La Llei 8/2003, de 5 de maig, de tercera modificació de la Llei 6/1987, de 4 d'abril, de l'organització comarcal de Catalunya, ha introduït modificacions rellevants en l'organització comarcal de Catalunya, en relació, entre altres qüestions, amb els òrgans del consell comarcal, la fórmula per a l'assignació dels membres electes, l'atribució i la regulació de les competències comarcals i el procediment per exercir la iniciativa legislativa. D'altra banda, aquesta Llei ha suprimit tots els articles que regulaven el procediment per establir la divisió comarcal de Catalunya, els quals, en haver estat completada, han perdut la vigència.
Aquesta nova regulació, juntament amb les modificacions més puntuals que ja s'havien produït amb anterioritat, han determinat la necessitat de disposar d'un text actualitzat, per la qual cosa la disposició final primera de la Llei 8/2003, de 5 de maig, disposa que el Govern ha de promulgar un decret legislatiu per refondre el text d'aquesta Llei amb els de les lleis 6/1987, de 4 d'abril, i 3/1990, de 8 de gener, així com, si s'escau, amb el Decret legislatiu 13/1994, de 26 de juliol, o amb qualsevol altra modificació legislativa sobre l'organització comarcal de Catalunya. L'autorització per refondre comprèn, a més, les derivades d'una eventual declaració de nul·litat acordada per sentència del Tribunal Constitucional.
Així mateix, aquesta disposició preveu que el Govern ha d'intitular-ne els articles i harmonitzar-ne el text, l'ordenació, la numeració i les remissions internes, d'acord amb les directrius de la Norma sobre elaboració de les normes del Govern.
En conseqüència, en exercici de l'autorització esmentada, a proposta del conseller de Governació i Relacions Institucionals, amb l'informe previ de la Comissió de Govern Local de Catalunya, d'acord amb el dictamen preceptiu de la Comissió Jurídica Assessora i d'acord amb el Govern,
Decreto:
Article únic
S'aprova el Text refós de la Llei de l'organització comarcal de Catalunya, el qual s'insereix a continuació.
Disposició final
Aquest Decret legislatiu entrarà en vigor l'endemà d'haver-se publicat al DOGC.
Barcelona, 4 de novembre de 2003
Jordi Pujol
President de la Generalitat de Catalunya
Josep Maria Pelegrí i Aixut
Conseller de Governació
i Relacions Institucionals
Text refós
de la Llei de l'organització comarcal de Catalunya
TÍTOL I
Disposicions generals
Article 1
Objecte
Aquesta Llei té per objecte regular l'organització comarcal i establir el règim jurídic dels consells comarcals.
Article 2
Criteris de l'organització comarcal
2.1 La divisió i l'organització comarcals de Catalunya es regeixen pels criteris següents:
a) Els àmbits territorials resultants han de coincidir amb els espais geogràfics en què s'estructuren les relacions bàsiques de l'activitat econòmica i han d'agrupar municipis amb característiques socials, culturals i històriques comunes.
b) Els àmbits territorials resultants han de ser els més adequats per a fer efectius els principis d'eficàcia, descentralització, participació i subsidiarietat en la prestació dels serveis públics.
2.2 L'organització comarcal s'estén a tot el territori de Catalunya.
2.3 Cap municipi no ha de restar exclòs de l'organització comarcal ni ha de pertànyer a més d'una comarca. Cada un dels municipis ha de formar part íntegrament d'una sola comarca.
Article 3
Definició
3.1 La comarca es constitueix com una entitat local de caràcter territorial formada per l'agrupació de municipis contigus, té personalitat jurídica pròpia i plena capacitat i autonomia per al compliment dels seus fins.
3.2 El territori de la comarca és l'àmbit en què el consell comarcal exerceix les seves competències i és definit per l'agrupació dels termes municipals que la integren.
Article 4
Divisió i capitalitat comarcals
4.1 La divisió comarcal de Catalunya i les capitals de les respectives comarques són les que figuren a l'annex d'aquest Decret legislatiu.
4.2 La capitalitat de la comarca del Vallès Occidental és compartida pels municipis de Sabadell i de Terrassa. Per mitjà de conveni, el Consell Comarcal pot utilitzar els serveis i els mitjans propis d'ambdós municipis capitals de comarca per a prestar els seus serveis. Amb la mateixa finalitat, es poden establir també convenis amb altres municipis de la comarca. L'acte de constitució del Consell Comarcal després de cada procés electoral s'ha de fer alternativament als municipis de Terrassa i Sabadell.
TÍTOL II
La divisió territorial
Capítol I
Modificació de les demarcacions comarcals
Article 5
Requisits formals
Qualsevol modificació de les demarcacions comarcals s'ha de fer per llei, excepte en els supòsits següents:
a) Quan es tracti de modificacions que afectin parts de termes municipals i siguin conseqüència de la modificació dels límits dels corresponents termes municipals.
b) Per acord del municipi i les altres institucions afectades, d'acord amb el que estableix l'article 7.
Article 6
Procediment
6.1 La iniciativa per a la modificació de les demarcacions comarcals pot ésser adoptada:
a) Pel municipi o pels municipis interessats.
b) Per la comarca o per les comarques interessades.
c) Pel Govern de la Generalitat.
d) Pels altres titulars de la iniciativa legislativa.
6.2 En els casos a què es refereixen les lletres a) i b) de l'apartat 1, qui exerceixi la iniciativa de modificació de les demarcacions comarcals vigents ha de trametre al Departament de Governació i Relacions Institucionals la proposta de modificació i una memòria que en justifiqui els motius i l'oportunitat.
6.3 El Departament de Governació i Relacions Institucionals ha de sotmetre la proposta a informació pública i n'ha de sol·licitar un informe als ajuntaments i als consells comarcals afectats. Després, ha de sotmetre l'expedient a informe de la Comissió de Delimitació Territorial i, posteriorment, de la Comissió Jurídica Assessora.
6.4 Un cop completat l'expedient, el Departament de Governació i Relacions Institucionals l'ha de lliurar a qui hagi fet la proposta de modificació de les demarcacions comarcals en el cas que sigui titular de la iniciativa legislativa, o bé ha d'elevar al Govern l'avantprojecte de llei corresponent.
Article 7
Canvi de comarca
7.1 Un municipi pot canviar la seva adscripció comarcal sempre que hi hagi continuïtat territorial entre el seu terme i el dels municipis de la comarca a la qual es vol adscriure i se segueixi el procediment que estableix l'apartat 2.
7.2 Per al canvi de comarca d'un municipi s'ha de seguir el procediment següent:
a) El ple de l'ajuntament ha d'adoptar un acord inicial en què s'expliciti la comarca a la qual es vol adscriure, amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de regidors.
b) El consell comarcal de la comarca a la qual es vol adscriure ha d'acceptar el canvi, amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal dels seus membres.
c) L'ajuntament ha de trametre al Departament de Governació i Relacions Institucionals els acords i una memòria dels motius que en justifiquen el canvi. Aquesta proposta s'ha de sotmetre a informe de la Comissió de Delimitació Territorial.
d) L'acord de canvi de comarca ha d'ésser ratificat en referèndum per més de la meitat del cens electoral del municipi afectat.
e) L'ajuntament ha d'adoptar l'acord definitiu amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de regidors.
7.3 Un cop finalitzat l'expedient, l'ajuntament ha de comunicar el canvi d'adscripció comarcal al Departament de Governació i Relacions Institucionals, que, en el termini de tres mesos, ha de dictar una ordre per acreditar-lo.
