LLEI 18/2001, de 31 de desembre, d’orientació agrària.
El President
de la generalitat de catalunya
Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d’acord amb el que estableix l’article 33.2 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, promulgo la següent
LLEI
Preàmbul
Aquests darrers anys el sector agrari i el món rural de Catalunya han sofert transformacions profundes. La necessitat de definir un marc de referència és una constant que s’inicia amb la creació d’una nova administració, amb el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, a partir de l’assumpció de les competències transferides d’acord amb el règim d’autogovern introduït com a conseqüència de l’aplicació de la Constitució i de l’Estatut d’autonomia. El Pla nacional agrari, d’àmbit estatal, el Pla director de política agrària i pesquera i el Pla general de política forestal van significar un esforç d’anàlisi i de definició d’una estratègia per al desenvolupament de l’agricultura i la modernització de les seves estructures, i també per a la potenciació del medi rural. Aquestes estratègies han quedat plasmades en el Programa de desenvolupament rural de Catalunya, finançat per la Generalitat, l’Estat i la Unió Europea.
L’adhesió, l’any 1986, a les Comunitats Europees i la reforma de la política agrícola comuna de l’any 1992 van comportar un esforç addicional, tant de les administracions com de tot el sector agrari, per a aconseguir d’adaptar-se als nous condicionants econòmics i al nou marc normatiu. Recentment, la necessitat d’adequar la política agrària als acords sobre intercanvis internacionals, presos en el si de l’Organització Mundial del Comerç, obliga tots els països de la Unió Europea a fer un replantejament dels objectius i les prioritats, d’acord amb les formulacions de l’Agenda 2000, les quals apunten cap a una reducció progressiva dels ajuts de la política agrària comuna.
És per tot això que, a principi de l’any 2000, les organitzacions professionals agràries, la representació del món cooperatiu i l’Administració nacional agrària van iniciar una reflexió col·lectiva, que després es va estendre a altres àmbits, amb la finalitat de conèixer les inquietuds de les persones dedicades a l’agricultura, la ramaderia i l’explotació forestal, i constatar les demandes d’una societat cada cop més preocupada per la integritat del medi, la qualitat dels aliments i l’equilibri territorial. Aquest procés d’anàlisi i debat ha permès establir els principis per a la creació d’un nou marc de referència, que es concreta en el contingut del Llibre blanc del sector agrari. Les propostes per a l’agricultura, la ramaderia, els boscos i la indústria agroalimentària que conté aquest document tenen en compte, a la vegada, les funcions econòmiques, les mediambientals, les socials i les d’equilibri territorial, les quals han de permetre aconseguir un desenvolupament sostenible i fer compatible l’explotació econòmica amb la preservació dels valors naturals.
Aquest és l’esperit que inspira la Llei, la qual vol posar les bases i establir les directrius per a orientar la intervenció dels poders públics en l’economia agrària i el món rural, per a la millora de les condicions de vida i treball i l’impuls i el reconeixement decidits del caràcter multifuncional de l’activitat agrària.
Aquesta Llei s’estructura en sis capítols. El capítol I conté les disposicions generals referents a l’objecte i les finalitats de la Llei, centrades bàsicament en la millora de les condicions en què s’exerceix l’activitat agrària.
El capítol II reconeix la multifuncionalitat de l’agricultura, les seves aportacions a l’equilibri territorial i l’existència d’un medi rural viu, i estableix les mesures per a la reestructuració de les explotacions agràries per adaptar-les a les noves necessitats.
El capítol III introdueix les orientacions per al desenvolupament de les activitats productives, amb la promoció de l’ocupació, la prevenció dels riscos i les actuacions respectuoses amb el medi, per aconseguir una millora de la competitivitat de les explotacions. En el cas de la producció forestal, que es tracta a la secció 3 d’aquest capítol, existeix ja una regulació a través de la Llei 6/1988, de 30 de març Forestal de Catalunya.
El capítol IV potencia la valoració del factor humà mitjançant la formació agrària, la recerca i la transferència de les innovacions tecnològiques, amb la potenciació de l’associacionisme tècnic agrari.
El capítol V fixa els objectius i les mesures d’enfortiment de la cadena agroalimentària, a fi de promoure la producció i l’exportació de productes de qualitat, i incrementar la participació dels productors en el valor afegit final.
El capítol VI proposa l’adaptació de l’Administració agrària a les noves necessitats del sector per a millorar-ne la competitivitat amb uns nous condicionants de sostenibilitat. La prestació dels serveis agraris i l’establiment d’un sistema contractual entre les persones dedicades a l’agricultura, la ramaderia i l’explotació forestal amb l’Administració agrària, que permeti l’exercici de models específics d’activitat agrària són un clar exponent de la voluntat de promoure un desenvolupament del medi rural participatiu.
