La disposició final segona, apartat 3, de la Llei 21/2001, de 28 de desembre, de mesures fiscals i administratives, va autoritzar el Govern perquè, en el termini màxim d’un any des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, elabori un text refós de la Llei 11/1981, de 7 de desembre, de patrimoni de la Generalitat de Catalunya, amb la incorporació de les modificacions que s’hi introdueixin mitjançant aquesta Llei i les introduïdes per les lleis de pressupostos posteriors a l’entrada en vigor de l’esmentada Llei, i per les disposicions següents:
Decret legislatiu 15/1994, de 26 de juliol, pel qual s’adequa la Llei 11/1981, de 7 de desembre, de patrimoni de la Generalitat de Catalunya, a la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
Llei 9/1997, de 23 de juny, sobre la participació de la Generalitat de Catalunya, en societats mercantils i civils i de modificació de les lleis 11/1981, 10/1982 i 4/1985.
Llei 17/1997, de 24 de desembre, de mesures administratives i d’organització.
Llei 25/1998, de 31 de desembre, de mesures administratives, fiscals i d’adaptació a l’euro.
Llei 4/2000, de 26 de maig, de mesures fiscals i administratives.
Llei 15/2000, de 29 de desembre, de mesures fiscals i administratives.
Així mateix, l’apartat 3 de la disposició final quarta va establir que l’autorització per a la refosa incloïa també la facultat de regularitzar, aclarir i harmonitzar aquestes disposicions, així com l’obligació d’efectuar la conversió a la unitat monetària euro de tots els imports a què fan referència les disposicions que han d’integrar el text refós.
Per tant, en exercici de la delegació esmentada, d’acord amb el dictamen emès per la Comissió Jurídica Assessora, i d’acord amb el Govern,
Decreto:
Article únic
S’aprova el Text refós de la Llei de patrimoni de la Generalitat de Catalunya, que es publica tot seguit.
Disposició final
Aquest Decret legislatiu entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació al DOGC.
Barcelona, 24 de desembre de 2002
Jordi Pujol
President de la Generalitat de Catalunya
Francesc Homs i Ferret
Conseller d’Economia i Finances
Text
refós de la Llei de patrimoni de la Generalitat de Catalunya
Capítol I
Disposicions generals
Article 1
El Patrimoni de la Generalitat de Catalunya és constituït de tots els béns i drets que li pertanyen per qualsevol títol.
Article 2
Els béns de la Generalitat de Catalunya es classifiquen en béns de domini públic o demanials i en béns de domini privat o patrimonials.
Article 3
1. Són béns de domini públic de la Generalitat de Catalunya els afectats a l’ús general o als serveis públics propis de la Generalitat i aquells que una llei així ho declari.
2. També ho són els edificis en què s’allotgen els òrgans de la Generalitat definits per l’Estatut.
3. No són béns de domini públic de la Generalitat de Catalunya aquells béns que, essent de domini públic, no són afectats a l’ús general o als serveis públics propis de l’exercici de les competències de la Generalitat o la titularitat dels quals no li correspon.
Article 4
Integren els béns patrimonials de la Generalitat:
a) Els béns que són propietat de la Generalitat i no són afectats directament a un ús general o un servei públic.
b) Els drets derivats de la titularitat dels béns patrimonials de la Generalitat.
c) Els drets reals i d’arrendament que li pertanyen, i qualsevol altre dret sobre cosa aliena.
d) Els drets de propietat immaterial que pertanyen a la Generalitat.
e) Les quotes, les parts alíquotes i els títols representatius del capital que li pertanyen d’empreses constituïdes d’acord amb el dret civil o el mercantil.
f) Qualsevol altre bé o dret la titularitat del qual correspon a la Generalitat de Catalunya i no és qualificat de domini públic.
Article 5
1. El patrimoni de la Generalitat de Catalunya es regeix per la present Llei, pels reglaments que l’apliquin i el desenvolupin i, mancant aquests, per les normes del dret privat civil o mercantil i pel dret públic.
