

a) L’obertura, el canvi d’activitat i el trasllat, sense la llicència comercial de la Generalitat, d’establiments comercials que superin, fins a un màxim del 10%, la superfície de venda que estableixen els apartats 1 i 2 de l’article 3.

b) Les ampliacions sense llicència comercial de la Generalitat que legalment la requereixin quan aquestes no excedeixin en més d’un 10% la superfície a partir de la qual la llicència és exigible en funció dels criteris que aquesta Llei estableix per a cada cas.

2. Són infraccions greus:

a) L’obertura, el canvi d’activitat i el trasllat, sense la llicència comercial de la Generalitat, d’establiments comercials que superin, fins a un màxim del 20%, la superfície de venda que estableixen els apartats 1 i 2 de l’article 3.

b) Les ampliacions sense llicència comercial de la Generalitat que legalment la requereixin quan aquestes no excedeixin en més d’un 20% la superfície a partir de la qual la llicència és exigible en funció dels criteris que aquesta Llei estableix per a cada cas.

c) Els supòsits especificats per la lletra e) de l’apartat 1 de l’article 20.

d) Els supòsits especificats per les lletres a) i b) de l’apartat 3 de l’article 20.

e) La reincidència en la comissió d’infraccions lleus.

3. Són infraccions molt greus:

a) L’obertura, el canvi d’activitat i el trasllat, sense la llicència comercial de la Generalitat, d’establiments comercials que superin el 20% de la superfície de venda que estableixen els apartats 1 i 2 de l’article 3.

b) Les ampliacions sense llicència comercial de la Generalitat que legalment la requereixin quan aquestes excedeixin el 20% de la superfície a partir de la qual la llicència és exigible en funció dels criteris que aquesta Llei estableix per a cada cas.

c) La reincidència en la comissió d’infraccions greus.

Article 22

Sancions

1. A les infraccions tipificades per l’article 21, i sens perjudici del que estableix l’article 23, s’apliquen les sancions següents:

a) A les infraccions lleus, una multa d’1.000.000 a 10.000.000 de pessetes.

b) A les infraccions greus, una multa de 10.000.001 a 50.000.000 de pessetes.

c) A les infraccions molt greus, una multa de 50.000.001 a 100.000.000 de pessetes.

2. Per a graduar l’import de la sanció, cal tenir en compte la superfície de venda de l’establiment, la quantia del benefici il·lícit obtingut com a conseqüència de l’actuació infractora i la situació de predomini de l’empresa infractora en el mercat.

3. Anualment, el departament de la Generalitat competent en matèria de comerç pot emetre un informe sobre l’oportunitat de revisar l’import de les sancions establertes per aquest article, i, si escau, promoure’n la modificació mitjançant la Llei de pressupostos de la Generalitat.

Article 23

Mesures cautelars i multes coercitives

1. L’òrgan competent en aquesta matèria pot adoptar, sense que tingui el caràcter de sanció i amb la incoació prèvia de l’expedient administratiu corresponent, la mesura de tancar els grans establiments comercials que no disposin de la llicència comercial de la Generalitat en els casos en què sigui preceptiva, o de suspendre’n el funcionament fins que acreditin l’obtenció de la dita llicència.

2. L’òrgan competent pot imposar multes coercitives, fins a la quantitat de 500.000 pessetes per cada requeriment, si l’establiment no disposa de la llicència comercial corresponent.

Disposicions addicionals

Primera

Modificacions del planejament urbanístic

Si hi ha àmbits del planejament urbanístic que possibilitin la implantació de grans establiments comercials i aquesta no es pot portar a terme com a conseqüència de les determinacions del Pla territorial sectorial d’equipaments comercials, es poden tramitar modificacions del planejament general per a destinar aquests àmbits a altres usos, en el marc del model territorial del planejament vigent, d’acord amb el que estableix l’article 75 del Decret legislatiu 1/1990, del 12 de juliol.

Segona

Servei de Competència en la Distribució Comercial a Catalunya

Es crea el Servei de Competència en la Distribució Comercial, adscrit al departament competent en matèria de comerç, al qual s’assignen les funcions que aquesta Llei li atribueix, les quals ha d’exercir fins a la creació, l’estructuració i l’adscripció definitiva de l’òrgan competent en matèria de defensa de la competència a Catalunya.

