LLEI 4/2000, de 26 de maig, de mesures fiscals i administratives.
El President
de la Generalitat de Catalunya
Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d’acord amb el que estableix l’article 33.2 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, promulgo la següent
LLEI
Preàmbul
La doctrina que ha anat elaborant el Tribunal Constitucional sobre els límits constitucionals de les lleis de pressupostos, continguda, entre moltes altres, en les sentències 174/1998 i 203/1998, distingeix en les lleis de pressupostos, d’una banda, un contingut mínim indispensable, constituït per l’expressió xifrada de la previsió d’ingressos i l’habilitació de despeses, i, de l’altra, un contingut possible, no necessari o eventual, en el sentit que poden incloure matèries diferents de les indispensables, sempre que tinguin una relació directa amb les despeses i els ingressos o amb els criteris de política econòmica general.
No obstant això, és innegable que aquesta tipologia de disposicions no esgota el ventall de possibles normes connexes amb el pressupost com a instrument normatiu, atès que hi ha altres disposicions que, sense tenir una relació directa amb les despeses i els ingressos o amb els criteris de política econòmica general, mantenen una certa relació de complementarietat amb les disposicions pressupostàries, en la mesura que faciliten –en ocasions, fins i tot, amb la modificació substancial de lleis anteriors– el compliment de les que, per llur pròpia naturalesa, tenen caràcter i vigència temporals. En aquest sentit, la present Llei constitueix l’instrument necessari per a implementar les disposicions de la Llei de pressupostos de la Generalitat per a l’any 2000 en diferents àmbits d’actuació de la Generalitat.
D’acord amb aquests criteris, aquesta Llei de mesures fiscals i administratives incorpora un total de trenta-dos articles, estructurats en dos títols (el primer, relatiu a mesures fiscals i el segon, a mesures administratives), set disposicions addicionals i dues disposicions finals.
Pel que fa als continguts, i tot seguint l’estructura de la Llei, convé assenyalar les principals mesures que incorpora el seu articulat.
El títol I, agrupat en tres capítols, fa referència a les mesures fiscals. En primer lloc, destaquen les mesures relatives als impostos cedits per l’Estat a la Generalitat, tant directes com indirectes. D’aquestes, s’ha de fer especial esment a l’increment fins al doble de la deducció per naixement o l’adopció de fills, en el marc de les polítiques de protecció a la família, i a diverses modificacions de la Llei 25/1998, de 31 de desembre, de mesures administratives, fiscals i d’adaptació a l’euro, especialment pel que fa a diverses reduccions de la base imposable de l’impost sobre successions i donacions.
En segon lloc, un altre grup de mesures són les relatives als tributs propis de la Generalitat. Entre aquestes, es recull l’exempció de les aigües termals i minerals del cànon de l’aigua, d’acord amb el que disposa la Llei 29/1985, d’aigües, i s’introdueixen sengles modificacions puntuals en el gravamen de protecció civil. En matèria de taxes i preus públics, la Llei afegeix una taxa per l’emissió de certificacions de presentació de projectes tècnics d’infraestructures comunes de telecomunicacions, que té el seu fonament en diverses disposicions estatals i autonòmiques recents sobre les infraestructures comunes de telecomunicacions: concretament, el Reial decret llei 1/1998, de 27 de febrer, sobre infraestructures comuns en els edificis per a l’accés als serveis de telecomunicació; el Reial decret 279/1999, de 22 de febrer, pel qual s’aprova el Reglament regulador de les infraestructures comunes de telecomunicacions per a l’accés als serveis de telecomunicació a l’interior dels edificis i de l’activitat d’instal·lació d’equips i sistemes de telecomunicacions, i els decrets 172/1999, de 29 de juny, sobre canalitzacions de telefonia i altres serveis per cable en els edificis de nova construcció, i 84/1999, de 23 de març, pel qual s’atribueixen a la Direcció General de Radiodifusió i Televisió diverses funcions sobre les infraestructures comunes de telecomunicacions per a l’accés als serveis de telecomunicació a l’interior dels edificis. Segons aquestes disposicions, les instal·lacions d’infraestructures comunes de telecomunicacions als edificis s’han de concretar en un projecte tècnic. Una vegada realitzada la instal·lació, per tal d’acreditar que aquesta s’ajusta al projecte tècnic, el tècnic competent ha d’elaborar un certificat o, si és el cas, un butlletí d’instal·lació, que haurà de presentar davant la Direcció General de Radiodifusió i Televisió, funció que justifica la taxa establerta. Així mateix, s’estableixen diverses modificacions de taxes ja regulades a la Llei 15/1997, de 24 de desembre, de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya.
El títol II, dividit en cinc capítols, conté les mesures administratives, entre les quals s’inclouen algunes disposicions amb relació a l’àmbit competencial del medi ambient, disposicions en matèria de personal, disposicions sobre finances i patrimoni i disposicions sobre l’empresa pública catalana.
En primer lloc, dins aquest grup de mesures, destaquen les relatives a la distribució de competències i funcions entre els departaments de medi ambient, agricultura, ramaderia i pesca i política territorial i obres públiques, que són conseqüència del Decret 297/1999, de 26 de novembre, de creació i reorganització de departaments de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i que requereixen una norma amb rang de llei, d’acord amb el principi constitucional de reserva de llei. En el mateix sentit, es dóna nova redacció a diversos preceptes de la Llei 25/1998, de 31 de desembre, relatius a la creació de l’Agència Catalana de l’Aigua, en matèria d’òrgans de govern, gestió i assessorament.
En matèria de personal, es fa necessari corregir, modificar i adaptar diverses situacions jurídiques puntuals relatives al règim general de la funció pública, i també incorporar determinades modificacions en els sistemes de promoció interna i formes d’integració a diferents cossos de l’Administració de la Generalitat.
Pel que fa a les mesures relatives a les finances i al patrimoni, es preveuen, d’una banda, diverses modificacions del text refós de la Llei de finances públiques, aprovat pel Decret legislatiu 9/1994, de 13 de juliol, relatives al procediment d’atorgament de subvencions i que tenen per objecte incrementar la concurrència, la publicitat, la simplificació i el control d’aquests procediments. De l’altra, s’introdueixen diverses modificacions a la Llei 11/1981, de 7 de desembre, de patrimoni de la Generalitat, que fan referència, entre d’altres qüestions, a l’adquisició i arrendament d’immobles i drets reals pel sistema de contractació directa i als contractes d’assegurances. També s’inclou una disposició per permetre l’agilitació i la simplificació dels expedients relatius a danys produïts a tercers que no superin les cent mil pessetes.
En darrer terme, s’han inclòs a la Llei diverses disposicions que afecten empreses públiques de la Generalitat: l’Institut Català del Sòl, el Centre de la Propietat Forestal i Ports de Catalunya. La modificació de diversos preceptes de la Llei 4/1980, de 16 de desembre, de creació de l’Institut Català del Sòl, té per finalitat la transformació d’aquest en una entitat de dret públic que actua amb subjecció al dret privat, naturalesa jurídica més conforme amb les activitats i les funcions que aquest ens té encomanades. Pel que fa al Centre de la Propietat Forestal, la modificació és motivada per la reordenació de competències departamentals derivada de l’anteriorment esmentat Decret 297/1999, de 27 de novembre, i, finalment, en matèria de ports, s’introdueixen disposicions relatives al seu règim econòmic i financer.
Títol I
Mesures fiscals
Capítol I
Impostos directes
Secció primera
Impost sobre la renda de les persones físiques
Article 1
Deducció per naixement de fills
Es modifica l’article 29 de la Llei 25/1998, de 31 de desembre, de mesures administratives, fiscals i d’adaptació a l’euro, que queda redactat de la manera següent:
"Article 29
"Deducció per naixement de fills
"En la part corresponent a la Comunitat Autònoma de la quota íntegra de l’impost sobre la renda de les persones físiques pot aplicar-se, juntament amb la reducció percentual que correspongui sobre l’import total de les deduccions de la quota establertes per la Llei de l’Estat reguladora de l’impost, una deducció de 50.000 pessetes pel naixement o l’adopció d’un segon o ulterior fill, esdevingut durant el període impositiu. En l’aplicació de la deducció, s’han d’observar les regles següents:
"a) Cadascun dels progenitors pot deduir, pel sol fet del naixement d’un segon o ulterior fill, la quantitat de 25.000 pessetes. No és obstacle per a l’aplicació de la deducció el fet que el primer fill sigui adoptat.
"b) No és obstacle per a l’aplicació de la deducció el fet que el fill nascut tingui la condició de segon o ulterior tan sols per a un dels progenitors. En aquest darrer cas, es manté el dret de tots dos progenitors a aplicar-se la deducció.
"c) Aquesta deducció és condicionada a la justificació documental adequada i suficient del pressupòsit de fet i dels requisits que determini l’aplicabilitat."
Secció segona
Impost sobre successions i donacions
Article 2
Reduccions de la base imposable
Es modifica l’article 30 de la Llei 25/1998, de 31 de desembre, de mesures administratives, fiscals i d’adaptació a l’euro, que queda redactat de la manera següent:
"Article 30
"Reduccions de la base imposable
"1. En els termes de l’article 13.tres de la Llei 14/1996, de 30 de desembre, de cessió de tributs de l’Estat a les comunitats autònomes i de mesures fiscals complementàries, en les adquisicions mortis causa, incloses les dels beneficiaris de pòlisses d’assegurances de vida, la base liquidable s’obté mitjançant l’aplicació sobre la base imposable de les reduccions següents:
"a) La que correspongui de les incloses als grups següents:
"Grup I: adquisicions per descendents i adoptats menors de vint-i-un anys: 2.655.000 pessetes, més 664.000 pessetes per cada any menys de vint-i-un que tingui el causahavent, sense que la reducció pugui excedir els 7.963.000 pessetes.
"Grup II: adquisicions per descendents i adoptats de vint-i-un o més anys, cònjuges, ascendents i adoptants: 2.655.000 pessetes.
"Grup III: adquisicions per col·laterals de segon i tercer grau, ascendents i descendents per afinitat: 1.330.000 pessetes.
"Grup IV: en les adquisicions per col·laterals de quart grau, graus més distants i estranys, no s’aplica cap reducció per raó de parentiu.
"b) En les adquisicions per persones amb disminució física, psíquica o sensorial, s’aplica una reducció de 26.000.000 de pessetes, juntament amb la que pogués correspondre en funció del grau de parentiu amb el causant. A aquests efectes, es consideren persones amb disminució que dóna dret a la reducció les que tinguin consideració legal de persona amb una minusvalidesa en un grau igual o superior al 33%, d’acord amb el barem a què es refereix l’article 148 del text refós de la Llei general de la Seguretat Social, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1994, de 20 de juny.
"c) Amb independència de les reduccions a què fan referència les lletres a i b, s’aplica una reducció del 100%, amb un límit de 1.530.000 pessetes, sobre les quantitats percebudes pels beneficiaris de contractes d’assegurances sobre la vida, quan llur parentiu amb la persona contractant morta sigui el de cònjuge, ascendent, descendent, adoptant o adoptat. En el cas d’assegurances col·lectives o contractades per les empreses en favor de llurs treballadors, s’ha d’atendre el grau de parentiu entre la persona assegurada i la beneficiària. La reducció és única per subjecte passiu, qualsevol que sigui el nombre de contractes d’assegurança de vida dels quals sigui beneficiari. En el cas que tingui dret al règim de bonificacions i reduccions que estableix la disposició transitòria quarta de la Llei de l’Estat 29/1987, de 18 de desembre, de l’impost sobre successions i donacions, el subjecte passiu podrà optar entre aplicar aquest règim o la reducció que s’estableix en aquest apartat.
"d) Sens perjudici de les reduccions que siguin procedents d’acord amb les lletres a, b i c, en les adquisicions mortis causa que corresponguin al cònjuge, als descendents o adoptats, als ascendents o adoptants o als col·laterals fins al tercer grau del causant, es pot aplicar en la base imposable una reducció del 95% sobre el valor dels béns i els drets següents, en els termes i les condicions que s’especifiquen:
"Primer. El valor net dels elements patrimonials afectes a una empresa individual o a una activitat professional del causant. També s’aplica la reducció respecte als béns del causant utilitzats en el desenvolupament de l’activitat empresarial o professional del cònjuge sobrevivent.
"Segon. Les participacions en entitats, amb cotització o sense cotització en mercats organitzats, per la part que correspongui a la proporció existent entre els actius necessaris per a l’exercici de l’activitat empresarial o professional, minorats amb l’import dels deutes que en deriven, i el valor del patrimoni net de l’entitat. Per a gaudir d’aquesta reducció, cal que es compleixin els requisits següents:
"a) Que l’entitat no tingui per activitat principal la gestió d’un patrimoni mobiliari o immobiliari. S’entén que una entitat no gestiona un patrimoni mobiliari o immobiliari i que, per tant, exerceix una activitat empresarial quan, per aplicació del que estableix l’article 75 de la Llei de l’Estat 43/1995, de 27 de desembre, de l’impost sobre societats, l’entitat esmentada no reuneix les condicions perquè es consideri que més de la meitat del seu actiu està constituït per valors o és de mera tinença de béns.
"b) Que, quan l’entitat tingui forma societària, no hi concorrin els supòsits establerts per l’article 75 de la Llei de l’Estat 43/1995, de 27 de desembre, de l’impost sobre societats, llevat del que estableix la lletra b, número 1, del dit article.
"c) Que la participació del causant en el capital de l’entitat fos almenys del 5%, computat de forma individual, o del 20%, conjuntament amb el cònjuge, els ascendents, els descendents o els col·laterals de segon grau, tant per consanguinitat, com per afinitat o adopció.
"d) Que el causant exercís efectivament funcions de direcció en l’entitat, tasca per la qual percebés una remuneració que representés més del 50% de la totalitat dels seus rendiments d’activitats econòmiques i del treball personal. Als efectes d’aquest càlcul, no s’han de computar entre els rendiments d’activitats econòmiques i del treball personal els rendiments de l’activitat econòmica a què es refereix l’apartat primer. Quan la participació en l’entitat fos conjunta amb alguna o algunes de les persones a què es refereix la lletra c, les funcions de direcció i les remuneracions que en deriven han de complir-se almenys en una de les persones del grup de parentiu.
"Tercer. L’habitatge habitual del causant, amb el límit de 20.400.000 pessetes per cada subjecte passiu. Aquesta reducció és aplicable al cònjuge, als descendents o adoptats i als ascendents o adoptants; en el cas d’un parent col·lateral, per a gaudir d’aquesta reducció per adquisició de l’habitatge habitual ha d’ésser més gran de seixanta-cinc anys i haver conviscut amb el causant durant els dos anys anteriors a la seva mort.
"Quart. Les finques rústiques de dedicació forestal que disposin d’un pla tècnic de gestió i millora forestal aprovat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca o pel Departament de Medi Ambient. També s’aplica la reducció si el pla forestal esmentat és aprovat dins el termini de presentació voluntària establert pel Reglament de l’impost.
"Cinquè. Els béns culturals d’interès nacional i els béns mobles catalogats qualificats i inscrits d’acord amb la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català; els béns inscrits i catalogats del patrimoni històric o cultural de la resta de les comunitats autònomes, d’acord amb la normativa específica que els reguli, i els béns compresos en els apartats u i tres de l’article 4 de la Llei de l’Estat 19/1991, de 6 de juny, de l’impost sobre el patrimoni.
"Sisè. Les reduccions establertes per aquesta lletra d s’apliquen en el cas d’adquisició tant de la plena o nua propietat com de qualsevol altre dret sobre els béns afectats.
"Setè. El gaudi definitiu de la reducció establerta pels apartats primer, segon i tercer d’aquesta lletra d resta condicionat al manteniment dels béns i els drets adquirits en el patrimoni del subjecte passiu durant els set anys següents a la mort del causant, llevat que, al seu torn, morís l’adquirent dins aquest termini.
"Vuitè. Quant a la reducció establerta per l’apartat quart, el gaudi definitiu d’aquesta resta condicionat al manteniment de la titularitat de la finca en el patrimoni de l’adquirent durant els cinc anys següents a la mort del causant, llevat que, al seu torn, morís l’adquirent dins aquest termini.
"Novè. Quant a la reducció establerta per l’apartat cinquè, el gaudi definitiu d’aquesta resta condicionat al manteniment de la titularitat dels béns adquirits en el patrimoni de l’adquirent durant els deu anys següents a la mort del causant, llevat que, al seu torn, morís l’adquirent dins aquest termini o s’adquireixin per la Generalitat de Catalunya.
"Desè. El causahavent no pot fer actes de disposició i operacions societàries que, directament o indirectament, puguin donar lloc a una minoració substancial del valor de l’adquisició.
"Onzè. En el cas d’incompliment dels requisits a què es refereixen els apartats setè, vuitè, novè i desè, el subjecte passiu ha de pagar, dins el termini reglamentari de declaració-liquidació corresponent a actes de transmissió inter vivos, la part de l’impost que s’hagi deixat d’ingressar com a conseqüència de la reducció practicada juntament amb els interessos de demora meritats.
"2. Si uns mateixos béns o drets, en un període màxim de deu anys, fossin objecte de dues o més transmissions mortis causa en favor del cònjuge, dels descendents, dels ascendents, dels adoptants o dels adoptats, en la segona i ulteriors transmissions s’ha de practicar en la base imposable, amb caràcter alternatiu, la més favorable de les dues reduccions següents:
"a) Una reducció en una quantia equivalent a l’import de les quotes de l’impost sobre successions i donacions satisfetes per raó de les transmissions mortis causa precedents.
"b) La reducció que resulti en funció de l’escala següent:
"Primer. Reducció d’un 50% del valor real dels béns i els drets, quan la segona o la ulterior transmissió s’hagi produït dins l’any natural següent comptat des de la data de la primera o l’anterior transmissió.
"Segon. Reducció d’un 30% del valor real dels béns i els drets, quan la segona o la ulterior transmissió mortis causa hagi esdevingut després del primer any i abans del transcurs de cinc anys naturals comptats des de la data de la primera o l’anterior transmissió.
"Tercer. Reducció d’un 10% del valor real dels béns i els drets, quan la segona o la ulterior transmissió s’hagi produït després dels cinc anys naturals següents a la data de la primera o l’anterior transmissió mortis causa.
"Quart. En el cas que les reduccions a què es refereixen els punts primer, segon i tercer d’aquesta lletra recaiguin sobre béns i drets als quals sigui aplicable el que disposa la lletra d de l’apartat 1, el percentatge de reducció només s’aplica al romanent del valor del bé o el dret que no n’és objecte.
"3. L’aplicació de les reduccions a què fa referència l’apartat 2 queda condicionada al fet que, per raó de la primera o l’anterior adquisició mortis causa, s’hagi produït una tributació efectiva en concepte de l’impost sobre successions i donacions, i s’entén sens perjudici de les reduccions que hi escaiguin. En qualsevol cas, s’admet la subrogació de béns o drets sempre que s’acrediti fefaentment."
Capítol II
Impostos indirectes
Secció única
Impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats
Article 3
Transmissions patrimonials oneroses
Es modifica l’article 32 de la Llei 25/1998, de 31 de desembre, de mesures administratives, fiscals i d’adaptació a l’euro, que queda redactat de la manera següent:
"Article 32. Tipus de gravamen en negocis sobre béns immobles
"1. En els termes de l’article 13.quatre de la Llei 14/1996, de 30 de desembre, de cessió de tributs de l’Estat a les comunitats autònomes i de mesures fiscals complementàries, i sens perjudici del que estableix l’apartat 2, la transmissió d’immobles, i la constitució i la cessió de drets reals que recaiguin sobre béns immobles, llevat dels drets reals de garantia, tributa al tipus del 7%.
"2. La segona o ulterior transmissió d’un habitatge i els seus annexos a una empresa a la qual siguin aplicables les normes d’adaptació del Pla general de comptabilitat del sector immobiliari, i sempre que incorporin aquest habitatge al seu actiu circulant, tributa al tipus impositiu del 2%. L’aplicació d’aquest tipus reduït queda sotmesa a les regles següents:
"a) En el supòsit que es transmeti una edificació sencera, el tipus reduït només serà aplicable en relació amb la superfície que es destina a l’habitatge, i queda exclosa la superfície dedicada a locals comercials.
"b) L’aplicació d’aquest tipus impositiu reduït és provisional i, per a elevar-la a definitiva, el subjecte passiu ha de justificar la venda posterior de la finca dins el termini dels dos anys després d’adquirir-la. En el cas que no es vengui la finca dins el termini assenyalat, el subjecte passiu ha de presentar una autoliquidació complementària amb aplicació del tipus impositiu del 5% i els corresponents interessos de demora comptats des de la data final de venciment del període voluntari de presentació de la primera autoliquidació. El termini de presentació d’aquesta segona autoliquidació és el reglamentari de presentació, comptat des de l’endemà de la data final del període de dos anys assenyalat.
"c) S’han d’establir per reglament els mitjans de justificació dels requisits i les condicions a què se subjecta l’aplicació d’aquest tipus reduït."
Capítol III
Tributs propis
Secció primera
Cànons
Article 4
Modificació de la Llei 6/1999, de 12 de juliol, d’ordenació, gestió i tributació de l’aigua
S’afegeix una disposició addicional onzena a la Llei 6/1999, de 12 de juliol, d’ordenació, gestió i tributació de l’aigua, amb el text següent:
"S’exclouen de l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei les aigües minerals i termals."