Tanquen aquesta Llei set disposicions addicionals, que estableixen alguns dels mecanismes necessaris per a fer-ne una aplicació millor, i una disposició final.
Capítol I
Disposicions generals
Article 1
Objecte de la Llei
1. L’objecte d’aquesta Llei és establir els objectius de l’actuació de l’Administració de la Generalitat i dels agents econòmics i socials en els àmbits agrícola, ramader, forestal i agroindustrial que permetin afavorir la consolidació de l’activitat agrària a Catalunya i la millora de les condicions en què aquesta s’exerceix, amb una especial atenció a les zones de muntanya mitjançant la legislació específica en matèria de muntanya.
2. Als efectes d’aquesta Llei, la consolidació de l’activitat agrària i la millora de les condicions en què aquesta s’exerceix pretén aconseguir:
a) Un sector agrari competitiu i professional, respectuós amb el medi, amb unes produccions de qualitat al servei del consum.
b) El manteniment de l’activitat agrària, lligada a la consolidació del sòl agrari, com a element bàsic per a contribuir a l’assentament de la població rural, i a l’equilibri i l’ordenació territorials de Catalunya.
c) La consolidació de la interrelació entre les empreses agràries i l’activitat que duen a terme, el territori i la societat.
Article 2
Finalitats de la política de desenvolupament rural
L’Administració de la Generalitat, en cooperació i col·laboració amb els agents econòmics i socials, especialment amb les organitzacions professionals agràries més representatives i la representació del món cooperatiu, ha de fer polítiques de desenvolupament rural, que tendeixin a:
a) Consolidar l’agricultura, la ramaderia, la producció forestal i l’agroindústria com a activitats econòmiques de referència en el medi rural, amb el foment, quan escaigui, d’altres activitats amb caràcter complementari, i fer-les compatibles amb el respecte dels valors naturals, la integritat de l’entorn i la protecció dels animals, en els termes establerts per la normativa vigent, i, en general, garantir el benestar de les persones que viuen en el territori i en tenen cura.
b) Potenciar les explotacions agràries directes, a les quals, com a model majoritari, s’ha de donar prioritat en l’aplicació de les línies d’actuació que conté aquesta Llei, fomentant-ne la concentració i el redimensionament, per tal de donar lloc a unes estructures econòmicament viables, que permetin assumir inversions a llarg termini i equiparar la renda agrària a la mitjana de la renda procedent d’altres activitats econòmiques. En aquest sentit, cal impulsar l’ús de les noves tecnologies i fomentar l’empresa familiar agrària i, especialment, la incorporació dels joves i de les dones a les responsabilitats empresarials.
c) Promoure la formació i la capacitació professionals de les persones dedicades a l’agricultura, la ramaderia i l’explotació forestal, a fi de facilitar la introducció de noves tecnologies que permetin millorar la qualitat dels productes i la competitivitat de les explotacions agràries, d’una manera sostenible, i fomentar l’ocupació i la prevenció de riscos laborals, d’acord amb les potencialitats dels diversos àmbits territorials.
d) Fomentar les activitats agràries respectuoses amb el medi, mitjançant l’establiment de contractes entre l’Administració agrària i les explotacions, amb la finalitat d’assegurar una gestió del territori adequada a les necessitats de la ciutadania.
e) Promoure el reconeixement social i mediambiental de l’activitat agrària i el seu caràcter multifuncional, com a productora d’aliments i d’altres béns, com a element d’equilibri territorial, especialment en les zones de muntanya i les zones sota l’influència de pressió urbanística, de preservació del paisatge i la biodiversitat, i com a conservadora del medi rural i del patrimoni natural i cultural de Catalunya.
f) Promoure les actuacions necessàries per a aconseguir un desenvolupament equilibrat de tots els agents de la producció i la transformació, i crear les condicions perquè les exigències socials de qualitat i seguretat dels aliments estiguin reflectides en els processos relacionats amb llur producció, tot generant una nova cultura alimentària. A més, ha de recollir les tradicions i assegurar la traçabilitat dels productes agroalimentaris, per a poder-ne reproduir l’historial en qualsevol moment, a fi de localitzar ràpidament l’origen dels problemes que puguin sorgir en l’elaboració o la distribució i evitar-los en el futur.
g) Promoure la participació del sector agroalimentari, especialment el cooperatiu, en el creixement econòmic, consolidar-ne la vocació exportadora amb la potenciació del reconeixement internacional dels productes, i afavorir-ne l’accés als mercats exteriors, sense negligir la demanda interna.
h) Promoure i consolidar el cooperativisme agrari, amb l’impuls de les cooperatives de segon grau i les de transformació com la fórmula més estesa a Catalunya de societat participada pels mateixos pagesos i ramaders.
i) Adaptar l’estructura i el funcionament de l’Administració agrària a fi de millorar el servei a les persones dedicades a l’agricultura, la ramaderia i l’explotació forestal, facilitar la participació dels agents socials i econòmics en el disseny i l’aplicació de la política agrària i potenciar els instruments d’interlocució i concertació que permetin adequar les propostes d’actuació a les necessitats del sector agrari.