Capítol II
Creació de noves comarques
Article 8
Procediment i requisits
8.1 Per crear noves comarques s'ha de seguir el procediment que estableix l'article 6.
8.2 No es pot crear cap comarca sense el consentiment exprés de dues terceres parts dels municipis que l'haurien de constituir, els quals han de representar, com a mínim, la meitat de la població de la comarca, o bé de la meitat dels municipis afectats, els quals han de representar, com a mínim, dues terceres parts de la població de la comarca.
Capítol III
Canvi de denominació i capitalitat
Article 9
Canvi de denominació
9.1 Els consells comarcals poden acordar el canvi de denominació de la comarca respectiva amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal dels seus membres, amb l'informe previ del consell d'alcaldes i després d'haver sotmès la proposta a un període de trenta dies d'informació pública.
9.2 L'acord a què fa referència l'apartat 1 s'ha de comunicar al Departament de Governació i Relacions Institucionals, que l'ha d'acreditar mitjançant una ordre. En el cas que aquest Departament consideri que la nova denominació pot resultar confusa, que conté incorreccions lingüístiques o que no s'adiu amb la toponímia catalana, sol·licitant prèviament els informes científics que consideri necessaris, ha d'elevar una proposta al Govern, el qual ha de decidir si es canvia la denominació.
Article 10
Capitalitat
10.1 La llei que creï una comarca n'ha de decidir també la capital.
10.2 El canvi de capital d'una comarca es pot decidir mitjançant els acords adoptats per la majoria absoluta del nombre legal de membres del consell comarcal i de regidors dels ajuntaments de l'antiga i de la nova capital, amb l'informe previ del consell d'alcaldes i després d'haver sotmès la proposta a un període de trenta dies d'informació pública.
TÍTOL III
Organització comarcal
Capítol I
Òrgans del consell comarcal
Article 11
El consell comarcal
El govern i l'administració de la comarca corresponen al consell comarcal.
Article 12
Organització
12.1 Són òrgans del consell comarcal:
a) El ple.
b) La presidència.
c) La vicepresidència.
d) El consell d'alcaldes.
e) La comissió especial de comptes.
12.2 El gerent del consell comarcal, que exerceix les funcions executives que li encomana aquesta Llei, integra també l'organització comarcal.
12.3 El consell comarcal pot complementar aquesta organització bàsica en els termes previstos en la legislació de règim local, sigui mitjançant acord del ple o mitjançant l'aprovació del reglament orgànic comarcal corresponent.
12.4 Les disposicions establertes per als grups en la legislació de règim local són aplicables també al funcionament dels òrgans de govern de la comarca.
Article 13
La presidència
13.1 El president té les atribucions següents:
a) Representar el consell comarcal.
b) Convocar i presidir les sessions del ple i les dels altres òrgans col·legiats.
c) Supervisar les obres comarcals i els serveis de l'administració de la comarca.
d) Exercir la direcció superior del personal.
e) Exercir accions judicials i administratives en cas d'urgència.
f) Ordenar la publicació dels acords del consell comarcal.
g) Contractar obres i la gestió de serveis públics, sempre que la quantia no excedeixi el 5% dels recursos ordinaris del pressupost de la comarca, ni el 50% del límit general aplicable al procediment negociat.
h) Les altres que li atribueixen les lleis o les que expressament li delega el ple del consell.
13.2 El president ha de nomenar, entre els consellers comarcals, un vicepresident o més, que l'han de substituir per ordre de nomenament en cas de vacant, absència o impediment, i als quals pot delegar l'exercici de les seves atribucions.
Article 14
El ple
14.1 El ple del consell comarcal és constituït pel president i els altres consellers comarcals.
14.2 Correspon al ple:
a) Elegir el president del consell comarcal, d'acord amb l'article 22.
b) Establir l'organització del consell comarcal.
c) Aprovar el reglament orgànic i les ordenances.
d) Exercir la iniciativa de modificació dels límits comarcals.
e) Aprovar i modificar els pressupostos i aprovar els comptes; autoritzar i disposar despeses i reconèixer obligacions.
f) Determinar els recursos propis de caràcter tributari, d'acord amb el que estableix l'article 39.
g) Aprovar els plans comarcals.
h) Exercir la potestat expropiatòria.
i) Controlar i fiscalitzar la gestió dels òrgans de govern.
j) Aprovar les formes de gestió dels serveis i dels expedients per a l'exercici d'activitats econòmiques.
k) Delegar competències en els municipis.
l) Aprovar la plantilla del personal, la relació de llocs de treball, les bases de les proves per a la selecció de personal i per als concursos de provisió de llocs de treball, la fixació de la quantia de les retribucions complementàries dels funcionaris i el nombre i el règim del personal eventual, tot això d'acord amb les normes reguladores de la funció pública local, i també separar del servei els funcionaris de la corporació, llevat del que estableix l'article 99.4 de la Llei de bases de règim local, i ratificar l'acomiadament del personal laboral.
m) Plantejar conflictes de competències a altres entitats locals i a altres administracions públiques.
n) Exercir accions administratives i judicials.
o) Alterar la qualificació jurídica dels béns de domini públic.
p) Alienar el patrimoni.
q) Exercir les altres atribucions que expressament li assignen les lleis i aquelles que la legislació assigna a la comarca i no atribueix a altres òrgans comarcals.
14.3 Correspon també al ple:
a) Votar la moció de censura al president, d'acord amb el que estableix la legislació de règim local.
b) Nomenar i separar el gerent.
c) Aprovar el programa d'actuació comarcal i adoptar els acords relatius a la creació i l'establiment dels serveis comarcals.
14.4 Si un acord del consell comarcal afecta de manera molt especial un municipi o més, el president, per iniciativa pròpia o a proposta del ple, ha de convocar els alcaldes dels municipis afectats perquè puguin participar, amb veu però sense vot, en el debat de la sessió plenària en què sigui tractat aquell acord.
Article 15
La comissió especial de comptes
15.1 La comissió especial de comptes és formada per un representant de cadascun dels grups polítics amb representació en el consell comarcal i adopta les decisions per vot ponderat d'acord amb el nombre de consellers comarcals respectius.
15.2 Correspon a la comissió especial de comptes examinar i estudiar els comptes anuals del consell comarcal i emetre'n informe.
Article 16
La gerència
16.1 Correspon al gerent, d'acord amb les directrius del ple i les instruccions del president:
a) Dirigir l'administració comarcal i executar els acords del ple.
b) Dirigir, inspeccionar i impulsar les obres i els serveis comarcals.
c) Autoritzar i disposar despeses, i reconèixer obligacions, en els límits de la delegació que li atorga el ple; ordenar pagaments i retre comptes.
d) Dirigir el personal de la corporació.
e) Exercir altres funcions que expressament li són delegades i no afecten les atribucions del president i del ple enumerades pels articles 13 i 14.
16.2 El gerent és nomenat i cessat pel ple del consell comarcal, a proposta del president. El càrrec de gerent és incompatible amb la condició de regidor. A més, se li apliquen les causes d'incapacitat i d'incompatibilitat establertes per als membres del consell comarcal. El gerent té la condició de funcionari eventual. Si la persona designada és funcionari de la Generalitat o de l'Administració local, se l'ha de declarar en situació de serveis especials.