Article 5
Termini de pagament de quotes impagades pels conceptes de cànon d’infraestructura hidràulica i d’increment de tarifa de sanejament per entitats locals i per societats de capital majoritàriament públic
1. Els deutes en concepte d’increment de tarifa de sanejament i cànon d’infraestructura hidràulica de les entitats locals i societats de capital majoritàriament públic, en la seva condició d’entitats subministradores d’aigua, acreditats amb data anterior al 31 de desembre de 1999, si ja han estat liquidats, gaudiran d’un nou període de cobrament en fase voluntària, per la qual cosa s’ha de notificar novament l’import del deute, sense incloure els interessos meritats fins aquesta data i, a partir d’aquest moment, s’ha de tramitar d’acord amb el procediment de recaptació aplicable en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat. Si no han estat liquidats, s’ha d’efectuar la liquidació corresponent i notificar-la d’acord amb el procediment de gestió vigent.
2. Les entitats subministradores que esmenta l’apartat 1, sens perjudici del que estableix, poden sol·licitar fins al 31 de desembre de 2000 l’ajornament i el fraccionament del deute, d’acord amb el que estableix la normativa aplicable als tributs propis de la Generalitat, sempre sense interessos, per un període màxim de dotze anys, en funció de la relació existent entre el deute i la darrera liquidació aprovada dels ingressos corrents del pressupost brut de les entitats sol·licitants, d’acord amb l’escalat següent:
| Percentatge del deute en relació amb els ingressos corrents del pressupost | Termini màxim d’ajornament |
| Inferior a l’1% | Fins a 2 anys |
| 1% a 5% | Fins a 8 anys |
| Superior al 5% | Fins a 12 anys |
3. L’encaix en el tram de l’escalat que correspongui s’ha de fer, si escau, de manera individualitzada, d’acord amb el pressupost d’ingressos i d’endeutament de l’ens local i la seva capacitat de generació d’estalvi net.
4. Si no s’efectua el pagament d’algun dels terminis del fraccionament autoritzat, per la fracció no pagada s’ha d’iniciar la via de constrenyiment, i, en el cas que no es pagués en els terminis establerts per a ingressar-la en període executiu, es consideren vençudes la resta de fraccions pendents, respecte a les quals s’ha d’iniciar la via de constrenyiment, d’acord amb el que estableix la normativa vigent.
5. Els òrgans competents han de revisar d’ofici els expedients corresponents a les liquidacions impagades, i també els expedients respecte als quals el deutor hagi iniciat el pagament a terminis, per tal d’adequar l’import de les quantitats degudes a les que derivin de l’aplicació del que estableix l’apartat 1.
Secció segona
Gravamen de protecció civil de Catalunya
Article 6
Modificació de la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya
1. Es modifica l’apartat 1, primer, de l’article 59 de la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya, que queda redactat de la manera següent:
"Subjecció i quantia del gravamen
"1. Resten sotmesos al gravamen els següents elements patrimonials afectes a activitats de risc i situats al territori de Catalunya:
"Primer. Les instal·lacions industrials o els magatzems en els quals s’utilitzen, s’emmagatzemen, es dipositen o es produeixen una substància o diverses de les considerades perilloses d’acord amb l’annex I, part 1, Relació de substàncies, i part 2, Categories de substàncies i preparats no denominats específicament en la part 1, del Reial decret 1254/1999, de 16 de juliol, pel qual s’aproven mesures de control dels riscos inherents als accidents greus en els quals intervinguin substàncies perilloses, sempre que la quantitat present en la instal·lació o en el grup d’instal·lacions de què es tracti superi el 10% de les que figuren en la columna 3 de l’annex I, part 1 i part 2 del Reial decret 1254/1999.
"a) Si es tracta de magatzems situats en terrenys qualificats de sòl urbà, el gravamen és exigible si la quantitat emmagatzemada supera, en qualsevol moment al llarg de l’any natural, el 5% de qualsevol de les que figuren en els annexos esmentats i amb els mateixos criteris.
"b) En els supòsits a què es refereixen l’apartat primer i la lletra a, la base del gravamen s’ha de constituir amb la quantitat mitjana anual de substància present en la instal·lació o en el grup d’instal·lacions, expressada en quilograms.
"c) El tipus aplicable s’ha de determinar per a cada substància dividint 250 per les quantitats, expressades en tones, que apareixen en la columna 3 de l’annex I, part 1 i part 2, del Reial decret 1254/1999, de 16 de juliol."
2. Es modifica l’apartat 1 de l’article 64 de la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya, que queda redactat de la manera següent:
"Determinació de la norma aplicable i habilitació en la Llei de pressupostos
"1. Les referències al Reial decret 1254/1999, de 16 de juliol, contingudes en aquesta secció s’entenen fetes a les normes de l’Estat que les modifiquin en execució de les directives comunitàries en aquesta matèria, sempre que les esmentades normes hagin entrat en vigor el primer dia de l’any natural."
Secció tercera
Taxes
Article 7
Modificació del títol II de la Llei 15/1997, de 24 de desembre, de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya
1. Es modifica l’apartat 2 de l’article 55 del capítol II del títol II de la Llei 15/1997, de 24 de desembre, de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, modificada per la Llei 25/1998, de 31 de desembre, de mesures administratives, fiscals i d’adaptació a l’euro, que queda redactat de la manera següent:
"2. La quota de la taxa per la publicació d’anuncis al DOGC no sotmesos a exempció per la normativa vigent és de 2,75 pessetes per espai i mil·límetre d’alçada. La quota corresponent als anuncis amb termini d’urgència és de 4,20 pessetes per espai i mil·límetre d’alçada. En aquests imports s’inclou la publicació en totes dues edicions, la catalana i la castellana."
2. S’afegeix un nou capítol III al títol II de la Llei 15/1997, amb el text següent:
"Capítol III
"Taxa per l’emissió de certificacions de presentació de projectes tècnics d’infraestructures comunes de telecomunicacions als edificis i de butlletins o de certificats d’instal·lació
"Article 56 bis
"Fet imposable
"Constitueix el fet imposable de la taxa l’emissió de certificacions que acreditin la presentació del projecte tècnic de la instal·lació de la infraestructura, del butlletí i, si escau, del certificat d’instal·lació.
"Article 56 ter. Subjecte passiu
"Són subjectes passius de la taxa les persones físiques o jurídiques que sol·liciten l’expedició de les certificacions que constitueixen el fet imposable.
"Article 56 quater. Acreditament
"La taxa s’acredita en el moment de l’expedició de les certificacions, si bé la justificació de l’ingrés de la taxa pot exigir-se en el moment de sol·licitar el servei que constitueix el fet imposable.
"Article 56 quinquies
"Quota
"L’import de la quota de la taxa és de 1.259 pessetes.
"Article 56 sexties
"Afectació
"De conformitat amb l’article 3 d’aquesta Llei, els ingressos derivats de la taxa resten afectats al finançament de les despeses de la Direcció General de Radiodifusió i Televisió per a dotar dels equipaments necessaris per a l’optimització de l’espectre radioelèctric català i la garantia del nivell de qualitat en la recepció dels serveis de telecomunicació als edificis de Catalunya."
Article 8
Modificació del títol VI de la Llei 15/1997, de 24 de desembre, de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya
1. Es modifica l’article 120 de la Llei 15/1997, que queda redactat de la manera següent:
"Article 120. Quota
"L’import de la quota és:
| Pta | |
| "—1 Realització de fotografies |  |
| i filmacions de monuments: | |
| "1.1 Reportatge fotogràfic: | |
| "1.1.1 Fins a 2 hores | 12.000 |
| "1.1.2 Més de 2 hores fins a 1 dia | 50.000 |
| "1.1.3 Per cada dia (horari de visita pública) | 50.000 |
| "—2 Vídeos, espots comercials, | |
| filmacions i rodatges per a cadenes | |
| de televisió i per al cinema i similars: | |
| "2.1 De caire cultural i compatible | |
| amb la visita pública: | |
| "2.1.1 Per cada dia de lloguer | 60.000 |
| "2.1.2 Serveis, per cada dia | 12.000 |
| "2.2 De caire cultural i no compatible | |
| amb la visita pública: | |
| "2.2.1 Per cada dia de lloguer | |
| (de 9 a 21 hores) | 120.000 |
| "2.2.2 Serveis, per cada dia | 12.000 |
| "2.3 De caire comercial: | |
| "2.3.1 Per cada dia de lloguer | |
| (12 hores com a màxim) | 200.000 |
| "2.3.2 Serveis, per cada dia | 12.000 |
"La quota fixada en els apartats 2.1.2, 2.2.2 i 2.3.2 cobreix els subministraments, la neteja ordinària, l’assistència del personal del monument, la megafonia i altres serveis ordinaris dels monuments. Si es produeixen despeses addicionals, se n’ha de satisfer l’import.
"En el cas especificat per l’apartat 2.3.1, l’horari de filmació ha d’ésser autoritzat per l’Oficina de Gestió de Monuments del Departament de Cultura.
| "Pta | |
| "—3 Enregistraments de concerts i similars en els monuments: | |
| "3.1 Per cada dia de lloguer | |
| (12 hores com a màxim) | 120.000 |
| "3.2 Serveis, per cada dia | 12.000 |
"La quota fixada per l’apartat 3.2 cobreix els subministraments, la neteja ordinària, l’assistència del personal del monument, la megafonia i altres serveis ordinaris dels monuments. Si es produeixen despeses addicionals, se n’ha de satisfer l’import.
"L’horari d’enregistrament ha d’ésser autoritzat per l’Oficina de Gestió de Monuments del Departament de Cultura.
| "Pta | |
| "—4 Utilització dels monuments per a exposicions: | |
| "4.1 Exposicions obertes en l’horari normal de visita pública del monument i compatibles amb aquesta: | |
| "4.1.1 Per cada dia de lloguer | 12.000 |
| "4.1.2 Serveis, per cada dia | 12.000 |
"4.2 Si l’exposició és oberta en hores no compreses en l’horari normal de visita pública del monument, la quota fixada per l’apartat 4.1 s’incrementa amb l’import de les despeses originades per aquest motiu.
"4.3 En les exposicions que impliquen la gratuïtat de la visita pública del monument, els organitzadors han de satisfer l’import addicional corresponent als ingressos per venda que el Departament de Cultura deixa de percebre. Aquest import es calcula multiplicant el nombre mitjà de visitants diaris l’any anterior per l’import vigent de la quota en el moment de fer l’exposició i pel nombre de dies que dura l’exposició.
"—5 Utilització fins a dues hores dels monuments per a actes diversos:
| "Pta | |
| "5.1 Monuments de Sant Pere de Rodes, Santes Creus, la Seu Vella, de Lleida, i la Capella de Santa Àgata, | |
| de Barcelona | 80.000 |
| "5.2 Altres monuments | 50.000 |
"—6 Muntatges i desmuntatges d’exposicions, de concerts, de filmacions i d’altres:
| "Pta | |
| "6.1 Per una hora, dins l’horari de visita pública del monument | 3.500 |
| "6.2 Per una hora, fora de l’horari de visita pública del monument | 6.000" |
2. Es modifica l’article 137 quinquies del capítol VIII del títol VI de la Llei 15/1997, que queda redactat de la manera següent:
"Article 137 quinquies
"Quota
"L’import de la quota és:
"1. Reproduccions fotogràfiques.
"1.1 Ampliacions en blanc i negre:
| "Pta | |
| "Mida 9x14 | 978 |
| "Mida 10x15 | 1.005 |
| "Mida 13x18 | 1.012 |
| "Mida 18x24 | 1.044 |
| "Mida 24x30 | 1.094 |
| "Mida 30x40 | 1.174 |
| "Full contacte (35 mm o 6x7) | 1.094 |
"1.2 Reproduccions fotogràfiques en color.
"Les reproduccions s’encarreguen a una empresa concessionària a qui l’usuari ha de pagar el servei de reproducció. A més, l’usuari ha de pagar a l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC):
"– Per l’ús del màster:
| "Pta | |
| "–Per màster fotogràfic format 135 | 108 per còpia. |
| "–Per màster fotogràfic format 120 | 125 per còpia. |
| "Per la gestió | 234 per sol·licitud. |
"1.3 En el cas que les ampliacions en blanc i negre o les reproduccions en color siguin realitzades per l’usuari a l’ANC amb els seus mitjans propis prèviament autoritzats, ha de pagar a l’ANC les tarifes per l’ús del màster i per la gestió que estableix l’apartat 1.2.
"1.4 En el cas que l’usuari sol·liciti una nova autorització per a l’ús d’una imatge de la qual ja té la reproducció, ha de pagar a l’ANC la tarifa per la gestió que estableix l’apartat 1.2.
"2. Reproduccions en microfilm 35 mm.
| "Pta | |
| "–Un fotograma | 84 |
| "–Duplicat d’un rodet | 5.500 |
| "–Reproducció en paper DIN A4 | 20 |
| "–Reproducció en paper DIN A3 | 40 |
"3. Reproduccions de vídeo.
"Les reproduccions s’encarreguen a una empresa concessionària a qui l’usuari ha de pagar el servei de reproducció. A més, l’usuari ha de pagar a l’ANC:
| "Pta | |
| "– Per l’ús del màster (BTC digital) | 236 per minut. |
| "– Per la gestió | 234 per sol·licitud. |
"4. Reproduccions d’enregistraments sonors.
"El sol·licitant ha d’aportar el suport, i ha de pagar a l’ANC:
"– Per la reproducció:
| "Pta | |
| "–Sobre suport DAT o casset | 90 per minut. |
| "–Sobre suport CD-R | 111 per minut. |
| "– Per la gestió : | 234 per sol·licitud. |
"5. Reproduccions d’imatges digitals.
"El sol·licitant ha d’aportar el suport i ha de pagar a l’ANC:
"5.1 Imatges procedents d’originals (35 mm):
| "Pta | |
| "–Una imatge sobre paper DIN A4 | 1.646 |
| "–Dues imatges sobre paper DIN A4 | 1.409 per imatge. |
| "–Tres imatges sobre paper DIN A4 | 1.329 per imatge. |
| "–Quatre imatges sobre paper DIN A4 | 1.290 per imatge. |
| "–Una imatge de CD photo a CD-R | 1.278 per imatge. |
| "–Una imatge de CD-R a CD-R | 1.178 per imatge. |
"5.2 Imatges procedents d’originals (mig format):
| "Pta | |
| "Una imatge sobre paper DIN A4 | 1.753 |
| "Dues imatges sobre paper DIN A4 | 1.516 per imatge. |
| "Tres imatges sobre paper DIN A4 | 1.436 per imatge. |
| "Quatre imatges sobre paper DIN A4 | 1.397 per imatge. |
| "Una imatge de CD photo a CD-R | 1.278 per imatge. |
| "Una imatge de CD-R a CD-R | 1.178 per imatge. |
"6. Tarifes per usos comercials de les reproduccions:
"En el cas que l’usuari destini les reproduccions de documents a ús comercial, ha de pagar a l’ANC, a més de les tarifes de reproducció, les establertes per aquest apartat. En el cas que en el contracte de cessió de drets d’explotació a l’ANC s’hagi previst alguna remuneració per a l’autor del document, aquesta remuneració ha d’ésser satisfeta directament per l’usuari a l’autor.
"6.1 Fotografia
"6.1.1 Ús editorial.
| "Pta | |
| "– Entitats sense finalitat de lucre | 5.000 per imatge. |
| "– Entitats amb finalitat de lucre | 10.000 per imatge. |
"6.1.2 Ús en comunicació pública
| "Pta | |
| "– Entitats sense finalitat de lucre | 10.000 per imatge. |
| "– Entitats amb finalitat de lucre | 15.000 per imatge. |
"6.1.3 Ús publicitari
| "Pta | |
| "– Entitats sense finalitat de lucre | 10.000 per imatge. |
| "– Entitats amb finalitat de lucre | 20.000 per imatge. |
"6.2 Imatge mòbil
"6.2.1 Ús editorial i en comunicació pública
| "Pta | |
| "– Entitats sense finalitat de lucre | 5.000 per minut. |
| "– Entitats amb finalitat de lucre | 10.000 per minut. |
"6.2.2 Ús publicitari
| "Pta | |
| "– Entitats sense finalitat de lucre | 10.000 per minut. |
| "– Entitats amb finalitat de lucre | 20.000 per minut. |
"6.3 So
"6.3.1 Ús editorial i en comunicació pública
| "Pta | |
| "– Entitats sense finalitat de lucre | 2.000 per minut. |
| "– Entitats amb finalitat de lucre | 5.000 per minut. |
"6.3.2 Ús publicitari
| "Pta | |
| "– Entitats sense finalitat de lucre | 2.000 per minut. |
| "– Entitats amb finalitat de lucre | 10.000 per minut. |
"7. Despeses per tramesa de material:
"A sol·licitud de l’usuari, s’envien les reproduccions per correu amb acusament de recepció. En aquest supòsit, l’usuari ha d’abonar les despeses de tramesa d’acord amb les tarifes postals vigents."
Article 9
Modificació del capítol IV del títol VII de la Llei 15/1997, de 24 de desembre, de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya
1. Se suprimeix l’apartat 2 de l’article 156 de la Llei 15/1997.
2. Es modifica l’apartat 1 de l’article 159 de la Llei 15/1997, que queda redactat de la manera següent:
"1. Els titulars dels establiments dedicats al sacrifici d’animals poden deduir el cost de les bestretes del personal auxiliar d’inspecció, regulats per la normativa vigent que estableix les condicions sanitàries de producció i comercialització de carns fresques, sempre que el servei s’hagi prestat d’una manera efectiva i prèvia sota la dependència i el control dels serveis veterinaris oficials. A aquest efecte, es pot computar la reducció aplicant les quanties següents per unitat sacrificada:
"Costos de les bestretes màximes per a auxiliars i ajudants (imports per unitat sacrificada)
"Unitat
| "Pta | |
| "1.1 Boví | |
| "1.1.1 Major, amb més de 218 k per canal | 180 |
| "1.1.2 Menor, amb menys de 218 k per canal | 125 |
| "1.2 Solípede equí | 100 |
| "1.3 Porquí | |
| "1.3.1 Comercial de més de 25 k per canal | 52 |
| "1.3.2 Garrí de menys de 25 k per canal | 14 |
| "1.4 Oví, cabrum i altres remugants | |
| "1.4.1 Amb més de 18 k per canal | 13 |
| "1.4.2 Entre 12 i 18 k per canal | 10 |
| "1.4.3 Menys de 12 k per canal | 4 |
| "1.5 Aviram, conills i caça menor | |
| "1.5.1 Aviram, conills i caça menor | 0,25 |
| "1.5.2 Guatlles, pollastrons i perdius | 0,10" |
Article 10
Modificació del capítol X del títol VII de la Llei 15/1997, de 24 de desembre, de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya
1. Es modifica l’article 187 del capítol X del títol VII de la Llei 15/1997, que queda redactat de la manera següent:
"Article 187. Quota
"L’import de la quota és:
| "Pta | |
| "a) Prova de coneixements teòrics: | 2.500 |
| "b) Prova de coneixements pràctics: | 9.990" |
2. S’afegeix un nou article 187 bis al capítol X del títol VII de la Llei 15/1997, amb el text següent:
"Article 187 bis. Afectació de la taxa
"Aquesta taxa té caràcter finalista, per la qual cosa, i de conformitat amb el que estableix l’article 3 d’aquesta Llei, els ingressos derivats de la taxa resten afectats al finançament del cost del servei prestat pel Departament de Sanitat i Seguretat Social."
Article 11
Modificació del títol IX de la Llei 15/1997, de 24 de desembre, de taxes i preus públics de Catalunya
1. Es modifica l’article 271 del capítol III del títol IX de la Llei 15/1997, que queda redactat de la manera següent:
"3.3. Valoració organolèptica:
| "Pta | |
| "3.3.1. Tast de certificació: | 12.000 |
| "3.3.2. Tast d’informació: | 6.000 |
| "3.3.3. Tast ràpid de classificació/desclassificació: | 3.000" |
2. Es modifica l’enunciat del capítol VIII del títol IX de la Llei 15/1997, que queda redactat de la manera següent:
"Taxa per la llicència de pesca recreativa i la matrícula d’embarcacions i aparells flotants per a la pesca"
3. Es modifica l’article 290 del capítol VIII del títol IX de la Llei 15/1997, que queda redactat de la manera següent:
"Article 290. Fet imposable
"Constitueix el fet imposable de la taxa la prestació dels serveis inherents a l’expedició de les llicències i les matrícules que, d’acord amb la legislació vigent, són necessàries per a practicar la pesca recreativa o per a dedicar embarcacions o aparells flotants a la pesca recreativa."
4. Es modifica l’article 291 del capítol VIII del títol IX de la Llei 15/1997, que queda redactat de la manera següent:
"Article 291
"Subjecte passiu
"Són subjectes passius de les taxes les persones físiques o jurídiques en interès de les quals s’expedeixen les llicències o les matrícules necessàries per a la pesca recreativa o per a l’ús d’embarcacions i aparells flotants quan es practica aquesta pesca."