Capítol II
Modernització de l’empresa agrària, desenvolupament rural i equilibri territorial
Secció primera
Modernització de l’empresa agrària
Article 3
Objectius en l’àmbit de la modernització de l’empresa agrària
Els objectius de la Llei en l’àmbit de la modernització de l’empresa agrària són els següents:
a) Actualitzar les estructures empresarials de les explotacions agràries i les de la indústria i el comerç agroalimentaris.
b) Adaptar els sectors agrari i agroindustrial a les condicions i a la realitat del mercat.
c) Assegurar la continuïtat de les explotacions agràries com a eina bàsica del desenvolupament econòmic en el món rural i de l’equilibri territorial.
d) Incrementar les activitats agràries sostenibles.
e) Donar el màxim de facilitats a les dones que emprenguin iniciatives empresarials d’autoocupació, associació o agrupació.
Article 4
Línies d’actuació
Amb la finalitat d’aconseguir els objectius establerts per l’article 3, s’han de seguir les línies d’actuació següents:
a) Donar prioritat a un model d’explotació agrària fonamentat en el compliment de criteris de professionalitat i de viabilitat econòmica, modulats en funció de les circumstàncies físiques i geogràfiques en les zones amb limitacions específiques, com les zones de muntanya, les zones desfavorides i les zones sota la influència de pressió urbanística.
b) Fomentar l’ocupació i la incorporació a l’activitat agrària de joves amb formació i capacitació professionals suficients, els quals han de tenir prioritat en els processos de distribució de drets i quotes de producció.
c) Impulsar iniciatives per a la incorporació de les dones a l’activitat agrària i a altres activitats econòmiques complementàries o de diversificació relacionades amb el desenvolupament rural.
d) Fomentar les activitats complementàries que permetin assegurar la viabilitat econòmica de les explotacions. Amb aquesta finalitat, s’han de potenciar i regular l’agroturisme i la diversificació de les activitats agràries lligades a la producció, la transformació i la comercialització de productes agraris.
e) Impulsar la concentració parcel·lària amb la finalitat d’adequar la dimensió de les explotacions agràries a la viabilitat pròpia de l’activitat agrària de què es tracti.
f) Promoure l’adaptació del règim jurídic dels contractes d’explotació a fi d’adequar-los a la realitat agrària de Catalunya, d’acord amb la finalitat assenyalada a l’article 2d.
g) Adequar i afavorir els mecanismes que contribueixin a la transparència en el mercat de la terra i la gestió de les terres de conreu on s’ha cessat l’activitat agrària, i que permetin l’ampliació de la base territorial de les explotacions amb qualsevol modalitat de titularitat.
h) Crear un òrgan administratiu que promogui la millora de la dimensió i la reestructuració de les explotacions agràries.
i) Fomentar fórmules associatives de producció, amb l’impuls de l’explotació directa i la potenciació de les empreses de serveis participades pels pagesos mateixos.
j) Promoure i fomentar les assegurances agràries, especialment les col·lectives, i establir mecanismes per a pal·liar els efectes de les catàstrofes naturals.
k) Incentivar en les explotacions agràries l’accés a les noves tecnologies de la informació i la comunicació.
Secció segona
Desenvolupament rural i equilibri territorial
Article 5
Objectius en l’àmbit del desenvolupament rural i equilibri territorial
Els objectius principals de la Llei en l’àmbit del desenvolupament rural i l’equilibri territorial són els següents:
a) Consolidar i millorar l’espai rural, amb l’establiment de mesures especials de manteniment de l’activitat agrària i agroalimentària, especialment a les zones de muntanya, les zones desfavorides i les que estan sota la influència de pressió urbanística.
b) Consolidar les activitats agràries compatibles amb la conservació del medi com a activitats econòmiques bàsiques que vertebren i equilibren el territori i el món rural.
c) Mantenir i millorar el medi i els ecosistemes agrícoles.
d) Millorar les condicions de vida i benestar de les persones dedicades a l’agricultura, la ramaderia i l’explotació forestal, amb una atenció específica a les que viuen en nuclis disseminats.