2. Quant a les propietats administratives especials, són d’aplicació les seves normes reguladores específiques.
Article 6
L’exercici de les funcions dominicals sobre el patrimoni de la Generalitat que aquesta Llei no atribueix al Parlament o al Govern correspon al Departament d’Economia i Finances, sens perjudici de les funcions i les responsabilitats d’altres departaments respecte als béns de domini públic que els siguin adscrits, amb les excepcions previstes en aquesta Llei.
Capítol II
Canvis de qualificació i afectació
Article 7
1. La desafectació dels béns de domini públic de la Generalitat de Catalunya correspon al Departament d’Economia i Finances, si llur valor segons taxació pericial no excedeix sis milions deu mil cent vint-i-un euros amb quatre cèntims i al Govern de la Generalitat de Catalunya, a proposta del Departament d’Economia i Finances, si passa d’aquesta quantitat. En ambdós casos és prèvia la instrucció de l’expedient pel Departament d’Economia i Finances, on s’ha d’acreditar que no és necessària l’afectació a l’ús general o als serveis públics.
2. Aquest procediment no és necessari quan la desafectació es produeix a conseqüència d’un expedient d’atermenament del domini públic. Del resultat de l’expedient, se n’ha de donar compte al Departament d’Economia i Finances.
3. La desafectació dels béns transferits de l’Estat a la Generalitat s’ha de fer d’acord amb el que estableixin les lleis.
4. El Departament d’Economia i Finances pot iniciar el procediment de desafectació dels béns immobles de domini públic que, amb la comprovació prèvia corresponent, no siguin utilitzats pels departaments que els tenen assignats.
Article 8
1. Els béns patrimonials de la Generalitat rebran la condició de béns de domini públic:
a) Quan, per resolució expressa del Govern de la Generalitat a proposta del Departament d’Economia i Finances, s’afectaran a un ús general o a un servei públic.
b) Quan s’utilitzaran de fet per a fins d’ús general o de servei públic durant el termini d’un any.
c) Quan l’afectació a l’ús general o als serveis públics resultarà expressament o implícita de plans, programes, projectes o resolucions aprovats pel Govern de la Generalitat.
d) Per resolució del Parlament.
2. Tenen també la condició de béns de domini públic, sense necessitat de cap acte formal, els béns destinats a l’ús general o al servei públic que adquireix la Generalitat en virtut de la usucapió.
Article 9
1. Els béns adquirits per la Generalitat mitjançant expropiació forçosa s’entenen afectats als fins que foren determinants de la seva declaració d’utilitat pública o d’interès social.
2. Acabada l’afectació, passaran a ésser béns patrimonials, sens perjudici, si escau, del dret de reversió en els termes de la legislació d’expropiació forçosa.
3. La mutació de destinació dintre del domini públic dels béns que pertanyin, per qualsevol títol, a la Generalitat de Catalunya, ha d’ésser feta pel Departament d’Economia i Finances.
Article 10
1. Els organismes autònoms i les empreses públiques de la Generalitat de Catalunya i les societats de capital públic en què la Generalitat de Catalunya té participació majoritària poden sol·licitar al Departament d’Economia i Finances, mitjançant el departament de qui depenguin o al qual estiguin vinculats, i per al compliment de llurs fins, l’adscripció de béns immobles patrimonials de la Generalitat de Catalunya.
Únicament es poden adscriure béns de domini públic als organismes autònoms, les empreses públiques i les societats de capital públic amb participació majoritària de la Generalitat, en relació amb els béns que té assignats el mateix departament del qual depenen.
2. El conseller o consellera d’Economia i Finances, ateses les raons exposades per l’organisme sol·licitant, si no hi ha cap departament interessat en el bé o si ho considera oportú, adopta la resolució d’adscripció corresponent, fent esment especial a la finalitat a la qual els béns han d’ésser destinats.
3. Si hi ha més d’un organisme interessat, la resolució correspon al Govern.
4. Els organismes autònoms, les empreses públiques de la Generalitat i les societats de capital públic en què la Generalitat té participació majoritària i que rebin els dits béns no n’adquireixen la propietat i han d’utilitzar-los exclusivament per al compliment dels fins que determina l’adscripció, d’una manera directa o mitjançant la percepció de les rendes o els fruits. En el cas que el bé adscrit no es dediqui al compliment de les finalitats previstes, s’ha d’incorporar al patrimoni de la Generalitat, la qual, amb la taxació prèvia del seu valor pericial, n’ha d’exigir els detriments avaluats.