Tercera

Registre d’establiments comercials

Es crea un registre dels establiments regulats per l’article 3, el manteniment del qual correspon al departament competent en matèria de comerç, que ha de servir de base a les actuacions en matèria de defensa del dret a la competència establertes per aquesta Llei. Se n’han de determinar per reglament les característiques i el funcionament.

Quarta

Llibre blanc sobre la concentració empresarial

El Govern ha de promoure l’elaboració d’un llibre blanc sobre la concentració empresarial en el sector de la distribució comercial a Catalunya, i aprovar-lo durant l’any 2002, el qual ha de detallar les quotes de mercat dels diferents grups amb la desagregació territorial definida pel Pla territorial sectorial d’equipaments comercials, la influència de la concentració en el sector industrial català i la presència dels productes elaborats a Catalunya per les diferents ensenyes comercials.

Disposicions transitòries

Primera

Suspensió temporal de l’atorgament de llicències comercials per a supermercats

1. Fins a l’aprovació del Pla territorial sectorial d’equipaments comercials, el qual s’ha d’adaptar a les prescripcions d’aquesta Llei, se suspèn l’atorgament de les llicències comercials de la Generalitat, i també de les llicències comercials municipals, per als supermercats que, en virtut del que estableix aquesta Llei, les requereixin. A aquests efectes, tenen la consideració de supermercats els establiments amb una superfície de 400 metres quadrats a 2.499 metres quadrats, que ofereixen en règim d’autoservei productes de consum quotidià i, segons la dimensió, també compten amb altres productes no alimentaris.

2. La suspensió a què fa referència l’apartat 1 no pot excedir, en tot cas, el termini de sis mesos a comptar des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, i no afecta el canvi de titularitat dels establiments subjectes a l’Ordre del 20 de juny de 2000, per la qual es disposa la publicació de l’Acord del Consell de Ministres de 26 de maig de 2000.

Segona

Llicències municipals de supermercats en tràmit

1. Les persones físiques o jurídiques que tenen en tràmit, amb anterioritat a l’1 de novembre de 2000, una llicència municipal de supermercat que no té la consideració de gran establiment en la Llei 1/1997, d’equipaments comercials, no han de sol·licitar les noves llicències comercials que estableix aquesta Llei. En el cas que no s’hagi obtingut la llicència en el moment de l’entrada en vigor de la present Llei, cal que disposin de l’informe favorable del Servei de Competència en la Distribució Comercial.

2. Les persones físiques o jurídiques que hagin obtingut o tinguin en tràmit una llicència municipal de supermercat des del juny del 2000 han de notificar-ho a l’òrgan competent en matèria d’aplicació de la defensa de la competència.

Tercera

Finançament del Pla de dinamització del comerç urbà 2001-2004

Sens perjudici del que estableix l’apartat 2 de l’article 18, les prioritats i els objectius per a aplicar els fons generats pels tributs a què es refereix l’apartat 1 de l’article 18 han d’ésser incorporats al Pla de dinamització del comerç urbà 2001-2004 amb posterioritat a l’entrada en vigor de la Llei reguladora de l’impost sobre grans equipaments comercials, que preveu la disposició final segona de la Llei 3/2000, de 19 de maig, de pressupostos de la Generalitat. Mentre això sigui així, el Pla de dinamització del comerç urbà continua essent finançat amb els recursos assignats pels pressupostos de la Generalitat.

Disposició derogatòria

Es deroga la Llei 1/1997, de 24 de març, d’equipaments comercials, i, en tot allò que no s’oposi al que estableix la present Llei, es manté la vigència de les normes de desplegament de la dita Llei fins que s’hagin dictat les normes que les han de substituir.

Disposicions finals

Primera

Desplegament

S’autoritza el Govern i el conseller o consellera competents en matèria de comerç per a dictar les normes necessàries per a desplegar i aplicar aquesta Llei.

Segona

Entrada en vigor

Aquesta Llei entra en vigor l’endemà d’haver estat publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d’aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

Palau de la Generalitat, 29 de desembre de 2000

Jordi Pujol

President de la Generalitat de Catalunya

Antoni Subirà i Claus

Conseller d’Indústria, Comerç i Turisme