5. Es modifica l’apartat 1 de l’article 293 del capítol VIII del títol IX de la Llei 15/1997, que queda redactat de la manera següent:
"Article 293. Quota
"La quota de la taxa és:
"1. Llicències de pesca recreativa
"Les durades de les llicències i els imports de les quotes respectives són:
"1.1 Pesca recreativa
| "Pta | |
| "Durada | Import |
| "1 any | 2.000 |
| "2 anys | 3.500 |
| "3 anys | 5.000 |
| "4 anys | 6.000 |
"1.2 Pesca recreativa submarina
| "Durada | Import |
| "1 any | 2.000 |
"1.3 Pesca recreativa col·lectiva
| "Durada | Tipus | Import |
| "1 any | fins a 10 persones | 12.500 |
| "més de 10 persones | 25.000 | |
| "2 anys | fins a 10 persones | 25.000 |
| "més de 10 persones | 50.000 | |
| "3 anys | fins a 10 persones | 37.500 |
| "més de 10 persones | 75.000 | |
| "4 anys | fins a 10 persones | 50.000 |
| "més de 10 persones | 100.000." |
6. Se suprimeix l’article 293.4 del capítol VIII del títol IX de la Llei 15/1997.
7. Es modifica l’article 294 del capítol VIII del títol IX de la Llei 15/1997, que queda redactat de la manera següent:
"Article 294
"Exempcions
"Són exempts de pagar la taxa exigida pel concepte d’expedició de la llicència per a exercir la pesca recreativa els subjectes passius que acreditin documentalment la condició de jubilats i els que estiguin en situació d’incapacitat permanent total o absoluta, o totes dues, i les persones menors de catorze anys."
8. Es modifica l’apartat 3 de l’article 295 del capítol IX del títol IX de la Llei 15/1997, que queda redactat de la manera següent:
"3. Les autoritzacions dels concursos de pesca recreativa."
9. Se suprimeix l’apartat 4 de l’article 295 del capítol IX del títol IX de la Llei 15/1997.
10. Es modifica l’apartat 3 de l’article 298 del capítol IX del títol IX de la Llei 15/1997, que queda redactat de la manera següent:
"3. Per l’autorització de cada concurs de pesca 10.000."
11. Se suprimeix l’apartat 4 de l’article 298 del capítol IX del títol IX de la Llei 15/1997.
Article 12
Modificació del títol XII de la Llei 15/1997, de 24 de desembre, de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya
1. S’afegeix el subapartat 1 a l’apartat 1.1 de l’article 333 del capítol I del títol XII de la Llei 15/1997, amb el text següent:
"1.1.1 Trasllats, ampliacions i modificacions de laboratoris, autoritzats o habilitats, i també la inscripció en el registre de control metrològic: la quota de tramitació és de 7.500 pessetes."
2. Es modifica l’apartat 1.4 de l’article 333 del capítol I del títol XII de la Llei 15/1997, que queda redactat de la manera següent:
"1.4 Verificació periòdica:
"1.4.1 Fetes per l’Administració: la quota d’emissió de l’etiqueta o del certificat de verificació és la corresponent a l’apartat 3.1.1.
"1.4.2 Fetes per un laboratori habilitat o una entitat verificadora autoritzada: la quota de tramitació és de 200 pessetes per aparell o com a màxim el 3% de la tarifa aplicada per l’entitat verificadora autoritzada."
3. Es modifica l’apartat 2 de l’article 333 del capítol I del títol XII de la Llei 15/1997, que queda redactat així:
"2. Resolució d’expedients de concessió i autorització d’activitats industrials i instal·lacions subjectes a reglaments de seguretat industrial i normalització, inscripció en el Registre d’Establiments Industrials de Catalunya i comprovació d’activitats i instal·lacions que no requereixen autorització o concessió prèvies o l’atorgament de les quals no correspon a la Generalitat de Catalunya.
"2.1 Inscripcions en el Registre d’Establiments Industrials de Catalunya.
"2.1.1 Nou establiment que no necessita la presentació de certificat tècnic: 7.900 pessetes.
"2.1.2 Nou establiment que requereixi la presentació de certificat tècnic: 15.800 pessetes.
"2.1.3 Per la inscripció d’un nou establiment derivat de l’acció inspectora, s’aplica el 200% de la quota corresponent a l’apartat 2.1 o 2.2 segons sigui el cas.
"2.2 Altres tipus d’expedients.
"2.2.1 Nova instal·lació o ampliació (base: valor de la instal·lació o de l’ampliació en pessetes).
"2.2.1.1 Fins a 5 milions: 7.455 pessetes.
"2.2.1.2 Més de 5 milions fins a 10 milions: 14.900 pessetes.
"2.2.1.3 Més de 10 milions fins a 20 milions: 29.800 pessetes.
"2.2.1.4 Més de 20 milions fins a 200 milions: 59.585 pessetes.
"2.2.1.5 Més de 200 milions fins a 5.000 milions: 11.920+250N
"2.2.1.6 Més de 5.000 milions: 607.735+125N
"N= nombre de milions o fracció
"2.2.2 Per la inscripció d’instal·lacions que per llur escassa importància no necessiten projecte tècnic, s’aplica el 50% de la quota corresponent de l’apartat 2.2.1.
"2.2.3 Per les pròrrogues i les modificacions de les instal·lacions que afecten la seguretat, quan no pressuposen ampliació de les inscrites en el Registre, s’aplica el 25% de la quota corresponent de l’apartat 2.2.1. La base, en aquest cas, és el valor de les modificacions.
"2.2.4 Quan l’expedient principal comporta, a més, la presentació de separata d’altres reglamentacions de seguretat, s’aplica, pel conjunt, el 150% de la quota corresponent de l’apartat 2.2.1.
"2.2.5 Per les ampliacions, les modificacions o els canvis derivats de l’acció inspectora en ocasió de la revisió, periòdica o a petició de tercers, dels registres, s’aplica el 200% de la quota corresponent de l’apartat 2.2.1."
4. Es modifiquen els apartats 4.5 i 4.6 de l’article 333 del capítol I del títol XII de la Llei 15/1997, que queden redactats de la manera següent:
"4.5 Aprovació dels plans de labors de recursos miners de les seccions A, C i D. La base és el valor del pressupost anual d’explotació: s’aplica el 150% de la quota corresponent de l’apartat 2.2.1."
"4.6 Activitats mineres afins: la base és el valor de la instal·lació o de l’ampliació.
"4.6.1 Inscripció i autorització d’indústries mineres i pedreres, pous, tallers de pirotècnia i polvorins i llurs ampliacions: s’aplica la quota corresponent de l’apartat 2.2.1.
"4.6.2 Canvi de nom, pròrrogues, caducitats, modificacions i canvi de condicions de l’activitat.
"4.6.2.1 Pel canvi de nom, les pròrrogues, les caducitats, les modificacions i el canvi de condicions de l’activitat, s’aplica la quota corresponent de l’apartat 2.2.3.
"4.6.2.2 Per les ampliacions, els canvis de nom, les modificacions o els canvis derivats de l’acció inspectora dels registres, en ocasió de la revisió periòdica o a petició de tercers, s’aplica la quota corresponent a l’apartat 2.2.5."
5. Es modifica l’apartat 5.1.1 de l’article 333 del capítol I del títol XII de la Llei 15/1997, que queda redactat de la manera següent:
"5.1.1 Certificacions, informes i resolucions relatius a la fabricació de tipus únic, certificats de conformitat, certificats de seguretat equivalent i aprovació de tipus d’aparell: 3.495 pessetes."
6. Es modifica l’apartat 5.2 de l’article 333 del capítol I del títol XII de la Llei 15/1997, que queda redactat de la manera següent:
"5.2 Registre d’actuacions d’entitats col·laboradores i d’inspecció i control, d’empreses i de professionals autoritzats: inscripció reglamentària de professionals, empreses i entitats col·laboradores i d’inspecció i control, i també les pròrrogues, els canvis de nom i els canvis de nomenament de tècnics de laboratori autoritzats o habilitats: 5.020 pessetes."
7. S’afegeix l’apartat 6 a l’article 333 del capítol I del títol XII de la Llei 15/1997, amb el text següent:
"6. Còpia autèntica de la targeta d’inspecció tècnica de vehicles: 1.000 pessetes."
8. Es modifica l’apartat 2 de l’article 334 del capítol I del títol XII de la Llei 15/1997, que queda redactat de la manera següent:
"—2 L’import de la taxa per la verificació primitiva d’aparells o productes fabricats que van destinats a la venda no pot ultrapassar el 3% del preu de cost de l’objecte verificat. Quan la taxa fixada en les quotes anteriors l’ultrapassa, aquella es redueix al percentatge esmentat."
Article 13
Modificació del títol XIV de la Llei 15/1997, de 24 de desembre, de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya
1. Es modifica l’article 368 del capítol II del títol XIV de la Llei 15/1997, que queda redactat de la manera següent:
"Article 368. Subjecte passiu
"Són subjectes passius les persones físiques o jurídiques que sol·liciten el servei i els que resten inclosos en les disposicions de l’article 7.1.a i b del Decret 316/1994, de 4 de novembre, modificat pel Decret 296/1998, de 17 de novembre, pel qual s’amplia l’àmbit del distintiu de garantia de qualitat ambiental als serveis."
2. Es modifica l’apartat 2 de l’article 370 del capítol II del títol XIV de la Llei 15/1997, que queda redactat de la manera següent:
"Article 370. Quota
"—2 La quota anual per l’ús del distintiu de garantia de qualitat ambiental que ha de satisfer el fabricant de productes o el distribuïdor amb marca pròpia o els titulars de serveis es determina per l’aplicació de la taula següent:
| "Volum anual de vendes | Pta |
| "2.1 menys de 25 milions de pessetes | 15.000 |
| "2.2 25-50 milions de pessetes | 30.000 |
| "2.3 50-150 milions de pessetes | 60.000 |
| "2.4 150-500 milions de pessetes | 180.000 |
| "2.5 més de 500 milions de pessetes | 300.000 |
"El volum anual de vendes es basa en la facturació del producte o servei amb distintiu. Ni la quota de sol·licitud ni la quota anual no inclouen cap element relatiu al cost de les proves a les quals s’han de sotmetre els productes o serveis objecte de sol·licitud. Aquests costos han d’ésser satisfets pels mateixos sol·licitants a les entitats degudament acreditades per a dur a terme aquestes proves."
3. S’afegeix un nou article 370 bis al capítol II del títol XIV de la Llei 15/1997, amb el text següent:
"Article 370 bis
"Exempcions
"Són exemptes de pagar les taxes fixades per l’article 370 les entitats públiques i privades sense ànim de lucre i les entitats participades per un organisme autònom o empresa dependent de la Generalitat, sempre que aquesta participació superi el 50% del capital."
Secció quarta
Altres normes
Article 14
Termini de prescripció en els tributs propis de la Generalitat de Catalunya
En l’àmbit dels tributs propis de la Generalitat, prescriuen al cap de quatre anys els drets i les accions següents:
a) El dret de l’Administració a determinar el deute tributari mitjançant la liquidació oportuna.
b) L’acció per a exigir el pagament dels deutes tributaris.
c) L’acció per a imposar sancions tributàries.
d) El dret de devolució d’ingressos indeguts.
Títol II
Mesures administratives
Capítol I
Reordenació de competències en matèria de medi ambient
Secció única
Reordenació de competències en matèria de medi ambient
Article 15
Competències assumides pel Departament de Medi Ambient
1. Les competències i les funcions atribuïdes per les disposicions vigents al Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i als seus òrgans, en tot allò que es refereix a l’assignació de representants, competències i funcions en matèria de medi natural, s’han d’entendre referides al departament competent en matèria de medi ambient i als seus òrgans, d’acord amb l’àmbit competencial reconegut per la normativa vigent.
2. Les competències i les funcions atribuïdes per les disposicions vigents al Departament de Política Territorial i Obres Públiques i als seus òrgans en tot allò que es refereix a l’assignació de representants, competències i funcions en matèria d’aigües i obres hidràuliques, s’han d’entendre referides al departament competent en matèria de medi ambient i a l’Agència Catalana de l’Aigua, d’acord amb l’àmbit competencial reconegut per la normativa vigent.
Article 16
Modificació del capítol III del títol I de la Llei 25/1998, de 31 de desembre, de mesures administratives, fiscals i d’adaptació a l’euro
Es modifiquen els següents preceptes de la Llei 25/1998, de 31 de desembre, de mesures administratives, fiscals i d’adaptació a l’euro, pel que fa referència a la creació de l’Agència Catalana de l’Aigua:
a) Es modifica l’apartat 1 de l’article 19, que queda redactat de la manera següent:
"1. Els òrgans de govern, gestió i assessorament de l’Agència són el Consell d’Administració, el Consell per a l’Ús Sostenible de l’Aigua, el director o directora i el gerent o la gerent."
b) Se suprimeixen els apartats 4 i 5 de l’article 19.
c) Es modifica l’apartat 8 de l’article 19, que queda redactat de la manera següent:
"8. El president o presidenta del Consell d’Administració és el conseller o consellera del departament competent en matèria de medi ambient, i n’és vicepresident o vicepresidenta el director o directora de l’Agència Catalana de l’Aigua."
d) Es modifica la lletra a de l’apartat 9 de l’article 19, que queda redactat de la manera següent:
"a) Elaborar i elevar al Govern, per mitjà del departament competent en matèria de medi ambient, la proposta de planificació hidrològica del districte de conca fluvial de Catalunya i les seves revisions dins el seu àmbit de competències, i també la proposta de constitució de societats filials i la participació en altres societats."
e) Es modifica la lletra b de l’apartat 9 de l’article 19, que queda redactada de la manera següent:
"b) Aprovar l’avantprojecte de pressupost de l’Agència, i concertar crèdits d’acord i amb caràcter previ a les autoritzacions que siguin preceptives en cada cas."
f) Es modifica la lletra e de l’apartat 9 de l’article 19, que queda redactada de la manera següent:
"e) Aprovar els convenis i els programes de l’Agència."
Capítol II
Mesures en matèria de personal
Secció primera
Modificacions del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre, pel qual s’aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública
Article 17
Modificacions del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre, pel qual s’aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública
1. Es modifica la lletra a de l’article 27 del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre, pel qual s’aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, que queda redactada de la manera següent:
"a) Ha de regular, amb la finalitat de poder assolir que el 2% de la plantilla sigui cobert per persones discapacitades que tinguin reconeguda la condició legal de disminuïdes, una reserva de fins a un 5% de les places incloses en les ofertes d’ocupació pública."
2. Es modifiquen les lletres b i e de l’apartat 2 de l’article 86 del Decret legislatiu 1/1997, que queden redactades de la manera següent:
"b) Per a tenir cura d’un fill:
"Primer. Els funcionaris tenen dret a un període d’excedència no superior a tres anys per a tenir cura de cada fill, tant si ho és per naturalesa com per adopció o acolliment permanent o preadoptiu, a comptar de la data del naixement, o si escau, de la resolució judicial o administrativa.
"Segon. El període d’excedència és únic per cada subjecte causant. Si durant el període d’excedència un nou subjecte causant dóna dret a un altre període d’excedència, l’inici d’aquest posa fi al primer.
"Tercer. Aquesta excedència constitueix un dret individual dels funcionaris. En el cas que dos funcionaris generin el dret a gaudir-ne pel mateix subjecte causant, l’Administració en pot limitar l’exercici simultani per raons justificades relacionades amb el funcionament dels serveis.
"Quart. El període de permanència en aquesta situació es computa a efectes de triennis, consolidació del grau personal i sistema de previsió o drets passius. Durant el primer any, els funcionaris tenen dret a la reserva del lloc de treball que ocupaven. Un cop transcorregut aquest període, la reserva ho és per a un lloc de la mateixa localitat, i de nivell i retribució iguals."
"e) Per a tenir cura d’un familiar fins al segon grau:
"Primer. Els funcionaris tenen dret a un període d’excedència, de durada no superior a un any, per a tenir cura d’un familiar que estigui al seu càrrec, fins al segon grau, inclusivament, de consanguinitat o afinitat, que per raons d’edat, accident o malaltia no es pugui valer pel seu compte i no tingui una activitat retribuïda.
"Segon. Aquesta excedència comporta els mateixos drets i efectes que els establerts per a l’excedència per tenir a cura d’un fill, regulada per la lletra b i, per tant, no li és aplicable el que estableix l’apartat 4 d’aquest article."
3. Es modifica la lletra b de l’apartat 1 de l’article 88 del Decret legislatiu 1/1997, que queda redactada de la manera següent:
"b) Quan siguin autoritzats per la Generalitat a prestar serveis o col·laborar amb organitzacions no governamentals (ONG) que desenvolupin programes de cooperació, o a complir missions per períodes superiors a sis mesos en organismes internacionals, governs o entitats públiques estrangeres o en programes de cooperació nacionals o internacionals."
4. Es modifiquen els apartats 3, 4 i 5 de l’article 97 del Decret legislatiu 1/1997, que queden redactats de la manera següent:
"3. En casos degudament justificats, per incapacitat física d’un familiar fins al primer grau de consanguinitat o afinitat, també es pot demanar amb les mateixes condicions damunt dites la reducció de la jornada. Excepcionalment, i amb la valoració prèvia de les circumstàncies concurrents en cada cas, també poden demanar la reducció de jornada els funcionaris que tenen al seu càrrec directe un familiar fins al segon grau de consanguinitat o afinitat que requereixi una dedicació especial. A aquests efectes, el departament competent en matèria de funció pública ha d’establir els criteris de concessió d’aquesta reducció de jornada.
"4. En el cas de part, les funcionàries tenen dret a un permís de setze setmanes ininterrompudes, ampliables en cas de part múltiple en dues setmanes més per cada fill a partir del segon. El permís es distribueix a opció de la funcionària sempre que sis setmanes siguin immediatament posteriors al part. En el cas de mort de la mare, el pare pot fer ús de tot el permís o, si escau, de la part que resti del permís.
"No obstant això, i sens perjudici de les sis setmanes immediatament posteriors al part, de descans obligatori per a la mare, en el cas que la mare i el pare treballin, aquesta, en iniciar-se el període de descans per maternitat, pot optar perquè el pare gaudeixi d’una part determinada i ininterrompuda del període de descans posterior al part, bé de manera simultània o successiva amb el de la mare, llevat que en el moment de fer-se això efectiu la incorporació al treball de la mare impliqui risc per a la seva salut.
"En els supòsits d’adopció o acolliment, tant preadoptiu com permanent, de menors de fins a sis anys, el permís té una durada de setze setmanes ininterrompudes, ampliables en el supòsit d’adopció o acolliment múltiple en dues setmanes més per fill a partir del segon, comptades a l’elecció del funcionari, bé a partir de la decisió administrativa o judicial d’acolliment, bé a partir de la resolució judicial per la qual es constitueix l’adopció. La durada del permís és, així mateix, de setze setmanes en els supòsits d’adopció o acolliment de menors més grans de sis anys, quan es tracti de discapacitats o minusvàlids, o que, per les seves circumstàncies i experiències personals o perquè provinguin de l’estranger, tinguin especials dificultats d’inserció social i familiar, degudament acreditades pels serveis socials competents. En el cas que la mare i el pare treballin, el permís s’ha de distribuir a opció dels interessats, que en poden gaudir de manera simultània o successiva, sempre en períodes ininterromputs.
"En els casos de gaudiment simultani de períodes de descans, la suma dels períodes no pot excedir les setze setmanes que estableixen els paràgrafs anteriors o les que corresponguin en cas de part múltiple.
"En els supòsits d’adopció internacional, quan calgui el desplaçament previ dels pares al país d’origen de l’adoptat, el permís previst per a cada cas en aquest apartat es pot iniciar fins a quatre setmanes abans de la resolució per la qual es constitueix l’adopció.
"5. En els casos d’acolliment o d’adopció, les referències legals al moment del part s’entén que són fetes a la decisió administrativa o judicial d’acolliment o a la resolució judicial d’adopció. A aquests efectes, es consideren jurídicament equiparables a l’adopció i a l’acolliment preadoptiu o permanent les institucions jurídiques declarades per resolucions judicials o administratives estrangeres la finalitat i els efectes jurídics de les quals siguin els previstos per a l’adopció i l’acolliment preadoptiu o permanent, sigui quina en sigui la denominació."
5. S’afegeix una disposició addicional vint-i-cinquena al Decret legislatiu 1/1997, amb el text següent:
"1. Els funcionaris de grups de serveis penitenciaris auxiliars tècnics, tècnics especialistes i diplomats que ocupin llocs de treball de servei interior i d’àrea mixta i llocs de comandament intermedis del servei interior poden passar a ocupar llocs de treball de segona activitat en els mateixos serveis penitenciaris o en altres llocs homologats, adequats al seu nivell de titulació, de formació i de coneixements, amb els requisits i les condicions que es determinin, quan compleixin l’edat de cinquanta-set anys i tinguin l’antiguitat que es determini per reglament o quan, segons un dictamen mèdic, tinguin disminuïda la capacitat per a complir el servei ordinari d’una manera previsiblement permanent.