Capítol III
Adquisició
Article 11
La Generalitat de Catalunya té capacitat plena per a adquirir béns i drets pels mitjans establerts per les lleis, àdhuc per transferència de l’Estat o de les entitats locals, i per a posseir-los així com per a exercitar les accions i els recursos procedents en defensa dels seus drets.
Article 12
1. Les adquisicions d’immobles i de drets reals a títol de donació de particulars o a títol de cessió gratuïta d’administracions públiques a favor de la Generalitat de Catalunya s’han d’acceptar per acord del Govern, a proposta conjunta del departament interessat en l’acceptació de la donació o la cessió i del Departament d’Economia i Finances. Un cop formalitzada en document públic l’acceptació, s’han de publicar els detalls de l’adquisició lucrativa en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. En el supòsit que l’immoble o dret real tingui càrregues, el valor global d’aquestes no pot ultrapassar en cap cas el 50% del valor del bé o dret a adquirir. En el supòsit que el donant o cedent imposi condicionants, el valor global d’aquests no pot ultrapassar en cap cas el valor del bé o dret a adquirir. En ambdós casos el valor de les càrregues, condicionants i dels béns o drets a cedir són determinats mitjançant taxació pericial. No es consideren gravàmens a aquests efectes ni es computen les despeses derivades dels condicionants imposats pel donant o cedent sempre que impliquin una inversió en l’immoble per tal de destinar-lo a utilitat o serveis públics competència de la Generalitat de Catalunya.
En el supòsit de reversió dels béns o drets cedits per altres administracions públiques, la Generalitat de Catalunya pot rescabalar-se de l’import de les actuacions que s’hi hagin dut a terme i que siguin conseqüència de les condicions imposades pel cedent.
2. Quant a l’adquisició lucrativa de béns mobles i quantitats en diners, oferts per persones físiques o jurídiques, llur acceptació correspon al titular del departament al qual s’hagin ofert, que els ha de destinar a allò determinat en l’oferiment o la donació. Aquest departament ha de publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) els detalls de l’adquisició lucrativa.
3. L’acceptació d’herències sempre s’ha d’entendre que és feta a benefici d’inventari.
Article 13
1. Les adquisicions de béns a títol onerós exigeixen el compliment de les regles de publicitat i de concurrència previstes per la legislació reguladora de la contractació administrativa. Quan l’adquisició es realitzarà en el marc del procediment d’expropiació, s’observaran les normes específiques d’aquest.
2. Nogensmenys, el Departament d’Economia i Finances, prèvia petició del Departament interessat, podrà prescindir del tràmit de concurs i autoritzar l’adquisició directa quan s’escaurà per les peculiaritats dels béns o de les necessitats del servei a satisfer, o per la urgència extrema de l’adquisició a efectuar o per les limitacions del mercat immobiliari de la localitat on són situats. En aquest cas se’n donarà compte al Govern, que hi apreciarà la urgència i/o la concurrència de raons que ho justifiquen, i es publicaran els detalls de l’adquisició al DOGC.
3. Tant en el supòsit de l’apartat 1 com en el de l’apartat 2 poden adquirir-se solars amb edificis en construcció o en projecte perquè puguin ésser acabats o aixecats pel transmetent i lliurats a la Generalitat de Catalunya. En el supòsit que sigui el mateix transmetent el qui acabi o aixequi l’edifici i s’obligui a lliurar-lo a la Generalitat, l’eficàcia del contracte queda supeditada a la finalització de la construcció o del projecte. En el supòsit que sigui el mateix transmetent el qui acabi o aixequi els edificis en construcció o en projecte, la Generalitat de Catalunya ha d’exigir qualsevol garantia que, admesa en dret, garanteixi la total finalització de la construcció i el lliurament de l’edifici a la Generalitat.
