DECRET 316/2001, de 20 de novembre, pel qual es modifica el Decret 306/1998, d’1 de desembre, de desplegament de la Llei 10/1997, de 3 de juliol, de la renda mínima d’inserció.
En general els sistemes públics no contributius de protecció social a Europa s’han dissenyat amb uns paràmetres universalistes amb un tractament idèntic per a tothom. La protecció no s’ajusta prou, en molts casos, a les necessitats reals de cada família.
La regulació de la renda mínima d’inserció que darrerament va establir la Llei 10/1997, de 3 de juliol, ha fet alguns avenços en l’adaptació de la prestació econòmica a les necessitats o mancances de diversos casos o col·lectius, com ara les famílies monoparentals que perceben pensió d’aliments, les famílies que tenen un membre pensionista a la llar, els fills i les filles menors de vint-i-cinc anys que treballen, i determinats beneficis econòmics per estimular la incorporació a una feina retribuïda, mitjançant el Decret 306/1998, d’1 de desembre, de desplegament de la Llei, i la modificació d’aquest, que va tenir lloc mitjançant el Decret 118/2001, de 2 de maig.
No obstant això, encara queden alguns col·lectius perceptors de l’RMI que haurien de rebre un major nivell de protecció, com ara les famílies monoparentals que no perceben pensió d’aliments, famílies amb fills i filles menors de setze anys, i amb fills i filles disminuïts, així com persones soles que tenen problemes sociosanitaris greus que els impedeixen treballar amb normalitat.
A més a més, també és convenient facilitar un ajut especial en determinats casos d’infortuni com l’hospitalització d’un membre de la unitat familiar.
En principi és aconsellable mantenir els requisits i paràmetres econòmics per a l’accés a l’RMI, però convé augmentar i modular la intensitat protectora a favor dels sectors de població usuària amb més dificultats, amb constant adaptació a les circumstàncies familiars i personals i el corresponent ajustament de les estratègies d’inserció amb l’objectiu últim d’aconseguir l’autonomia de les persones assistides. A més a més, el Parlament de Catalunya, en la seva moció 37/VI de 27 d’octubre de 2000, sobre la lluita contra la pobresa, en l’apartat 1, també ha instat el Govern a adaptar i incrementar les prestacions públiques a les necessitats de les famílies amb més dificultats econòmiques, directament o amb prestacions finalistes.
La Llei 10/1997, de 3 de juliol, reguladora de la renda mínima d’inserció, disposa en l’article 3 que aquesta pot comprendre l’aplicació coordinada de determinades actuacions i prestacions, que enumera, preveient en el punt f) que s’hi puguin incorporar totes les altres que s’estableixin en el futur, de manera que, a l’empara d’aquest precepte, amb aquest Decret s’incorporen nous ajuts complementaris a la renda mínima d’inserció.
En virtut del que s’ha exposat, a proposta del conseller de Treball i de la consellera de Benestar Social, escoltats el Comitè de Seguiment de la Renda Mínima d’Inserció, el Consell General de Serveis Socials i el Consell de Treball de Catalunya, i d’acord amb la Comissió Jurídica Assessora i el Govern de la Generalitat,
Decreto:
Article únic
S’afegeix un article 16 bis al Decret 306/1998, d’1 de desembre, amb la redacció següent:
"Article 16 bis
"Altres prestacions complementàries
"16 bis.1 A l’empara del que disposa l’article 3.1.f) de la Llei 10/1997, de 3 de juliol, s’estableixen els ajuts complementaris següents:
"a) Ajut complementari mensual per cada fill i filla menor de 16 anys per un import del 50% de la quantia abonada en concepte de primer membre addicional de la unitat familiar. Aquest ajut es podrà prorrogar fins a l’edat de 18 anys si el fill o la filla està cursant estudis que poden millorar les seves possibilitats d’inserció laboral.
"b) Ajut complementari mensual per cada fill i filla que tingui reconeguda una disminució d’almenys un 33%, per un import del 100% de la quantia abonada en concepte de primer membre addicional de la unitat familiar. L’ajut s’abonarà en qualsevol cas fins als 18 anys i més enllà d’aquesta edat si el tant per cent de disminució no arriba al 65%.
"Aquesta prestació no serà compatible amb la que estableix l’apartat a) precedent.
"c) Ajut complementari mensual per a les famílies monoparentals que no percebin pensió per aliments, l’import del qual serà equivalent al còmput del primer membre addicional en la unitat familiar.
"d) Ajut complementari mensual per a les persones soles el grau de dependència de les quals no en permeti la inserció laboral, l’import del qual serà equivalent a la prestació econòmica bàsica de l’RMI dividida en dotze mensualitats.
"S’entén per dependència la situació prolongada durant més d’un any de desvinculació del mercat de treball o la impossibilitat comprovada per raons sociosanitàries o d’altres, de reinserir-s’hi.
"e) La part proporcional diària de la prestació econòmica bàsica, a fi d’atendre desplaçaments i despeses extraordinàries en cas d’hospitalització d’un membre de la unitat familiar, amb un màxim de trenta dies dintre de l’any natural. Aquest màxim es podrà prorrogar en casos excepcionals a criteri de la Comissió Interdepartamental.
"16 bis.2 Els ajuts que estableix l’apartat anterior només s’atorgaran en els casos en què les persones beneficiàries disposin únicament dels ingressos de la prestació econòmica de l’RMI.
"16 bis.3 Els ajuts que estableix aquest article seran gestionats pel Departament de Treball i se suspendran o s’extingiran quan desapareguin les condicions o circumstàncies que els hagin motivat, i també quan se suspengui o s’extingeixi la prestació econòmica que estableix l’article 16."
Disposició final
Aquest Decret entrarà en vigor el dia 1 del mes següent al de la seva publicació en el DOGC.
Barcelona, 20 de novembre de 2001
Jordi Pujol
President de la Generalitat de Catalunya
Lluís Franco i Sala
Conseller de Treball
Irene Rigau i Oliver
Consellera de Benestar Social
