En el cas present, la nota de qualificació i el recurs versen sobre una successió que es regeix per les normes del dret civil de Catalunya, com defensa la pròpia recurrent, que al·lega, en el seu recurs, la aplicació dels articles 411-1 i 411-5 del Codi civil de Catalunya. Ara bé, a aquesta successió és també d'aplicació l'article 422-13.1 del Codi civil de Catalunya -aplicable segons la disposició transitòria segona de la Llei 10/2008, del 10 de juliol-, ja que després d'haver-se atorgat el testament en què es basa l'acceptació d'herència del causant F. J. C. B., dit testament es va tornar ineficaç, ja que els cònjuges es van divorciar, tal com consta per sentència ferma, degudament inscrita en el Registre Civil, divorci que consta acreditat en la certificació lliurada pel Registre de la Propietat número 1 de Badalona, ​​a la finca, respectivament sense que s'hagués acreditat l'excepció prevista en el mateix precepte a favor de la instituïda, i en morir el causant sense descendents, produïa efectes la substitució vulgar disposada pel causant en el testament ia favor del seu germà , JACB.