Aquesta monografia sistematitza diverses institucions jurídiques que tenen una base comú i que s'han sonat desenvolupant durant els temps fins a arribar a la denominada " propietat temporal " recentment introduïda en la legislació catalana. Apareix així la clàssica substitució fideïcomissària (trucada ara simplement fideïcomís), el fideïcomís pur, el fideïcomís de residu i els seus múltiples variants com la substitució preventiva de residu, la institució post mortem usufructuari i els usdefruits de regència capitulars i testamentaris, les crides hereditaris sota terme i condició, la donació reversional o fideïcomissària. Especial atenció s'ha ofert a les denominades clàusules de confiança, secretes o no. Finalment, també s'ha afegit la substitució pupilar i exemplar que participen en part d'aquesta base comú. La monografia se centra en el dret català i en el dret balear per la seva similitud amb el primer. No obstant això, l'estudi pot ser d'utilitat per a qualsevol operador jurídic i per a qualsevol ordenament hispànic o fins i tot forà, en ser la legislació catalana i la seva doctrina la que més solucions ha aportat durant els anys a les preguntes i problemes derivats d'aquestes institucions.