És doctrina reiterada de la Direcció General amb referència a la configuració de la responsabilitat hipotecària que es fixi en garantia dels interessos ordinaris i de demora que es puguin meritar, dins els límits legals imperatius, opera la llibertat de pacte, la qual pot exercitar-se, bé no garantint els interessos meritats d'un tipus determinat, bé fixant una cobertura en nombre d'anys diferent per a cada tipus d'interès, bé assenyalant un tipus màxim de cobertura superior a un pel que fa a l'altre, sense que hagin de guardar cap proporció ja que estructuralment res no impedeix que la garantia d'un o un altre tipus d'interès sigui inferior als efectivament meritats, com res no impedeix la garantia parcial de l'obligació principal.