"2. En els llocs de segona activitat els funcionaris perceben les retribucions bàsiques corresponents al seu grup i les de caràcter personal que tenien reconegudes, a més de les complementàries corresponents al lloc de treball de segona activitat que ocupen. En el supòsit que les retribucions totals en el nou lloc de treball siguin inferiors, tenen dret a percebre un complement personal transitori que les iguali amb les retribucions que percebien abans. Aquest complement s’ha de regir pel que estableix la disposició transitòria segona.
"3. S’han de determinar per reglament les circumstàncies i les condicions de la prestació dels serveis de segona activitat, i la composició, el funcionament i les funcions del tribunal mèdic que ha d’emetre el dictamen a què fa referència l’apartat 1."
Secció segona
Cos d’Agents Rurals
Article 18
Promoció interna dels funcionaris del Cos d’Agents Rurals
1. Els funcionaris del Cos d’Agents Rurals amb una antiguitat de tres anys de servei actiu en el Cos que hagin superat un curs específic de formació previ poden accedir per promoció interna a la categoria d’agent rural de primera, del grup C, del mateix Cos mitjançant la superació d’un concurs oposició entre els membres del Cos que tinguin la titulació corresponent al grup C, o una antiguitat de deu anys en un cos o una escala del grup D, o de cinc anys i la superació d’un curs de formació. Aquest últim curs de formació pot constituir una ampliació del curs específic de formació exigible en tots els casos. Mitjançant la modificació del Reglament del Cos d’Agents Rurals, el Govern ha de determinar les funcions de la categoria d’agents rurals de primera.
2. La jubilació forçosa dels funcionaris del Cos d’Agents Rurals es produeix d’ofici en complir els seixanta-cinc anys.
Secció tercera
Cos de Mossos d’Esquadra
Article 19
Modificació de l’apartat 1 de l’article 20 de la Llei 10/1994, d’11 de juliol, de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra
Es modifica l’apartat 1 de l’article 20 de la Llei 10/1994, d’11 de juliol, de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra, que queda redactat de la manera següent:
"1. Per a ingressar a les diferents escales del Cos de Mossos d’Esquadra, s’exigeix complir els requisits que estableixen aquesta Llei i la resta de la normativa aplicable i estar en possessió dels títols corresponents o complir els requisits establerts per l’article 25 bis, d’acord amb la graduació següent:
"a) Escala superior, titulació del grup A.
"b) Escala executiva, titulació del grup B.
"c) Escala intermèdia, titulació del grup C.
"d) Escala bàsica, titulació del grup D."
Article 20
Addició d’un article 25 bis a la Llei 10/1994, d’11 de juliol, de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra
S’afegeix un article 25 bis a la Llei 10/1994, d’11 de juliol, de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra, amb el text següent:
"Article 25 bis
"1. En les convocatòries d’accés a les categories de sergent, de sotsinspector, d’inspector, d’intendent, de comissari i de major també poden participar, en el torn de promoció interna, els membres del Cos que, sense estar en possessió de la titulació exigida per a l’ingrés a les esmentades categories, disposin de la titulació del grup immediatament inferior i compleixin, respectivament, els requisits d’accés establerts pels articles 23, 24 i 25 quant a l’antiguitat, el curs específic impartit per l’Escola de Policia de Catalunya i, si escau, el període de pràctiques de caràcter selectiu.
"2. Els funcionaris del Cos de Mossos d’Esquadra que facin ús de la dispensa de titulació que estableix l’apartat 1 i superin la convocatòria corresponent només poden canviar d’escala, a l’empara d’aquesta dispensa, una vegada al llarg de la seva carrera professional."
Secció quarta
Cos d’Advocats de la Generalitat
Article 21
Modificació de la Llei 7/1996, de 5 de juliol, d’organització dels serveis jurídics de l’Administració de la Generalitat de Catalunya
Es modifiquen els supòsits especificats per la disposició transitòria primera i l’apartat 1 de la disposició transitòria segona de la Llei 7/1996, de 5 de juliol, d’organització dels serveis jurídics de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, de la manera següent:
a) Tenen dret a prendre part en el torn de promoció interna de les convocatòries d’accés al Cos d’Advocats de la Generalitat, a més dels funcionaris que s’esmenten en l’apartat 2 de la disposició transitòria primera, tots els que en el moment d’entrada en vigor d’aquesta Llei siguin funcionaris de carrera de la Generalitat, del Grup A, llicenciats en dret, i hagin prestat serveis d’assessorament o de representació i defensa, durant un període mínim de dos anys, en unitats dedicades preferentment a aquestes activitats.
b) També poden acollir-se al que disposa l’apartat 1 de la disposició transitòria segona de la Llei 7/1996 els qui en data de 20 de juliol de 1996 tinguessin la condició de funcionaris de carrera de la Generalitat de Catalunya del Grup A, llicenciats en dret, i haguessin desenvolupat funcions d’assessorament o de representació i defensa jurídica durant quatre anys, com a mínim, i en la data esmentada estiguessin prestant serveis de representació i defensa en l’antic Gabinet Jurídic Central. El Govern ha d’obrir el procediment oportú, d’acord amb l’apartat 4 de la dita disposició transitòria.
c) Es modifica l’apartat 1 de la disposició transitòria cinquena de la Llei 7/1996, que queda redactat de la manera següent:
"1. Mentre no es cobreixin totes les places de la plantilla del Cos d’Advocats, els funcionaris que presten serveis de representació, de defensa o d’assessorament jurídic, o totes dues funcions alhora, poden continuar desenvolupant aquestes funcions en els llocs que se’ls fixin segons les conveniències del servei. Tanmateix, mentre no es cobreixi la totalitat de les places de la plantilla del Cos d’Advocats, poden crear-se noves places en les unitats centrals del Gabinet Jurídic, amb funcions exclusives de representació i defensa, les quals han d’ésser proveïdes entre funcionaris de l’Escala General d’Administració, llicenciats en dret, amb el nivell que es determini en la relació de llocs de treball, d’acord amb les funcions esmentades. L’exercici d’aquestes funcions no constitueix un mèrit preferent per a l’accés al Cos d’Advocats ni atorga altres drets o deures que els derivats d’aquesta disposició. A aquest personal li és aplicable el que disposa l’apartat 2."
Capítol III
Mesures en relació amb les finances i el patrimoni de la Generalitat
Secció primera
Modificació del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 9/1994, de 13 de juliol, i modificat per la Llei 25/1998
Article 22
Modificació de l’apartat 2 de l’article 13 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 9/1994, de 13 de juliol, i modificat per la Llei 25/1998
Es modifica l’apartat 2 de l’article 13 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 9/1994, de 13 de juliol, i modificat per la Llei 25/1998, que queda redactat de la manera següent:
"2. Les certificacions de descobert acreditatives de deutes tributaris i d’altres ingressos de dret públic, lliurades pels funcionaris competents segons els reglaments, són títols suficients per a iniciar la via de constrenyiment i tenen la mateixa força executiva que la sentència judicial per a procedir contra els béns i els drets dels deutors. A aquests efectes, l’inici de la via de constrenyiment merita pels deutes de dret públic no tributaris els mateixos recàrrecs que s’estableixin amb caràcter general en la normativa tributària."
Article 23
Modificació de l’article 25 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 9/1994
S’afegeix un segon paràgraf a l’article 25 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 9/1994, amb el text següent:
"En el supòsit d’obligacions de la Generalitat derivades d’ingressos indeguts, el càlcul i el procediment dels interessos corresponents es regeixen pel que estableix la normativa tributària."
Article 24
Modificació del capítol IX del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 9/1994 i modificat per la Llei 25/1998
1. Es modifica l’apartat 3 de l’article 88 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 9/1994 i modificat per la Llei 25/1998, que queda redactat de la manera següent:
"3. A les transferències, els és aplicable amb caràcter general el mateix règim econòmic i financer que a les subvencions establert en la secció primera d’aquest capítol, en tot allò que no derivi del caràcter finalista d’aquestes."
2. Es modifica l’apartat 2 de l’article 90 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, que queda redactat de la manera següent:
"2. La concurrència no és preceptiva:
"a) Si les subvencions tenen assignació nominativa en els pressupostos de despeses.
"b) Si la concessió i la quantia de les subvencions deriven del compliment d’una llei.
"c) Si per l’especificitat i les característiques del beneficiari o de l’activitat subvencionada no és possible, d’una forma objectivable, promoure la concurrència pública.
"d) Si els beneficiaris són corporacions i entitats locals i l’objecte de la subvenció és inclòs en plans o en programes prèviament aprovats. En aquest supòsit, els esmentats plans substitueixen les bases reguladores a les quals es refereix l’article 92."
3. Es modifiquen les lletres e i f de l’apartat 2 de l’article 92 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, que queden redactades de la manera següent:
"e) Els límits i els requisits per a autoritzar bestretes o pagaments a compte sobre la subvenció concedida.
"f) La forma i l’import de les garanties que, si escau, s’han de prestar en cas de bestretes o de pagaments a compte de la subvenció."
4. Es modifica la lletra g de l’apartat 2 de l’article 92 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, que queda redactada de la manera següent:
"g) Els criteris de valoració de la sol·licitud de la subvenció en el cas de concurrència competitiva, i la possibilitat de revisar les ja concedides, en especial la possibilitat de modificar la resolució de concessió en el cas d’alteració de les condicions o de l’obtenció concurrent d’altres ajuts."
5. Se suprimeix la lletra i de l’apartat 2 de l’article 92 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya.
6. Se suprimeix l’apartat 3 de l’article 92 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya.
7. Es modifica la lletra c de l’apartat 5 de l’article 92 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, que queda redactada de la manera següent:
"c) El termini per a presentar la documentació."
8. Es modifica el primer incís de la regla primera de l’article 94 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, que queda redactat de la manera següent:
"Primera. El procediment de concessió és, preferentment, el de concurrència competitiva; la resolució que hi posi fi ha d’ésser motivada i ha de contenir com a mínim:"
9. Es modifica la regla segona de l’article 94 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, que queda redactada de la manera següent:
"Segona. El termini màxim per a resoldre i notificar les resolucions de concessió de subvencions és de sis mesos. Un cop transcorregut aquest termini, si no hi ha recaigut cap resolució expressa, s’entén que la sol·licitud és estimada."
10. Es modifica la regla setena de l’article 94 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, que queda redactada de la manera següent:
"Setena. Els ens concedents han de donar publicitat a les subvencions atorgades mitjançant l’exposició d’aquestes en el tauler d’anuncis designat a la convocatòria. Quan es tracti de subvencions d’un import superior a 1 milió de pessetes, s’han de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, tot indicant el beneficiari, la quantitat concedida, les finalitats de la subvenció i el crèdit pressupostari al qual s’han imputat."
11. Es modifica la lletra b de l’article 95 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, que queda redactada de la manera següent:
"b) Acreditar davant l’entitat concedent o, si escau, de l’entitat col·laboradora el que determina la lletra a, i complir els requisits i les condicions que determinin la concessió o el gaudiment de la subvenció, mitjançant els justificants de les despeses o l’activitat que ha de cobrir l’import finançat o, si la subvenció consisteix en un percentatge del cost de l’activitat o la inversió, el cost total corresponent, sens perjudici d’altres mitjans de comprovació que s’hagin establert en les bases reguladores."
12. S’afegeix un segon paràgraf a l’apartat 1 de l’article 97 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, amb el text següent:
"Aquestes actuacions de control tenen una durada màxima d’un any, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució d’inici de les actuacions esmentades, que es poden prorrogar motivadament per un termini igual i hi és aplicable la normativa general reguladora dels procediments administratius."
13. S’afegeix un apartat 5 a l’article 97 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, amb el text següent:
"5. La notificació de l’inici de les actuacions de control implica la interrupció de la prescripció del dret de l’administració a la revocació de les subvencions atorgades i a rescabalar-se, si escau, de les quantitats indegudament percebudes pel beneficiari i dels possibles interessos que corresponguessin. I, en el supòsit que l’esmentat control es perllongui en el temps més del termini establert legalment, sens perjudici de les possibles pròrrogues i suspensions del termini, no produeix l’efecte d’interrupció anterior."
14. Es modifica l’apartat 1 de l’article 98 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, que queda redactat de la manera següent:
"1. El reconeixement de l’obligació i el pagament posterior de la subvenció al beneficiari es produeix si aquest ha justificat, a judici del concedent i d’acord amb la normativa aplicable, la realització de la totalitat de l’objecte de la subvenció, el compliment de les condicions i les seves finalitats. Excepcionalment, si ho estableixen les bases, i amb la justificació prèvia per raó de l’objecte o del subjecte, es poden acordar bestretes amb caràcter previ a la justificació o als pagaments a compte que comportin pagaments parcials, amb la justificació prèvia de l’import equivalent."
15. S’afegeix un apartat 3 a l’article 98 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, amb el text següent:
"3. És un requisit necessari per a percebre subvencions amb càrrec als pressupostos de la Generalitat el compliment dels beneficiaris de les seves obligacions tributàries davant la Generalitat. La tresoreria ha de comprovar, amb caràcter previ al pagament de les subvencions o les bestretes, aquest compliment, i, en cas contrari, s’inicia el procediment de compensació dels crèdits a percebre pel beneficiari fins a cobrir els deutes pendents."
16. Es modifica l’apartat 3 de l’article 100 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, que queda redactat de la manera següent:
"3. Els beneficiaris, les persones físiques o jurídiques, han de respondre directament de les quantitats a retornar; pel que fa a les persones jurídiques, en són responsables subsidiaris els administradors que van votar favorablement els acords que són causa de l’incompliment o no s’hi van oposar o els van consentir i, en el cas que s’hagin dissolt, de les obligacions pendents. La responsabilitat és solidària per als socis o partícips en el cas de dissolució o de liquidació i fins al límit de la quota de liquidació."
17. S’afegeix un apartat 4 a l’article 100 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, amb el text següent:
"4. El termini de prescripció del dret de la Generalitat a la revocació i, si escau, el rescabalament dels fons rebuts per beneficiaris de subvencions és de cinc anys a comptar des de la data de finalització del termini de justificació de l’objecte de la subvenció, o bé des de la data de presentació dels justificants corresponents, si és anterior."
Secció segona
Normes patrimonials
Article 25
Modificació de la Llei 11/1981, de 7 de desembre, de patrimoni de la Generalitat, modificada per la Llei 25/1998
1. S’afegeix un apartat 4 a l’article 13 de la Llei 11/1981, de 7 de desembre, de patrimoni de la Generalitat, modificada per la Llei 25/1998, amb el text següent:
"4. Tant en el supòsit de l’apartat 1 com en el de l’apartat 2 poden adquirir-se immobles vinculant-los al pagament d’una prestació periòdica en qualsevol de les modalitats regulades pel dret de cens en la legislació civil catalana, i es poden assumir, si cal, els compromisos previs que, sense comportar obligacions pecuniàries amb venciment anterior a l’adquisició definitiva dels drets, siguin adequats a aquesta finalitat, i en correspon al Govern l’autorització. S’ha de donar compte al Parlament d’aquestes adquisicions."
2. S’afegeix un apartat 3 a l’article 14 de la Llei 11/1981, amb el text següent:
"Els arrendaments d’immobles mitjançant contractes d’arrendament financer immobiliari correspon d’autoritzar-los al Govern, i s’ha de donar compte al Parlament de les adquisicions fetes d’acord amb aquests arrendaments. Així mateix, correspon al Govern la resolució voluntària d’aquest tipus de contractes."
3. Es modifica l’apartat 1 de l’article 28 de la Llei 11/1981, que queda redactat de la manera següent:
"1. Quan requereixin l’execució d’obres de caràcter permanent, l’ús dels béns especificats per l’article 27 ha d’ésser atorgat mitjançant una concessió administrativa pel procediment de publicitat i concurrència i per un temps limitat, que no podrà excedir de seixanta anys, llevat que unes lleis especials estableixin un termini diferent."
4. S’afegeix una disposició addicional segona a la Llei 11/1981, amb el text següent:
"Adquisició o arrendament de locals o immobles i drets reals pel sistema de contractació directa
"1. Els organismes, les entitats autònomes o les empreses públiques de la Generalitat de Catalunya i les empreses en què la Generalitat participa majoritàriament que han d’adquirir per mitjà de qualsevol títol locals, immobles o drets reals o n’han de disposar com a arrendataris, ocupants o usuaris, pel sistema de contractació directa, han de trametre a la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, prèviament a la formalització del contracte corresponent, una còpia íntegra de l’expedient de contractació per a l’emissió de l’informe favorable, que té el caràcter de vinculant. Els dits organismes, entitats o empreses han de procedir de la mateixa manera en qualsevol contracte o document de modificació o de substitució total o parcial o de resolució dels esmentats abans. Un cop signat, han de trametre a la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya una còpia o una fotocòpia degudament compulsada del contracte o del document. Aquest informe no cal respecte a les adquisicions de béns per a empreses públiques amb la finalitat de retornar-les al tràfic jurídic privat, d’acord amb les funcions que tenen atribuïdes.
"2. El que estableix aquesta disposició s’aplica a totes les entitats, les empreses o les societats a què es refereix l’article 1.a i b de la Llei 4/1985, de 29 de març, de l’Estatut de l’empresa pública catalana, a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, al Servei Català de la Salut i, en general, a totes les entitats en les quals la participació directa o indirecta o la representació de la Generalitat de Catalunya és majoritària."
5. S’afegeix una disposició addicional tercera a la Llei 11/1981, amb el text següent:
"Contractes d’assegurances
"1. Tots els nous contractes d’assegurances duts a terme pels organismes autònoms de la Generalitat, per les empreses i les societats a què es refereix l’article 1.a i b de la Llei 4/1985, de 29 de març, de l’Estatut de l’empresa pública catalana, per la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, pel Servei Català de la Salut i per les entitats gestores de la Seguretat Social, inclòs l’Institut Català de la Salut i, en general, per les entitats en les quals la participació directa o indirecta o la representació de la Generalitat sigui majoritària han d’ésser objecte d’un informe favorable previ de la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya. Aquest informe, que té un caràcter vinculant, ha d’ésser emès en el termini d’un mes.
"2. Per a l’emissió de l’informe a què fa referència l’apartat 1, que té per objecte el plec de prescripcions tècniques i, en especial, el pressupost de licitació, s’ha de trametre a la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya tot l’expedient, incloent-hi, si escau, els plecs de clàusules administratives particulars i els plecs de prescripcions tècniques i també una còpia del contracte d’assegurances subscrit.
"3. Si es mantenen les mateixes condicions tècniques i econòmiques per a la renovació de contractes d’assegurances que ja tenen l’informe previ, aquest només s’ha de comunicar a la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya. En el cas que es modifiquin o variïn algunes de les condicions del contracte d’assegurances, s’ha de sol·licitar el corresponent informe previ a l’esmentada Direcció General."
Article 26
Expedients relatius a danys produïts a tercers
Els expedients oberts amb motiu de reclamacions derivades de danys a tercers que no superin les 100.000 pessetes poden ésser tramitats i resolts sense necessitat d’intervenció de l’Administració consultiva.
Capítol IV
Mesures sobre l’empresa pública catalana
Secció primera
Institut Català del Sòl
Article 27
Modificació de la Llei 4/1980, de 16 de desembre, de creació de l’Institut Català del Sòl
1. Es modifica l’article 1 de la Llei 4/1980, de 16 de desembre, de creació de l’Institut Català del Sòl, que resta redactat de la manera següent:
"1. L’Institut Català del Sòl és una entitat de dret públic de la Generalitat, sotmesa al règim que estableix l’article 1.b, 1r, de la Llei 4/1985, de 29 de març, de l’Estatut de l’empresa pública catalana, i l’article 4.2 del Decret legislatiu 9/1994, de 13 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, que ajusta la seva activitat al dret privat i al dret públic en els supòsits que aquesta Llei determina.
"2. L’Institut Català del Sòl queda adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques, el qual exerceix el control d’eficàcia de la seva activitat.
"3. L’Institut Català del Sòl ha de promoure les actuacions necessàries, tant en l’aspecte organitzatiu com en el funcional, per tal de permetre una utilització del sòl d’acord amb l’interès general i per a impedir l’especulació i afavorir l’efectivitat del dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat.
"4. L’Institut Català del Sòl, com a instrument de política de sòl i d’habitatge, és l’administració urbanística actuant, mitjançant la qual la Generalitat exerceix les seves competències d’execució del planejament, d’acord amb aquesta Llei i amb la legislació urbanística vigent.
"5. L’objectiu de l’Institut Català del Sòl és la promoció de sòl urbanitzat i el foment de l’habitatge, amb la finalitat d’atendre necessitats col·lectives, remodelacions urbanes, creació d’espais lliures i zones verdes, dotacions i equipaments."
2. Es modifica l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 4/1980, que resta redactat de la manera següent:
"1. Són funcions de l’Institut Català del Sòl:
"a) Programar actuacions de promoció de sòl urbanitzable i remodelacions urbanes.
"b) Promoure, tant de manera directa com convinguda, habitatges públics i la rehabilitació o la remodelació d’aquests.
"c) Programar i executar actuacions de rehabilitació de nuclis antics.
"d) Redactar els instruments urbanístics que s’hagin de desenvolupar directament per mitjà de l’Institut Català del Sòl o bé amb la col·laboració d’aquest.