4. Tant en el supòsit de l’apartat 1 com en el de l’apartat 2 poden adquirir-se immobles vinculant-los al pagament d’una prestació periòdica en qualsevol de les modalitats regulades pel dret de cens en la legislació civil catalana, i es poden assumir, si cal, els compromisos previs que, sense comportar obligacions pecuniàries amb venciment anterior a l’adquisició definitiva dels drets, siguin adequats a aquesta finalitat, i en correspon al Govern l’autorització. S’ha de donar compte al Parlament d’aquestes adquisicions.
Article 14
1. Els arrendaments de béns immobles necessaris per a les finalitats de la Generalitat han d’ésser concertats pel Departament d’Economia i Finances mitjançant concurs públic, llevat del supòsit que aquest acordés la contractació directa en els casos assenyalats en l’article 13.2.
2. Correspon al Departament d’Economia i Finances d’acordar la resolució voluntària d’aquests contractes d’arrendament.
3. Els arrendaments d’immobles mitjançant contractes d’arrendament financer immobiliari correspon d’autoritzar-los al Govern, i s’ha de donar compte al Parlament de les adquisicions fetes d’acord amb aquests arrendaments. Així mateix, correspon al Govern la resolució voluntària d’aquest tipus de contractes.
4. Tant en el supòsit de l’apartat 1 com en el de l’apartat 3 poden arrendar-se béns immobles en construcció o en projecte. L’eficàcia del contracte d’arrendament resta supeditada a la finalització total de la construcció.
Article 15
1. Els organismes, les entitats autònomes o les empreses públiques de la Generalitat de Catalunya i les empreses en què la Generalitat participa majoritàriament que han d’adquirir per mitjà de qualsevol títol locals, immobles o drets reals o n’han de disposar com a arrendataris, ocupants o usuaris, pel sistema de contractació directa, han de trametre a la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, prèviament a la formalització del contracte corresponent, una còpia íntegra de l’expedient de contractació per a l’emissió de l’informe previ, que té el caràcter de vinculant. Els dits organismes, entitats o empreses han de procedir de la mateixa manera en qualsevol contracte o document de modificació o de substitució total o parcial o de resolució dels esmentats abans. Un cop signat, han de trametre a la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya una còpia o una fotocòpia degudament compulsada del contracte o del document. Aquest informe no cal respecte a les adquisicions de béns per a empreses públiques amb la finalitat de retornar-les al tràfic jurídic privat, d’acord amb les funcions que tenen atribuïdes.
2. El que estableix aquesta disposició s’aplica a totes les entitats, les empreses o les societats a què es refereix l’article 1.a i b de la Llei 4/1985, de 29 de març, de l’Estatut de l’empresa pública catalana, a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, al Servei Català de la Salut i, en general, a totes les entitats en les quals la participació directa o indirecta o la representació de la Generalitat de Catalunya és majoritària.
Article 16
L’adquisició a títol onerós de quotes, parts alíquotes o títols representatius del capital d’empreses constituïdes d’acord amb el dret civil o el mercantil s’ha de fer per compra o per subscripció. Correspon d’acordar-la al Govern, a proposta del Departament d’Economia i Finances i, si fos del cas, del conseller o consellera competent per raó de la matèria. En cas d’empreses mercantils, la participació de la Generalitat en el capital de l’empresa, com a resultat de l’adquisició, no pot ésser inferior al 5% del capital.
Capítol IV
Alienació i cessió
Article 17
Els béns de domini públic de la Generalitat són inalienables, imprescriptibles i inembargables.
Article 18
1. L’aprovació dels expedients d’alienació dels béns immobles no afectats a l’ús general o al servei públic correspon al conseller o consellera d’Economia i Finances si el valor del bé, segons taxació pericial, no excedeix sis milions deu mil cent vint-i-un euros amb quatre cèntims, i al Govern de la Generalitat de Catalunya, a proposta del Departament d’Economia i Finances, si llur valor, també segons taxació pericial, excedeix l’esmentada xifra i no ultrapassa els dotze milions vint mil dos-cents quaranta dos euros amb nou cèntims ; si excedeix aquesta quantitat, ha d’ésser autoritzada pel Parlament de Catalunya.
2. L’alienació dels béns immobles s’ha de fer mitjançant subhasta pública, excepte que el Govern, a proposta del conseller o consellera d’Economia i Finances, n’acordi l’alienació directa.
