En l'escriptura qualificada, atorgada el dia 6 de juliol de 2017, la titular registral del ple domini d'una finca per títol de compravenda atorgada el dia 30 d'octubre de 1992 reconeix que, tot i que en aquesta va comparèixer com a compradora, en realitat la va adquirir com a titular fiduciària, sent el veritable propietari altra persona que no va intervenir en la citada escriptura de compravenda, qui va satisfer el total preu de la compravenda i va sufragar totes les despeses i impostos meritats per l'esmentada compravenda i els posteriors inherents al domini de la finca fins la data de la seva mort, sent aquests assumits des d'aquest moment pels seus hereus fins al moment de l'atorgament de l'escriptura qualificada. Deixant fora de perill, en tot cas, la vinculació personal que es produeix entre gestor i qui contracta amb ell (article 1.257 del Codi Civil), i encara que no sigui fàcil elucidar des del punt de vista teòric el mecanisme últim que justifica que el domini es transfereixi a una persona diferent del contractant, s'afirma en aquest plantejament que la propietat pertany al «dominus» des de la consumació del contracte, que el gestor no és més que un posseïdor en nom aliè (article 439 i 463 del Codi Civil) pel que no pot arribar a adquirir el domini per via d'usucapió ordinària per falta de just títol (articles 447, 1.941 i 1.952 del Codi Civil) i que el «dominus» pot exercir l'acció reivindicatòria davant d'ell