"e) Exercir la gestió urbanística en execució de plans, propis o assumits com a tals, per qualsevol dels sistemes d’actuació establerts per la legislació urbanística. En el desenvolupament d’aquesta activitat ha d’assumir la qualitat d’Administració actuant si així ho estableix el pla que s’executa, amb els drets i els deures que la normativa urbanística li atorga.
"f) Redactar, tramitar i aprovar projectes de reparcel·lació, de compensació i d’urbanització, en les actuacions que assumeixi en qualitat d’Administració actuant.
"g) Adquirir sòl, fins i tot mitjançant expropiació forçosa, com a beneficiari, de terrenys destinats a la creació de sòl urbanitzat, la formació de reserves de sòl, la promoció d’habitatge públic, la creació de dotacions i equipaments, zones verdes i espais lliures o qualsevol altra finalitat anàloga de caràcter urbanístic. La potestat expropiatòria correspon al Departament de Política Territorial i Obres Públiques.
"h) Redactar projectes d’edificació.
"i) Alienar, permutar i cedir terrenys i edificis de la seva propietat.
"j) Constituir, transmetre, modificar i extingir els drets d’hipoteca, superfície, censos, servituds i, en general, qualsevol dret real sobre els terrenys i les edificacions que són propietat de l’Institut Català del Sòl.
"k) Protegir i defensar el seu patrimoni.
"l) Arrendar béns mobles i immobles.
"m) Exercir la gestió de les fiances d’arrendament de finques urbanes i del Registre de Fiances dels Contractes de Lloguer, d’acord amb les disposicions vigents.
"n) Qualsevol altra que li encomani la llei o el Govern de la Generalitat."
3. Es modifica l’article 6 de la Llei 4/1980, que resta redactat de la manera següent:
"1. L’Institut Català del Sòl es regeix pels òrgans següents:
"a) El Consell d’Administració.
"b) El director o la directora.
"2. L’Institut Català del Sòl ha de comptar amb l’estructura suficient per a atendre les funcions que té encomanades.
"3. Les relacions entre l’Institut Català del Sòl i el seu personal es regeixen pel dret laboral. No obstant això, pot disposar dels funcionaris necessaris per al desenvolupament de les funcions que així ho requereixin.
"4. La selecció del personal, llevat del personal directiu, s’ha de fer mitjançant publicitat i d’acord amb els principis de mèrits i capacitats i dins dels límits pressupostaris."
4. Es modifica l’article 7 de la Llei 4/1980, que resta redactat de la manera següent:
"1. El Consell d’Administració té atribuïdes les més àmplies facultats en l’actuació i la gestió de l’Institut Català del Sòl.
"2. El Consell d’Administració és integrat, en tot cas, pels representants de la Generalitat que assenyali el Govern, i pel director o directora. N’és president o presidenta el conseller o consellera del Departament de Política Territorial i Obres Públiques. El vicepresident o vicepresidenta és nomenat pel titular d’aquest Departament.
"3. El secretari o secretària del Consell d’Administració, amb veu i sense vot, és designat pel Consell d’Administració, a proposta del president o presidenta.
"4. Si s’inclouen en l’ordre del dia assumptes que afectin un o diversos municipis, o una comarca, el president o presidenta pot convocar l’alcalde o alcaldes corresponents o el president o presidenta del Consell Comarcal, si escau, els quals poden assistir, acompanyats de la persona que designin, a la deliberació de l’assumpte pel qual hauran estat convidats, i prendre-hi part amb veu i sense vot.
"5. L’estatut del règim interior de l’Institut Català del Sòl ha de desplegar per reglament la composició i el funcionament del Consell d’Administració i ha de concretar les seves funcions específiques, i també l’estructura organitzativa i el règim de funcionament de l’entitat. L’estatut pot crear altres òrgans de gestió per a l’impuls de polítiques concretes."
5. Se suprimeixen els articles 8 i 9 de la Llei 4/1980.
6. Es modifica l’article 10 de la Llei 4/1980, que resta redactat de la manera següent:
"La direcció és l’òrgan executiu que dirigeix el funcionament de l’Institut, n’ostenta la representació i exerceix les funcions específiques que determini l’estatut del règim interior de l’Institut."
7. Es modifica l’article 13 de la Llei 4/1980, que resta redactat de la manera següent:
"1. L’activitat de l’Institut Català del Sòl se sotmet, amb caràcter general, a les normes de dret civil, mercantil o laboral que li són aplicables. No obstant això:
"a) El règim d’adopció d’acords i funcionament del Consell d’Administració es subjecta a la normativa general sobre òrgans col·legiats, aplicable a la Generalitat de Catalunya.
"b) En la seva actuació com a administració actuant en l’execució del planejament està subjecte al que estableixi la normativa urbanística vigent a Catalunya.
"c) També estan subjectes al dret públic les relacions jurídiques externes que derivin d’actes de limitació, intervenció, control i sanció, els expropiatoris i, en general, actes que afectin la utilització del sòl o de l’habitatge d’acord amb l’interès general i per a evitar l’especulació i que impliquin actuació de sobirania o exercici de potestats administratives, inclòs el règim d’impugnació d’actes, el silenci administratiu i el procediment de recaptació.
"2. El règim de comptabilitat de l’Institut és el corresponent al sector públic i el seu control financer s’ha d’ajustar al que estableix l’article 71 del Decret legislatiu 9/1994, de 13 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya. La contractació de l’Institut s’ha de regir pel que estableix la legislació vigent en matèria de contractació administrativa i, en tot cas, s’han de garantir els principis de publicitat i de lliure concurrència.
"3. Els actes de l’Institut Català del Sòl sotmesos al dret administratiu són susceptibles de recurs d’alçada davant el conseller o consellera de Política Territorial i Obres Públiques. Els recursos extraordinaris de revisió s’interposen davant el mateix òrgan que hagi dictat l’acte impugnat.
"4. La interposició de recurs contenciós administratiu és procedent d’acord amb el que estableixi la Llei reguladora d’aquesta jurisdicció.
"5. L’exercici d’accions civils i laborals es regeix per les normes d’aplicació general. Les reclamacions prèvies a la via civil s’han d’interposar davant el conseller o consellera de Política Territorial i les reclamacions prèvies a la via laboral davant el secretari o secretària general del Departament de Política Territorial i Obres Públiques."
Secció segona
Centre de la Propietat Forestal
Article 28
Modificació de la Llei 7/1999, de 30 de juliol, del Centre de la Propietat Forestal
1. Es modifica l’apartat 2 de l’article 1 de la Llei 7/1999, de 30 de juliol, del Centre de la Propietat Forestal, que queda redactat de la manera següent:
"2. El Centre de la Propietat Forestal s’adscriu al departament competent en matèria de medi ambient i té com a finalitat bàsica la de regular i ordenar la gestió forestal, i també promoure la conservació, el desenvolupament sostenible i la millora dels boscos i dels terrenys forestals de titularitat privada de Catalunya."
2. Es modifica l’apartat 3 de l’article 10 de la Llei 7/1999, de 30 de juliol, del Centre de la Propietat Forestal, que queda redactat de la manera següent:
"3. La forma de designació dels membres de l’Òrgan Consultiu s’ha de regular per Reglament, i correspon al conseller o consellera del departament competent en matèria de medi ambient de nomenar-los a proposta de les entitats respectives."
Secció tercera
Ports de Catalunya
Article 29
Modificació de l’article 68 de la Llei 5/1998, de 17 d’abril, de ports de Catalunya
S’afegeix un apartat setè a l’article 68 de la Llei 5/1998, de 17 d’abril, de ports de Catalunya, amb el text següent:
"7. De conformitat amb el que estableix l’article 8 del Decret legislatiu 9/1994, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, els ingressos derivats del cànon d’explotació que acreditin els ports, les dàrsenes, les instal·lacions marítimes i marines interiors a la Generalitat de Catalunya s’han d’acreditar davant el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, i resten afectats a la millora i la conservació del sistema portuari català. El Departament de Política Territorial i Obres Públiques, mitjançant la direcció general competent en matèria de ports, ha d’establir en cada moment les prioritats en l’aplicació d’aquests recursos."
Article 30
Modificació de l’article 93 de la Llei 5/1998, de 17 d’abril, de ports de Catalunya
Es modifica l’article 93 de la Llei 5/1998, de 17 d’abril, de ports de Catalunya, que queda redactat de la manera següent:
"1. Ports de la Generalitat ha d’exigir l’abonament de les tarifes pels serveis portuaris que presta, les quals es regulen en l’annex 1. Aquestes tarifes tenen el caràcter de preus privats.
"2. Correspon al conseller o consellera de Política Territorial i Obres Públiques, a proposta de Ports de la Generalitat, aprovar l’actualització anual de les tarifes, d’acord amb l’evolució dels diferents components del cost dels serveis i amb els criteris de política portuària que estableixi.
"3. El tràfic portuari que utilitzi instal·lacions en règim de concessió administrativa, construïdes o no per particulars, és subjecte al pagament a Ports de la Generalitat de les tarifes que s’estableixin en les clàusules de concessió, amb les bonificacions i les exempcions que hi siguin determinades."
Article 31
Addició d’un nou annex a la Llei 5/1998, de 17 d’abril, de ports de Catalunya
1. L’annex de la Llei 5/1998, de 17 d’abril, de ports de Catalunya, relatiu al domini públic portuari adscrit a Ports de la Generalitat, al qual es remet l’article 10 de la dita Llei, passa a ésser numerat com a annex 2.
2. S’afegeix un nou annex a la Llei 5/1998, l’annex 1, amb el text següent:
"1. Disposicions generals
"1.1 Determinació
"a) Les tarifes es determinen d’acord amb els supòsits, l’estructura i els elements essencials que es regulen en aquesta disposició.
"b) Les quanties bàsiques establertes per a cada tarifa s’han de disminuir o augmentar amb les reduccions o els increments continguts en les successives regles particulars que, si escau, corresponen, sempre que no se n’estableixi expressament la incompatibilitat.
"c) A l’import resultant de multiplicar la quantia determinada d’acord amb el que disposa la lletra b pel nombre d’unitats de la seva base corresponent, se li han d’aplicar, si escau, les reduccions o els increments aprovats pel Comitè Executiu de Ports de la Generalitat, en funció de la política comercial que s’adopti.
"d) A l’import resultant se li ha d’aplicar l’IVA, de conformitat amb la normativa específica que en resulta aplicable.
"1.2 Exempcions
"a) Són exempts del pagament de les tarifes els serveis generals portuaris prestats directament per Ports de la Generalitat a les entitats i les administracions públiques quan portin a terme activitats de vigilància, de repressió del contraban, de salvament i lluita contra la contaminació marina i les relacionades amb la defensa, la seguretat o similars.
"b) El material i les embarcacions de la Creu Roja dedicats a tasques pròpies que té encomanades aquesta institució poden ésser objecte d’exempció.
"1.3 Termini per al pagament de les tarifes i els recàrrecs per demora
"a) El termini màxim per a fer efectius els deutes originats per l’aplicació d’aquestes tarifes és de trenta dies naturals des de la data de notificació de les factures corresponents.
"b) Un cop transcorregut el termini establert per la lletra a, si els deutes no han estat satisfets, s’ha d’imposar un recàrrec per demora consistent a aplicar a les quantitats degudes l’interès legal del diner vigent, durant el període en què s’hagi incorregut en mora.
"c) El Comitè Executiu de Ports de la Generalitat, ateses les circumstàncies de cada cas, pot graduar l’aplicació del recàrrec o dispensar-ne l’exigència.
"1.4 Reclamacions contra les liquidacions de tarifes
"a) Contra les liquidacions de les tarifes per serveis prestats directament per Ports de la Generalitat és procedent la reclamació prèvia a l’exercici d’accions civils.
"b) La reclamació es pot interposar davant el conseller o consellera de Política Territorial i Obres Públiques d’acord amb el que disposa l’article 26.4 de la Llei 5/1998, del 17 d’abril, de ports de Catalunya, en el termini d’un mes des de la notificació de la liquidació.
"c) La interposició d’una reclamació no suspèn l’obligació d’efectuar el pagament de la liquidació en el termini establert per la lletra b.
"d) El termini per a resoldre la reclamació és de tres mesos des que ha estat interposada, un cop transcorregut el qual es pot entendre desestimada.
"e) En les factures emeses per Ports de la Generalitat s’ha d’incloure la clàusula de submissió als tribunals de Barcelona.
"1.5 Concerts
"Els caps de zona poden proposar al gerent de Ports de la Generalitat els concerts econòmics per a l’aplicació de tarifes pels serveis prestats directament per Ports de la Generalitat, amb l’objecte de captació de nous tràfics o consolidació dels existents, amb els usuaris que ho sol·licitin i en les condicions aprovades pel Comitè Executiu.
"1.6 Mesures per a garantir el cobrament de les tarifes
"a) Suspensió temporal del servei
"a.1) Ports de la Generalitat, en el cas d’impagament reiterat de les tarifes meritades per la prestació de serveis portuaris en qualsevol dels ports que té adscrits, pot suspendre temporalment la prestació del servei al deutor, amb el requeriment previ a aquest i amb la comunicació al capità marítim si afectés la navegació marítima.
"a.2) Als efectes del que estableix l’apartat a.1, s’entén que hi ha impagament reiterat quan Ports de la Generalitat ha requerit al subjecte obligat el pagament de la factura pendent almenys una vegada després de la liquidació de la factura corresponent. Ports de la Generalitat ha d’advertir expressament el subjecte obligat que, si no es fa efectiu el pagament de la factura en el termini que té fixat, procedirà a suspendre temporalment la prestació del servei de què es tracti.
"a.3) La suspensió temporal de la prestació del servei es manté fins que no es fa efectiu el pagament o es garanteix suficientment, a judici de Ports de la Generalitat, el deute que va generar la mateixa suspensió.
"a.4) Si el servei prestat objecte de suspensió consisteix en la utilització de superfícies, emmagatzematge, locals i edificis, la suspensió acordada de conformitat amb el que disposen els apartats anteriors porta implícita l’obligació del deutor de deixar lliures i a disposició de Ports de la Generalitat els béns ocupats. A aquests efectes, es faculta Ports de la Generalitat per a retirar subsidiàriament, a càrrec del subjecte deutor obligat al pagament, els béns, els materials i els objectes que pertoqui, afegint les despeses que en derivin al deute pendent.
"a.5) La suspensió temporal acordada de conformitat amb el que estableixen els apartats anteriors faculta Ports de la Generalitat per a suspendre el subministrament d’energia elèctrica, d’aigua o similars.
"b) Dipòsit previ
"Ports de la Generalitat pot exigir el dipòsit previ o la constitució d’avals, i també emetre factures a compte, amb l’objecte de garantir el cobrament de l’import de les tarifes pels serveis que siguin sol·licitats en l’àmbit de la seva competència, sens perjudici de la liquidació final resultant.
"1.7 Facturació relativa a béns abandonats
"a) Ports de la Generalitat ha de suspendre la facturació dels serveis respecte a les mercaderies, les embarcacions, els vehicles o qualsevol objecte o artefacte que prèviament declari en abandonament.
"b) Als efectes del que estableix la lletra a, s’entén que hi ha abandonament a partir dels cinc mesos d’impagament i quan el possible valor en venda no assoleixi l’import de la facturació emesa no abonada; tot això sens perjudici de la competència de l’Administració de Duanes en la determinació de l’abandonament de mercaderies incloses en procediment de despatx.
"c) Prèviament a la declaració d’abandonament, s’ha de publicar mitjançant edicte en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i en el tauler d’anuncis de l’ajuntament de l’últim domicili conegut del deutor, per un termini no inferior a vint dies naturals, la tramitació de l’expedient d’abandonament, per tal que el propietari o propietària o qui en dret sigui procedent pugui abonar els seus deutes i retirar els béns en presumpte abandonament. Un cop transcorregut aquest termini, s’ha de fer, sense cap altre tràmit, la declaració d’abandonament i s’ha de posar a la venda en subhasta pública, amb l’anunci previ en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i en el tauler d’anuncis de l’ajuntament de l’últim domicili conegut, amb una antelació de quinze dies.
"1.8 Facturació relativa a béns litigiosos
"Els drets econòmics meritats per mercaderies, embarcacions, vehicles o qualsevol objecte o artefacte sotmesos a procediments legals o administratius han d’ésser exigits als qui en resultin ser els propietaris o titulars, en els termes de les corresponents sentències o resolucions. No es pot efectuar la retirada dels esmentats béns si no s’ha fet efectiva la liquidació corresponent.
"1.9 Acceptació de les condicions de la prestació de serveis
"La petició, la utilització o l’acceptació del servei impliquen la conformitat de l’usuari amb les condicions establertes per aquesta disposició, amb la normativa general aplicable i amb les normes particulars per a la prestació d’aquest, i també amb les quanties de les tarifes aplicables per Ports de la Generalitat.
"1.10 Definicions
"Als efectes d’aplicar aquestes tarifes, s’entén per:
"a) Aigües del port
"Les superfícies d’aigua incloses dins la zona de servei portuària configurada tant per les aigües portuàries interiors arrecerades o delimitades per instruments de senyalització marítima com les exteriors immediatament adjacents a les obres d’abric i de bocana, de conformitat amb el que disposa l’article 27.2 de la Llei 5/1998, de ports de Catalunya.
"b) Tipus de navegació
"Navegació interior: és la que transcorre íntegrament dins l’àmbit d’un determinat port o d’altres aigües interiors espanyoles.
"Navegació de cabotatge: és la que, no essent navegació interior, es fa entre ports o punts situats en zones en què Espanya exerceix sobirania, drets sobirans o jurisdicció.
"Navegació exterior: és la que es fa entre ports o punts situats en zones en què Espanya exerceix sobirania, drets sobirans o jurisdicció i ports o punts situats fora de les esmentades zones.
"Navegació extranacional: és la que es fa entre ports o punts situats fora de les zones en què Espanya exerceix sobirania, drets sobirans o jurisdicció.
"c) Operacions de tràfic portuari
"S’entén per tràfic portuari les operacions d’entrada, sortida, atracada, desatracada, estada i reparació de vaixells en port i les de transferència entre aquests i terra o altres mitjans de transport, de mercaderies de qualsevol tipus, de pesca, d’avituallament i de passatgers o tripulants, i també l’emmagatzematge temporal de les esmentades mercaderies en l’espai portuari.
"S’entén per transbordament l’operació per la qual es traslladen les mercaderies d’un vaixell a un altre sense aturar-se als molls i amb presència simultània de tots dos vaixells durant les operacions.
"S’entén per trànsit marítim l’operació que es fa amb les mercaderies que, un cop descarregades d’un vaixell al moll, tornen a ésser embarcades en un vaixell diferent o al mateix vaixell en diferent escala sense sortir del port, llevat que, per necessitats estrictes de conservació, hagi de sortir del port perquè aquest no disposa d’instal·lacions apropiades.
"S’entén per trànsit terrestre les entrades i les sortides per via terrestre al port.
"d) Creuers turístics
"S’entén que un vaixell de passatgers fa un creuer turístic si compleix algun dels requisits següents:
"d.1) Que entra en un port i és despatxat amb aquest caràcter per les autoritats competents.
"d.2) Que el nombre de passatgers en règim de creuer supera el 75% del total de passatgers.
"S’entén que un passatger viatja en règim de creuer si l’escala al port forma part d’un viatge que té per objecte preferent el turístic o el de lleure i no el de transport.
"En la declaració que s’hagi de presentar s’han d’indicar, a més de les característiques del vaixell i el temps d’estada previst al port, l’itinerari del creuer, el nombre de passatgers i les seves condicions de passatge.
"e) Vaixells turístics locals
"Són els que fan excursions amb finalitat turística, amb escales o sense, i en una distància màxima de 50 milles des del port base.
"f) Arqueig brut (GT) i calat màxim
"f.1) L’arqueig brut és el que com a tal figura en el certificat internacional estès d’acord amb el Conveni internacional sobre arqueig de vaixells, aprovat a Londres el 23 de juny de 1969 (Butlletí Oficial de l’Estat del 15 de setembre de 1982), anomenat abreujadament GT. Si un vaixell no disposa del certificat esmentat pot recórrer al valor que com a tal figuri en el Lloyd’s Register of Shipping.
"En el supòsit que el vaixell presenti un certificat del seu arqueig brut mesurat segons el procediment de l’Estat de la seva bandera, denominat abreujadament TRB, o sigui aquest el que aparegui en el Lloyd’s Register of Shipping, Ports de la Generalitat ha d’assignar un arqueig nou a partir de les dimensions bàsiques del vaixell. Aquesta assignació s’ha de fer aplicant la fórmula següent:
"GT (Londres provisional) = 0,4 x E x P
"en què:
"E= eslora màxima total
"M= mànega màxima
"P= puntal de traçat.
"En el supòsit de construcció, l’arqueig brut és el corresponent al vaixell acabat; en el cas de desballestament, l’arqueig brut és la meitat de l’original.
"f.2) El calat màxim és el calat de traçat definit segons la regla 4.2 del Reglament per a la determinació dels arqueigs brut i net dels vaixells, que figura com a annex I del Conveni internacional sobre arqueig de vaixells, del 23 de juny de 1969, i, si de cas hi manca, el que figura en el Lloyd’s Register of Shipping.