3. Per a concórrer a les subhastes, els licitadors han de constituir, abans de l’obertura de la subhasta, una garantia equivalent al 25% de la quantitat fixada com a tipus de licitació, en la Caixa General de Dipòsits de la Generalitat, a disposició del conseller o consellera d’Economia i Finances. Igualment en el supòsit d’alienació directa, abans de l’aprovació de l’alienació, l’interessat ha d’haver dipositat en concepte de garantia, en la Caixa General de Dipòsits de la Generalitat, a disposició del conseller o consellera d’Economia i Finances, el 25% del preu de venda determinat per taxació pericial. Si, per causa o causes imputables a l’interessat, no s’arribés a formalitzar l’alienació, el dipòsit constituït s’aplica al Tresor de la Generalitat en concepte de penalitat. Els dipòsits es poden constituir en qualsevol de les formes establertes reglamentàriament. Si els dipòsits es constitueixen en metàl·lic, en cas de formalitzar-se l’alienació, aquests prenen la consideració de quantitat lliurada a compte del preu a satisfer per l’adquirent. Les alienacions de béns procedents d’herències intestades es regeixen per llur normativa específica.
Article 19
Els immobles de la Generalitat de Catalunya declarats alienables en la forma establerta en l’article anterior podran ésser permutats per altres, prèvia taxació pericial, sempre que d’aquesta resulti que la diferència del valor entre els béns que es tracta de permutar no sigui superior al cinquanta per cent del que tingui un valor més alt.
Article 20
1. L’alienació de béns mobles s’ha de fer mitjançant subhasta pública, però el Departament d’Economia i Finances pot acordar la dispensa del tràmit en els supòsits de l’article 13.2. Quan es tractarà d’obres d’art o d’objectes d’interès històric, arqueològic o artístic, l’aprovació correspondrà al Govern de la Generalitat; però correspondrà al Parlament de Catalunya mitjançant llei si el valor, segons taxació pericial, excedís els tres-cents mil cinc-cents sis euros amb cinc cèntims. L’acord d’alienació implicarà en tots els casos la desafectació dels béns.
2. No obstant el que estableix l’article 18.3, quan l’alienació directa de béns mobles sigui procedent no es requereix l’establiment de cap garantia.
3. El Departament d’Economia i Finances pot acordar la cessió gratuïta de béns mobles per a fins d’utilitat pública o d’interès social, a favor d’institucions o de corporacions públiques o privades sense ànim de lucre.
Article 21
L’alienació de títols representatius del capital en empreses mercantils correspon al Govern, a proposta del Departament d’Economia i Finances, sempre que l’import de la participació de la Generalitat en l’empresa no quedi per sota del 10% una vegada feta l’operació. L’alienació de títols representatius del capital en una quantitat que impliqui directament o indirecta la pèrdua de la condició majoritària o extingeixi la participació s’haurà d’autoritzar per llei.
Article 22
1. Mitjançant acord, el Govern, a proposta del Departament d’Economia i Finances, pot cedir gratuïtament el domini de béns patrimonials immobles de la Generalitat a favor d’altres administracions o institucions públiques o entitats privades sense ànim de lucre que hagin d’utilitzar-los per a fins d’utilitat pública o d’interès social. En els mateixos termes i condicions, el Govern, mitjançant acord, pot cedir gratuïtament l’ús de béns patrimonials immobles de la Generalitat.
2. Les cessions autoritzades per l’apartat 1 requereixen la iniciació i la tramitació del expedient corresponent per la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat. En aquest expedient hi ha de figurar la descripció física i jurídica dels béns, la taxació pericial corresponent i l’informe de la dita direcció general, on consti que el bé a cedir no és necessari per a la Generalitat i que queda justificada l’adequació dels béns a l’ús i les finalitats que condicionen la cessió.
3. L’acord de cessió sempre ha de consignar l’ús concret i les finalitats a què les entitats cessionàries han de destinar els béns, el termini per a complir els fins i per a ésser destinats els béns, i ha d’establir el dret de reversió automàtica de ple dret al patrimoni de la Generalitat, per al cas que els béns cedits no es destinin a l’ús determinat o deixin de ésser destinats en els terminis fixats.