Article 17
La comissió permanent
Si el nombre de membres del consell comarcal és elevat o si qualsevol altra circumstància ho fa necessari, mitjançant el reglament orgànic comarcal corresponent es pot crear una comissió permanent del ple. El dit reglament ha de fixar el nombre de membres que han de compondre-la, els quals han d'ésser nomenats pel ple entre els consellers comarcals, i hi ha d'assignar competències. En cap cas no li pot atribuir les competències del ple a què fan referència les lletres a, b, c i g de l'article 14, ni la iniciativa legislativa comarcal regulada pel títol V.
Article 18
Les comissions d'estudi, d'informe o de consulta
18.1 El ple del consell comarcal determina el nombre i la denominació de les comissions d'estudi, d'informe o de consulta, i també el nombre dels seus membres. Es poden constituir també comissions amb caràcter temporal per a tractar de qüestions específiques.
18.2 El president encarrega a les comissions l'estudi i el dictamen previs dels assumptes que s'han de sotmetre a la decisió del ple.
18.3 Les comissions són integrades pels membres que designen els diferents grups polítics que formen part de la corporació. El nombre de membres per grup ha d'ésser proporcional a la representativitat del grup en el consell comarcal, o bé igual per a cada grup; en aquest últim cas, s'ha d'aplicar el sistema de vot ponderat.
Article 19
El consell d'alcaldes
19.1 El consell d'alcaldes és integrat pels alcaldes dels municipis de la comarca i ha d'ésser convocat pel president del consell comarcal perquè informi el consell comarcal de les propostes que siguin d'interès per als municipis, abans de sotmetre-les a l'aprovació del ple, d'acord amb el que estableixi el reglament orgànic del consell comarcal.
19.2 El consell d'alcaldes pot presentar al ple del consell comarcal propostes d'actuació que siguin d'interès per a la comarca. En tot cas, el consell d'alcaldes ha d'emetre prèviament un informe sobre les qüestions següents:
a) L'aprovació del programa d'actuació comarcal.
b) L'aprovació del reglament orgànic i de les ordenances.
c) Els acords sobre la creació i l'establiment dels serveis comarcals.
d) Els plans sectorials comarcals.
e) La modificació dels límits comarcals.
f) El canvi de nom o de capital de la comarca.
g) Les iniciatives legislatives del consell comarcal.
19.3 El consell d'alcaldes s'ha de reunir almenys un cop cada tres mesos, convocat pel president del consell comarcal. També es pot reunir a instància del ple o d'una tercera part dels alcaldes que l'integren.
19.4 L'assistència a les reunions del consell d'alcaldes no és delegable de manera permanent. Només es pot delegar de manera eventual en un tinent d'alcalde, o, si no n'hi ha, en un regidor.
Capítol II
Elecció del consell comarcal
Article 20
Fórmula electoral
20.1 El nombre de membres del consell comarcal es determina en funció dels residents de la comarca, d'acord amb l'escala següent:
Fins a 50.000 residents: 19.
De 50.001 a 100.000: 25.
De 100.001 a 500.000: 33.
De 500.001 en endavant: 39.
20.2 Un cop constituïts tots els ajuntaments de la comarca, la junta electoral competent ha de procedir d'immediat a sumar separadament el nombre de regidors i de vots obtinguts en la comarca en les eleccions municipals per cada partit, coalició, federació i agrupació d'electors, d'acord amb les llistes respectives, sempre que hagin obtingut el tres per cent o més de vots en la comarca.
20.3 Pel que fa al còmput de vots que estableix l'apartat 2, en els municipis de menys de 250 habitants el nombre de vots a tenir en compte per cada candidatura s'obté dividint la suma dels vots obtinguts per cadascun dels seus components entre el nombre de candidats que formaven la llista corresponent fins a un màxim de quatre. Es corregeixen per defecte les fraccions resultants.
20.4 En el cas de les entitats municipals descentralitzades, pel que fa al còmput de regidors i vots que estableix l'apartat 2, no s'hi han de comptar el seu president, els seus vocals ni els vots emesos per a l'elecció del seu president.
20.5 A l'efecte d'assignar els llocs del consell comarcal respectiu, les agrupacions d'electors que es presenten a les eleccions municipals només es poden associar quan ho han comunicat per escrit a la junta electoral prèviament a la celebració de les eleccions municipals.
20.6 La junta ha d'assignar a cada un dels partits, de les coalicions, de les federacions i de les agrupacions el nombre de llocs que els corresponen, d'acord amb les regles següents:
a) Es calcula el percentatge de regidors que correspon a cada partit, coalició, federació o agrupació sobre el total de regidors de tots els ajuntaments de la comarca.
b) Es calcula el percentatge de vots que correspon a cada partit, coalició, federació o agrupació sobre el total de vots emesos en la comarca.
c) Es multipliquen els percentatges de la lletra a) per 1/3 i els de la lletra b) per 2/3 i se sumen els resultats.
d) S'ordenen en columna els partits, les coalicions, les federacions i les agrupacions, de més gran a més petit, d'acord amb el percentatge compost definit per la lletra c).
e) Es divideix el percentatge compost de cada partit, coalició, federació i agrupació per un, dos, tres o més, fins al nombre igual al de llocs corresponents al consell comarcal, i es forma un quadre anàleg de l'article 163.1 de la Llei orgànica del règim electoral general. Els llocs s'atribueixen a les llistes a les quals, segons el quadre, corresponen els quocients majors i es procedeix a l'atribució per ordre decreixent d'aquests.
f) Si en la relació de quocients, en coincideixen dos de llistes diferents, la vacant s'atribueix a la llista que tingui el percentatge compost més alt. Si hi ha dues llistes amb el mateix percentatge, el primer empat es resol adjudicant el lloc a la llista que ha obtingut més vots a la comarca, i els successius, alternativament.
Article 21
Designació dels membres del consell
21.1 Un cop feta l'assignació de llocs, la junta electoral convoca separadament, dins els cinc dies següents, els representants dels partits polítics, de les coalicions, de les federacions i de les agrupacions que han obtingut llocs en el consell comarcal perquè designin les persones que han d'ésser proclamades membres entre les que gaudeixen de la condició de regidors dels municipis de la comarca i, a més, les suplents que han d'ocupar les vacants eventuals, en nombre mínim de cinc, o igual al nombre de candidats o candidates, si els llocs que corresponen no arriben a aquesta xifra.
21.2 Cap partit, coalició, federació o agrupació no pot designar més d'un terç dels membres que li corresponen en el consell comarcal, entre regidors que són del mateix municipi, llevat dels casos en què això impedeixi d'ocupar tots els llocs que li corresponen.
21.3 Un cop efectuada l'elecció, la junta electoral proclama els membres del consell comarcal electes i els suplents, lliura les credencials corresponents i tramet al consell comarcal la certificació acreditativa dels electes i dels suplents. La composició del consell comarcal s'ha de fer pública en els taulers d'anuncis dels municipis de la comarca i en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
21.4 En cas de traspàs o d'incapacitat d'un conseller comarcal o de renúncia de la seva condició, la vacant s'ha d'ocupar mitjançant un dels suplents, d'acord amb l'ordre establert entre ells. Si no és possible ocupar alguna vacant perquè els suplents designats ja han passat a ocupar vacants anteriors, s'ha de procedir a una nova elecció de consellers comarcals, d'acord amb el procediment de l'apartat 1.