Article 6
Línies d’actuació
Amb la finalitat d’aconseguir els objectius establerts per l’article 5, s’han de seguir les línies d’actuació següents:
a) Impulsar la millora i la transformació de regadius, i la racionalització dels que ja hi ha, donar prioritat als regs de suport, a l’eficiència en l’ús sostenible de l’aigua en l’activitat agrària i a l’aprofitament de les aigües residuals, d’acord amb els principis de coordinació i col·laboració entre les administracions, i també amb el sector privat. Aquestes línies d’actuació s’han de complementar amb mecanismes de finançament per a les explotacions agràries en obres de millora o creació de nous regadius.
b) Coordinar les intervencions de les administracions a fi de protegir el sòl agrari, especialment el situat en zones sota la influència de pressió urbanística.
c) Establir un sistema d’ajuts al sector agroalimentari condicionat al compliment d’exigències de millora estructural, el benestar dels animals, el respecte del medi ambient, la formació especialitzada o la professionalització de la gestió.
d) Fomentar les activitats agràries que comporten una millora de la gestió del medi natural, i donar prioritat a les actuacions agroambientals i incentivar-les.
e) Coordinar-se amb les administracions públiques competents en la matèria a fi de dur a terme obres d’infraestructures bàsiques, especialment en les zones de muntanya, les zones desfavorides i les que estan sota la influència de pressió urbanística.
f) Potenciar les alternatives econòmiques i la diversificació de les activitats, especialment les de transformació i venda directa dels productes artesanals i les de turisme rural a fi d’incrementar-hi les possibilitats de creació de llocs de treball i la generació de noves rendes.
Capítol III
Producció agrària
Secció primera
Producció agrícola i sanitat vegetal
Article 7
Objectius en l’àmbit de la producció agrícola i la sanitat vegetal
Els objectius de la Llei en l’àmbit de la producció agrícola i la sanitat vegetal són els següents:
a) Adequar la planificació i l’orientació de la producció a la demanda del mercat, mitjançant l’elaboració de plans estratègics per a diverses produccions.
b) Controlar i optimar l’ús dels mitjans de producció, amb la finalitat que les explotacions agràries siguin gestionades amb la racionalització dels mitjans de producció i que es portin a terme programes de formació per a la gestió dels recursos naturals.
c) Millorar la producció agrícola i la sanitat vegetal, amb la introducció de sistemes de producció respectuosos amb el medi, la constitució d’agrupacions de productors que facilitin la integració d’innovacions per a la millora sanitària i la sostenibilitat i la promoció de programes de prevenció i lluita contra agents nocius vegetals i programes de gestió de residus.
Article 8
Línies d’actuació
Amb la finalitat d’aconseguir els objectius establerts per l’article 7, s’han de seguir les línies d’actuació següents:
a) Fomentar iniciatives encaminades a una gestió correcta dels conreus, per mitjà dels mecanismes següents:
Primer. Crear i mantenir els inventaris de recursos productius, atenent especialment el mapa de sòls de Catalunya, els inventaris agronòmics, la caracterització agroclimàtica del territori i el manteniment i la millora de la xarxa agrometeorològica, amb l’objectiu d’orientar les produccions d’acord amb els factors geogràfics i climàtics.
Segon. Fomentar l’ús de llavors i plantes certificades.
Tercer. Afavorir la fertilització del sòl amb productes orgànics que procedeixin tant de les dejeccions ramaderes com dels residus urbans, i racionalitzar l’ús de fertilitzants com a complement de l’execució de programes de mesures aplicades a les zones vulnerables.
Quart. Promoure el control i l’ús racional de productes fitosanitaris i potenciar les estacions d’avisos fitosanitaris a fi de contribuir a assegurar que aquests productes s’apliquin en condicions que preservin la salut dels productors i els consumidors i mantinguin la sostenibilitat dels ecosistemes agrícoles i forestals.
b) Fomentar i promoure les agrupacions tècniques agràries com a entitats especialitzades en funció de l’activitat i potenciar acords amb l’Administració que contribueixin a la gestió integrada de la producció agrícola, la millora de la sanitat vegetal i la prestació de serveis de gestió, assistència i transferència tecnològica.
c) Fomentar l’adquisició de maquinària agrícola d’ús comú i establir programes obligatoris d’inspecció tècnica i control de característiques, a fi de millorar el rendiment del sòl i prevenir riscos en matèria de salut i seguretat en l’activitat agrària.
d) Fomentar l’ús d’energies renovables, com a factor d’estalvi de costos de producció i com a pràctica agrària sostenible.
e) Fomentar els mètodes de producció agrària integrada i ecològica, i potenciar l’ús de tecnologies alternatives que permetin una millora de les tècniques de control integrat de plagues.