"2. Classificació de les tarifes pels serveis que presta directament Ports de la Generalitat
"2.1 Tarifes per serveis generals
"Són tarifes per serveis generals les següents:
"Tarifa G-1.- Entrada i estada de vaixells
"Tarifa G-2.- Atracada
"Tarifa G-3.- Mercaderies i passatgers
"Tarifa G-4.- Pesca fresca
"Tarifa G-5.- Embarcacions esportives
"2.2 Tarifes per serveis específics
"Les tarifes per serveis específics són les següents:
"Tarifa E-1.- Utilització de maquinària i utillatge portuaris
"Tarifa E-2.- Utilització de superfícies, emmagatzematge, locals i edificis
"Tarifa E-3.- Subministraments
"Tarifa E-4.- Servei d’elevació, reparació i conservació
"Tarifa E-5.- Aparcament de vehicles
"Tarifa E-6.- Serveis diversos.
"3. Normes específiques de les tarifes per serveis generals
"3.1 Tarifa G-1. Entrada i estada
"3.1.1 Definició i aplicació
"Aquesta tarifa comprèn la utilització pels vaixells de les aigües del port, els canals d’accés i les zones de fondeig o ancoratge.
"3.1.2 Subjectes obligats
"Han d’abonar aquesta tarifa els armadors o els consignataris dels vaixells que utilitzin els serveis indicats.
"3.1.3 Base de la tarifa
"La base d’aquesta tarifa és el volum del vaixell, mesurat pel seu arqueig brut (GT), determinat d’acord amb el Conveni internacional sobre arqueig de vaixells, del 23 de juny de 1969, els períodes complets de vint-i-quatre hores o fraccions superiors a sis hores i el tipus de navegació.
"3.1.4 Quantia de la tarifa
"La quantia bàsica de la tarifa és de 1.700 pessetes per cada 100 tones de registre brut (o per cada 100 unitats d’arqueig) o fracció, en funció del temps d’estada, amb els coeficients següents:
"a) Per a vaixells fins a 4.000 GT 0,95
"b) Per a vaixells de 4.001 a 6.000 GT 1,00
"c) Per a vaixells de més de 6.000 GT 1,10
"3.1.5 Reduccions o bonificacions
"1. Reducció per estades curtes
"Per períodes de temps amb fraccions inferiors a sis hores s’aplica una reducció del 50% de la quantia de la tarifa.
"2. Reducció per tipus de navegació
"a) Als vaixells de bandera d’un país de la Unió Europea registrats en territori de la mateixa Unió Europea que fan navegació entre ports de la Unió Europea, se’ls pot aplicar una reducció del 50% de la quantia de la tarifa. Si es tracta de navegació amb les Illes Balears i les Canàries, s’aplica una reducció del 75% de la quantia de la tarifa.
"b) Quan pel tipus de navegació d’entrada al port –exterior o cabotatge europeu, en els casos definits per la lletra a– es tingui dret a una tarifa reduïda diferent de la corresponent a l’aplicable pel tipus de navegació de sortida, s’aplica la semisuma de totes dues.
"3. Reducció pel nombre d’escales
"a) Als vaixells que efectuïn més de dotze escales al port durant l’any natural, se’ls apliquen les tarifes següents:
"– En les escales 13 a 24: el 75% de la tarifa que li sigui aplicable en funció del tipus de navegació.
"– En les escales 25 a 40: el 50% de la tarifa que li sigui aplicable en funció del tipus de navegació.
"– A partir de l’escala 41: el 25% de la tarifa que li sigui aplicable en funció del tipus de navegació.
"b) Per a vaixells superiors a 15.000 GT l’aplicació de l’esglaonat s’inicia a l’escala 7.
"La denegació d’aquestes reduccions ha d’ésser motivada.
"Per tal que els vaixells que s’incorporen a una línia regular puguin optar per l’aplicació d’aquestes tarifes reduïdes, és condició necessària que abans de l’entrada a port es justifiqui aquesta circumstància documentalment davant Ports de la Generalitat, acreditant les rutes i les freqüències i, si escau, les tarifes. En cap cas aquestes tarifes no tenen caràcter retroactiu.
"A l’efecte del còmput d’escales, s’han d’acumular en cada port totes les entrades dels vaixells d’una mateixa companyia armadora i d’una mateixa línia regular.
"4. Reducció per prevenció de contaminació
"Ports de la Generalitat pot concedir una reducció en aquesta tarifa de fins a 3.000 pessetes per tona de residu lliurat, amb un límit del 10%, als vaixells que acreditin haver descarregat llurs residus oliosos procedents de les sentines inclosos en l’annex I del Conveni Marpol 73/78, o llurs residus químics inclosos en l’annex IV del mateix Conveni, en una instal·lació gestionada per una empresa autoritzada per a expedir certificats Marpol. Els residus procedents de desballestament, de rentat de tancs o de desgasificació no donen dret a aquesta reducció. La reducció només es pot concedir si el vaixell de què es tracti manté el Llibre de registre de residus, el qual ha de reflectir d’una manera sistemàtica i garantida el lliurament d’aquests productes a una empresa autoritzada per a recollir-los i tractar-los, i en el qual s’ha de comprovar fiablement, a judici de Ports de la Generalitat, que el vaixell esmentat dóna als seus residus un tractament adequat permanent i pot ésser qualificat de "vaixell net". Aquesta reducció s’ha de sol·licitar a Ports de la Generalitat, en un termini màxim de tres dies, comptats a partir de la data de sortida del vaixell o a partir de la data d’expedició del certificat.
"5. Reducció per compromís de qualitat
"Als vaixells que hagin obtingut el certificat de distintiu verd (Green Award) atorgat per la Fundació Distintiu Verd (Green Award Foundation), de Rotterdam, se’ls aplica un descompte del 10% d’aquesta tarifa.
"6. Reducció per llarga estada
"a) Els vaixells o els artefactes flotants que estiguin inactius o es trobin dedicats al tràfic interior o estiguin en construcció, en reparació o en procés de desballestament, que estiguin destinats a l’emmagatzematge de líquids o mercaderies de qualsevol tipus, a aqüicultura o a constituir vivers flotants, han de pagar mensualment, per endavant, quinze vegades l’import diari que per aplicació els correspongui.
"7. Reducció per utilitzar instal·lacions en règim de concessió administrativa construïdes per particulars
"Als ports industrials o a les instal·lacions objecte de concessió la tarifa a aplicar és el 60% de la quantia, segons la classe de navegació.
"8. Reducció per arribada forçosa
"La quantia de la tarifa a aplicar als vaixells que entrin en els ports en arribada forçosa és la meitat de la que els correspondria per aplicació de la quantia, sempre que no utilitzin cap dels serveis de Ports de la Generalitat o de particulars, excepte les peticions de serveis que tinguin per objecte la salvaguarda de vides humanes en el mar.
"9. Reducció per creuers turístics
"La tarifa a aplicar als vaixells de passatgers que tenen la consideració de creuers turístics és la meitat de la que els correspondria per aplicació del que estableix l’apartat 3.1.3.
"3.1.6 Recàrrecs
"Si un vaixell fondegés sense autorització, ha de pagar una tarifa igual al doble de la que li correspongui, sense que això l’eximeixi de l’obligació d’abandonar el lloc de fondeig tan bon punt li sigui ordenat i amb independència de les sancions a què aquesta actuació donés lloc.
"3.1.7 Exempcions
"No estan subjectes a l’abonament d’aquesta tarifa els vaixells que abonin les tarifes G-4 i G-5 i que compleixin les condicions que s’especifiquen en les regles d’aplicació d’aquestes tarifes.
"3.1.8 Normes singulars d’aplicació
"1. El començament i la finalització del període de prestació del servei s’han de mesurar amb el temps de disponibilitat o de reserva del lloc d’atracada o fondeig.
"2. L’anul·lació de la reserva de l’atracada o del lloc de fondeig en un termini inferior a tres hores abans del començament de la reserva, o quan aquesta anul·lació no es produeixi i el vaixell no arribi a port, dóna dret a Ports de la Generalitat al cobrament de la tarifa aplicable al vaixell esmentat per dia complet en què hagi començat la reserva, sens perjudici que l’atracada pugui ésser utilitzada per un altre vaixell.
"3.2 Tarifa G-2. Atracada
"3.2.1 Definició i aplicació
"Aquesta tarifa comprèn la utilització pels vaixells de les obres d’atracada i dels elements fixos d’amarratge.
"3.2.2 Subjectes obligats
"Han d’abonar aquesta tarifa els armadors o els consignataris dels vaixells que utilitzin els serveis especificats per l’article anterior.
"3.2.3 Base de la tarifa
"1. Les bases per a la liquidació d’aquesta tarifa són l’eslora màxima del vaixell per metres lineals i els temps per dies de permanència en el lloc d’atracada o amarratge.
"2. En els supòsits en què un vaixell transporti qualsevol tipus de mercaderia perillosa i calgui disposar d’unes zones de seguretat a proa o a popa o a ambdues alhora, es considera com a base tarifària l’eslora màxima del vaixell incrementada en la longitud de les zones esmentades.
"3.2.4 Quantia de la tarifa
"La quantia bàsica d’aquesta tarifa és de 220 pessetes, amb els coeficients següents:
"a) Vaixells de calat màxim menor de 7 m: 0,50.
"b) Vaixells de calat màxim superior a 7 m i inferior a 12 m: 1.
"c) Vaixells de calat superior a 12 m: 2.
"3.2.5 Reduccions o bonificacions
"1. Reducció per estades curtes
"La tarifa a aplicar per períodes d’atracada de menys de sis hores és el 50% de la tarifa diària assenyalada.
"2. Reducció pel tipus d’atracada
"a) Els vaixells abarloats a un altre ja atracat de costat al moll a altres vaixells abarloats han de pagar la meitat de la tarifa establerta per l’apartat 3.2.4, sempre que llur eslora sigui igual o inferior a la del vaixell atracat al moll o a la dels altres vaixells abarloats a aquest. Si l’eslora és superior, n’han d’abonar, a més, l’excés, d’acord amb el que estableix l’apartat 3.2.4.
"b) Els vaixells atracats de punta als molls han d’abonar una tarifa igual al 50% de l’establerta en l’apartat 3.2.4.
"3. Reducció pel tipus de vaixell
"a) Els vaixells turístics locals, els de servei interior del port i els que donen suport a l’aqüicultura que atraquin habitualment en determinats molls i que així ho sol·licitin han de pagar mensualment set vegades l’import que, per aplicació de la tarifa general establerta per l’apartat 3.2.3, els correspongui.
"b) Ports de la Generalitat pot concedir una reducció de fins al 0,5% pels tràfics de granels líquids i sòlids, quan les dades necessàries per a la facturació estadística, el despatx duaner o la notificació sobre els vaixells que transporten mercaderies perilloses a què fa referència el Reial decret 1253/1997, del 24 de juliol, siguin facilitats per l’operador o l’agent mitjançant el sistema de transmissió electrònica EDI.
"3.2.6 Recàrrecs
"1. Si, a judici de Ports de la Generalitat, un vaixell prolonga la seva estada en l’atracada o lloc de fondeig per sobre del temps normal previst sense una causa que ho justifiqui, Ports de la Generalitat li ha de fixar un termini perquè abandoni el lloc d’atracada o fondeig, un cop transcorregut el qual és obligat a desatracar. Un cop rebuda l’ordre, si el vaixell no la compleix, ha d’abonar la tarifa següent:
"–Per cada una de les dues primeres hores o fracció, l’import de la tarifa corresponent a vint-i-quatre hores, establerta per l’apartat 3.2.4.
"– Per cada una de les hores següents, cinc vegades l’import de la tarifa corresponent a vint-i-quatre hores, establerta per l’apartat 3.2.4.
"3.2.7 Exempcions
"a) No estan subjectes al pagament d’aquesta tarifa els vaixells que abonin les tarifes G-4 i G-5 i compleixin els requisits especificats pels apartats que estableixin les tarifes esmentades.
"b) Els vaixells o els artefactes que donen suport a l’aqüicultura no estan subjectes a aquesta tarifa durant els períodes mensuals en què abonen la G-4.
"3.2.8 Normes singulars d’aplicació
"1. L’atracada o el lloc de fondeig es compta des de l’hora per a la qual s’hagin reservat fins al moment d’amollar el vaixell la darrera amarra. L’anul·lació de la reserva de l’atracada o de lloc de fondeig en un termini inferior a tres hores abans del començament de la reserva, o quan l’anul·lació esmentada no es produeixi i el vaixell no arribi al port, dóna dret a Ports de la Generalitat al cobrament de la tarifa aplicable al vaixell esmentat per dia complet en què hagi començat la reserva, sens perjudici que l’atracada o el lloc reservat puguin ésser utilitzats per un altre vaixell.
"2. Si per qualsevol circumstància es dóna el cas que un vaixell fa ús d’una atracada sense autorització, ha de pagar una tarifa igual a la fixada en l’apartat 3.2.6, sense que això l’eximeixi de l’obligació d’abandonar l’atracada tan bon punt li sigui ordenat, i amb independència de les sancions a què aquesta actuació donés lloc.
"3.3 Tarifa G-3.- Mercaderies i passatgers
"3.3.1 Definició i aplicació
"Aquesta tarifa comprèn la utilització per les mercaderies i els passatgers del port en general, els seus molls i molls de pilons, accessos terrestres, vies de circulació i zones de manipulació, exclosos els espais d’emmagatzematge o dipòsit.
"3.3.2 Subjectes obligats
"Han d’abonar aquesta tarifa:
"1. Pel que fa a les mercaderies:
"Els naviliers o els consignataris dels vaixells que descarreguen mercaderies i els propietaris del mitjà de transport quan la mercaderia entra i surt del port per mitjans terrestres, i els consignataris de les mercaderies esmentades, segons qui en tingui la responsabilitat, d’acord amb el contracte de transport subscrit. Subsidiàriament són responsables del pagament de la tarifa els propietaris de la mercaderia i, a manca d’aquests, llurs representants autoritzats, llevat que provin haver fet provisió de fons als responsables principals. En el supòsit d’operacions en molls de concessionaris, els titulars de la concessió són responsables subsidiaris del pagament d’aquesta tarifa.
"2. Pel que fa als passatgers:
"Són obligats a pagar aquesta tarifa els naviliers o els consignataris dels vaixells en què siguin transportats els passatgers esmentats i els vehicles.
"3.3.3 Base de la tarifa
"Les bases per a la liquidació d’aquesta tarifa són:
"– Per a mercaderies: la classe i el pes
"– Per a passatgers: el nombre i la modalitat de passatge
"– I, en tots dos casos, la classe de transport.
"3.3.4 Quantia de la tarifa
"a) La quantia de la tarifa de passatgers, en pessetes, és la següent:
|
"Navegació i creuers turístics | |
| Interior | Exterior | |
| "Concepte | a la UE | a la UE |
| "A) Passatgers | |
|
| "Bloc I | 350 | 800 |
| "Bloc II | 125 | 400 |
| "Vaixell turístic local | 7 | – |
| "B) Vehicles | |
|
| "Motos i vehicles o remolcs de dues rodes | 200 | 300 |
| "Cotxes, turismes i altres vehicles automòbils | 550 | 700 |
| "Autocars i altres vehicles de tr. col·lectiu | 2.500 | 4.000 |
"1. S’aplica la tarifa del bloc I als passatgers de les cabines i la del bloc II als que ocupen butaques de saló i als passatgers de coberta.
"2. Els passatgers que fan un creuer turístic amb escala intermèdia en port i que no hi desembarquen no estan subjectes a aquesta tarifa, però s’entén, llevat que hi hagi prova en contra, que els passatgers esmentats baixen del vaixell al moll almenys un cop al dia. No obstant això, quan el nombre de passatgers que baixin sigui superior al 50% en relació amb el total de places ocupades de cada bloc, es poden establir concerts, prèviament a l’arribada del vaixell, entre els armadors o llurs representants i Ports de la Generalitat, en els quals s’ha de cobrar, com a mínim, una operació d’embarcament o de desembarcament i un període de vint-i-quatre hores o una fracció d’estada del vaixell al port, aplicada a la meitat de les places ocupades de cada vaixell. L’abonament de la tarifa corresponent a passatgers dóna dret a embarcar o desembarcar l’equipatge de cabina. L’abonament de la corresponent a vehicles dóna dret a embarcar o desembarcar l’equipatge que s’hi transporti.
"3. Als vaixells turístics locals se’ls aplica només la tarifa de l’embarcament.
"b) Tarifa de mercaderies
"Les quanties de la tarifa a aplicar a cada partida de mercaderies són per tona mètrica de pes brut o fracció i en funció del grup de bonificació a què pertanyen, d’acord amb el repertori de classificació de mercaderies vigent.
| "Preu en pta | |
| "Grup de mercaderies | Per tona mètrica |
| "Primer | 138 |
| "Segon | 192 |
| "Tercer | 300 |
| "Quart | 432 |
| "Cinquè | 600
"Règim general |
"a) Les mercaderies que exclusivament s’embarquen tenen una bonificació del 40%. Les que són transbordades, tant si fan trànsit marítim com terrestre, no tenen cap variació en la quantia bàsica.
"b)
"1. Per a partides amb un pes total inferior a una tona mètrica, la quantia és, per a cada 200 quilograms o fracció en excés, la cinquena part de la que correspondria pagar per una tona. A l’efecte del que estableix aquest apartat, s’entén com a partida les mercaderies incloses en cada línia d’un mateix coneixement d’embarcament.
"2. Als envasos, els embalatges, els contenidors, les cisternes o altres recipients o elements que tinguin o no el caràcter de perduts o efímers, i s’utilitzin per a contenir les mercaderies en el transport, i també als autobusos, els cotxes, els camions i altres vehicles automòbils en règim de càrrega, inclosos llurs remolcs i semiremolcs, que com a tals mitjans de transport terrestre s’embarquin o desembarquin, buits o no de mercaderies, se’ls aplica una quantia bàsica de 300 PTA/tona, sense que els sigui aplicable cap altra bonificació o recàrrec.
"c) Quan un paquet conté mercaderies a les quals corresponen tarifes de diferents quanties, s’hi aplica la tarifa superior, llevat que les mercaderies es puguin classificar amb les proves que presentin els interessats; en aquest cas, s’ha d’aplicar a cada partida la quantia que li correspongui.
"d) Quan les mercaderies desembarcades per dificultats d’estiba, d’avaria, de problema de calat o d’incendi siguin reembarcades en el mateix vaixell i en la mateixa escala, han d’abonar per l’operació completa la tarifa resultant d’aplicar la tarifa bàsica de la taula barem.
"e) Ports de la Generalitat, a sol·licitud dels consignataris de vaixells, amb la finalitat de captar tràfics, mantenir-ne o consolidar-ne, pot establir concerts de conformitat amb el que estableix aquest annex.
"f) Les mercaderies i els combustibles embarcats per a l’avituallament del mateix vaixell directament des de terra no estan subjectes a l’abonament d’aquesta tarifa.
"g) Les mercaderies que entren i surten d’un port sense utilitzar la via marítima, als únics efectes de la tramitació duanera i del possible reconeixement, han d’abonar la tarifa corresponent al grup cinquè aplicada a la quantitat fixa de tres tones per vehicle. Els carregaments esmentats són exempts del pagament de la tarifa quan l’origen i la destinació són països de la Unió Europea i llur estada al port no supera les dues hores.
"Règim simplificat
"— A l’embarcament o al desembarcament de mercaderies en contenidors, en plataformes o en camions amb caixa normalitzada d’acord amb les normes ISO, s’hi pot aplicar, en lloc del règim general per partides i sempre que s’apliqui aquest règim en un port a la totalitat de la càrrega d’aquestes característiques transportada per vaixells d’un mateix navilier i que així ho autoritzi Ports de la Generalitat, el règim simplificat següent aplicat a la unitat de càrrega:
| "pta/unitat de càrrega | |
|
|
| "Amb càrrega | |
Buida | |
| "Embarcament | Desembarcament | |
|
| "Contenidor menor de 20' | 4.300 | 6.600 | 500 |
| "Contenidor major de 20' | 7.100 | 10.800 | 1.000 |
| "Plataforma amb contenidor menor de 20' | 4.600 | 6.900 | 800 |
| "Plataforma amb contenidor major de 20' | 7.700 | 11.400 | 1.000 |
| "Semiremolc | 7.700 | 11.400 | 1.000 |
| "Camió amb caixa de fins a 6 m | 4.800 | 7.100 | 1.000 |
| "Camió amb caixa de fins a 12 m | 8.100 | 11.800 | 2.000 |
"3.3.5 Reduccions o bonificacions
"1. Pel que fa als passatgers:
"Ports de la Generalitat, si les circumstàncies ho aconsellen, pot establir un concert per al cobrament de la tarifa corresponent als passatgers en règim de vaixell turístic local per períodes anuals. L’import no pot ésser inferior al 60% del que correspondria per a la tarifa general de l’apartat anterior aplicada al transport previst. Aquest concert s’ha d’abonar per endavant sense dret a devolució total o parcial.
"2. Pel que fa a les mercaderies:
"Les mercaderies provinents de ports amb origen i destinació de la Unió Europea tenen una bonificació del 10%. Les mercaderies carregades o descarregades en molls, molls de pilons o en boies construïts per particulars en règim de concessió administrativa han d’abonar aquesta tarifa amb les bonificacions i exempcions establertes a les respectives clàusules concessionals o contractuals. En cap cas la seva quantia no es pot reduir respecte a l’establerta en aquestes regles en una proporció superior al 20%. Les línies que s’estableixin dins la Unió Europea, en el marc del Short Sea Trade, destinat a descongestionar la xarxa viària, gaudeixen d’una bonificació del 15% sobre la quantia.