Article 22
Constitució del consell
22.1 El consell comarcal es constitueix en sessió pública a la capital de la comarca el primer dia hàbil després de transcorreguts quinze dies naturals a comptar de l'endemà de l'acte de proclamació dels membres electes. La sessió constitutiva, reunida per a elegir el president entre els membres que la componen, és presidida per una mesa d'edat, integrada pel conseller de més edat i pel de menys edat presents en l'acte, i hi actua com a secretari el de la corporació comarcal.
22.2 Per ser elegit president, el candidat ha d'obtenir la majoria absoluta en la primera votació, o la simple en la segona. En cas d'empat, es procedeix a una tercera votació, i si en aquesta es produeix novament empat és elegit el candidat de la llista amb més consellers. Si les llistes tenen el mateix nombre de consellers, és elegit el candidat de la llista amb un nombre més gran de regidors de la comarca.
22.3 El president pot ser destituït del càrrec mitjançant moció de censura, d'acord amb el que estableix la legislació de règim local. Pot ésser candidat al càrrec de president qualsevol dels consellers.
Article 23
Recursos electorals
Els recursos contenciosos electorals contra els acords de la junta electoral sobre proclamació d'electes i sobre l'elecció i la proclamació del president del consell comarcal es regeixen pel que estableix la secció XVI del capítol VI del títol I de la Llei orgànica del règim electoral general.
Article 24
Durada del mandat i incompatibilitats
24.1 La durada del mandat dels membres del consell comarcal coincideix amb la de les corporacions municipals. Un cop finalitzat el mandat, els membres del consell comarcal continuen en funcions únicament per a l'administració ordinària fins a la presa de possessió de llurs successors. En cap cas no poden adoptar acords per als quals és legalment necessària una majoria qualificada.
24.2 La pèrdua de la condició de regidor determina també la pèrdua de la condició de membre del consell comarcal.
24.3 Les causes d'inelegibilitat són les que estableixen els articles 6 i 202 de la Llei orgànica del règim electoral general i, si s'escau, les establertes per la Llei electoral de Catalunya. Les causes d'incompatibilitat són les que estableix la Llei orgànica del règim electoral general per als diputats provincials, sens perjudici del que estableix la Llei electoral de Catalunya.
TÍTOL IV
Competències comarcals
Article 25
Assignació de competències
25.1 Correspon a la comarca l'exercici de les competències següents:
a) Les que li atribueix aquesta Llei en matèria de cooperació, assessorament i coordinació dels ajuntaments, d'acord amb el que estableix l'article 28.
b) Les que li atribueixin les lleis del Parlament. L'atribució de competències per lleis sectorials s'ha de fer tenint en compte la tipologia de les comarques, sens perjudici de l'atribució directa de competències als ajuntaments dels municipis que compleixin els requisits mínims de població, capacitat econòmica o capacitat de gestió, d'acord amb els criteris objectius que estableixin les mateixes lleis sectorials.
c) Les que li deleguin o li encarreguin de gestionar l'Administració de la Generalitat, la diputació corresponent, els municipis, les mancomunitats i les comunitats de municipis, i les organitzacions associatives d'ens locals regulades pels títols X i XI del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya. Les delegacions o els encàrrecs de gestió han d'anar acompanyats de la transferència dels recursos necessaris per a exercir-los.
25.2 En l'àmbit de les seves competències, la comarca pot fer obres i prestar serveis, d'acord amb els requisits que estableix aquesta Llei.
Article 26
Principis de la prestació de serveis
26.1 Els consells comarcals han de vetllar perquè, en els municipis del seu àmbit territorial es duguin a terme, amb nivells de qualitat homogenis, els serveis, les activitats i les prestacions que, d'acord amb els articles 66 i 67 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, són de competència local.
26.2 L'efectivitat de la prestació homogènia dels serveis i la realització de les activitats i les prestacions d'àmbit local es regeixen pels principis de subsidiarietat i cooperació locals, complementarietat, suplència, associació, partenariat i participació ciutadana, que s'han de concretar en el programa d'actuació comarcal.
Article 27
Comissió Assessora Comarcal
27.1 Es crea la Comissió Assessora Comarcal de Catalunya, que té per objecte assessorar les administracions sobre les matèries a què es refereix l'article 25.1.
27.2 El funcionament i la composició de la Comissió Assessora Comarcal de Catalunya han d'ésser regulats per reglament. Pel que fa a la composició, en la Comissió Assessora Comarcal de Catalunya hi ha d'haver representants de l'Administració de la Generalitat i de les entitats representatives dels ens locals, a més de persones expertes en la matèria.
Article 28
Assistència i cooperació als municipis
28.1 Correspon a les comarques:
a) Prestar assistència tècnica, jurídica i econòmica als municipis.
b) Cooperar econòmicament en la realització de les obres, els serveis o les activitats dels municipis.
c) Garantir, subsidiàriament, la prestació dels serveis municipals obligatoris en els municipis que, per raó de llur població, no estan obligats a prestar-los.
d) Cooperar amb els municipis en l'establiment de nous serveis necessaris per al desenvolupament del territori.
e) Establir i coordinar, amb l'informe previ dels ajuntaments afectats, les infraestructures, els serveis i les actuacions d'àmbit supramunicipal.
28.2 En tot cas, la comarca ha d'exercir les funcions d'assistència i de cooperació que li corresponen tenint en compte les necessitats dels diferents municipis, tant pel que fa al nombre d'habitants com a la situació geogràfica o a llur tipologia quant a l'activitat econòmica predominant.
Article 29
Programa d'actuació comarcal
29.1 Els consells comarcals han d'elaborar un programa d'actuació comarcal que ha d'incloure els serveis, les activitats i les obres que han de dur a terme; la manera d'acomplir els dits serveis i activitats; els mecanismes de coordinació amb els municipis i les comarques limítrofes, i la previsió dels recursos necessaris per a finançar les actuacions.
29.2 Un cop elaborat el programa i abans d'aprovar-lo, s'ha de sotmetre a informació pública i ha de ser informat pel consell d'alcaldes.
29.3 El programa d'actuació comarcal ha d'ésser aprovat pel ple del consell comarcal per majoria absoluta.
29.4 Els programes d'actuació comarcal tenen una vigència de quatre anys, sens perjudici de les modificacions que acordi el ple del consell comarcal seguint el mateix procediment establert per a aprovar-los i de les revisions que estableixin els mateixos programes.
Article 30
Assessorament als municipis
Sens perjudici de les competències que en aquest àmbit corresponen també a les diputacions provincials:
a) En cada comarca hi ha d'haver un servei de cooperació i d'assistència municipals encarregat d'assessorar els municipis que ho sol·licitin en matèria juridicoadministrativa, economicofinancera i d'obres i serveis. El consell d'alcaldes, atenent la tipologia dels municipis que integren la comarca, pot acordar no crear aquest servei.
b) En qualsevol cas, la comarca ha de garantir subsidiàriament l'exercici en les corporacions municipals de les funcions públiques de secretaria i de control i fiscalització reservades als funcionaris amb habilitació de caràcter estatal.
Article 31
Estadística
D'acord amb els programes i els plans elaborats per la Generalitat, la comarca ha de col·laborar en l'exercici de les funcions d'estadística i en l'establiment d'una base de dades que integri la informació dels àmbits municipal i comarcal.
Article 32
Serveis del municipi capital de comarca
32.1 Per mitjà de conveni, el consell comarcal pot utilitzar els serveis i els mitjans propis del municipi capital de comarca per a prestar els seus serveis. Amb la mateixa finalitat, es poden establir també convenis amb altres municipis de la comarca.