4. El dret de reversió a què es refereix l’apartat 3 produeix plens efectes en el mateix moment que s’acrediti, mitjançant acta notarial notificada en forma, que els béns cedits no es destinen a les finalitats previstes. El dret de reversió recau sobre els béns pròpiament cedits, i també sobre les construccions, les instal·lacions i les millores amb totes les seves pertinences i accessions existents en els dits béns, sense que l’ens cessionari tingui cap dret a ésser-ne indemnitzat, sens perjudici del dret de la Generalitat de rebre, havent-ne fet la taxació pericial, el valor dels danys i del detriment causat en els béns que són objecte de reversió.
5. L’acord de cessió d’ús o la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de l’acord de cessió del domini, porta implícita la desafectació dels béns objecte de cessió sense cap altre requisit.
Article 23
1. La cessió de béns adscrits a funcions o serveis que es traspassin o deleguin a les corporacions locals s’ha de fer en les condicions que estableixi la corresponent Llei de transferència o delegació, que podrà preveure la reversió dels béns cedits en cas de no ésser necessaris per a la prestació del servei.
2. En tots els casos la reassumpció del servei o de la funció comportarà la transferència dels béns adscrits a aquells.
Article 24
Els béns propietat de les entitats autònomes de caràcter administratiu de la Generalitat que no siguin necessaris per al compliment dels seus fins s’han d’incorporar al patrimoni de la Generalitat.
No obstant això, aquestes entitats poden alienar els béns adquirits per elles mateixes amb la finalitat de retornar-los al tràfic jurídic privat, d’acord amb les funcions que tenen atribuïdes, així com aquells que es constitueixen com a inversió de les reserves que tinguin legalment constituïdes.
Article 25
1. No poden gravar-se els béns o els drets del patrimoni de la Generalitat si no és amb els requisits exigits per a alienar-los.
2. Tampoc no es poden realitzar transaccions sobre els béns o drets de la Generalitat ni sotmetre a arbitratge les conteses que se suscitin sobre aquests si no és mitjançant acord del Govern, a proposta del Departament d’Economia i Finances.
Capítol V
Utilització i aprofitament
Article 26
En la utilització dels béns afectats als serveis públics s’han d’observar les regles pròpies d’aquests, així com les instruccions dictades per les autoritats responsables del seu funcionament.
Article 27
L’ús dels béns de domini públic fet per persones o entitats determinades, de forma que no impedeixi el d’altres, si hi concorren circumstàncies singulars de perillositat, d’intensitat d’ús o altres de semblants, s’ha de subjectar a llicència per tal de garantir la continuïtat de l’ús comú.
Article 28
L’ús dels béns de domini públic fet per persones o entitats determinades que impliqui la limitació o l’exclusió d’altres exigeix l’atorgament d’un permís d’ocupació temporal si no implica la realització d’obres de caràcter permanent. Aquests permisos podran ésser lliurement revocats en qualsevol moment per l’Administració. Si els sol·licitants fossin més d’un, s’observaran sempre les regles de publicitat i de concurrència.
Article 29
1. Quan requereixin l’execució d’obres de caràcter permanent, l’ús dels béns especificats per l’article 28 ha d’ésser atorgat mitjançant una concessió administrativa pel procediment de publicitat i concurrència i per un temps limitat, que no podrà excedir de seixanta anys, llevat que unes lleis especials estableixin un termini diferent.
2. Les concessions s’atorgaran, salvant els drets de propietat i sens perjudici d’altri, per a una finalitat concreta i mitjançant el pagament del cànon anual que es fixi. Es considerarà implícita la facultat de l’Administració de la Generalitat de resoldre les concessions abans de llur venciment, si ho justifiquessin les circumstàncies sobrevingudes d’interès públic. El concessionari haurà d’ésser rescabalat dels danys que se li hagin produït. El susdit cànon anual no pot ésser inferior al resultat d’aplicar al valor de l’element patrimonial de què es tracta el tipus d’interès legal del diner.