"3.3.6 Recàrrecs
"1. Pel que fa als passatgers:
"En el cas d’inexactitud o d’ocultació del nombre de passatgers o de la classe de passatge, s’aplica una tarifa doble de l’assenyalada en l’apartat 3.3.3. La declaració del nombre de passatgers corresponent a cada bloc i del nombre i tipus de vehicle s’ha de fer d’acord amb el format que estableixi Ports de la Generalitat i s’ha de lliurar en el moment d’acabar l’embarcada i amb anterioritat a la desembarcada.
"2. Pel que fa a les mercaderies:
"En el cas d’ocultació de mercaderies en la declaració o manifest, o d’inexactitud, pel fet de reflectir incorrectament la classe de mercaderies, les procedències o la destinació d’aquestes, que pugui afectar l’aplicació de la tarifa, o de disminució de pes, s’aplica una tarifa doble a tota la partida de la declaració o manifest de què formin part, a més a més de la sanció que, si escau, pugui correspondre i de la repercussió de les despeses de comprovació i pesada. Abans de començar la descàrrega o abans de transcorregudes vint-i-quatre hores des que finalitzi la càrrega, l’usuari obligat al pagament ha de presentar el manifest de càrrega o una declaració de la totalitat de les mercaderies transportades o a transportar, en què s’indiqui el nombre d’embalums, la classe i el pes de les mercaderies i llur origen i destinació; tot això en la forma que determini Ports de la Generalitat, que pot ampliar el termini esmentat indicant els requisits i les circumstàncies que hi han de concórrer. En el cas de retard en la presentació de la declaració o el manifest, les tarifes aplicables tenen un recàrrec del 20%. Ports de la Generalitat té la facultat per a comprovar el pes i la classe de les mercaderies, i són al seu càrrec les despeses directes que s’ocasionin com a conseqüència d’aquesta comprovació.
"3.3.7 Exempcions
"No és aplicable aquesta tarifa a la pesca fresca que satisfà la tarifa G-4 desembarcada, per a vaixells europeus. Els enviaments de caràcter humanitari a zones o regions en situació de crisi o emergència que facin organitzacions o organismes de caràcter humanitari o social sense ànim de lucre i legalment constituïts, estan exempts del pagament d’aquesta tarifa.
"3.3.8 Normes singulars d’aplicació
"1. Pel que fa als passatgers:
"Queda inclòs en aquesta tarifa el dret dels passatgers a utilitzar les rampes fixes i l’esglaó quan embarquin o desembarquin utilitzant llur propi vehicle. Al contrari, queda exclosa d’aquesta tarifa la utilització de maquinària, rampes mecàniques, passarel·les o altres elements mòbils necessaris per a les operacions d’embarcament i desembarcament.
"2. Pel que fa a les mercaderies:
"Queda inclòs en aquesta tarifa el dret que les mercaderies que s’embarquen o es desembarquen utilitzant mitjans no rodants ocupin la zona de trànsit portuària o hi romanguin durant el mateix dia d’embarcada o desembarcada i el dia immediat anterior o el dia immediat posterior, respectivament, sense acreditar cap altra tarifa pel que fa a la superfície ocupada. Així mateix, queda inclòs en aquesta tarifa el dret que els vehicles i els vaixells que transporten les mercaderies que s’embarquen o es desembarquen per mitjans rodants utilitzin les rampes fixes i l’esglaó per a les operacions de càrrega i descàrrega. Queda exclosa d’aquesta tarifa la utilització de maquinària, rampes mecàniques, passarel·les o altres elements mòbils necessaris per a les operacions d’embarcada i desembarcada.
"3.4 Tarifa G-4.- Pesca fresca
"3.4.1 Definició i aplicació
"Aquesta tarifa comprèn la utilització que poden fer els vaixells pesquers en activitat de les obres i les instal·lacions portuàries que permeten l’accés marítim al port i llur estada en lloc d’atracada, punt d’amarratge o lloc de fondeig que els hagi estat assignat i pels productes de la pesca de les zones de manipulació i serveis generals del port.
"3.4.2 Subjectes obligats
"1. Ha d’abonar la tarifa l’armador del vaixell o qui en la seva representació efectuï la primera venda. L’import de la tarifa ha d’ésser repercutit sobre el primer comprador de la pesca, si hi és, el qual queda obligat a suportar la repercussió esmentada, la qual s’ha de fer constar expressament i separadament en la factura o el document equivalent.
"2. Subsidiàriament, són responsables del pagament de la tarifa el primer comprador de la pesca, llevat que demostri haver suportat efectivament la repercussió, i el representant de l’armador, si escau.
"3.4.3 Base de la tarifa
"La base de la tarifa és el valor de la pesca, establert de la manera següent:
"a) El valor de la pesca és l’obtingut per la venda en subhasta a les llotges portuàries.
"b) El valor de la pesca no subhastada es determina pel valor mitjà obtingut a les subhastes de la mateixa espècie fetes el dia o, si no n’hi ha, i successivament, la setmana o el mes.
"c) En el supòsit que aquest preu no es pugui fixar de la manera determinada en els apartats a i b, Ports de la Generalitat el fixa tenint en compte les condicions habituals del mercat del peix, un cop escoltat el concessionari de la llotja de venda de peix respectiva.
"3.4.4 Quantia de la tarifa
"1. La quantia de la tarifa és el 2% del valor de la pesca.
"2. Els productes de la pesca fresca que són autoritzats per Ports de la Generalitat a entrar per mitjans terrestres en la zona portuària per a subhastar-los o classificar-los han d’abonar l’1% dels valors de la pesca, excepte si provenen d’un altre port de Ports de la Generalitat.
"3. Els productes frescos de la pesca descarregada i que per qualsevol causa no han estat venuts i tornen a ésser carregats al vaixell per comercialitzar-los posteriorment han d’abonar el 0,5% del valor de la pesca, calculat sobre la base del preu mitjà de venda d’espècies similars d’aquest dia.
"3.4.5 Reduccions o bonificacions
"Pels productes procedents de cultius marins s’ha d’abonar el 50% de la quantia, sempre que es presenti una declaració en què constin el pes, l’espècie i els mitjans de transport.
"3.4.6 Recàrrecs
"1. La tarifa a aplicar als productes de la pesca és el doble de l’assenyalada a la regla quarta, en els casos següents:
"a) L’ocultació de quantitats en la declaració o en el manifest, o el retard a presentar-los.
"b) La inexactitud pel fet de falsejar espècies, qualitats o preus resultants de les subhastes.
"c) L’ocultació o la inexactitud dels noms dels compradors.
"2. Aquest recàrrec no és repercutible en el comprador.
"3.4.7 Exempcions
"1. L’abonament d’aquesta tarifa eximeix el vaixell pesquer de l’abonament de les tarifes G-1 i G-2 per un termini màxim d’un mes en el port en què hagi abonat la G-4, a partir de la data d’inici de les operacions de descàrrega o de transbordament. Un cop transcorregut aquest termini, que s’ha de considerar acabat quan en el decurs d’un mes el vaixell pesquer esmentat no hagi donat origen a moviments comercials a la llotja o al centre de control del pes corresponent, ni desembarcat en qualsevol port de Ports de la Generalitat, s’abonaran les tarifes G-1 i G-2. Ports de la Generalitat podrà ampliar-lo en els casos d’inactivitat forçosa per tempestes, vedes costaneres o manca de llicències referides a les seves activitats habituals, expressament i individualment acreditats per certificació de l’autoritat competent; en cas contrari, s’han d’acreditar a partir del termini esmentat les tarifes G-1 i G-2.
"2. En els casos d’inactivitat forçosa perllongada esmentats a l’apartat 1, l’autoritat portuària ha de fixar els llocs en què els vaixells esmentats hagin de romandre fondejats o atracats, atenent les disponibilitats d’atracada i les exigències de l’explotació portuària.
"3. Les embarcacions pesqueres, mentre abonen aquesta tarifa de la manera definida en la condició anterior, estan exemptes de l’abonament de la tarifa G-3, pel combustible, per l’avituallament, pels efectes navals i de pesca, pel gel i per la sal que embarquin per a llur propi consum.
"3.4.8 Normes singulars d’aplicació
"1. L’usuari obligat al pagament ha de presentar, quan el peix no se subhasti en llotja i abans de començar la descàrrega, la càrrega o el transbordament, una declaració o un manifest de pesca, en què s’indiqui el pes aproximat de cadascuna de les espècies que s’han de manipular, d’acord amb el format elaborat per l’autoritat portuària.
"2. Als efectes de la determinació del pes de la pesca, és obligació de l’armador passar aquesta pesca per la llotja portuària o les instal·lacions que Ports de la Generalitat disposi en el port, de la manera i en les condicions que Ports de la Generalitat estableixi.
"3. Els industrials armadors que descarreguen habitualment en un mateix lloc productes de la pesca amb destinació a llurs fàbriques o factories, sense passar per la llotja, poden abonar la tarifa per liquidacions mensuals a Ports de la Generalitat.
"4. Ports de la Generalitat té la facultat de procedir a la comprovació del pes i la classe de les especialitats i qualitats de la pesca, i són a compte de l’usuari obligat al pagament de la tarifa les despeses que s’ocasionin com a conseqüència de la comprovació esmentada.
"3.5 Tarifa G-5.- Embarcacions esportives
"3.5.1 Definició i aplicació
"1. Aquesta tarifa comprèn la utilització per les embarcacions esportives o de lleure de les aigües del port i, si escau, de les zones d’ancoratge o de les instal·lacions d’amarratge, atracada en molls o en molls de pilons del port, accessos terrestres i vies de circulació.
"2. Aquesta tarifa no inclou els serveis específics que se sol·licitin, que s’han d’abonar independentment.
"3.5.2 Subjectes obligats
"Són obligats al pagament d’aquesta tarifa el propietari de l’embarcació o el seu representant autoritzat i, subsidiàriament, el capità o el patró de l’embarcació.
"3.5.3 Base de la tarifa
"1. La base per a la liquidació d’aquesta tarifa és la superfície en metres quadrats que resulta del producte de l’eslora total de l’embarcació per la mànega màxima i el temps en períodes de vint-i-quatre hores d’estada per a cadascun dels serveis independents.
"2. És condició indispensable per a l’aplicació d’aquesta tarifa que l’embarcació no faci transport de mercaderies i que els passatgers no viatgin subjectes a creuers o a excursions turístiques, supòsit en el qual són aplicables les tarifes G-1, G-2 i G-3.
"3.5.4 Quantia de la tarifa
"1. La quantia d’aquesta tarifa per metre quadrat i per períodes de vint-i-quatre hores, comptats a partir de les dotze del migdia, és la següent:
"a) Instal·lacions gestionades directament per Ports de la Generalitat
| "Concepte | Valor en Pta |
| "1. Utilització de les aigües del port | 9 |
| "2. Ancoratge amb morts | 15 |
| "3. Atracada en punta | 19 |
| "4. Atracada de costat | 54 |
| "5. Varada en zona de terra | 8 |
| "Serveis addicionals | |
| "a) Atracada amb amarra a mort | 4 |
| "b) Preses d’aigua | 4 |
| "c) Recollida d’escombraries | 2 |
| "d) Vigilància general de la zona | 2 |
| "e) Atracada o fondeig en instal·lacions exclusivament de temporada | 6 |
| "f) Preses d’energia elèctrica | 2 |
| "g) Cabrestants i escales en zones d’avarada | 3 |
| "h) Personal d’ajuda en zones d’avarada | 6 |
"Tots els serveis addicionals són d’obligada facturació si les instal·lacions en disposen. L’import dels serveis addicionals s’ha de sumar amb els números 1, 2, 3, 4 i 5 que hi corresponguin.
"b) Instal·lacions o dàrsenes esportives en règim de concessió dins els ports gestionats directament per Ports de la Generalitat
"Per la utilització de les aigües del port: 9 pessetes, sempre que el titular concessionari faci la gestió del cobrament i aboni a Ports de la Generalitat, mensualment, l’import de l’aplicació de les tarifes corresponents al període esmentat, i amb la presentació d’un comunicat prefixat, amb les dades adequades perquè Ports de la Generalitat pugui emetre els rebuts individualitzats corresponents. Altrament els són aplicables les tarifes de l’apartat a.
"c) Aquesta tarifa té el caràcter de mínima, i Ports de la Generalitat pot establir tarifes superiors amb criteris comercials, tenint en compte les condicions de l’oferta d’instal·lacions i serveis i les del mercat en relació amb la demanda existent.
"3.5.5 Reduccions i bonificacions
"1. Ports de la Generalitat pot concertar amb el concessionari l’abonament de les tarifes, amb subrogació de l’obligació de pagament. La base del concert, xifrada en metres quadrats per dia i mes, l’ha d’establir per a cada concessió i temporada Ports de la Generalitat, d’acord amb les dades estadístiques de tràfic de la concessió disponibles, i s’ha d’efectuar periòdicament una liquidació global per l’import que correspongui a l’ocupació, la composició i les característiques de la flota que s’hagi concertat, la qual cosa pot comportar una reducció de fins a un 15%. En els concerts que s’estableixin es pot aplicar, en temporada baixa, una tarifa equivalent a la sisena part de la que figura en la taula barem.
"2. L’abonament per endavant de la tarifa corresponent a un any natural dóna lloc a una reducció del 20%.
"3. A les embarcacions amb base al port, dins les instal·lacions de concessionaris en ports adscrits a Ports de la Generalitat, quan el producte de l’eslora per la mànega és igual o inferior a 40 metres quadrats, o a 45 metres quadrats, si la seva eslora és inferior a 12 metres, se’ls aplica una reducció del 50% sobre la quantia.
"4. En els ports en què el concessionari hagi contribuït a la construcció del dic de recer, Ports de la Generalitat pot acordar una disminució proporcional a la seva contribució, a sol·licitud del concessionari.
"3.5.6 Recàrrecs
"S’aplica una tarifa doble als serveis obtinguts sense autorització, independentment de la sanció que pugui ésser procedent.
"3.5.7 Exempcions
"No es preveuen exempcions en l’aplicació d’aquesta tarifa.
"3.5.8 Normes singulars d’aplicació
"1. Als efectes de l’aplicació d’aquesta tarifa s’ha de tenir en compte el següent:
"a) S’entén per atracada en punta la disponibilitat d’un lloc d’amarratge en moll de pilons o moll quan el vaixell queda sensiblement perpendicular a aquest i fixa un dels extrems (proa o popa) d’aquell al mateix moll o moll de pilons i l’altre extrem a un fondeig permanent o a l’àncora.
"b) S’entén per lloc de fondeig amb amarra a mort la disponibilitat d’una amarra subjecta a un punt fix del fons que permeti fixar la proa o la popa del vaixell de manera que quedi a la gira.
"c) S’entén per vigilància general la que presta Ports de la Generalitat per a tota la zona general de servei del port, sense assignació específica de personal o mitjans a la zona nàutica i esportiva, ni garantia respecte a la integritat de les embarcacions o llurs continguts.
"2. Tots els serveis han d’ésser sol·licitats a Ports de la Generalitat. La petició dels serveis implica l’acceptació de les condicions en què Ports de la Generalitat els presta; aquestes condicions han d’ésser públiques, i Ports de la Generalitat no és responsable dels incidents que es puguin produir a causa de la configuració o la disposició de les instal·lacions ni dels danys i perjudicis deguts a causes meteorològiques.
"3. L’abonament de la tarifa per embarcacions de pas en el port, per serveis en instal·lacions de Ports de la Generalitat, s’ha d’efectuar per endavant i a l’arribada, i pels períodes de vint-i-quatre hores que se sol·licitin. Si el termini s’ha de prolongar, l’usuari ha de formular una altra petició i abonar novament per endavant l’import corresponent al termini prorrogat. S’aplica a aquestes embarcacions la quantia de la taula barem fixada per la lletra a de l’apartat 3.5.4, afectada pel coeficient 1,2.
"4. L’abonament d’aquesta tarifa no eximeix de l’obligació de desatracar l’embarcació, de canviar de lloc d’amarratge o de fondeig o, fins i tot, d’abandonar el lloc, si ho ordena motivadament l’autoritat competent. En aquest darrer supòsit només es té dret a la devolució de l’import de l’ocupació abonada per endavant i no utilitzada.
"5. L’import de la tarifa aplicable és independent de les entrades, les sortides o els dies d’absència de l’embarcació, mentre tingui assignat un lloc d’amarratge o fondeig.
"4. Normes específiques de les tarifes per serveis especials
"4.1 Tarifa E-1.- Utilització de maquinària i utillatge portuaris
"4.1.1 Definició i aplicació
"Aquesta tarifa comprèn la utilització de les grues, de les bàscules, dels carretons i d’altres utillatges portuaris destinats a la manipulació de mercaderies.
"4.1.2 Subjectes obligats
"Han d’abonar aquesta tarifa els usuaris dels serveis corresponents, i en són responsables del pagament, subsidiàriament, els propietaris de les mercaderies i, si no hi són, llurs representants autoritzats, llevat que demostrin haver-los fet provisió de fons.
"4.1.3 Base de la tarifa
"La base per a la liquidació d’aquesta tarifa és el temps de disponibilitat de la grua corresponent, la maquinària o l’utillatge i llur capacitat o potència d’elevació, llevat de la bàscula, que s’ha de calcular per unitat de pesada.
"4.1.4 Quantia de la tarifa
"La quantia d’aquesta tarifa per hora d’utilització és la següent:
"1. Grues:
"Hora de grua de menys de 6 tones: 8.500 pta
"Hora de grua de més de 6 tones: 11.000 pta
"2. Bàscula:
"Pesada (personal inclòs): 400 pta
"4.1.5 Reduccions o bonificacions
"1. Ports de la Generalitat pot establir concerts per a determinar els preus amb els usuaris que es comprometin a fer una utilització intensa d’una determinada maquinària o d’un determinat utillatge.
"2. Les paralitzacions superiors a quinze minuts degudes a avaries de la maquinària, a manca de fluid elèctric o a vents huracanats que aconsellin la paralització per raons de seguretat, o a pluja que obligui a suspendre-les, de les operacions de càrrega o descàrrega per les condicions de la mercaderia, comunicades oportunament per l’usuari a Ports de la Generalitat, s’han de descomptar del temps d’utilització.
"4.1.6 Recàrrecs
"Els serveis de bàscula prestats fora de la jornada laboral ordinària es facturen amb un recàrrec del 25%, sempre que no siguin en dies festius o horaris nocturns, supòsit en el qual el recàrrec serà del 50%.
"4.1.7 Exempcions
"No es preveuen exempcions en l’aplicació d’aquesta tarifa.
"4.1.8 Normes singulars d’aplicació
"1. Els serveis es presten amb la petició prèvia per escrit dels usuaris, en la qual han de constar, en tot cas, les dades següents:
"a) Les dades d’identificació personal de la persona que sol·licita el servei i el domicili, als efectes de les notificacions.
"b) L’operació a realitzar i l’hora de començament.
"c) El temps durant el qual se sol·liciten.
"2. Aquestes tarifes són exclusivament aplicables als serveis prestats en dies feiners, dins la jornada ordinària establerta per a aquestes activitats per Ports de la Generalitat.
"3. Les empreses estibadores o els altres usuaris que sol·licitin aquests serveis han d’assumir la responsabilitat de la direcció i l’organització de la càrrega i la descàrrega, embarcada o desembarcada, de les mercaderies, i són a compte i risc d’ells totes les operacions de càrrega, estiba, eslingat i altres que s’hi relacionin. S’ha de destinar a aquestes últimes el material adequat i el personal legalment autoritzat, degudament capacitat i amb experiència suficient, el qual pot ésser recusat per Ports de la Generalitat si no reuneix les condicions per a fer-ho.
"4.2 Tarifa E-2.- Utilització de superfícies d’emmagatzematge, de locals i d’edificis
"4.2.1 Definició i aplicació
"1. Aquesta tarifa comprèn la utilització d’esplanades, de coberts, de magatzems, de dipòsits, de locals i d’edificis, inclosos els serveis generals corresponents.
"4.2.2 Subjectes obligats
"Han d’abonar aquesta tarifa els usuaris dels serveis corresponents.
"4.2.3 Base de la tarifa
"La base per a la liquidació d’aquesta tarifa és la superfície ocupada, el temps d’utilització i la destinació de l’ocupació realitzada.
"4.2.4 Quantia de la tarifa
"1. La quantia d’aquesta tarifa a aplicar, per metre quadrat i per dia natural o fracció, és la que figura a la taula barem següent:
| "Mercaderies | Sup. Cobert. | Sup. Descob. |
| "Zones de trànsit: | |
|
| "Dies 1 al 3 | – | 4,8 |
| "Dies 4 al 10 | 3,2 | 8 |
| "Dies 11 al 17 | 4,8 | 16 |
| "Dies 18 en endavant | 13 | 32 |
| "Zones d’emmagatzematge | 3 | 6,4 |
| "Estris de pesca | 3,5 | 7 |
"Altres utilitzacions
"Temporada alta (de l’1.06 al 30.09): 40
"Temporada baixa: 20
"2. La definició i l’extensió de cadascuna d’aquestes zones en els diversos molls i parts de la zona de servei són les que es fixen en cada port.