32.2 L'aplicació del que disposa l'apartat 1 requereix l'acord del ple del consell comarcal i del corresponent ple municipal, adoptats per majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació.
32.3 El conveni ha de determinar, si s'escau, els serveis i els mitjans municipals que es posen a disposició de la comarca i les condicions generals i econòmiques que deriven de llur utilització.
Article 33
Plans territorials parcials
33.1 Correspon a la comarca, en relació amb els plans territorials parcials:
a) Exercir el dret d'iniciativa per elaborar-los.
b) Recollir i coordinar les propostes fetes pels municipis.
c) Executar-ne les determinacions.
33.2 Les funcions establertes per l'apartat 1 s'han d'exercir sens perjudici de les que corresponen a la Generalitat en aquesta matèria, d'acord amb el que determina la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial, i les disposicions que la desenvolupen.
33.3 La comarca ha de participar en la formulació dels altres plans que elabora i aprova l'Administració de la Generalitat i n'ha de desplegar les determinacions. Aquestes funcions s'han d'exercir d'acord amb el que estableix la legislació corresponent.
33.4 Sens perjudici del dret d'iniciativa que correspon a les comarques per a elaborar els plans territorials parcials, quan aquesta actuació sigui empresa per l'Administració de la Generalitat, les comarques han de subministrar els elements necessaris per a establir les determinacions del pla, les quals han d'incloure, com a mínim, l'estimació dels recursos disponibles i les necessitats i dèficits de l'àmbit territorial corresponent.
Article 34
Comarques de muntanya
34.1 Les comarques qualificades de muntanya per la Llei 2/1983, de 9 de març, han d'exercir les funcions de planificació i de gestió que els atribueix la legislació específica que les afecta, sens perjudici de les altres competències que resulten del règim general establert per aquesta Llei. D'acord amb el que disposa la damunt dita legislació, els correspon també la funció de programar i gestionar les actuacions especials per a la muntanya establertes per la Unió Europea.
34.2 En la resta de matèries s'han de regir pel règim comarcal general.
Article 35
Zones deprimides
Les comarques que comprenen zones deprimides, d'acord amb el que estableixen els plans territorials definits per la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial, han de ser objecte de les actuacions prioritàries específiques fixades en els dits plans sens perjudici dels altres ajuts que estableix també aquella Llei.
Article 36
Relacions interadministratives
36.1 Les comarques articulen les relacions mútues sobre la base de les tècniques de cooperació i col·laboració amb projectes comuns de llur interès. Si es tracta de necessitats comunes, les comarques limítrofes han d'establir els mecanismes de cooperació i col·laboració que calguin.
36.2 Les comarques es relacionen amb els municipis, les altres comarques, la diputació corresponent, l'Administració de la Generalitat i altres administracions públiques, tot respectant el principi de lleialtat institucional.
TÍTOL V
Iniciativa legislativa comarcal
Article 37
Exercici de la iniciativa legislativa
37.1 D'acord amb el que estableix l'article 32.6 de l'Estatut d'autonomia, els consells comarcals poden exercir la iniciativa legislativa davant el Parlament de Catalunya mitjançant la presentació de proposicions de llei.
37.2 La iniciativa ha de ser adoptada per una cinquena part dels consells comarcals, com a mínim. No obstant això, la iniciativa es pot adoptar també per un nombre inferior de consells comarcals si el seu objecte es refereix a una matèria d'interès exclusiu de la comarca o les comarques respectives.
37.3 Quan la iniciativa és proposada per una cinquena part dels consells comarcals, cal l'acord favorable dels plens respectius, adoptat per majoria absoluta del nombre legal de llurs membres. Quan la iniciativa l'adopta un nombre inferior a la cinquena part dels consells comarcals o un únic consell comarcal, cal l'acord favorable del ple, adoptat per tres cinquenes parts del nombre legal dels seus membres.
37.4 Les proposicions de llei s'han de presentar acompanyades de:
a) Una exposició de motius.
b) Una memòria justificativa.
c) Una avaluació de l'impacte social, econòmic, jurídic i pressupostari de les mesures proposades.
d) Un estudi econòmic i pressupostari.
e) Un certificat acreditatiu dels acords corresponents, amb indicació expressa dels quòrums de presència i decisió.
Article 38
Matèries excloses
38.1 S'exclouen de la iniciativa legislativa les matèries següents:
a) Les que excedeixen l'àmbit de les competències legislatives de la Generalitat.
b) Les de naturalesa tributària o financera.
c) Les relatives a l'organització i les atribucions de les institucions d'autogovern de la Generalitat de Catalunya.
38.2 No es pot exercir la iniciativa legislativa si el seu objecte es refereix a una matèria sobre la qual ja es troba en tramitació parlamentària un projecte de llei o una altra proposició de llei.
38.3 La tramitació de les proposicions de llei es fa d'acord amb el que disposa el Reglament del Parlament. Els consells comarcals poden designar un màxim de tres membres per a presentar la proposició de llei en el tràmit de presa en consideració pel Parlament.
TÍTOL VI
Finançament
Article 39
Recursos de les comarques
39.1 Les finances de les comarques es nodreixen dels recursos següents:
a) Els ingressos de dret privat.
b) Les taxes per la prestació de serveis o la realització d'activitats de la seva competència.
c) Les contribucions especials per a l'execució d'obres o per a l'establiment, l'ampliació o la millora de serveis de la competència comarcal.
d) Les participacions en impostos de l'Estat i de la Generalitat establertes a favor de les comarques.
e) Les subvencions i els altres ingressos de dret públic.
f) Els procedents d'operacions de crèdit.
g) Les multes.
39.2 Corresponen també a les comarques participacions en els ingressos provincials si assumeixen competències de les diputacions en virtut de la redistribució competencial efectuada pel Parlament.
Article 40
Fons de Cooperació Local
La Llei de pressupost de la Generalitat ha d'establir un percentatge de participació a favor dels consells comarcals en el Fons de cooperació local de Catalunya, el qual es nodreix de recursos procedents de l'Estat i de la Generalitat
Article 41
Aportacions dels municipis
Les finances comarcals es nodreixen també de les aportacions dels municipis de la comarca. Les comarques, amb consulta prèvia als municipis, han d'establir els criteris de càlcul de les aportacions municipals, en els quals s'han d'incloure necessàriament, com a paràmetres de proporcionalitat, el nombre d'habitants i l'aprofitament dels serveis prestats per la comarca.
Article 42
Delegació de les facultats tributàries
Els municipis poden delegar en la comarca llurs facultats tributàries de gestió, recaptació, inspecció i revisió, sens perjudici de les delegacions i les altres fórmules de col·laboració que poden també establir amb altres administracions públiques.
Article 43
Normativa aplicable
En tots els altres aspectes relatius al règim de finançament, pressupostari, d'intervenció i de comptabilitat s'apliquen les normes generals de la legislació bàsica de l'Estat i de la legislació de la Generalitat reguladora de les finances locals.
Disposicions addicionals
Primera
El Consell General d'Aran es regeix per la seva legislació específica, sens perjudici de l'aplicació supletòria de les disposicions d'aquesta Llei i de llur aplicació, sempre que sigui compatible amb aquella, pel que fa als recursos econòmics i els sistemes d'assistència i cooperació comarcals.
