DECRETO 204/1998, de 30 de julio, sobre el uso de la lengua catalana en documentos notariales.
El notariado ha tenido en Cataluña un prestigio social y un arraigo notables, que se han evidenciado mediante su aportación decisiva en la conservación y evolución del derecho civil propios en épocas históricas en las que este derecho carecía de fuentes legislativas que lo adaptaran a la realidad de cada momento y su fidelidad a la lengua propia del país, cuyo uso conservó hasta el año 1862, cuando la Ley orgánica del notariado estableció que los documentos públicos tenían que redactarse necesariamente en castellano.
Con la entrada en vigor del Estatuto de autonomía de Cataluña de 1979, que dispone en su artículo 3 que el idioma catalán es el oficial de Cataluña, como también lo es el castellano, se recupero la posibilidad de que los documentos notariales se redactaran en catalán. El artículo 10 de la Ley 7/1983, de 18 de abril, de normalización lingüística de Cataluña garantizaba el derecho de elección de los ciudadanos y el Decreto 125/1984, de 17 de abril, de regulación del uso de la lengua catalana en las escrituras públicas, desarrollaba parcialmente la citada Ley.
El Decreto fue objeto parcial del conflicto de competencias 649/84 planeado por el Gobierno del Estado, y el Tribunal Constitucional, en la Sentencia 74/1989, de 24 de abril, declaraba que la Generalidad es competente para regular el uso de las lenguas oficiales en los instrumentos públicos en base a su competencia en materia de normalización lingüística.
El artículo 14 de Ley, 1/1998, de 7 de enero, de política lingüística ha modificado algunos aspectos de la regulación del uso de las dos lenguas oficiales en Cataluña en los documentos públicos. Es preciso, pues, desarrollar la ley en este ámbito y regular el uso de la lengua catalana en las escrituras públicas de manera que contribuya al ejercicio libre de la opción lingüística de los ciudadanos y, al mismo tiempo, fomente el uso de la lengua Catalana en los documentos notariales y refuerce las actuaciones de cooperación que existen entre la Generalidad de Cataluña y el Colegio de Notarios de Cataluña.
En su virtud, a propuesta del consejero de Cultura y de la consejera de Justicia, de acuerdo con el dictamen de la Comisión Jurídica Asesora y de conformidad con el Gobierno,
DECRETO:
Artículo 1
1.1 En Cataluña, los documentos notariales han de redactarse en la lengua oficial que el otorgante escoja, o, si hay mas de un otorgante, en la lengua que acuerden.
1.2 Antes de redactar el documento, y en el momento de recibir el encargo de redactarlo, debe preguntarse explícitamente al otorgante u otorgantes, o a sus mandatarios, qué lengua escogen; en ningún caso el hecho de escoger una u otra debe comportar retraso en la redacción y autorización del documento. Si no se escoge expresamente la lengua, el documento se redactará en catalán.
1.3 Cuando hay más de un otorgante y se trata de escrituras de transmisión de bienes o derechos o de constitución de un préstamo o crédito hechos en base a condiciones generales de contratación, el derecho de elección de la lengua corresponde al adquiriente o al prestatario.
Artículo 2
2.1 Sin perjuicio de lo dispuesto en el artículo 1.3, si no hay acuerdo entre los otorgantes en lo referente a la lengua, la escritura se otorgará en las dos lenguas oficiales, pero no es preciso utilizar el sistema de doble columna.
2.2 También se otorgará en las dos lenguas por voluntad conjunta de todas las personas otorgantes.
Artículo 3
La Generalidad, las corporaciones locales, los organismos que de ellos dependen, las empresas públicas y las concesionarias cuando gestionan o explotan el servicio concedido, las universidades y las demás corporaciones públicas catalanas, utilizarán normalmente el catalán en las escrituras que otorguen en Cataluña.
Artículo 4
Si hay alguna duda de interpretación de las escrituras otorgadas en ambas lenguas oficiales, prevalecerá el texto en la lengua que los mismos otorgantes hayan estipulado en la escritura. Si no hay estipulación alguna en lo referente a este tema, rigen las siguientes reglas:
a) Prevalecerá el texto en idioma catalán cuando todos o la mayoría de otorgantes residan en Cataluña en el momento del otorgamiento.
b) En caso contrario, o sea, cuando todos o la mayoría de otorgantes resida fuera del territorio catalán, prevalecerá el texto en castellano.
c) En caso de que residan dentro y fuera del territorio catalán un número parecido de otorgantes, prevalecerá el texto en castellano siempre que alguno o algunos de los otorgantes que residan fuera de Cataluña manifiesten su desconocimiento de la lengua catalana y su voluntad de que prevalezca el castellano. En caso de que no consten estos aspectos, prevalecerá el texto en catalán.
Artículo 5
Cuando una escritura o un documento estén redactados en ambas lenguas oficiales, las copias que se entreguen pueden reproducir ambos textos o solamente aquel que, en cada caso, determine la persona a favor de la que se expide.