"4.2.5 Reduccions o bonificacions
"Per raons d’optimització de la gestió portuària, Ports de la Generalitat pot establir concerts.
"4.2.6 Recàrrecs
"No es preveuen recàrrecs en l’aplicació d’aquesta tarifa.
"4.2.7 Exempcions
"No es preveuen exempcions en l’aplicació d’aquesta tarifa.
"4.2.8 Normes singulars d’aplicació
"1. La manera de mesurar els espais ocupats per les mercaderies o els vehicles és pel rectangle circumscrit exteriorment a la partida total de mercaderies o elements dipositats, definit de manera que dos dels costats siguin paral·lels al cantell del moll, arrodonint el nombre de metres quadrats que en resulti per a obtenir el nombre immediat sense decimals. De la mateixa manera s’ha de procedir en els coberts i els magatzems, i en serveixen de referència els costats d’aquests.
"2. Es pren com a base de la liquidació la superfície ocupada al final de la descàrrega, mesurada d’acord amb el que estableix l’apartat 1.
"3. Ports de la Generalitat, d’acord amb criteris d’eficàcia en la gestió del servei i de racionalitat de l’explotació, pot decidir comptabilitzar la superfície per partides o bé pel carregament complet.
"4. Aquesta superfície s’ha d’anar reduint en aixecar la mercaderia als efectes de l’abonament, per quartes parts, i se’n pren la totalitat fins que no s’hagi aixecat el 25% de la superfície ocupada; el 75%, quan l’aixecament passi del 25% sense arribar al 50%, quan passi el 50% sense arribar al 75%, i el 25% quan passi del 75%, fins a l’alliberament total de la superfície ocupada. En tot cas, aquest darrer quarter s’ha de comptabilitzar sempre per partides. Si Ports de la Generalitat ho considera necessari pot establir un altre sistema de mesura amb diversos esglaonats, o bé continu, d’acord amb el procés d’aixecament de la mercaderia.
"4.3 Tarifa E-3. Subministrament
"4.3.1 Definició i aplicació
"Aquesta tarifa és exigible pel subministrament d’aigua, d’energia elèctrica o de productes similars prestats per Ports de la Generalitat als usuaris dins la zona portuària, amb la petició prèvia dels usuaris, i per la utilització de les instal·lacions necessàries per a prestar-los.
"4.3.2 Subjectes obligats
"Són obligats a abonar aquesta tarifa els usuaris del servei.
"4.3.3 Base de la tarifa
"La base per a la liquidació d’aquesta tarifa es determina pel nombre d’unitats de subministrament.
"4.3.4 Quantia de la tarifa
"La quantia queda fixada en l’1,5 del seu preu de subministrament.
"4.3.5 Reduccions o bonificacions
"1. Per consums d’energia elèctrica destinats a l’activitat pesquera, s’aplica l’1,2 de les unitats subministrades.
"2. Amb la sol·licitud prèvia i amb la justificació dels consums necessaris, per consums elèctrics superiors a 30.000 quilowats/hora per any i per consums d’aigua superiors a 2.000 metres cúbics per any, s’aplica fins al 50% dels increments fixats sobre el preu de subministrament.
"4.3.6 Recàrrecs
"Si per circumstàncies alienes a Ports de la Generalitat no s’efectua l’operació sol·licitada, l’usuari està obligat a satisfer el 50% de l’import que li hauria correspost si s’hagués efectuat el subministrament.
"4.3.7 Exempcions
"No es preveuen exempcions en l’aplicació d’aquesta tarifa.
"4.3.8 Normes singulars d’aplicació
"1. Les dues bonificacions en aquesta tarifa establertes per l’apartat 4.3.5 no són acumulables.
"2. Els instruments particulars de comptatge i llur conservació són a càrrec de l’usuari del servei.
"3. En el cas d’avaria i mentre no es procedeixi a la reparació de la instal·lació de subministrament s’ha de facturar per estimació.
"4. En els subministraments que s’estableixin a través d’un sistema de prepagament per targetes a peu de moll, el subministrament requereix l’adquisició prèvia del suport establert per Ports de la Generalitat.
"4.4 Tarifa E-4.- Servei d’elevació, reparació i conservació
"4.4.1 Definició i aplicació
"Aquesta tarifa és exigible per la utilització de les instal·lacions destinades a l’elevació, la reparació i la conservació d’embarcacions.
"4.4.2 Subjectes obligats
"Són obligats a abonar aquesta tarifa els usuaris del servei.
"4.4.3 Base de la tarifa
"La base per a la liquidació d’aquesta tarifa és l’operació efectuada, el temps d’utilització de la instal·lació i l’eslora i la mànega de l’embarcació.
"4.4.4 Quantia de la tarifa
"La quantia de la tarifa a aplicar és la següent:
"a) Rampa d’avarada: 160 pessetes per dia d’utilització i per metres d’eslora, que no inclou el vehicle i el remolc.
"b) Carros d’avarada:
"Hissada o avarada: 92 pessetes per metre quadrat d’eslora per mànega.
"Estada a la zona de reparació: 46 pessetes per dia i per metre quadrat d’eslora per mànega.
"c) Pòrtics elevadors:
"Hissada o avarada: 2.300 pessetes per metre d’eslora.
"Immobilització: 3.000 pessetes l’hora. La prestació d’aquest servei queda condicionada a la disponibilitat del servei.
"Estada a la zona de reparació: 345 pessetes per dia i per metre quadrat d’eslora.
"En els serveis de pòrtics elevadors s’apliquen, en funció de l’eslora de les embarcacions, els coeficients següents:
"1. Embarcacions de menys de 14 metres d’eslora: 0,9
"2. Embarcacions de més de 20 metres i fins a 22 metres: 1,1
"3. Embarcacions de més de 22 metres: 1,2.
"d) Grues fixes:
"Pujada o baixada: 3.000 pessetes per operació.
"1. És aplicable en les operacions de menys de trenta minuts. Per a operacions de més de trenta minuts, la quantia és de 1.500 pessetes cada mitja hora o parcial d’excés.
"2. Estades: 32 pessetes per metre quadrat i dia. Les embarcacions pesqueres gaudiran d’un dia de carència.
"3. Hivernatge. En zones d’avarada tancades es poden establir concerts per raons d’optimització en l’operativitat de la gestió portuària.
"4. Quan, per qualsevol causa, Ports de la Generalitat no disposi de maquinistes de grues per a atendre les peticions de lloguer d’aquests equips, pot autoritzar-ne la utilització, i el maquinista és a càrrec del peticionari; en aquest cas, la tarifa és el 75% de la quantia que correspongui. Aquest maquinista i, subsidiàriament, l’empresa que el contracti són responsables de totes les lesions, els danys i les avaries que s’ocasionin al personal o als béns de Ports de la Generalitat o a tercers, com a conseqüència de la manipulació de la grua, i han de demostrar davant Ports de la Generalitat llur aptitud per a aquesta comesa, si Ports de la Generalitat ho sol·licita.
"e) Altres serveis:
"Serveis diversos en zones tancades de reparació
"Recollida de deixalles: 230 pessetes per metre d’eslora i per setmana o fracció.
"Subministrament d’energia i aigua: 53 pessetes per metre d’eslora per dia.
"Lloguer de màquina de neteja a pressió: 4.040 pessetes l’hora.
"4.4.5 Reduccions o bonificacions
"1. En l’estada a la zona de reparació, a partir del quart dia es redueix un 50% la quantia, i la prestació del servei quedarà condicionada a la disponibilitat de la zona.
"2. En la pujada o baixada de grues fixes, el sector pesquer té un descompte d’un 25% de la quantia.
"4.4.6 Exempcions
"No es preveu cap tipus d’exempcions en l’aplicació d’aquesta tarifa.
"4.4.7 Normes singulars d’aplicació
"1. Els serveis es presten amb la petició prèvia per escrit dels usuaris, amb l’acceptació explícita de les normes del servei.
"2. Aquests serveis són exclusivament aplicables als serveis prestats en dies feiners, dins la jornada ordinària establerta per Ports de la Generalitat.
"3. Els usuaris han d’assumir la responsabilitat de les operacions complementàries a les del propi servei.
"4.5 Tarifa E-5.- Aparcament de vehicles
"4.5.1 Definició i aplicació
"Aquesta tarifa és exigible per la utilització de les zones d’aparcament de vehicles establertes als ports i explotades directament per Ports de la Generalitat.
"4.5.2 Subjectes obligats
"Són obligats a pagar aquesta tarifa els usuaris dels serveis corresponents.
"4.5.3 Base de la tarifa
"La base per a la liquidació d’aquesta tarifa és el tipus de vehicle i la unitat de temps.
"4.5.4 Quantia de la tarifa
"Les quanties d’aquesta tarifa a aplicar són les següents:
"a) En recintes oberts:
"1. Vehicles: 1 hora o fracció: 100 pessetes
"Jornada: 500 pessetes
"2. Autocars: 1 hora o fracció: 500 pessetes
"Jornada: 1800 pessetes.
"b) En recinte tancat i amb control d’accessos:
"1. Vehicles: 1 hora o fracció: 125 pessetes
"Jornada: 800 pessetes
"2. Autocars: 1 hora o fracció: 625 pessetes
"Jornada: 3000 pessetes
"3. Motos: per dia o fracció: 200 pessetes.
"4.5.5 Reduccions o bonificacions
"No se’n preveuen per a aquesta tarifa.
"4.5.6 Recàrrecs
"En el supòsit que no es presenti el tiquet d’aparcament en el moment de la retirada del vehicle, la tarifa a aplicar és l’equivalent a cinc dies d’estada.
"4.5.7 Exempcions
"Són exempts d’aquesta tarifa els vehicles que les entitats o els organismes de les administracions utilitzin en l’exercici de llurs competències.
"4.5.8 Normes singulars d’aplicació
"Aquesta tarifa inclou la repercussió de l’impost sobre el valor afegit (IVA).
"4.6 Tarifa E-6.- Serveis diversos
"4.6.1 Definició i aplicació
"Aquesta tarifa comprèn qualsevol altre servei portuari prestat en règim de gestió directa per Ports de la Generalitat, no inclòs en la resta de tarifes regulades pels articles anteriors i que s’estableixi específicament a cada port on es presti, amb l’acceptació prèvia del pressupost pels peticionaris.
"4.6.2 Subjectes obligats
"Són obligats al pagament d’aquesta tarifa els usuaris dels serveis corresponents.
"4.6.3 Base i quantia de la tarifa
"La base per a la liquidació d’aquesta tarifa és el nombre d’unitats del servei prestat en cada cas. La quantia d’aquesta tarifa es fixa d’acord amb la naturalesa i peculiaritat del servei, tenint en compte el valor real de mercat dels serveis prestats i les activitats realitzades."
Capítol V
Representació dels ens locals en el sistema sanitari de Catalunya
Article 32
Modificació de la Llei 15/1990, de 6 de juliol, d’ordenació sanitària de Catalunya
1. Es modifica la lletra d de l’apartat 1 de l’article 13 de la Llei 15/1990, del 6 de juliol, d’ordenació sanitària de Catalunya, que queda redactada de la manera següent:
"d) Disset vocals, amb la distribució següent:
"Un en representació del Departament d’Economia, Finances i Planificació.
"Quatre en representació de les regions sanitàries i el mateix nombre en representació del Departament de Sanitat i Seguretat Social.
"Dos en representació dels consells comarcals de Catalunya.
"Dos en representació dels ajuntaments de Catalunya.
"Dos en representació de les organitzacions sindicals més representatives de Catalunya.
"Dos en representació de les organitzacions empresarials més representatives de Catalunya.
"Els vocals del Consell de Direcció són nomenats i separats del càrrec pel conseller o consellera de Sanitat i Seguretat Social, a proposta de cada una de les representacions que el componen. En el cas dels vocals que representen els consells comarcals i els ajuntaments, la proposta ha d’ésser efectuada per les entitats associatives d’ens locals de Catalunya. El nomenament es fa per un període màxim de quatre anys, sens perjudici que els interessats puguin ésser reelegits successivament, sempre que gaudeixin de la representació requerida."
2. Es modifica l’apartat 4 de l’article 18 de la Llei 15/1990, que queda redactat de la manera següent:
"4. Els membres del Consell Català de la Salut són nomenats i separats del càrrec pel conseller o consellera de Sanitat i Seguretat Social, a proposta de cada una de les representacions que el componen. En el cas dels vocals que representen els consells comarcals i els ajuntaments, la proposta ha d’ésser efectuada per les entitats associatives d’ens locals de Catalunya. El nomenament es fa per un període màxim de quatre anys, sens perjudici que els interessats puguin ésser reelegits successivament, sempre que gaudeixin de la representació requerida."
3. Se suprimeix l’apartat 5 de l’article 18 de la Llei 15/1990.
4. Es modifica l’apartat 2 de l’article 25 de la Llei 15/1990, que queda redactat de la manera següent:
"2. Els membres del Consell de Direcció de la Regió Sanitària són nomenats i separats del càrrec pel conseller o consellera de Sanitat i Seguretat Social, a proposta de cada una de les representacions que el componen. En el cas dels representants dels consells comarcals i els ajuntaments, la proposta ha d’ésser efectuada per les entitats associatives d’ens locals de Catalunya. El nomenament es fa per un període màxim de quatre anys, sens perjudici que els interessats puguin ésser reelegits successivament, sempre que gaudeixin de la representació requerida."
5. Se suprimeix l’apartat 3 de l’article 25 de la Llei 15/1990.
6. Es modifica l’apartat 2 de l’article 30 de la Llei 15/1990, que queda redactat de la manera següent:
"2. Els membres del Consell de Salut de la Regió Sanitària són nomenats i separats del càrrec pel conseller o consellera de Sanitat i Seguretat Social, a proposta de cada una de les representacions que el componen. En el cas dels representants dels consells comarcals i els ajuntaments, la proposta ha d’ésser efectuada per les entitats associatives d’ens locals de Catalunya. El nomenament es fa per un període màxim de quatre anys, sens perjudici que els interessats puguin ésser reelegits successivament, sempre que gaudeixin de la representació requerida."
7. Se suprimeix l’apartat 3 de l’article 30 de la Llei 15/1990.
8. Es modifica l’apartat 3 de l’article 34 de la Llei 15/1990, que queda redactat de la manera següent:
"3. Els membres del Consell de Direcció del Sector Sanitari són nomenats i separats del càrrec pel conseller o consellera de Sanitat i Seguretat Social, a proposta de cada una de les representacions que el componen. En el cas dels representants de les corporacions locals, la proposta ha d’ésser efectuada per les entitats associatives d’ens locals de Catalunya. El nomenament es fa per un període màxim de quatre anys, sens perjudici que els interessats puguin ésser reelegits successivament, sempre que gaudeixin de la representació requerida."
9. Se suprimeix l’apartat 4 de l’article 34 de la Llei 15/1990.
Disposicions addicionals
Primera
Béns i mitjans materials de l’Institut Català del Sòl
Els béns i els mitjans materials que són de l’Institut Català del Sòl en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei queden integrats a l’entitat de dret públic que es crea, d’acord amb llur naturalesa jurídica originària. Aquesta entitat de dret públic també se subroga en la posició jurídica de l’esmentat organisme autònom, pel que fa als drets i les obligacions contretes, sens perjudici del que s’estableix per al personal.
Segona
Personal funcionari i laboral de l’Institut Català del Sòl
1. El personal laboral que, en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, estigui prestant servei a l’Institut Català del Sòl, o tingui suspesa la seva relació jurídica laboral amb aquest organisme, queda integrat en l’ens públic que es crea, el qual se subroga de manera expressa respecte a les relacions contractuals laborals d’aquest personal.
2. El personal funcionari que, en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, estigui prestant serveis a l’Institut Català del Sòl, o tingui la seva destinació definitiva en aquest organisme, pot integrar-se en l’ens públic que es crea i restar-hi vinculat per una relació subjecta al règim laboral, i s’extingeix el seu lloc de treball a l’Administració de la Generalitat de Catalunya, en la qual està en situació d’excedència voluntària per incompatibilitats. La incorporació com a personal laboral de l’Institut Català del Sòl s’ha d’efectuar d’acord amb la plantilla del nou ens, mitjançant l’assignació de tasques i funcions que corresponguin a la titulació acadèmica i la capacitat professional.
3. El personal que pertany a l’Institut Català del Sòl, en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, i que manté la seva condició de funcionari públic en l’ens públic al qual és adscrit s’ha de regir per les disposicions que li són aplicables, atenent la procedència i la naturalesa de la seva relació d’ocupació. Els llocs de treball corresponents queden, però, extingits en el nou ens en el moment que obtinguin una altra plaça de funcionari o funcionària amb caràcter definitiu. En qualsevol cas, es garanteix a aquest personal els drets que li reconeix la normativa vigent.
Tercera
Modificació de la Llei 1/1994, de 22 de febrer, de creació del municipi de Badia, per segregació de part dels termes municipals de Barberà del Vallès i de Cerdanyola del Vallès
Es modifica l’apartat 2 de la disposició transitòria segona de la Llei 1/1994, de 22 de febrer, de creació del municipi de Badia, per segregació de part dels termes municipals de Barberà del Vallès i de Cerdanyola del Vallès, que queda redactat de la manera següent:
"2. A l’efecte del que disposa l’apartat 1, anualment s’ha d’establir en els pressupostos de la Generalitat de Catalunya una única partida pressupostària, calculada sobre la base del cost de prestació d’aquest servei, d’acord amb la liquidació del pressupost de la Mancomunitat Intermunicipal de Barberà del Vallès - Cerdanyola del Vallès per al 1992. A partir de l’exercici del 2000, la dotació de l’esmentada partida s’ha d’actualitzar anualment d’acord amb l’evolució de l’índex de preus de consum (IPC)."
Quarta
Llicències de pesca
Es modifica l’article 15 de la Llei 17/1997, de 24 de desembre, de mesures administratives i d’organització, modificat per la Llei 25/1998, de 31 de desembre, de mesures administratives, fiscals i d’adaptació a l’euro, que queda redactat de la manera següent:
"Article 15. Llicència de pesca
"1. Per a l’exercici de la pesca recreativa, els pescadors han de tenir la pertinent llicència, que ha d’anar acompanyada del DNI o NIF i de la corresponent assegurança que cobreixi l’obligació d’indemnitzar pels danys que es puguin causar ells mateixos i els que puguin produir a terceres persones.
"2. En el cas de la llicència de pesca recreativa col·lectiva, l’assegurança és un requisit previ per a l’obtenció de la llicència."
Cinquena
Inversions de les caixes d’estalvis
S’afegeix una disposició addicional única al text refós de la Llei de caixes d’estalvis de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 1/1994, de 6 d’abril, amb el text següent:
"D’acord amb el que disposen els articles 2.a i 3.1 d’aquest text refós, tenen un caràcter preferent en la inversió de les caixes d’estalvis els finançaments atorgats a petites i mitjanes empreses, a empreses d’economia social i a infraestructures culturals."
Sisena. Vinculació d’ús de l’immoble cedit per la disposició addicional vint-i-tresena de la Llei 25/1987
1. Les finalitats pròpies dels serveis públics de televisió i radiodifusió, establertes per la disposició addicional vint-i-tresena de la Llei 25/1987, de 29 de desembre, de pressupost de la Generalitat de Catalunya, de les seves entitats autònomes i de les entitats gestores de la Seguretat Social per a l’exercici del 1988, s’han de mantenir durant un termini de trenta anys, els quals comencen a computar a partir del 27 de maig de 1988, data de formalització de la corresponent escriptura pública de cessió. Si l’immoble cedit ja no es destina a les esmentades finalitats dins aquest termini, la finca cedida ha de revertir de ple dret a la Generalitat.
2. S’autoritza el Departament d’Economia, Finances i Planificació perquè faci els actes i formalitzi els documents necessaris per a complir el que estableix l’apartat 1.
Setena. Règim transitori en matèria d’autoritzacions i llicències ambientals
Es modifica la disposició transitòria segona, apartat 1, de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental:
"1. Les activitats existents compreses en els annexos I i II que no disposin de les preceptives autoritzacions o llicències exigibles de conformitat amb la legislació ambiental aplicable han de sol·licitar, en el termini de dos anys des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, la corresponent autorització o llicència mitjançant la presentació d’una avaluació ambiental verificada per una entitat degudament acreditada, que pot substituir el projecte bàsic i la memòria."
Disposicions finals
Primera
Representació en entitats autònomes i empreses públiques
En el cas que es creï un nou departament de la Generalitat o es reestructurin els departaments existents, s’habilita el Govern de la Generalitat per tal de dictar les normes d’organització i assignació o reassignació de representació necessàries als òrgans de govern de les entitats autònomes i empreses públiques vinculades o dependents de la Generalitat que exerceixen funcions en els àmbits competencials respectius.
Segona
Entrada en vigor
Aquesta Llei entra en vigor l’endemà d’haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.
Palau de la Generalitat, 26 de maig de 2000
Jordi Pujol
President de la Generalitat de Catalunya
Artur Mas i Gavarró
Conseller d’Economia, Finances i Planificació