Segona
S'encomana al Govern que, en el termini d'un any comptat a partir de l'entrada en vigor de la Llei 8/2003, de 5 de maig, de tercera modificació de la Llei 6/1987, de 4 d'abril, de l'organització comarcal de Catalunya, elabori una relació de les competències assignades als consells comarcals per les lleis sectorials i altres normes.
Tercera
S'autoritza el Govern perquè, en el termini d'un any comptat a partir de l'entrada en vigor de la Llei 8/2003, de 5 de maig, de tercera modificació de la Llei 6/1987, de 4 d'abril, de l'organització comarcal de Catalunya, constitueixi la Comissió Assessora Comarcal de Catalunya.
Disposició transitòria
1. Mentre no sigui aprovada la Llei electoral de Catalunya, la junta electoral competent, segons el que disposa l'article 20.2, és la provincial.
2. Si una comarca afecta més d'una província, la Junta Electoral competent és la de la província a la qual correspon la capital de comarca.
Disposició final
S'autoritza el Govern de la Generalitat perquè dicti les disposicions necessàries per al desplegament, l'execució i el compliment d'aquesta Llei.
Annex
Organització comarcal de Catalunya
Comarca: Alt Camp
Aiguamúrcia
Alcover
Alió
Bràfim
Cabra del Camp
Figuerola del Camp
Garidells, els
Masó, la
Milà, el
Montferri
Mont-ral
Nulles
Pla de Santa Maria, el
Pont d'Armentera, el
Puigpelat
Querol
Riba, la
Rodonyà
Rourell, el
Vallmoll
Valls
Vilabella
Vila-rodona
Capital: Valls
Comarca: Alt Empordà
Agullana
Albanyà
Armentera, l'
Avinyonet de Puigventós
Bàscara
Biure
Boadella d'Empordà
Borrassà
Cabanelles
Cabanes
Cadaqués
Cantallops
Capmany
Castelló d'Empúries
Cistella
Colera
Darnius
Escala, l'
Espolla
Far d'Empordà, el
Figueres
Fortià
Garrigàs
Garriguella
Jonquera, la
Lladó
Llançà
Llers
Maçanet de Cabrenys
Masarac
Mollet de Peralada
Navata
Ordis
Palau de Santa Eulàlia
Palau-saverdera
Pau
Pedret i Marzà
Peralada
Pont de Molins
Pontós
Port de la Selva, el
Portbou
Rabós
Riumors
Roses
Sant Climent Sescebes
Sant Llorenç de la Muga
Sant Miquel de Fluvià
Sant Mori
Sant Pere Pescador
Santa Llogaia d'Àlguema
Saus
Selva de Mar, la
Siurana
Terrades
Torroella de Fluvià
Vajol, la
Ventalló
Vilabertran
Viladamat
Vilafant
Vilajuïga
Vilamacolum
Vilamalla
Vilamaniscle
Vilanant
Vila-sacra
Vilaür
Capital: Figueres
Comarca: Alt Penedès
Avinyonet de Penedès
Cabanyes, les
Castellet i la Gornal
Castellví de la Marca
Font-rubí
Gelida
Granada, la
Mediona
Olèrdola
Olesa de Bonesvalls
Pacs del Penedès
Pla del Penedès, el
Pontons
Puigdàlber
Sant Cugat Sesgarrigues
Sant Llorenç d'Hortons
Sant Martí Sarroca
Sant Pere de Riudebitlles
Sant Quintí de Mediona
Sant Sadurní d'Anoia
Santa Fe del Penedès
Santa Margarida i els Monjos
Subirats
Torrelavit
Torrelles de Foix
Vilafranca del Penedès
Vilobí del Penedès
Capital: Vilafranca del Penedès
Comarca: Alt Urgell
Alàs i Cerc
Arsèguel
Bassella
Cabó
Cava
Coll de Nargó
Estamariu
Fígols i Alinyà
Josa i Tuixén
Montferrer i Castellbò
Oliana
Organyà
Peramola
Pont de Bar, el
Ribera d'Urgellet
Seu d'Urgell, la
Valls d'Aguilar, les
Valls de Valira, les
Vansa i Fórnols, la
Capital: la Seu d'Urgell
Comarca: Alta Ribagorça
Vall de Boí, la
Pont de Suert, el
Vilaller
Capital: el Pont de Suert
Comarca: Anoia
Argençola
Bellprat
Bruc, el
Cabrera d'Igualada
Calaf
Calonge de Segarra
Capellades
Carme
Castellfollit de Riubregós
Castellolí
Copons
Hostalets de Pierola, els
Igualada
Jorba
Llacuna, la
Masquefa
Montmaneu
Òdena
Orpí
Piera
Pobla de Claramunt, la
Prats de Rei, els
Pujalt
Rubió
Sant Martí de Tous
Sant Martí Sesgueioles
Sant Pere Sallavinera
Santa Margarida de Montbui
Santa Maria de Miralles
Torre de Claramunt, la
Vallbona d'Anoia
Veciana
Vilanova del Camí
Capital: Igualada
Comarca: Bages
Aguilar de Segarra
Artés
Avinyó
Balsareny
Calders
Callús
Cardona
Castellbell i el Vilar
Castellfollit del Boix
Castellgalí
Castellnou de Bages
Estany, l'
Fonollosa
Gaià
Manresa
Marganell
Moià
Monistrol de Calders
Monistrol de Montserrat
Mura
Navarcles
Navàs
Pont de Vilomara i Rocafort, el
Rajadell
Sallent
Sant Feliu Sasserra
Sant Fruitós de Bages
Sant Joan de Vilatorrada
Sant Mateu de Bages
Sant Salvador de Guardiola
Sant Vicenç de Castellet
Santa Maria d'Oló
Santpedor
Súria
Talamanca
Capital: Manresa
Comarca: Baix Camp
Albiol, l'
Aleixar, l'
Alforja
Almoster
Arbolí
Argentera, l'
Borges del Camp, les
Botarell
Cambrils
Capafonts
Castellvell del Camp
Colldejou
Duesaigües
Febró, la
Maspujols
Montbrió del Camp
Mont-roig del Camp
Prades
Pratdip
Reus
Riudecanyes
Riudecols
Riudoms
Selva del Camp, la
Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant
Vilanova d'Escornalbou
Vilaplana
Vinyols i els Arcs
Capital: Reus
Comarca: Baix Ebre
Aldea, l'
Aldover
Alfara de Carles
Ametlla de Mar, l'
Ampolla, l'
Benifallet
Camarles
Deltebre
Paüls
Perelló, el
Roquetes
Tivenys
Tortosa
Xerta
Capital: Tortosa
Comarca: Baix Empordà
Albons
Begur
Bellcaire d'Empordà
Bisbal d'Empordà, la
Calonge
Castell-Platja d'Aro
Colomers
Corçà
Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura
Foixà
Fontanilles
Forallac
Garrigoles
Gualta
Jafre
Mont-ras
Palafrugell
Palamós
Palau-sator
Pals
Parlavà
Pera, la
Regencós
Rupià