Article 30
1. Els béns patrimonials de la Generalitat que no interessa d’alienar han d’ésser explotats d’acord amb el criteri de més rendibilitat, en les condicions usuals en la pràctica civil o mercantil.
2. Tanmateix, els arrendaments a particulars i qualsevol altra forma de cessió s’han de subjectar als principis de publicitat i de concurrència.
3. El conseller o consellera d’Economia i Finances pot acordar l’explotació dels béns patrimonials quan aquesta s’hagi d’instrumentar amb subjecció a la legislació reguladora dels arrendaments rústics o urbans; pertoca al Govern d’acordar qualsevol altra forma de cessió d’ús.
Article 31
1. Correspon al Departament d’Economia i Finances l’exercici dels drets inherents a la participació en organismes, institucions, entitats i empreses que utilitzen béns i drets de la Generalitat de Catalunya.
2. Els representants de la Generalitat en les administracions d’aquestes empreses ha d’atendre les instruccions que els doni el dit Departament, d’acord, si fos del cas, amb els altres departaments interessats per raó de la matèria.
Capítol VI
Protecció i defensa
Article 32
1. La Generalitat de Catalunya té la facultat de promoure i d’executar l’atermenament entre els béns que li pertanyen i els d’altri els límits dels quals siguin imprecisos o quan fossin apreciats indicis d’usurpació, mitjançant procediments administratius i escoltats els interessats.
2. Mentre es tramitarà el procediment administratiu, no podrà iniciar-se cap mena de procediment judicial que es proposi el mateix resultat, ni s’admetran interdictes sobre l’estat possessori de les finques de la Generalitat.
Article 33
1. La Generalitat de Catalunya pot recuperar per ella mateixa, en qualsevol moment, la possessió dels seus béns de domini públic.
2. Igualment pot recuperar els béns patrimonials en el termini d’un any, comptat de l’endemà de la data d’haver-se produït la usurpació. Passat aquest temps, només podrà fer-ho acudint davant la jurisdicció ordinària.
No s’admetran interdictes contra les actuacions de l’Administració de la Generalitat en aquesta matèria.
Article 34
Qualsevol departament que té assignat un immoble que, totalment o parcialment, estigui immergit en un planejament a desenvolupar, en un sistema de gestió pendent d’actuació o en un projecte d’urbanització pendent de redacció, tramitació o execució, que no ha estat promogut pel mateix Departament que té assignat el bé, ha de posar-ho en coneixement del Departament d’Economia i Finances, al qual correspon l’adopció de les mesures procedents en defensa dels drets i els interessos de la Generalitat de Catalunya.
Article 35
L’adscripció o la cessió del dret d’ús d’un immoble propietat de la Generalitat de Catalunya a favor d’un organisme autònom, d’una empresa pública, d’una entitat gestora de la Seguretat Social o de qualsevol altre ens comporta l’assumpció per aquests del pagament de les primes d’assegurança, corresponents als contractes d’assegurança del continent del bé cedit i de la responsabilitat civil derivada de l’immoble, que es meritin des de la data de la cessió o l’adscripció fins que finalitzin.
Article 36
1. Tots els nous contractes d’assegurances duts a terme pels organismes autònoms de la Generalitat, per les empreses i les societats a què es refereix l’article 1.a i b de la Llei 4/1985, de 29 de març, de l’Estatut de l’empresa pública catalana, per la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, pel Servei Català de la Salut i per les entitats gestores de la Seguretat Social, inclòs l’Institut Català de la Salut i, en general, per les entitats en les quals la participació directa o indirecta o la representació de la Generalitat sigui majoritària han d’ésser objecte d’un informe previ de la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya. Aquest informe, que té un caràcter vinculant, ha d’ésser emès en el termini d’un mes.
2. Per a l’emissió de l’informe a què fa referència l’apartat 1, que té per objecte el plec de prescripcions tècniques i, en especial, el pressupost de licitació, s’ha de trametre a la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya tot l’expedient, incloent-hi, si escau, els plecs de clàusules administratives particulars i els plecs de prescripcions tècniques i també una còpia del contracte d’assegurances subscrit.