f) Fomentar una planificació adequada del sanejament vegetal que tingui en compte especialment les terres abandonades, fins i tot les que ho són temporalment, amb l’objecte de delimitar les àrees sensibles a l’atac de plagues o malalties, i definir les mesures de prevenció i lluita pertinents, especialment les col·lectives. Amb aquesta finalitat s’han d’establir programes de lluita contra les plagues, els quals poden determinar l’obligatorietat d’ésser aplicats individualment o col·lectivament per mitjà d’organitzacions reconegudes per l’Administració agrària quan l’acció individual pugui interferir la col·lectiva en perjudici de l’efectivitat o calgui adoptar mesures especials o fer servir mitjans extraordinaris.
g) Fomentar actuacions agroambientals destinades a prevenir la lluita contra l’erosió.
h) Impulsar l’adopció de mesures tributàries per a evitar la infrautilització i l’abandonament de les terres de conreu.
Secció segona
Producció i sanitat ramaderes
Article 9
Objectius en l’àmbit de la producció i la sanitat ramaderes
Els objectius de la Llei en l’àmbit de la producció i la sanitat ramaderes són els següents:
a) Planificar la producció i orientar-la a la demanda del mercat i a la sostenibilitat del territori, mitjançant l’elaboració de plans estratègics per als diversos subsectors.
b) Ordenar sanitàriament i zootècnicament les explotacions ramaderes amb l’establiment dels instruments que permetin fer-ne el seguiment i el control.
c) Millorar el rendiment dels mitjans de producció ramadera.
d) Millorar la qualitat i la seguretat dels productes ramaders, mitjançant la potenciació d’un sistema de seguiment que n’asseguri la traçabilitat per a poder disposar de la informació necessària sobre tots els processos de tractament i transformació que experimentin, i mitjançant el reforçament dels controls sobre l’aplicació de les normatives d’etiquetatge i la certificació dels productes ramaders.
Article 10
Línies d’actuació
Amb la finalitat d’aconseguir els objectius establerts per l’article 9, s’han de seguir les línies d’actuació següents:
a) Fer el seguiment i el control de les condicions en què es duu a terme l’activitat ramadera i donar un suport i una protecció especials a la de les zones de muntanya i a la de les indústries que s’hi relacionen.
b) Promoure l’adaptació de les explotacions ramaderes per tal que els sistemes de producció siguin més autosuficients i responguin a les exigències tècniques, sanitàries i de mercat.
c) Potenciar la millora de les estructures i els equips de gestió de les dejeccions ramaderes, i fomentar-ne la utilització com a substitutiu de fertilitzants químics i altres adobs orgànics.
d) Fomentar la millora dels sistemes de manipulació i destrucció d’animals morts, de residus i d’altres subproductes derivats de l’activitat ramadera per a reduir l’impacte mediambiental.
e) Impulsar els instruments que permetin una millora del control de les activitats relacionades amb l’obtenció del producte final ramader i de la seva qualitat.
f) Potenciar els programes de foment de la ramaderia extensiva i de la millora genètica, i tenir en compte especialment les races autòctones, amb la finalitat de conservar el territori, el paisatge i els ecosistemes i millorar les produccions ramaderes, llur qualitat i llur adaptació al territori.
g) Establir les directrius o els protocols d’actuació en matèria de prevenció, control i lluita contra les malalties que afecten els animals, i adoptar mesures per a evitar que se n’introdueixin de noves i que es difonguin les ja existents, i per a aconseguir eradicar-les. Aquestes directrius o aquests protocols han de tenir especialment en compte les actuacions relacionades amb el moviment pecuari i la coordinació de les mesures i les funcions d’inspecció i control, amb la col·laboració necessària de les autoritats, d’àmbit territorial català, estatal o comunitari, en aquesta matèria.
h) Fomentar agrupacions tècniques agràries especialitzades, en funció de l’activitat ramadera, i potenciar que estableixin acords amb l’Administració per a contribuir a la gestió integrada de la producció ramadera, la millora de la seva sanitat i la prestació de serveis de gestió, assistència i transferència tecnològica.
Secció tercera
Producció forestal
Article 11
Objectius en l’àmbit de la producció forestal
Els objectius i les mesures d’actuació de la producció forestal són regulats per la Llei 6/1988, del 30 de març, forestal de Catalunya. No obstant això, aquesta Llei determina els objectius i les línies d’actuació que han de permetre integrar la producció forestal en l’activitat econòmica de l’explotació agrària.