Sant Feliu de Guíxols
Santa Cristina d'Aro
Serra de Daró
Tallada d'Empordà, la
Torrent
Torroella de Montgrí
Ullà
Ullastret
Ultramort
Vall-llobrega
Verges
Vilopriu
Capital: la Bisbal d'Empordà
Comarca: Baix Llobregat
Abrera
Begues
Castelldefels
Castellví de Rosanes
Cervelló
Collbató
Corbera de Llobregat
Cornellà de Llobregat
Esparreguera
Esplugues de Llobregat
Gavà
Martorell
Molins de Rei
Olesa de Montserrat
Pallejà
Palma de Cervelló, la
Papiol, el
Prat de Llobregat, el
Sant Andreu de la Barca
Sant Boi de Llobregat
Sant Climent de Llobregat
Sant Esteve Sesrovires
Sant Feliu de Llobregat
Sant Joan Despí
Sant Just Desvern
Sant Vicenç dels Horts
Santa Coloma de Cervelló
Torrelles de Llobregat
Vallirana
Viladecans
Capital: Sant Feliu de Llobregat
Comarca: Baix Penedès
Albinyana
Arboç, l'
Banyeres del Penedès
Bellvei
Bisbal del Penedès, la
Bonastre
Calafell
Cunit
Llorenç del Penedès
Masllorenç
Montmell, el
Sant Jaume dels Domenys
Santa Oliva
Vendrell, el
Capital: el Vendrell
Comarca: Barcelonès
Badalona
Barcelona
Hospitalet de Llobregat, l'
Sant Adrià de Besòs
Santa Coloma de Gramenet
Capital: Barcelona
Comarca: Berguedà
Avià
Bagà
Berga
Borredà
Capolat
Casserres
Castell de l'Areny
Castellar de n'Hug
Castellar del Riu
Cercs
Espunyola, l'
Fígols
Gironella
Gisclareny
Gósol
Guardiola de Berguedà
Montclar
Montmajor
Nou de Berguedà, la
Olvan
Pobla de Lillet, la
Puig-reig
Quar, la
Sagàs
Saldes
Sant Jaume de Frontanyà
Sant Julià de Cerdanyola
Santa Maria de Merlès
Vallcebre
Vilada
Viver i Serrateix
Capital: Berga
Comarca: Cerdanya
Alp
Bellver de Cerdanya
Bolvir
Das
Fontanals de Cerdanya
Ger
Guils de Cerdanya
Isòvol
Lles de Cerdanya
Llívia
Meranges
Montellà i Martinet
Prats i Helveticaor
Prullans
Puigcerdà
Riu de Cerdanya
Urús
Capital: Puigcerdà
Comarca: Conca de Barberà
Barberà de la Conca
Blancafort
Conesa
Espluga de Francolí, l'
Forès
Llorac
Montblanc
Passanant
Piles, les
Pira
Pontils
Rocafort de Queralt
Santa Coloma de Queralt
Sarral
Savallà del Comtat
Senan
Solivella
Vallclara
Vallfogona de Riucorb
Vilanova de Prades
Vilaverd
Vimbodí
Capital: Montblanc
Comarca: Garraf
Canyelles
Cubelles
Olivella
Sant Pere de Ribes
Sitges
Vilanova i la Geltrú
Capital: Vilanova i la Geltrú
Comarca: Garrigues
Albagés, l'
Albi, l'
Arbeca
Bellaguarda
Borges Blanques, les
Bovera
Castelldans
Cervià de les Garrigues
Cogul, el
Espluga Calba, l'
Floresta, la
Fulleda
Granadella, la
Granyena de les Garrigues
Juncosa
Juneda
Omellons, els
Pobla de Cérvoles, la
Puiggròs
Soleràs, el
Tarrés
Torms, els
Vilosell, el
Vinaixa
Capital: les Borges Blanques
Comarca: Garrotxa
Argelaguer
Besalú
Beuda
Castellfollit de la Roca
Maià de Montcal
Mieres
Montagut i Oix
Olot
Planes d'Hostoles, les
Preses, les
Riudaura
Sales de Llierca
Sant Aniol de Finestres
Sant Feliu de Pallerols
Sant Ferriol
Sant Jaume de Llierca
Sant Joan les Fonts
Santa Pau
Tortellà
Vall d'en Bas, la
Vall de Bianya, la
Capital: Olot
Comarca: Gironès
Aiguaviva
Bescanó
Bordils
Campllong
Canet d'Adri
Cassà de la Selva
Celrà
Cervià de Ter
Flaçà
Fornells de la Selva
Girona
Juià
Llagostera
Llambilles
Madremanya
Quart
Salt
Sant Andreu Salou
Sant Gregori
Sant Joan de Mollet
Sant Jordi Desvalls
Sant Julià de Ramis
Sant Martí de Llémena
Sant Martí Vell
Sarrià de Ter
Vilablareix
Viladasens
Capital: Girona
Comarca: Maresme
Alella
Arenys de Mar
Arenys de Munt
Argentona
Cabrera de Mar
Cabrils
Caldes d'Estrac
Calella
Canet de Mar
Dosrius
Malgrat de Mar
Masnou, el
Mataró
Montgat
Òrrius
Palafolls
Pineda de Mar
Premià de Dalt
Premià de Mar
Sant Andreu de Llavaneres
Sant Cebrià de Vallalta
Sant Iscle de Vallalta
Sant Pol de Mar
Sant Vicenç de Montalt
Santa Susanna
Teià
Tiana
Tordera
Vilassar de Dalt
Vilassar de Mar
Capital: Mataró
Comarca: Montsià
Alcanar
Amposta
Freginals
Galera, la
Godall
Mas de Barberans
Masdenverge
Sant Carles de la Ràpita
Sant Jaume d'Enveja
Santa Bàrbara
Sénia, la
Ulldecona
Capital: Amposta
Comarca: Noguera
Àger
Albesa
Algerri
Alòs de Balaguer
Artesa de Segre
Avellanes i Santa Linya, les
Balaguer
Baronia de Rialb, la
Bellcaire d'Urgell
Bellmunt d'Urgell
Cabanabona
Camarasa
Castelló de Farfanya
Cubells
Foradada
Ivars de Noguera
Menàrguens
Montgai
Oliola
Os de Balaguer
Penelles
Ponts
Preixens
Sentiu de Sió, la
Térmens
Tiurana
Torrelameu
Vallfogona de Balaguer
Vilanova de l'Aguda
Vilanova de Meià
Capital: Balaguer
Comarca: Osona
Alpens
Balenyà
Brull, el
Calldetenes
Centelles
Collsuspina
Espinelves
Folgueroles
Gurb
Lluçà
Malla
Manlleu
Masies de Roda, les
Masies de Voltregà, les
Montesquiu
Muntanyola
Olost
Orís
Oristà
Perafita
Prats de Lluçanès
Roda de Ter
Rupit i Pruit
Sant Agustí de Lluçanès
Sant Bartomeu del Grau
Sant Boi de Lluçanès
Sant Hipòlit de Voltregà
Sant Julià de Vilatorta
Sant Martí d'Albars
Sant Martí de Centelles
Sant Pere de Torelló
Sant Quirze de Besora
Sant Sadurní d'Osormort
Sant Vicenç de Torelló
Santa Cecília de Voltregà
Santa Eugènia de Berga
Santa Eulàlia de Riuprimer
Santa Maria de Besora
Santa Maria de Corcó
Seva
Sobremunt
Sora
Taradell
Tavèrnoles
Tavertet
Tona
Torelló
Vic
Vidrà
Viladrau
Vilanova de Sau
Capital: Vic
Comarca: Pallars Jussà
Abella de la Conca
Castell de Mur