3. Si es mantenen les mateixes condicions tècniques i econòmiques per a la renovació de contractes d’assegurances que ja tenen l’informe previ, aquest només s’ha de comunicar a la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya. En el cas que es modifiquin o variïn algunes de les condicions del contracte d’assegurances, s’ha de sol·licitar el corresponent informe previ a l’esmentada Direcció General.
Article 37
1. El Departament d’Economia i Finances ha de portar l’inventari general del patrimoni de la Generalitat, que ha de comprendre els béns immobles de domini públic i patrimonials i els béns mobles de caràcter històric, artístic o de considerable valor econòmic, els drets i els títols-valors.
2. En relacions separades s’han d’inventariar els béns i els drets subjectes a condicionaments i les concessions administratives a favor de la Generalitat.
3. S’ha d’establir també un servei de comptabilitat patrimonial, que dependrà funcionalment de la Intervenció General de la Generalitat.
Article 38
1. Per a la inscripció dels béns i drets de la Generalitat en el Registre de la propietat s’ha d’aplicar el règim establert en la Llei hipotecària i en el seu reglament per als béns i drets de l’Estat.
2. Un cop adquirits els immobles, per qualsevol dels procediments indicats en la present Llei, la Direcció General del Patrimoni, que té la representació de la Generalitat, procedirà a assignar-los al Departament interessat, cas que l’expedient d’adquisició no portés implícita l’assignació, a inventariar els béns o drets adquirits i a inscriure’ls al registre de la propietat, quan s’escaigués.
Article 39
L’extinció dels drets constituïts sobre el béns de domini públic en virtut de permís, autorització o concessió o qualsevol altre títol i de les situacions possessòries a què hagués pogut donar lloc s’ha d’efectuar per via administrativa, prèvia instrucció d’expedient i escoltat l’interessat, i amb indemnització o sense, segons escaigui en dret.
Capítol VII
Responsabilitats i sancions
Article 40
Qualsevol persona natural o jurídica que té al seu càrrec la gestió dels béns o dels drets a què es refereix aquesta Llei és obligat a tenir cura de la seva custòdia, conservació i explotació racional, i ha de respondre davant la Generalitat dels danys i els perjudicis esdevinguts per la seva pèrdua o detriment quan hi concorrin frau o negligència.
Article 41
1. Els particulars, ja siguin persones físiques o jurídiques que per frau, negligència o a títol de simple inobservança causin danys en el domini públic de la Generalitat, o la usurpin de la manera que sigui, estaran obligats a reparar el dany i a restituir el que hagin sostret i seran responsables de la comissió de fets constitutius d’infracció administrativa.
2. Les infraccions administratives es classificaran en lleus, greus i molt greus.
a) Es consideren infraccions lleus les que hagin produït danys fins 601,01 euros.
b) Greus, les que hagin produït danys de 601,01 a 6.010,12 euros.
c) Molt greus, les que hagin produït danys de més de 6.010,12 euros.
3. Les sancions a imposar seran les següents:
a) Per infraccions lleus, fins al tant del perjudici causat.
b) Per les infraccions greus des del tant fins al tant més un 50% del perjudici causat.
c) I per les infraccions molt greus del tant i un 50% fins al doble del perjudici causat.
4. Les sancions a imposar es graduaran atenent a la intencionalitat, la naturalesa dels perjudicis causats o la reincidència.
5. Per disposició reglamentària podrà regular-se el procediment per l’exercici de la potestat sancionadora, atenent als principis del procediment sancionador que regula el capítol I del títol IX de la Llei 30/1992, de 26 de novembre.
6. Tant les infraccions com les sancions prescriuran en els terminis i les condicions que estableixen les normes amb rang de llei.
7. L’exercici de la potestat sancionadora correspondrà al director o directora general del Patrimoni, sense possibilitat que pugui delegar-se en cap altre òrgan distint, d’acord amb la Llei 30/1992.
8. Contra la resolució del director o directora general del Patrimoni, es podrà interposar recurs d’alçada.
Article 42
Quan els fets a què es refereix l’article anterior poguessin constituir delicte o falta, la Generalitat ho posarà en coneixement de la jurisdicció penal i es deixarà en suspens la resolució definitiva dels procediments administratius fins que aquesta no s’hi haurà pronunciat.