Artículo 6
6.1 Cuando la matriz se ha redactado en una sola lengua, si lo solicita la persona interesada, los notarios entregarán las copias en la otra lengua oficial y, en este caso, traducirán las matrices bajo su responsabilidad. No es necesaria la traducción de los documentos incorporados a la matriz. salvo en los casos de petición expresa de la persona interesada.
6.2 Cuando deba entregarse una copia en la lengua oficial diferente de la utilizada en la matriz, el hecho de la traducción deberá constar en la nota de la matriz y al pie de la copia. No es necesaria la protocolización de la traducción que, cuando se haga, no puede significar nunca un coste añadido para la persona interesada.
6.3 Los notarios pueden autorizar testimonios traducidos en la forma y con los efectos regulados en el Reglamento notarial.
Artículo 7
Los notarios que ejercen en Cataluña han de comunicar mensualmente al Colegio de Notarios de Cataluña el número de documentos de cada tipo autorizados en cada una de las lenguas oficiales en Cataluña y la Junta Directiva del Colegio hará de ello un resumen estadístico, que comunicará cada año, durante el mes de febrero, al Departamento de Justicia.
DISPOSICIÓN ADICIONAL
1. Para facilitar la aplicación de lo dispuesto en el artículo 1.3 del presente Decreto, las entidades financieras e hipotecarias que operan en Cataluña ofrecerán a los notarios, en el momento de encargarles la redacción de las escrituras, o previamente, las minutas o condiciones generales de las respectivas modalidades de préstamo, crédito o arrendamiento financiero en las dos lenguas oficiales, y las mantendrán actualizadas. Las minutas y las actualizaciones se entregarán simultáneamente y en el mismo soporte, informático o papel, en una y otra lenguas.
2. En Era Val d'Aran, es de aplicación también al aranés lo que dispone el presente Decreto para la lengua catalana y lo que dispone este Decreto para la lengua castellana es de aplicación al castellano y al catalán.
No obstante, sólo se hará la matriz únicamente en aranés si todos los firmantes manifiestan conocerlo.
DISPOSICIÓN DEROGATORIA
Se deroga el Decreto 125/1984, de 17 de abril, de regulación del uso de la lengua catalana en escrituras públicas.
Barcelona, 30 de julio de 1998
JORDI PUJOL
Presidente de la Generalidad de Cataluña
NÚRIA DE GISPERT I CATALÀ
Consejera de Justicia
(98.208.096)
DECRET 204/1998, de 30 de juliol, sobre l'ús de la llengua catalana als documents notarials.
El notariat ha tingut a Catalunya un prestigi social i un arrelament remarcables, que s'han fet palès mitjançant la seva aportació decisiva en la conservació i evolució del dret civil propi en èpoques històriques en que aquest dret es veia mancat de fonts legislatives que l'adaptessin a la realitat de cada moment i la seva fidelitat a la llengua pròpia del país, l'ús de la qual va conservar fins a l'any 1862, en que la Llei orgànica del notariat va establir que els documents públics s'havien de redactar necessàriament en castellà.
Amb l'entrada en vigor de l'Estatut d'autonomia de Catalunya de 1979, que en l'article 3 disposa que l'idioma català és l'oficial de Catalunya així com també ho és el castellà, es va recuperar la possibilitat que els documents notarials es redactessin en català. L'article 10 de la Llei 7/1983, de 18 d'abril, de normalització lingüística a Catalunya, va garantir el dret d'elecció dels ciutadans i el Decret 125/1984, de 17 d'abril, pel qual es regula l'ús de la llengua catalana a les escriptures públiques, va desplegar parcialment la citada Llei.
El Decret va ser objecte parcial del conflicte de competència 649/84 plantejat pel Govern de l'Estat, i el Tribunal Constitucional, en la sentència 74/1989, de 24 d'abril, va declarar que la Generalitat es competent per regular l'ús de les llengües oficials en els instruments públics sobre la base de la seva competència en matèria de normalització lingüística.
L'article 14 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, ha modificat alguns aspectes de la regulació de l'ús de les dues llengües oficials a Catalunya en els documents públics. Cal, doncs, desplegar la Llei en aquest àmbit i regular l'ús de la llengua catalana a les escriptures públiques de manera que ajudi a l'exercici lliure de l'opció lingüística dels ciutadans i, alhora, fomenti l'ús de la llengua catalana en els documents notarials, tot reforçant les actuacions de cooperació que hi ha entre la Generalitat de Catalunya i el Col·legi de Notaris de Catalunya.
En virtut d'això, a propòsit del conseller de Cultura i de la consellera de Justícia, d'acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora i de conformitat amb el Govern.
DECRETO:
Article 1
1.1 A Catalunya, els documents notarials s'han de redactar en la llengua oficial que l'atorgant esculli, o, si hi ha més d'un atorgant, en la llengua que acordin.
