L'autor ens introdueix en els pactes successoris tractant aquells aspectes que constitueixen els seus elements nuclears: la causa o motiu que justifica la renúncia a la lliure revocabilidad de les disposicions successòries; la necessitat o no de la seva expressió en l'escriptura; la correspectividad o no de les diferents disposicions; la conseqüència de l'incompliment: resolució o, si escau, l'acció de compliment; i els efectes de la variació de les circumstàncies familiars, en especial, la premoriència de l'hereu contractual o el divorci dels disponentes. El capítol segon s'inicia amb els elements subjectius, objectius i formals dels pactes successoris, amb especial referència a la limitació al cercle familiar; la prohibició dels pactes de renúncia; la curiosa prohibició de les " disposicions d'última voluntat "; la institució sota condició, la clàusula reversional; l'expressió o omissió de càrregues i finalitats del pacte i la publicitat del mateix en unió o no de protocols familiars d'empresa. Seguidament s'aborda la modificació dels pactes successoris per voluntat dels seus atorgants, segons estiguin formalitzats en capitulacions matrimonials o en escriptura pública; els diversos supòsits de revocació per voluntat unilateral; i la nul·litat i anul·labilitat dels pactes amb una crítica del trucat sistema de nul·litat caducable amb restricció de persones legitimades per exercitar l'acció. En el capítol tercer, després d'un breu introducció històrica sobre l'origen de l'heretament català, es tracten els seus efectes tant en vida del causant com després de la seva defunció. S'estudia amb especial deteniment un supòsit insuficientment regulat malgrat la seva freqüència, l'heretament mutual entre consorts amb posterior crida als descendents, comparant-ho amb la doctrina alemanya i els drets civils d'unes altres CA. La idea de dany o frau en l'heretament amb motiu de les disposicions entre vius realitzades per l'heredante mereixen també especial atenció. La premoriència de l'hereu a l'heredante i l'eficàcia revocatòria de l'heretament tanquen aquest apartat. El capítol quart es dedica als heretaments preventius, que la nova llei situa en terreny compromès, doncs deixen de complir la seva funció tradicional de mera prevenció de l'abintestat i no supleixen amb encert la seva pretesa finalitat de ser el succedani del testament mancomunat. La comparació amb els testaments mancomunats, de germandat o conjunts d'Aragó, Navarra, el País Basc o Galícia el posa en evidència. A les atribucions a títol particular, els trucats " llegats contractuals " es destina el capítol cinquè, en el que es tracta especialment el problema de la disposició dels béns assignats. Els tres últims capítols es dediquen a les donacions mortis causa, que no són pròpiament pactes successoris, a qüestions de dret internacional derivades del Reglament de Successions 650/2012 UE, a aspectes de dret interregional i a conseqüències fiscals de la construcció civil dels pactes successoris.