Conca de Dalt
Gavet de la Conca
Isona i Conca Dellà
Llimiana
Pobla de Segur, la
Salàs de Pallars
Sant Esteve de la Sarga
Sarroca de Bellera
Senterada
Talarn
Torre de Cabdella, la
Tremp
Capital: Tremp
Comarca: Pallars Sobirà
Alins
Alt Àneu
Baix Pallars
Espot
Esterri d'Àneu
Esterri de Cardós
Farrera
Guingueta d'Àneu, la
Lladorre
Llavorsí
Rialp
Soriguera
Sort
Tírvia
Vall de Cardós, la
Capital: Sort
Comarca: Pla de l'Estany
Banyoles
Camós
Cornellà del Terri
Crespià
Esponellà
Fontcoberta
Palol de Revardit
Porqueres
Sant Miquel de Campmajor
Serinyà
Vilademuls
Capital: Banyoles
Comarca: Pla d'Urgell
Barbens
Bell-lloc d'Urgell
Bellvís
Castellnou de Seana
Fondarella
Golmés
Ivars d'Urgell
Linyola
Miralcamp
Mollerussa
Palau d'Anglesola, el
Poal, el
Sidamon
Torregrossa
Vilanova de Bellpuig
Vila-sana
Capital: Mollerusa
Comarca: Priorat
Bellmunt del Priorat
Bisbal de Falset, la
Cabacés
Capçanes
Cornudella de Montsant
Falset
Figuera, la
Gratallops
Guiamets, els
Lloar, el
Marçà
Margalef
Masroig, el
Molar, el
Morera de Montsant, la
Poboleda
Porrera
Pradell de la Teixeta
Torre de Fontaubella, la
Torroja del Priorat
Ulldemolins
Vilella Alta, la
Vilella Baixa, la
Capital: Falset
Comarca: Ribera d'Ebre
Ascó
Benissanet
Flix
Garcia
Ginestar
Miravet
Móra d'Ebre
Móra la Nova
Palma d'Ebre, la
Rasquera
Riba-roja d'Ebre
Tivissa
Torre de l'Espanyol, la
Vinebre
Capital: Móra d'Ebre
Comarca: Ripollès
Campdevànol
Campelles
Camprodon
Gombrèn
Llanars
Llosses, les
Molló
Ogassa
Pardines
Planoles
Queralbs
Ribes de Freser
Ripoll
Sant Joan de les Abadesses
Sant Pau de Segúries
Setcases
Toses
Vallfogona de Ripollès
Vilallonga de Ter
Capital: Ripoll
Comarca: Segarra
Biosca
Cervera
Estaràs
Granyanella
Granyena de Segarra
Guissona
Ivorra
Massoteres
Montoliu de Segarra
Montornès de Segarra
Oluges, les
Plans de Sió, els
Ribera d'Ondara
Sanaüja
Sant Guim de Freixenet
Sant Guim de la Plana
Sant Ramon
Talavera
Tarroja de Segarra
Torà
Torrefeta i Florejacs
Capital: Cervera
Comarca: Segrià
Aitona
Alamús, els
Albatàrrec
Alcanó
Alcarràs
Alcoletge
Alfarràs
Alfés
Alguaire
Almacelles
Almatret
Almenar
Alpicat
Artesa de Lleida
Aspa
Benavent de Segrià
Corbins
Gimenells i el Pla de la Font
Granja d'Escarp, la
Llardecan
Lleida
Maials
Massalcoreig
Montoliu de Lleida
Portella, la
Puigverd de Lleida
Rosselló
Sarroca de Lleida
Seròs
Soses
Sudanell
Sunyer
Torrebesses
Torrefarrera
Torres de Segre
Torre-serona
Vilanova de la Barca
Vilanova de Segrià
Capital: Lleida
Comarca: Selva
Amer
Anglès
Arbúcies
Blanes
Breda
Brunyola
Caldes de Malavella
Cellera de Ter, la
Fogars de la Selva
Hostalric
Lloret de Mar
Maçanet de la Selva
Massanes
Osor
Riells i Viabrea
Riudarenes
Riudellots de la Selva
Sant Feliu de Buixalleu
Sant Hilari Sacalm
Sant Julià del Llor i Bonmatí
Santa Coloma de Farners
Sils
Susqueda
Tossa de Mar
Vidreres
Vilobí d'Onyar
Capital: Santa Coloma de Farners
Comarca: Solsonès
Castellar de la Ribera
Clariana de Cardener
Coma i la Pedra, la
Guixers
Lladurs
Llobera
Molsosa, la
Navès
Odèn
Olius
Pinell de Solsonès
Pinós
Riner
Sant Llorenç de Morunys
Solsona
Capital: Solsona
Comarca: Tarragonès
Altafulla
Catllar, el
Constantí
Creixell
Morell, el
Nou de Gaià, la
Pallaresos, els
Perafort
Pobla de Mafumet, la
Pobla de Montornès, la
Renau
Riera de Gaià, la
Roda de Barà
Salomó
Salou
Secuita, la
Tarragona
Torredembarra
Vespella de Gaià
Vilallonga del Camp
Vila-seca
Capital: Tarragona
Comarca: Terra Alta
Arnes
Batea
Bot
Caseres
Corbera d'Ebre
Fatarella, la
Gandesa
Horta de Sant Joan
Pinell de Brai, el
Pobla de Massaluca, la
Prat de Comte
Vilalba dels Arcs
Capital: Gandesa
Comarca: Urgell
Agramunt
Anglesola
Belianes
Bellpuig
Castellserà
Ciutadilla
Fuliola, la
Guimerà
Maldà
Nalec
Omells de na Gaia, els
Ossó de Sió
Preixana
Puigverd d'Agramunt
Sant Martí de Riucorb
Tàrrega
Tornabous
Vallbona de les Monges
Verdú
Vilagrassa
Capital: Tàrrega
Comarca: Val d'Aran
Arres
Bausen
Bòrdes, es
Bossòst
Canejan
Les
Naut Aran
Vielha e Mijaran
Vilamòs
Capital: Vielha
Comarca: Vallès Occidental
Badia del Vallès
Barberà del Vallès
Castellar del Vallès
Castellbisbal
Cerdanyola del Vallès
Gallifa
Matadepera
Montcada i Reixac
Palau-solità i Plegamans
Polinyà
Rellinars
Ripollet
Rubí
Sabadell
Sant Cugat del Vallès
Sant Llorenç Savall
Sant Quirze del Vallès
Santa Perpètua de Mogoda
Sentmenat
Terrassa
Ullastrell
Vacarisses
Viladecavalls
Capital: Sabadell/Terrassa
Comarca: Vallès Oriental
Aiguafreda
Ametlla del Vallès, l'
Bigues i Riells
Caldes de Montbui
Campins
Canovelles
Cànoves i Samalús
Cardedeu
Castellcir
Castellterçol
Figaró-Montmany
Fogars de Montclús
Franqueses del Vallès, les
Garriga, la
Granera
Granollers
Gualba
Llagosta, la
Lliçà d'Amunt
Lliçà de Vall
Llinars del Vallès
Martorelles
Mollet del Vallès
Montmeló
Montornès del Vallès
Montseny
Parets del Vallès
Roca del Vallès, la
Sant Antoni de Vilamajor
Sant Celoni
Sant Esteve de Palautordera
Sant Feliu de Codines
Sant Fost de Campsentelles
Sant Pere de Vilamajor
Sant Quirze Safaja
Santa Eulàlia de Ronçana
Santa Maria de Martorelles
Santa Maria de Palautordera
Tagamanent
Vallgorguina
Vallromanes
Vilalba Sasserra
Vilanova del Vallès
Capital: Granollers