Els objectius específics de la política forestal de l’Administració de la Generalitat són els següents:
a) Incrementar la productivitat dels boscos.
b) Conservar i millorar la diversitat biològica.
c) Optimar les utilitats complementàries dels boscos.
d) Protegir els boscos davant els incendis i altres catàstrofes d’origen natural o antròpic.
e) Emprar totes les possibilitats que ofereix el marc legislatiu actual, especialment la dita Llei forestal de Catalunya, la Llei 7/1999, del 30 de juliol, del Centre de la Propietat Forestal, i la Llei 12/1985, del 13 de juny, d’espais naturals.
Article 12
Línies d’actuació
Amb la finalitat d’aconseguir els objectius establerts per l’article 11, les línies d’actuació fonamentals de la política forestal són els següents:
a) Considerar cada finca forestal que esdevé la unitat de gestió forestal.
b) Fomentar la planificació i la gestió forestal, tant en les finques de titularitat pública com en les de titularitat privada.
Capítol IV
Innovació i transferència de tecnologia agroalimentària i formació agrària
Article 13
Objectius en l’àmbit de la innovació, la transferència de tecnologia agroalimentària i la formació agrària
Els objectius de l’Administració de la Generalitat en l’àmbit de la innovació, la transferència de tecnologia agroalimentària i la formació agrària són els següents:
a) Incrementar la recerca i la innovació tecnològiques en matèria agroalimentària, facilitar la transferència ràpida i eficaç dels avenços científics i valorar els avenços tecnològics propis de cada empresa agroalimentària.
b) Gestionar la transferència tecnològica, tant la pública com la privada concertada, en els diversos aspectes que la defineixen: orientació, execució i finançament.
c) Fer participar, per mitjà de llurs representants, els sectors agrari i agroalimentari en el disseny dels programes públics de recerca i desenvolupament.
d) Millorar la qualificació dels professionals del sector agrari mitjançant programes de formació que incorporin les disciplines que els permetin una correcta adaptació a la realitat del sector.
Article 14
Línies d’actuació
Amb la finalitat d’aconseguir els objectius establerts per l’article 13, s’han de seguir les línies d’actuació següents:
a) Establir un sistema de transferència que coordini o integri les diverses actuacions dels sectors públics i privats afectats. Aquest sistema ha de tenir en compte les necessitats que es posin de manifest, ha de definir les accions que han de coordinar o integrar els estaments públics i les entitats privades i ha d’establir la reciprocitat en la tramesa de coneixements i informació dels ens públics i les entitats privades que hi participin.
b) Potenciar els centres i les estacions experimentals com a instruments de transmissió de la recerca i el desenvolupament (R+D) públics als sectors agrari, agroalimentari i forestal.
c) Implantar els mecanismes necessaris per a accedir a la tecnologia amb agilitat, oportunitat i economia.
d) Promoure mesures que tendeixin a fer compatibles les activitats del sector agrari amb el medi ambient.
e) Fomentar la utilització de les innovacions tecnològiques en tota la cadena agroalimentària, i també en les activitats de divulgació i formació, especialment les relacionades amb la transmissió de la informació i la comunicació.
f) Elaborar i aplicar programes de formació que tinguin en compte les diferents necessitats d’adaptació, especialment les relatives a la pràctica d’una activitat agrària sostenible, la millora de la gestió tècnica i econòmica de les explotacions, la transformació i la comercialització dels productes agroalimentaris, i les tecnologies d’accés a la informació i la comunicació.
g) Coordinar l’oferta formativa de l’Administració de la Generalitat amb la d’altres institucions i la dels agents socials, mitjançant l’elaboració d’un pla integral de formació agrària que ha d’incloure la validació de les activitats formatives promogudes per entitats i organitzacions professionals del sector.
h) Establir sistemes de foment de la qualificació professional, promoure la formació continuada i facilitar l’obtenció de titulacions acadèmiques de formació professional de grau mitjà i superior a les persones ja incorporades a explotacions agràries, amb la participació de les organitzacions professionals agràries més representatives i la representació del món cooperatiu.
Capítol V
Transformació, comercialització i qualitat dels productes agroalimentaris
Secció primera
Transformació i comercialització agroalimentàries
Article 15
Objectius en l’àmbit de la transformació i la comercialització agroalimentàries
Els objectius de la Llei en l’àmbit de la transformació i la comercialització agroalimentàries són els següents:
a) Millorar les estructures de la transformació i la comercialització agroalimentàries i de les condicions en què es fan aquestes activitats, a fi d’adaptar-les a les exigències del mercat.
b) Conèixer l’estructura de la indústria agroalimentària en els àmbits territorial i sectorial a fi d’aplicar-hi polítiques que garanteixin la qualitat i el control dels productes i evitin la preponderància de sectors altres que l’agrari.
c) Consolidar i fomentar la concentració de l’oferta agroalimentària, especialment l’efectuada pel teixit cooperatiu agrari.
d) Augmentar el grau de participació dels productors en l’increment del valor afegit de les produccions agràries generat pels processos de transformació i comercialització.
e) Fomentar noves ofertes i nous productes agroalimentaris.
