Aquest estudi centra la seva atenció en la regulació i la utilitat de la figura de l'avantatge injusta que esdevé un instrument eficaç per combatre contractes excessivament desequilibrats en perjudici d'una de les parts contractants. El legislador català, arran de l'aprovació del Llibre Sisè del Codi civil de Catalunya, ha volgut fer un pas endavant pel que fa a la previsió de normatives que aspiren a aconseguir un Dret contractual amb un caràcter marcadament social mitjançant la introducció de l'avantatge injusta, pionera en l'entorn de l'Estat espanyol. La finalitat d'aquesta figura és la de protegir la integritat del consentiment; dotar d'una acció per combatre les conseqüències injustes d'aquell consentiment que es va prestar apressadament i sense plena llibertat d'elecció, i solucionar, al seu torn, una falta d'equivalència objectiva entre les prestacions. Per a això ha donat lloc a una institució autònoma de protecció de la part feble que se situa entre la justícia substantiva i la justícia procedimental. En relació amb els remeis assenyalats per la norma, la regulació presenta un règim de revisió del contracte preferible al de la ineficàcia del mateix. Això es projecta mitjançant l'adaptació del contracte pel jutge com mitjà preferible a la seva rescissió, permetent reconduir el negoci jurídic a una situació simètrica per a ambdues parts. Aquesta obra desenvolupa un estudi exhaustiu sobre la institució de l'avantatge injusta mitjançant una anàlisi crític que destaca els beneficis que suposa la incorporació d'aquesta figura en l'ordenament jurídic i al seu torn, planteja propostes de modificació sobre la regulació introduïda a partir de l'examen de les propostes harmonitzadores del Dret contractual europeu i dels codis del nostre entorn.