1.2 Abans de redactar el document, i en el moment de rebre l'encàrrec de redactar-lo, s'ha de preguntar explícitament a l'atorgant o als atorgants, o als seus mandataris, quina llengua escullen; en cap cas la tria de l'una o de l'altra no ha de comportar retard en la redacció i l'autorització del document. Si no s'escull expressament la llengua, el document es redacta en català.
1.3 Quan hi ha més d'un atorgant i es tracta d'escriptures de transmissió de béns o drets o de constitució de préstec o crèdit fetes seguint condicions generals de contractació, el dret d'elecció de llengua correspon a l'adquirent o al prestatari.
Article 2
2.1 Sens perjudici del que disposa l'article 1.3, si no hi ha acord entre els atorgants pel que fa a la llengua, l'escriptura s'atorga en ambdues llengües oficials, però no cal emprar el sistema de doble columna.
2.2 També s'atorga en ambdues llengües per voluntat conjunta de totes les persones atorgants.
Article 3
La Generalitat, les corporacions locals, els organismes que en depenen, les seves empreses públiques i les concessionàries quan gestionen o exploten el servei concedit, les universitats i les altres corporacions públiques catalanes, han d'emprar normalment el català en les escriptures que atorguen a Catalunya.
Article 4
Si hi ha algun dubte d'interpretació de les escriptures atorgades en ambdues llengües oficials, prevaldrà el text en la llengua que els mateixos atorgants hagin estipulat a l'escriptura. Si no hi ha cap estipulació pel que fa a aquest tema, regeixen les regles següents:
a) Prevaldrà el text en l'idioma català quan tots o la majoria dels atorgants resideixin a Catalunya en el moment de l'atorgament.
b) En cas contrari, es a dir, quan tots o la majoria dels atorgants resideixin fora del territori català, prevaldrà el text castellà.
c) En cas que resideixin dins i fora del territori català un mateix nombre d'atorgants, prevaldrà el text castellà sempre que algun o alguns dels atorgants que resideixen fora de Catalunya manifestin el seu desconeixement de la llengua catalana i la seva voluntat de prevalença del text castellà. En cas que no constin aquests aspectes prevaldrà el text català.
Article 5
Quan una escriptura o un document estigui redactat en ambdues llengües oficials, les copies que se'n lliurin poden reproduir ambdós textos o només aquell que, en cada cas, determini la persona a favor de la qual s'expedeixi.
Article 6
6.1 Quan la matriu s'ha redactat en una sola llengua, si ho sol·licita la persona interessada, els notaris han de lliurar les copies en l'altra llengua oficial, i han de traduir, en aquest cas, les matrius sota la seva responsabilitat. No és necessària la traducció dels documents incorporats a la matriu, llevat dels cas de petició expressa de la persona interessada.
6.2 Quan s'ha de lliurar la còpia en la llengua oficial diferent de l'emprada en la matriu, el fet de la traducció s'ha de fer constar a la nota de la matriu i al peu de la copia. No és necessària la protocol·lització de la traducció que, si es fa, mai no pot significar cap cost afegit per a la persona interessada.
6.3 Els notaris poden autoritzar testimoniances traduïdes en la forma i amb els efectes regulats pel Reglament notarial.
Article 7
Els notaris que exerceixen a Catalunya han de comunicar mensualment al Col·legi de Notaris el nombre de documents de cada tipus autoritzats en cada una de les llengües oficials a Catalunya i la Junta Directiva del Col·legi n'ha de fer un resum estadístic, que ha de comunicar cada any, dins el mes de febrer, al Departament de Justícia.
DISPOSICIÓ ADDICIONAL
1. Per tal de facilitar l'aplicació del que disposa l'article 1.3 d'aquest Decret, les entitats financeres i hipotecàries que operen a Catalunya han d'oferir als notaris, en el moment d'encomanar la redacció de les escriptures o prèviament, les minutes o condicions generals de les respectives modalitats de préstec, crèdit o arrendament financer en les dues llengües oficials, i han de mantenir-les-hi actualitzades. Les minutes i les actualitzacions s'han de lliurar simultàniament i en el mateix suport, informàtic o paper, en una i altra llengües.
2. A Era Val d'Aran, el que disposa aquest Decret per a la llengua catalana és aplicable també a l'aranès i el que disposa aquest Decret per a la llengua castellana es aplicable al castellà i al català. Tanmateix, només es farà la matriu únicament en aranès si tots els signataris manifesten conèixer-lo.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Es deroga el Decret 125/1984, de 17 d'abril, pel qual es regula l'ús de la llengua catalana en les escriptures públiques.
Barcelona, 30 de juliol de 1998
JORDI PUJOL
President de la Generalitat de Catalunya
NÚRIA DE GISPERT I CATALÀ
Consellera de Justícia
(98.208.096)