Article 16
Línies d’actuació
Amb la finalitat d’aconseguir els objectius establerts per l’article 15, s’han de seguir les línies d’actuació següents:
a) Analitzar els hàbits alimentaris i les tendències que manifesten per a adaptar-hi l’oferta agroalimentària.
b) Impulsar els instruments per a modernitzar l’estructura de la indústria agroalimentària en els àmbits sectorial i territorial.
c) Fomentar les organitzacions interprofessionals agroalimentàries.
d) Promoure la reestructuració del sector cooperatiu i potenciar-ne la modernització, la concentració i la capacitat de transformació dels productes per tal de millorar-ne l’oferta agroalimentària.
e) Potenciar i modernitzar les llotges i els mercats en el lloc d’origen dels productes com a instruments de referència en les transaccions agroalimentàries.
f) Donar prioritat a les iniciatives de foment de la transformació agroindustrial que comporti més participació dels productors en els valors afegits dels productes.
g) Fomentar el millorament de les condicions en què es fan la transformació i la comercialització agroalimentàries.
Secció segona
Qualitat agroalimentària
Article 17
Objectius en l’àmbit de la qualitat dels productes agroalimentaris
Els objectius de la Llei en l’àmbit de la qualitat dels productes agroalimentaris són els següents:
a) Incrementar la producció agroalimentària d’origen i qualitat diferenciats.
b) Millorar i potenciar el control i la inspecció dels productes agroalimentaris de conformitat amb la legislació en matèria de qualitat i origen i de seguretat alimentària.
Article 18
Línies d’actuació
Per a assolir els objectius a què fa referència l’article 17 s’han de dur a terme les línies d’actuació següents:
a) Fomentar la qualitat dels productes agraris i agroalimentaris, tant els industrials com els artesanals.
b) Consolidar les denominacions d’origen protegides, les indicacions geogràfiques protegides, les marques de qualitat i les altres figures de qualitat agroalimentàries, i fomentar-ne de noves.
c) Protegir, potenciar i promocionar els productes tradicionals propis de la gastronomia del territori de Catalunya.
d) Potenciar accions per al foment dels productes obtinguts mitjançant els sistemes de producció ecològica i de producció integrada.
e) Fomentar la certificació de qualitat dels productes agroalimentaris.
f) Enfortir els mecanismes de seguiment, control i inspecció de la qualitat i la seguretat agroalimentàries i de la defensa contra fraus, com l’elaboració del marc legal pertinent i l’establiment del règim sancionador.
Capítol VI
Administració agrària
Article 19
Model d’Administració agrària
1. Amb la finalitat d’assolir els objectius establerts per aquesta Llei, l’Administració agrària ha d’adaptar l’estructura i el funcionament a fi de consolidar-se com a administració relacional i de serveis a les persones dedicades a l’agricultura, la ramaderia, l’explotació forestal i al sector de l’agroindústria.
2. Amb la finalitat de l’apartat 1, l’Administració agrària ha d’actuar sota el principi de descentralització administrativa que n’ha d’informar l’organització territorial en benefici del servei prestat a la ciutadania.
Article 20
Administració agrària de serveis
Amb l’objectiu de consolidar l’Administració agrària com a administració de serveis, s’han de dur a terme les línies d’actuació següents:
a) Promoure la instauració de sistemes de gestió de qualitat que en garanteixin l’agilitat, l’eficàcia i l’eficiència amb la màxima optimació dels recursos.
b) Potenciar els serveis tècnics en els diversos vessants de l’activitat agrària, la sanitat animal i la vegetal, l’estructural, la de gestió empresarial, la transferència tecnològica i la formació.
c) Impulsar un procés de renovació de la xarxa de comunicacions i establir nous marcs de relació amb les persones dedicades a l’agricultura, la ramaderia, l’explotació forestal i l’agroindústria, amb els mitjans que ofereixen les noves tecnologies, a fi de millorar els sistemes d’accés al servei.
d) Gestionar i millorar els recursos financers de l’Administració de la Generalitat per al sector agrari i promoure l’adaptació de les línies de finançament existents i la creació de noves línies específiques.
e) La publicació anual de la relació dels beneficiaris de les ajudes pròpies del sector agrari i en matèria de desenvolupament rural.
Article 21
Administració agrària relacional
D’acord amb els objectius de l’article 19 s’han de dur a terme les actuacions següents:
a) Fomentar entre el sector la concertació del disseny i la posada en pràctica de la política agrària per a afavorir-ne la col·laboració, la participació i la corresponsabilització per mitjà de les entitats que el representen.
b) Promoure, quan escaigui, mecanismes de coordinació en la prestació dels serveis, aprofitant la tasca duta a terme pels agents socials i econòmics.
c) Reconèixer com a entitats col·laboradores de l’Administració, en l’àmbit respectiu, les organitzacions professionals agràries més representatives i les que representen el món cooperatiu.
d) Impulsar la planificació multianual de la política agrària, que ha de fixar els objectius, les propostes d’actuació, el desplegament i l’execució, les previsions pressupostàries, i també els mecanismes adequats per a fer-ne el seguiment anual i aplicar-hi els ajustaments que calgui. Les organitzacions professionals agràries més representatives i les que representen el món cooperatiu han de participar en l’elaboració, el seguiment i l’avaluació d’aquests plans.
e) Promoure sistemes contractuals que permetin l’exercici de models específics d’activitat agrària en funció de l’adopció voluntària de determinats compromisos entre cada persona dedicada a l’agricultura o la ramaderia i l’Administració, d’acord amb els models d’explotacions, fent ús dels recursos públics disponibles de la Unió Europea i de l’Administració de l’Estat, i també de la modulació establerta per la normativa comunitària.
Disposicions addicionals
Primera
Coordinació administrativa en l’actuació de l’Administració de la Generalitat
1. En compliment del que estableix aquesta Llei, l’actuació de l’Administració de la Generalitat s’ha de dur a terme d’acord amb els principis que regeixen l’organització i el funcionament de l’Administració, especialment sota el principi de coordinació amb les altres administracions públiques.
2. En l’àmbit intern, l’Administració de la Generalitat i les entitats que en depenen han d’actuar d’acord amb els principis de col·laboració i coordinació. Amb aquesta finalitat, per a facilitar la coordinació en l’exercici de les competències que té atribuïdes, es poden crear òrgans temporals o permanents.
Segona
Desenvolupament normatiu
1. El Govern ha d’iniciar el procés de desenvolupament normatiu necessari per a l’execució de les línies d’actuació establertes, amb respecte, quan escaigui, de les directrius dels instruments de programació de la política agrària comuna.
2. Per a garantir l’eficàcia del sistema de gestió i control en aplicació de la política agrària que gestionen els departaments de la Generalitat, el Govern ha de regular la creació i el funcionament del Registre d’Explotacions Agràries.
Tercera
Previsions pressupostàries
Dins les previsions pressupostàries, el Govern ha de consignar les dotacions necessàries per a l’execució de les mesures d’actuació que aquesta Llei estableix.
Quarta
Presentació d’un projecte de llei sobre qualitat agroalimentària
El Govern ha de presentar al Parlament un projecte de llei sobre qualitat agroalimentària en el termini de sis mesos a comptar de l’endemà de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.
Cinquena
Informe
1. Als efectes del que estableix l’article 6.b, el departament competent en matèria d’agricultura i ramaderia ha d’emetre un informe durant la tramitació de les figures de planejament urbanístic.
2. El departament competent en matèria d’agricultura i ramaderia, si no hi ha plans sectorials agraris, ha d’emetre un informe sobre els efectes i les repercussions que, entre altres, els projectes i les actuacions d’interès públic en el sòl no urbanitzable que estableix la legislació urbanística poden ocasionar al funcionament normal de l’activitat de les explotacions agràries que en puguin resultar afectades. El dit informe té caràcter preceptiu i vinculant i s’ha d’emetre abans de l’aprovació dels projectes i les actuacions esmentats.
Sisena
Subproductes orgànics d’origen no agrari
El Govern ha d’elaborar un reglament que reguli l’ús dels subproductes orgànics d’origen no agrari com a adob i vetlli perquè s’apliquin amb idoneïtat i perquè s’evitin els danys al sòl i al medi ambient derivats de fer-ne un ús incorrecte o bé de la mateixa composició d’aquests productes.
Setena
Elaboració d’un pla d’actuacions
El Govern ha d’elaborar un pla d’actuacions de nous regadius per al període 2002-2008 i l’ha de presentar al Parlament abans del 30 de juny de 2002.
Disposició final
Única
Entrada en vigor
Aquesta Llei entra en vigor l’endemà d’haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d’aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.
Palau de la Generalitat, 31 de desembre de 2001
Jordi Pujol
President de la Generalitat de Catalunya
Josep Grau Seris
Conseller d'Agricultura,
Ramaderia i Pesca
